Psicologia de la Personalitat 2.1 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia de la Personalitat
Año del apunte 2013
Páginas 65
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT CURS 2013 – 2014 2n de PSICOLOGIA 1 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 TEMARI UNITAT 1. INTRODUCCIÓ a la psicologia de la personalitat.
1.1.
1.2.
1.3.
Antecedents històrics, definició científica i dominis actuals de la psicologia de la personalitat.
Aproximacions metodològiques a l’estudi de la personalitat: clínica, correlacional i experimental.
Sistematització de les teories i dels models de la personalitat principals.
UNITAT 2. Els MODELS DE PERSONALITAT des de l’aproximació dels trets: models biològics vs. Lèxics.
2.1.
MODELS BIOLÒGICS 2.1.1. El model de personalitat d’Eysenck (PEN): bases del model i etapes de desenvolupament. Les dimensions extraversió, neuroticisme i psicoticisme. Bases biològiques de les dimensions.
2.1.2. El model de J. Gray: la teoria de la sensibilitat al reforçament (TDS). Les dimensions ansietat i impulsivitat. Els sistemes BIS, BAS i CHF 2.1.3 El model de M. Zuckerman. Els "Cinc Alternatius".
2.1.4 El model de C. Cloninger: la teoria biosocial unificada de la personalitat.
Dimensions del temperament i dimensions del caràcter.
2.2.
MODELS LÈXICS 2.2.1 El model de personalitat de R.B. Cattell (16PF). Els 16 factors de la personalitat i els factors de segon ordre.
2.2.2 El model McCrae i Costa (els Cinc Grans o Big Five): dimensions i facetes.
2 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 INTRODUCCIÓ GENERAL QUÈ ÉS LA PERSONALITAT? I MÒDUL.
Estudi científic al llarg de la història.
1r. perspectiva filosòfica 2n. perspectiva científica. Amb aportacions filosòfiques i literàries, però també mèdiques i clíniques.
La personalitat és un constructe teòric: es refereix a quelcom no directament observable, que requereix l’estudi de la conducta dels individus. Com a constructe, ha de servir per a explicar i predir la conducta dels individus. Així doncs, ha d’integrar tots els factors relacionats (cognitius, conatius, biològics…).
II MÒDUL.
Es duu a terme una sistematització de l’estudi de la personalitat, aproximacions científiques, objectius diferencials i aportacions particulars (des de l’àmbit clínic (perspectiva correlacional, descriptiva) i des de l’àmbit experimental (amb l’objectiu d’explicar-la i torbar lleis universals de la conducta)).
Es comenten els grans models que agrupen les diferents teories de la personalitat, segons unes unitats d’anàlisi que ens permeten l’enteniment i la comparació.
III MÒDUL.
Principals aproximacions a l’estudi científic de la personalitat.
      Teories dels trets. Aquelles a les que la Psicologia de les Diferències Individuals ha aportat continguts. (Cattell, Eysenck), els cinc grans factors de McCrae i Costa.
Perspectiva cognitivista Kelly, amb els constructes personals.
Rotter I Bandura amb aproximació a l’aprenentatge social.
Freu i Murray i el concepte de necessitat.
Corrent humanista (visió centrada en l’individu).
Les recents “teories de metes”.
Les més actuals:   Aproximació evolucionista, que considera la personalitat com un sistema responsable de resoldre els problemes adaptatius amb es que van troba els nostres ancestres i que avui es tradueixen en un seguit de conductes en concret.
El model de la personalitat de Theodore Millon, considera la personalitat anormal com a una continuïtat de la personalitat normal.
3 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 MÒDUL I. L’ESTUDI CIENTÍFIC DE LA PERSONALITAT: CONCEPTE I DEFINICIONS DE PERSONALITAT.
UNIDAD 1. Introducció a la psicologia de la personalitat.
1.4.
1.5.
1.6.
Antecedents històrics, definició científica i dominis actuals de la psicologia de la personalitat.
Aproximacions metodològiques a l’estudi de la personalitat: clínica, correlacional i experimental.
Sistematització de les teories i dels models de la personalitat principals.
La psicologia la personalitat és una disciplina científica que es consolidà al segle XX. Així, el seu contingut no ha estat aliè a les influències i aportacions ceonceptuals d’altres disciplines més antigues, Filosofia i Medicina. Concretament, els constructes que ara considerem com a part de l’estructura de la personalitat, temprament i constitució per una banda, i caràcter per l’altra, troben les arrels en dos tradicions dels coneixement amb orígens força llunyans.
Aquesta disciplina entèn la personalitat com a un constructe científic que estudia les funcions psicològiques i tracta de respondre a preguntes clàssiques com: com són les persones? O per què feim el que feim, sentim com sentim, pensam, creeim en quelcom? La personalitat es compon d’un seguit de comportaments característics d’un individu que es repeteixen al llarg del temps.
Per a poder descriure i predir conductes cal estudiar el comportament, tant d’uns com d’altres.
Existeixen diverses teories per a estudiar-lo: - Teories implícites o personals.
- Es basen en inferències a partir de l’observació limitada d’uns casos, sense implicació del mètode científic natural.
- Responen a la necessitat d’exemplificar la realitat-conducta i classificar-la.
- Són teories subjectives, limitadores, generadores d’extereotips = Creences.
- Teories explícites o formals.
- Basades en la deducció en aplicar el mètode hipotètic-deductiu.
- Formades per constructes hipotètics i proposicions relacionals (teories científiques).
- Són objectives, es tracta de l’observació d’una mostra àmplia de casos, formulacions d’hipotèsis o proposicions teòriques, recollida de dades, anàlisi i contrastació.
- Mitjançant la generalització dels resultats i complir l’objectiu de la ciència: descriure, explicar i predir la conducta.
- Són verificables i comprensibles¸a més de tenir un valor aplicat.
- Però, no deixen de ser intents d’aproximació, de l’explicació de la realitat; no són veritats absolutes.
4 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT Antecedents.
Medicina Tradició biomèdica Dimensió clínica curs 2013 - 2014 Filosofia Literatura Epistemologia de l’ésser humà Descripció de personatges Dimensió moral TEORIES IMPLÍCITES O PERSONALS.
TRADICIÓ BIOMÈDICA. En un principi, quan es començà a parlar de la manera de ser dels individus, s’esmentaven dos termes: constitució i temperament.
Aquesta tradició aporta la consideració d’un dels constructes essencials de la personalitat entesa des de la perspectiva científica: el temperament, que es desenvolupa juntament amb un altre constructe essencial, constitució física, tots dos abordats des d’una visió biologista.
Aportà també les primeres classificacions del temperament, anomenades tipologies, basades en l’observació clínica, que tracten d’explicar el comportament humà des d’una perspectiva biològica.
CONSTITUCIÓ. Estructura biològica de la que depèn tant la salut com la malaltia.
TEMPERAMENT. “mescla” de disposicions bàsiques, contingut psicobiològic.
Mitjançant les tipologies es classificà per primera vegada la personalitat, es tractà com a un sistema tancat i autoexcloent, és a dir, es prenia de referència un ideal o arquetip. A més no es consideraven les diferències individuals.
TIPOLOGIES PRECIENTÍFIQUES DEL TEMPERAMENT.
- - - EMPÈDOCLES s.IV. Teoria dels quatre elements.
Amor-odi. Personalitat: combinació dels quatre elements.
HIPÒCRATES. s.IV-III. Teoria dels humors: a cada humor li pertany una constitució i un temperament.
Relació constitució-temperament.
Relacionà el físic (constitució) amb la personalitat (temperament): salut física i salut mental estan determinades pels mateixos factors.
GALÈ. s.XII Base orgànica dels humors. Relació entre temperament i malalties específiques.
Equilibri (eucràsia) com a salut.
5 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 La tipologia de WUNDT (s.XIX-XX) des de la perspectiva científica combinà temperament (emocionalitat) amb constitució (funcionament del sistema nerviós: velocitat de canvi de la conducta).
BIOTIPOLOGIES. s.XIX. S’entenia el temprament com tot allò referit a la relació entre allò somàtic i psicològic, definint-se la constitució com les característiques somàtiques individuals que correlacionen amb el predomini d’un sistema orgànic determinat.
- - - Escola Francesa. Tipologia constitucional que relaciona amb tipus temperaments.
Diferents tipus de temperament, en funció del predomini de les zones corporals específiques.
Escola Italiana. Influència en criminologia, mètode antropomètric. Es mesuraven paràmetres corporals i analitzant-los mitjançant l’estadística.
Escola Alemanya. Kretschmer. Observació clínica. Tipologies basades en el tipus constitucional (tipologies somàtiques), amb l’objectiu de predir malalties.
L’observació clínica de cert trets i trastorns es relacionen amb la constitució corporal.
Escola Americana. Sheldon. Mètode fotoscòpic o biograma, somatotip.
BIOTIPS DE KRETSCHMER: CONSTITUCIÓ LEPTOSÒMIC PÍCNIC ATLÈTIC TEMPERAMENT ESQUIZOTÍMIC CICLOTÍMIC VISCÓS TENDÈNCIA ESQUIZOIDE CICLOIDE EPILEPTOIDE TRASTORN ESQUIZOFRÈNIA MANIA/DEPRESSIÓ EPILEPSIA tipus ideals: - PÍCNIC.
Físicament predomini de l’eix horitzontal: baixos, obesos, tronc ample, tòrax prominent, abundància del teixit adipós, coll curt, cap arrodonit i relativament gran.
Major freqüència de diabetis, malalties de la vesícula biliar, hipertensió arterial, arteriosclerosi.
Psicològicament carismàtics, pràctics, productius, amants de la bona vida, jovials, extravertits, sociables. Experimenten variacions ciclotímiques el seu estat d’ànim: alternen tristor i alegria.
- ATLÈTIC.
Físicament predomini de l’eix vertical: alts, prims, tòrax reduït i pla, poc teixit adipós, coll i extremitats llargs, cap petit, cara estreta i allargada, etc.
Major freqüència de tuberculosi i úlcera gàstrica.
Psicològicament hipersensibles, poc sociables, introvertits, sense empatia, idealistes, somniadors, intel·ligència abstracte, etc.
6 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT - curs 2013 - 2014 LEPTOSOMÀTIC.
Físicament destaquen els músculs, amples d’espatlla, braços i cames fortes, mans i peus grans, cara ample i coll curt.
Major freqüència d’epilèpsia.
Psicològicament predomini de la força al ser raonament, agressius, herois imaginaris, capacitat intel·lectual mitjana-baixa, perseverants.
SOMATOTIPS DE SHELDON.
ESTRUCTURA I FUNCIÓ, RELACIONAT AMB L’EMOCIÓ La forma corporal no es pot canviar, però si millorar-la, per tant alhora de posar-nos a fer exercici s’han de fixar uns objectius realistes acord amb la constitució del nostre cos.
Les activitats aeròbiques modifiquen el component endomòrifc, mentre que les musculars (força) modifiquen el component mesomòrfic.
7 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 TRADICIÓ FILOSÒFICO-LITERÀRIA. Aquesta tradició es va interessar pels continguts de la personalitat relacionats amb els aspectes morals de la persona en el seu sentit més ampli, considerant la influència sociocultural que aquesta rep al llarg de la seva vida.
CARÀCTER. Continguts morals i/o ètics dels nostres comportaments, creences, pautes de comportament en relació a allò interpersonal.
Un 1r nivell de classificació que tipologitza el caràcter, es centra en vicis i debilitats.
- TEOFRAST, TYRTAMOS. “els caràcters” 30 tipus morals.
- CARACTERIOLOGIA. Es centrà en la descripció i classificació dels seus continguts psicològics, però malgrat hi ha qui la defineix com una branca de la Psicologia en realitat és una pseudociència.
Frenologia (Gall). La frenologia concep al cervell com a òrgan de la ment, es varen fer mapes del cervell, dividint-lo en àrees, relacionades cada una amb una capacitat diferent. Així com més estigui desenvolupada una característica major volum tindrà la zona en què es processa.
Morfopsicologia (Corman). “existeixen correspondència exactes entre les formes de la cara i els trets de personalitat així com aptituds (intel·ligència). Es pot conèixer la personalitat d’una persona a través de la seva morfologia facial. Aquesta estimació era un coneixement purament empíric que no aportava cap certesa. Perquè sigui científica cal descobrir les lleis subjacents que regeixen aquestes relacions entre les formes facials i la vida psíquica”.
És el resultat de l’evolució de la fisiognomia, és una ciència que a través de l’estudi i lectura del rostres, pot conèixer la personalitat, temperament, actituds i aptituds de la persona. Així mateix, permet donar pronòstics i solucions específiques en processos d’adaptació, projectes, sentiments i salut.
