Art de les civilitzacions antigues- Escultura i orfebrería (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Art de les civilitzacions antigues
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 2
Subido por

Descripción

Art de l'època de les civilitzacions antigues escultura i orfebreria

Vista previa del texto

L’escultura Escultura de la dinastia XI que representa a Mentuhotep i que es va trobar a dins de la seva piràmide. L’escultura està policromada i estava envolcallada amb venes. És una de les que exibeix el problema d’aquesta dinastia, ja que van destruir els talles i els artistes van haver de tornar a aprendre a construir.
Una altra escultura és un cap d’un faraó, que porta el nemes i que porta una diadema que es denomina klaft que va coronada per un cap d’un voltor i una cobra o una cobra, com és el cas (símbols de l’Alt i el Baix Egipte). El que no quadra amb la imatge d’un faraó és que no està idealitzat, cosa molt extraña en l’art egipci. És Sesostris III. Va vigilar la frontera amb els nuvis, va eliminar els nomarques i va ser retratat tal com era en la realitat.
Wilson en “La cultura egipcia” quan ha de justificar això de la no idealització de Sesostris III els dos únics moments on el rei no ha estat representat de manera idealitzada és aquest i l’emperador Amenofis IV i el que tenen en comú és que en el periode de Sesostris i en el de Amenofis va haver un concepte moral a Egipte, que era el mâat, que era de justícia i veritat i d’acord amb aquesta idea podria ser que es justifiqués la seva aparença real, ja que tenien el concepte de veritat molt present. Tot i així, no deixa de ser una hipòtesi, encara que d’especial interès.
Una altra escultura de l’imperi mig és el retrat del rei Amenemhat III de la dinastia XII.
En el seu nom es reconeix el nom Amon. Aquesta escultura inicialment és el retrat d’un faraó i es una esfinge. Les esfinges sempre representen un faraó. Aquesta prové d’un camí que conduïa a un temple i servia per protegir aquest camí. Uns individus d’origen oriental es van instal·lar aquí i van sotmetre als que viuen a l’Alt Egipte obligant-los a pagar un tribut. Aquest grup, que els egipcis van denominar ixos van fascinar-se per la cultura egipcia i es van proclamar faraons, tot assumint la indumentària típica. D’aquesta esfinx es va esborrar el nom del faraó del que era i es va gravat el nom d’un faraó oriental (consultar).
Exvot*La gran novetat de l’imperi té a veure en resoldre un poblet. Escultures de tamany reduït.
Son figuretes que creen maquetes dels temes més representat. En aquestes escultures que poden tenir qualitat molt diversa s’han reproduït tots els temes de l’imperi antic. Escenes de pesca. Altres vegades el que ens trobarem serà la representació del viatge d’ Abidó.
També tenim processons representades, exercits de soldats, altres activitats relacionades amb l’alimentació. Aquestes escultures estan fetes de fusta.
Orfebreria Es la tècnica més rellevant de l’imperi mig. De totes les activitats, la orfebreria es la que destaca. Dintre de l’orfebreria egípcia, que es va anant perfeccionant. Els egipci entenien les joies no només com un signe de distinció social, sinó també con elements de protecció, i aquesta capacitat de protecció es basava en la creença de que els materials utilitzats eren divins. El material més utilitzat era l’or, perquè era molt abundant. L’or era la carn dels déus i s’hi portaves la joia portaves un tros de divinitat a sobre, per tant, estaves protegit.
La plata, en canvi, no existeix a Egipte, s’havia d’importar i per això es va apreciar més.
Arriba a Egipte ja des de l’imperi antic. La plata creien que eren els ossos dels déus. Si passem a les pedres, els egipcis preferien les pedres semiprecioses, que tenien els color més lluents que les precioses. La cornalina s’associa a la sang dels déus, el color blau del lapislàtzuli pels egipcis era similar a les zones piloses de les divinitat. Una altra pedra utilitzada va ser la turquesa, que els egipcis collien aprofitant les hores de calor més intens per a que el color de la pedra tirés cap a ver, ja que per ells era el símbol de la resurrecció (Osiris tenia la pell verda). Als egipcis els encantava aquest contrast de colors i si no tenien la pedra feien servir la pasta de vidre. Hi ha dos capítols diferenciats: - La orfebreria major: Conservem peces d’orfebreria des de l’imperi antic. Quan diem orfebreria major la hem de conèixer a través de les fonts escrites, que ens parla de l’orfebreria. Les fonts ens parlem que la sala dels déus estava folrades de làmines d’or. La imatge de la divinitat que estava al santuari també era d’or, ja que l’or era la carn del déu. Les activitats dels orfebres també folraven la barca en la qual el déu es treia del santuari. No és una barca real, però serveix per ser transportada en les espatlles dels sacerdots. Aquesta barca es guardava en el propi santuari o en una habitació contigua. El rei també estava rodejat d’objectes d’or.
