APUNTES TEMARIO BIOMECANICA (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Física aplicada
Año del apunte 2014
Páginas 37
Fecha de subida 16/10/2014
Descargas 21
Subido por

Descripción

Temario de la biomecanica del cuerpo humano

Vista previa del texto

FISICA APLICADA BIOMECANICA mail : lluisauguet@gmail.com lectura obligatoria : teixit nervios columna vertebral llibre : biomecanica clinica de los tejidos y las articulaciones del aparato locomotor – Rodrigo C.
Miralles Criteris puntuacio presentacio 1 introduccio 1 objectius 0,5 contingut 3 conclusion 2 bibliografia 0,5 presentacio a clase 2 BIOMECANICA Ésser huma format per : • palanques - ossos • tensors - tendons • molles - musculs • elements de rotacio – articulacions Tots aquests elements cumpleixen moltes lleis de la mecanica La biomecanica permet analitzar els diferents elements que intervenen en el desenvolupament dels moviments.
Es la mecanica aplicada a la Biologia → ex: Estudi de forces internes i externes i la incidencia d'aquestes sobre el cos humà Forces internes : • Comprensio • La del muscul Forces externes • Gravetat • Traccio • Vent Ciencia de la coordinacio dels moviments de l'home.
Aplica els principis i la metodologia de la mecanica per resoldre els problemes tant de l'home com dels altres essers vius.
Estudi de les patologies de l'aparell locomotor i els seus tractaments a traves de la biomecanica Aquesta s'aplica a l'esser huma per a comprendre millor el funcionament i limitacions mecaniques de les diferents estructures del cos.
L'anatomia ens mostra en repos i en un moment donat les formes d'un proces fisiologic mentre que la biomecanica li interesa el moviment del cos huma i les carregues mecaniques i energies que es produeixen en aquest moviment.
La biomecanica s'ha desenvolupat en 3 arees • Medica Analitza les patologies de l'aparell locomotor i dels seus tractaments • Esportiva Analitzant la practica esportiva → objectiu → major rendiment Analisi i diseny de tecniques d'entrenament Desenvolupament de nous materials • Ocupacional Analitzant la relacio mecanica entre el cos i els elements amb que interactuem, ja sigui al mon laboral, docent, domestic, esbarjo.
Les possibilitats que la biomecanica ofereix al plantejar i resoldre problemes relacionats amb la millora de la salut i de la qualitat de vida.
Es una ciencia consolidada en un camp de coneixements en continua expansio capaç d'aportar solucions d'indole cientific i tecnologic.
APLICACIONS DE LA BIOMECANICA • Cinturons de seguretat • Pulmo d'acer (molt important ) • Desenvolupament d'organs • Protessis mioelectriques per a extremitats a amputats • Protessis articulars ( un dels avanços mes importants de la medicina) • Desenvolupaments d'implants articulars EIXOS I PLANS DE MOVIMENT segons kapandji 3 plans que es tallan entre ells PLA : es la superficie en la que es produeix el moviment i perpendicular al moviment Pla transvers Eix : linea sobre la que es realitza el moviment Eix longitudinal → pla longitudinal Eix transversal → pla sagital Eix sagital → pla frontal TIPUS DE CONTRACCIONS MUSCULARS • Contraccions isotoniques Isotonica significa = tensio Son aquelles contraccions en que les fibres musculars apart de contreure's modifiquen la seva longitud Es divideixen en ◦ Concentriques Es quan un muscul desenvolupa una tensio suficient que supera una resistencia, de forma que aquest s'escurça i supera aquesta resistencia.
El muscul roman estatic, sense escurçament ni allargar-se, pero encara que roman estatic genera tensio.
◦ Excentrica La resistencia donada es major que la tensio exercida pel muscul, aquest s'allarga.
En aquest cas el muscul desenvolupa tensio allargant-se, es a dir, estenent la seva longitud CONCEPTES FONAMENTALS • Principi d'economia La quantitat de material ossi empleat en la construccio empleat en la construccio dels ossos aixi com la seva forma i estructura estan relacionats amb ◦ Exigencies mecaniques de cada etapa de la vida ◦ Activitat propia de cada edat En les estructures sanes l'energia gastada ha de ser minima • Un segment compensa al vei La deformacio en un determinat nivell es troba compensada sempre pels segments veins • Moviments integrats Les funcions dels segments corporals no s'han d'estudiar de forma aillada, pero els seus moviments si • Equilibri El principi dels moviments integrats ens condueixen al principi d'equilibri. En condicions normals sempre existeix un equilibri entre les estructures, quan no s'equilibra una funcio vol dir que existeix una alteracio funcional • Estat de tensio previa La major part de les estructures de l'aparell locomotor que resisteixen pressions disposen d'un estat previ de tensio ( catíleg ) • Benefici dels sistemes tancats Els sistemes amb tensio previa sols compleixen al maxim la seva funcio si son sistemes tancats i aconsegueixen que les pressions es reparteixen de forma homogenia en el seu interior • Mecanica passiva de Putti Una forma d'estalviar energia es activar els elements passius de sustentació o equilibri.
• Referencies anatomiques Serveixen per orientar-nos i per saber si estan dins la normalitat Poden variar durant el creixement, races, nutricio … YATROFISICA La mecanica es divideix en 3 parts • Cinematica, estudia els moviments sense preocupar-se de les causes que el produeixen.
• Estatica, estudia les forces i l'equilibri • Dinamica, estudia el moviment i les seves causes, es a dir, les forces BIOMECANICA DEL TEIXIT OSSI En termes biologics, l'os es decriu com teixit connectiu. → uneix i actua com suport de les diferents estructures del cos Juntament amb el cartileg, constitueix el sistema esqueletic Es un teixit molt vascularitzat amb una gran capacitat d'autoreparació.
De tots els teixits connectius es l'unic que es dur → duresa donada pel seu principal component organic, la matriu ossia → constituida per cristalls de hidroxiapatita ( Ca 2+ + P ) Funcions • Suport • Locomocio • Proteccio • Magatzem de minerals • Magatzem energetic • Hematopoesi • Transmissio del so Tipus • Anatomia ◦ Llargs ◦ Curts ◦ Plans • Histologia ◦ Primari o immadur Es el primer en formar-se durant el desenvolupament fetal i la reparacio ossia Conte osteocits desordenats i la matriu ossia esta menys mineralitzada que en el os madur Les fibres de colagen no tenen una disposicio o orientacio definida ◦ Madur o secundari Substitueix al primari i es caracteritza per una major mineralitzacio de la matriu ossia Osteocits menys nombrosos i ben disposats entre les lamel·les Les fibres de col·lagen tenen una orientacio paral·lela.
Dos tipus ▪ Os cortical o compacte → responsable de l'activitat mecanica Trobat a la diafisis dels ossos llargs i a la part externa de tots els ossos • OSTEÓ → unitat estructural del teixit ossi, format pel conducte de HAVERS envoltat de lamel·les ordenades concentricament, al voltant d'un grup de vasos sanguinis En l'interior d'aquest conducte es troben terminacions nervioses amieliniques → transmeten el dolor Segueix una direcció paralela a l'os ◦ Els conductes de Havers es comuniquen entre ells pels CONDUCTES DE WOLKMAN ▪ Os trabecular o esponjos → responsable de les demandes metaboliques Forma les epifisis dels ossos llargs i es troba a l'interior dels ossos plans Funcio → amortiguar l'energia procedent dels impactes • Proces de desenvolupament Hi ha dos processos ◦ Intramembranosa o primaria Produida abanç de neixer Alguns ossos plans del crani i part dels ossos de la mandivula s'originen a partir d'aquesta ossificacio Én aquest cas les cels mesequimatiques es diferencien directament cap a cels osteoblastiques ◦ Intracartilaginosa, endocondral o secundaria Una vegada hem nascut Els ossos de ▪ Base del crani ▪ Columna vertebral ▪ Pelvis ▪ Extremitats Es formen inicialment sobre un model de cartileg que es reemplaçat posteriorment pel teiixit ossi a traves de l'ossificacio endocondral Estructura • Celules ◦ Osteoblast i osteocits Osteoblasts → encarregades de la formacio de la matriu ossia i de la meineralitzacio d'aquesta → es troben en les superficies quan l'os creix, es desenvolupa o es remodela Osteocits → Provenen dels osteoblasts → interior matriu ossia Responsables de detectar les petites diferencies de pressio a l'os.
La seva funcio es mantenir la matriu ossia ◦ Osteoclasts Encarregats de la resorcio ossia, que te lloc per tal de mantenir la massa ossia i el balanç del calci • Matriu ossia ◦ Component organic ( 22%) → proporciona flexibilitat i estabilitat a l'os ▪ Aigua → varia les propietats mecaniques ▪ Prot no colaginoses → 5-10% de component organic ▪ Fibres de colagen → 90% de component organic, es de TIPUS 1 Responsable de la resistencia de l'os a les forces de comprensio ◦ Component inorganic ( 70% ) ▪ Cristalls d'hidroxiapatita, Ca 2+ , , PO3DINAMICA DE L'OS L'esquelet es un dels sistemes mes dinamics i presente fenomens de • Creixement ◦ Longitud Inicia en la vida embrionaria i segueix fins la pubertat, ocorrent a nivell del cartileg de la placa de creixiement o epifisaria, el qual prolifera i augmenta la seva longitud per creixement intersticial, per a despres modificar-se i ser reemplaçat per os madur Zones ▪ Germinal Mes propera a la epifisi Formada per cels cartilaginosas aillades de forma oval Gran activitat de mitosi + sintesi de matriu extra cel·lular Responsable de creixement en amplada ▪ Proliferativa Constituida per cels cartilaginoses en forma de falca, l'eix major del qual es perpendicular al de l'os Aquestes cels es disposen en forma de columnes Gran activitat de mitosi + sintesi de matriu extracelular Responsable del creixement vertical ▪ De cartileg hipertrofic Els condrocits d'aquesta zona maduren , adquireixen forma arrodonida i la seva grandaria augmenta a mida que s'allunya de la epifisi.
