Introducció - Anna Quintanas (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Comunicación Cultural - 2º curso
Asignatura Antropologia filosòfica
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 12/03/2016
Descargas 1
Subido por

Descripción

Primera part de l'assignatura antropologia filosòfica per Anna Quintanas

Vista previa del texto

1. Introducció 1.1. Anàlisi de la pregunta antropològica Intenta contestar l’interrogant de què és l’home L’home s’agafa a sí mateix com argument, no fa prou amb que li passin coses, sinó que necessita crear una trama a partir dels esdeveniments que li succeeixen. Necessitem ordenar-los i donar-los un sentit, els animals moguts per l’instint no ho necessiten, però nosaltres sí. L’home com a argument, per això des dels inicis l’home s’ha preguntat què és, ha mirat la natura i s’ha preguntat sobre ella i, a la vegada, per ell mateix. Què som i què fem, d’on venim i on anem.
L’estudi dels presocràtics sobre la naturalesa no anava deslligat a l’home, pensaven a els individus estaven rodejats per la societat i la societat estava envoltada pel cosmos.
(caixes dins de més caixes). Com a disciplina – Estudi de l’home – neix a finals del segle XIX i a principis del XX, l’home esdevé un problema i no només un tema més.
L’home segons les etapes: Edat Mitjana: Fill de déu Edat Moderna: Allò central Segle XX: El problema principal (L. Feuerbach) Feuerbach inaugura a l’home com a problema perquè fa una reducció antropològica, esclata l’ateisme i explica que déu era el centre de tot (teocentrisme medieval) diu que s’ha de reduir la teologia i canviar-la per l’antropologia. Afegeix que la religió no és més que parlar de l’home, no se la pot rebutjar perquè realment parlaven de si mateixos, no la podem eliminar. L’antropologia filosòfica sorgeix quan l’home esdevé un problema i perd el centre, Feuerbach treu a déu del tro i posa a l’home al centre. Pare de l’antropologia filosòfica. (la filosofia del futur) Feuerbach. Però cal tenir en compte que al segle XVII ja es va preparar el terreny per què al segle XIX esclatés l’ateisme i l’home esdevingués un problema: Kant (1724-1804) la lògica i Hume (1711-1776) tractat sobre la naturalesa humana (1739-40) KANT: LÒGICA Tota la filosofia es redueix a 3 preguntes: què puc saber, què he de fer i què m’és permés d’esperar (com a creient espera que existeixi un altre vida, però pensa en la revolució francesa, la història també és un camp d’esperança, jo puc fer coses durant la meva vida i no veure’n els fruits, la història és una cadena de relleus, llavors puc esperar que les meves accions tinguin un futur quan jo ja no hi sigui, responsabilitat i lligam amb els altres). Però tota la filosofia es pot resumir en una pregunta antropològica: Què és l’home? Per Kant: El coneixement el marca l’objecte.
HUME: TRACTAT SOBRE LA NATURALESA HUMANA Totes les ciències remeten a l’home perquè el físic quan fa física no la fa com a creient, sinó com a home, si vols entendre qualsevol ciència has d’entendre la naturalesa de l’home. Si vols conquerir el coneixement ves al centre, si ets capaç de saber què és la naturalesa humana, la resta caurà pel seu propi pes.
Interdependència (Pensament budista) L’existència no és independent ni separable, no se li pot donar una dependència ni una essència. L’interdependència és essencial, que el nostre futur és el dels altres (totes les formes de vida de la terra).
La bíblia en canvi, pensa que l’home és especial, és el rei de la creació perquè esta fet a l’imatge de Déu. Quan nosaltres contestem què és l’home, busquem allò que ens diferencia i ens fa superiors.
 Precedent de l’antropologia com a disciplina: Feuerbach, kant i hume  El primer programa acadèmic d’antropologia filosòfica: M. Scheler (El lloc de l’home en el cosmos) La seva obra reflecteix que l’home passa a ser un problema (inici s.XX) Mai haviem tingut tanta informació sobre l’home, però això ha portat menys claredat, ens falta una unitat, coordinació. Hi ha tres tradicions/visions de l’home: Grega (fill del món), Cristianisme (fill déu), ciència (fill de l’evolució).
Tradició grega animal racional L’home com a problema a principis del S.XX el trobem a diversos autors Herdegger, Ortega i Gasset El tema del nostre temps. Aquesta idea sorgeix a partir de la primera guerra mundial. L’il·lustració del segle XVII és l’eufòria, al s. XX és el moment de la ressaca. (Eric From: La por a la llibertat) *Descobrirem que les diferents respostes a la pregunta antropològica, són un producte històrico-cultural. Ela autors, depenent de l’època, ens expliquen uns aspectes o altres de l’home. Veurem que la realitat humana és periscòpica? Cada època i cultura li ha interessat destacat algunes característiques de l’home o altres = Quan algú diu “l’home és...” hem de sospitar, perquè interessa i des de quan? I perquè ho mirem així i no d’altre manera? L’home necessita alimentar-se de sentit, mamem de l’imatge de l’home que té la societat, ara mana l’emprenedoria.
...