Cueva Mayor (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Prehistòria de la Península Ibèrica
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 09/10/2017
Descargas 1
Subido por

Descripción

Professora: Pilar Garcia-Argüelles

Vista previa del texto

ndiazmon  NEUS DÍAZ MONTANÉ PREHISTÒRIA P. IBÈRICA 2017-2018 Cueva Mayor La Cueva Mayor és una gran cova que té moltes galeries.
La Sima de los Huesos és el jaciment més emblemàtic de les boques de la Cueva Mayor. Es tracta d’una xemeneia vertical (una sima), d’uns 13 metres, que desemboca a una galeria bastant inclinada. L’accés és bastant complicat.
No és un jaciment arqueològic d’indústria, sinó que el que es troba són restes humanes.
Els esquelets es recuperen al final de la galeria, que té una llargada d’uns 15m.
Totes les restes s’acumulen a la par més interna. El sediment que hi ha és poquíssim, és una acumulació de mort sobre mort. Actualment, s’hi ha recuperat més de 3.500 restes, que corresponen com a mínim a 28 individus. Tots els ossos del cos hi són representats, inclús ossets que no acostumen a sortir mai.
Es va fer un estudi demogràfic de les edats de mort. Hi ha 13 adolescents d’entre 10 i 16 anys; 7 adults de menys de 25; 7 adults de més de 25 i menors de 30; 1 nen entre 3 i 10. No hi ha vells o adults amb més de 30 anys. (no cal estudiar-ho exacte).
Se li va donar una datació de fa 300.000 anys, per tant, se li va atribuir el nom d’Homo Heidelbergensis. Seran els que donaran pas als Neandertals.
Presenten caràcters primitius i moderns. Com és típic del Heidelbergensis, això no crida l’atenció. Tenen un fort prognatisme, mandíbula robusta i les parets cranials són gruixudes (característiques primitives). Però a la vegada, tenen també característiques modernes respecte els anteriors: dentició avançada, projecció de la cara (tot i tenir molt prognatisme, la cara no és tan prògnata com els anteriors, sinó que està més verticalitzada), la morfologia del torus supraorbital molt marcat (la forma és diferent a la anterior). I una capacitat cranial d’uns 1.300 cm3.
Com a troballes importants, s’han trobat bastants estreps (osset de l’orella d’alguns mamífers), més petit que una mosca. També s’ha trobat una pelvis i l’os hioides, que intervé en la parla i està sobre el palmell de la mà. Entre d’altres.
El Miguelón és un exemple per veure les malformacions: traumatismes cranials, infeccions que provocaven malformacions, artropaties... El crani del Miguelón està molt deformat; també tenia càries que se li van infectar i va provocar-li la mort. S’ha fet una reproducció del Miguelón.
Més tard, es torna a aconseguir una datació: de 300.000 es passa a 400.000 anys. S’estudia la morfologia del crani i es veu que no acaba de casar amb el Heidelbergensis, tot i que encara ens n’anem més endarrere en el temps. Es veu que l’arcada supraciliar és molt marcada, sense interrupció entre les celles, per tant, veurem com s’assembla més al Homo Neandertal que trobarem després que no a l’Homo Heidelbergensis. També té els pòmuls inclinats cap al nas: ndiazmon NEUS DÍAZ MONTANÉ PREHISTÒRIA P. IBÈRICA 2017-2018 cara triangular. I, com que utilitzaven les dents per tallar, s’han trobat desgast de les incisives: les utilitzaven com a tercera mà.
Per tant, analitzant i estudiant, consideren que no podem parlar que a la Sima de los Huesos són Heidelbergensis sinó que són Pre-Neandertals. Això vol dir que tenen unes característiques que els acosten molt més a la línia dels Neandertals que als Heidelbergensis.
S’ha considerat que els Neandertals no van aparèixer com un procés lineal i amb un sol grup, sinó en una sèrie de canvis que es produeixen en diferents llocs i grups, formant una sèrie de mosaic per tot Europa.
La presència de tantes restes acumulades al fons, s’interpreta de la següent manera. Hi ha dos tipus de mort: l’atricional, en que hi ha molta mortalitat infantil, i per tant, trobaríem molts nens i a mesura que van creixent, trobem menys individus morts; i de vells tornem a trobar-ne més. Per tant, és lo normal, els individus sans són els que estan al mig de l’edat mitjana.
Un altre tipus de mort és per causes catastròfiques. L’edat de la mort és entre 10 i 35-45 anys. El 65% corresponen a adolescents i adults joves d’entre 10 i 20 anys. Aquesta no és una mort normal.