▪ Cartilag calcificat En aquesta zona la matriu cartilaginosa es mineralitza En el decurs del modelatge ossi aquest os immadur sera substituit per os laminar Responsable de l'eixamplament ◦ Eixamplament 2 estructures que rodejan perifericament la placa ▪ Solc de cels de Ranvier Contribueix a l'eixamplament de la placa degut a la contribucio dels condròcits.
▪ Anell pericondral de La Croix → teixit fibros Actua com una faixa, envoltant la fisi impedint que s'aixafi quan hi ha un proces de compressio.
◦ Diametre Augment del diametre interior, es produeix un desplaçament lateral de l'os cortical amb un augment proporcionalment reduit del gruix de la paret ossia.
FACTORS QUE INFLUEIXEN AL CREIXEMENT • Depen de factors genetics, trobant-se influit per factors ◦ Sistemics : hormonals ▪ Hormones necesaries pel creixement ◦ Local : tipus mecanic ▪ Tipus nervios → es suposa que el SN influeix al ritme de fluxe sanguini ▪ Tipus mecanic • Forces de compressio paraleles a la direccio del creixement disminueixe l'activitat de la fisis ◦ Quan son constants poden causar la fusio de la fisis de forma prematura ◦ Forces de traccio paraleles a la direccio del creixement ▪ De petita intensitat → augmenten lleugerament el creixement ▪ De gran intensitat → causen una fusio prematura i/o fisures.
• Forces perpendiculars a la direccio de creixement produeixen un efecte deformant proporcional a la F aplicada i inversament proporcional al diametre de l'os.
• Modelatje ossi Programat geneticament.
Es defineix com el proces de reabsorcio i formacio continua de teixit ossi. Aquests fenomens modifica tant l'estructura com la morfologia de l'os, fins arribar a les caracteristiques propies de l'os adult.
Existeixen factors quimics, pero sobretot fisics que pot influir al seur proces.
• Modelacio ossia Activa en la zona metafisaria Es perllonga en la madures, es profueix osteogenesis en el peiosti i important resorcio en el endosti Aquest fet fa que augmenti el diametre interior de l'os.
LLEI DE WOLFF L'os te capacit de modelar.se alterant la seva grandaria, forma i estructura per adaptar-se a les exigencies mecaniques que actuen sobre ell.
• REMODELACIO OSSIA • El remodelat ossi es un proces de reestructuracio de l'os existent, que esta en cte formacio i resorcio. Aquest fenomen equilibrat, i es considera que es renova entre un 5-10% de l'os • • tot l'any.
El desus o la inactivitat te efectes perniciosos sobre l'esquelet.
El repos en llit disminueix la massa ossia aprox un 1% a la setmana.
En la immovilitzacio, total o parcial, l'os no esta sotmes a sol·licitacions mecaniques comuns, que condueixen a la reabsorcio del periosti i subperiosti i a una disminucio en les propietats mecaniques de l'os.
REPARACIO El teixit ossi es l'unic capaç de reparar-se a si mateix de manera completa a traves d'activar els processos que tenen lloc durant la seva embriogenesis.
Quan l'os es sotmes a forces que superen la seva resistencia, apareix una línea de fractura Hi ha unes etapes 1. es produeix un hematoma reabsorbit per macrofegs.
2. apareixen cels formadores d'os, procedents d'ambdos costats de la linea de fractura 3. Aquestes cels estableixen ponts, de teixit ossi immadur, sense orientacio espacial definida ( callo de fractura ) i van unint els extrems ossis de l'os fracturat 4. Tot aquest proces de modelatge, es substituit per un altre, de tipus laminar, orientat segons la linea de força que actuen sobre la zona COMPORTAMENT BIOMECANIC DE L'OS Afectat per ◦ Les seves propietats biomecaniques Biomecanicament l'os es considerat unn material bifasic, ja que el formen ssubstancies ▪ Mineral → hidroxiapatita ▪ Organica → colagen Funcionalment, les propietats mes importants son ▪ Resistencia Aquests valors poden extrapolar-se en una corba grafica Tensio / Deformacio Les regions d0aquesta corba son similars a les de qualsevol material A l'aplicar una tensio a l'os trobem una deformacio, primerament proporcional pero a mida que apliquem mes tensio es deforma mes fins arribar a una fractura.
• Per tant trobem una regio elastica lineal on l'os torna a la seva forma inicial • Una regio plastica abans de la fractura ▪ Rigidesa Pendent situada a la regio elastica a la corba T/D Com mes gran es mes dur es el material L'os cortical es mes rigid que l'os esponjos, suportant mes carrega pero menys deformacio abans de trencar-se.
L'os cortical es fractura quan la seva deformacio excedeix d'un 2% de la seva long en canvi l'os esponjos suporta fins a un 7% de deformacio.
◦ Direccio de la carrega El teixit ossi es un material anisotropic → comportara segons la direccio de la força L'os es mes resistent a la compresio longitudinal que en sentit radial o tangencial ◦ Formes geometriques La grandaria de l'os Influeix sobre la resistencia a la compressio i a la traccio Quan mes gran es l'os mes resistent La resistencia a la flexio ve determinada per la seva longitud i forma. A mes quantitat de teixit ossi al voltant de l'eix neutre, més resistent es a la flexio.
Quan més gran es la longitud més gran es el nivell flector, per tant els ossos llargs tubulars son els que tenen una fractura més facil.
La resistencia a la TORSIO es det per la grandaria i forma.
Quan més gran es l'os, i mes allunyada de l'eix neutre es troba la massa ossia més resistent es.
◦ Tipus de carrega aplicada Les forces i moments es poden aplicar a una estructura en varies direccions produint: ▪ Tensio o traccio Les forces de traccio son forces iguals i oposades aplicades cap afora de l'estructura, provocant tensio a l'interior L'estructura s'allarga i s'estreny.
Gralment ocorren en l'os esponjos.
▪ Compressio S'apliquen forces iguals i poosades en direccio a l'interior provocant una compressio L'estructura s'escurça i s'eixampla.
Son fractures a les vertebres ▪ Flexio Succeeixen quan la força s'aplica de forma que es produeix una desviacio respecte un eix.
L'estructura es troba sotmesa a una combinacio de traccio i compressio.
Provovaran traccio i estirament a un costat de l'eix i a l'altre compressio i escurçament Tipus • Combinacio de tres forces → la fractura produida per 3 punts. Habitual al centre de l'os • Combinacio de 4 punts → actuen 4 forces produint dos moments iguals.
▪ Cisalla S'aplica la F perpendicula a la sup de l'os.
Les F maximes tenen lloc a un pla paral·lel a la direccio d'aplicacio de la F En aquest cas l'os s'inclina i es fractura ▪ Torsio S'apliquen forces que causen una rotacio al voltant d'un eix.
Es produeixen forces de cisalla per tota l'estructura.
La tibia i el femur tenen mes resistencia als altres ossos.
Les fractures s'anomenen espiroidals.
L'os cortical soporta millor la compressio que la tensio, i millor la tensio que la cisalla.
▪ Carrega combinada ( tots els anteriors ) Els ossos estan sotmessos a diferents tipus de carrega, i la seva estructura geometrica es irregular.
◦ Activitat muscular Els eixos anatomics i mecanics dels ossos no coincideixe, per lo que l'os viu, a mes de ser solicitat mecanicament a compressio tambe ho es en flexio.
La contraccio muscular te com a funcio regularitzar les carregues que son transmesse per l'os, neutralitzant les forces de traccio i fent treballar l'os en compressio.
Els musculs tenen una funcio protectora de l'os Quan la contraccio muscular falla → afavoreix les lesions osseas. : ▪ Ossos poliomelitics ▪ Fractures per sobrecarregues en esportistes quean es troben en estats de fatiga.
• ◦ Freqüencia de les carregues Les fractures es poden produir per una unica carrega o per les aplicacions repetides d'una carrega o magnitud inferior Una fractura per l'aplicacio de carregues repetides → Fractura per fatiga.
Quan son carregues baixes repetitives es fan microfractures.
Es produeix quan el proces de remodelacio es superat pel proces de fatiga, es a dir, la carrega es tan frequent que evita la remodelacio ossia necesaria per prevenir la fractura Passen quan hi ha activitat fisica vigorosa → els musculs es fatiguen → no es contreuen → no protegeixen l'os.
Generalment l'os fracasa pel costat tensil, donant lloc a una esquerda transversa il'os evoluciona rapidament cap una fractura completa.
Quan es sobre el costat compressiu es de forma mes lenta → no hi ha fractura pq es pot remodelar.
◦ Canvis degeneratius A partir dels 50 anys la perdua de mineral ossi supera la formacio d'os nou.
S'ha observat a l'envelliment una perdua de densitat ossia.
La major resistencia de l'os s'observa entre els 20 i els 40 anys.
A partir dels 50 anys quan hi ha una microfractura es produeix un microcall. Aquestes es produeixen per sobrecarrega i amb pressions relativament altes i una frequencia baixa.
Les tipiques fractures per fatiga es produeixen amb presions baixes i frequencies altes.
La primera causa de perdua de resistencia ( i massa ossia ) es la → osteoporosi ▪ En l'home es de forma uniforme En la dona disminueix rapidament a la menopausia.
PROPIETATS BIOMECANIQUES El teixit ossi es un material anisotropic BIOMECANICA DEL CARTILAG ARTICULAR El cartilag articular es un teixit altament esp preparat per suportar l'entorn articular altament carregat sense gracas duran la vida de l'individu.
Tipus de cartileg • Hiali Forma articulacions sinovials.
