Aparell digestiu I (2017)
Apunte CatalánUniversidad | Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) |
Grado | Fisioterapia - 1º curso |
Asignatura | Anatomia Humana II |
Año del apunte | 2017 |
Páginas | 16 |
Fecha de subida | 14/06/2017 |
Descargas | 0 |
Subido por | cblancogarcia58 |
Vista previa del texto
ANATOMIA HUMANA II:
Aparell digestiu II
VASCULARITZACIÓ ARTERIAL
Artèria aorta descendent (abdominal):
- Tronc celíac.
- Artèria mesentèrica superior.
- Artèria mesentèrica inferior.
- Artèria sacra mitjana: només irriga una petita part del tub digestiu.
Artèria ilíaca comuna→ no irriga el tub digestiu, però dóna lloc a:
- Artèria ilíaca interna: irriga la part més inferior de l’aparell digestiu (recte pelvià
fins a l’anus).
- Artèria ilíaca externa: NO irriga l’aparell digestiu.
TRONC CELÍAC
● Artèria gàstrica esquerra (part superior de la curvatura menor): vascularitza
part de l’estòmac.
● Artèria esplènica:
- Melsa.
- Part superior de la curvatura de l’estòmac.
- Part del pàncrees (cos i cua).
- Fundus.
●
-
Artèria hepàtica comuna:
Fetge.
Vesícula biliar.
Part inferior de la curvatura menor de l’estòmac.
Part del duodé.
ARTÈRIA MESENTÈRICA SUPERIOR
Irriga des de la ⅓ del duodé fins als ⅔ proximals del c olon transvers. I dóna irrigació a
una petita part del pàncrees, que és el cap.
●
●
●
●
Artèria pancreato-duodenal:
Artèria pancreàtiques: cap de pàncrees.
Artèries duodenals: 3a i 4a porció del duodé.
Artèries jejunals: jejú.
Artèries ileals: ili.
Artèries còliques dretes: cec, colon
ascendent, ⅔ proximals del colon transvers.
ARTÈRIA MESENTÈRICA INFERIOR
Irriga des del ⅓ distal del colon transvers fins a al part superior del recte, concretament
part superior del recte pelvià.
- Artèria còlica esquerra: ⅓ distal del colon transvers i colon descendent.
- Artèria sigmoïdal: colon sigmoide.
- Artèria rectal: part pelviana del recte.
ARTÈRIA ILÍACA INTERNA
Part inferior del recte pelvià fins a l’anus.
- Artèries rectals mitjanes: part inferior del recte pelvià.
- Artèria púdica→ artèria rectals inferiors: porció perineal i anus.
VASCULARITZACIÓ VENOSA
VENA PORTA
La vena porta drena a nivell del fetge.
- Formada per la unió de la vena esplénica i de la vena mesentérica superior.
- Va a drenar les venes gàstriques dreta i esquerra
- Es dirigeix cap el fetge.
●
●
●
●
Vena gàstrica dreta: prové de la part superior de la curvatura menor de
l’estòmac.
Vena gàstrica esquerra: prové de la part superior de la curvatura menor de
l'estòmac.
Vena esplènica: va a recollir la sang venosa de l'artèria mesentèrica superior.
De la melsa, de la part superior de la curvatura major de l'estòmac, i del cos i de
la cua del pàncrees.
- Vena mesentèrica inferior: és semblant a l'artèria, perquè recull la sang
venosa del ⅓ distal del colon transvers fins a la part superior del recte pelvià.
Vena mesentèrica superior: No recull la mateixa sang del mateix lloc que irriga
l'artèria mesentèrica. Recull la sang del l'estòmac, de la curvatura superior de
l'estòmac fins als ⅔ proximals del colon transvers. També recull la sang del cap
del pàncrees.
VENA CAVA INFERIOR
- Formada per la unió de les dues venes ilíaques comunes.
- Travessa el fetge.
- Drena al cor (aurícula dreta).
●
●
Vena sacra: Recull la sang venosa de la part posterior del recte.
Venes ilíaques comunes:
- Vena ilíaca externa: no està relacionada amb el sistema digestivo.
