Aparell digestiu I (2017)

Vista previa del texto

ANATOMIA HUMANA II:  Aparell digestiu II VASCULARITZACIÓ ARTERIAL Artèria aorta descendent (abdominal): - Tronc celíac.
- Artèria mesentèrica superior.
- Artèria mesentèrica inferior.
- Artèria sacra mitjana: només irriga una petita part del tub digestiu.
Artèria ilíaca comuna→ ​no irriga el tub digestiu, però dóna lloc a: - Artèria ilíaca interna​: irriga la part més inferior de l’aparell digestiu (recte pelvià fins a l’anus).
- Artèria ilíaca externa: NO irriga l’aparell digestiu.
TRONC CELÍAC ● Artèria gàstrica esquerra (part superior de la curvatura menor): ​vascularitza part de l’estòmac.
● Artèria esplènica: - Melsa.
- Part superior de la curvatura de l’estòmac.
- Part del pàncrees (cos i cua).
- Fundus.
● - Artèria hepàtica comuna: Fetge.
Vesícula biliar.
Part inferior de la curvatura menor de l’estòmac.
Part del duodé.
ARTÈRIA MESENTÈRICA SUPERIOR Irriga des de la ⅓ del ​duodé ​fins als ⅔ proximals del c​ olon transvers​. I dóna irrigació a una petita part del ​pàncrees​, que és el cap.
● ● ● ● Artèria pancreato-duodenal: Artèria pancreàtiques: cap de pàncrees.
Artèries duodenals: 3a i 4a porció del duodé.
Artèries jejunals:​ jejú.
Artèries ileals:​ ili.
Artèries còliques dretes​: cec, colon ascendent, ⅔ proximals del colon transvers.
ARTÈRIA MESENTÈRICA INFERIOR Irriga des del ​⅓ distal del colon transvers​ fins a al ​part superior del recte​, concretament part superior del recte pelvià.
- Artèria còlica esquerra​: ⅓ distal del colon transvers i colon descendent.
- Artèria sigmoïdal​: colon sigmoide.
- Artèria rectal​: part pelviana del recte.
ARTÈRIA ILÍACA INTERNA Part inferior del ​recte pelvià​ fins a l’​anus​.
- Artèries rectals mitjanes:​ part inferior del recte pelvià.
- Artèria púdica→ artèria rectals inferiors​: porció perineal i anus.
VASCULARITZACIÓ VENOSA VENA PORTA La vena porta drena a nivell del fetge.
- Formada per la unió de la ​vena esplénica​ i de la ​vena mesentérica superior​.
- Va a drenar les ​venes gàstriques​ dreta i esquerra - Es dirigeix cap el ​fetge​.
● ● ● ● Vena gàstrica dreta:​ prové de la part superior de la curvatura menor de l’estòmac.
Vena gàstrica esquerra:​ prové de la part superior de la curvatura menor de l'estòmac.
Vena esplènica​: va a recollir la sang venosa de l'​artèria mesentèrica superior​.
De la ​melsa​, de la ​part superior de la curvatura major de l'estòmac​, i del cos i de la cua del ​pàncrees​.
- Vena mesentèrica inferior:​ és semblant a l'artèria, perquè recull la sang venosa del ⅓ distal del colon transvers fins a la part superior del recte pelvià.
Vena mesentèrica superior​: No recull la mateixa sang del mateix lloc que irriga l'artèria mesentèrica. Recull la sang del l'estòmac, de la curvatura superior de l'estòmac ​fins als ⅔ proximals del ​colon transvers​. També recull la sang del cap del ​pàncrees​.
VENA CAVA INFERIOR - Formada per la unió de les dues ​venes ilíaques comunes​.
- Travessa el ​fetge​.
- Drena al cor (aurícula dreta).
● ● Vena sacra: ​Recull la sang venosa de la part posterior del recte.
Venes ilíaques comunes​: - Vena ilíaca externa: no està relacionada amb el sistema digestivo.
- Vena ilíaca interna​: Recull la sang venosa de la part de la pelvis, part inferior de l'anus i del recte ★ Vena rectal mitjana​: branca de la vena ilíaca interna.
★ Vena púdica interna​→ vena rectal inferior (plexe hemorroïdal extern).