Fisiognomia (Lavater). Ciència que descobreix el caràcter a través dels trets facials.
Fisionomia. Aspecte particular del rostre d’una persona, que resulta de la combinació de les faccions.
- TRADICIÓ LITERÀRIA. Es basa en la descripció de personatges (estètica), centrada en l’individu, aporta taxonomies de trets i tipologies. Tracta el contingut moral: virtuts, aficions, vicis, defectes, costums, creences, actituds, etc.
8 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 TEORIES EXPLÍCITES O FORMALS COM A CONSTRUCTE CIENTÍFIC.
“La definició més fructífera de l’objectiu de la Psicologia científica és entendre i explicar per què els individus pensen, senten, actuen i reaccionen com ho fan en la vida real. L’aportació especial de la psicologia de la personalitat és elaborar teories i dur a terme investagacions empíriques sobre el funcionament de l’individu com a una totalitat.” Magnusson (1989) Personalitat es refereix a quelcom que no té una existència real, però com a constructe científic descriu la conducta observable mitjanántla qual arribem a tots els processos i mecanismes psicològics que sustenten la individualitat i no són directament observables.
NIVELLS D’ANÀLISI DE LA PERSONALITAT (Buus i Larsen, 2005) - Nivell universal. Naturalesa humana o el que tenen en comú les persones (trets, mecanismes). Enfoc nomotètic.
- Nivell diferencial. Diferències individuals-grupals.
- Nivell individual. Unicitat, cada individu és únic. Enfoc ideogràfic.
DOMINIS DEL CONEIXEMENT EN PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT.
DOMINI DISPOSICIONAL BIOLÒGIC INTRAPSÍQUIC COGNOSCITIUEXPERIMENTAL SOCIOCULTURAL ADAPTATIU DESCRIU...
Com difereixen els individus: en què i quant. Quin és l’origen de les diferències, com es desenvolupen...models de trets.
Tres àrees: genètica, psicofisiologia i evolucionista.
Mecanismes mentals, àmbit no conscient, basat en supòsits no empírics.
Teories psicodinàmiques.
Cognició i experiències subjectiva (pensaments, sentiments, desitjos...) mecanismes dels quals difereixen entre si. Constructes: autoconcepte, autoestima, metes, emocions...
Relació entre personalitat i context (cultura, context interpersonal, gènere) Relació entre personalitat i adaptació a l’entorn (estil de vida, salut...) TIPIFICACIÓ DE TEORIES DE PESRONALITAT. G. ALLPORT, 1937 9 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 La PERSONALITAT és un constructe científic útil per: 1. DESCRIURE la CONDUCTA observada en la persona. És a dir, establir sistemes taxonòmics de la seva estructura (components bàsics) mitjançant la identificació de les seves característiques principals (trets).
2. EXPLICAR i PREDIR la conducta individual. És a dir, analitzar mecanismes i processos universals pels que es manifesta la personalitat en la conducta.
COM? Referint-se a tots els aspectes possibles de la conducta (processos): - CONATIUS. Motivació, interessos, actituds...
EMOCIONALS. Ansietat, ira, por, alegria...
BIOFÍSICS. Activació fisiològica, processos neurohormonals...
COGNITIUS. Atenció, percepció, memòria, intel·ligència...
DEFINICIÓ DE PESRONALITAT. GORDON ALLPORT: Organització dinàmica d’idees, actituds i hàbits, formada sobre ciments psicofísics, biològicament heretats i sobre les pautes culturals socialment transmeses, que compren les adaptacions de les necessitats de l’individu a les exigències i potencialitats de la seva por social.
Proposà la “Teoria dels trets” tot defensant la individualitat (resultat de la particular combinació de trets).
DEFINICIÓ CIENTÍFICA DE PERSONALITAT. Eysenck i Eysenck, 1987.
Personalitat és l’organització més o menys estable i duradora del caràcter, temperament, intel·lecte i físic d’una persona, que determina la seva adaptació única en l’ambient.
No és que els homes tinguin personalitat perquè són diferents, sinó que són diferents perquè tenen personalitat. Mariano Yela.
10 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 El terme tret fa referència a característiques descriptives de la personalitat, que es consideren com a elements constitutius de l’estructura de la personalitat, però també és la unitat d’anàlisi d’un dels models teòrics de la disciplina, el model de trets, per Allport.
11 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 MÒDUL II. APROXIMACIONS METODOLÒGIQUES I TRADICIONS D’ESTUDI DE LA PERSONALITAT Les aproximacions metodològiques a l’estudi de la personalitat tracten d’apropar-se a l’estudi de la personalitat i de la conducta dels individus. Com a punt de partida tenen la investigació, utilitzant o no el mètode científic. S’ha de plantejar una hipòtesi implícita o explícita, recollida de dades i estudi dels resultats obtinguts.
Existeixen tres aproximacions amb objectius diferents.
CLÍNICA. Freud (pulsions), Rogers (reconèixer els propis sentiments i tenir empatia), Kelly (descobrir i provar els propis constructores personals). Tracta de comprendre la conducta d’una persona en concret. Es fa mitjançant el treball directe amb la persona.
Treballa amb estudis de cas, en un context terapèutic i l’estudi es centra en una persona.
També es pot fer mitjanant psicobiografies.
(+) - Permet observar una gran varietat de fenòmens complexos.
Evita l’artificialitat del laboratori.
Estudi la relació real entre persona i situació.
Profunditza en l’individu.
Genera gran quantitat d’hipòtesis.
- Utilitza observacions no sistemàtiques.
Interpreta subjectivament les dades.
Inclou relacions molt complexes.
És difícil replicar les observacions d’una persona i comprovar les hipòtesis.
(-) CORRELACIONAL. Galton, Spearman, Cattell, Eysenck. Tracta de comprendre les diferències entre els individus. Utilitzen l’estadística com a mètode per a observar les relacions.
Busca l’estructura bàsica de la personalitat.
(+) - Estudia un rang ampli de variables.
Estudia les relacions d’associació (interaccions) entre variables per a conèixer l’estructura de la conducta.
Mesura científica: aplica sistemes de medició estandarditzada.
Utilitza l’estadística (correlació-anàlisi factorial-tècniques multivariades) 12 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 (-) - Excessiva confiança en l’autoinforme (qüestionaris). Excessiva rigidesa, problemes de Fiabilitat i Validesa.
Es centra en el rendiment dels subjectes.
No estudia causalitat, només associació (direccionalitat/variables subjacents) EXPERIMENTAL. Pavlov, Ebbinghaus (memòria per a trobar lleis universals), Watson (condicionament), Wundt, Skinner. Tracta de trobar les lleis generals de la conducta, universal. L’experiment és un mètode o procediment amb el qual s’intenta verificar empíricament una o més hipòtesis relacionades amb un fenomen observat, segons un determinat disseny experimental.
En aquest tipus d’aproximació s’utilitza la manipulació sistemàtica de variables per a establir relacions de causa-efecte. variable independent (es manipula), variable dependent (s’observen els efectes deguts a la manipulació de la v. independent). Existeix un grup experimental (selecció rigorosa de subjectes experimentals) i anàlisi estadística de les dades (significació estadística).
(+) - Manipula variables específiques.
Registra dades objectivament.
Estableix relacions de causalitat.
Procediment controlat - Hi ha poques variables que puguin ser estudiades (atès que es precisa d’una situació experimental controlada).
Precisa de laboratori.
Situació experimental artificial, cosa que dificulta la generalització de les dades.
Investigació animal.
El subjecte incorpora la seva personalitat a l’experiment i poden alterar les dades recollides (trets temperamentals que poden afecta les respostes controlades, continguts motivacional, actitudinals, estats d’ànim...) (-) - MATEIX OBJECTE D’ESTUDI, DES DE DIFERENTS APROXIMACIONS: CLÍNIC. Estudis de cassos individuals, no es pot generalitzar.
CORRELACIONAL. Estudi entre veure televisió i agressió en general. + respondre qüestionari sobre conductes antisocials i freqüència. No indica causalitat només correlació.
13 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 EXPERIMENTAL. S’hipostatitza veure programes violents i conductes violentes predisposa a conductes violentes. Es fa l’experiment amb nens que veuen episodis violents i altres que no en veuen. S’investiguen les causes de la conducta. Atès que després de veure les escenes participen en un joc en què poden ajudar o fer mal al company.
SISTEMATITZACIÓ DELS PRINCIPALS MODELS D’ESTUDI DE LA PERSONALITAT: PSICODINÀMIC, DE TRETS, SITUACIONAL I INTERACCIONISTA.
Es tracta d’organitzar les teories i models de la personalitat segons un criteris comuns que siguin bàsics i aplicables a totes. Entre elles es pot donar un possible reduccionisme.
- - Teories endògenes. Dins de l’individu. naturalesa biològica-genètica. consistència i estabilitat, permeten predir la conducta futura.
Teories exògenes. Fora de l’individu. naturalesa ambientalista (aprenentatge i experiència). Presenten variabilitat i especificitat situacional, per tant, permeten predir la conducta segons el coneixement de les situacions.
Teories interaccionistes. Interacció de factors endògens per factors exògens.
UNITATS D’OBSERVACIÓ - Lleis d’associació. mesuren el grau de relació segons la sincronia i contingència.
Lleis causals. Explicacions lineals, circulars, múltiples...
CANVIS EN LA PERSONALITAT.
- - MADURATIUS. Desenvolupament biològic (edat, cicle vital). Es constata una disminució en la inestabilitat emocional, extraversió i apertura a l’experiència, augmentant cordialitat i responsabilitat.
NORMATIUS. Situacions normalitzades socialment (expressades en rols: tenir feina/parella estable, ser pare/mare). Ser mare intensifica responsabilitat, paciència i autocontrol entre d’altres...però quan els fills creixen es tendeix a mostrar intensificació d’independència.
14 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT - curs 2013 - 2014 INDIVIDUALS. Experiències vitals de gran emoció que poden intensificar l’expressió dels trets, inclús induir a patologies (sofrir un accident, una ruptura emocional, un trauma, o com efecte d’una intervenció psicoterapèutica).
MODEL PSICODINÀMIC. Observació de variables en el context clínic; variables intraorganísmiques que les diferents teories incloses interpreten per a explicar la conducta.
Es treball en un context terapèutic (clínic), es basa en les descripcions verbals que aporten els subjectes a estudi.
MODELS DE TRESTS. Respon tradicionalment a l’enfoc correlacional, així que aplica estratègies d’associació entre les variables a estudi, en principi variables inter (interindividuals, intergrupals...) malgrat, recordeu, també es considera la variabilitat intraindividual.
Treballa amb puntuacions objectives, les dades són recollides mitjançant autoinformes, qüestionaris, tests...amb continguts que representen situacions en les que es poden mesurar les variables d’interès (si els trets representen tendències de conducta, els ítems o preguntes reproduiran aquestes situacions).
Un dels punts febles resulta de l’excessiu recolzament amb les limitacions i biaixos metodològics.
Les dades es tracten amb tècniques d’anàlisi estadística, es basen en la correlació i apliquen el mètodes de l’anàlisi factorial, que permet estudiar l’estructura bàsica de la personalitat.
MODEL SITUACIONISTA. L’especificitat situacional de la conducta. El factor més important en la determinació del comportament és el reforçament, la consistència en la conducta, s’explica per les regularitats existents en les diverses situacions, l’estabilitat fa que el comportament resulti més previsible, la inadequació dels instruments clàssics d’avaluació són escassament fiables i de poca utilitat per a predir la conducta.
El caracteritza l’enfocament experimental, treballa amb variables inter presents a la situació.
MODEL INTERACCIONISTA. Conducta en funció d’un procés continu d’interacció entre individu i situació. L’individu és considerat com un agent actiu i intencional, és a dir, el subjecte crea la situació. Els factors determinants són de naturalesa cognitiva, les persones (p) tenen estratègies per a codificar i interpretar les situacions, expectatives cap a la situació, situacions (s) és el factor que determina el seu significat psicològic.
Combina l’enfocament correlacional i l’experimental estudiant variables intra i inter, en un intent per a explicar la conducta tot considerant els factors endògens i exògens alhora.
15 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 16 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 MÒDUL III. PRINCIPALS APROXIMACIONS EN L’ESTUDI DE LA PERSONALITAT.
UNIDAD 2. Els models de personalitat des de l’aproximació dels trets: Models biològics vs.
lèxics.