- Vena ilíaca interna: Recull la sang venosa de la part de la pelvis, part
inferior de l'anus i del recte
★ Vena rectal mitjana: branca de la vena ilíaca interna.
★ Vena púdica interna→ vena rectal inferior (plexe hemorroïdal extern).
ESTÒMAC
L’estòmac és un tub de musculatura llisa en forma de “J” i és una estructura
intraperitoneal, situada per sota del diafragma. És la continuació de l’esòfag i dóna lloc
al duodè.
- Lligament gastrocòlic: des de l’estòmac fins al colon.
- Lligament gastroesplènic: des de l'estòmac fins a la melsa.
- Lligament gastofrènic: des de l'estòmac fins al diafragma.
PARTS:
1. Càrdies: boca de estomac. Hi ha una
banda de musculatura llisa que fa com de
esfínter perquè no hi hagi reflux.
3. Fundus: és tota aquella part de l'estòmac
situat per sobre d'un pla horitzontal que
passa pel càrdies.
- Pla horitzontal: és la càmera gàstrica
on s’acumulen els gasos. És el fundus
des de la visio radiològica.
- Incissura cardíaca o angle de His:
es troba entre el càrdies i el fundus,
on es forma un angle. Quant més
corva és, més funció anti-reflux té.
4. Cos: part mes gran i es on hi ha internament a la mucosa, les rugositats, els plecs.
2. Regió pilòrica: regió més inferior, és la sortida de l'estòmac.
2a. Conducte pilòric: és la zona més estreta, on hi ha un esfínter en aquest nivell
i que serveix com a mecanisme antireflux.
2b. Antre pilòric: comunica amb el duodè.
5. Curvatura menor: petita i situada a la dreta. Va a insertar-se una fulla de peritoneu,
que coneixem amb en nom de epipló u oment menor. Va des de el fetge fins a
l’estòmac, curvatura tapada pel fetge.
6. Curvatura major: gran i situada a l’esquerra, i es on s’insereix una fulla de peritoneu
que s’anomena epipló u oment major. Va des de l’estomac fins al colon transvers.
Paral·lela al colon transvers.
Relacions:
- Cara anterior: Costelles, Fetge, Diafragma
- Cara posterior: Diafragma, Melsa, Pàncrees, 4ª porció del duodè.
VASCULARITZACIÓ DE L’ESTÒMAC
La vascularització arterial prové de les branques del tronc celíac:
-
Artèria gàstrica esquerra→ part superior de la curvatura menor
Artèria esplènica→ fundus i part superior curvatura major.
Artèria hepàtica comuna→part inferior de la curvatura major i menor
La vascularització venosa drena a la v
ena porta, i pot estar vascularitzada de dos
maneres:
●
-
Directa:
Vena gàstrica dreta→ part superior curvatura menor.
Vena gàstrica esquerra→ part inferior curvatura menor.
●
-
Indirecta:
Vena esplènica→ part superior curvatura major.
Vena mesentèrica superior→ part inferior curvatura major.
La vascularització limfàtica es basa en els grups ganglionars lumboaòrtics.
PÀNCREES
El pàncrees és un òrgan doble, ja que és una glàndula exocrina (forma el líquid
pancreàtic que es secreta a a la segona porció del duodè) i endocrina (secreta insulina
i glucagó, que va directament a la sang). Està situat darrera de l'estòmac i el cap del
pàncrees es relaciona amb el duodè. Les seves parts principals són:
1. Cap: porció més a la dreta. Dins de la curvatura duodenal, mitja i superior.
a. Procés unciforme o ganxo: darrera dels vasos mesentèrics superiors.
b. Incissura pancreàtica: és una separació entre el coll del pàncrees i el procés
unciforme de pàncrees.
2. Coll: anterior als vasos mesentèrics
superiors. Posterior a ell es crea la
vena porta. A la dreta del cap
3. Cos:Continua posterior a l'estómac
cap a l'esquerra i ascendint
lleugerament
4. Cua: acaba després de passar
entre les capes del lligament
esplenorrenal. L'única part del
pàncrees intraperitoneal. Més a
l’esquerra i es relaciona amb la
melsa.
