Tema 4. L'URSS de Stalin (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Perspectiva històrica del món contemporani
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 05/12/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona Tema 4. L’URSS de Stalin 1924-1929. Etapa de l’interregne L’any 1924 va morir Lenin, el líder dels bolxevics i promotor del nou Estat soviètic, que deixava la incògnita de la seva successió. El buit del poder va desencadenar una lluita entre els dirigents del partir bolxevic, entre els que destacaven Trotski, que aleshores era la figura més destacada entre els successors de Lenin, i Stalin, que dirigia la secretaria del Parlament Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) i comptava amb el suport de la Vella Guàrdia Bolxevic (dirigents veterans del partit). També hi havia implicats altres líders bolxevics com Kamenev, Zinoviev, Lunatxarski i Bukharin.
Stalin i els dirigents que l’acompanyaven van proposar un programa d’acció nou, original, de caràcter global i ambiciós. Aquest es sintetitza en dues idees:  Socialisme en un sol país  El principi universal del socialisme i el marxisme és la construcció d’una societat socialista, és a dir, una societat sense classes (principi d’internacionalisme).
Per tant, l’any 1917, la revolució a Moscou i St. Petersburg amb Lenin no pretenia quedar-se únicament en aquestes ciutats, sinó que havia de ser a escala europea. Stalin, però, defensava que la revolució a escala mundial no era objectiva: només s’havia pogut fer en territori soviètic i per tant calia construir la Rússia soviètica. Els interessos d’aquesta serien l’element prioritari per a la resta de partits comunistes d’arreu del món.
 Industrialització accelerada  Es pretenia modernitzar la unió soviètica per la via de la industrialització massiva en el mínim de temps possible.
Però una part del desenvolupament del capitalisme occidental es va finançar amb els recursos extrets de les colònies d’aquests imperis i els beneficis d’una agricultura desenvolupada i rendible. La unió soviètica no tenia res d’això.
Així s’opta per la COL·LECTIVITZACIÓ, que es regularia a través dels plans quinquennals. Es tractarà de traslladar els recursos existents en mans privades (kulaks) a l’Estat. Aquests recursos es compartirien de forma pública PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona entre d’agricultors i ramaders que s’encarregarien de gestionar-los per a generar-ne uns recursos que anirien diretament a l’Estat, el qual els reinverteix en el procés d’industrialització.
Els efectes socials i polítics d’això seran terribles. Tenint en compte que el procés de col·lectivització no és voluntari, farien falta eines de coacció suficients per a obigar els kulaks. Aquests son les milícies del partit i organismes de seguretat de l’estat que es dedicaran també a la persecució de qualsevol forma de resistència.
1929-1934 En aquesta etapa s’opta ja per la liquidació dels kulaks com a classe social, és a dir, per la destrucció física d’aquests. Aquesta proposta es ven amb al idea de liquidar un dels factors de resistència més importants i provoca uns 10 milions de víctimes. En aquest període: - Stalin aconsegueix imposar-se políticament sobre Trotski, eliminant-lo com a gran rival polític. (Anirà a viure a Mèxic fins que serà assassinat per un dels agents secrets de Stalin).
- REPRESIÓ: Purgues. Per mitjà d’òrgans de l’Estat van ser perseguits professionals i tècnics que podien passar en qüestió la realització del socialisme en un sol país. Entre 1936-1938 van tenir lloc els processos de Moscou, que van costar la vida a milers de persones. Molts processos es basaven en acusacions falses. Alguns antics líders de la Revolució d’Octubre figuren entre les víctimes.
- COL·LECTIVITZACIONS. Aquestes s’acceleren i es prenen noves mesures.
Per exemple, l’estiu de 1932 es dicta que robar bens col·lectivitzats es castigaria amb 10 anys de treballs forçats; amenaçar els camperols de les granges col·lectivitzades amb 5/10 anys, matar bestiar perquè no sigui lliurat a les granges amb 2 anys de presó.
