3. Poblacions. (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Ecologia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 13/06/2017
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Usuario: julesdms Júlia de Mas Tema 3. Poblacions: conceptes i processos demogràfics.
Què és una població? Perspectiva ecològica. És el conjunt d’individus d’una mateixa espècie, reproductors o no, que ocupen un determinat espai en un determinat moment del temps. Tots ells utilitzen recursos i són potencialment predables.
Perspectiva genètica. És el conjunt d’individus que comparteixen un determinat pool genètic i contribueixen a la nova generació (població efectivament reproductiva). Vàlid només per a organismes amb reproducció sexual.
Què és un individu? Individus genètics (genets): individus corresponents als zigots originals.
Individus funcionals: individus sense més (individual), a vegades no es corresponen amb un individu genètic, sinó amb parts més o menys individualitzades d’aquest. A vegades són pura i simplement una convenció.
El conill és un individu genètic i funcional. En el cas de Scirpus maritimus, una arrel pot tenir moltes tiges, però nosaltres anomenarem a cada tija individu. En el cas de la Fragaria vesca també parlem de individus funcionals, són mòduls.
Organismes unitaris i modulars.
Organisme unitari: creixement determinat (mida poc variable). Un organisme unitari segur que no farà mòduls.
Organisme modular: creixement indeterminat (mida molt variable), compost d’un nombre variable de peces (mòduls) i que a vegades es poden independitzar (ramets). Exemples: briozous, corals, plantes rizomatoses o estoloníferes.
En general els organismes unitaris són aquells en els que els individus funcionals són els mateixos que els genets. En canvi, els organismes modulars tenen més individus funcionals que genets.
Una excepció seria els organismes partenogenètics (Taraxacum, Dapnia) que són unitaris, però clonals.
L’organisme més gran que existeix en el món és la formiga argentina, l’organisme és el niu, tenen molta facilitat de formar nius. Es calcula que entre Galicia i Turquia hi ha només 5 o 6 organismes.
Usuario: julesdms Júlia de Mas Clon.
És un grup de gens, cèl·lules o organismes idèntics genèticament, provinents d’un únic ancestre.
Com és el cas de Populus termuloides.
Avantatges.
Com a avantatges dels organismes clonals és que es poden reproduir en condicions ambientals adverses i d’elevada competitivitat (menor cost reproductiu dels propàguls vegetatius en relació amb les llavors).
Desavantatges.
Tenen escassa resistència, tenen poca resistència a les malalties, escassa capacitat adaptació a canvis en l’ambient. Si ets un clon i tens una mutació que debilita, aquest al·lel amb mutació es va replicant.
També tenen escassa capacitat de dispersió (en l’espai i el temps), el creixement dels propàguls es concentra sovint (no sempre) a prop del zigot originari. Els propàguls no entren (sovint) en dormició, en zones on tenen èpoques amb condicions adverses per tant poden no superar aquesta etapa.
Finalment són genets potencialment immortals, encara que no se sap si es un avantatge o un desavantatge.
Els organismes clonals sovint combinen la producció vegetativa de propàguls amb la producció sexual de llavors. Poden usar dues tècniques, combinant-les segons el que els hi vagi bé. Hi ha una producció de llavors (gamospèrmia): inversió a llarg termini, dispersió en l’espai (i el temps) i variabilitat genètica. També hi ha una producció de propàguls vegetatius: inversió a curt termini i colonització d’àrees adjacents.
Estat de les poblacions. Abundància: mida i densitat.
Mida poblacional és el nombre total d’individus de la població.
Densitat és el nombre d’individus per unitat de superfície (densitat absoluta).
Al ser complicat comptar algunes espècies, fem servir les mesures relatives de la mida i la densitat. Aquestes són estimades amb mètodes que tenen una relació desconeguda (constant?) amb les mesures absolutes (ex. Cant de mascles, caus, recobriment, pells cobrades, tones pescades per unitat d’esforç). Són útils per a avaluacions relatives (canvis entre zones, en el temps).
Quan no tenim clars els individus, aleshores contem cobertura, quin és el percentatge de cobertura que té una planta. Amb això podem fer models. Fem un quadrat amb subquadrats i a cada quadrat assignem la espècie més abundant.
L’abundància és el numero d’individus i la densitat és el nombre d’individus per volum.
Cicle biològic.
Usuario: julesdms Júlia de Mas El cicle biològic s’entén com a totes les fases per les que el nostre organisme passa, sovint necessitem saber l’abundància i la densitat de totes les fases. Una altra definició és la seqüència bàsica d’esdeveniment d’un organismes. És molt important per entendre com creix la població saber el cicle de vida, perquè en cada cicle menja una cosa com és el cas del Culex spp.
Un altre exemple de cicle de vida complicat és el de Rumex obtusifolius, potser que en algunes fases del cicle l’individu es quedi en un estat latent, per exemple, podem tenir llavors de fa trenta anys.
Si no coneixem el cicle biològic difícilment podrem fer una dinàmica de població.
Tipus de cicle biològic: criteris.
Durada del cicle (longevitat).
- Anual, el cicle es completa en un any o menys, passa en totes les fases en tot un any.
Perennes, el cicle es completa en diversos anys.
També hi ha organismes que els anomenem bianuals. Freqüència de reproducció.
- Semèlpares: un únic episodi reproductiu.
Iteròpares: diversos episodis reproductius. Tipus de generacions.
- Generacions solapades: pares, avis, fills.
Generacions no solapades: els pares i els fills no conviuen.
Generacions solapades.
ANUALS PERENNES SEMÈLPARES Diplotaxis erucoides Agave americana o Daucus carota ITERÒPARES Daphnia sp.
Loxondonta africana Generacions no solapades.
Com és el cas de molts insectes o peixos. Triops cancriformis, Notobranchius sp. i Bombyx mori.
Si les generacions són solapades el progenitor inverteix molta energia en cuidar del fill, mentre que si no són solapades inverteixen energia en produir descendència.
Implicacions biològiques del tipus de cicle: esforç reproductiu i freqüència de reproducció.
No tenim cap organisme que sigui capaç de reproduir-se amb molt poc esforç, l’èxit reproductiu és fer molts descendents viables. Tampoc existeix l’altre extrem que és esforçar-se molt i no tenir èxit. Per això existeix un balanç.
Ser iteròpar (diversos episodis reproductius), es creu que té més èxit que els semèlpars (un sol episodi reproductiu).
Dinàmica de les poblacions: Usuario: julesdms Júlia de Mas La dinàmica de les poblacions expressa canvis en la mida o densitat (o variables que relacionem amb la mida o la densitat) de les poblacions al llarg del temps.
Demografia: La demografia s’entén com el conjunt de tècniques d’estudi de la dinàmica de les poblacions.
L’equació bàsica de la demografia és: D0 + N – M + I – E D = densitat E = emigració M = mortalitat I = immigració.
N = natalitat.
D= ...

Comprar Previsualizar