2.1. MODELS BIOLÒGICS.
2.1.1. El model de personalitat d’Eysenck (PEN): bases del model i etapes de desenvolupament. Les dimensions Extraversió, Neuroticisme i Psicoticisme. Bases biològiques de les dimensions.
2.1.2. El model de J. Gray: la Teoria de la Sensibilitat al Reforçament (TDS). Les dimensions ansietat i impulsivitat. Els sistemes BIS, BAS i CHF.
2.1.3. El model de M. Zuckerman (els “Cinc Alternatius”). Les dimensions NeuroticismeAnsietat, Agressió-Hostilitat, Activitat, Sociabilitat, Cerca de Sensacions, Impulsivitat no socialitzada.
2.1.4. El model de C. Cloninger: la Teoria Biosocial Unificada de la Personalitat.
Dimensions del temperament i dimensions del caràcter.
2.2. MODELS LÈXICS.
2.2.1. El model de personalitat de R. B. Cattell (16PF). Els 16 factors de la personalitat i els factors de segon ordre.
2.2.2. El model McCrae i Costa (els Cinc Grans o Big Five): dimensions i facetes.
2.1. MODELS BIOLÒGICS.
Els models treballen amb el tret, és el punt més bàsic que comparteixen. A més, tots recullen primer dades, les quals són sotmeses a Anàlisi Factorial.
Hi ha, per una banda, els models biològics i, per l’altra, els lèxics (tots intenten establir unes bases biològiques, però uns es centren molt en aquest aspecte –els biològics- i altres parteixen des d’altres punts de vista diferents –els lèxics-).
La conducta es descriu per mitjà de trets (són les unitats d’anàlisi més senzilles). Llavors, els trets correlacionen entre si i, per això, s’entén que es poden agrupar en factors generals, que són els tipus de personalitat. Tot i que aquests models no són reduccionistes, es tendeix a buscar una base biològica del comportament. El tret és una característica que defineix el comportament de l’individu i ens diu quina és la seva tendència de comportament. El tret no és una característica única de l’individu, sinó que tots tenim tots els trets, però en cada un de nosaltres varia la seva forma d’expressar-se. Influeixen fortament en la conducta i dintre d’un mateix individu poden ser oposats, és a dir, i pot haver tendències de conducta oposades.
17 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 Llavors, tots els trets són propis dels humans i tots estan dins nostre, el que ens diferencia és la intensitat en què s’expressa el tret. Per tant, cada tret defineix una dimensió psicològica que ens permet descriure, classificar, explicar i predir la conducta.
Hi ha perspectives que diuen que és una sola dimensió, altres diuen que són multivariants i, finalment, hi ha qui, com Allport, diu que són ideogràfics.
Eysenck va classificar les conductes. Els HÀBITS, diu, són el resultat de la correlació de respostes específiques. Aquests hàbits són respostes més complexes que aprenem i fem de forma sistemàtica en unes situacions específiques (són respostes associades). Si es correlacionen els hàbits, es comprova que hi ha associacions entre ells i això és el que dóna lloc als trets, que són les tendències de comportament de la manera, les quals són similars en diferents situacions (consistència) i, també, al llarg del temps (estabilitat).
A més, si es comproven les correlacions entre els trets, es comprovarà que també es donen i, llavors, hi ha els tipus o dimensions, que s’obtenen a partir de l’anàlisi factorial. Així, aquesta estructura és jeràrquica i el que busquen tots els models és denominar quines són les dimensions del grup superior.
Els hàbits són variables observades i presenten especificitat situacional, mentre que els trets són variables latents i presenten consistència situacional. Per fer l’anàlisi factorial, però, s’han de decidir quins són els trets que s’han d’escollir per tal de fer esl treball de definició i Eysenck va proposar uns criteris: per ell, els trets havien de sortir de l’aplicació de proves psicomètriques, de manera que no és a l’atzar, sinó que és quelcom científic.
El factor que agrupa els trets ha de tenir un origen genètic i, d’aquesta manera, elimina els efectes de l’aprenentatge. A més el factor ha de tenir un significat dintre del model teòric i rellevància social.
Per una banda, es veuran els MODELS FACTORIALS BIOLÒGICS d’Eysenck (es basa en tres dimensions de temperament: extraversió, neuroticisme i psicoticisme) i de Cloninger (quatre dimensions del temperament i tres de caràcter, que són, per ordre, cerca de novetats, evitació del dany, dependència de la recompensa i persistència i autodirecció, cooperació i transcendència).
Per altra banda, es veuran els MODELS FACTORIALS LÈXICS de Cattell (16 factors primaris del temperament i del caràcter i 5 dimensions generals, que són extraversió, ansietat, duresa, independència i autocontrol) i de McCrae i Costa (cinc dimensions del temperament i del caràcter, que són neuroticisme, extraversió, obertura a l’experiència, amabilitat i responsabilitat).
18 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 2.1.1. El MODEL DE PERSONALITAT D’EYSENCK (PEN): bases del model i etapes de desenvolupament. Les dimensions Extraversió, Neuroticisme i Psicoticisme. Bases biològiques de les dimensions.
La base d’aquest model es troba a la psicologia estadística i experimental, així com en la psicologia clínica; per tant, trobarem l’aplicació del mètode científic. Els autors que interveniren en el seu model varen ser Allport, Guildford, Krestchmer, Heymans, Hull, Spearman, Burt...
Es centrà en l’aspecte biològic, per la qual cosa, el temperament és un dels constructes que es tracta al model, i no el caràcter. Treballa aquest aspecte mitjançant mètodes empírics per a comprovar el seu estudi.
La tècnica d’anàlisi de dades utilitzada, va ser l’anàlisi factorial (AF). A més Eysenck pretén ser deductiu (pretén ser explicatiu, formulant hipòtesis sobre els trets bàsics).
Definició de personalitat per Eysenck. “personalitat és l’organització més o menys estable i duradora del caràcter, temperament, intel·lecte i físic d’una persona, que determina la seva adaptació única a l’ambient”.
Concep la personalitat com un constructe general, format per: - Constitució (configuració corporal, dotació neuroendocrina).
Caràcter (comportament conatiu-voluntat).
Temperament (comportament afectiu-emocional).
Intel·lecte (comportament cognitiu-intel·ligència).
DESENVOLUPAMENT DEL MODEL. Aplicació AF I.
II.
III.
Descriptiu. Definició dels components de la personalitat. Estructura jeràrquica i mètode correlacional.
Explicatiu. Cerca de les diferències entre les conductes associades a cada tret, cerca de les bases biològiques i mètode experimental.
Causal. Definició de les bases biològiques, cerca de les causes de les diferències en comportament i mètode experimental.
1r PERÍODE. MODEL DESCRIPTIU. Es contemplen dues dimensions: Es basa en els trets de personalitat determinats biològicament, és a dir, són els gens que ens guien a comportar-nos d’una o altra manera (és per això que en el seu model només parla del temperament, deixant de banda el caràcter). Utilitza el mètode hipotètic-deductiu i, per tant, és científic.
19 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 Considera que la personalitat és l’organització més o menys estable i duradora del caràcter, temperament, intel·lecte i físic d’una persona (constitució), que determina la seva adaptació única a l’ambient.
El model es va formular seguint uns passos: 1. Fase descriptiva: descriu quins són els components de la personalitat i la seva estructura jeràrquica per mitjà del mètode correlacional.
2. Fase explicativa: intenta explicar les dimensions descrites des d’una perspectiva diferencialista, és a dir, mirant les diferències entre els individus i intentant buscar les bases biològiques. Això ho fa per mitjà del mètode experimental.
3. Fase causal: defineix les bases biològiques i troba les causes de les diferències del comportament entre els diferents individus en funció de la seva biologia. Per fer-ho, també utilitza la metodologia experimental.
Inicialment, va obtenir dues grans dimensions de la personalitat:  EXTRAVERSIÓ: les persones amb puntuacions altes són extravertides, mentre que les que obtenen puntuacions baixes són introvertides.
 NEUROTICISME: les persones amb puntuacions altes són inestables emocionalment, mentre que les que tenen puntuacions baixes són estables emocionalment.
Les dues dimensions són independents una de l’altra, és a dir, són ortogonals, de manera que es cada persona es pot mirar quin és el seu gran d’extraversió i quin de neuroticisme, de manera que s’obtenen dues puntuacions, la qual cosa em permetrà col·locar la persona en un dels quatre quadrants.
Hi ha, com es pot veure en la següent imatge, una correspondència entre la classificació dels temperaments d’Hipòcrates i els trets d’Eysenck: 20 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 L’extraversió (E+) és una tendència als estímuls de tipus social, a la interacció amb l’entorn. En una persona introvertida i una d’extravertida, els trets són els mateixos, però és diferent el grau d’expressió d’aquests. Els trets d’aquesta dimensió són: sociable, dominant, actiu, aventurar, cercador de sensacions, despreocupat...
En el cas del Neuroticisme (N+) es parla d’un contingut emocional negatiu i intens vers als estímuls. És ser inestable i viure contínuament sensacions negatives. Una puntuació extremadament alta és dolenta, però extremadament baixa també, perquè significa que és una persona que mai reacciona. La persona estable emocionalment, realment, és qui obté una puntuació mitjana. Els trets que es relacionen amb aquesta dimensió són: ansiós, deprimit, tímid, poca autoestima, irracional, sentiments de culpa...
Dintre d’extraversió, a banda de la sociabilitat (tendència a interaccionar amb la gent), Eysenck hi va incloure la surgència, que és el nivell d’activitat en què la persona es sent. És a dir, que és una persona dominant, amb capacitat d’asserció... Una persona extravertida sempre té molta energia i sempre necessita actuar. La impulsivitat socialitzada pròpia de la surgència es refereix al fet que la persona no vol fer mal, no vol anar en contra de les normes socials, només vol actuar.
Pel que fa al neuroticisme, per una banda hi ha l’ansietat i, per l’altra, la labilitat emocional, que consisteix en ser una persona llunàtica i, contínuament, canviar d’opinió i d’estat d’ànim.
Pel que fa a la timidesa, és un tret de neuroticisme, no d’extraversió, en tant que és una por a relacionar-se amb les persones, és ansietat davant un desconegut o un grup gran de persones. Com que és un tret, està determinat biològicament i t’acompanya tota la vida, tot i que hi ha maneres de controlar-ho.
Més endavant, va afegir la tercera dimensió al model: el PSICOTICISME, però les bases biològiques d’aquest no estan gaire estudiades. Les puntuacions altes defineixen una persona insensible, rígida, antisocial, sense empatia ni consideració pels altres, mentre que les puntuacions baixes mostren una persona sensible, amb tendències humanitàries.
21 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 Els trets que es relacionen amb aquesta dimensió són: estrany, agressiu, fred, egocèntric, antisocial, impulsiu, creatiu, impersonal... Actualment, aquesta dimensió ja no està tant vinculada com estava al psicoticisme psiquiàtric, és a dir, a tendències psicòtiques latents i tendències antisocials, sinó al món antisocial únicament.
Una persona amb puntuacions altes en psicoticisme mostrarà predisposició a falta de control de impulsos, absència d’empatia (tendència a la soledat), cerca de sensacions, interès per coses inusuals, estranyes, oposició a l’autoritat, autoritarisme, independència, dificultat per ser controlat, poca cooperativitat, dificultats per a mantenir l’atenció, creativitat (originalitat), predicció de conductes antisocials.
2n PERÍODE. MODEL EXPLICATIU TEORIA DE L’EXCITACIÓ/INHIBICIÓ.
Tot el model és resultat de la integració teòrica i de l’experimentació.
Hi ha evidències en què trobem que ela personalitat té una base o disposició biològica.
1. En l’àmbit patològic (psicopatològic). Trobem trastorn influenciats per factors biològics, tractament amb neurolèptics que millores les anomalies mitjançant la bioquímica cerebral o la influència dels factors biològics en el comportament anormal i, per tant, en el anormal.
2. En l’àmbit de la genètica, estudis amb animals demostren que els trets influeixen en el temperament.
3. A nivell del sistema nerviós i de relacions cervell-conducta. Mitjançant la neuropsicologia observem que lesions en àrees cerebrals específiques incideixen en canvis específics del comportament. Mentre que en psicofarmacologia i neurociència es descriuen rutes neurals implicades en diferents processos psicològics.
4. Pel que fa a la variabilitat en estructures cerebrals, s’estan identificant diferències individuals en l’estructura cerebral (no morfològica), relacionades amb la lateralitat manual, gènere...
5. Cervell i personalitat, existeixen nombrosos estudis que els relacionen Totes aquestes evidències suporten el model d’Eysenck i en són la base de la teoria de l’excitació/inhibició que explica l’Extraversió.