Segons els ossos trobats, es pensa que molts van tenir morts violentes degut a les fractures cranials. Els estudis que s’han fet sobre la població, és la mateixa població biològica, és a dir, sembla que la disposició dels ossos és bastant propera en el temps. També es pensa que procedien d’un territori relativament petit.
Quan es va començar a treure material de la Sima de los Huesos, es va fer una Universitat d’Estiu a Astúries, Gijón, i l’Eudald feia unes xerrades sobre Atapuerca. Allà, va anunciar que havia sortit una troballa espectacular: que havia sigut una disposició dels ossos accidental. Més tard, es va considerar que els individus havien estat llençats sencers i les fractures creades eren postmortem.
Les possibles interpretacions: en primer lloc, que els homes estaven vivint a la cova, que vingués una gran riuada i que se’ls emportés cap a la galeria (haguessin mort ofegats, s’hagués esfondrat la cavitat i haguessin mort...). Es descarta que s’hagués produït per causes geològiques, per les evidències geològiques i perquè si hagués sigut una catàstrofe d’aquest tipus, s’haguessin trobat individus de totes les edats.
Es descarta que fos per l’acció de depredadors, perquè a totes les restes de la fauna recuperada a la Sima hi ha herbívors, que era el que menjaven (herbívors, perquè donava un altre tipus de consistència a la carn). Es creu que una de les sales de les coves seria utilitzada com a óssera. S’han trobat molts individus óssos joves que havien mort allà baix, perquè els feien servir per menjar i els tenien allà sense aliment ni aigua.
ndiazmon NEUS DÍAZ MONTANÉ PREHISTÒRIA P. IBÈRICA 2017-2018 La hipòtesis és que no es va produir una catàstrofe. El que sí que s’ha vist és que es llençaven els individus sencers per la boca d’aquest pou i, per la inclinació, s’anaven dipositant al fons de la galeria. Hi havia una intenció de separar els morts dels altres vius.
Una de les hipòtesis que donaven que no es tractava d’una deposició fortuïta, accidental, era que no hi havia ni foc ni cap tipus de indústria. Però l’any 2003 apareix un bifaç, en un lloc on no hi havia hagut hàbitat. Es va veure que era un bifaç sense utilitzar (es va anomenar excalibur, i va provocar crítiques, aquest nom, perquè van pensar que també es podia anomenar l’espasa del Cid).
Van arribar a la conclusió que era una peça d’aixovar funerari. De moment, no ha sortit cap peça més, d’aquestes. Per tant, es considerava que era un lloc d’enterrament. En aquest moment, encara els morts no s’enterren. A la resta del món (Europa, Àfrica i Euràsia, no hi ha cap enterrament encara, els arraconen dels vius al fons de les coves). Per tant, seria el primer lloc on es vetllava pel respecte, una consciència de separar els morts dels vius. Ara segueixen parlant d’això, però ja no s’associa tant a un aspecte espiritual com es creia al principi.
La xemeneia de la Sima de los Huesos es va produir per l’aigua.
Però ara s’ha trobat que les fractures són postmortem. Cada vegada, la hipòtesis que eren llençats sencers, que era una manera de separar els vius dels morts... Cada cop es va desmentint, perquè estan veien que no acaba de tenir sentit.
La Cueva Fantasma és la novetat d’aquest any. No la situen encara al mapa, ja que encara hi ha runa i no està protegida. Però aquesta podria ser una prova que donaria les restes d’aquests pre-Neandertal. Estan traient runa i creuen que l’any que ve la podran començar a excavar. El que diuen és que dins de la runa van trobar un parietal del Neandertal Clàssic (els més antics dels Neandertals). Per tant, tindria una cronologia relativa. Els Neandertals són des del 300.000. Es deia que els neandertals eren del 35.000, 40.000... Quan comencin les excavacions, segurament es trobarà informació molt valuosa per trobar restes d’on vivien els morts de la Sima de los Huesos.
Hem vist una hipòtesis d’arribada d’Orce, a través de l’Estret de Gibraltar. I la que és acceptada per tothom avui en dia és la proposada per l’equip d’Atapuerca. Ergaster surt d’Àfrica, i es divideix entre Europa i Àsia (Erectus) fins que arriba a Atapuerca.
...

Tags:
Comprar Previsualizar