Derecho de la Seguridad Social I (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Relaciones laborales - 2º curso
Asignatura DERECHO DE LA SEGURIDAD SOCIAL I
Año del apunte 2016
Páginas 26
Fecha de subida 20/06/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1 Model constitucional espanyol de SS Articles a la CE sobre SS 41- SS suficient 40.2 - Readaptació 25.2 - penats 129.1 - participació 149.1.10/17 - competències 39 - família 148.1.20/21 - competències 40 - minusvalia 50 - Serveis Socials 50.3 - Tercera Edat 43 - Salut 42 - Emigrants Fins a quin punt el fet que hi hagi tants articles a la CE diferents al de la LGSS (art 4) ha fet que el dret a la salut s'hagi emancipat? El fet que hi hagi altres articles no retallen les competències de la SS, ja que aquests només amplien.
Art. 41 CE Els poders públics (tots els poders públics davant de la protecció social dels drets dels ciutadans) mantindran un règim públic de SS per a tots els ciutadans Glossari - Entorn - les mencions als article no limiten la SS - Caràcter públic - funció d'Estat + prestacions complementàries lliures (mutualitats, plans de jubilació...) - Bàsica assistencial (per a tots, situació de necessitat) -No determina l’amplitud - atur (41) + jubilació (50) + discapacitat (49) + salut (43) - Paràmetres - suficient + garantia institucional persones + situació de necessitat TEMA 2: FINANÇAMENT DE LA SEGURETAT SOCIAL La SS és economia: - Protegeix les persones en situació de dificultat econòmica (micro) - Elimina efectes indesitjables de l'estructura econòmica (macro) - L'economia influencia la SS: condiciona els recursos disponibles(exemples: grau d'industrialització, percentatge de població activa i productivitat, escales salarials, frau tolerat, etc...) - La SS pot alterar el funcionament econòmic (exemples: disponibilitat dels treballadors (jubilació), nivell de consum; potencia sector econòmics (sanitat); beneficència en determinats sectors (amb bonificacions, o subcontractes) Models de finançament de la Seguretat Social Els instruments financers: * A través de cotitzacions - Origen a primes assegurances - Prestacions es calculen en funció de les primes - Aportacions empresarial i estatal compensen feblesa aportació dels treballadors Avantatges Tipus professionals, càlcul tendencialment proporcional, flexibilitat + cotització + cobraré Inconvenient Grava els actius + treballadors + cotització empresa, a les empreses amb més mà d'obra, regressiu * A través dels impostos generals - Origen assistència pública - Protegeix al marge del que hagi cotitzat - Tendeix a universalitzar-se - Redistribueix més les rendes: no sols actius / inactius Avantatges Tendeix a universalitzar la protecció, no condiciona a carència prèvia Inconvenients Serà tan progressiu com els impostos, possibles desviaments (més fàcil per frau) Formes de gestió financera: repartiment vs. capitalització (sistemes bàsics) * Repartiment - intergeneracional - paga a la generació passada (avis) - Risc demogràfic - paga a la generació futura (fills) - Risc atur (quan hi ha molt atur poca gent cotitza i els pensionistes segueixen cobrant) *Capitalització - Pròpia generació- estalvi -> benefici de la pròpia generació (tot allò que s’estalviï) - Risc financer - Fons de pensions - Risc demogràfic - població envellida (cobra) Formes d’accés a les prestacions Contributiu vs. No contributiu Contributiu: es condiciona a una cotització prèvia No contributiu: no es condiciona a la cotització Formes financeres de càlcul de prestacions - Prestació definida - la prestació sempre serà aquesta, la mateixa - Contribució definida - disposat a pagar (exemple: si hi ha uns diners definits, si es té que repartir entre persones tocarà a menys) Al nostre país Sistema mixt de finançament * Repartiment (art. 110.1 LGSS) * Capitalització (art. 110.3 LGSS) * Contributiu +No-Contributiu (art. 109.2 i .3 a/b LGSS) Principals mesures adoptades en el finançament de la SS - Aportacions de l'Estat és finalista (des de 1989) (es diu on van dirigits els diners. Exemple: sanitat) - Separació de fons (Pacte de Toledo, 1985) Separació dels fons de cotització dels treballador i el fons de sanitat - Fons de reserva (2000) -Reforma de 2013 (cas funcionaris, que no tenen aturs i l'Estat no cotitza) Reformes de 2013 que afecten el finançament de la Seguretat Social * Aplicació dels conceptes retributius cotitzables (exemple: salari en espècie, plus de transport, millores assistencials empresarials...s'obliga a cotitzar aquests conceptes) *Factor de sostenibilitat (vigor 2019 (?)) - Modifica el càlcul de les jubilacions - Modifica les pensions segons l'esperança de vida de les cohorts (situació laboral, nivell social) * Índex de revalorització (pensió) Abonada a valor de l'IPC com a referència.
Abans quan pujava l'IPC, pujaven les pensions.
Ara segons la salut financera del sistema de SS - Diferència entre ingressos i despeses (recaptat por paguem menys) -Efecte substitució de pensions SISTEMA ESPANYOL DE SEGURETAT SOCIAL Art. 41 CE "un règim públic..." pot ser molt complicat o molt simple. Des del punt de vista de protecció social. (arts. 2.1 LGSS / 7.1 i .3 LGSS) Modalitat contributiva + modalitat no contributiva Des del punt de vista de l'estructura (art. 9.1 + 11 LGSS- sistemes especials) Sistemes especials: subdivisió integrada en un règim especial (el que diu l'article 11 no es compleix) Aquests sistemes especials sobrepassen aquest article 11 en quant a protecció (es fan per grups especials) * Principis legals que afecten als règims especials: Excepcionalitat (art. 10.1 LGSS) + tendència a la homogeneïtat (art. 10.3 LGSS) * causes clientilisme social, polítiques diverses...
* efectes: burocratisme, infra- o sobre- protecció (per legítima una infra- o sobre- protecció es creen per protegir un grup, com per exemple, atur agrari.
Causes i efectes dels sistemes especials - Burocratisme - 2 règims (assalariats i autònoms) * Operacions de fusió per onades - 1985 (sis. RE); 1993 (Munpal); 2007 (ant: agraris) - 2011 (aut. agrari + llan) * Sistemes substitutius també integrat en els anys 90 Telefònica, ONCE, tabacaleria, TMB, etc.