22 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 TEORIA DE L’EXCITACIÓ/INHIBICIÓ. Aquesta teoria és explicativa fisiològica i psicològica, està basada en el sistema nerviós central i en l’aprenentatge, només explica l’extraversió.
Per Eysenck l’extraversió és l’activitat del sistema nerviós central regulada per mecanismes fisiològics d’excitació/inhibició cortical.
Les diferències individuals en aquesta dimensió estan basades en diferències d’aquests mecanismes, base de l’aprenentatge: en funció de com funcionen els mecanismes, hi haurà major/menor eficiència en el condicionament.
 En extravertits: els sistema nerviós és “dèbil”: fàcilment excitable.
Els extravertits en condicions d’excitabilitat baixa, s’avorreixen i intenten augmentar-la (mitjançant el pensament, fantasia, nerviosisme, agitació motriu...).
També major energia, optimisme i emocions positives.
 En introvertits: el sistema nerviós és “fort”: difícilment excitable (inhibits).
Els introvertits presenten diferències en les respostes a estímuls: - D’intensitat moderada: nivells majors d’excitabilitat (facilita l’aprenentatge, condicionament, memòria...) - D’intensitat molt dèbil: tenen llindars més baixos per detectar-los. Són més sensibles als estímuls.
Els Estudis Experimentals amb Extraversió...mostren com: E+. tendeixen a, constitucionalment, estar predisposats a desenvolupar potencials dèbils excitants i fortament inhibitoris: els condicionaments són més pobres, mostren disgust davant tasques repetitives, major saturació, retenen la respiració més temps, sembla que cerquen estímuls, són relativament compulsius, disposats a acceptar riscs majors i fer apostes majors, etc.
E-. tendeixen a, constitucionalment, estar predisposats a desenvolupar potencials de gran excitabilitat i dèbil inhibició: són més ràpids en tasques de càlcul quan les pressions són baixes, copien dibuixos amb major rigidesa i recorden per més temps, són més difícils d’inhibir, reaccionen a dosis petites de drogues estimulants, semblen evitar estímuls, més curosos, menys inclinats a jugar.
3r PERÍODE. 2n MODEL EXPLICATIU. TEORIA DE L’AROUSAL I L’ACTIVACIÓ.
BASES BIOLÒGIQUES DE L’EXTRAVERSIÓ.
Aquest segon model tracta les bases biològiques de l’extraversió. Se’n diu que l’arousal (l’excitabilitat de resposta de l’escorça) és modulat pel cervell, per un sistema de regulació dels nivells d’excitabilitat cortical (Estat d’alerta de l’organisme): el SARA (Sistema Reticular Activador Ascendent), regulat per la Formació Reticular del Tronc Cerebral.
23 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 Així doncs, l’Arousal és el nivell d’energia orgànica total que va des d’un estat de calma total fins a un estat d’excitació màxima.
Aquesta arousal varia en funció de factors exògens (entorn) i endògens (ritmes circadians, dieta, exercici, drogues...). dites variacions poden induir a variacions en els trets.
El seu nivell és autoperceptiu en forma d’estats d’ànim (cansament, excitació, tristesa...) Així com, registrable objectivament per indicadors psicofisiològics (freqüències cardíaca, pressió arterial, conductivitat elèctrica de la pell...) Les diferències en nivells d’excitabilitat cortical fan que: - Un mateix estímul sigui experimentat de forma diferent.
La intensitat de l’estímul sigui més o menys agradable.
Els individus s’orientin cap a situacions d’acord amb el seu nivell d’excitabilitat cortical.
Diferències individuals en Extraversió:  Extravertits. Nivell d’arousal cortical (excitabilitat) crònicament MÉS BAIX.
Necessiten situacions que augmentin la seva excitabilitat, per a assolir un nivell òptim d’activació (que es tradueix en benestar).
Cerquen entorn d’elevada estimulació, són sociables, fan activitats que exigeixen desgast energètic i s’avorreixen fàcilment.
 Introvertits. Nivell d’arousal cortical (excitabilitat) crònicament ALT.
Cerquen activitats que no impliquen elevada estimulació externa: relaxades (llegir), sense gran exigència física, no les molesta la monotonia i rendeixen bé, fugen del contacte social.
L’excés d’estimulació els indueix a un estat d’excitació cortical desagradable (excés).
Nivells molt elevats d’estimulació poden produir una inhibició protectora, redueix l’excitabilitat i així la sobreestimulació.
Així doncs, introvertits i extravertits busquen els seus respectiu nivells d’excitabilitat òptims, igualant llavors els rendiments.
24 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 BASES BIOLÒGIQUES DEL NEUROTICISME. El Neuroticisme és un constructe d’activació, referit a la labilitat del sistema límbic.
Els sistema límbic (sistema nerviós autònom SNA) qui controla respostes involuntàries vegetatives (tassa cardíaca, pressió sanguínia, sudoració, activitat gàstrica, conductivitat cutània...). a més és molt làbil (s’activa fàcilment i canvi el sentit de la seva activació).
Puntuacions elevades en Neuroticisme mostren un SNA amb un màxim nivell de labilitat, mentre que puntuacions baixes en la dimensió, mostren un SNA amb un mínim nivell de labilitat (activació).
Diferències individuals en Neuroticisme: Les diferències individuals venen donades en funció de com el cervell interpreta els estímuls en relació amb reaccions intenses d’activació autònoma.
El constructe: Activació. Té a veure amb la facilitat amb que àrees cerebrals relacionades amb l’ansietat són activades pels estímuls (sistema límbic i connexions amb el sistema nerviós simpàtic, en sistema nerviós autònom).
L’activació del SNS (respostes psicofisiològiques autònomes).
Bateig cardíac, pressió sanguínia, vasoconstricció perifèrica o “mans fredes”, sudoració, tensió muscular...
El Neuroticisme implica diferències individuals en la reacció davant l’ansietat o l’estrès. Té un component emocional (autopercepció desagradable, associada amb la baixa autoestima, propensió a depressió, irritabilitat).
N+. (predictor d’ansietat). Està relacionat per un nivell màxim de labilitat del sistema nerviós autònom (facilitat per activar-se i canviar el sentit de la seva activitat ràpidament).
- Tendència a reaccions emocionals extremes, Dificultat en recuperar l’estat normal - Símptomes físics difusos.
Preocupació, angoixa, por...
Com ja hem dit l’N+ es un predictor d’ansietat, i aquesta té indicadors psicofisiològics, però mesurats durant l’exposició a estímul estressors no s’observen diferències entre els diversos nivells de Neuroticisme ni correlació entre les mesures, probablement per: - L’especificitat individual de la resposta. A cada persona s’incrementen indicadors específics.
Especificitat de resposta a l’estímul. Diferents estímuls estressors produeixen diferents patrons d’activació fisiològica.
Problema dels repressors. Ansietat realment baixa. Ansietat defensiva baixa o repressor (discrepància entre com es defineixen i com es relacionen davant l’estrès).
25 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 En estudis experimentals es veu que el Neuroticisme no és una conducta evident com ho pot ser l’Extraversió. Semblen tenir un nivell major de pols que els normals, si els venen els ulls, s’inclinaran cap al davant més que les subjectes normals, així com estan menys adaptats a l’obscuritat que els subjectes normals.
PSICOTICISME. La determinació de les bases biològiques d’aquesta dimensions no s’ha donat a hores d’ara. Però aquesta dimensió està relacionada amb: 1. Mecanismes hormonals, especialment andrògens (testosterona), per la qual cosa, és més present en homes.
2. Metabolisme de la serotonina i una combinació de factors bioquímics que actuen sobre la inhibició cognitiva.
4t PERÍODE. TEORIA DE L’EXCITACIÓ SITUACIONAL.
Aquesta teoria amplia el model anterior introduint la situació en l’explicació de la conducta: la situació influeix en els canvis d’activació i en l’estabilitat dels tipus de personalitat.
És a dir: En aquest punt, és quan s’observa que el tractament per als trastorns de personalitat són eficaços quan es realitzen mitjançant l’aplicació dels principis de l’aprenentatge: assolir el desaprenentatge de les conductes que propicien una desadaptació.
Reflexió crítica (J. M. Lluís, 2004) Per a Eysenck cada dimensió s’associa amb una àrea: DIMENSIÓ Neuroticisme ÀREA Emocional Extraversió Social Psicoticisme Instintiva Però en realitat les tres dimensions es refereixen a les tres àrees: EMOCIONAL N. Emocions positives/negatives dirigides al propi subjecte.
E. Emocions positives/negatives dirigides a les persones.
P. Emocions positives/negatives dirigides a l’entorn.
26 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 SOCIAL N. Timidesa.
E. Sociabilitat en Cordialitat i Gregarisme.
P. Autoritarisme, Dominància, Afany de poder.
INSTINTIVA N. Autoconservació, sensibilitat al càstig i propensió a mecanismes d’evitació/fugida enfront amenaces E. Sexual, Impuls d’aproximació i cerca, Gregació i Nutrició.
P. Defensa: tendència a conductes agressives...crueltat.
APLICACIÓ DEL MODEL D’EYSENCK A LA PSICOTERAPIA.
   Extraversió/Introversió. Tendència cap a diferents tipus d’activitats i interessos (+/-).
Neuroticisme (estabilitat/inestabilitat emocional). Baixa tolerància a l’estrès físic (dolor) i psicològic (frustració...).
Psicoticisme. Tendència a la conducta anormal: vulnerabilitat a la psicosis i conducta psicopàtica (antisocial).
FACTORS DE PERSONALITAT PROPENSIÓ A TRASTORNS 1. Trastorns per ansietat i distímies.
Subjectes introvertits i amb al neuroticisme I N+ Subjectes extravertits i amb alt neuroticisme E N+ Subjectes amb alt psicoticisme (extravertits o introvertits) P+ 2. Trastorns de personalitat del grup C [d’evitació, dependència i obsessiucompulsiu].
3. Trastorns de l’alimentació de tipus restrictiu INTERVENCIÓ PSICOTERAPÈUTICA 1. Tècniques de reducció de l’ansietat (p.e dessensibilització sistemàtica).
2. Tècniques cognitives (p.e de Ellis o Beck).
1. Trastorns histèrics, somatomorfs i dissociatius.
1. Tècniques basades en les teràpies humanistes i/o psicodinàmiques.
2. Trastorns de personalitat del grup B [límit, histriònic, antisocial, narcisista].
2. Teràpia interpersonal i/o sistèmica.
3. Trastorn alimentari de tipus bulímic 1. Trastorns de personalitat del grup A [paranoide, esquizoide i esquizotímic] 2. Trastorn antisocial de personalitat.
3. Trastorns psicòtics 1. Intervencions psicofarmacològiques.
2. Teràpies de autoajuda i/o mesures de rehabilitació psicosocial.
27 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 28 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 EL MODEL DE PERSONALITAT DE JEFFREY GRAY.
TEORIA DE LA SENSIBILITAT AL REFORÇ (TDS).
Jeffrey treballà conjuntament amb Eysenck, i desenvolupà el seu model com a crítica al d’Eysenck. A més hi afegí diverses dades: psicologia de l’aprenentatge, farmacologia, psicofisiologia, neurofisiologia i neuropsicologia.
En el seu treball el marc de treball va estar marcat per la investigació animal. Estudià el comportament emocional dels animals. allò que li interessà varen ser les influències genètiques, hormonals i ambientals en la conducta d’aquests.
La PROPOSTA de Gray: Posà de manifest que les dimensions de la personalitat són de base emocional (perquè és temperament), són aquestes emocions donen lloc a l’activació de diferents mecanismes neurofisiològics del nostre organisme, que regulen les respostes emocionals que es donaran, i en conseqüència les nostres conductes.
Per tant, les diferències individuals en temperament és la predisposició cap a diversos tipus d’emoció.
Els biologistes destacarien les bases neurofisiològiques i neuropsicològiques de les emocions, mentre que el model de Gray sustenta l’aprenentatge.
Defensa que la conducta de l’individu és sensible a quatre possibles reforçaments - Càstig - Recompensa - No càstig - No recompensa El seu model de personalitat: Jeffrey a partir del model d’Eysenck i concretament a partir de les dimensions d’Extraversió i Neuroticisme, mitjançant l’anàlisi factorial; presentà dues dimensions (ANSIETAT i IMPULSIVITAT), on només interessa el pol màxim. L’explicació que dóna és que els trets caracterials de les dimensions descriuen millor la dimensió si es fa una rotació de 45º dels factors bidimensionals.