• Fibrocartileg Dels menisc, condils mandibulars • Elastic Pavello auditiu CARTILAG HIALI El que esta en major proporcio, mes important.
Macroscopicament el color varia amb l'edat. → • Nen → blanc amb to blavos • Adults → groc tirant a marro El seu gruix tambe varia ( generalment 2-3 mm ) → genolls 5 mm en canvi falanges 1 mm.
La seva funcio es • transmetre forces entre els extrems ossis a traves d'una ampla superficie de contacte, evitant aixi l'existencia de carregues puntuals que podrien lesionar l'articulacio.
• Permetre el moviment entre superficies articulars amb un minim de friccio i per tant de desgast de les superficies La seva composicio • Condrocits Cel diferenciada i especialitzada.
La seva forma, grandaria i activitat metabolica varia segons la zona del cartileg.
Es capaç de viure amb poc oxigen Sensibles al canvi estructural de la matriu i tambe son sensibles a les demandes de carrega sobre la sup articular.
L'adaptacio del cartileg a l'exercici depen d'ells. → es l'unic element que modifica la seva resposta davant les solicitacions, sintetitzant o degradant els components de la matriu.
• MEC ◦ Subst organica ▪ Fibres de colagen Proteina mes abundant distribuida de manera uniforme a tot el cartileg excepte a la zona superficial on es mes abundant → on es suporten majors presions Proporciona propietats tensils i immovilitza els proteoglicans de la MEC El tipus II es el cartileg.
▪ Proteoglicans Macromolecula responsable de la resistencia a la compressio del cartileg.
El seu component central → proteina Core A mes te glicosaminoaglicans.
Actuen com elements amortidors i elastics → capacitat deguda a una alta afinitat i capacitat per retenir l'aigua, al comprimir-se la perden i despres la recuperen.
Al comprimir-se hi ha poca friccio actuant en la transmissio de carregues fins l'os subjecent.
◦ Subst inorganica ▪ Aigua Juntament amb la subs organica determina el comportament biomecanic del teixit, sent el colagen i els PG els suportadors de carregues.
Es el component mes abundant, superficialment la concentracio es del 85% mentre que amb l'augment de profunditat augmenta al 65% El cartileg no presenta vasos sanguinis limfatics ni nervis.
Presenta una estructura elaborada i ordenada i presenta moltes interaccions entre els condrocits i la matriu que mantenen activament l'equilibri del teixit.
CONDRO Conjunt de format per condrocit i MEC. → unitat anatomica, citogenetica i mecanica.
Degeneracio del cartileg → condromalacia.
ESTRUCTURA 4 zones • Superficial o tangencial Poseeix aprox el 20% del volum de la MEC.
Baix contingut en PG Constituida per lamines uniformes de fibres de colagen → tangencialment a la superficie • • • Cels aplanades → suporta forces de cisalla Zona de transicio 40 % del volum de la MEC Major contingut de PG Xarxa corbada de fibres de colagen, entre les quals es veuen cels esferoidals → resistencia a la compressio.
Radial 30% MEC Alt contingut PG Fibres perpendicularment i paralelament Cels arrodonides entre la xarxa de colagen Calcificada Conte aprox 10 % de la MEC Gran concentracio de sals de calci, absencia de PG, colagen i condrocits.
PROP BIOMECANIQUES Entendre com un mitja poros immers a l'aigua, com una esponja.
Es tracta d'un material bifasic, format per una fase solida i una altre liquida Des d'un punt de vista de l'enginyeria, te un comportament viscoelastic. → es va comprimint amb el temps fins arribar a un punt d'equilibri ( no es deforma mes ) PROP MECANIQUES Factors que influeixen al comportament Caracteristiques de la MEC Existencia de relacio directa entre la permeabilitit i el contingut d'aigua i relacio inversa entre permeabilitat i el contingut de PG.
Al sotmetre's a una força → es produeix una deformacio ocasionada per • Deformacio de les fibres de colagen • Increment de la presio local Degut a la permeabilitat del teixit es produeix una exsudacio del fluid.
Tambe te resistencia a la comprensio sense trencar-se → re silencia Aquesta capacitat proporciona un gran efecte amortidor degur a la major viscoelasticitat que poseeix davant de l'os.
COMPORTAMENT Varia • Segons el temps d'actuacio de les carregues Degut a la baixa permeabilitat → el seu comportament dependra de la vel a la que s'aplica la carrega.
Tipus ◦ Carrega i retirada rapida El material es comporta com un solid monofasic → deformacio i recuperacio rapida.
No hi ha temps perque el liquid sigui exprimit a l'exterior ◦ Comportament recuperable La carrega s'aplica lentament o es mante de forma cte → la deformacio va en funcio del temps que la fem, a mida que el fluid va sent expulsat a l'exterior.
Al descarregar-se el teixit, recuperara la seva forma original, sempre que tingui el suficient fluid o temps per fer-ho.
• Segons la direccio de les carregues El comportoament mecanic del cartilag aarticular en tensio es molt complex En tensio es molt ansiotropic i dishomogeni, es creu que es provoquen per la variable organitzacio estructural del colagen i PG de la sup articular i de les disposicions estructurals en forma de capes dins el teixit. Tambe exhibeix un comportament viscoelastic en tensio.
LUBRIFICACIO Permet el moviment de l'articulacio amb un minim desgast, hi ha de 2 tipus: • Lubrificacio per capa de limit Consisteix en una monocapa de molec de liquid sinovial que s'adhereixen a les irregularitats de les sup de contacte → son les molecules les que llisquen unes sobre altres.
Es poc efectiva davant carregues elevades i es molt fragil per suportar forces de cisalla.
• Per pelicula de liquid Capa de liquid sinovial que separa les sup articulars.
Aquesta capa es mes espesa que la molecular i la carregada es suportada pel liquid.
Dos tipus segons com actua el liquid ◦ Lubrificacio hidrodinamica Existeix un mov tangencial de les sup articulars → forma una falca de liquid sinovial ◦ Lubricicacio per expressio de pel·licula.
Apareix un mov perpendicular entre les sup articular → el liquid ha de ser exprimit de l'espai que els separa.
Permet suportar grans carregues, durant poc de temps pq al final es fara molt fina i les dues sup art es posarien en contacte DESGAST DEL CARTILAG Entenem per desgast la perdua de material de sup solides per l'efecte d0una accio mecanica.
Dos tipus • Desgast interfacial a causa de la interaccio de les sup de contacte ◦ Per adhesio Apareix quan les sup entren en contacte → els fregaments de la superficie s'adhereixen entre si i son arrencats de la sup durant el lliscament.
◦ Per abrasio Te lloc quan un material tou es raspat per un altre mes dur a la sup oposada.
Tambe en forma de particula lliure • Desgast a fatiga degut a la deformació dels cossos en contacte.
Produit per un estat de tensions repetitives sobre la matriu solida i una exsudacio repetititva del fluid intersticial del teixit produint una disrupcio de les fibres de colagen i la reticula macromolecular del PG.
ARTROSI Malaltia degeneratva articular.
Fases : • Fase I → Velvetitzacio Les capes superficials es comences a desgastar i es formen petits trossets de cartilag → moviment de cisalla.
• Fase II → Fisuracio Comencen a separar-se els feixos de col·lagen de la zona III i apareixen les fisures.
• Fase III → Ulceracio Unio de varies fisures i s'ha despres del cartilag • Fase IV → Eburnitatzació L'os subcondral queda exposat i es polit amb el moviment.
BIOMECANICA DELS TENDONS I LLIGAMENTS Tendos i lligaments son teixits tous formats per col·lagen.
Els lligaments conecten ossos entre si Els tendons uneixen els musculs a l'os.
Juguen un paper molt important a la biomecanica del sistema muscul esqueletic → representen un area molt important de tractament ortopedic. → encara hi ha desafiaments amb el restabliment de la funcio normal mecanica d'aquests teixits.
Poden adaptar-se a canvis del seu ambient mecanic a causa de lesions traumatiques o malalties varies.
Tenen una estructura jerarquica que afecta el seu comportament mecanic.
COMPOSICIO Component Material cel·lular Component Lligament Tendó Matriu cel·lular 20% 20% MEC 80% 80% o Aigua 60-80% 60-80% o Sòlids 20-40% 20-40% • Col·lagen 70-80% Lleug. més alta • Tipus 1 90% 95-99% • Tipus 3 10% 1-5% 20-30% Lleug. més alta • Substància fonamental FIBRES DE COL·LAGEN Constitueix el 25% del total de prot dels cos.
Prot fibril·lar allargada, destaca per la seva especial • Composicio en aminoacids • Ordenacio de les molec que constitueixen la unitat fibrosa basica El principal constituent es el tropocol·lagen → sintetitzat a l'interior dels gribroblastos, pero es ensamblat en les microfibril·les de l'espai extracel.
Tant el tendo com el lligament, aixi com l'os, estan formats per aquest tipus de molec.
FIBRES D'ELASTINA Formades per agrupament de prot ( elastina) disposades de forma desorientada, pero unides entre si.
Es rica en aa hidrofobs → valina i alanina.
Tambe conte dos aa poc corrents • Desmosina • Isodesmosina La disposicio molec d'aquests dos permet que quan les fibres d'elastina s'estiren es disposin en la direccio de les forces que provoquen l'estirament.
A més, experimenten resistencia a l'estirament → mostren tensio en relacio al grau d'estirament.
SUBST FONAMENTAL Part no fibril·lar de la matriu Consisteix en un gel viscos format per hidrats de carboni i prot dissolts en aigua.
La seva funcio es facilitar l'intercanvi de les diferents molec i intervenir en la mecanica.