ESTÒMAC L’​estòmac​ és un tub de musculatura llisa en forma de “J” i és una estructura intraperitoneal​, situada per sota del diafragma. És la continuació de l’​esòfag​ i dóna lloc al ​duodè​.
- Lligament gastrocòlic​: des de l’estòmac fins al colon.
- Lligament gastroesplènic​: des de l'estòmac fins a la melsa.
- Lligament gastofrènic​: des de l'estòmac fins al diafragma.
PARTS​: 1.​ ​Càrdies​: boca de estomac. Hi ha una banda de musculatura llisa que fa com de esfínter perquè no hi hagi reflux.
3. Fundus​: és tota aquella part de l'estòmac situat per sobre d'un pla horitzontal que passa pel càrdies.
- Pla horitzontal​: és la càmera gàstrica on s’acumulen els gasos. És el fundus des de la visio radiològica.
- Incissura cardíaca o angle de His​: es troba entre el càrdies i el fundus, on es forma un angle. Quant més corva és, més funció anti-reflux té.
4. Cos​: part mes gran i es on hi ha internament a la mucosa, les rugositats, els plecs.
2. Regió pilòrica​: regió més inferior, és la sortida de l'estòmac.
2a.​ ​Conducte pilòric​: és la zona més estreta, on hi ha un esfínter en aquest nivell i que serveix com a mecanisme antireflux.
2b. Antre pilòric​: comunica amb el duodè.
5. Curvatura menor​: petita i situada a la dreta. Va a insertar-se una fulla de peritoneu, que coneixem amb en nom de ​epipló ​u ​oment menor​. Va des de el fetge fins a l’estòmac, curvatura tapada pel fetge.
6.​ ​Curvatura major​: gran i situada a l’esquerra, i es on s’insereix una fulla de peritoneu que s’anomena ​epipló ​u ​oment major​. Va des de l’estomac fins al colon transvers.
Paral·lela al colon transvers.
Relacions​: - Cara anterior: ​Costelles, Fetge, Diafragma - Cara posterior: ​Diafragma, Melsa, Pàncrees, 4ª porció del duodè.
VASCULARITZACIÓ DE L’ESTÒMAC La ​vascularització arterial​ prové de les branques del ​tronc celíac​: - Artèria gàstrica esquerra​→ part superior de la curvatura menor Artèria esplènica​→ fundus i part superior curvatura major.
Artèria hepàtica comuna​→part inferior de la curvatura major i menor La ​vascularització venosa​ drena a la v ​ ena porta​, i pot estar vascularitzada de dos maneres: ● - Directa​: Vena gàstrica dreta​→ part superior curvatura menor.
Vena gàstrica esquerra​→ part inferior curvatura menor.
● - Indirecta​: Vena esplènica​→ part superior curvatura major.
Vena mesentèrica superior​→ part inferior curvatura major.
La ​vascularització limfàtica​ es basa en els grups ganglionars lumboaòrtics.
PÀNCREES El ​pàncrees ​és un òrgan doble, ja que és una ​glàndula exocrina ​(forma el líquid pancreàtic que es secreta a a la segona porció del duodè) i ​endocrina ​(secreta insulina i glucagó, que va directament a la sang). Està situat darrera de l'​estòmac​ i el cap del pàncrees es relaciona amb el ​duodè​. Les seves parts principals són: 1. Cap​: porció més a la dreta. Dins de la curvatura duodenal, mitja i superior.
a. Procés unciforme ​o​ ganxo​: darrera dels vasos mesentèrics superiors.
b. Incissura pancreàtica​: és una separació entre el coll del pàncrees i el procés unciforme de pàncrees.
2. Coll​: anterior als vasos mesentèrics superiors. Posterior a ell es crea la vena porta. A la dreta del cap 3. Cos​:Continua posterior a l'estómac cap a l'esquerra i ascendint lleugerament 4. Cua​: acaba després de passar entre les capes del ​lligament esplenorrenal​. L'única part del pàncrees ​intraperitoneal​. Més a l’esquerra i es relaciona amb la melsa​.