Segons Gray: (reformulació dimensions d’Eysenck) EYSENCK GRAY Espai EI. Neuroticisme - Extraversió → IMPULSIVITAT Espai II. Neuroticisme - Introversió → ANSIETAT 29 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 A més, s’interessà per descriure les bases biològiques d’aquestes dues dimensions: La susceptibilitat a càstigs o recompenses: II. Introversió i inestabilitat (alt neuroticisme) → molt susceptible als càstigs.
enfront el càstig, l’estimularà per a realitzar la conducta desitjada i evitar el càstig posterior.
EI. Extraversió i inestabilitat → molt susceptibles als premis. es motivarà davant la possibilitat d’assolir un premi.
BASES BIOLÒGIQUES DEL MODEL: Gray proposa que la nostra conducta és regulada per TRES SISTEMES DE COTROL emocional i conductual (cerebrals) referits a un tipus d’emoció: 1. APROXIMACIÓ. (BAS) Sistema d’aproximació conductual. Sistema “activador” o “motor” de la conducta. Juntament amb BIS manté el nivell d’arousal segons les exigències ambientals.
Regula les conductes de:  Aproximació (a estímuls associats a respostes primàries com set, gana i líbido / impulsivitat)  Evitació activa (conducta que redueix la possibilitat de càstig si hi ha senyals en l’ambient que propicien que succeeixi).
Respon a estímuls (senyals associades a…) premis i situacions de fugida (evitació activa).
L’objectiu és la certa activa de reforços positius.
Les bases biològiques són: tàlem cortical.
Els correlats són: dopamina.
Relació amb el model d’Eysenck: correspon a EXTRAVERSIÓ.
Correspon a la dimensió d’Extraversió (impulsivitat) BAS + predisposició a personalitat antisocial BAS - predisposició a trastorn bipolar 30 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 2. EVITACIÓ. (BIS) Sistema d’inhibició conductual. Regula la conducta d’evitació i es relaciona amb l’ANSIETAT. Juntament amb BAS manté el nivell d’arousal segons les exigències ambientals.
El subjecte fa una anàlisi prèvia de la situació i de l’estímul per a jutjar la situació desconeguda o estímul nou per a respondre d’una manera o altra.
Respondrà als estímuls enfront senyals associades a: càstig, omissió de la recompensa, estímuls nous (desconeguts).
És un mode de funcionament d’interrupció de la conducta en curs (evitació passiva), d’augment de l’atenció a estímuls ambientals o d’augment del nivell d’arousal (alerta).
Les bases biològiques són: Sistema Septohipocàmpic i escorça orbitofrontal.
Els correlats són: Neurotransmissors (serotonina i noradrenalina).
Relació amb el model d’Eysenck: correspon a Neuroticisme.
Neuroticisme: subjectes amb puntuacions altes (N+) tendeixen a interrompre la conducta en curs, redirigint l’atenció a senyals de càstig, no recompensa i novetat.
II - BIS FORT (predisposició a ansietat) EI - BIS DÈBIL (predisposició a TDAH i psicopatia) 3. DETENCIÓ. (FFS) sistema d’atac-fugida. Sistema instintiu de supervivència, de defensa.
Aquest sistema s’activa per a regular la conducta (en situacions d’urgència): per a fugir ràpid si és necessari o d’agressió defensiva (no depredadora).
Respon a estímuls negatius no condicionats (dolorosos): càstig abans de frustració per no recompensa, la qual cosa ens posa en situació d’alerta i estem en disposició per a enfrontar la situació, fugint activament o preparant-nos per l’acció defensiva mitjançant la lluita.
Les bases biològiques són: Hipotàlem, amígdala.
Els correlats són: Monoaminooxidasa (MAO), testosterona.
En relació amb el model d’Eysenck: correspon al Psicoticisme.
És la base de les emocions d’ira i pànic i pot relacionar-se amb psicoticisme.
31 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 REVISIONS del model de Gray.
La revisió parla de les conductes d’aproximació (similar a la plantejada en el model original.
Base: BAS) de les conductes defensives (evitació defensiva FFS i aproximació defensiva BIS) en aquest darrer punt és on desenvolupen un nou constructe que enriqueix el model de Gray: Direcció defensiva: davant una situació amb necessitat de defensa trobem dues opcions (aproximar-se o fugir):  Quan sentim por es propicia la fugida enfront el perill percebut, per la qual cosa s’ha desencadenat la port. El sistema BIS serà el mecanisme que donarà lloc a una o altra condcuta. Si es dóna por i fugim es manifestarà mitjançant conductes obsessivocompulsives, fòbies, evitació, alerta, fugida, reacció de pànic, etc.
 Si el mecanismes de control BIS desencadena, en lloc de por, ansietat, es produirà una aproximació curosa davant un perill potencial. això es veu amb les manifestacions pròpies de l’ansietat: ansietat cognitiva, ansietat complexa, transtorn de l’ansietat generalitzada, aversió, etc.
32 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 EL MODEL DE PERSONALITAT DE MARVIN ZUCKERMAN.
“ELS CINC ALTERNATIUS”.
Descriu la personalitat en 5 factors, de manera que proposa el model dels 5 alternatius, a banda del temprament, parlà del CARÀCTER.
Aquests 5 factors tenen una correspondència amb els trets d’Eysenck.
Començà als anys 50 a treballar sobre la DEPRIVACIÓ SENSORIAL, que es situar a les persones en un entorn totalment lliure d’estímuls, aïllats d’estimulació externa.
Zuckerman volia veure des d’una perspectiva experimental la reacció dels subjectes; en resposta a la variabilitat interindividual que volia estudiar, trobà dos tipus de subjectes, aquells que ho toleraven i aquells que no.
Això ho relació amb el nivell d’arousal, diferencies temeramentals i nivell d’estimulació òptima que es necessita.
Això traduït a la vida quotidiana troba dos tipus de subjectes.
- aquells que tendeixen a assumir riscos (físics-esports o salut; o materials-econòmics) - aquells que ho eviten.(físics- esports o salut; o materials-econòmics) DIMENSIÓ DE TEMPERAMENT. CERCA DE SENSACIONS (SENSATION SEEKING).
1979. Tendència a buscar situacions noves i estimulants i a l’exploració de les mateixes.
1994. Cerca d’experiències i sensacions intenses, novedoses, variades i complexes. La voluntat d’experimentar i participar en experiències que comporten risc físic, legal i financer.
33 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 SENSACIÓ.
El principal reforçador de la conducta és l’efecte sensorial de l’estimiulació externa: es cerquen estímuls externs.
Les activitats que impliquen risc i provoquen descàrrega d’emocions, per tant, augment d’arousal, en aquelles persones que els estímuls “habituals” no són suficients.
El cercador de sensacions prefereix estímuls que provoquen una reaccio immediata (ràpid descens del ritme cardíac en 5-10 segons, tensió muscular).
Correlaciona amb diverses conductes com per exemple, experiències amb substàncies, varietat de relacions sexuals, conductes de risc físic, implicació amb grups de creences religioses, cerca de llocs exòtics, interès per allò desconegut.
Això disminueix amb l’edat. A més, hi ha diferències entre sexes (significativament major en homes).
Es descriu mitjançant 4 SUBDIMENSIONS: aquestes dimensions correlacionen positivament amb Extraversió, atès que en aquestes es mesura el grau amb que la persona busca activament fonts d’estimulació per a activar el SNC (augmentar el nivell d’arousal).
CERCA D'AVENTURA I EMOCIÓ (BAE).
Desig de participar en activitat que requereixen rapidesa i perill.
CERCA D'EXPERIÈNCIES (BE).
Cerca de noves experiències mitjançant sensacions i estil de vida poc convencionals.
DESINHIBICIÓ (DE).
Desig d'alliberar-se a través de la desinhibició social, la beguda i les festes.
SUSCEPTIBILITAT A L'AVORREIMENT (SA).
Disgust amb la repetició d'experiències, rutina del treball, inquietud enfront la monotonia.
QÜESTIONARI D’INTERESSOS I PREFERÈNCIES DE ZUCKERMAN.
  Puntuacions elevades. Corresponen a un estil de vida marcat pel risc i l’experiència associada a drogoaddictes, psicòpates primaris (desinhibits), alpinistes, d’esportistes d’aventures, policies, etc.
Puntuacions baixes. Corresponen a estils de vida marcats per la monotonia, la seguretat, la resistència a l’avorriment, l’acceptació de normes...
34 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 BASES BIOLÒGIQUES DE LA DIMENSIÓ...
 MAO. Els seus nivells afecten a neurotransmissors del SNC. Subjectes que puntuen alt en BS presenten nivells baixos de MAO. A més, alteracions en dopamina i serotonina. Efectes en conductes d’aproximació i evitació.
Testosterona. Té efectes sobre l’agressivitat, dominància, sociabilitat, etc.
 CERCADORS DE SENSACIONS  - Nivells baixos de MAO.
Respostes d’orientació intenses.
Respostes de defensa baixes.
Respostes a estímuls intensos (augment de la resposta cerebral).
Nivell d’arousal cortical crònicament baix (efectes en el nivell de regulació neuroendocrina, hormones sexuals).
 Correlació inversa amb nivells de BDH. (dopamina-beta-hidroxilasa) enzim que destrueix la dopamina.
- DBH molt baixa, es relaciona amb desordre conductual o psicopatia infrasocialitzada.
- BDH molt alta, es relaciona amb el desordre conductual socialitzat.
 5-HIAA. És el metabòlic de la serotonina relacionat amb l’agressió. Cercadors de sensacions, criminals i individus amb nivells elevats d’impulsivitat i agressió: nivells significativament baixos.
ON ES SITUA LA DIMENSIÓ DE CERCA DE SENSACIONS, EN UN MODEL DESCRIPTIU DE LA PERSONALITAT? Es basa en els trets de personalitat determinats biològicament, és a dir, són els gens que ens guien a comportar-nos d’una o altra manera L’objectiu inicial és determinar les bases biològiques del Psicoticisme i altres possibles factors més enllà d’Extraversió i Neuroticisme.
Mitjançant un estudi psicomètric a partir de 8 tests de personalitat, extrau 46 escales (cada una inclou indicadors d’altres dimensions: activitat, sociabilitat, emocionalitat...) les administra a una mostra d’estudiants universitaris; tot realitzant una anàlisi factorials amb diferents solucions.
Com a resultat, obté que cerca de sensacions sempre apareix a la dimensió d’impulsivitat i psicoticisme.
35 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 (ZKPQ) ZUCKERMAN KUHLMAN PERSONALITY QUESTIONNAIRE.
SOCIBILITAT •Interacció social amb altres, intolerància a l'aïllament social.
ACTIVITAT •Necessitat d'estar actiu, energia dirigida al treball o altres activitat de la vida, incapacitat per a soportar la inactivitat.
NEUROTICISME - ANSIETAT  Canvis emocionals, preocupació, temor, indecisió, baixa autoconfiança. Ansietat, depressió.
AGRESSIÓ - HOSTILITAT •Mal geni, impaciència, manca de modals, agressió verbal, condcuta antisocial.
CERCA DE SENSACIONS IMPULSIVITAT NO SOCIALITZADA  Conducta impulsiva, absència de reflexió, desinhibició, preferència per emocions fortes, situacions canviants i novedeoses.
CERCA DE SENSACIONS. És una dimensió de personalitat subordinada a impulsivitat no socialitzada.
36 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 EL MODEL DE PERSONALITAT DE CLAUDE ROBERT CLONINGER.
“TEORIA BISOCIAL UNIFICADA DE LA PERSONALITAT”.
Es tracta d’una model integrat per dimensions, en un primer moment amb gran pes genètic, atès que es relacionen aquestes dimensions amb sistema cerebrals identificables. A més, es dóna la interacció amb factors socials i ambientals durant el desenvolupament.
Es centrà en l’aspecte clínic, és a dir, Cloninger tenia un interès clínic, la qual cosa permet un diagnòstic diferencial de subtipus de trastorns de personalitat i respecte a altres trastorns.
ESTRUCTURA DE LA PERSONALITAT.
La personalitat és un complex sistema jeràrquic que pot ser naturalment descomposta en diferents dimensions psicobiològiques del temperament i el caràcter.
L’estructura fenotípica de la personalitat difereix de l’estructura biogenètica subjacent, atès que la variació conductual observada és el resultat de la interacció d’influències genètiques i mediambientals.
Tot i que l’Extraversió i Psicoticisme estan composats per elements genèticament independents, comparteixen factors mediambientals comuns.
1a FASE. DIMENSIONS TEMPERAMENTALS.
Per a estructurar la part dimensional del temperament, sintetitzà estudis de bessons i les seves famílies, desenvolupament longitudinal, neurofarmacologia, aprenentatge (humans i animals), psicometria (individus i pares de bessos)...
A més, dissenyà el primer instrument de mesura (1991), TPQ el Qüestionari Tridimensional de la Personalitat.
Inicialment establí 3 dimensions temperamentals: CERCA DE NOVETATS: Sistema d'Activació de la Conducta EVITACIÓ DEL DANY: Sistema d'Inhibició de la Conducta DEPENDÈNCIA A LA RECOMPENSA: Sistema de Manteniment de la Conduca 37 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 Però, trobà certes limitacions: - Aquestes dimensions no explicaven aspectes relacionat amb la cooperació social, compassió, autoacceptació, autoestima, popularitat...
No diferien bé entre individus amb trastorn de la personalitat o pobre ajust social i individus ben adaptats amb perfils de personalitat extrems.
No cobreixen bé tot l’aspecte de la personalitat i els seus trastorns.
DIMENSIONS TEMPERAMENTALS disposicions relativament consistents, inherents a la persona.
Base Regulació: Sistema límbic.
• DETERMINADES BIOLÒGICAMENT (estudis de bessons, entre 40 - 65% heretabilitat, consistents en diferents cultures.
• APAREIXEN PRECOÇMENT DURANT EL DESENVOLUPAMENT INFANTIL.
• SÓN MODERNAMENT ESTABLERS.
• DETERMINEN DIFERÈNCIES INDIVIDUALS EN RESPOSTAS EMOCIONALS (por, ira, repulsió...): aprenentatge d'hàbits per condicionament associatiu.
• REFLEXEN DIFERÈNCIES INDIVIDUALS EN LA PERCPECIÓ DE SENSACIONS FÍSIQUES.
2a FASE. DIMENSIONS CARACTERIALS.
Posteriorment afegí noves dimensions al model amb dades sobre desenvolupament social i cognitiu, així com tenint en compte la perspectiva humanista i transpersonal.
En aquest punt, es tracta la personalitat com a organització dinàmica, dins de l’individu, d’aquells sistemes psicofísics que determinen els seus ajusts individuals a l’ambient.
Les dimensions inclouen: caracterials AUTODETERMINACIÓ.
A més, afegí una nova dimensió temperamental: PERSISTÈNCIA.
COOPERATIVITAT.
Dissenyà el segon instrument de mesura, TCI (Cuestionario del Temperamento y el Carácter, 240 ítems).
AUTOTRASCENDÈNCIA.
38 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 • Nucli conceptual de la personalitat.
DIMENSIONS DEL CARÀCTER.
Es desenvolupa per aprenentatge intorspectiu o reorganització d'autoconceptes.
Base Regulació: Sistema cortico-límbic-diencefàlic (córtex prefrontalmedial) • Es refereix a processos cognitius que regulen els instints emocionalment bàsics (temperament): optimitzan l'adaptació de les emocions bàsiques als canvis ambientals, generant emocions secundàries - vergonya, orgull, humiltat, paciència...com a part del caràcter.
• Inclinació a respondre a estímuls en funció dels propis conceptes.
• S'estableixen durant la socialització i maduren durant el desenvolupament adult, segons consolidació de l'autoconcepte (modificables).
• Components: 39 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 Allò que defineix i caracteritza la personalitat és la forma en què APRENEM de l’experiència i adaptem les nostres emocions, pensaments i accions.
TEMPERAMENT / CARÀCTER Es diferencien estructuralment per dos sistemes cerebrals diferents, relacionats amb l’APRENENTAGE i la MEMÒRIA.
Ambdós constructes INTERACCIONEN entre sí: El temperament desencadena respostes automàtiques per a iniciar/mantenir/detenir una conducta i el caràcter modifica aquestes respostes segons el significat que s’adjudica a l’estímul desencadenant (concepte).
TEMPERAMENT. Disposicions relativament consistents (transculturals), bàsiques, inherents a la persona, que modulen l’expressió de: ACTIVITAT, REACTIVITAT, EMOCIONALITAT I SOCIABILITAT.
Es basa en l’aprenentatge perceptiu d’hàbits. (condicionament, aprenentatge social...) que genera respostes automàtiques.
40 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 CARÀCTER. Conjunt de característiques de personalitat estructurades al llarg del desenvolupament per mecanismes d’aprenentatge en el medi sociocultural.
Està composat de CONCEPTES sobre valors, metes, estratègies d’afrontament, esquemes cognitius sobre un mateix i els altres.
Els conceptes tendeixen a modificar-se al llarg de la vida, i influeixen en les intencions, actituds voluntàries i l’efectivitat social i personal.
Es basa en l’aprenentatge conceptual o de insight (símbols abstractes, la percepció s’organitza segons conceptes que s’aprenen i desenvolupament noves respostes d’adaptació): permet planificar, tenir propòsits...
41 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 DESCRIPCIÓ DE LES DIMENSIONS.
DIMENSIÓ CERCA DE NOVETATS DEFINICIÓ: disposicions de respostes davant...
Estímuls novedosos o senyals de recompensa (eliminar càstig o dolor) CONDCUTA Cerca exploratòria: . aproximació . evitació activa, fugida PUNTUACIONS BAIXES BASE BIOLÒGICA .Baix nivell de dopamina .Relacionat amb BAS PUNTUACIONS ELEVADES Escassa activitat exploratòria en resposta a la Activitat exploratòria en resposta a la novetat, novetat.
curiositat.
Tendència a l’ordre i a la frugalitat.
S’avorreixen fàcilment.
Actitud reflexiva davant la presa de decisions.
Presa impulsiva de decisions.
Capacitat de diferir l’obtenció del premi.
Apropament ràpid a les senyals de premi.
Duració dels sentiments d’enuig.
Desaparició ràpida del còlera.
Tolerància a la frustració Evitació activa de la frustració Reservat, rígid, estoic, tacany.
Explorador, impulsiu, irritable, facilitat per a avorrir-se, extravagant.
DIMENSIÓ EVITACIÓ DEL DANY DEFINICIÓ: disposicions de respostes davant...
Estímuls aversius i desenvolupar inhibició apresa per a evitar passivament càstig i allò desconegut PUNTUACIONS BAIXES CONDCUTA Eliminació passiva Extinció de la conducta BASE BIOLÒGICA .Nivell elevat de serotonina .Relacionat amb BIS PUNTUACIONS ELEVADES Comportament desinhibit i descuidat.
Inhibició o supressió de conductes.
Actitud optimista davant el futur.
Cura pessimista, cautela.
Apropament confiat.
Anticipació de problemes futurs.
Absència de necessitat de seguretat, infravaloració del perill.
Conductes d’evitació passiva.
Actitud oberta i extravertida.
Manteniment de les conductes.
Optimista, energètic, audaç, sociable Por a la incertesa.
Timidesa davant els estranys.
Fatigabilitat ràpida.
Pessimista, tímid, aprensiu, temorós, fatigable.
42 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT DIMENSIÓ DEPENDÈNDIA DE LA RECOMPENSA curs 2013 - 2014 DEFINICIÓ: disposicions de respostes davant...
CONDCUTA Premis i recompenses i a mantenir conductes relacionades prèviament amb recompenses o evitació del dolor/desplaer Resistència a l’extinció de la conducta BASE BIOLÒGICA .Relacionat amb el Sistema de Manteniment de la Conducta .Nivell baix de noradrenalines PUNTUACIONS BAIXES PUNTUACIONS ELEVADES Estabilitat emocional.
Sentimentalisme Poca influència de la pressió social.
Dependència social.
Independència pràctica davant la vida.
Dependència dels altres.
Gaudeix de la soledat.
Sensibilitat.
calidesa Crític, indiferent, distant, solitari, pràctic DIMENSIÓ PERSISTÈNCIA DEFINICIÓ: disposicions de respostes davant...
Sentimental, obert, acollidor, sensible i carinyós.
CONDCUTA Tendència a perseverar en la conducta tot i a la frustració i fatiga BASE BIOLÒGICA .Relacionat amb el Sistema de Manteniment de la Conducta .Relacionat amb Noradrenalina PUNTUACIONS BAIXES PUNTUACIONS ELEVADES Està satisfet amb els seus èxits i mostra pocs Sempre busca més èxits, s’esforça més que la desitjos de superació.
mitja, es considera més treballador que la majoria.
Falta de perseverança com resposta a frustració i fatiga.
Vol fer les coses millor que com pot.
Inestabilitat Perseverança tot i a la frustració i fatiga (s’esforça més que la mitja).
Impaciència.
Perfeccionisme (fer les coses millor que pot).
Qualitat de “treballador” (troba que ho és més que els altres).
Indolent, sense ambició, cedeix fàcilment, Treballador, ambiciós, perfeccionista, impacient.
escassos èxits.
43 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 44 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 DIMENSIONS DEL CARÀCTER. (CLONINGER).
DIMENSIÓ DEFINICIÓ: disposicions de respostes davant...
AUTODIRECTIVITAT Habilitat per a controlar, regular i adaptar la conducta, segons metes i valors escollits individualment.
Relacionat amb autoestima en la infància.
PUNTUACIONS BAIXES individus borderline PUNTUACIONS ELEVADES Sentiments d’inferioritat.
Líders madurs, eficaços i ben organitzats.
Baixa autoestima.
Alta autoestima.
Culpen als altres dels seus problemes.
Capaços d’admetre faltes i acceptar el que són.
Dubtes sobre la seva identitat o propòsits.
Senten que la vida té un significat i un propòsit.
Reactius, dependents, amb pocs recursos.
Capaços de demostrar la seva satisfacció per a aconseguir els seus èxits.
Immadurs o amb característiques “infantils” Mostren iniciativa superant els desafiaments.
Irresponsable, indisciplinat, inepte DIMENSIÓ Responsable, disciplinat, competent.
DEFINICIÓ: disposicions de respostes davant...
Capacitat d’acceptar e identificar-se amb altres persones: adaptació interpersonal i autopercepció com a part integral de la societat.
COOPERATIVITAT PUNTUACIONS BAIXES individus borderline PUNTUACIONS ELEVADES Insensibilitat i intolerància.
Tolerància social Desinterès pels altres.
Empatia No ajuda als altres.
Útils als altres.
Venjatiu.
Compassius.
DIMENSIÓ COOPERATIVITAT DEFINICIÓ: disposicions de respostes davant...
Identificació amb un tot, del qual precedeix i del que n’és una part essencial.
Estat de “consciència d’unitat” (anul·la el self al sentir-se part integrada de l’evolució còsmica).
PUNTUACIONS BAIXES individus borderline PUNTUACIONS ELEVADES Sense imaginació Concret Intuïtiu Espontani Materialista Pragmàtic Espiritual Idealista 45 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT Trastorn de la Personalitat ANTISOCIAL HISTRIÒNIC PASSIU – AGRESSIU EXPLOSIU (LÍMIT) OBSESSIU ESQUIZOIDE CICLOTÍMIC DEPENDENT Dimensió Dependència Recompensa baixa alta alta baixa baixa baixa alta alta curs 2013 - 2014 Dimensió Cerca Novetat Dimensió Evitació del Dany alta alta alta alta baixa baixa baixa baixa baixa baixa alta alta alta baixa baixa alta 46 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 MÒDUL III. PRINCIPALS APROXIMACIONS EN L’ESTUDI DE LA PERSONALITAT.
UNIDAD 2. Els models de personalitat des de l’aproximació dels trets: Models biològics vs.
lèxics.
2.2. MODELS LÈXICS.
CATTELL defensava que: “Tots els aspectes de la personalitat humana que tenen cert interès, utilitat o importància, estan registrats en el llenguatge comú” Per tant, es pot fer una taxonomia descriptiva de la personalitat partint dels termes que la gent sol utilitzar per a descriure la manera de ser dels altres….
LEWIS R. GOLDBERT (1981): Proposà LA HIPÒTESI LÈXICA, la qual defensava: - Aquelles diferències individuals que siguin més significatives en les relacions quotidianes d’una persones amb altres seran codificades en el seu llenguatge.
- Com més significativa sigui una diferència individual en les transaccions humanes, més llengües tindran un terme per a ella.
- La descripció de les persones i la sedimentació de diferències importants en el llenguatge funcionen a través dels adjectius.
- Les dimensions més importants en judicis sobre la personalitat són les més invariants i universals, dimensions que es repliquen a través de diferents mostres (homes, dones, nens, estudiants…), descripcions (amics, cònjuges, fills, pares…) i variacions en els procediments, així com a través dels idiomes.