Substitueix norma DF22 LGSS (fan fallida) * Queden mutualitats professionals alternatives (DA 15 (30/1995)) * Es divideixen els 2 règims - Assalariats - no responsables (cotitza a la SS empresari) - Autònoms - cotitzen ells *Desprès es fusionen diferents règims especials - Sis. RE - toreros - Munpal - Municipals - integració al règim general - 2007 - es comenta a eliminar el règim agrari - 2011 - La resta de treballadors agraris i de la llar s'integren al Règim General Mutualitats alternatives per professionals - Afiliació a SS - Mútua Règims especials ARA QUEDEN: - Autònoms (RETA) - Mar - Estudiants - Funcionaris - Mineria del carbó NO ES VAN ARRIVAR A CREAR: - funcionaris del movimiento - Civil en establiments militars - Entitats Estatals Autònomes (AENA) - Cooperatives de producció HAN DESAPAREGUT: -Representants de comerç - Artistes (edat avançada de jubilació) - Futbolistes - Agrari - Ferroviaris - Toreros - Escriptors - Llar Pacte de Toledo refosa per a que no hi haguessin tants règims.
Sistemes especials Art. 11 LGSS - sols per enquadrament i la recaptació de cotització (!) * COTITZEN DIFERENT: - SE de fruita, hortalisses i indústria de conserves vegetals - Industria resinera - Serveis extraordinaris d’Hosteleria (dia puntual. No temps per a afiliar) - SE manipulat i empaquetament de tomàquet fresc, realitzats per collites exportadores - SE fix discontinu de cinemes, sales de ball i de festes i discoteques - SE fix discontinu d'empreses d'estudis de marcat i opinió pública - Se agrari (absorció) per al període transitori d'aquesta absorció. Al règim general o al RETA - SE treballadors de la llar = agrari. condicions especials transitòries Règims - Règim general (assalariats) - RETA (autònoms) - Funcionaris - Mar - Mineria carbó Gestió del sistema (gestió pública) 1. Departaments ministerials dirigeixen (art. 66.1 LGSS) 2. Entitats Gestores - INSS: funcions bàsiques . Diu qui té dret a l'assistència sanitària / registre de prestacions públiques - INGESA - Institut nacional de Gestió Sanitària - IMSERSO - Institut de Majors i Serveis Socials -ISM - Institut Social de la Marina (admin. règim especial del mar) - SPEE - Servei Públic d'Ocupació Estatal. Gestiona les prestacions per atur. Mantenir el portal amb la xarxa Eures (ofertes fora dels països europeus.
- Altres: MUFACE, ISFAS, MUGESU Agència (DA 7 L27/2011) - INGESA Territorialment (per Ceuta i Melilla) Centres pilots que depenen de l'Estat 3. Serveis comuns. TGSS, Informàtica, S. Jurídic (treballen amb autonomia) 4. Entitats col·laboradores: empreses i mútues (per llei estan obligades a gestionar) Normes comuns a les Entitats Gestores - Són sector públic (L. 47/2003) - intervenció, transparència, incompatibilitats -Reserva de nom (ningú es pot anomenar Seguretat Social) - Exempcions tributàries, franquícia postal, aranzels registrals, taxa judicial...
-Caràcter reservat de les dades, excepte: - Per perseguir delicte - col·laboració tributària - Col·laboració amb Inspecció Treball Col·laboració en la Gestió ( 82 a 102 LGSS + RD 1993/1995) Mútues col·laboradores NO SON SS.
- Règim jurídic: ens privats, gestionen diners públics (sector públic) -Separació entre patrimoni de la SS (gestiona la mútua però és SS) i el patrimoni històric (patrimoni fundacional de la mútua, creat per empresaris) - Responsabilitat mancomunada dels empresaris associats (no beneficis però a càrrec de les pèrdues) - Competències: Gestió per AT i MP al RG, prestacions per MiS per AT, prestació per Risc durant l'embaràs i la lactància natural - No poden refusar ni discriminar petició d'associació d'un empresari - No poden expulsar a l'empresari que no pagui (el poden perseguir fins que pagui) - No poden refusar una part dels treballadors d'un empresari - No poden pagar indemnitzacions per acomiadament (indemnització mínima NO - contractes blindats (pagar tot l'any) - Poden retenir un % per despeses d'administració Col·laboració voluntària de les empreses *Autoassegurament d'algunes prestacions (exemple: hospital amb els seus treballadors) - Prestacions: IT x AT i MP; IT x MC i ANC -requisits: >500 treballadors (100 a sanitat) i instal·lacions: autorització - Obligació de agar quotes - Poden guardar cotització x coeficient 0,045 sobre quotes *Execució directa no poden contractar a un altre *Col·laboració obligatòria de les empreses - Pagament delegat IT i Atur parcial - Pagament delegat Atur parcial - Excepte: empreses de <20 treballadors. desprès de 6 mesos. moroses amb ajornament.
- Reducció sinistralitat (RD 404/2010) (rebaixa) Normes generals de l'acció protectora SS no són només prestacions econòmiques, també són prestacions tècniques.
L'assistència sanitària és universal. No protegeix només als que més ho necessiten o estan en situació de necessitat.
Conceptes bàsics Risc social És el que protegeix la Seguretat Social. Aquells riscos que una persona es troba pel sol fet de viure en societat. Deriven del fet de viure en societat (que la gent es fa bella, que qualsevol pot agafar un virus, etc...) No protegeix els accidents de trànsit perquè son coses que afecten als que treballen.
El FOGASA es troba dins les garanties de Seguretat Social.
Sinistre No s'utilitza en Seguretat Social. Actualització del risc potencial (quedar incapacitat, perdre el treball, etc...) Només s'utilitza en l'àmbit de l'assegurança privada Contingència Conseqüències danyoses d'un sinistre. Tot allò que protegeix la Seguretat Social, Situació de necessitat Tradicionalment, la SS protegeix quan hi ha una situació de necessitat. La SS tutela la carència d'ingressos o l’excés de despesa.
En SS hi ha 2 grans blocs de tutela: - Comprovar que la persona que rep la prestació la necessita de veritat, que està en una situació de necessitat.
- No comprovar-ho Fet causant És tot. Sinònim de contingència. Allò que es protegeix per la SS. Conseqüències protegides pel sistema.
EXEMPLE: si un paleta cau de l'andami, el fet causant no és que caigui, és la mort, la incapacitat, etc (la conseqüència) També comprèn tot el conjunt de requisits que s'han de complir per a tenir accés a les prestacions de la SS.
Les prestacions es causen. Es causa una prestació quan es compleixen una sèrie de requisits (mercats de lleis). CONSEQÜÈNCIES I REQUISITS.
Prestacions Allò que ofereix la SS.
Tipus: 1. REPARADORES O PREVENTIVES 2. ECONÒMIQUES O EN ESPÈCIE 2.1 Econòmiques Directes: t’ingressen els diners directament Indirectes: Reconeixen una colla de dies com a cotitzats. EXEMPLE: excedència de 3 anys per a cuidar un fill. No fan transferència de diners, però els 3 anys comptaran com a cotitzats. Pot tenir o no efectes. Prestacions fictícies.
