Registres psicofisiològics (Tema 8) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Avaluació Psicològica
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8: TÈCNIQUES OBJECTIVES Definició i característiques Les tècniques objectives estan estretament lligades a la psicologia experimental. En l’actualitat s’utilitzen per adquirir coneixement bàsic (en investigació) però també tenen una gran acceptació en l’àmbit aplicat, especialment en psicologia de la salut, medicina conductual, psicopatologia, psicologia de l’esport, publicitat, etc.
Les tècniques objectives són aquells procediments de recollida d’informació d’esdeveniments psicològics observables o amplificables, que en gran part dels casos no són controlables pel subjecte excepte per entrenament previ.
Els registres es fan mitjançant aparells sofisticats. La valoració és totalment independent de l’avaluador.
Característiques - L’aplicació d’aquestes mesures es duu a terme en condicions estructurades i de màxim control, situacions de laboratori. Això posa en dubte la validesa ecològica de la situació.
- El subjecte no pot modificar les seves respostes segons la seva voluntat. També existeix reactivitat, que sigui involuntària no vol dir que sigui menor.
- En el registre i el processament no intervé el criteri de l’avaluador Les condicions d’aplicació és probablement l’aspecte que millor caracteritza a aquestes tècniques; el control experimental tant en l’estandardització de l’aplicació com del registre, puntuació i elaboració de la informació.
Una tècnica subjectiva és el taquistoscopi. Aquest s’utilitza en àrees d’investigació com la neuropsicologia i la publicitat. S’utilitza en la prevenció secundària de l’esquizofrènia (abans de que la malaltia es manifesti els subjectes que van a desenvolupar-la, mostren alteracions en l’atenció que poden ser detectades). En publicitat s’aplica per a veure, per exemple, quant temps s’ha de presentar un estímul en la pantalla per a que aquest es recordi.
Les tècniques psicofisiològiques són aquelles que prenen mesures de respostes fisiològiques amb la intenció de comprendre quins són els processos psicològics que “subyacen” a la conducta. Són un conjunt de procediments destinats a registrar l’activitat fisiològica de l’organisme de forma no invasiva, és a dir, sense interferir amb l’activitat psicològica que es pretén estudiar, mentre es manipulen les condicions ambientals. Això es fa a través de la presentació d’estímuls o realització de determinades tasques.
Són tècniques de molt estret espectre. No s’utilitzen en les primeres fases d’intervenció. En la clínica s’apliquen especialment en problemes psicosomàtics com les cefalees de tensió, asma o hipertensió.
1. Prevenció i contribució al diagnòstic 2. Selecció, disseny i aplicació del tractament 3. Avaluació final Principals respostes psicofisiològiques Respostes del sistema somàtic  Respostes electromiogràfiques (EMG) L’EMG s’utilitza com a mesura de l’estat de relaxació del subjecte. A major activitat, menor relaxació. S’utilitza per a la rehabilitació de paràlisis facials o musculars, cefalees de tensió, mals de cap, etc. Es basa en el biofeedback que dóna l’organisme quan té consciència de respostes anteriors. La persona veu en una pantalla el seu registre i intenta controlar-lo.
Es pretén que aquest control es pugui interioritzar sense necessitat de veure el registre.
 Moviments oculars Els moviments oculars estan relacionats amb la fase del son en la que ens trobem. S’utilitza com a mesura per al tractament de trastorns del son  Respiració La profunditat i taxa respiratòria són les més utilitzades. Es relaciona amb l’ansietat, però s’utilitza amb major freqüència per a l’avaluació de trastorns somàtics com l’asma. També s’utilitza en problemes com la tartamudesa.
Respostes del sistema nerviós autònom  Respostes cardiovasculars - Taxa cardíaca - Pressió sanguínia - Flux sanguini S’utilitzen fonamentalment per a la intervenció en problemes cardíacs, també en programes de intervenció preventiva (hipertensos, fumadors, etc). Són una de les tècniques més empleades en avaluació de la motivació, de l’estrès, la por, la ira, etc. Són molt importants en psicologia de la salut.
 Temperatura  Respostes sexuals  Respostes electrotèrmiques Són els canvis elèctrics en la resistència de la pell com a resposta de l’estrès, ansietat...
 Resposta pupil·logràfica Dilatació involuntària de les pupil·les. Es fan fotografies a les pupil·les de gran precisió. Es treballa amb aquest registre en el camp de la publicitat.
Respostes del sistema nerviós central  Respostes electroencefalogràfiques (EEG) És la base de la exploració neurològica clàssica.
 Respostes evocades Es produeixen estimulant un àrea concreta del cervell.
- RNM: ressonància nuclear magnètica - TEP: Tomografia per emissió de positrons - TAC: tomografia axial computeritzada Són tècniques psicofisiològiques àmpliament utilitzades en la detecció i avaluació de lesions cerebrals, malalties neuropsicològiques, etc.
Procés d’obtenció dels índex psicofisiològics El procés inclou les fases principals de detecció de la senyal, amplificació i registre.
- Detecció: es realitza mitjançant els elèctrodes o sensors - Amplificació: un cop la senyal és detectada i transformada si és el cas, s’ha d’amplificar.
Depèn dels equips, hi ha diferents nivells de sensibilitat.
- Registre: normalment es registra de forma gràfica, digital o actualment de forma habitual a través de l’ordinador.
Limitacions a) Les respostes a les tècniques són molt sensibles i poden variar per factors exteriors a l’estimulació. Aquests factors s’anomenen artefactes: - Ambientals o de registre: olors, sorolls, llum, temperatura, nivells d’humitat, etc.
- De l’organisme: gana, cansament, set.
- De l’anàlisi o del sistema d’interpretació: és convenient l’ús de l’ordinador perquè els exàmens directes són molt costosos.
b) És molt difícil establir patrons de normalitat. Els nivells basals de cada persona són diferents. Dos subjectes amb el mateix registre poden tenir diferents patologies. La llei de valors inicials ens diu que com menor és el nivell de partida, més alt és el valor al que podem arribar. Això dificulta les comparacions entre mesures de diverses respostes obtingudes en un mateix subjecte o en estudis de grup. En els dissenys de cas únic es pot solucionar el problema establint una línia base a través d’un període suficient d’habituació.
c) Reactivitat i habituació: per a controlar la reactivitat deguda a la novetat de l’estímul s’ha de fer sessions pre-experimentals d’habituació.
d) Balanç autonòmic i homeòstasi: l’organisme exerceix un procés d’autorregulació sobre les seves respostes, el que pot alterar el registre.
e) Latència i duració de respostes: No tots els sistemes responen igual de ràpid a la estimulació.
f) Problemes en torn a la generalització ...