Per tant, el vocabulari de la personalitat contingut en els diccionaris d’una llengua natural proporciona un sistema extens, però finit, de les qualitats que la gent que parlava la llengua ha trobat importants i útils en les seves interaccions diàries. (hostil, imaginatiu, sociable, nerviós, imaginatiu…) 2.2.1 El model de personalitat de R.B. Cattell (16PF). Els 16 factors de la personalitat i els factors de segon ordre.
RAYMOND B. CATTELL Va ser influenciat per Spearman, Thurstone, Allport, Murray, Freud…. Es va preocupar per la investigació bàsica i les aplicacions de la psicologia i mitjançant tècniques multivariades i la psicometria, va creà el model de personalitat: els 16 Factors Primaris (16PF), així com un instrument de mesura per a l’avaluació de la personalitat: 16PF. I, finalment, un model d’intel·ligència Gf-Gc, Teoria de la Inversió.
47 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 CONTINGUT DEL MODEL.
INTERN EXTERN - Descriure els elements bàsics de l’estructura de la - Generalització del model a la personalitat (TRETS) i les funcions que les Psicologia Aplicada.
relacionen.
- Desenvolupament de tests i - Definir les BASES BIOLÒGIQUES / AMBIENTALS dels qüestionaris d’ús professional: 16 PF.
trets.
- Verificar la validesa dels trets.
QUÈ SÓN ELS TRETS DE PERSONALITAT SEGONS CATTELL? És allò que defineix el que farà una persona quan s’enfronti a una situació determinada.
  És la unitat bàsica de la personalitat.
Una disposició estable i consistent.
Té, a més, un valor predictiu, atès que no ha d’existir necessàriament correspondència amb la realitat física: els trets existeixen com a determinants de la conducta.
En Cattell mostrà interès per a determinar el número i naturalesa d eles dimensions-trets que formen l’estructura de la personalitat. Per fer-ho utilitzà l’anàlisi factorial com a mètode per a identificar els factors-trets.
Cattell defineix TRET com a allò que permet predir el que farà una persona en una situació determinada.
Per a DEFINIR els TRETS va dur a terme una anàlisi del lèxic mitjançant el diccionari. Buscà els termes descriptors de la personalitat, per la qual cosa utilitzà de base el treball d’Allport i Odbert (1936): 4500 termes.
Passà de les 4500 paraules a 171 trets… 1. Eliminació dels termes que feien referència a “estats temporals”, “avaluacions socials”, “metàfores”, “termes adjectivats”... → 4000 termes.
2. Sumà a la llista anterior expressions tècniques psicològiques no incloses: temperaments “Hipòcrates, la “Frenologia” de Gall, els “tipus de valor” d’Spranger, els “complexes de superioritat - inferioritat” d’Adler, els “caràcters anal i oral” de Freud, la “masculinitat femenitat” de Terman-Miles, la “ascendència - submissió” d’Allport i els tipus “viscerotonia somatotonia i cerebrototonia” de Sheldon.
3. Classificació dels termes segons sinònims i antònims relacionats, (jutges). S’obteniren grups de termes que es denominaren bipolarment (s’inclouen sinònims/antònims) o unipolarment (només sinònims).... → 171 termes o categories de trets.
48 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 En termes generals: 1. Trets comuns: presents en totes les persones.
2. Trets únics: en una persona.
També distingeix: 1. Trets superficials: conjunt de característiques de personalitat associades a un conjunt de trets que tendeixen apareixen junts en diverses ocasions (curiositat).
2. Trets font (causals): es manifestes a través dels trets superficials (ex: “força del Jo”, “Dominància”). Encarregats de configurar l’estructura bàsica de la personalitat.
3. Trets generals: afecten a la conducta en situacions diferents.
4. Trets específics: afecten a la conducta en situacions concretes.
En base a la seva naturalesa: 1. Trets motivacionals: implicats en les accions per a assolir una meta (el per què).
2. Trets aptitudinals: relacionat amb l’eficàcia per a assolir una meta.
3. Trets temperamentals: relacionat amb l’estil (mode) de resposta (reactivitat, emocional, velocitat…) TIPUS DE TRETS: . TRETS TEMPERAMENTALS. donen forma a la conducta (ritme, persistència…: modes de comportament).
. TRETS DINÀMICS. donen energia i direcció a la conducta (causes del comportament).
. ERGS. Com els instints animals: reactivitat innata cap a una meta (estímuls i mitjans apresos). Trobem la ira, l’orgull, el sexe, la curiositat, la cobdícia, la por… Pel que fa a les diferències individuals: genètiques (intensitat) i en els medis per a satisfer-los.
. METAERGS. Ergs canalitzats segons patrons apresos.
Pel que fa als sentiments trobem ergs molt generals, de formació temprança, duradors: amor a la família, creences religioses… Pel que fa a les actituds trobem respostes específiques, subsidiàries als sentiments: gaudir passant el dia de Nadal amb la família.
49 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 COM CONÈIXER L’ESTRUCTURA DE LA PERSONALITAT SEGONS ELS TRETS? A partir de l’estudi de la variabilitat entre individus, s’observa que la personalitat es reflexa en tres possibles fonts de dades: DADES L major índex d’accidents de 12 FACTORS.
(conductes constatables en la tràfic, major freqüències de vida quotidiana) visites al metge.
DADES Q (qüestionari, autoinforme…) puntuacions altes en un factor 16 FACTORS relacionat amb Ansietat.
DADES T major índex d’errors en una 20 FACTORS PURS, (proves objectives amb una tasca de Temps de Reacció.
índexs universals (IU) finalitat que el subjecte IU16-IU36.
desconeix) Cattell utilitzà tres tipus, mitjançant l’aplicació de l’Anàlisi Factorial.
. ANÀLISI FACTORIAL DE LES DADES L.
Cluster analysis: N = 100 (observació) 35 superficials (Cattell afegí 10 més, procedents de la psicologia anormal o d’evidències experimentals).
AF. De les 45 categories finals → 12 trets front (A-O). Conductes que covarien, defineixen dimensions independents i bipolars.
. ANÀLISI FACTORIAL DE LES DADES Q.
Informació dades L + Qüestionaris de personalitat + Qüestionaris amb llistes de frases de tendències de conducta (DADES Q).
AF. 12 factors + 4 factors nous (Q1-Q4).
16 trets font, recollits en 16 escales bipolars.
ALT (+) BAIX (-) 1A. FIABILITAT afectotimia - sizotimia afectuós, càlid fred, impersonal 2B. RAONAMENT intel·ligència cultural pensament abstracte, intel·ligent, brillant pensament concret, lent, tonto 3C. ESTABILITAT força del jo (ansietat) emocionalment estable, tranquil inestable, canvis d’humor, poca tolerància a la frustració assertiu, competitiu, obstinat cooperatiu, sumís espontani, actiu, entusiasta seriós, prudent 4E. DOMINÀNCIA 5F. ANIMACIÓ surgència (impulsivitat) 50 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 6G. ATENCIÓ NORMES força del superjó conformitat al grup, inconformista, poc complidor responsable, formal, socialitzat (normes) 7H. ATREVIMENT (extraversió - ansietat) emprenedor, atrevit en les situacions socials tímid, cohibit socialment 8I. SENSIBILITAT premsia - harria sentimental, superprotecció dur, pràctica, poca sensibilitat 9L. VIGILÀNCIA pretensió - alàxia suspicaç, escèptic, precavit, desconfiat confiat, de tracta fàcil 10M. ABSTRACCIÓ autia - praxèmia imaginació autística, realista, pràctic imaginatiu, idealista “bohemi” 11N. PRIVACITAT astúcia - senzillesa sofisticat, calculador natural, senzill 12O. APRENSIÓ preocupat, insegur tendència a la preocupació, ansietat 13Q1. APERTURA AL CANVI 14Q2. AUTOSUFICIÈNCIA segur, satisfet tolerant, innovador, liberal, crític tradicional, preferència per allò familiar individualista, solitari segueix i s’integra al grup 15Q3. PERFECCIONISME organitzat, disciplinat força del jo-Conformitat al grup. Socialització controlada autoconflictiu, tolerant amb el desordre 16Q4. TENSIÓ tensió èrgica (ansietat) relaxat, pacient, tranquil, assossegat intranquil, impacient, tens, frustrat . ANÀLISI FACTORIAL DE LES DADES T.
Va descriure 20 factors, índexs universals (identificats per UI16 fins a UI36): factors de personalitat purs referits a dimensions de motivació i interès.
Però, Eysenck (1987) i altres autors consideren que els 16 factors no eren independents.
Cattell (1998) realitzà un segons AF amb els 16 factors i va obtenir 5 factors globals (de segon ordre).
QI ANSIETAT QII EXTRAVERSIÓ QIII AUTOCONTROL (Socialització controlada) QIV INDEPENDÈNCIA QV DURESA 51 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 Q1 O, Q4, C, Q3, L, H ANSIETAT BAIXA (AUTOAJUST) Estabilitat...
Puntuació molt baixa: manca motivació enfront tasques difícil.
ANSIETAT ALTA Fàcilment pertorbable, pèrdua de control, es de deprimeix amb facilitat, estat d’ànim làbil, timidesa....
QII, A, F, H, Q2 INTROVERSIÓ EXTRAVERSIÓ Reservat, inhibit en contactes personals, Sociable, afectuós, impulsiu, controlat confiança...
digne de QIII I, M, A, Q1, F, L POC AUTOCONTROL MOLT AUTOCONTROL Despreocupat per normes, Atenció a les normes, perfeccionisme, poca espontaneïtat, impulsivitat, orientació animació, astut, calculador...
de les pròpies necessitats...desajust social QIV E, H, Q1, L, O, N, G, Q2, M DEPENDÈNCIA INDEPENDÈNCIA Passiu, es deixa endur per grup, Segur, innovador, disconforme...
necessita el recolzament dels altres QV DURESA Distanciament, fredor, sentiments control G, Q3 SENSIBLITAT de Tendència a la calidesa en les relacions interpersonals, empatia...
COMPARACIÓ AMB EL MODEL D’EYSENCK.
CATTELL Mètode inductiu Tres fonts de dades (L, Q, T) Classificació de trets  Font (sempre apareixien)  Superficials (només apareixen en determinades mostres, situacions, no covarien...)  Temperamentals / dinàmics (motivacionals) 16 trets font 5 Factors de segon ordre (dimensions generals) Mesura de gran quantitat de trets EYSENCK Mètode deductiu Només dades Q No classifica els trets 3 Dimensions o tipus Mesura de tipus (superfactors) segons estructura jeràrquica de trets.
52 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 EYSENCK. Proposà que el model de Cattell podia reduir-se a 3 Factors, els quals tenen correspondència amb els 16 Factors primaris de Cattell.
ANSIETAT  NEUROTICISME C-, O+ Q4+ Perfil neuròtic C-, E-, F-, G-, H-, I+, O+, Q4+ En ocasions s’afegeixen L+, M+, Q3-, QI+ i QII- SUPERGO  PSICOTICISME E+, H+, A+ Q2- EXVIA  EXTRAVERSIÓ I-, L+ (manquen continguts de crueltat) HERETABILITAT DELS FACTORS. Mitjançant el mètode d’Anàlisi de Variància Abstracta Múltiple (AVAM) i ampliació del mètode d’estudi de bessons: anàlisi de la semblança de parents criats junts (bessons mono/dicigòtics, germans i adoptats).
  Compara la variació observada amb la població general.
Estima la variància deguda a l’herència i la variància deguda a l’ambient.
Els trets primaris amb major càrrega genètica són: raonament (factor B)., animació (factor F)., afabilitat (factor A)., sensibilitat (factor I)., vigilància (factor L).
Tot i que considera que les influències ambientals (teràpia) poden reduir l’ansietat (Neuroticisme), també creu que: La gent molt procliu a l’ansietat degut a la seva dotació genètica hauria de ser tractada en particular cura en les situacions familiars i escolars.
QÜESTIONARIS 16PF      1a versió del 16PF. Mesura la personalitat a través de 16 Factors. De 5 formes diferents: forma A i B (per a adults, 187 ítems, 10 – 13 per a cada factor), forma C i D (per a adults, 112 ítems, 7 per factor; disminueix el cansament en la resposta, exigeix un menor nivell de lectura i inclou una escala de Distorsió Motivacional) i forma E (per a persones amb problemes de lectura).
ESPQ. (Coan i Cattell) Qüestionari factorial de Personalitat, 6 – 8 anys.
CPQ. (Porter i Cattell) 8- 12 anys.
HSPQ. (Cattell i Cattell) Qüestionari de personalitat per a adolescents, 12 – 18 anys.