2.2. En espècie (tècniques) 3. ÚNIQUES O PERIÓDIQUES 3.1. Úniques: es paguen només una vegada. Normalment, se les anomena "assignacions" 3.2. Periòdiques: Es paguen cada mes 3.2.1. Subsidis: prestació TEMPORAL (d'atur, per exemple) 3.2.2. Pensió: Prestació VITALÍCIA (de viduïtat, de jubilació, etc...) ACCIÓ PROTECTORA (art 42 LGSS) defineix el que ofereix el nostre sistema de SS actualment. Hi ha una definició tècnica per a tot. Qui no entra dins d'aquesta definició, no està protegit.
Assistència sanitària Mèdica o farmacèutica Incapacitat temporal baixa per malaltia Maternitat / Paternitat / Risc durant l'embaràs o lactància (temporal) Protegeix a la dona per a evitar que en determinades feines es posi en perill de fetus. Se li paga el sou fins que no hi hagi perill, tot i que no treballi. Entrada del menor a la família.
Cura de menors afectats per càncer És l'última prestació afegida al règim de la SS. S'ha extès a altres malalties.
Es el cas en que un nen menor d'edat necessita algú al seu costat les 24h del dia i els dos pares treballen, de manera que ha de quedar-se un d'ells i no anar a treballar.
Incapacitat permanent (invalidesa) En l'àmbit contributiu: incapacitat En l'àmbit no contributiu: invalidesa Jubilació Atur / cessament d'activitat Mort i Supervivència És una prestació "ridícula", molt petita.
Es protegeix a qui sobreviu (si es mor un home, es paga a la seva vídua, que és qui ha sobreviscut).
Es paguen les despeses del funeral.
Fill a càrrec No es necessita temps (com a maternitat, paternitat, perill en l'embaràs o la lactància), sinó que es necessiten diners.
Prestacions econòmiques indirectes (prestacions fictícies) Serveis socials / assistència social Serveis socials: prestacions en espècie. Allò que no està protegit per la SS (exemples: residència d'avis, centres de dia, centres de nit...) Assistència social: Prestacions econòmiques en situacions no cobertes per la SS AMLPITUD PROTECTORA No es dona tota la protecció a tothom (com per exemple, no es donarà una prestació de jubilació a qui no ha cotitzat el suficient o no s'ha jubilat). Òbviament, només es donarà a qui ho necessita.
Es protegeixen contingències professionals (deriven de l'accident de treball o malaltia professional) o contingències comuns (malaltia comú). Es causaran prestacions diferents entre contingències professionals i comunes.
Requisits: - Generals - A cada prestació Responsables (de pagar la prestació) Existeixen molts responsables (empresaris, entitats gestores, etc...) ACCIDENT DE TREBALL (art. 156 LGSS- Concepte d'accident de treball) S'entén per accident de treball qualsevol lesió (...) Hi ha d'haver una relació entre l'accident de treball i la lesió i una connexió entre l'accident i la lesió (doble relació de causalitat. Hi ha d'haver una) Connexió directa o indirecta: - In itinere - anava o tornava del treball Exigeix 4 requisits: * Teleològic - que la finalitat del viatge sigui anar a treballar o tornar a casa del treball * Geogràfic, locatiu - l'itinerari ha de ser idoni per a anar del treball a casa o de casa al treball (ha de ser el més curt i lògic) (exemple: si passés de pas pel supermercat i tingués un accident, no serà un accident de treball, perquè no anava cap a casa, anava cap al supermercat) * Mecànic - si l'empresa posa autobusos, per exemple, per a anar al treball i el treballador prefereix anar en cotxe i té un accident, no es tractaria d'un accident de treball.
* Cronològic - sense demores - En missió - En hores de treball o fent una activitat del treball (exemple: una treballador que fa visites a cases. Ha de fer viatges per a anar de casa a casa.) Tot allò que passi en lloc i temps de treball, és considerat com accident de treball, però es tracta d'una presumpció iuris tantum (es pot demostrar el contrari) Exclusions (no seran accidents laborals aquells que es donin per: - força major (art. 156.4 LGSS) - Successos catastròfics (art. 160 LGSS) (catàstrofes naturals) - pagarà l'estat a través del consorci de compensació d'assegurances Inclusions: - Actes de tercers (art. 156.5b LGSS) (exemple: un client que agredeix a un empleat/treballador) - Imprudència professional (arts. 156.4 i 156.5 LGSS) - no entren: - Deguts al dol (mala fe) o imprudència temerària -Els que deriven de l'hàbit MALALTIA PROFESSIONAL (art. 157 LGSS) Existeix una llista tancada de malalties professionals Avantatge: facilita el diagnòstic, evita errors, facilita prova.
Inconvenient: pot quedar obsoleta (si no s'actualitza) Doble requisit: * Causalitat amb el treball per compte aliè (ha d'estar relacionada la malaltia amb el treball) * Inclusió en la llista d'activitats + substàncies (RD 1288/2006) Residual: en darrer terme és AT. Si no es reconeix com a malaltia professional, es reconeix com a AT.
MECÀNICA GENERAL DE L'ACCIÓ PROTECTORA Prestacions econòmiques contributives.
Tota prestació es calcula sempre igual (excepte algunes excepcions).
Hi ha una base reguladora a la que se li afegeix un percentatge (és una funció de la base de cotització) Excepcions al principi contributiu: - Incompatibilitat de pensions: cal triar-ne una (art. 163 LGSS)- Hi ha casos en que pots cobrar 2 prestacions alhora, però s'ha d'escollir una.
Tot i que: *pluriocupació (art. 161.3 LGSS): (diverses feines del mateix règim). Per norma general, es suma el que s'hagi cotitzat.
*pluriactivitat (art. 205.3 LGSS): (feines de 2 règims diferents, com per exemple, assalariat i autònom). Superposició 15 anys. Simultaneïtat. Si no alta.
(ESQUEMA) però cotitzacions superposades (art. 49 LGSS) - Doble cotització sanitària (STC 39/1992) REQUISITS GENERALS D'ACCÈS A LES PRESTACIONS * Requisits d’ afiliació i alta (art. 165.1 LGSS) - en el moment del fet causant - assimilació a l'alta (art. 166.1 a 4 LGSS) - alta presumpta o de ple dret (art 166.5 i .6 LGSS) - alta especial (art. 166.7 LGSS) *Carència (art. 165.2 LGSS) - Excepte accident de treball, malaltia comú o malaltia professional (art. 165.4 LGSS) - Excepte algunes Incapacitats Permanents i jubilació CARÀCTER DE LES PRESTACIONS * intangibles (art. 44.1 LGSS)- abans eren inembargables, ara son embargables (des de que el TC ho canvia el 1989) per deute, perquè hi ha pensions que són més elevades que determinats sous (per tant, si es pot embargar el sou, es pot embargar també la pensió) *Excepció en favor dels aliments (per a alimentar als fills) *Excepció per a compensació interna de la SS (quan algú fa trampa, la SS ho recupera de prestacions futures) (Exemple: es mor l'avi d'una família. No ho diuen a la SS i es segueix cobrant la pensió de jubilació de l'avi. Aquesta prestació, es restarà de la següent prestació que la família cobri) * Gravamen tributari s/ llei (art. 44.2 LGSS) Abans deia exemples de tributar, però les lleis de IRPF ho modifiquen. Les pensions paguen també impostos. Actualment, no totes. (les d'invalidesa o incapacitat permanent molt greus, per exemple, queden excemptes de pagar impostos.) - Les pensions son privilegiades (art. 162.2 LGSS) - tenen una protecció superior: - front altres deutes - Sols per responsabilitat empresarial (no hi ha millores voluntàries) PRESCRIPCIÓ I CADUCITAT * Prescripció del dret als 5 anys (art. 53 LGSS) (peticions de dret) - des del fet causant (dia següent) - excepcions legals: MiS i Jubilació - es poden cobrar encara que hagin passat els 5 anys.
Les revaloritzacions sí que prescriuen als 5 anys - es pot interrompre (art. 53.2 i .3 LGSS)- per a qualsevol acte destinat a fer valdre el dret - Efectes: màxim 3 mesos de retroactivitat dels efectes. Excepte: - si error material - si obligació de retornar prestació revisada (5 anys, no 3 mesos) - per reconeixement inicial, no per revisió *Caducitat del dret: 1 any per a reclamar drets (art. 54 LGSS) (de drets no concedits i que s'han de fer efectius) - des reconeixement o cada mensualitat (si se't passa una mensualitat, passat 1 any no pots reclamar-la o demanar-la) *Reintegrament de prestacions indegudes - Principi General: si es cobra una prestació indeguda, s'han de retornar els diners a la SS (art. 55 LGSS) - Responsabilitat solidària dels col·laboradors - Termini de 4 anys (des cobrament o des que fou possible) - No hi ha desigualtat per no limitar a 3 mesos PAGUES EXTRES (2 pagues extres. 14 pagues anuals) Prestacions contributives de contingències comuns (art. 46 LGSS) Prestacions no contributives - Prestacions per At i MP (12 mensualitats, no 14) - Juny i Desembre (RD 771/1997 + O. 25/06/2001) - Proporcionalitat per mesos si període incomplet (1 / 6ª) MÁXIMS I MÍNIMS DE LES PENSIONS Es garanteix un MÍNIM (art. 59 LGSS) - es tenen en compte els ingressos privats del beneficiari (per exemple, una persona que té varis pisos i els té llogats per a guanyar diners, no necessita la pensió per a sobreviure.) i l'edat (jubilació anticipada o no; si la dona ja cobra pensió o no, etc..) - LGSS precisa que es tracta de render netes segons criteris fiscals - Vinculació a import PNC - Requisit: residència a Espanya des de 2013 (DT-27 LGSS) - Amb controls (art 51.2 i .3 LGSS) - Totes les pensions de caràcter no contributiu tenen aquest requisit, no es poden exportar les pensions a un altre país.
La viabilitat del sistema ha obligat a posar un límit màxim en les pensions (aprox. 3000€/mes) STC 134/1997 - no hi ha desigualtat - Establert anualment al LPGE (Llei de Pressupostos Generals de l'Estat) (art. 57 LGSS) - Es sumen totes les pensions públiques (art. 56 LGSS) - Opera a concessió inicial i a revaloritzacions (art. 58.7 LGSS) és a dir, quan es pugen les pensions (en igual percentatge per a tothom), no es pot sobrepassar el màxim TEMA 5. ÁMBIT SUBJECTIU DE LA SS (qui està dins la SS) Principis generals de l'àmbit subjectiu: - ART. 41CE - Universalitat subjectiva - ART. 7.1 LGSS - entrada contributiva, per l'exercici d'una activitat laboral - Sempre que exerceixin dins el territori nacional - "Els estrangers que resideixin o es trobin legalment a Espanya(...)" - ART. 7.2 LGSS - entrada no contributiva, per ciutadania - Tots els espanyols estaran inclosos.
DETALL DEL CAMP D'APLICACIÓ CONTRIBUTIU Inclusions explícites (art. 7.1 LGSS) - Treballador per compte aliè -Autònoms - Cooperatives de treball associat - Estudiants - Funcionaris Exclusió explícita (art 12 LGSS) - Cònjuge i altres parents fins 2n grau (art. 1.3ET) - "iuris tantum" - sempre que en el seu centre de treball / si conviuen / si estan al seu càrrec -contraexcepció: autònoms que contractin fill <30 anys (sense tutor)- si té menys de 30 anys, no cal justificar-ho.
CAMP D'APLICACIÓ: PECULIARITATS - Espanyols a l'estranger (art. 7.3 LGSS) Abans: estrangers equiparats (hispanoamericans, filipins, andorrans, brasilenys...) Ara: estrangers que resideixin legalment a Espanya Exclusió del RD: possible (art 7.5 LGSS) - art 8 COIT 175: temps parcial marginal portuguesos, CAMP D'APLICACIÓ: RÈGIM GENERAL Regla general: treballadors per compte d'altri (art. 136 LGSS) Inclusions - conductors de vehicles al servei de particulars (no taxi, sí xofer) - Personal civil no funcionari de l'Estat - Regidors municipals que es dediquin plenament a l'Ajuntament (dedicació plena o parcial retribuïda) - càrrecs representatius dels sindicats amb retribució - Clergues de l’església catòlica - Reclosos que facin treball penitenciari - Consellers i administradors que no controlin la societat on treballen (si la controlen, seran autònoms, sinó, assalariats) - etc...
Exclusions - Serveis amistosos i benèvols - Treballs inclosos en algun RE - Emèrits: professors i sanitaris TEMA 6: ACTES D'ENQUADRAMENT Actes formals que estableixen relacions jurídiques en l'àmbit de la SS Concepte Caràcter instrumental (no constitueixen cap dret per sí sols) Reglament General d’ Afiliació (RD 84/1996) no cal estudiar-lo, però sí llegir-lo Peculiaritats - No són uniformes a tots els règims (hi ha normes específiques en els règims especials) - Norma específica pel temps parcial (O. 17/01/1994) - En paper o telemàticament (majoria per internet. La cotització ja no es pot fer en paper) - L'empresari és el responsable - possible d'ofici (art. 20.1 RGAF) - Obligació de conservar documents - 4 anys (art 52 RGAF) - 4 anys sancionables (21 LISOS) Actes * Inscripció d'empreses - S'han de donar d'alta abans de començar a contractar els treballadors.
- Laboral: no cal autorització prèvia (art. 7 L25/2009) - Cal inscripció prèvia de l'empresari a la SS (art. 138 LGSS) L'empresari és qui té a càrrec seu treballadors o assalariats (art. 10 RGAF) - Gestiona la TGSS. Aquesta proporciona el primer CCC (Código de Cuenta de Cotización) - La inscripció és única i vitalícia al sistema de SS - Cal adjuntar opcions de risc professional (INSS o Mútua, qui els protegeixi en cas d'AT) - Cal adjuntar opció IT contingències comunes (INSS o Mútua) * Opcions de cobertura * Associació a Mútua * Afiliació Acte administratiu inicial que vincula a un treballador amb la SS.
- Obligatori - Vitalici - Vàlid per a tots els règims - Simultani a l'alta en un règim de la SS L'obligació és de l'empresari. Aquest ha de proporcionar els impresos al treballador, que li tornarà a l'empresari emplenats i ho entregarà a la SS, tot i que també pot instar-la el treballador, i també es pot fer d'ofici (quan, per exemple, un inspector va a veure una empresa i es troba treballadors no afiliats, els afiliarà d'ofici) Quan un treballador s'afilia, se li proporcionarà el seu número de la SS (va amb el número de DNI, però no és el mateix número) Perquè no s'utilitza el DNI i el carnet de conduir? perquè els números de la SS tenen molts errors.
Antigament, hi havia a cada oficina una llista amb números de SS per a la gent que s'afiliava. Cada cop que es proporcionava un número, es tatxava de la llista, però el mètode era ineficient, ja que de vegades se'ls oblidava tatxar-lo. Quan va arribar l'època de crisi, es van informatitzar els números de SS, juntament amb el número de DNI i es van adonar de que hi havia molta gent amb el mateix número de SS, de manera que es van haver de tornar a donar tots els números.
A alguns països no hi ha DNI i fan servir el número de SS o el carnet de conduir con a DNI * Altes i baixes Altes Acte administratiu que incorpora a un concret règim de la SS.
La diferència amb l'afiliació és que l'alta incorpora al treballador a un determinat règim de la SS, però l'afiliació l'incorpora directament al sistema de la SS.
L'obligat a tramitar les altes es l'empresari. Cal aportar la signatura del treballador + DNI/NIE + permís de treball (si escau. Estrangers) El treballador ha de comunicar a l'empresari si està en pluriocupació al moment de l'alta (Si té 2 treballs del mateix règim), per tal de no superar els màxims o no estar per sota dels mínims de SS.
L'alta s'ha de tramitar sempre abans de començar l'activitat (màxim 60 dies) Efectes de l'alta - Alta normal - Data d'efectes de l'alta quan comenci a treballar - Alta d'ofici - data coneixement dels fets / inspecció / petició (quan ho demana el treballador perquè el seu empresari no compleix) Si l'empresari oblida donar d'alta al treballador però ha pagat la cotització de SS del treballador, s'entendrà que no hi ha hagut mala fe i hi hauran efectes retroactius.
La Jurisprudència (Jª) accepta de vegades efectes retroactius quan l'error ha estat de bona fe. Mai acceptarà que desprès (que una persona quedi invàlida) de causar una prestació, no acceptaran efectes endarrerits.
Alta real (Assimilació a l'alta + Alta de ple dret) Situació assimilada a l'alta (arts. 166 LGSS / 36 RGAF) Situacions que equivalen a l'alta Manteniment d'una situació d'alta anterior encara que no es segueixi treballant o realitzant l'activitat.
EXEMPLE: una persona és acomiadada i segueix cobrant, tot i que arriba un dia que no cobra res. Si està seguint tots els requisits estarà en situació assimilada a l'alta.
Si es tracta d'atur involuntari, s'accepta també la situació assimilada a l'alta.
Tramitació acomiadaments - quan algú és acomiadat, s'està tramitant i esperant sentència per a cobrar atur o cobrar acomiadament. Estarà protegit amb la situació assimilada a l'alta.
Alta de ple dret Situacions en que es troben els treballadors únicament en determinades cotitzacions malgrat l'empresari hagi incomplert les obligacions d’ afiliació, alta, etc... (només en assistència sanitària, AT i atur) Altres - 90 dies posteriors a la baixa - Atur involuntari - Suspensió de contracte de víctima de violència de gènere - Conveni especial (situació en que un treballador manté alta i cotització a càrrec seu. Art. 166LGSS) No es pot fer sempre, només en situacions determinades. L'objectiu és mantenir l'alta desprès de la baixa sense canviar de règim.
- Termini d'1 any posterior a la baixa - Cal carència prèvia 1080 dies en els 12 anys anteriors - Cobreix: IP, MiS, Jubilació i (opcional) assistència sanitària - Base (el que ha de pagar) a triar entre mitjana darrers 6 mesos i base mínima Serveix també per a incorporar a la situació laboral alguns casos (exemple: parlamentaris, esportistes d'alt nivell (no els futbolistes professionals. El que s'entrena ell mateix, sense entrenador i competeix a competicions per sí sol.
Extinció de contractes per ERO a majors de 55 anys (art. 51ET + DA-13 LGSS) - Empresari cotitza fins que el treballador tingui 63 anys (61 si causes econòmiques). Ha de pagar les cotitzacions fins als 63 anys i fins que es jubili ho cobrarà el treballador.
- Posteriorment cotitza el treballador - Base és la mitjana salarial dels darrer 6 mesos També es fa servir per a completar la cotització.
Quan hi ha una vaga legal, no es cotitza. Si es treballa a temps parcial, tampoc.
Baixa Té efectes des del fi de l'activitat laborals, si es comunica dins el termini de 3 dies, sinó haurà de seguir cotitzant.
- Es pot provocar error (demostrar) - Es pot cursar d'ofici si es constata el fi de l'activitat.
- La Jurisprudència ha admet la baixa si s'ha comunicat als butlletins de cotització però no s'ha presentat documentació.
* Cotització TEMA 7: RESPONSABILITATS Per prestacions indegudes S’hauran de tornar les prestacions que s'han cobrat indegudament (art. 55 LGSS) (Procediment: art.
102 RGRec + RD 148/1996 + O. 18/07/1997) La responsabilitat és pels que han contribuït a fer que la persona cobri el que no tenia que cobrar.