El període culmina l’any 1934 amb l’assassinat de Kirov - un dels primers líders bolxevics que hauria pogut ser una alternativa a Stalin – i el 17è congrés comunista, on es prenen mesures de flexibilització pel que fa a les col·lectivitzacions i la industrialització.
PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona 1934-1939 Anys més durs de la dictadura. L’URSS es projecta cap a l’exterior com la gran esperança davant de la crisi i l’ascens dels feixismes. És considerada “la llum que ve de l’est”.
- Liquidació definitiva de tota forma d’oposició interna (tots els vells dirigents desapareixen). Així Stalin es construeix la seva pròpia legitimitat política.
Desapareixen també membres de l’exercit soviètic com comissaris, comandants, mariscals, generals...
- Acceleració de la industrialització i dels plans quinquennals, sobretot ara que s’ha dit que la crisi del 1929 és la fi del capitalisme.
- L’intent de fer algun tipus d’entesa amb els països internacionals porta a l’URSS a pactar amb l’alemanya nazi. El seu pacte se sustenta sobre l’objectiu comú d’aquests països: el repartiment de Polònia.
1939 -1941 El setembre de 1939 ha començat la Segona Guerra Mundial, en la qual la unió soviètica es manté neutral. Ho justifica dient que aquesta guerra és entre països capitalistes. Tot i així serà una guerra que servirà per a debilitar el capitalisme, cosa que comportarà el triomf del socialisme arreu del món.
El que no expliquen els soviètics, però, son dues coses fonamentals: 1- El pacte de no agressió firmat amb l’alemanya nazi, que contemplava entre d’altres, acords del repartiment de Polònia.
2- Alemanya es proveeix de matèries primeres que procedeixen de la URSS (petroli, aliments, armes...).
Tot i així l’Alemanya nazi pretenia liquidar l’URSS soviètica i ocupar-la, i quan aquesta la comença a invair Rússia entra a la guerra (1941).
El discurs revolucionari de la URSS és substituït per un discurs patriòtic, el poder estalinista es nacionalitza i fa una crida generalitzada a la població per lluitar contra PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona l’invasió alemana. Aquest discurs permet presentar la unió soviètica no tant com la llum que il·lumina des de l’oest sino com la gran potència antifeixista.
En aquest conjunt Stalin arriba al capdamunt del seu lideratge i acaba substituint a Lenin, es converteix en la personificació del que és el socialisme del segle XX, un pare per a la població russa i una mena de deu en vida.
1945-1953 - Paranoia conspirativa constant (Stalin veu enemics per tot arreu).
- L’URSS es converteix en una de les dues potencies econòmiques mundials juntament amb els Estats Units. És el moment de consolidar la seva influència directa sobre la meitat del continent europeu (països de l’est d’Europa i una part d’Alemanya), amb l’objectiu de disposar d’un grup de països aliats que actuïn com a mur defensiu davant d’una hipotètica agressió des de l’occident.
- La nova tecnologia militar permet la construcció de míssils de llarg abast que permetran atacar un país des de molts quilòmetres de distància.
- 1950 purga dels metges.
Stalin mor el març de 1953, durant dos dies no surt de la seva habitació i quan hi entren el troben al terra, mort a causa d’un atac cerebral.
A la seva mort, comença una llarga lluita per la seva successió. Laurent Beria és un possible candidat i és liquidat després de la mort de Stalin.
Finalment el succeeix Nikita Kruitxev, un personatge clau en la segona part de la Guerra Freda.
El 1956, aquest impulsarà el 20è congrés del PCUS en l’anomenat informe secret, en el que es començarà a planificar la desestalinització. Aquest procés serà fonamental per a l’evolució d’alguns partits comunistes de l’Europa occidental, començant pel partit comunista italià i acabant en el partit socialista unificat de Catalunya (PSUC), que comença tot un procés de revisió dels seus plantejaments i de descontaminació stalinista. Serà molt important per tot el que fa referència a l’oposició antifranquista i a la transició democràtica posterior.
PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona ...