3.2 Teoria de la difusió d'innovacions (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Tecnologies de la informació i la comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 20/10/2014
Descargas 78
Subido por

Vista previa del texto

Teoria de la difusió d'innovacions Roger, Everett M. (2003): Diffusion of Innovations. New York: Free Press (5a ed.) La teoria de Rogers explica com una tecnologia es difon en la societat. No explica, per tant, el mateix que les teories anteriors.
Difusió És el procés pel qual una innovació es comunica a través de certs canals durant el temps entre els membres d'un sistema social. És un tipus especial de comunicació, en el qual els missatges estan concebuts com a noves idees.
Innovació • “Idea, pràctica o objecte percebut com a nou per un individu o una altra unitat d'adopció (grup social de pes).” • “Una tecnologia és un disseny per a l'acció instrumental que redueix la incertesa en les relacions causa-efecte compromeses en aconseguir un resultat desitjat”.
◦ És a dir, és menys probable que no funcioni bé.
• Els atributs de les innovacions són: ◦ Avantatge relatiu. Ha de ser millor que la tecnologia existent (més eficient, més eficaç, més útil...) ◦ Possibilitat d'observació. Les millores que ofereix han de ser evidents per l'usuari.
◦ Complexitat. Com menys complex d'utilitzar sigui per l'usuari millor. Ha de ser intuïtiva.
◦ Compatibilitat. En dos sentits (tècnic i social/cultural) Tècnic -> ha de ser compatible amb la tecnologia ja implantada Ex: cotxe elèctric. Social/cultural -> no pot xocar amb els valors culturals i socials d'aquella societat. Ex: energia barata però molt contaminant. La gent no l'accepta pels valors socials.
◦ Possibilitat de ser provat (trialability). L'usuari ha de poder provar al tecnologia abans d'adquirir-la.
◦ Re-invenció per part de l'usuari. Si els usuaris poden donar-li un ús alternatiu al que els dissenyadors havien previst la innovació augmenten les seves possibilitats d'èxit.
(Aquest atribut no estava a la primera edició de la teoria, va ser incorporada en les següents edicions.) Com més atributs tingui una innovació més possibilitats hi ha que triomfi. El problema és que Rogers no explica quins d'aquests atributs són més importants.
Canals de comunicació • “Un canal de comunicació és el mitjà pel qual els missatges van d'un individu a un altre”.
• Els mitjans de comunicació de masses són més efectius creant coneixement sobre la innovació -> repetició dels missatges sobre aquella tecnologia. (És molt fàcil assabentar-te dels nous productes d'Apple gràcies als mitjans de comunicació.) • Els canals interpersonals (o “xarxes socials” [xarxes socials tradicionals. Cara a cara, no internet]) són més efectius a l'hora de formar i canviar actituds envers una nova idea i, per tant, a l'hora d'influir en la decisió d'acceptar o rebutjar una innovació.
La gent confia més en l'opinió d'algú proper que del que es digui als mitjans de comunicació.
Temps És un factor implicat en: 1. Procés d'innovació-difusió. És el procés a través del qual un individu passa d'un primer coneixement de la innovació a adoptar una postura envers la innovació i a prendre una decisió sobre si adoptar-la o rebutjar-la.
Coneixement (a través dels mitjans de comunicació) --> Persuasió (em convenço que la tecnologia em serà útil) --> Decisió d'adquirir-la --> Implementació (la començo a utilitzar) --> Confirmació (estic satisfet amb la tecnologia i me la quedo) Aquesta seqüència es pot trencar en qualsevol dels passos.
2. La innovationess és el grau de rapidesa amb el qual un individu adopta noves idees respecte a d'altres membres dels sistema social del qual forma part.
◦ Els innovadors o generadors (2,5 %). Són els primers a utilitzar la innocació. Volen experimental.
◦ Els primers adoptants (13,5%). Líders socials (se'ls reconeix el coneixement sobre aquell camp). Adopten la tecnologia perquè reconeixen els seus beneficis i tenen prestigi perquè ho solen fer amb èxit. Tenen capacitat d'influència. Si aquests primers adoptants dubtin a implementar o no confirmen segurament no arribaran els altres membres del sistema social.
◦ La primera majoria (34%). Deliberen abans d'assumir-la. Necessiten referències d'experiències d'èxit (primers adoptants).
◦ La majoria tardana (34%). Els escèptics. Incòmodes amb la tecnologia. Els cal la pressió social dels grups anteriors.
◦ Els endarrerits (16%). Últims a adoptar-la o que la rebutgen. Inclou els que mai l'adopten. Són els tradicionals: prenen la decisió com la generació anterior.
3. Índex d'adopció de la innovació: temps necessari per a que un cert percentatge de membres d'un sistema social adopti una innovació. Fa referència al grup social. Com més ràpid s'arribi els individus adoptin la tecnologia el grup social arriba abans a la maduresa tecnològica.
Sistema social Conjunt d'unitats (individus) interrelacionades compromeses, disposades a solucionar problemes de forma conjunta per tal d'assolir un objectiu comú.
• Un sistema té una estructura (una organització) i unes normes (pautes de comportament).
• En un sistema és especialment important el paper del líder d'opinió, individu que pot influir sobre les actituds i comportament dels altres com vol i amb relativa freqüència.
Obsolescència programada 3 maneres d'entendre l'obsolescència programada • Escurçament de la vida del producte. -> tècnica • Creació de necessitats -> màrqueting • Obsolescència programada obligatòria -> Estat Depenent del model de societat la ciència i la tecnologia es desenvolupen d'una manera o una altra.
A la societat de consum la tecnologia es desenvolupa seguint la presmisa de l'obsolescència programada.
El model de societat es basa en els valors que té aquella societat.
...