Conductes:
● Conducte pancreàtic principal (conducte de Wirsung):
travessa tot el pàncrees. Recull el suc pancreàtic format en
tot el pàncrees. Aquest conducte s'uneix al conducte
colèdoc, que és un conducte que es troba a nivell del fetge
que conté bilis i va a drenar a la segona porció del duodè,
concretament a la papil·la duodenal major.
-
Esfínter d’Oddi: es tanca quan no passa líquid
pancreàtic. És un mecanisme antirreflux, perquè el
líquid a d'anar cap al duodé unidireccionalment.
●
Conducte pancreàtic accessori (conducte de
Santorini): recull el suc pancreàtic a nivell del cap
del pàncrees i va a drenar el contingut per un forat
anomenat papil·la duodenal menor, situat per damunt de la papil·la duodenal
major.
VASCULARITZACIÓ DUODÈ-PÀNCREES
Vascularització arterial:
● Duodè:
- La 1a i 2a porció estan irrigades per les branques del tronc celíac (artèria
esplènica, hepàtica i gàstrica
esquerra.
- La 3a i 4a porció estan irrigades per
branques de l’artèria mesentèrica
superior.
● Pàncrees:
- Cap: branques de l’artèria
mesentèrica superior.
- Cos+cua: branques del tronc celíac.
Vascularització venosa: tota la sang va a
parar a la vena porta.
● Duodé: vena mesentèrica superior.
● Pàncrees: vena esplènica i vena
mesentèrica superior.
Vascularització limfàtica: ganglis pancreato-duodenals.
INTESTÍ PRIM
L’intestí prim és la secció de l'aparell digestiu que connecta
l'estómac amb l'intestí gros. Es divideix en tres porcions: duodè,
jejú i íleon. Té una longitud aproximada de 5 a 6 metres, on es
fa la major part de l'absorció de l'aliment. Es secreten també
unes hormones que regulen la motilitat intestinal i hi ha teixit
limfoide a les seves parets, és a dir, que compleix les funcions
de digestió, absorció, barrera i immunitat.
El jejú comença en l'angle duodé-jejunal i l'ili acaba en la
vàlvula iliocòlica i ambdós estan envoltats pel colon.
- Inframesocòlic.
- Intraperitoneal.
MESENTERI: meso jeju i meso ili (fulla del peritoneu parietal
posterior cap aL jeju i cap a l’ili)
Les nanses intestinals superiors i esquerra sorresponen al
jejú i la part inferior i dreta a l'ili.
Jejú
Ili
Calibre
Major calibre
Menys progressiu
Paret
Més gruixuda i més
vascularitzada.
Vellositats
Més vellositats i més grans
Mesenteri
Més prim
Més gruixut
Vasos
S’observen bé els vasos
Vasos més fins, més
número quan més aprop
estan del vodell.
VASCULARITZACIÓ DE L’INTESTÍ PRIM
Vascularització arterial: branques de l’artèria mesentèrica superior.
Vascularització venosa: vena mesentèrica superior (junt amb l'esplènica drenen la
vena porta )→ vena porta.
Vascularització limfàtica:
- Ganglis limfàtic mesentèrics.
- Ganglis limfàtics ileocòlics.
INTESTÍ GROS
L’intestí gros és la porció terminal del tub digestiu i té les funcions d’absorció (sobretot
a la primera part), elaboració de femta i secreció de moc i bicarbonat en les parets de
l’intestí gros per neutralitzar l’acidesa que provoquen les bactèries. Morfològicament es
diferencia de l’intestí prim perquè l’intestí gros és més gruixut però més curt.
Divisió anatòmica:
- Cec+apèndix vermiforme.
- Colon: ascendent, transvers, descendent i sigmoide.
- Recte.
Divisió funcional:
- ½ proximal: absorció.
- ½ distal: femta.
CEC
El cec és la primera porció de l’intestí gros, que és el fons de sac situat per sota de la
vàlvula ileocecal (o vàlvula de Baubin).Està situada en la fossa ilíaca dreta (FID) i es
considera intraperitoneal. En el fons de sac hi ha l’apèndix vermiforme (que quan
s’inflama provoca apendicitis).
