2. Síndrome dels parells cranials (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura fisiopatologia
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 18/04/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

SÍNDROME DELS PARELLS CRANIALS 1. SÍNDROME DEL PRIMER PARELL: NERVI OLFACTORI Nervi sensorial que s’origina en les cèl·lules bipolars de la mucosa olfactòria (foses nassals) i travessa la làmina cribrosa del etmoides fins arribar al bulb olfactori.
Manifestacions clíniques  Anòsmia: manca de funcionament de l’olfacte, incapacitat per percebre olors.
o Meningiomes (tumor a les meninges) /traumatismes, sobretot frontal que danyin la làmina cribrosa.
 Cacòsmia: percepció de pudors, que es pot presentar quan l’aire respirat és realment desagradable o com a conseqüència d’una al·lucinació olfactiva, o Crisis uncinades: crisi epilèptiques, sent olors que no passen.
2. SÍNDROME DEL SEGON PARELL: NERVI ÒPTIC.
Exploració:  Agudesa visual: la persona es tapa un ull o l’altre, i ha de dir quants dits veu o identificar lletres.
 Examen del fons del ull: es pot veure el nervi òptic, artèries i venes i veure si hi ha lesions en aquestes. També es pot observar la màcula i veure si té lesions.
 Campimetria manual: mirar tota l’esfera de la visió per saber si la persona ha perdut part de la visió.
Manifestacions clíniques  Edema de papil·la Inflamació de la papil·la òptica que és causada per l’augment de la pressió intracranial. La inflamació, generalment, és bilateral. Pot passar en un sol ull o en tots dos ulls.
o Protrusió edematosa del disc papil·lar amb turgència venosa i esborrament dels límits.
o Hipertensió endocraneana.
o Ens indica que hi ha hipertensió endocreana, que pot estar causada per un tumor o per excés de líquid.
 Neuritis òptica Disminució de la agudesa visual sense alteracions en el fons del ull a causa de la inflamació del nervi òptic.
La visió es pot acabar recuperant amb el temps. La inflamació pot afectar a la fibres nervioses, i disminuir la visió de la persona.
o Causes:  Esclerosis múltiple.
 Tumors orbitaris.
 Lesions tòxiques (alcohol).
Vies òptiques Depenent de la localització de les coses que veiem van a una part del cervell o a una altre, la part del mig més central va al mateix costat del cervell, en canvi les coses de les parts perifèriques passen a través del quiasme òptic i canvia de costat del cervell.
Parells cranials oculars (innerven la musculatura de l’ull):  III parell: Motor ocular comú  IV parell: Nervi patètic  VI parell: Motor ocular extern 3. TERCER PARELL: M.O.C. (és el parell cranial més important).
 Motilitat intrínseca: o Tamany pupil·lar: o R. fotomotor: il·luminació de la pupil·la i contracció d’aquesta.
o R. Consensual: il·luminació de la pupil·la i l’altre també es contrau.
o R. conjugació de la mirada.
o R. acomodació.
o R. convergència: quan acostes un dit i els dos ulls s’acosten a mirar-lo.
 Motilitat extrínseca Causes de paràlisis del III parell:  Aneurismes: dilatació localitzada en un vas sanguini (vena o artèria) causada per una degeneració o afebliment de la paret vascular.
 Tumors.
 Esclerosis múltiple: malaltia en què el propi sistema immunitari actua contra la mielina, una substància de la coberta de les fibres nervioses. És una malaltia neurodegenerativa, crònica i no contagiosa.
 Tòxics.
 Traumatismes.
 Meningiomes: tumor cerebral usualment benigne. Es presenta al teixit aracnoide de les meninges i s’adhereix a la duramadre. És de creixement lent.
Causes paràlisis IV i VI parell:  IV: o Lesions als tubercles quadrigèmins.
o Tumors.
o Aneurismes: dilatació de les arteries. Pot comprimir els òrgans propers i fins i tot arribar a trencarlos provocant una hemorràgia.
o Trombosis seno cavernós.
 VI: o Meningitis.
o Hemorràgia subaracnoide.
4. CINQUÈ PARELL: TIRGÈMIN  Part sensitiva: sensibilitat.
En diferenciem tres parts:  Oftàlmica: front, còrnia, conjuntiva, dors nas.
 Maxil·lar: llavi superior, galta, maxil·lar superior, dents superiors, i bòveda platina.
 Mandibular: llavi inferior,, menó, terra boca, ⅔ anteriors de la llengua.
