Tema 11. Les inundacions (2011)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 4º curso
Asignatura Risc Ambiental
Año del apunte 2011
Páginas 4
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Risc ambiental Tema 11: Les inundacions 1. Introducció Les inundacions són el risc ambiental més freqüent arreu del món, 3000 episodis d’inundació des del 1900 documentats per CRED. Les inundacions solen passar en zones on l’atractiu humà per l’assentament humà és elevat (planes al·luvials,... s’ocupen espais de risc).
Cada any les inundacions poden afectar a 20.000 persones però afecten indirectament a milers de persones. El 90% de les morts i el 50% de les pèrdues materials es concentren a Àsia.
Les inundacions també poden ser un recurs amb beneficis $, socials i ambientals. És un recurs o un risc en funció del context humà.
És important tenir present l’espai fluvial  zona que compren la llera del riu, la riba i al ribera (associats a una determinada alçada de la làmina d’aigua).
Els episodis d’inundació estan associats als sediments i a la renovació de nutrients.
Històricament moltes societats han aprofitat el fenomen d’inundació per cultivar (ex: riu Nil), bàsic per presenciar la supervivència humana.
Hauríem d’intentar que les inundacions fossin un recurs i minimitzar el risc que provoquen.
2. Tipologia d’inundacions Es poden classificar en funció:  Inundacions del riu o Riscos tectònics o Riscos tecnològics o Riscos de fenòmens atmosfèrics  Inundacions costaneres o Fenòmens atmosfèrics (elevació del nivell del mar) o Riscos tectònics (tsunamis) Catalunya segons ACA aproximadament el 15% del territori urbanitzat està en zones inundables.
2.1. Espais inundables a. Terrenys en les cotes baixes de les planes al·luvials: són les més exposades a patir inundacions. Aquets espais es troben protegits per obres d’enginyeria i de defensa contra inundacions i subjectes al control urbanístic en aquestes zones.
b. Costes baixes i deltes: els temporals de mar causen una gran despesa als pobles costaners, perquè després s’ha de reconstruir les platges i passeigs marítims.
c. Conques fluvials petites sotmeses a inundacions sobtades. Molt característic dels llocs àrids i semi àrids. Són conques amb molt pendent. Aquestes inundacions són les que produeixen més morts.
d. Aigües avall e grans embassaments.
3. Causes de les inundacions No és un risc que vingui donat per un fenomen natural concret, sinó que es manifesta de manera indirecte, però en la causalitat sempre s’ha de buscar els factors.
3.1. Factors físics La precipitació és molts cops al inici de les inundacions, les precipitacions a Catalunya també són fenòmens importants.
Altres factors com la geometria del curs fluvial (pendent, el sòl, la coberta vegetal...) determina la magnitud de la inundació, durada i rapidesa.
3.2. Factors humans i socials Ocupen directament espais inundables Transformen el cicle hidrològic o la seva funcionalitat (modifiquen pendents, sòls...) - Desforestació = + erosió  + inundació perquè no hi ha coberta vegetal.
Quin son els motius que ens porten a transformar aquest espai?  Ens agrada viure a prop del mar  Aquets espais reporten molts beneficis  A nivell social no esta assumit els riscos que això comporta (manca de percepció social)  Els costos de les inundacions no són gaire assumits per les persones que gaudeixen d’aquets espais.
- 4. Els impactes de les inundacions a Catalunya Pèrdues econòmiques: No hi ha xifres exactes, la font d’informació és un organisme del ministeri d’hisenda. 89 milions d’euros anuals.
Manca d’informació de les pèrdues reals i dels beneficis ambientals que poden aportar (encara no esta estudiat) 5. Prevenció i gestió Dos grans opcions de prevenció i gestió: 1. Modificar la natura a. Correcció hidrològica forestal: major % d’aigua d’ES s’infiltri cap al sòl o quedi retinguda per la coberta vegetal, així disminueixes el cabal que va cap als rius.
i. Accions de reforestació ii. Gestió dels fenòmens que poden dur a terme una pèrdua de sòl iii. Construcció de petits dics.
Inconvenients: són efectives fins a un cert punt, quan les precipitacions són molt intenses o duren molt temps poden no ser-ho.
b. Obres hidràuliques: i. Canalitzacions: per evacuar l’aigua ràpidament, intenta recollir tota l’aigua d’una avinguda per facilitar la circulació d’aigua lluny de la zona de perill. Ex: Clavegueram. S’aplica en àrees molt urbanitzades en zona de perill. Aquestes obres estan dissenyades segons uns cabals específics. Molts cops aquets cabals de disseny s’han vist superats i han saturat les xarxes d’evacuació.
ii. Obres d’embassaments: per retenir l’aigua.
Avantatges: podem aprofitar els espais que son inundables, sense preocuparnos sobre el risc que això comporta perquè el risc s’ha reduït molt.