MACROMOLECULES Les que conformen lligaments i tendons es classifiquen en • Fibril·les → colagen • Proteoglicans • Glucoprot de la matriu ESTRUCTURA ( semblant a tendo i lligament ) Comença en fibres de tropocol·lagen → microfibrilles → subfibrilles → fibrilles → fascicles → tendo L'orientacio de les fibres de col·lagen difereix segons es tracti de tendons o lligaments, ajustant-se a la funcio de cadascun d'ells.
Tendo paral·lel Ligament → paral·lel tot menys algunes Pell → al atzar.
Tendo : Les fibres presenten un alineament paral·lel i longitudinal en la linea de traccio que permet suportar elevades tensions.
Lligament : Presenten una menor orientacio que permet suportar carregues en altres direccions.
VASCULARITZACIÓ Tots dos tenen un pobre vascularitzacio → problema directe en el proces de reparacio i activitat metabolica.
En el cas dels tendons es rebuda de • Perimisi • Insercio periostica • Teixits que els envolta → paratendo o mesotendo Tendons vasculars → tendons envoltats per paratendo ( tendo d'Aquiles ) Generalment son a llocs amb baixa friccio.
Els vasos sanguinis entren per diferents punts sobre la periferia i s'anastomosen longitudinalment a l'eix del tendo per un sistema de capil·lars.
Tendons avasculats → envultats per un beina tendionsa o sinovial → mesotendo → facilita el lliscament a zones amb alta friccio. ( flexors dels llits ) Es nodreixen de les seves vincules i per difusio a traves del liquid sinovial.
UNIONS TENDINOSES El tendó s'uneix pels dos costats: • al muscul (UTM → unio tendomuscular ) Regio anatomica especialitzada que permet la transmisio de la tensio generada per les fibres musc contractils a les fibres de colagen.
• a l'os ( UOT → unio osteotendinosa ) Regio especialitzada → tendo a l'os.
El tendo viscoelastic transmet la força a l'os.
Esta dividida en quatre zones ( estrats ) ◦ Tendios Existeix una estructura tendinosa, amb tenocits, colagen i subst fonamental ◦ Fibrocartilaginos Els tenocits tenen forma arrodonida, assemblant-se a cels cartilaginoses ◦ Fibrocartilaginos mineralitzat Apareix la linea dimentant o blavam primer vestigi de la subst osteoide → entre subst tendinosa i condrocits.
◦ Ossi Acumulacio de cristalls d'hidroxiapatita a l'interior de les fibres de col·lagen.
FUNCIO MECANICA Tendons → transmetre les forces de traccio del muscul per produir un mov Lligaments → funcio estabilitzadore de les articulacions i limitar moviments excesius.
CARACTERISTIQUES MECANIQUES ( T ) • Inextensibilitat : es considera que es poc o res extensible El seu allargament fisiologic es del ordre del 4% Del 4 al 8 % → deformacio plastica A partir del 8% → es trenca • Resistencia Donada pel col·lagen Es 400 a 1800 vegades superior a la força que pot desenvolupar la part contractil.
• Modul de Young Es de 2000 a 4000 daN/mm2 L'os de 1500 a 1900 Cartilag 1,57 en comprensio – 0,35 en traccio – 0,24 en torsio.
• Viscoelasticitat Permet absorvir les oscil·lacions en cas d'elongacio i escurçament.
FACTORS QUE AFECTEN PROP, MEC.
• Edat Desde la infancia a l'edat adulta augmenten les prop mec, pero a partir de certa edat, van disminuint aquestes propietats, en particular Resistencia Rigidesa • Immobilitzacio i exercici Tenen capacitat d'adaptar-se i remodelar despres d'una lesio i depen dels requeriments mecanics ◦ L'entrenament fisic incrementa la força tensil dels tendons i lligaments a l'interfase • • • • • • lligament os Aquests canvis son lents degut a la pobre vascularitzacio d'aquests teixits.
Despres d'una immobilitzacio total o parcial, es necesari un periode de temps perllogat.
( 1 any ) → per recuperar la duresa i rigidesa anterior Quan un lligament es veu sotmes a un ex intens es produeix hipertrofia ▪ Augment de la resistencia i duresa dels lligaments ▪ Augment del diametre dels feixos de les fibres de col·lagen Justament amb la reduccio de les prop mec, es produeixen canvis estructurals de lligaments i tendons.
Ex : genoll : durant l'immobilitzacio es produeix una reduccio del diamentre del lligament creuat anterior → perdua de col·lagen i PG Resposta a la lesio Els tendons sotmessos a una mobilitzacio passiva despres una reparacio presenten menors addherencies que els immobilitzats sense perdre la seva resistencia a la traccio.
Diabetis Augment de contractures musculars, patologies de tenosinovitis, mes rigidesa articular i mes patologies de capsulitis.
Esteroides Afecten a la sintesi del col·lagen.
Hemodialisi Empelts Fred Augmenta la rigidesa dels teixits rics en col·lagen BIOMECANICA DEL TEIXIT MUSCULAR El mov voluntari es un requisit indispensable per una vida activa.
La perdua de mobilitat condueix a la deterioracio funcional i a la incapacitat per realitzar les AVD.
El muscula esta format per • Cels • Xarxes organitzades de nervis • Vasos sanguinis • Matriu de teixit conjuntiu extracel 3 tipus de teixit muscular • Llis Forma les parets de visceres Regit fora de la nostre voluntat.
• Estriat Constitueix la massa de teixit del cos ( 45 % del pes corporal) Format pels musculs voluntaris del cos.
Esta lligat a l'esquelet.
Es l'organ de la força Bona resposta a la traccio a causa de l'estructura contractil Compost per ◦ Elements passius Cada fibra esta envoltada per teixit connectiu lax → endomisi Les fibres s'organitzen en feixos → envoltats per una beina de teixit conectiu dens → perimisi Els fascicles s'envolten per una fascia de teixit connectiu fibros → epimisi Tots tenen ▪ Fibres de col·lagen ▪ Fibres reticulars ▪ Fibres elastiques Constitueixen el component elastic paral·lel a les fibres Funcio → cohesio de les fibres musculars + circulacio sanguinia i linfatica Conte una xarxa nerviosa ◦ Elements actius Prop del 80 % de la massa muscular son fibres musculars excitables → a partir d'un estimul nervios Tenim : ▪ Sarcolema Situat per sota de l'endomisi → autentica membrana de la fibra muscular ▪ Miofibrilles L'aparell contractil de les fibres musculars es divideixen en miofibrilles → feixos de filaments contractils formats per prot contractils • filaments prims d'actina Doble helix, formada per → tropolina i tropomiosina.
• filaments gruixuts de miosina.
S'alternen al llarg de la fibra muscular. → situats entre 2 filaments d'actina.
Porcio helicoidal llarga, acabat en dos caps globulars → ponts creuats.
▪ Sarcoplasma = citoplasma Conte matriu cel, organel·les com ap de Golgi, mitocondries etc.
Cardiac Estriat pero no voluntari SARCOMER Repetides vegades forma la fibra muscular → es considerat la ''unitat d'accio contractil Esta format per • Bandes clares Formada per actina La banda clara esta alineada per una linea d'interconnexio → linea Z • Bandes fosques repetides Formada per miosina Alineada amb un filament d'interconnexio → linea M Cada una d'aquestes bandes esta dividida en dues parts per una linea de color mes fosc.
• Hi ha una zona anomenada banda H → situada al costat de la linea M. En aquesta nomes existeixen filaments de miosina.
Quant mes long te un sarcomer significa que major numero de ponts i major força.
TEORIA DE HUXLEY Teoria de desplaçament miofribril·lar.
Els el contractils de la miofribril·la es llisquen uns sobre altres, mantenint la seva longitud.
El lliscament fa que milers d'estriacions s'acostin i la totalitat de la fibra s'escurci → aproximacio de les linees Z durant la contraccio.
TIPUS DE FIBRA MUSCULAR La funcio del muscul depen de les prop de les seves fibres.
• Tipus I → lentes o vermelles Son les que fan contraccions potents altament resistents a la fatiga.
• Tipus II ◦ II a → roses Menys fatigables que II b ◦ II b → rapides o blanques Moviments rapids Fatigabilitat facil Al haver contraccio muscular primer actuen les lentes, despres les roses i despres les blanques, mentre que a la relaxacio es al reves.
ARTQUITECTURA DEL MUSCUL ESQUEL Es la diferent localitzacio de les fibres musculars en relacio a un eix.
Cada muscul te una direccio propia.
Quan les fibres musc son paral·lele a l'eix de traccio → muscul fusiforme Quan les fibres son obliques → musculs pennats → uni,bi o multipennat Esta demostrat que entre dos musculs amb el mateix volum i que les seves fibres actuin amb la mateixa tensio → el penniforme exerceis mes força que el fusiforme.
Area de seccio transversal fisiologica Area que talla les fibres musculars perpendicularment.
• Area de seccio transversal anatomica Area del muscul on tall l'eix de traccio perpendicularment.
Les dues arees coincideixen en el muscul fusiforme pero no al penniforme • Per calcular la força del muscul penniforme : Fx=total de fibres·cosa → cos a → angle que forma la fibra amb l'eix.
Ex F = 10 · cos 45 = 7'07 u/f F = 5· cos 0 = 5 u/f ( muscul pusiforme ) CARACTERISTIQUES MECANIQUES • Extensibiliat Depen del seu nombre de fibres de col·lagen • Elasticitat Recobra la seva long després d'un estirament • Viscoelasticitat Degut a les fibres conjuntives + circulacio intramuscular • Absencia de deformacio Aquest s'ajusta el seu curs en funcio del treball exigit : estatic, concentric i excentric.
• Força La seva contraccio permet actuar els elements ossis d'insercio a partir dels tendons.
Es proporcional a la seccio del muscul.
Tambe esta influida per un pre-estirament i un escalfament.
BIOMECANICA DE L'EESS L'articulacio de l'espatlla coneguda com tambe cintura escapular, constitueix la part mes proximal de l'eess.