→ Part sensitiva: reflexes.
 Reflex cornial: amb una mica de cotonet li toques la conjuntiva a veure si tanca l’ull.
 Reflex maseterino: amb el dit piques el mentó i ha de tancar la boca.
→ Part motora:  Músculs masseters i temporals.
→ Patologies freqüents:  Neuràlgia del trigemin: trastorn neuropàtic del nervi trigemin que provoca episodis d’intens dolor als ulls, orelles, llavis, nas, front, galtes, boca mandíbula i el costat de la cara.
 Trisme- tètanus: contracció constant i involuntària dels músculs de la masticació, que disminueix o impedeix l’obertura de la boca. El trisme és un símptoma precoç d’una infecció tetànica.
5. SISÈ PARELL: FACIAL  Paràlisi motora: o Central: o  Desviació de la comisura bucal.
 Alt. bucinador i musculatura cara.
Perifèrica:  Signe de bell: la persona no pot acabar de tancar l’ull.
 Desviació comisura bucal.
 Alt. bucinador i musculatura cara.
 Alteració secreció salivar.
 Alteració del gust.
6. VUITÈ PARELL: FACIAL  Exploració auditiva: o Agudesa auditiva.
 Sordesa de transmissió.
 sordesa de percepció.
o Prova de Rinne: prova d’audició, sobretot per avaluar la seva pèrdua en una orella (sordesa unilateral). A la prova es compara la percepció dels sons transmesos per via aèria amb els transmesos per conducció òssia, així es pot detectar ràpidament la presència de la pèrdua d’audició conductiva.
o Prova de Weber: prova de detecció ràpida de l’audició. Permet detectar la pèrdua d’audició conductiva unilateral (depèn de l’orella mitjana) i la pèrdua auditiva neurosensorial unilateral (depèn de l’orella inerna).
 Exploració vestibular.
o Proves de Barany.
o Nistagmes: espasme clònic dels músculs motors del globus ocular que produeix moviments involuntaris d'aquest en diferents sentits: horitzontal, vertical, oscil·latori, rotatori, mixt, etc. El globus ocular es desvia lentament, i de seguida torna a la posició original.
o Prova de Romberg: o Exploració de la marxa.
Síndrome vestibular:  Síndrome harmònic-central: o  Nistagme i desviació dels braços cap al mateix costat.
Síndrome vestibular-perifèric o Nistagme i desviació dels braços a la prova de Barany cap al costat contrari.
7. NOVÈ PARELL: GLOSOFARINGI Innerva el terç posterior de la llengua i la musculatura de la faringe i laringe.
Exploració:  Reflex nàusees  Elevació de la úvula. Es desvia al costat indemne.
 Contracció de la musculatura de la faringe  signe de la cortina.
8. DESÈ PARELL: NERVI VAGO Fibres motores al vel del paladar, faringe i laringe.
Fibres sensitives a la faringe, laringe, bronquis i esòfag.
Fibres autònomes a l’aparell respiratori, circulatori i digestiu.
Exploració:  Disfàgia: dificultat en la deglució.
 Reflexes autònoms 9. ONZÈ PARELL: NERVI ESPINAL Nervi motor, innerva músculs, esternocleidoma stoideo i trapezi.
Exploració:  Girar el cap.
 Pujar les espatlles.
10. DOTZÈ PARELL: NERVI HIPOGLÒS Nervi motor que innerva la musculatura extrínseca i intrínseca de la llengua.
Exploració:  Moviments de retro i propulsió i lateralització de la llengua.
11. SÍNDROME D’ASSOCIACIÓ DE PARELLS CRANIALS  Síndrome de Foster-Kennedy: o  Síndrome Esquerda esfenoïdal: o  Afectació dels parells III, IV, VI i V (b. Oftàlmica).
Síndrome seno-cavernós.
o  Atròfia òptica de un ull i edema de papil·la contralaterla.
Afectació dels parells III, IV, VI i V (complet) Síndrome Tolosa-Hunt: o Afectació dels parells III, IV, VI + Síndrome Claude-Bernard-Honer 12. SÍNDROMES ALTERNS  Síndrome de Weber o  Síndrome de Millars-Gübler o  Paràlisis III parell + Hemiplegia cont.
Paràlisis VI i VII parell + hemiplegia contra lateral.
Síndrome de Wallemberg o Alteració sensibilitat de la cara (V parell) + hemianestèsia termoalgèsica contra lateral.
...