16 PF-5. Per a adolescents i adults. 185 elements i tres alternatives de resposta, inclou escales de control.
MI. manipulació de la imatge, detecta intents d’oferir una imatge distorsionat de si mateix.
IN. Infreqüència, basada en la taxa de respostes infreqüents donades pel subjecte.
AQ. Aquiescència, sobre la tendència del subjecte a respondre afirmativament i de forma sistemàtica a la majoria de les frases del qüestionari.
53 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 2.2.2 El model McCrae i Costa (els Cinc Grans o Big Five): dimensions i facetes.
McCRAE I COSTA.
ANTECEDENTS.
Al llarg dels ANYS 50 - 60 diversos autors intentaren replicar els treballs originals de Cattell, amb la qual cosa varen concloure que la personalitat era integrada per 5 factors, però tingueren poc impacte.
NORMAN. A partir dels 18000 termes d’Allport i Odberg, eliminà: els valoratius (agradable), amb doble significat (amanerat), poc coneguts (sàpid), descriptors físics (baix) i en general paraules utilitzades per a referir-se a conductes i estats, es quedà amb 1400 termes. Construí 75 escales i utilitzà l’AF en aquestes.
DÉCADA DELS 80. Es recuperà el model lèxic i es popularitzà el “BIG FIVE”, i fins al moment, és el model de personalitat més acceptat. Els factors que descriuen diversos autors són aproximadament iguals, no idèntics. Però suposa un cert consens entre experts. Són taxonomies ateòriques que pretenen fer explícites les teories implícites.
EVOLUCIÓ DELS “BIG FIVE” FISKE (1949).
NORMAN (1963).
McCRAE I COSTA (1990).
AUTOEXPRESSIÓ CONFIDENT.
ADAPTABILITAT SOCIAL.
CONFORMITAT.
CONTROL EMOCIONAL.
INTEL·LECTE.
SURGÈNCIA NEUROTICISME AFABILITAT EXTRAVERSIÓ ESCRUPOLOSITAT AGRADABILITAT ESTABILITAT EMOCIONAL CONSCIÈNCIA INTEL·LECTE APERTURA A LA EXPERIÈNCIA FACT/AUTORS NORMAN COSTA & McCRAE JOHN RUSSELL & KAROL LLUÍSFONT I E Surgència N Neurotic.
II A Afabilitat E Extravers.
III C Escrupulos.
O (I) Apert.
O (I) Apert.
E Extraversió C Consciència An (N) Ansiet.
E Extraversió A Duresa An (N) Ansiet.
H (A) Hostilit.
E Extraversió IV V N Est. emoc.
I Intel·lecte A Cord C Resp (cons) (afab) A Afabilitat N Neurot.
I C Autocontrol Independèn.
C I Intel·lecte Autocontrol 54 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 Aspectes del comportament, segons la forma en què ens descrivim a nosaltres mateixos i als altres.
MODEL DELS CINC GRANS.
- EXTRAVERSIÓ (I). on més es tolera l’estimulació sensorial.
- CORDIALITAT (II). (antagonisme).
s’adapta més als altres.
- RESPONSABILITAT (III). (negligència) com s’enfoca en el treball i objectius.
- NEUROTICISME (IV). (estabilitat emocional) com es respon a l’estrès - APERTURA A L’EXPERIÈNCIA (V). com més obert s’està a noves experiències DEFINICIÓ POL POSITIU NEGATIU Qualitat de les interaccions que Bondadós, compassiu, Cínic, rude, agressiu, una persona prefereix (de confiat, servicial, suspicaç, competitiu, compassió o antagonisme).
altruista, cooperatiu.
irritable, crític, manipulador, venjatiu, egoista.
Informal, descuidat, hedonista, negligent, sense objectius, no confiable.
Reservat, distant, fred, independent, callat, solitari.
NEUROTICISME Grau d’organització, persistència, Escrupolós, fiable, control i motivació de la conducta treballador, puntual, dirigit a metes.
controlat, organitzat, perseverant.
Quantitat d’intensitat de les Sociable, actiu, interaccions interpersonals, nivell parlador, optimista, d’activitat, necessitat divertit, afectuós.
d’estimulació i capacitat per a l’alegria.
Tendència a experimentar emocions negatives i pensaments irracionals, capacitat per a controlar impulsos i situacions d’estrès.
Nerviós, preocupat, Calmat, relaxat, fort, inestable, sensible, estable, equilibrat, emocional, insegur, segur, controlat.
tens, vulnerable, trist.
APERTURA A L’EXPERIÈNCIA EXTRAVERSIÓ RESPONS ABILITAT CORDIALITAT FACTOR Amplitud, profunditat, permeabilitat de la consciència, motivació activa per ampliar i examinar l’experiència.
Curiós, creatiu, Convencional, rígid, original, imaginatiu, convencional, pràctic, interessos amplis, dogmàtic.
liberal.
55 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 FACTOR I. NEUROTICISME (adaptació). A vegades sento que no som útil / Rara vegada sento por o angoixa.
Està molt relacionat amb la vida emocional (ajust emocional) i poc amb la interpersonal: limita el número de descriptors en el llenguatge ordinari (es difícil jutjar a algú a primer vista).
Està lligar al benestar / malestar psicològics: afecte i emocions negatives, baixa autoestima, ansietat, depressió, angoixa, desconcert...(N+).
També refereix dificultat amb l’estrès (baixa tolerància a la frustració...) Sembla ser un bon predictor en relacions a llarg plaç, com les de parella: s’ha observat que puntuacions altes (en ambdós congèneres) es relacionen amb problemes maritals (desajust, insatisfacció..) i divorci.
FACETA N1- ANSIETAT DESCRIPCIÓ Tensió, nerviosisme, tendència a preocupar-se, experimentar pors.
No som una persona que es preocupi molt.
M’espanto amb facilitat.
N2- HOSTILITAT Tendència a la irritació, enuig, frustració.
N3- DEPRESSIÓ Sentiments de culpa, tristesa, soledat.
És difícil que jo perdi els estreps.
A vegades hem sento amargat i ressentit.
Quan quelcom va malament, em culpabilitat.
Tinc una baixa opinió de mi mateix.
N4- ANSIETAT SOCIAL Vergonya, sensibilitat de ridícul, sentiment d’inferioritat davant els altres.
No m’avergonyeixo molt si la gent se’n riu de jo.
A vegades em sento inferior als altres.
N5- IMPULSIVITAT Dificultat en el control d’impulsos i necessitats (vida instintiva, relacionat amb addicions incloses les psicosocials).
No cedeixo als meus impulsos momentanis.
A vegades, menjo tant, que hem poso malalt.
N6- VULNERABILITAT Dificultat per a controlar l’estrès. Senti que s’és incapaç d’enfrontar-se a les demandes excessives de l’entorn.
En situacions d’emergència mantinc el cap fred.
Quan sembla que tot va malament, encara puc prendre bones decisions.
FACTOR II. EXTRAVERSIÓ (surgència). No ric fàcilment / no em considero alegre.
Aquesta factor es refereix a: 1. L’aspecte quantitatiu de la relació interpersonal.
2. La facilitat per a experimentar emocions positives (afectuós, optimista...).
3. L’autopercepció positiva d’energia: vigorós, amb molta energia o intensitat...
El seu significat és essencial. Pot ser que la conducta interpersonal es relacioni amb la vida emocional. L’extravertit sol ser afectuós, energètic...
56 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 E+ : sociable, amant de la diversió, amistós, parlador, afectuós...
E - : poc sociable, poc parlador...: es refereix a l’absència d’Extraversió, no Introversió (que descriu reserva, calma, preferència per esta sol però sense ansietat social, i no implica pessimisme ni infelicitat...) FACETA E1- CORDIALITAT DESCRIPCIÓ Capacitat per establir vincles amb altres.
E2- GREGARISME Preferència per estar en companyia d’altres.
E3- ASSERTIVITAT Dominància, ascendència... vs. evitar confrontacions.
Em resulta fàcil somriure i ser obert amb els altres.
Necessito de la gent, no m’agrada estar sol.
No em sembla fàcil assumir el control d’una situació.
E4- ACTIVITAT Relacionat amb l’autopercepció d’energia.
E5- CERCA D’EMOCIONS Tendència a apropar-se a les fonts d’estimulació.
E6- EMOCIONS POSTIVES La meva vida duu un ritme ràpid.
A vegades he fet coses per mera excitació.
Tendència a experimentar amb més freqüència emocions que tenen que veure amb l’alegria, felicitat, optimisme...
Literalment, mai he botat d’alegria.
FACTOR III. APERTURA A L’EXPERIÈNCIA. Amb freqüència gaudeixo jugant amb tonteries / no m’agrada perdre el temps somiant despert.
Aquest factor avalua la cerca d’experiències, el gust per allò desconegut i estrany, i la seva exploració.
A+. Obert, curiós, imaginatiu, original, atrevit, tolerant, experimentació intensa d’emocions tant positives com negatives.
A -. Convencional (en conducta), preferència per allò familiar i conegut a allò novedós (conservadorisme).
Es pensà que es relacionava amb la intel·ligència: els més intel·lients serien aquells amb una major apertura a l’experiència. Però la correlació és de 0.30.
“ La intel·ligència predisposa, relativament, a l’apertura intel·lectual i, a la vegada, l’apertura intel·lectual com disposició col·labora al desenvolupament de la intel·ligència “.
57 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 FACTOR IV. CORDIALITAT (agradabilitat, amabilitat). Tracto de ser obert / algunes persones pensen com som fred i calculador.
Confiança, honestedat, altruisme, servicial, modèstia, empatia... són alguns dels components.
Tendències interpersonals: - Aspectes qualitatius de la interacció, des de la sensibilitat als sentiments dels altres fins la duresa emocional.
- Relacionat amb les respostes característiques d’un individu cap a altres persones. La gent agradable és la que s’estima als altres.
- El seu oposat, antagonisme, caracteritza a les persones irritables, crítiques, cíniques, venjatives, sense empatia.
C+. Capacitat per a establir relacions interpersonals amistoses.
C-. Relacions hostils. Els components d’escepticisme i pensament crític són necessaris per la ciència.
58 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 FACTOR V. RESPONSABILITAT.
La persona responsable tracta de realitzar a consciència les tasques que se li designen, no som una persona metòdica.
Components: ordenat, complidor, executiu, disciplinat, competent, reflexiu...
Es relaciona amb la forma en què les persones realitzen les seves tasques, i en aquest punt amb l’organització, persistència i control de la conducta dirigit a un objectiu concret.
Es tracta d’una dimensió valorativa i molt referida al caràcter. No es relaciona tant amb la conducta interpersonal.
APLICACIONS DEL NEO-PI-R.
- Counseling.
Clínica / diagnòstic.
Orientació i selecció.
Àmbit escolar i educatiu.
Forense.
Investigació.
59 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 CORRELACIONS EPQ-R / NEO-PI-R EPQ-N EPQ-E EPQ-P N -.73*** -.18*** .14** E -.29** .62** -.05 A -.13** .19*** .01 C -.23*** .02 -.13** R .02 .13** -.13** ** P<.01 *** P<.001 ELS “BIG FIVE” HAN RESULTAT SER FACTORS...
    Universalitat transcultural. Però limitada a llengües indoeuropees, difícil rèplica en llengües orientals.
Estables. Mateixa estructura en joves i en persones grans, tot i que N, E i A disminueixin amb l’edat. En el cas d’A, no disminueix ni interessos estètics ni curiositat intel·lectual.
Consistents. Acord entre autoavaluació – heteroavaluació – valoració per jutges.
Heretabilitat mitja. En conjunt, 0.34 E (Extraversió). = 0.36 C (Cordialitat). = 0.28 R (Responsabilitat). = 0.28 N (Neuroticisme). = 0.31 A (Apertura a l’experiència). = 0.46 60 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 Tot i que es critica que....
- Consideren teories implícites en analitzar el llenguatge.
Supòsit de partida: el més freqüent és el més rellevant.
Estudis de famílies, bessons i adopcions: resultat de Plomin et al.
Combinacions – Prediccions: 61 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 CLÍNICA.
ESTUDIS TRANSCULTURALS (McCRAE & COSTA, 2000) GRÀFIQUES IL·LUSTRATIVES.
NIVELLS MITJANS DE NEUROTICISME 62 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 NIVELLS MITJANS D’EXTRAVERSIÓ.
NIVELLS MITJANS D’APERTURA A L’EXPERIÈNCIA.
63 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 NIVELLS MITJANS DE CORDIALITAT.
NIVELLS MITJANS EN RESPONSABILITAT.
64 PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT curs 2013 - 2014 65 ...

Comprar Previsualizar