Conductes: ● Conducte pancreàtic principal (conducte de Wirsung)​: travessa tot el pàncrees. Recull el suc pancreàtic format en tot el pàncrees. Aquest conducte s'uneix al ​conducte colèdoc​, que és un conducte que es troba a nivell del fetge que conté bilis i va a drenar a la segona porció del duodè, concretament a la ​papil·la duodenal major​.
- Esfínter d’Oddi:​ es tanca quan no passa líquid pancreàtic. És un mecanisme antirreflux, perquè el líquid a d'anar cap al ​duodé​ unidireccionalment.
● Conducte pancreàtic accessori (conducte de Santorini)​: recull el suc pancreàtic a nivell del cap del pàncrees i va a drenar el contingut per un forat anomenat ​papil·la duodenal menor​, situat per damunt de la ​papil·la duodenal major​.
VASCULARITZACIÓ DUODÈ-PÀNCREES Vascularització arterial: ● Duodè: - La ​1a i 2a porció​ estan irrigades per les branques del ​tronc celíac​ (artèria esplènica, hepàtica i gàstrica esquerra.
- La ​3a i 4a porció​ estan irrigades per branques de l’​artèria mesentèrica superior​.
● Pàncrees: - Cap​: branques de l’​artèria mesentèrica superior​.
- Cos+cua​: branques del ​tronc celíac​.
Vascularització venosa​: tota la sang va a parar a la ​vena porta​.
● Duodé​: vena mesentèrica superior.
● Pàncrees​: vena esplènica i vena mesentèrica superior.
Vascularització limfàtica:​ ganglis pancreato-duodenals.
INTESTÍ PRIM L’​intestí prim ​és la secció de l'aparell digestiu que connecta l'estómac amb l'intestí gros. Es divideix en tres porcions: duodè, jejú i íleon. Té una longitud aproximada de 5 a 6 metres, on es fa la major part de l'absorció de l'aliment. Es secreten també unes hormones que regulen la ​motilitat intestinal​ i hi ha teixit limfoide a les seves parets, és a dir, que compleix les funcions de digestió, absorció, barrera i immunitat.
El ​jejú ​comença en l'angle ​duodé-jejunal​ i l'​ili​ acaba en la vàlvula iliocòlica​ i ambdós estan envoltats pel colon.
- Inframesocòlic.
- Intraperitoneal.
MESENTERI: meso jeju i meso ili (fulla del peritoneu parietal posterior cap aL jeju i cap a l’ili) Les ​nanses intestinals​ superiors i esquerra sorresponen al jejú ​i la part inferior i dreta a l'​ili​.
Jejú Ili Calibre Major calibre Menys progressiu Paret Més gruixuda i més vascularitzada.
Vellositats Més vellositats i més grans Mesenteri Més prim Més gruixut Vasos S’observen bé els vasos Vasos més fins, més número quan més aprop estan del vodell.
VASCULARITZACIÓ DE L’INTESTÍ PRIM Vascularització arterial:​ branques de l’artèria mesentèrica superior.
Vascularització venosa: ​vena mesentèrica superior (junt amb l'esplènica drenen la vena porta )→ vena porta.
Vascularització limfàtica: - Ganglis limfàtic mesentèrics.
- Ganglis limfàtics ileocòlics.
INTESTÍ GROS L’​intestí gros​ és la porció terminal del tub digestiu i té les funcions d’​absorció​ (sobretot a la primera part), ​elaboració de femta​ i ​secreció de moc i bicarbonat​ en les parets de l’intestí gros per neutralitzar l’acidesa que provoquen les bactèries. Morfològicament es diferencia de l’intestí prim perquè l’intestí gros és més gruixut però més curt.
Divisió anatòmica: - Cec+apèndix vermiforme.
- Colon: ascendent, transvers, descendent i sigmoide.
- Recte.
Divisió funcional: - ½ proximal: absorció.
- ½ distal: femta.
CEC El ​cec ​és la primera porció de l’intestí gros, que és el fons de sac situat per sota de la vàlvula ileocecal​ (o vàlvula de Baubin).Està situada en la ​fossa ilíaca dreta​ (FID) i es considera ​intraperitoneal​. En el fons de sac hi ha l’​apèndix vermiforme​ (que quan s’inflama provoca apendicitis).