FREQ DE LES PATOLOGIES • Traumatologia → degut a la seva gran mobilitat es una articulacio molt poc estable.
Te poc volum muscular → molt exposable → molt vulnerable a les caigudes sobre el monyo.
• Reumatologia → seqüeles de traumatismes ( periartritis ) Tambe per sobrecarregues que donen lloc a inflamacio i defeneracio dels elements periarticulars.
També l'edat.
• Neurologia Lesions periferiques → paralisis plejiques → per estirament del plexe braquial.
• Ortopedia → displasies d'espatlla, sempre donen lloc a una menor estabilitat passiva i afavoreixen les luxacions.
• Pediatria → lesions del plexe braquial → al part.
ARTICULACIO GLENOHUMERAL La més important → 50 % de la mobilitat de l'espatlla Articulacio sinovial formada pel cap de l'humer + cavitat glenoide de l'escapula.
Es una articulacio de sup esferiques presentant 3 eixos de moviment Mov Flexo extensio + abd/add + rotacions → donen lloc a la circumduccio.
Elements ossis • Cap de l'humer Es compara a un terç d'esfera, 3 cm de radi, orientat cap amunt, cap a dins i cap enrere.
No es una esfera regular, el seu D vertical es més llarg que l'anteroposterior ( 3-4 mm) Respecte la diafisis → 130-150º + retroversio entre 30-40º → més gran al braç dominant → al fer la rotacio es mes llarg.
• Cavitat glenoidea Concava a l'extrem superior de l'escapula Al pla transversal → retroversio 7º.
Pla frontal → mira cap amunt 5º → evita una subluxacio inferior de l'articulació.
En relació al pla frontal del cos l'escapula es anterior → 30-40º Es poc profunda → nomes conte un terç del diametre del cap humeral.
La sup es incrementada per la superficie cartilaginosa, que es mes gruixuda perifericament del que es a la part central.
• El RODET articular, anell cartilaginos proporcionant el 50% de la profunditat global de l'articulacio.
ESTABILITAT • Limitants passius ◦ Liquid sinovial → adherit al cartilag pel principi d'adhesio.
◦ Pressio intraarticular negativa → ajuda a la coaptacio del cap de l'humer contra la glenoide.
Es de l'ordre de 15-20 daN ( pes extremitat de 3 a 5 N ) • Limitants estatics ◦ Capsula articular ◦ Lligaments glenohumerals ▪ Glenohumeral superior ▪ Glenohumeral mitja → entre ell i l'inferior → foramen de Rouviere → espai debil ▪ Glenohumeral inferior. → mes important.
• Limitants dinamics ◦ Musculs glenohumerals ◦ Musculs escapulotoracics → trapezi ◦ Musculs toracohumerals ◦ Hi ha un grup com estabilitzadors dinamics que mereix una atencio especial denominat manegot dels rotadors → infraespinos, supraespinos, subescapular, rodo menor.
Te una important accio d''estabilitzacio del cap de l'humer, i la seva contraccio conjunta desplaça el cap humeral cap avall i el comprimeix contra la cavitat glenoide durant l'elevacio del braç afavorint l'accio del deltoide. → aquesta accio es maxima quan el braç esta en abd de 90º.
◦ Tendo llarg del biceps → actua com depressor del cap de l'humer + imprimeix una força sobre el mateix contra la cavitat glenoide → en el mov d'abd impideix la luxacio del cap.
◦ La porcio curta del biceps → coapta el cap de l'humer a la glenoide juntament amb la porcio llarga.
Ambdues porcions son estabilitzadores anteriors del cap de l'humer amb el braç en abd i rot externa → degut a que les insercions proximals es separen.
ARTICULACIO ACROMICLAVICULAR .
Petita articulacio sinovial entre l'extrem distal de la clavicula i la part mes anterior de la vora interna de l'acromi.
Consisteix en dues superficies planes, cobertes per • La capsula articular • Lligaments acromiclaviculars.
Disposats en dos planos quasi perpendiculars, aquesta disposicio permet a l'escapula fer moviments en els 3 eixos sobre la clavicula.
• Lligament acromiocoracoidal • Coracoclaviculars → verdaders estabilitzadors de l'articulacio.
Moviments Te 2 graus de llibertant al voltant de 3 eixos • Moviment entorn d'un eix vertical S'assosia a la potraccio o retraccio de l'escapula.
L'eix del mov discorre en sentit vertical per l'extrem lateral de la clavicula, entre l'art i el lligament coracoclavicular.
Quan l'acromi llisca cap enderrere respecte la clavicula, l'angle entre aquest i l'escapula augmenta, quan l'acromllisca cap endavant disminueix ( 15º) • Mov al voltant d'un eix sagital Es produeix quan l'escapula s'eleva o deprimeix, S'ha calculat que l'amplitud total del mov al voltant d'aquest eix no excedeix de 15º.
• Rotacio axial S'associa amb la rotacio medial i lateral de l'escapula, es a dir, quan la cavitat glenoide s'orienta en sentit inferior o superior respectivament.
El grau de rotacio de l'escapula respecte la clavicula es aprox 30º i es produeix al voltant d'un eix que discorre pel lligament conoide i l'art acromioclavicular.
ARTICULACIO ESTERNOCLAVICULAR Formada per • El manec de l'estern • Extremitat interna clavicula • Cartilag 1ª costella La principal estructura estabilitzadora → lligament costoclavicular → 1ª costella a clavicula i controla el moviment entre l'estern i la clavicula.
Gracies al menisc que divideix l'articulacio en dues unitats funcionals, la clavicula pot moure's en els tres planols.
Moviments : • Lliscament AP : entre l'estern i el menisc • Lliscament SI : entre la clavicula i el menisc • La clavicula pot girar al voltant del seu eix longitudinal i el seu valor es de 40º.
En el eix anterior : es produeixen els moviments d'elevacio o depressio de la clavicula.
En l'eix vertical : es produeixen moviments d'antepulsio i retropulsio.
Sobre l'eix horitzontal, seguint l'eix longitudinal de la clavicula es produeixen mov de rotacio.
Articulacio escapulotoracica Avantatges • Absencia d'artrosi ( no hi ha sup articulars) • Absencia de torsions ( falta de lligaments ) • Absencia de luxacions ( falta de capsules ) CINEMATICA ART ESPATLLA Flexió : de 162º a 180º ( no examen ) Extensió : 45-50º Abd : 177-182º → RE a partir de 90º → si es fa Rot int 100º Add: acompanyada de flexio : 30-45º/ acompanyada per extensio: molt lleu.
RE : 80º Rot Int : 100-110º Amb el braç ABD 90º es poden fer rot de 90º, si l'ABD es <90º les rot queden disminuides 30% MOBILITAT DE LES 4 ARTICULACIONS Els mov son sincronics i simultanis de les 4 art que formen el complex articular de l'espatlla.
Proporcionen un ampli moviment per una correcta funcio, pero en la AVD no cal tant recorregut.
Quan una de les 4 art esta limitada, les altres tres la poden compensar adequadament ( operacio de Boswort ) L'elevacio del braç resulta una combinacio de mov a nivell de les art glenohumeral i escapulotoracica. → ritme escapulohumeral → consisteix que per cada grau de mov de l'art escapulotoracica es produeixen 2 graus de mov a l'art glenohumeral.
ARTROPLASTIES Les artroplasties totals d'espatlla durant el mov d'elevacio en el pla escapular, s'ha comprovat que existeix una relacio 1-2, indicant que per cada grau de mov glenohumeral, es produeix 2 graus de mov escapulotoracic.
CINETICA DE L'ART GLENOHUMERAL La cinetica estudia les forces que actuen sobre els cossos per a provocar un moviment.
Es divideix en: • Estatica suma de moments i suma de forces = 0 A l'espatlla la força de reaccio articular es la resultant dels components : ◦ compressio ( horitzontal ) ◦ cisalla ( vertical ) Es considera que l'art no esta sotmesa a carrega, pero la simple elevacio a 90º del braç genera una F de reaccio articular igual a la del pes del cos.
Si es realitza l'elevacio lat del braç amb un pes de 5kg, la força de reaccio es 2,5 vegades el pes del cos.
A nivell del calcul es consideren les seguents forces ◦ Pes de l'extremitat + qualsevol força externa ◦ musculs abductors ( deltoide i supraespinos ) ◦ musculs en direccio cauda ( subescapular, infraespinos, rodo menor ) ◦ El vector resultant de la força de compressio i de cisallament del cap humeral sobre la cavitat glenoide.
◦ ` Durant l'abd del braç en el planol escapular ◦ En rotacio neutre La F resultant inicial esta orientada cap avall, a nivel de la vora inferior de la glenoide Quan el braç s'eleva entre el 30 i 60º la força resultant es dirigeix cap a la vora superior de la glenoide.
A mida que s'eleva, es dirigeix cap al centre de la glenoide.
La pèrdua del mecanisme del manegot dels rotadors causa ◦ Disminucio de les forces de compressio i un augment de les de cisalla → vector resustant cap a la part superior de la glenoide.
• Dinamica Tracte de l'estudi de les forces que provoquen el mov L'accio muscular de l'espatlla presenta 3 elements principals : ◦ Degut a que no hi ha estabilitat a la GH L'accio d'un muscul sobre l'humer ha d'actuar en concordia amb la d'altres musculs amb la finalitat d'evitar la luxacio del mateix.
◦ L'existencia de multiples elements permet que un det muscul pugui creuar diverses art i tenir diferents efectes.
Alguns musculs de l'espatlla presenten diferents funcions segons la posicio inicial que es troben els ossos que travessen.