Això ho sabem gràcies a l’aixovar funerari de Tutankamon. Fins i tot la mascareta funerària era d’or. Els sarcòfags que el van contenir el cos del monarca (estava dins de tres sarcòfags antropomorfs), el més interior, el que estava en contacte amb la mòmia era d’or massís i els altres eren de fusta folrada d’or. No tenim més aixovars funeraris però el que queda d’aquest serveix.
- La joieria: En molts casos té una elegància molt gran. Tot i que el coneixement de les joies de l’imperi antic és limitat, sabem que hi havia braçalets, collares unisex i que se seguirà utilitzant fins el final de la història antiga d’Egipte. És un collaret que pesa molt i que està fet d’or massís. A l’imperi antic també existeixen les diademes que estan concebudes per ser posades damunt de les perruques per fixarles. En el cas dels homes aquesta diadema és el Klaft. Quan arribem a l’imperi mig la novetat és el pectoral, que es recolza sobre el pit i majoritàriament és una joia masculina. A l’imperi nou apareixen les arracades, que són joies masculines (la resta de joies es mantenen). Pel que fa a l’imperi mig, hem de saber que quan els egipcis conceben els pectorals, ho conceben de manera arquitectònica, ja que a la part superior tenim una decoració igual que la cornisa de gola dels pilons. Un altre característica és l’eix de simetria i la presència del destinatari de la joia. Pel que fa als materials són l’or, la cornalina, la turquesa, el lapislàtzuli. Com a elements decoratius trobem (en el pectoral de Sesostris II) al faraó representat en forma de falcó amb la corona de l’Alt i el Baix Egipte i un ideograma de l’or representat amb un collaret de nombroses voltes i un disc solar emmarcat per un element que representa a la deessa Horeus. Una de les coses en la que els egipcis assoliran una gran excel·lència és en aplicar les pedres damunt la joia. En el pectoral de Sesostris III, tenim la imatge del rei representat en forma felina (trobàvem això en el tron de Kefren) i a dalt la deessa voltor protegint tot Egipte.
En el cas del pectoral de Amenemhat III trobem elements com la deessa voltor (deessa Negmed) i el faraó està vencent els enemics (que és el tema principal), exaltació de la figura del faraó. Trobem també la presència de la creu de la vida humanitzada, ja que té braços, i un ventall que servia per espantar els insectes.
Dins de la joieria trobem les diademes i les perruques fetes amb tubs d’or. Una altra peça és el mànec d’un mirall, fet per un orfebre. El mànec reprodueix en miniatura un suport hatoric (la columna i el seu capitell que reprodueix el rostre de la deessa hator amb les orelles de vaca, el seu animal), ens confirma que és el retrat d’una deessa l’or i el lapislàtzuli (carn i pell). En els temples egipcis la sales hipòstila era la sala verda perquè evocava el paisatge nilòtic, en el qual creixien papirs, que són de color verd i a la part baixa creix herba. A la part baixa d’aquest mànec trobem representada l’herba que creix a la part baixa dels papirs, ja que el mànec representa un papir. La deessa Hator era la deessa de l’amor i els miralls s’utilitzen per embellir-te i seduir.
Tenim una obra que és un pot de perfum que són dos ànec contraposat i que creen una forma semblant al modernisme.
Entre la dinastia XII i la XVII s’afegirà un element que és la presència dels hicsos. Els egipcis havien emmascarat la realitat per tal de no quedar malament i els arqueòlegs durant molt temps creien en unes coses que no eren veritat. Els egipcis van ser molt arrogant perquè se sentien superiors als seus veïns. Aquesta arrogància els impedia valorar coses que els seus veïns havien desenvolupat. A Egipte es va escriure un conté que narrava la peripècia d’un individu egipci que abandona la capital i conviu amb una tribu nòmada que l’acull molt bé (Sinué), però un dia torna. Aquesta peripècia es narra amb un punt d’arrogància. Els egipcis es van trobar en una situació inesperada i es que gent de fora els van dominar durant un període i per això van explicar coses distintes a la realitat.
Els egipcis van vestir la situació explicant que havia vingut un poble d’orient d’una sola ètnia, per tant difícil d’afrontar i que havien arribar en un sol moment i com que els egipcis no tenien experiència militar van perdre i tenien que pagar tribut als hicsos que es trobaven a la part nord del país. La realitat va ser que els hicsos no formaven part d’una sola ètnia, no van arribar en un sol viatja, van anar entrar poc a poc i ells ho van admetre i aleshores els hicsos aprofiten la decadència egípcia per acabar assimilant la cultura egípcia com a pròpia i coronant-se com a faraons. Es van acabar casant entre si. La consciència de que havien estat dominat per un grup oriental i inferior van fer que canviessin la història.
Els hicsos van introduir element bèl·lics que els egipcis van fer seus quan es van marxar i van aprendre l’art de la guerra aprenent dels hicsos. També van aprendre que si un poble exterior els volia envair ho podia ver. Els egipcis instauren l’imperi nou organitzant una campanya que anava de sud a nord utilitzant mercenaris que no eren egipcis per vèncer als hicsos. La capital serà Tebes.
...