Garantia - INSS no pot revisar l'acte declaratiu de dret, cal reclamar al Jutjat Social (art. 146 LRJS) Els drets no es poden tirar enrere unilateralment per l'administració.
Excepcions en que no cal passar pel Jutjat: - Errors materials o aritmètics (que no exigeixen cap calificació jurídica) - Omissions o inexactituds del beneficiari (que actuï de mala fe, que amagui.) (Exemple: estat civil, que cobra una altra pensió, etc...) - Prestacions d'atur (art. 295 LGSS) + cessament d'activitat (atur dels autònoms) - Adaptació a límit màxim LPGE (que la pensió sobrepassi el límit màxim) - Actes provisionals, revaloritzacions i complements a mínims - Prestacions que depenen dels ingressos o de beneficiaris (exemple: pensions contributives, pensió d’orfenesa, si no treballa o treballa però encara li falten diners) - Revisions de les pensions per IP (exemple: canvi de grau d'IP) - Actes de gestió ordinària per fets nous (exemple: l'orfe arriba a determinada edat i se li retira la pensió, incompatibilitat de pensions, etc...) Pluralitat de vies per a demanar responsabilitats (per incompliment) A) Responsabilitat administrativa sancionable: via LISOS B) Responsabilitats penals: AT per delicte social; delicte per quotes no ingressades (he de tornar diners i no els torno), etc...
C) Recaptació fora de termini: recàrrecs al RGR (Reglament General de Recàrrecs) D) Responsabilitats per manca de mesures de seguretat: recàrrec de prestacions E) Incompliments de l'alta o de cotitzacions: Responsabilitats prestacionals (pagar prestacions impagades) Excepcions 1. Flexibilitza alta (exemple: drogodependent que mor 2. Exceptua alta 3. Reassegurament a TGSS. Risc AT i MP: 30% (assegurança per a les mútues) 4. Mútua/empresa ingressa capital-cost (tota la prestació) si no supervivents (art. 260.1 + 3 LGSS) Responsabilitat de les prestacions (art. 167-168 LGSS + 94-96 LSS-66) - Si s'han complert les condicions generals - Responsabilitat ordinària - Entitat gestora o col·laboradora (arts. 45 + 167.1 LGSS) - Si no s'han complert les condicions generals - Responsabilitat imputada a qui ha incomplert (art.
167.2 LGSS) "prèvia fijación de los supuestos", però els supòsits no s'han fixat mai, per tant, la Jª aplica la LSS-1966 Responsabilitat 1. Per manca d’ afiliació / alta No s'aplica compensació de culpes (s'aplicava fins 1969 a la SS). Responsabilitat plena de l'empresari incomplidor (també en AT i MP) 2. Manca de cotització Prescripció (les quotes prescriuen als 4 anys, les prestacions no) de quotes no impedeix la responsabilitat de les prestacions (STS 1995).
Sols si hi ha dany efectiu (a contingències comuns + sempre a contingències professionals) L'empresari serà el responsable.
Descobert (situació de morositat) + pagament a partir T + 2m (T= Temps en que s'havia de pagar / 2m= 2 mesos) (art. 94.2b LSS) - Descobert continuat, prolongat, pertinaç: Responsable empresari - Descobert ocasional, esporàdic: respon l'Entitat Gestora 3. Infracotització General responsabilitat proporcional Tant si afecta a carència com a Base Reguladora Si pagament abans del Fet Causal = no responsabilitat Responsabilitat per presència plural d'empresaris - Contrata de pròpia activitat - responsabilitat solidària per període de contrata exigible fins 1 any després (art. 42ET + 16.5 LGSS) - Contrata en general - responsabilitat subsidiària - Canvi de titular empresarial - responsabilitat solidària de prestacions causades abans de successió (art. 44ET + 127 LGSS) (existeixen diferències entre salaris i SS) - Cessió de treballadors: - A través ETT - responsabilitat subsidiària de l'empresa usuària - Cessió il·legal - responsabilitat solidària.
Automaticitat de les prestacions (art. 167.3 + 281 LGSS + LSS) previsió jurídica en que en determinats casos la SS paga les prestacions per a que no surti perdent l'empresari.
Límit SS - SS paga com a màxim 2,5 vegades l'IPREM Automaticitat absoluta Quan hi ha alta de ple dret El treballador està plenament garantit que cobrarà la prestació.
- AT i MP + Assistència sanitària + Maternitat i Atur (prestacions professionals) Automaticitat relativa Prestacions que INSS i Entitats Gestores paguen sols si el beneficiari estava en alta.
- IT + Jubilació + IP + MiS Conseqüència - desprotecció possible envers contingències comuns (IT, jubilació, IP i MiS) Responsabilitat solidària de la SS (IP per Accident No Laboral - ANL) Les millores voluntàries o el recàrrec no entren dins aquest còmput, ja que son coses que s'han pactat amb l'empresari i no amb la SS.
RECÀRREC PER MANCA DE MESURES DE SEGURETAT (art. 164 LGSS) - S'aplica a prestacions per AT i MP - MMS inclou manca de diligència - S'ha de demostrar nexe causal entre AT i MMS - Empresari pot provar força major / cas fortuït...
- 30-50% sobre import inicial de la prestació No es tracta d'una multa (LISOS) , es tracta d'una indemnització El director provincial de l'INSS determina el recàrrec. En últim terme, el jutge.
- La responsabilitat és de l'empresari. Es paga al treballador, no a la SS, perquè és una indemnització. No és assegurable ni transmissible (no va a càrrec de la mútua) - L'empresari ha de lliurar a TGSS TOT el capital-cost (per exemple, si s'han de pagar 500€ al mes a un treballador que té X anys, l'esperança de vida és d'Y anys, per tant, a 12 pagues anuals, haurà de pagar Z€) TEMA 6: COTITZACIÓ I RECAPTACIÓ COTITZACIÓ Impost que ens cobra l'Estat a través de la SS per a mantenir el sistema de SS.
Arts. 18 a 20 + 141 a 153 LGSS RG de Cotització - Diu què s'ha de cotitzar. S'actualitza cada any.
RG de Recaptació - diu com s'ha de recaptar LPGE - Llei de Pressupostos Generals de l'Estat. Estableix les cotitzacions any darrere any.