Per a un coneixement complet de la força generada per un muscul s'ha de coneixer : ◦ El moment del braç ◦ Area de seccio transversal fisiologica ELEVACIÓ DEL BRAÇ Els musculs s'han dividit en 4 grups • Grup 1 Elevacio anterior ◦ Deltroide ◦ Trapezi ◦ Supraespinos ◦ Serrat anterior • • • La falta de 2 musculs de dos grups d'aqui produeix una incapacitat apreciable per aixecar el braç.
Grup 2 ◦ Trapezi ◦ Infraespinos ◦ Porcio llarga del biceps Grup 3 ◦ Deltoide p post ◦ Pectoral major p clavicular ◦ Trapezi p superior Grup 4 ◦ Pectoral major p esternal ◦ Dorsal ample ◦ Triceps p llarga ROTADORS La relacio entre el supraespinos i el deltoide ha demostrat que El supraespinos actua de manera sinergica amb el deltoide l'infraespinos, rodo menor i subescapular ofereixen l'efecte depressor humeral necesari per evitar la migracio proximal del cap de l'humer durant l'elevacio lateral Durant el recorregut art de l'ABD el deltoide i spraespinos son actius, el deltoide sent mes actiu a mida que arriba a 90º ja que el seu moment del braç augmenta juntament amb el del supraespinos.
Tots dos musculs per si mateixos i per separat poden fer l'ABD encara que diferent, L'absencia del deltoide provoca una disminucio uniforme de la força d'abd La falta del supraespinos provoca a partir de 30º d'abd, una disminucio de la força important La maxima activitat del supraespinos en abd a 120º La maxima activitat del subescapular en abd a 150º BIOMECANICA DEL COLZE El colze es l'articlacio intermedia de l'extremitat superior, s'esten des de la epifisis inferior de l'humer a les epifisis superiors dels dos ossos de l'avantbraç.
FREQÜENCIA DE LES PATOLOGIES • Traumatologia: molt implicada ( torsions i fractures ) la complexitat anatomica explica sense dubte la dificultat de recuperacio funcional d'aquesta articulacio i les freq seqüeles.
• Reumatologia : implicada per les conseq posttraumatiques ( artrosi ) i les tendinitis.
• Neurologia ; poc implicada tant a nivell central com periferic Lesions relacionades amb el nervi radil i el musculocutani.
Format per 3 articulacions • Humerocubital • Humeroradial • Radiocubital proximal Es considera cfuncionalment com 1 ja que tots els elements estan envoltats per una unica capsula articular.
Estructures ossies : • Extrem distal de l'humer ◦ Troclea humeral Recoberta de cartilag hiali, arc de 300-330º Superficie suficient per articular-se amb la cavitat sigmoidea major del cubit.
◦ Condil humeral Relleu ossi en forma d'hemisfera que s'articula amb la fosa articular del radi S'observa que en el planon frontal la troclea humerals i el condil estan rotats internament en uns 3-8 graus, es a dir, l'eix horitzontal d'aquestes superficies articulars amb l'eix long de l'humer formen un angle de 94-98º Aixi mateix en el pla sagital, l'extr dist de l'humer esta angulat anteriorment uns 30 En el pla transversal orientada cap endavant uns 5º.
• Extrem distal del radi Cap i cos en diferent eix forman uns 15º, oposat a la tuberositat bicipital.
• Extrem proximal del cubit En el pla frontal presenta un angle en valg de 4-7º en relacio a l'eix long de l'os.
En pla sagital presenta una rotacio posterior de 30º → proporciona la maxima estabilitat de l'articulacio quan es troba en extensio.
ESTABILITAT ARTICULAR L'articulacio del colze poseix una estabilitat gracies a la congruencia de les seves parts ossies → la major ve donada per la troclea humeral i la cavitat sigmoidea del cubit.
La cavitat sigmoidea del cubit presenta uns relleus ossis que eviten desplaçaments patologics.
L'apofisi coronoide proporciona un bloqueig al despl posterior en flexio de colze, mentre que l'art humero-radial presenta resistencia al valg.
Tambe contribueix la capsula articular.
Complex col·lateral media : • Fascicle anterior → el mes important • Fascicle mitja • Fascicle posterior ( Bardinet ) • Lligament de Cooper Complex col·lateral lateral ( extern ) • Fascicle anterior • Fascicle mitja • Fascicle post • Lligament quadrat de Denuncé Lligament anular → rodeja el cap del radi i l'estabilitza.
Membrana intre ossia → consisteix en una lamina fibrosa de teixit conjuntiu que connecta les vores internes de les diafisis del radi i cubit.
Impideix la separacio dels dos ossos + migraio dl radi i cubit respecte l'un de l'altre MUSCULS Flexors : • Braquial anterior • Braquioradial • Biceps Inervats pel nervi musculocutani Extensors • Triceps • Anconal Pronadors • Pronador rodo • Pronador quadrat Supinador • Biceps • Supinador Te dos graus de moviment • Sobre un eix transvers → permet el moviment de flexoext • Donat per la disposicio esp que odereixen les art gumeroradial i radicubital i que permeten un mov rotacional al voltant d'un segon eix longitudinal.
Valors angulars Flexio → 140-145º Extensio → 0-2º → nens i dones de major laxitud pot ser 5-10º Pronacio → 85º Supinacio → 90º Flexoextensio : valor angular de la troclea 330º+ cavitat sigmoidea 190º.
Sent la diferencia de 140º → aquesta tamb e es entre condil humeral (180º) i la cavitat articular del radi (40º).
Pronosupinacio : al voltant d'un eix que va del centre del cap del radi al centre del cap del cubit.
Aquests dos graus de mobilitat s'agrupen per a donar dos tipus d'opcions funcionals • Colze de força → interve el colze i l'espatlla Dividit en 2 mov oposats ◦ Força d'embranzida Acció d'empenyer un objecte → participa extensio i pronacio ◦ Força de tracció.
Traccio d'una corda → supinacio + flexio.
• Colze de finura → associacio colze ma Dividit en 2 mov ◦ Donar un objecte Es fa amb extensio + supinacio ◦ Apropar l'objecte Mov de flexio + pronacio.
S'ha observat que en pacients amb una limitacio de menys de 30º es pot obtenir una bona funcionalitat, mentre que per sobre dels 30º la incapacitat funcional es molt considerable.
Es considera que el colze actua com una articulacio esferica, pemeten a la ma descriure part de la sup d'una esfera en l'espai.
Amb cada canvi succesiu en el grau de la posicio rotacional de flexoext del colze es descriu una esfera amb diferents radis. → per tant el colze permet a l'EESS operar a diferents distancies del cos.
Aixi la perdua de moviment en el colze es pot definir com una perdua en l'abast en la longitud.
Aquest es descriu com el cos de l'angle de flexio per la long de l'avantbraç i ma.
CENTRES DE ROTACIO S'admet que el mov de flexo ext ocorre fonamentalment en l'art humerocubital, en canvi s'ha objectivat que no existeix un unic centre de rotacio → s'ha observat que va variant en un area que te 2,5 mm de llarg i 7,8 mm d'ample i que esta situat en el centre de la troclea humeral quan es vist en el planol frontal o en el centre del condil humeral, quan es vista en el planol de perfil.
A pesar d'existir diferents centres de rotacio, s'admet que l'eix mig de rotacio del colze segueix una linia que va des del centre del condil lat i la troclea humeral fins el punt mes anterior i inferior de la troclea.
Degut al fet que l'eix transvers de l'humer distal es una mica oblic respecte el longitudinal fa que els eixos long de l'humer i l'avantbraç amb el colze en extensio formin un angle cap a fora, es a dir, un valc de 0-20º amb tendencia a les dones.
Quan l'avantbraç esta en pronacio l'eix de l'humer i de l'avantbraç es troba en prolongacio. Com a conseq del mov rotacional del radi al voltant del cubit al realitzar la pronacio.
Aquest angle fisiologic desapareix quan realitzem la flexio, es converteix en var i l'humer s'alinea millor al situar la ma a la zona del braç.
CINETICA ESTATICA Quan l'avantbra´esta en extensio els efectes de la gravetat estan contrarestats per l'actuació de les forces del teixits.
Quan esta flexionat, intervenen forces paraleles que produeixen rot. → 3 forces principals • Pes • Força de la musculatura flexora • Força de reaccio articular del colze DINAMICA En gral les forces musculars que actuen sobre el colze tenen braços de palanca curts i poden produir un gran arc de mov de la ma → son mov molt rapids MUSCULS FLEXORS • Braquial anterior → no es troba afectat per la rot de l'avantbraç → es exclusivament flexor • Biceps braquial → funciona com flexor quan l'avantbraç esta en posicio neutra o supinacio Actua com supinador en flexio de 90º Maxima eficacia entre 80-90º • bracoradial Eficacia entre 100-110º Eficacia maxma de la musculatura → flexio de 90º de colze MUSCULATURA EXTENSORA Principal → triceps La maxima eficacia la trobem a partir de 30º de flexio de colze.
Tambe tenim l'anconal, → practica en el moment d'inici o manteniment de l'extensio. Es un bon estabilitzador del colze Els musculs flexors son mes eficaços que els extensors La força dels flexors depen de la pronosupinacio → en pronacio es major que en supinació.
MUSCULS PRONADORS • Pronador rodo Actua en moviments rapids • Pronador quadrat Principal motor de la pronació Els musculs pronadors son menys potents que els supinadors MUSCULS SUPINADORS • Biceps braquial Principal supinador → el mes potent • Supinador Actua de forma aillada en el mov de supinacio lent i no resistit de l'avantbraç o en la supinacio rapida amb extensio del colze.
Requereix ajuda del biceps al fer una supinacio contra resistencia o la supinacio rapida amb el colze flexionat.
BIOMECANICA DEL CANELL Es una de les art biomecaniques mes complexe ja que ha de ser mobil i a la vegada estable.
Permet que la ma adopti la posicio optima per la prensio.
