T.21, Fecundació (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Bioquímica y Biología Molecular - 1º curso
Asignatura Biología Celular
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 30/03/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

T. 21 Fecundació La fecundació es produeix al terç exterior de les trompes (5) (1), vagina, el pH és àcid, que contrasta amb el pH bàsic de l’espermatozoide.
 Fecundació en animals Concepte: Es dona el nom de fecundació a la fusió dels dos gàmetes seguit per la unió dels seus nuclis.
Conseqüències: La fusió dels gàmetes activa al òvul, de manera que aquest comença a desarrollar-se. La unió dels dos nuclis dona lloc a un sol nucli diploide en el que es barregen les informacions genètiques de dos progenitors diferents. Per lo tant, la fecundació comporta dos fenòmens diferents: la activació del ou i la mescla de caràcters hereditaris.
 Reacció cortical Té lloc en l'aparell reproductor femení, concretament en el terç superior de les trompes de Fal·lopi.
Comença amb el dipòsit de l'esperma a la cavitat vaginal, un conducte obert a l'exterior, protegit amb un pH bàsic que es modifica amb l'entrada de l'esperma.
En l'ovulació, els estímuls hormonals produeixen la secreció de moc cervical en el cèrvix: una substància viscosa amb gran quantitat de leucòcits i pH alcalí, incompatible amb l'esperma (fa que alguns espermatozoides es quedin bloquejats). A més, aquest moc cervical té diferent fluïdesa segons l'etapa del cicle menstrual en què es troba la dona. Per exemple, pocs dies abans de l'ovulació, la mucositat és més fluïda, el pH menys àcid, hi ha pocs leucòcits, etc.
perquè tot sigui el més favorable possible.
En la fecundació hi ha una activitat muscular a la trompa que dirigeix als espermatozoides cap a la trompa on hi ha hagut ovulació: mecanisme de natació i contraccions tumbàriques. Tot i això, hi ha alguns que despisten i van cap a l'altra trompa.
Només una petita porció dels espermatozoides arriben a situar al voltant de l'òvul (un terç dels que han entrat).
Òvul en metafase amb un corpuscle polar, amb una capa de cèl·lules de la corona radiada. Sota la membrana hi ha uns grànuls o vesícules corticals que participen en el bloqueig de la poliespermia (entrada de més d'un espermatozoide en l'òvul).
Quan l'espermatozoide entri l'òvul, activa l'acabament de la segona mitosi, amb la qual apareix un segon corpuscle polar, a més, es produeix un canvi en la tonalitat de la zona pel·lúcida, ja que els grànuls corticals desapareixen a la zona d'entrada i alliberen el seu contingut a la zona entre el plasmalemma i la zona pel·lúcida. A la zona pel·lúcida hi ha uns receptors específics per enzims dels grànuls, el seu reconeixement provoca els canvis que impedeixen la poliespermia.
Els grànuls van vessant el seu contingut, fins al moment en què tots els grànuls han desaparegut i la membrana passa a dir membrana de fecundació, i resulta un engruiximent de la membrana pel·lúcida un cop ha perdut els seus receptors.
FASES DE L'ENTRADA DE L'ESPERMATOZOIDE: -Aproximació i contacte amb cèl·lules fol·liculars de la corona radiada. A la vesícula acromàtica apareixen porus que permeten la difusió d'enzims específics, com la hialuronidasa (per l'àcid hialurònic que uneix les cèl·lules de la corona radiada).
-Unió de proteïnes del plasmalemma l'espermatozoide amb receptors específics de la zona pel·lúcida, el que desencadena la ruptura massiva de l'acrosoma.
-Contacte amb la zona pel·lúcida.
-Contacte del plasmalemma de l'òvul: només entra el cap i les mitocòndries l'espermatozoide.
** Teoria de les mitocòndries d'origen matern: la majoria de les mitocòndries són d'origen matern (aproximadament 98%), però hi ha un petit percentatge (2%) d'origen patern.
...