- Vàlvula ileocecal (vàlvula de Baubin)​: es comporta com un esfínter. La ​distensió​ (reflex gastroileal)​ ​de l'ili terminal (última part de l'intestí prim) provoca la relaxació de la vàlvula ileocecal i afavoreix el moviment del quilo cap al còlon, més concretament per al cec (primera part del còlon). Serveix per regular l'arribada del contingut ileal al còlon proximal i minimitza el reflux del contingut cecal al ili.
- Apèndix vermiforme:​ és un òrgan de forma de cilindre sense sortida connectat al cec. Es desenvolupa embriològicament a partir del cec. Es troba sota la vàlvula ileocecal i es considera un ​òrgan vestigial​. Les seves possibles funcions són la immunitària, el manteniment de la flora intestinal i una petita secressió de substàncies.
COLON El ​còlon ​és l'última porció de l'aparell digestiu i extreu aigua i sal de residus sòlids abans que siguin eliminats del cos. Consta de quatre seccions: el còlon ascendent, el còlon transvers, el còlon descendent, i el còlon sigmoide.
- Còlon ascendent:​ continuació del cec, situat a la dreta.
➢ Angle còlic dret (angle hepàtic): ​unió del colon ascendent i transvers. Darrera del fetge.
- Còlon transvers:​ és paral·lel a la curvatura major de l’estòmac. Té el mesocolon ​(membrana revestida de peritoneu que fixa el còlon a la paret posterior de l'abdomen. El mateix que el mesenteri, el mesocolon és el lloc de pas de vasos i nervis per al còlon). El mesocolon divideix la cavitat peritoneal en supramesocolon ​i ​inframesocolon​.
➢ Angle còlic esquerre (angle esplènic):​ es relaciona amb la melsa, és l'angle entre el colon transvers i el descendent i està situat més superiorment que l'angle còlic dret.
- Còlon descendent:​ situat a l'esquerra, més llarg que el colon ascendent. La seva funció de la d’emmagatzemar aliment que després passarà al recte. En gran part de els persones és retroperitoneal.
- Colon sigmoide:​ és la quarta secció i es diu així "sigmoide" per la forma de S.
El còlon sigmoide s'uneix al recte, i aquest desemboca al canal anal.
VASCULARITZACIÓ CÒLON Vascularització arterial: - Branques de l’​artèria mesentèrica superior​ irriga tot excepte a partir del ⅓ distal del còlon.
- Branques de l’​artèria mesentèrica inferior​ irriga tota la resta, és a dir, a partir de ⅓ distal.
Vascularització venosa (​mateixa disposició que les artèries​): - Vena mesentèrica superior​ drena fins ⅓ distal. Drena directament a la ​vena porta​.
- Vena mesentèrica inferior​ drena a partir de ⅓ distal. Drena a la ​vena esplènica i aquesta drena a la ​vena porta​.
Vascularització limfàtica: - Ganglis paracòlics i còlics.
- Ganglis mesentèrics superiors i inferiors.
RECTE El ​recte ​és la continuació del colon sigmoide, que es dóna on el colon deixa de tenir el meso. Continua amb l’anus i es relaciona anteriorment amb la bufeta urinària (home) i amb l’úter i vagina (dona). Posteriorment es relaciona amb el sacre. Hi ha dos parts: - - Recte pelvià o ampolla rectal:​ coincideix amb la curvatura sacre. Per dins presenta una sèrie de plecs que no donen la volta completament, sinó que només ocupen ⅓ de la llum.
Recte perineal o conducte anal: ​molt petita. Travessa el perineu i normalment està buit (conducte anal). Per sota està un dels esfínters. Normalment està tancat per la contracció dels esfínters.
LINEA ANO-RECTAL: ​PEDIR La ​línea ano-rectal​ està situada just al davant de les ​columnes anals​, que són unes prominències a nivell de conducte anal i està formada pels ​vasos rectals superiors que formaran el ​plexe hemorroïdal intern​. Això afavoreix el tancament del canal anal.
MUSCULATURA RECTAL - Esfínter anal intern:​ musculatura llisa involuntària (SNA).
- Esfínter anal extern: ​està situat inferior, lateral i externament al esfínter anal intern i està constituit per musculatura estriada.
Tots dos estan innervats per branques del ​nervi púdic​ (S2 i S4).