TRAUMATOLOGIA Torsions i fractures de l'extrem distal del radi + lesions del carp REUMATOLOGIA Afectacions com sindrome del tunel carpià.
Degeneracions artrosiques en especial les d'origen posttraumatic NEUROLOGIA S'observen les lesions centrals amb espasticitat dels musculs flexors i lesions periferiques.
ARTICULACIONS Extrem distals cubit i radi + carpians Inclou 3 articulacions: • Radiocarpiana → extr inferior radi + primera fila del carp Sup articular del radi i del cubit + escafoides, semilunar+piramidal • • La superficie dels ossos del carp formen una linea convexa, a mes estan molt ben adaptats gracies als lligaments intercarpians mentre que les sup articulars del radi i cubit formen una linea concava-convexa.
Aquest espai concau-convex esta cubert per fibrocartilag triangular → encarregat d'estabilitzar l'articulacio i d'esmorteir les carregues existents entre la sup convexa del cubit amb la del piramidal i part del semilunar.
En un tall transversal es pot observar que la sup articular del radi esta divida en dues sup articulars independents gracies a una cresta que va en sentit anteroposterior de 3,, desproveida de cartilag La meitat externa s'articula amb l'escafoide mentre la meitat interna s'articula amb el semilunar Mediocarpiana → primera fila del carp+ segona fila del carp Situada entre les fileres del carp.
De tots els ossos el pisiforme s'exclou quan es fan estudis de biomecanica ja que no participa en la cinematica del canell.
Es la responsable de les desviacions laterals fonamentalment de la radial.
Les dues fileres no estan en el mateix pla, sino que formen una concavitat oberta cap endavant, sent el seu sostre o cara anterior el lligament transvers del carp Radiocubital distal → cap del cubit + cavitat sigmoidea del radi.
La cavitat sigmoide del radi representa una sup concava mentre la del cubit es convexa. → permet la realitzacio de mov de prono-supinacio.
Segons Taleisnick, el canell esta format per tres columnes verticals ◦ Columna central : semilunar, gran, ganxut, trapezi i trapezoide.
Funciona com una unio longitudinal entre el radi i els metacarpians.
Tenen lloc els mov de flexo-extensio ◦ Columna interna → piramidal Responsable dels moviments de rotacio.
◦ Columna externa : escafoides Responsable de l'estabilitat de les columnes.
ESTABILITAT DEL CANELL La estabilitat primaria ve donada pels lligaments • Lligaments extrinsecs : carp amb radi i cubit • Intrinsecs : ossos carpians entre si CINEMATICA DEL CANELL 3 plans • Sagital : flexo-extensio • Frontal : desviacio cubital i radial • Transversal : pronosupinacio CENTRES DE ROTACIÓ Durant els mov de desviacio es situa en el cap de l'os gran i lleugerament cubital Pels mov de flexo-extensio esta situat al mateix eix longitudinal de l'os gran tocant a la sup articular.
ARCS DE MOBILITAT Flexio : 80º Extensio : 85º Desviacio radial : 15-25º Desviacio cubital : 30-45º Durant la flexio un 40% de la mobilitat te lloc en l'articulacio radiocarpiana i el 60% en l'art mediocarpiana.
En canvi en l'extensio existeix major mobilitat en la radiocarpiana, 66% sent un 34 % en la mediocarpiana Quan es produeix la desviacio radial de la ma, es produeix un important mov de la fila distal del carp cap al radi i un mov imperceptible de la fila proximal cap al cubit.
En conseq es pot dir que el mov de deviacio radial ocorre fonamentalment en l'art mediocarpia,a es a dir, entre les files prox i distal del carp.
Durant la desviacio cubital la fila distal es mou cap al cubit i la prox cap al radi indicant que participen en aquest mov tant l'art radi com la mediocarpiana.
Durant el mov de desviacio radial l'escafoide es flexiona mentre que en el de desviacio cubital s'esten.
MOVIMENTS INTERCARPIANS Els ossos de la primera fila duran l'extensio s'estenen mentre que en la flexio es flexionen i desvien cubitalment.
DINAMICA Tota activitat manual en la que es necesiti contreure algun muscul de la ma, genera forces axials a compressio que es transmetran als ossos de l'avantbraç a traves del canell.
LOCALITZACIO DE CARREGUES An i cols, van demostrar que per cada Kg de força realitzada amb el puny tancat, el carp rep forces a compressio entre 10 i 14 kg.
A nivell carpia la distribucio de les forces no depen de la força aplicada pero si de la posicio del canell: En posicio neutra entre un 80 i 90% de les forces que arriben al canell son transmeses al radi mentre que un 10-20 a traves del llig triangular van al cubit.
El llig triangular pot rebre major carrega en pronacio que en supinacio, en inclinacio radial que cubital i quan el cubit i radi no estan a la mateixa alçada parlem de variança unar positiva ( cubit mes llarg ) DINAMICA Musculs flexors : • Flexor radial del carp • Flexor cubital del carp • Palmar llarg Musculs extensors : extensors radial + extensor cubital L'actuacio sinergica dels tres musculs flexors produeix una potent flexio inclinacio cubital del canell.
Com a grup, tenen una capcitat de treball dues vegades la dels musculs extenrsors.
El flexor cubital del carp es el mes potent col·locant el canell en posicio de flexio i desviacio cubital.
El flexor radial del carp flexiona el canell i els situa en desviacio radial, representa un 60% de la força del flexor cubital del carp.
El palmar llarg es un flexor pur del canell, per relativament debil ( absent en un 15% ).
Els extensors radials generen la fraccio mes gran del moment de força d'extensio del canell.
El tendo de l'ext cubital es un estabilitzador, i extensor eficaç del canell en supinacio LA MA FREQÜENCIA DE LES PATOLOGIES Traumatologia La ma esta molt exposada, s'usa en la manipulacio d'objectes per lo que esta sotmesa a agressions fisiques • Termiques • Químiques • Elèctriques que impliquen contusions, ferides, cremades, torsions, luxacions dels dits, fractures, aplastaments i traumatismes complexos.
Reumatologia Qualsevol lesio de tipus inflamatoria o defeneratica implica un desequilibri que dificulta la seva funció, deforma les estructures i genera destruccions que augmenten les tensions.
Neurologia • Lesions centrals → ma espastica o flacida • Lesions periferiques ◦ Lesions radials → paralisi dels extensors ◦ Lesions cubitals → paralisi de la ma intrinseca ◦ Lesions del nervi medià → afecta a l'oposició.
ESTRUCTURES La ma es considera un conjunt de peces ossies connectades entre si formant uns arcs en diferents direccions, estabilitzats per lligaments i tendons.
Aquestes peces estan relacionades per articulacions • Intermetacarpianes Artrodies Responsable del mov i lliscaments limitats del metacarpians, que es manifesten quan la ma accentua la seca concavitat palmar en preses de tipus esferic.
Son entre les bases del II al V metacarpia Reforçades per lligaments interossis curts pero molt resistents+ lligaments dorsals i palmars que s'estenen transversalment d'un metacarpia a l'altre.
• Carpometacarpianes Uneixen l'extremitat proximal dels metacarpians als 4 ossos de l'ultima dila del carp.
La seva funcio es estabilitzar-los Col·laboren en la concavitat palmar.
Artrodies Permeten el moviment de flexoextensio Hi ha lligaments transversos intermetacarpians dorsals i palmars, lligaments longitudinas i interossis.
• • ARTICULACIO CARPOMETACARPIANA DEL POLZE Entre trapezi i base del I metacarpia Encaix reciproc. → no congruent ja que te mes moviments de 2.
Lligaments Intermetacarpia Oblic postero intern → el mes important.
Oblic antero intern Recte antero extern Els moviments son flexoext, abd add, rotacio i circumduccio.
Metacarpofalangiques Condilia Mov de flexo extensio i abd add Desproporcio entre les sup articulars, ja que el cap del mercarpia es major que la base de la primera falange.
Existeix un fibrocartilag glenoide, que s'insereix en la cara palmar de la basa de la falange i dona estabilitat Durant l'extensio el fibrocartilag esta en contacte amb el cap del metacarpia augmentant la sup articular En el moment de flexio llisca sobre la cara palmar del metacarpia girant sobre la seva xarnera, permetent l'amplitud del moviment.
Arcs de mov Flexio → 90º a l'index i augmenta de forma progresiva fins al dit petit al tancar el puny.
Extensio → 30º → variacions fisiologiques. → l'extensio passiva pot arribar a 90º.
Abd – Add → en extensio els lligaments laterals dels dits es troben distesos i equilibrats, i aixo permet els mov. En flexio no es permet.
L'index es el que presenta major amplitud d'abd i pot realitzar uns 30º de manera independent.
METACARPOFALANGICA DEL POLZE Realitza dos tipus de mov Flexio activa 60-70º acompanyada d'inclinacio radial i cubital Extensio inexistent Rotacio longitudinal → 20 º pronacio + 7º supinacio Interfalangiques Troclears Permeten flexo-extensió En els ultim 4 dits hi ha dues El cap de la primera falange es mes gran que la segona i per tant hi ha fibrocartilag glenoide que evita el dolor al moviment.
Amplitud de flexio : <90º a les proximals i >90º a les distals → augmenta l'amplitud del segon al cinque dit Extensio nula → a persones 5º.
Els eixos de flexio de les IF durant la flexio es van fent oblics, van a convergir a l'escafoides.
ARQUITECTURA DE LA MA ARCS PALMARS • Transversals ◦ Proximal : format pels ossos del carp ◦ Distal : format pel cap dels metacarpians.
• Longitudinals → 1 per cada dit ◦ Format per cap del metacarpia i falanges • El centre es l'articulacio MCF Oblics Es poden observar els arcs d'oposicio del polze amb el altrs 4 dits.