-
Vàlvula ileocecal (vàlvula de Baubin): es comporta com un
esfínter. La distensió (reflex gastroileal) de l'ili terminal (última part
de l'intestí prim) provoca la relaxació de la vàlvula ileocecal i
afavoreix el moviment del quilo cap al còlon, més concretament per
al cec (primera part del còlon). Serveix per regular l'arribada del
contingut ileal al còlon proximal i minimitza el reflux del contingut
cecal al ili.
-
Apèndix vermiforme: és un òrgan de forma de cilindre sense
sortida connectat al cec. Es desenvolupa embriològicament a partir
del cec. Es troba sota la vàlvula ileocecal i es considera un òrgan
vestigial. Les seves possibles funcions són la immunitària, el
manteniment de la flora intestinal i una petita secressió de
substàncies.
COLON
El còlon és l'última porció de l'aparell digestiu i extreu aigua i sal de residus sòlids
abans que siguin eliminats del cos. Consta de quatre seccions: el còlon ascendent, el
còlon transvers, el còlon descendent, i el còlon sigmoide.
-
Còlon ascendent: continuació del cec, situat a la dreta.
➢ Angle còlic dret (angle hepàtic): unió del colon ascendent i transvers. Darrera del
fetge.
-
Còlon transvers: és paral·lel a la curvatura major de l’estòmac. Té el
mesocolon (membrana revestida de peritoneu que fixa el còlon a la paret
posterior de l'abdomen. El mateix que el mesenteri, el mesocolon és el lloc de
pas de vasos i nervis per al còlon). El mesocolon divideix la cavitat peritoneal en
supramesocolon i inframesocolon.
➢ Angle còlic esquerre (angle esplènic): es relaciona amb la melsa, és l'angle entre
el colon transvers i el descendent i està situat més superiorment que l'angle còlic
dret.
-
Còlon descendent: situat a l'esquerra, més llarg que el colon ascendent. La
seva funció de la d’emmagatzemar aliment que després passarà al recte. En
gran part de els persones és retroperitoneal.
-
Colon sigmoide: és la quarta secció i es diu així "sigmoide" per la forma de S.
El còlon sigmoide s'uneix al recte, i aquest desemboca al canal anal.
VASCULARITZACIÓ CÒLON
Vascularització arterial:
- Branques de l’artèria mesentèrica superior irriga tot excepte a partir del ⅓
distal del còlon.
- Branques de l’artèria mesentèrica inferior irriga tota la resta, és a dir, a partir
de ⅓ distal.
Vascularització venosa (mateixa disposició que les artèries):
- Vena mesentèrica superior drena fins ⅓ distal. Drena directament a la vena
porta.
- Vena mesentèrica inferior drena a partir de ⅓ distal. Drena a la vena esplènica
i aquesta drena a la vena porta.
Vascularització limfàtica:
- Ganglis paracòlics i còlics.
- Ganglis mesentèrics superiors i inferiors.
RECTE
El recte és la continuació del colon sigmoide, que es dóna on el colon deixa de tenir el
meso. Continua amb l’anus i es relaciona anteriorment amb la bufeta urinària (home) i
amb l’úter i vagina (dona). Posteriorment es relaciona amb el sacre. Hi ha dos parts:
-
-
Recte pelvià o ampolla rectal: coincideix amb la curvatura sacre. Per dins
presenta una sèrie de plecs que no donen la volta completament, sinó que
només ocupen ⅓ de la llum.
Recte perineal o conducte anal: molt petita. Travessa el perineu i normalment
està buit (conducte anal). Per sota està un dels esfínters. Normalment està
tancat per la contracció dels esfínters.
LINEA ANO-RECTAL: PEDIR
La línea ano-rectal està situada just al davant de les columnes anals, que són unes
prominències a nivell de conducte anal i està formada pels vasos rectals superiors
que formaran el plexe hemorroïdal intern. Això afavoreix el tancament del canal anal.
MUSCULATURA RECTAL
- Esfínter anal intern: musculatura llisa involuntària (SNA).
- Esfínter anal extern: està situat inferior, lateral i externament al esfínter anal
intern i està constituit per musculatura estriada.