1.
2.
3.
4.
5.
6.
VASCULARITZACIÓ DEL RECTE Vascularització arterial: ● Branques que l’artèria mesentèrica inferior: - ● Artèria rectal​: irriga la part més superior de la porció pelviana i forma els plexes hemorroidals interns.
Branques de la artèria ilíaca interna: - Artèria rectal mitjana​: irriga la part inferior de la porció pelviana.
- Artèria rectal inferior ​(a. púdica interna): irriga la part més inferior de la porció perineal a la anal.
Recte pelvià.
Plecs transversals.
Columnes anals.
Esfínter anal intern.
Esfínter anal extern.
Anus.
- Artèria sacra mitja​: ve des de l’aorta abdominal. Irriga la part posterior del recte.
La ​vascularització venosa​ del recte es basa en el ​plexe venos rectal (hemorroïdal)​: - Vena rectal superior​ (hemorroïdal interna) → v.
mesentèrica inferior→ v. porta.
- Vena rectal mitjana ​(esfínters) → v. ilíaca interna → v.
cava inferior.
- Vena rectal inferior ​(hemorroïdal externa) → v. púdica interna → v. cava inferior.
FETGE El ​fetge ​és un espai ​supramesocòlic​.
- Lligament falciforme​: uneix al peritoneu parietal anterior.
- Lligament coronari​: uneix el peritoneu visceral del fetge al peritoneu parietal superior.
- Lligaments triangulars​: són la zona final del lligament coronari.
- Epipló menor​: recobreix la vora esquerra del fetge unint-ho amb la vora dreta de l'estómac, duodè i de la curvatura menor de l'estómac.
La ​càpsula de Gibbson​ és una capa fibrosa que recobreix la superfície del fetge.
La ​cara visceral ​es relaciona amb l’estòmac i és on trobem la vesícula biliar. Hi ha un espai que és l’​hil hepàtic​, del qual surt el ​pedicle hepàtic​ (venes, artèries, ganglis, nervis i ​conductes biliars​...). En aquesta cara trobem el lòbul dret, el lòbul esquerra, lòbul quadrat i lòbul caudat. El lòbul hepàtic dret, que és més gran que el lòbul esquerra es pot dividir en dos lòbuls a la part visceral: - Lòbul quadrat​: està relacionat amb la vesícula biliar.
Lòbul caudat:​ relacionat amb la vena cava inferior.
La ​cara diafragmàtica ​es relaciona amb el diafragma, a al apart anterior del ​lligament falciforme ​que va a la paret anterior, que separa el fetge en dos lòbuls. La cara anterior està protegida per les costelles, sobretot el lòbul hepàtic dret. En la part superior de la cara diafragmàtica es troben els ​lligaments coronaris​.
VASCULARITZACIÓ DEL FETGE Vasos que entren al fetge: ● Artèria hepàtica pròpia: - S’origina a nivell del ​tronc celíac​, on porta el 30% de la sang oxigenada.
- L’artèria hepàtica pròpia es segmenta a nivell de l’​hil hepàtic​ en ​artèria hepàtica dreta​ i ​artèria hepàtica esquerra​, que s’aniran dividint fins a formar artèries segmentàries​.
● - - Vena porta: La ​vena esplènica​ recull la sang que passa per la ​vena mesentèrica inferior​.
La vena porta és una vena gruixuda que transporta la sang des del ​tracte gastrointestinal​ (quasi tot el tub digestiu excepte la part inferior del fetge) i la melsa​ cap al fetge. Porta el 70 % de la sang que li arriba al fetge, que es sang venosa amb nutrients que després es processaran al fetge.
La vena porta es segmenta a nivell de l’​hil hepàtic​ en ​branca dreta ​i ​branca esquerra​, que s’aniran dividint fins a formar ​venes segmentàries hepàtiques​.
Vasos que surten del fetge: ● Vena hepàtica: - Drena la sang venosa del fetge cap a la ​vena cava inferior (VCI).
- És la ​unió ​de les venes hepàtiques dreta, mitjana i esquerra.
● - Drenatge limfàtic: Pedicle hepàtic: ganglis del pedicle hepàtic.
Altres ganglis: frènics, mediastínics, paraesternals, gàstrics...