O. ESS/70/2016, de 29/01 - cotitzacions per a l'any 2016. Desenvolupa el detall de les cotitzacions.
Subjectes: Obligats a pagar: Empresaris i treballadors -AT i MP només a càrrec de l'empresari - Nul·litat de pactes (art. 143 LGSS + 26.4 ET) - quan obligui al treballador a fer-se càrrec de l'empresari - Infraccions molt greus (art. 23 LISOS) - Pactes extralegals - Increments indeguts - Dades inexactes - Retencions fora termini - Excepcions - categories de treballadors exempts d'algunes contingències (exemple: capellans) Obligats a ingressar el que s'ha de pagar Empresari - Fa el descompte de la quota dels treballadors - Informa al treballador del total de la cotització i desglossar-lo (mètode de càlcul) - Descompte quan pagui els salaris, no pot fer-lo desprès - Ha d'ingressar les dues quotes Base de cotització Quantitat per la que s'ha de cotitzar, que normalment és la quantitat que rebi o que tingui dret a rebre si això darrer és superior (art. 147.1 LGSS) 4 conceptes de base * Base de cotització x contingències comuns= salari + pagues extres i similars * BC x contingències professionals= salari + PE + Hores extra * Hores extres= hores extres * Conceptes de recaptació conjunta= per atur, FP, FOGASA. No es consideren estrictament de SS, però es recapta amb les quotes de la SS.
Inclusions explícites (el que SÍ que s'ha de cotitzar) - percepcions de venciment superior al mes (prorratejades) - Vacances que no s'hagin gaudit i es cobrin per liquidació - Salari en espècies (pis, cotxe, assegurances, préstecs, viatges, estudis, etc...) VALOR: cost mitjà per a l'empresari i normativa fiscal (art. 23.1 RGCot) Exclusions explícites (el que NO s'ha de cotitzar) - Despeses de transport públic; si mitjà privat s'exclou import no gravat IRPF - Indemnització (dins límits conveni) - Prestacions SS i millores - Estudi del propi treballador quan calgui reciclar, capacitar per a un lloc (abans era salari en espècie) (necessaris pel lloc de treball) - Hores extres, excepte per AT i MP (això sí cal cotitzar-ho) Informació (art. 109.3 LGSS) L'empresari ha d'informar a la SS de tot allò que cotitza i de tot allò que no cotitza. Igualment, haurà d'informar d'allò que paga i d'allò que no paga.
Cotització addicional (art. 149 LGSS) Per a millorar les finances de la SS Limitada sobre les hores extres No té efectes a nivell de SS, serveix només per a finançar-la.
DIFERÈNCIA ENTRE FORÇA MAJOR O NO (ART. 24 RGC) - el tipus de cotització serà diferent.
*Límit mínim - en general: SMI= 764,40 x 12 (645,20/mes x 14) Cada categoria tenia un límit mínim i màxim, ara està molt unificat. (coincideix amb el salari mínim) * Límit màxim - LPGE 2016: 3.642€ (no es tracta de la pensió màxima que es pot obtenir. La pensió màxima està sobre els 2000€) En cas de pluriocupació, es reparteix límit s/salaris (màxim entre les diverses empreses que cotitzen) Hi ha 4 nivells mínims TIPUS COTITZACIÓ - es desglossa en diversos % Contingències Empresa Treballadors Total Comunes 23'60 4'70 28'30 Hores extra / força 12'00 major 2'00 14'00 Resta HE 4'70 28'30 23'60 Cotització per contingències professionals S'aplica un % que depèn de l'activitat bàsica de l'empresa. Abans, depenent de l'activitat de cada treballador.
Excepcions (6 funcions a totes les empreses) - Oficina - Neteja - Vigilància - Transport - Manteniment - Representant Codis CNAE - Durant IT es manté el mateix tipus - Possibilitat de que el govern fixi increments per empreses amb risc elevat, o rebaixes en els sectors amb baixa sinistralitat Perquè la SS agafa i aplica tots aquests conceptes als 12 mesos anteriors? * Obligació de cotitzar es manté en algunes situacions assimilades a l'alta - IT, maternitat, risc durant l'embaràs / lactància - Activitat com a càrrec sindical - Conveni especial - Atur contributiu i algun supòsit d'atur assistencial - Salaris de tramitació * Pluriocupació Bases mínimes i màximes es reparteixen en proporció a la remuneració * Contractes de -7 dies Increment a contingències comuns del 36% * Vaga suspensió cotització * Contractes de formació * Temps parcial Es cotitza per hores (Art. 37 Ordre cotitzacions) * Treballadors > 65 anys - Si 65 anys + carència de 38 anys 6 mesos - O 67 anys + carència 37a - No cotitzen per contingències comuns llevat IT - No aplicable a AAPP - Tipus= 1'60% RECAPTACIÓ Activitat administrativa destinada a recaptar (cobrar diners) (quotes, capital-cost de pensions, sancions recàrrecs, etc..) Inclou 2 facetes: -Mecànica: Sistema RED Via informàtica Als anys 90 es comença a implantar l’obligatorietat de fer les coses per internet.
És un sistema d’intercanvi d’informació entre TGSS, professionals i empreses.
Existeixen 4 sistemes en vigor actualment: * RED internet – Des 1995, connecta programa de nòmines a TGSS.
Online – envia informació constantment, durant tot el dia Remeses – El programa va acumulant la informació i a la nit s’envia per a que al matí ja hi hagi una resposta.
* RED directe – des 2008. 15 treballadors inicials màxim. Online, no cal programa (reservat per a petites empreses. Fins a 35 treballadors) *Liquidació simplificada – genera un rebut * Sistema de liquidació directe – s’està implantant des de 2015.
Funcionalitat: 24x365 Permet interacció RED (Remisión Electrónica de Documentos) Fins ara la SS exigia un certificat digital propi, però això s’aboleix el 09/2016.
- Autoritzacions operatives es controlen per certificat digital - Des 2013 totes les empreses estan obligades a ingressar-se (via internet) - En el RETA sols estan obligats els que siguin empresaris - Els responsables operen directament o per persones autoritzades - Base és l’autoliquidació – l’empresa és qui declara cada mes i ho passa a la SS. Tot això ho ha d’administrar l’empresa.
Sistema RED Es fa servir per a: - Pagar cotitzacions i ordres de pagament (TC2 – relació nominal de cada treballador. Informació de cada treballador) - Afiliacions, altes, baixes i consultes.
- Partes en processos d’IT, Maternitat i Paternitat (el treballador és qui porta la baixa) - Gestió d’autoritzacions – per a persones autoritzades per a operar en el compte de l’empresa.
TC1 – Liquidació global de l’empresa Nóminas y seguros sociales (http://platea.pntic.mec.es/-fferna1/nominas/index.htm) Sistema de liquidació simplificada - En principi neix pels treballadors del RETA - Per a alguns treballadors del règim general - Per a Convenis Especials amb la TGSS - La TGSS és qui fa els càlculs i carrega en compte els rebuts.
Sistema de Liquidació Directa Va iniciar-se el 1/01/2015. S’implanta a les empreses prèvia implantació de la SS.