Inconvenients: Costos ambientals (desaparició de les rieres i de la seva funcionalitat. Costos econòmics molt grans. Les rieres provoquen por i fàstic (llocs bruts i abandonats). Per molta obra hidràulica que facis , pot venir una avinguda superior del que la obra hidràulica pot suportar.
2. Modificar la societat a. Adaptació al fenomen: Construir en zones elevades (artificials o naturals). No modifiquen l’entorn fluvial sinó que ens hi adaptem.
Avantatges: aquesta mesura econòmica té una major eficàcia. Benefici ambiental. Si hi hagués una gran inundació les pèrdues i costos de reconstrucció serien menors.
Inconvenients: les obres que recauen sobre les cases en concret ho paga la constructora o el propietari. Hi ha bastant inconvenients en aplicar mesures perquè es diu que és competència de l’ACA.
b. Control usos del sòl a les zones de perill: l’eina fonamental per gestionar zones de perill és el planejament urbanístic.
A Catalunya: llei 2/2002 (art 9): es prohibeix edificar en zones inundables.
L’ACA, com més pròxim ens situen del riu, té més poder sobre el municipi (pot bloquejar urbanitzacions). Es defineixen tres tipus de zones: i.
Zona fluvial (ZF): període de retorn 10 anys. ACA autoritza. No s’aconsella permetre-hi ningun ús.
ii.
Sistema hídric (SH): període de retorn de 100 anys. L’ACA autoritza ús agrícola, extensiu (zones verdes) i estacions de bombeig.
iii.
Zona inundable (ZI): període de retorn de 500 anys. No esta clar qui mana.
Amb ajuda de: Planes de espacio fluvials (PEF): estudis al detall (1/1000) de trams i subtrams de conques fluvials per saber si es pot inundar cada 10, 100, 500 anys... Necessitem bona cartografia.
A Europa: Aquesta política de modificar la societat (dinàmiques humanes) cada cop agafa més força  Directives europees. És important perquè no centra l’atenció en modificar les conques fluvials sinó en conservar-les.
Directiva 2007/60/CE relativa a l'avaluació i gestió dels riscos d'inundació (26 de novembre de 2007):  Aquesta Directiva exigeix als estats membres a) determinar els cursos d'aigua i línies de costa del seu territori vulnerables a les inundacions, b) calcular l'extensió de la inundació i dels éssers humans i bens econòmics en situació de risc en aquestes zones, i c) prendre mesures de protecció per reduir aquest risc d'inundació.
 Amb aquesta directiva també reforça els drets dels ciutadans a accedir a aquesta informació i per tenir veu i vot en el procés de planificació  Els plans de gestió de riscos s'ha de centrar en les fases de prevenció, protecció i preparació. Per tal de donar més espai als rius, els plans han de considerar si és possible el manteniment i / o restauració de les planes d'inundació, així com mesures per prevenir i reduir els danys per a la salut humana, el medi ambient, el patrimoni cultural i l'activitat econòmica.
 Els elements dels plans de gestió del risc d'inundació s'han de revisar periòdicament i, si és necessari actualitzar-se, tenint en compte els impactes probables del canvi climàtic en la incidència de les inundacions.
Transposició de la directiva al ordenamiento jurídico español se va a realizar mediante un Real Decreto de Evaluación y Gestión de Riesgo de Inundación (aprovat el 15 de juliol de 2010).
 Este Real Decreto regula los procedimientos para realizar: - La evaluación preliminar del riesgo de inundación - Los mapas de peligrosidad y mapas de riesgo de inundación Los planes de gestión del riesgo de inundación en todo el territorio español.
6. Regulació usos del sòl en espais inundables • Informe de inundabilidad a cargo del promotor si no existe cartografía previa. Este informe ha de ser aprobado por la Agencia Catalana del Agua.
• Informe de la ACA vinculante para determinar qué se puede hacer y qué no se puede hacer en áreas de riesgo de inundación (antes del Reglamento de 2006 de la Ley de Urbanismo no estaba tan claro...).
• Usos compatibles con espacios inundables si existe un nivel adecuado de protección (obras de defensa, que han de ser autorizadas por la ACA e ir a cargo de los promotores).
• Queda pendiente la cuestión de la responsabilidad • Compensar actuaciones urbanísticas que incrementan superficies impermeables con otras actuaciones que las atenúen • Los Planes Generales de Ordenación Urbana se han de acoger a los Planes de Espacios Fluviales ya aprobados (buena noticia para los promotores, que sabrán con certeza a qué atenerse!) - 7. Consorci de compensació de Seguros El Consorcio compensa los daños producidos a las personas y en los bienes por determinados fenómenos de la naturaleza y por algunos acontecimientos derivados de determinados hechos de incidencia política o social, a condición de tener suscrita una póliza en alguno o algunos de los ramos respecto de los que la legislación vigente establece la obligación de incluir en sus correspondientes coberturas la garantía de estos riesgos.
...