SEGMENTACIÓ HEPÀTICA La ​segmentació hepàtica​ no correspon a la divisió anatòmica, sinó a la funcional i clínica. El segment és la part que es pot extreure en una segmentectomia.
El fetge es divideix en 8 segments que són funcionalment ​independents ​(no hi ha anastomosis intersegmentària), ja que cadascun té una branca de la vena porta hepàtica, una branca de l’artèria hepàtica, una branca venosa de sortida que dóna a les venes hepàtiques i un ​conducte biliar​ (pel qual la bilis arriba al conducte hepàtic).
VIES BILIARS Hi ha dues vies biliars: ● Vía biliar principal (conté bilis): - Conducte hepàtic dret i esquerre.
- Conducte hepàtic comú.
- Conducte colèdoc.
● - Via biliar accessòria: Vesícula biliar.
Conducte cístic.
La ​bilis ​es forma contínuament, però només s’exceta al tub digestiu quan ho necessita, és a dir, quan ingerim ​greixos​. La bilis s’​emmagatzema​ en la ​vesícula biliar​, que es troba a la ​cara visceral​ del fetge, en l’espai ​supramesocòlic​.
VIA BILIAR PRINCIPAL ● Conducte hepàtic dret​: lòbul dret + lòbul caudat (recull la bilis formada pel lòbul dret i caudat).
● Conducte hepàtic esquerre​: lòbul esquerra + lòbul quadrat.
● Conducte hepàtic comú​: hil hepàtic i pedicle hepàtic.
● Conducte colèdoc: - Està format per la unió del ​conducte hepàtic comú​ i el conducte cístic​.
- Si el ​conducte colèdoc​ s’uneix al ​conducte principal pancreàtic​ van a parar a la 2a porció del duodé (al forat de la papil·la duodenal major​).
VIA BILIAR ACCESÒRIA: ● Vesícula biliar: - S’​emmagatzema​ bilis, és a dir, que hi ha reservori.
- És una bossa ​dilatable ​per rebre la bilis i ​contràctil ​per si es necessita drenar bilis a nivell del duodé.
- Està situada en la​ cara visceral del fetge​ i es relaciona amb la primera porció del ​duodè​.
● Conducte cístic: - Conducte on excreta la seva bilis.
- En conjunt amb el conducte hepàtic comú i el conduce colèdoc.
- Hi ha un marge lliure en l’​oment major​.
VASCULARITZACIÓ VIES BILIARS ● Vascularització arterial:​ branca de l’artèria cística, l’artèria hepàtica pròpia i el tronc celíac.
● Vascularització venosa​: venes cístiques i venes biliars van a parar a la vena porta.
● Vacularització limfàtica​: ganglis cístics, hepàtics i celíacs.
MELSA La ​melsa ​està situada per darrera de l’estòmac i l’angle esplèni, per davant del ronyó esquerra. El lligament gastroesplènic​ fa la funció de mantenir la posició de la melsa unint-la amb l’​estòmac​, que és continuació de l’​oment major​, a diferència del lligament hepatoduodenal​, que és continuació de l’​oment menor​. Unit al ronyó esquerra està el lligament esplenorenal​. Per tant, els lligaments que tenen relació amb la melsa són: - Lligament gastroesplènic.
Lligament esplenorenal.
La melsa està protegida entre les ​costelles 9-12​ i aproximadament el 15% de la gent té melsa ectòpica​, és a dir, que la tenen fora del seu lloc habitual. Té forma i grandària de puny.
La seva funció principal és la ​destrucció d ​ e cèl·lules sanguínies vermelles velles, produir ​algunes noves i mantenir una ​reserva de sang​ (per això és perillós que hi hagi que es produeixi una lesió). Forma part del ​sistema limfàtic​ i és el centre d'activitat del sistema immune​.
- Centre immunitari humoral i cel·lular.
- Hematopoyesis.
- Lloc de maduració i destrucció de glòbuls blancs.
- Reservori de sang.
VASCULARITZACIÓ DE LA MELSA Vascularització arterial​: artèria esplènica (que rep sang de l’artèria mesentèrica inferior) Vascularització venosa​: vena esplènica.
Vascularització limfàtica​: ganglis pancreaticoesplènics.
...