11. El sistema electoral (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció a la ciència política
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 20/07/2014
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 11. EL SISTEMA ELECTORAL És una altre institució, una de les lleis més importants, sobretot pel que fa als sistemes electorals. En el fons, és una llei que decideix qui guanya, perquè és molt influent per decidir el guanyador.
1. Els cinc elements del sistema electoral 1.1 Circumscripció (o districte) La circumscripció és generalment el territori, la delimitació del territori, on trobem el col·lectiu d’electors que escullen un conjunt de representants, es realitza l’operació d’assignar escons entre candidatures. És com dividim un territori en grups diferents, normalment en territorials.
Un concepte associat a la circumscripció, es la magnitud de la circumscripció, que és el nombre d’escons que reparteixen en aquella circumscripció.
• Tipus de circumscripcions: Circumscripció uninominal (m=1 magnitud 1): son aquelles circumscripcions de magnitud 1, és a dir, només es reparteix un escó per circumscripció. Que cada territori enviï nomes un diputat.
Circumscripció plurinominal (m>1): es reparteixen més d’un escó, per tant, la magnitud del districte és més d’un. En funció del territori i la població s’assignen un determinat nombre d’escons Circumscripció única nacional (m= total de la cambra): no hi ha circumscripcions, a la única que hi ha és de tota la nació. Tota la nació forma una mateixa circumscripció.
La circumscripció a Espanya és la província, perquè la Constitució ho marca. Perquè, antiguament, la província afavoria la representació del vot conservador. Que una circumscripció sigui d’una manera o d’una altra és una qüestió política de primer ordre.
Delimitar: establir els límits de les circumscripcions Gerrymandering: delimitació interessada de circumscripcions.
1.2 Prorrateig És el criteri d’assignació d’un nombre d’escons a cada circumscripció. S’ha de decidir un criteri de quants escons van a cada lloc.
• Tipus de prorrateig: Prorrateig demogràfic: un nombre d’escons segons nombre d’habitants Prorrateig territorial: un nombre d’escons per circumscripció Prorrateig combinat: un nombre d’escons per circumscripció + la resta segons nombre d’habitants 1.3 Forma de vot És l’operació física que es realitza per a votar Hi ha tres formes de vot principals: Vot personalitzat: vol dir que et donen una papereta pon hi ha diferents noms, i et posen el partit del què pertany, i tu esculls la persona que t’agrada més. Per tant, esculls persones. (votar persones) Sol estàs associat als districtes uninominals.
Vot de llista: ens donen packs fets i escollim la llista que més ens agrada. Sistema de llistes tancades.
Vot preferencial-transferible: Irlanda. És el menys comú.
1.4 Fórmula Se li sol donar un poder gairebé absolut. La fórmula és el procediment de càlcul utilitzat per traduir els vots de cada candidatura a un nombre d’escons.
Hi ha dues grans famílies de fórmules: Fórmules majoritàries: (la majoria guanya, qui té la majoria s’emporta els representants). Els escons de la circumscripció se’ls emporta la candidatura que guanya.
¿Què vol dir “la candidatura que guanya”? o Fórmula de majoria simple: guanya la candidatura que obté més vots en la circumscripció.
o Fórmula de majoria absoluta: guanya la candidatura que obté més de la meitat dels vots. Si no hi ha majoria absoluta, es fan les eleccions de segona volta, on s’eliminen candidatures.
Fórmules distributives o proporcionals: es reparteix, qui ha tret més vots s’emporta més, i qui n’ha tret menys s‘emporta menys, però tots se’n emporten. Els escons es distribueixen entre vàries en funció dels vots que obtenen.
¿Què vol dir “es distribueixen en funció dels vots que obtenen? Exemple: com repartim intuïtivament 8 escons entre 40.880 vots? Partits Nombre de vots Nombre vots/quota Partit A 15.330 15.330/5.110 3 Partit B 10.220 10.220/5.110 2 Partit C 5.110 5.110/5.110 1 Partit D 5.110 5.110/5.110 1 Partit E 5.110 5.110/5.110 1 Total 40.880 40.880/5.110 8 de Escons Si dividim els vots en el nombre d’escons ens surt un concepte que s’anomena “quota” (40.880/8 = 5.110). La quota és el preu que valdria un escó, preu en vots.
o Primera solució: els escons restants s’assignen als partits que tenen major resta. “Fórmula de la resta més elevada”. Hem d’agafar els dos decimals més grans.
o Segona solució: “Fórmula de la mitjana més elevada” o “fórmula d’Hondt”.
Existeix un procediment gràfic que facilita el càlcul de al fórmula de la mitjana més elevada.
1.5 Llindar legal És el percentatge mínim de vots exigits a les candidatures per a poder prendre part en l’assignació d’escons. És una forma de protegir-se contra els partits petits, limitar que els partits petits puguin tenir representants.
El vot en blanc fa que el llindar augmenti, i es pot eventualment expulsar algun partit.
2. El sistema electoral en conjunt 2.1 Proporcionalitat L’element més important és la proporcionalitat, i és una de les qüestions més importants quan parlem de qüestions electorals.
La proporcionalitat és el grau de correspondència o similitud que hi ha entre el percentatge de vots i el percentatge d’escons, és a dir, quan s’assemblen els vots que tens amb al representació que acabes tenint al parlament. Un sistema es proporcional quan acabes tenint un percentatge de diputats al parlament proporcional amb el percentatge de vots.
Té una gran rellevància perquè ens indica si un sistema és gaire representatiu de la societat.
Mesura: o Prima electoral d’un partit: ei-viv (és el percentatge d’escons menys el percentatge de vots) Exemple: el PP té un 60% d’escons i un 45% de vots, la prima és de 15.
Els sistemes electorals no són normalment proporcionals.
Els sistemes electorals premien els partits grans.
Governabilitat: si un país és molt proporcional és poc governable, ja que són difícils les majories necessàries per governar.
El sistema no sobre representa els partits nacionalistes, sobre representa únicament PP i PSOE.
2.2 Els onze sistemes electorals del món Les diferents combinacions d’aquests cinc elements (circumscripció, prorrateig, forma de vot, fórmula i llindar) acaben configurant un sistema electoral distintiu. En tot el món es coneixen onze combinacions possibles.
Una de les característiques fonamentals del sistema electoral (en el seu conjunt) és la seva proporcionalitat.
Exemple: la fórmula del First-past-the-past (districtes uninominals) és la majora simple -qui treu més vots-, i el llindar és irrellevant, és només rellevant quan tenim fórmules proporcionals.
...