- Inicialment es deia “CRETA” (Control de Recaudación a nivel de Trabajador) - Implantació progressiva + 3 mesos superposada (funciona durant 3 mesos amb el sistema anterior i l’actual alhora per a comprovar si surt el mateix resultat amb els 2, però el que realment val és l’antic) - TGSS presenta la factura a l’empresa, tenen 24h per a verificar si és correcta i ho carreguen al compte - La liquidació es pot demanar RED Empresa feia autoliquidació i ingressava Presentació i ingrés – darrer dia mes següent Empresa dona informació de tots els treballadors Càlculs a nivell CCC de l’empresa Empresa aplica bonificacions LIQUIDACIÓ DIRECTA TGSS fa factura i càrrec en compte (càlculs els fa SS i no l’empresa) Ingrés darrer dia, present = penúltim Empresa informa sols dels canvis / trams Càlculs a nivel NAF TGSS aplica bonificacions s/informació rebuda - Des de maig 2016 la tramesa de cotització es fa amb el programa SILTRA - Substitueix WinCreta - En un futur substituirà també a WinSuite - Hi ha una versió de proves i una versió normal SILTRA porta 2 anys aplicant-se.
-Jurídica: SS no reclama si l’import és inferior o menor a una quantia (al 3% de l’IPREM, aprox. 15€) (Art. 7 O.
1562/2005). Quan siguin deutes per raó de successió mortis causa, puja al 20% de l’IPREM (aprox.
100€) Els deutes els cobra TGSS, però les entitats financeres col·laboren. La TGSS actualment no cobra res en efectiu.
1. L’empresari recapta la cotització del treballador en primer terme (1ª entitat col·laboradora) 2. Segona  entitats financeres Es pot pagar en efectiu, transferències, targeta, etc...
Els deutes prescriuen als 4 anys (art. 42 i 43 RGRec) i es pot interrompre per qualsevol acció / actuació de l’administració (TGSS, Inspecció d’inspecció, etc...) Es pot interrompre per: - Accions de l’obligat a pagar tendents a reconèixer o a extingir el deute - Pel fet de demanar una prestació en la que calgui estar al corrent de pagament La prescripció es reconeix d’ofici (art. 42.4 RGRec) Períodes de prescripció A) Voluntaris i a temps Norma general Les quotes s’ingressen normalment fins al mes següent a meritar-se (art. 56 RGR) Hi ha excepcions (règims especials de SS). Terminis diferents a règims i sistemes especials (autònoms) - Cal adjuntar els documents de liquidació (obligació separada dels ingressos). Obligació de presentar els documents i obligació de pagar (són independents, però estan relacionades).
L’empresari ha de complir el dret a la informació.
- Els empresaris s’apliquen ells les bonificacions i deduccions de quotes – Obligació de l’empresari. Exigeix una qualificació jurídica. Implica fer valoració, aplicar deducció de quotes (la més important, la de IT) i exigeix un especialista.
Les bonificacions són per contractes grans. Alguns exemples son: bonificacions per agafar dones per a treballar, algú que portava molt a l’atur, etc, etc, etc...) s’ha de mantenir el contracte com a mínim durant 6 mesos (sinó, no hi ha bonificació). Per a discapacitats, s’han de mantenir 2 anys el contracte.
- Tots els documents s’imputen al compte de cotització dels obligats (CCC/NAF) (Codi Compte Cotització / Número d’afiliació) Ajornaments (per a qui no té diners, però demostra que vol pagar) Es pot demanar ajornament (arts. 31 i 55 RGR) - No es pot ajornar quotes del treballador, ni les de ATiMP (les quotes del treballador les descompta l’empresari directament, però no és el titular) - Es demanen garanties; amb excepcions (AP, no cal aval si <30.000€, si <90.000€ i torna 1/3 no cal aval) Garantia normal – Aval bancària Altres – dipòsits, hipoteques, avaladors, etc...
- Recàrrec per Manca de Mesures de Seguretat, ajornable sols amb aval. Els diners van a parar al treballador, no a la SS. Es demana sí o sí aval per a garantir que el treballador serà pagat.
- Màxim 5 anys - Costa interès legal del diner (en alguns casos interès de demora) – demanar ajornaments val diners (interessos) - Cal incloure tots els deutes (inclou quotes del treballador en situació irregular, RDL 5/2001) – és un paquet, tot junt.
- Es resol discrecionalment per la TGSS – els tècnics avaluen les garanties i decideixen si si o si no.
- Es denega si incompliments reiterats, deute inferior al SMIx2 B) Voluntari però fora de termini Només que es passi 1 dia, és fora de termini.
El recàrrec està sotmès a moltes variacions legals.
Les quotes s’incrementen automàticament amb el recàrrec (art. 30 LGSS) Presentar documents Pagar Recàrrec (multiplicat pel temps que no es paga) SI NO 20% NO SÍ 20% NO NO 35% -  TGSS fa reclamacions quan manquen els documents, hi ha errors o manquen cotitzacions (art. 33 LGSS + 62 a 64 RGR) DEUTE CONEGUT PERÒ MAL FET Inspecció fa liquidacions per a treballadors que no estan en alta, per diferències de cotització, per derivació de responsabilitat a altres subjectes o bonificacions mal aplicades (arts. 34 LGSS + 65 RGR) NO ES CONEIX L’IMPORT DEL DEUTE Estimació de bases: si els documents no han estat presentats / les retribucions no són conegudes TGSS/ ITSS reclamen la mitjana entre bases mínimes i màximes del darrer grup conegut (quan no es pot deduir, per exemple, qué cobrarà algú en un AT, és a dir, a quin grup de cotització correspon, es farà una mitjana entre les bases mínimes i màximes) C) Pagar, no voluntari i via constrenyiment (via executiva) (morosos) Arts. 37 i ss LGSS + 84 i ss RGR) - Procediment de constrenyiment (embargaments) – passats els terminis voluntaris i de reclamació - Advertiment que si no es paga en 15 dies es procedirà a l’embargament.
- El deute s’incrementa amb les costes (pèrits, avisos al BOE, etc...) - Deute s’incrementa per interessos de demora. S’apliquen sobre el deute i sobre el recàrrec (=interès legal dels diners x1,25) TGSS pot adoptar mesures preventives (cautelars) per a assegurar el cobrament.
Terceríes: tercera persona que té un dret sobre els béns que s’intenten vendre o embargar.
- Tercería de domini – Exemple: embarguen a un empresari. Apareix algú dient que no poden fer-ho perquè li ha comprat a l’empresari.) - Aixecament de béns – Dret penal. Quan una persona té deutes i amaga els béns posant-los a nom d’una altra persona.
- Terceríes de millor dret - ? ...

Comprar Previsualizar