PRENSIÓ La forma d'agafar, subjectar o collir un objecte es divideix en 2 grans grups • Subjeccio de força o agafar : amb tota la ma ◦ Cilindrica → dits felxionats, inclos el polze, que va cap al 2º o 3er dit Es la mes potent Intervenen a l'index : ▪ FCPD ▪ FCSD ▪ Interossis Intervenen al polze ▪ Musculs de l'eminencia tenar sobretot l'adductor i FLLP ◦ Esferica Obertura de la ma La de més capacitat pero menys força Major activitat dels interossis ja que els dits estan separats.
◦ Ganxo No interve el polze Flexio de les art IF prox de 90º Intervenen el FCPD i FCSD Pot mantenir-se durant llargs periodes de temps En qualsevol aferració hi ha 4 moviments.
◦ Obertura de la ma ◦ Posicio dels dits ◦ Tancament dels dits ◦ Manteniment de la presa.
• Subjeccio de precisio o pinça : amb alguns dits.
Les pinces de preciosio permeten un control fi dels objectes.
◦ Pinça d'oposicio terminal Entra en contacte les puntes / ungles dels dits Es la mes precisa i s'usa per manipular objectes petits Implica polze index o tercer dit Interve a l'index ▪ flexor prodund Al polze : flexor llarg polze.
◦ D'oposicio subterminal Es troben en contacte les polpes dels dits Es la mes corrent → pinça semifina Destinada a agafar objectes lleugers Interve a l'index : Extensio passiva de F3 o flexio de la mateixa ( polze index forma un anell ) + FCSD Interve al polze : flexor curt, abductor i adductor ◦ D'oposicio subterminolateral Oposa el polze amb la cara lat de l'index Pot suplir l'oposicio terminal o subterminal despres d'una amputacio de les dues falanges de l'index.
Es menys fina.
A l'index interve : 1º interossi dorsal Al polze interve: flexor curt i llarg. `1º interossi palmar i l'adductor ◦ Laterolateral Entre dos dits Es poc potent pq no interve la musculatura flexora Les persones que pateix amputacio del polze la desenvolupen de forma important Intervenen a l'index 2º IOP Al dit llarg : 2º IOD ◦ Pinça tridigital Realitzada amb el polze, index i dits Son les usades amb mes freq Intervenen Flexor llarg del polze + flexor superficial de l'index i 2º interossi dorsal POSICIO FUNCIONAL Avantbraç en pronosupinacio neutra Canell en desviacio cubital i lleugera extensio ( 30º) Polze en semioposicio Dits lleument flexionats MOVIMENTS DEL CANELL I MA La major activitat funcionals de la vida diaria tenen lloc amb el canell en una posicio entre 10º de flexio i 35º d'extensio Els mov de canell que impliquen la participacio dels musculs llargs de l'avantbraç son claus per les manipulacions que es realitzen amb els dits i la potencia maxima d'aferrament queda facilitada per l'extensio de canell.
APARELL FLEXOR DELS DITS • Extrinsecs ◦ Flexor comu superficial dels dits ◦ Flexor comu profund dels dits ◦ Flexor llarg del polze • Intrinsecs ◦ Oponent del polze ◦ Flexor curt del polze ◦ Flexor curt del 5º dit ◦ Oponent del 5º dit ◦ Lubricals ◦ Interossis.
APARELL EXTENSOR • Extrinsecs ◦ extensor comu dels dits ◦ AP de 2º i 5º dit ◦ ECP ◦ E llarg del polze • intrinsecs ◦ Lubricals ◦ Interossis Aquests treballen de forma conjunta.
APARELL ABD-ADD DITS La musculatura intrinseca de la ma es l'encarregada de realitzar el moviment d'aprox i separacio dels dits.
En el polze : • Abd llarg del polze • Abd curt • Adductor En el 5º dit : Abductor propi Interossis dorsals : Abd Interossis palmars : Add BIOMECANICA DEL MALUC La seva principal qualitat es : • Dona estabilitat • Treball en compressio FREQÜENCIA DE LES PATOLOGIES • Reumatologia Al ser una articulacio de suport esta molt exposada al desgast → coxartrosis • Traumatologia Grans traumatismes Fractures del coll • Ortopedia infantil Displasies ◦ Coxa valga ◦ Coxa vara ◦ Acetabul • Neurologia → poques lesions MALUC L'art coxofemoral es de gran coaptacio i estabilitat Té una capsula articular molt gruixuda ( fins 1 cm ) donada la seva funcio estabilitzadora.
Juntament amb el genoll l'art del maluc presenta gran estabilitat gracies a la morfologia dels seus components ossis aixi com les parts toves que la rodeja.
Qualsevol alteracio d'aquesta articulacio pot provocar greus trastorns en la distribucio de forces sobre el cartilag articular amb la consequent degeneracio del mateix.
Apart d'aquesta estabilitat intrinseca el maluc presenta gran mobilitat la qual es imprescindible per la marxa.
Es una enartrosi formada per la cavitat cotiloidea i el cap del femur.
• Cavitat cotiloidea : superficie concava Orientada cap a fora abaix i endavant • Presenta un contorn cartilaginos en forma de ferradura no articular i tancada pel llig tranvers, que te com a funció impedir la deformacio antero-posterior de la cotila. → es deforma quan rep pressions durant la marxa o a l'aixecar pesos.
ANGLES D'INCLINACIO En el pla frontal es el format per la linea que uneix la vora superior amb l'inf de l'acetabul referit a l'horitzontal i te un valor de 50º.
◦ Angle de cobertura (30º) Es el format per la vertical que passa pel centre del cap del femur i la linia que uneix la vora externa de l'acetabul amb el cap del femur.
La disminucio d'aquest angle, afavoreix la luxacio i l'artrosis Cap del femur Es convez adoptant una configuracio de 2/3 d'esfera La seva superficie esta recoverta integrament per cartilag articular molt hidratat.
Sent mes gruixut en la seva porcio antero.superior correspon a la zona de majors tensions.
A nivell proximal trobem una superficie aplanada denominada fovea on s'insereix el llig rodo. EL LLIG RODO es un element estabilitzador intern del cap del femur ( fins als 2 anys ) i fil conductor del paquet vasculonervios.
Per fora esta unit a la cotila per la capsula articular i els lligaments ilifemoral, pubofemora i isquiofemoral.
El coll femoral serveix de suport al cap del femur, es oblic cap amunt , dins i endavant.
Presenta dos angles molt importants ◦ Angle d'inclinacio o angle cervicodiafisari: format pels eixos mitjans de la diafisis i el coll del femur L'angle d'inclinacio te un valor mig de 125º-130º.
Si l'angle d'inclinacio es superior al valor normal → coxa valga Si l'angle d'inclinacio es inferior al normal → coxa vara.
L'angle evoluciona : nado 150º, 3 anys 145º, 120º a la senectut.
◦ Angle de declinacio o anteversio Format per la projeccio sobre el pla transversal dels eixos longitudinal del cap del femur i del condil femoral.
Aquest angle es de 40º al neixer i baixa fins als 12-15 a l'adolescencia.
En condicions normals, l'angle de declinacio te un valor de 13 a 15º → cap a endavant.
Amb l'anteversio exagerada → l'individu marxa en rotacio interna mentre que si l'angle de retroversio es negatiu el subjecte camina en rotació externa.
SISTEMA TRABECULAR L'interior del coll del femur esta compost per os esponjos que es distribueix en dos feixos trabeculars principals • Grup arciforme o de feixos de traccio o tensio.
Neix de la cortical externa de la diafisi del femur i finalitza en la zona inferior de la cortical del cap del femur.
Té una disposicio en arc per resistir la força dels musculs abductors.
• Grup cefalic o grup de feixos de compressio.
Va de la cortical interna de la diafisi femoral i s'esten cap amunt fins arribar al cap del femur I dos grups accesoris • Feix trocanteri De compressio s'origina en la cortical diafisaria interna i va al trocanter major.
• Feix del trocanter major.
Fibres verticals i paral·leles a la cortical del trocanter major.
En mig dels feixos trobem el triangle de Ward → punt debil de la zona. → tendeix a cedir degut a les forces de cisalla → es produeixen fractures cervicotrocanterees i que son generalment produides per un proces de osteoporocis.
BIOMECANICA DEL MALUC En el maluc es realitzen moviment en els tres plans.
• Flexo ext • ABD-ADD • Rotacio externa-interna COMPORTAMENT DELS LLIGAMENTS • Alineacio normal : Tots son moderadament tensos.
• Extensió de maluc Tots els lligaments es tensen El feix inferior de l'iliofemoral es el que més es tensa Limita la retroversio pelvica • Flexio de maluc Tots estan destensats Factor d'inestabilitat. → es poden produir lesions • Rot externa Lligaments anterior → tensos → la tensio maxima del feix superior del llig iliofemoral Llig isquifemora → distes • Rot interna Lligaments anteriors → destensats → particularment el feix superior de l'iliofemoral Lligament isquiofemoral → tens • Add Feix superior del llig iliofemoral es tensa mentre que el feix inferior es tensa lleugerament Llig pubofemoral i l'isquiofemoral es destensan • Abd Llig pubofemoral es tensa de manera important L'iliofemoral es distensa Llig isquiofemoral es tensa.
• MOVIMENTS FLEXIO Entre 100-110º Musculs → psoas-iliac + sartori Recte femoral : potent flexor L'accio depen del grau de flexio del genoll A major flexio de genoll, major eficacia del RF en el maluc.
TFL, te un gran component de flexio Tots els musculs flexors tenen accions secundaries d'abd-add, rot int-ext.
EXTENSIO Arc: 20º Musculs : gluti major + biceps femoral + semitendinos + semimembranos.
La seva eficacia depen de la posicio del genoll → el bloqueig del genoll en extensio afavoreix l'accio extensora sobre el maluc.
...