Tots dos estan innervats per branques del nervi púdic (S2 i S4).
1.
2.
3.
4.
5.
6.
VASCULARITZACIÓ DEL RECTE
Vascularització arterial:
● Branques que l’artèria mesentèrica
inferior:
-
●
Artèria rectal: irriga la part més superior
de la porció pelviana i forma els plexes
hemorroidals interns.
Branques de la artèria ilíaca interna:
- Artèria rectal mitjana: irriga la part
inferior de la porció pelviana.
-
Artèria rectal inferior (a. púdica interna):
irriga la part més inferior de la porció
perineal a la anal.
Recte pelvià.
Plecs transversals.
Columnes anals.
Esfínter anal intern.
Esfínter anal extern.
Anus.
-
Artèria sacra mitja: ve des de l’aorta abdominal. Irriga la part posterior del
recte.
La vascularització venosa del recte es basa en el plexe venos
rectal (hemorroïdal):
- Vena rectal superior (hemorroïdal interna) → v.
mesentèrica inferior→ v. porta.
- Vena rectal mitjana (esfínters) → v. ilíaca interna → v.
cava inferior.
- Vena rectal inferior (hemorroïdal externa) → v. púdica
interna → v. cava inferior.
FETGE
El fetge és un espai supramesocòlic.
- Lligament falciforme: uneix al peritoneu parietal anterior.
- Lligament coronari: uneix el peritoneu visceral del fetge al peritoneu parietal
superior.
- Lligaments triangulars: són la zona final del lligament coronari.
- Epipló menor: recobreix la vora esquerra del fetge unint-ho amb la vora dreta
de l'estómac, duodè i de la curvatura menor de l'estómac.
La càpsula de Gibbson és una capa fibrosa que recobreix la superfície del fetge.
La cara visceral es relaciona amb l’estòmac i és on trobem la vesícula biliar. Hi ha un
espai que és l’hil hepàtic, del qual surt el pedicle hepàtic (venes, artèries, ganglis,
nervis i conductes biliars...). En aquesta cara trobem el lòbul dret, el lòbul esquerra,
lòbul quadrat i lòbul caudat. El lòbul hepàtic dret, que és més gran que el lòbul esquerra
es pot dividir en dos lòbuls a la part visceral:
-
Lòbul quadrat: està relacionat amb la vesícula biliar.
Lòbul caudat: relacionat amb la vena cava inferior.
La cara diafragmàtica es relaciona amb el diafragma, a al apart anterior del lligament
falciforme que va a la paret anterior, que separa el fetge en dos lòbuls. La cara anterior
està protegida per les costelles, sobretot el lòbul hepàtic dret. En la part superior de la
cara diafragmàtica es troben els lligaments coronaris.
VASCULARITZACIÓ DEL FETGE
Vasos que entren al fetge:
● Artèria hepàtica pròpia:
- S’origina a nivell del tronc celíac, on porta el 30% de la sang oxigenada.
- L’artèria hepàtica pròpia es segmenta a nivell de l’hil hepàtic en artèria
hepàtica dreta i artèria hepàtica esquerra, que s’aniran dividint fins a formar
artèries segmentàries.
●
-
-
Vena porta:
La vena esplènica recull la sang que passa per la vena mesentèrica inferior.
La vena porta és una vena gruixuda que transporta la sang des del tracte
gastrointestinal (quasi tot el tub digestiu excepte la part inferior del fetge) i la
melsa cap al fetge. Porta el 70 % de la sang que li arriba al fetge, que es sang
venosa amb nutrients que després es processaran al fetge.
La vena porta es segmenta a nivell de l’hil hepàtic en branca dreta i branca
esquerra, que s’aniran dividint fins a formar venes segmentàries hepàtiques.
Vasos que surten del fetge:
● Vena hepàtica:
- Drena la sang venosa del fetge cap a la vena cava inferior
(VCI).
- És la unió de les venes hepàtiques dreta, mitjana i esquerra.
●
-
Drenatge limfàtic:
Pedicle hepàtic: ganglis del pedicle hepàtic.
Altres ganglis: frènics, mediastínics, paraesternals,
gàstrics...
SEGMENTACIÓ HEPÀTICA
La segmentació hepàtica no correspon a la divisió anatòmica, sinó a la funcional i
clínica. El segment és la part que es pot extreure en una segmentectomia.
El fetge es divideix en 8 segments que són funcionalment independents (no hi ha
anastomosis intersegmentària), ja que cadascun té una branca de la vena porta
hepàtica, una branca de l’artèria hepàtica, una branca venosa de sortida que dóna a les
venes hepàtiques i un conducte biliar (pel qual la bilis arriba al conducte hepàtic).
VIES BILIARS
Hi ha dues vies biliars:
● Vía biliar principal (conté bilis):
- Conducte hepàtic dret i esquerre.
- Conducte hepàtic comú.
- Conducte colèdoc.
●
-
Via biliar accessòria:
Vesícula biliar.
Conducte cístic.
La bilis es forma contínuament, però només s’exceta al tub digestiu quan ho necessita,
és a dir, quan ingerim greixos. La bilis s’emmagatzema en la vesícula biliar, que es
troba a la cara visceral del fetge, en l’espai supramesocòlic.
VIA BILIAR PRINCIPAL
● Conducte hepàtic dret: lòbul dret + lòbul caudat (recull la
bilis formada pel lòbul dret i caudat).
● Conducte hepàtic esquerre: lòbul esquerra + lòbul quadrat.
● Conducte hepàtic comú: hil hepàtic i pedicle hepàtic.
● Conducte colèdoc:
- Està format per la unió del conducte hepàtic comú i el
conducte cístic.
- Si el conducte colèdoc s’uneix al conducte principal
pancreàtic van a parar a la 2a porció del duodé (al forat de la
papil·la duodenal major).
VIA BILIAR ACCESÒRIA:
● Vesícula biliar:
- S’emmagatzema bilis, és a dir, que hi ha reservori.
- És una bossa dilatable per rebre la bilis i contràctil per si es necessita drenar
bilis a nivell del duodé.
- Està situada en la cara visceral del fetge i es relaciona amb la primera porció
del duodè.
● Conducte cístic:
- Conducte on excreta la seva bilis.
- En conjunt amb el conducte hepàtic comú i el conduce
colèdoc.
- Hi ha un marge lliure en l’oment major.
VASCULARITZACIÓ VIES BILIARS
● Vascularització arterial: branca de l’artèria cística,
l’artèria hepàtica pròpia i el tronc celíac.
●
Vascularització venosa: venes cístiques i venes biliars van a parar a la vena
porta.
● Vacularització limfàtica: ganglis cístics, hepàtics i celíacs.
MELSA
La melsa està situada per darrera de l’estòmac i
l’angle esplèni, per davant del ronyó esquerra. El
lligament gastroesplènic fa la funció de mantenir
la posició de la melsa unint-la amb l’estòmac, que
és continuació de l’oment major, a diferència del
lligament hepatoduodenal, que és continuació de
l’oment menor. Unit al ronyó esquerra està el
lligament esplenorenal. Per tant, els lligaments
que tenen relació amb la melsa són:
-
Lligament gastroesplènic.
Lligament esplenorenal.
La melsa està protegida entre les costelles 9-12 i aproximadament el 15% de la gent té
melsa ectòpica, és a dir, que la tenen fora del seu lloc habitual. Té forma i grandària de
puny.
La seva funció principal és la destrucció d
e cèl·lules sanguínies vermelles velles,
produir algunes noves i mantenir una reserva de sang (per això és perillós que hi hagi
que es produeixi una lesió). Forma part del sistema limfàtic i és el centre d'activitat del
sistema immune.
- Centre immunitari humoral i cel·lular.
- Hematopoyesis.
- Lloc de maduració i destrucció de glòbuls blancs.
- Reservori de sang.
VASCULARITZACIÓ DE LA MELSA
Vascularització arterial: artèria esplènica (que rep sang de l’artèria mesentèrica
inferior)
Vascularització venosa: vena esplènica.
Vascularització limfàtica: ganglis pancreaticoesplènics.
...