3.Al-Àndalus (I) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Història medieval d'Espanya
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 22/03/2016 (Actualizado: 22/03/2016)
Descargas 27
Subido por

Vista previa del texto

3. Al-Àndalus La ràpida expansió de l’Islam durant els primers anys de la seva existència portarà a la conquesta d’immensos territoris per part dels musulmans. L’ocupació musulmana a la Península Ibérica, a principis del segle VIII, és sens dubte un dels fets més transcendentals de la seva història. El nom d’al-Àdalus, d’incert origen però d’una rapidíssima implantació, designarà des d’aquell moment el territori anteriorment anomenat Hispània, en una nova concepció política, social i religiosa en la que l’element islàmic serà preponderant. Durant els foscos sigles altmedievlas, en els que el cristianisme occidental viurà sota la ignorància, l’al-Àndalus serà sinònim de cultura i civilització.
Islam, Història medieval universal: https://unybook.com/apuntes/fileab64c7ef8d0578f7dd1acb6d064a61cd/historia-medieval/islam A partir el 711 arriben els musulmans a la Península Ibèrica, i s’hi estaran fins el 1492. És el moment en que el predomini a la Península és dels musulmans. El 1031 desapareix el Califat de Còrdova, i així els musulmans deixen de tenir l’hegemonia en el territori. A la batalla de Covadonga es comença a imposar el regne de Castella.
La primera menció de l’al-Àndalus ho trobem a una moneda, en una cara la inscripció en llatí i l’altra en àrab. La península Ibèrica l’anomenaven Yazirat al-Andalus. Tres etapes de l’al-Àndalus:  Assentament dels musulmans a la Península (711-756). Les forces cristianes han desaparegut de la Península. L’al-Àndalus és sols una província del Califat omeia de Damasc. La província estava governada per un emirat depenent de Damasc.
 L’emirat Omeia (756-912). Es trenquen les relacions administratives i polítiques amb el Califat de Bagdad. Un dels antics Omeies derrotats a Damasc es trasllada a Còrdova i crea l’Emirat independent de Còrdova.
 El Califat de Còrdova (912-1031). Abd-ar-Rahman III trenca definitivament amb Bagdad, ja que no reconeix la supremacia religiosa del Califa de Bagdad. Ell mateix es proclama Califa i crea el Califat de Còrdova.
Assentament dels musulmans a la Península (711-756) Quan Mahoma mor el 632 la religió musulmana ja s’ha establert per la Península d’Aràbia. Durant els primers 4 Califes Ortodoxes (632-661) es viu un moment d’un gran expansionisme, enfrontant-se a l’Imperi Sassànida (Iràn) i l’Imperi Bizantí. Síria cau el 636, Jerusalem el 638 i Egipte al 641.
Els Califes Ortodoxes són substituïts pels Califat Omeia de Damasc (661-750), amb ells els musulmans s’estenen pel nord d’Àfrica. Així tenim el regne musulmà a tocar del Visigot.
1 Les principals causes de l’expansionisme musulmà són:  La nova religió és senzilla, per tant les seves creences permeten una fàcil adaptació a la vida quotidiana de les poblacions.
 Part de la població era de fe cristiana o jueva, inicialment els musulmans tenen una actitud de respecte davant les comunitats del Llibre (ahl al-Kitab). Es viu una tolerància cap a les persones i les seves propietats, així les poblacions no musulmanes no els veuen com un perill.
 Aprofiten les tensions internes dels Estats a conquerir.
 Totes aquelles comunitats que es neguin a la predicació del missatge islàmic seran destruïts, és a dir, practiquen la violència contra tots aquells contraris a la fe musulmana.
 Creuen en la Guerra Santa, tenen una moral de victòria, que els hi donen una supremacia militar.
A inicis del segle VIII, en el regne Visigot, es vivien tensions entre els partidaris d’Akhila II i els de Roderic, que provoca lluites internes. A això se li ha d’afegir les tensions socials a causa de les males collites, epidèmies i Pestes.
En aquest context tenim els musulmans a les portes de la Península, pel sud. A l’època del rei Vamba s’havien produït enfrontaments navals (672-680) contra els musulmans.
El 710 es viu un primer intent dels musulmans d’entrar a la Península. Finalment el 711, el governador d’ Ifriquiya, Musa ibn Nusayr, té contactes amb els partidaris d’Akhila II.
Musa envia al general Tariq ibn Ziyad per enfrontar-se al regne Visigot, els musulmans derroten a Roderic a la Batalla de Wadilakka (Guadalete).
En aquest moment els musulmans s’estableixen al sud de la Península. A l’estiu de l’any següent l’exèrcit musulmà de Musa ibn Nusayr entra a la Península. A partir d’aquest moment inicien l’expansionisme dins la Península.
Tariq ibn Ziyad es dirigeix cap al centre, direcció Toledo, passant per Còrdova; mentre que Musa ibn Nusayr va direcció Oest, fins a trobar-se a Toledo. A continuació, units els dos exèrcits, segueixen cap al Nord fins arribar quasi a les costes del Nord.
2 Abd al-Aziz, fill de Musa, dirigeix un exèrcit en direcció Sud-Est. En aquest sector un noble visigot crea el senyoriu de Tudmir (711-713). Musa i Tudmir firmen un suhl, una capitulació on a canvi de no enfrontar-se, Tudmir reconeix la sobirania de Damasc, i els seus habitants podran mantenir les seves propietats. Alhora Musa i Tariq continuen l’expansionisme cap al sector més Oriental, Tariq arriba fins al Baix Ebre i el Montsià, i Musa a Saragossa i Catalunya Occidental.
Per tant durant el mandat de Musa i Tariq el regne Visigot de Toledo desapareix, excepte en el sector Nord de Catalunya i Septimània encara hi ha un noble visigot, Ardó, que és reconegut rei de les restes del regne Visigot, del 713 al 720.
Causes de la rapida descomposició del regne Visigot:  En aquest moment el regne Visigot de Toledo estava desestructurat. La monarquia està afeblida a causa de les lluites dinàstiques, que comporta una noblesa dividida.
 Que la noblesa estigui dividida provoca una incapacitat militar, ja que era la noblesa qui tenia el poder militar.
 El món rural està en decadència per culpa de les plagues i males collites. Això provoca un malestar social. Alhora el paper de les ciutats era menor.
Per tant tenim una població propícia a acceptar uns nous senyors, diferents dels monarques i nobles Visigots. Quan aquests nous senyors, emirs i poble musulmà, fan les seves conquestes, través de pactes anomenats ahd, les autoritats musulmanes es comprometen a donar protecció als dimmís1 i respectaran les seves creences i propietats. A canvi han de pagar tributs personals (monedes) i territorials (part de la collita). Aquests pactes van propiciar l’apertura de portes de moltes ciutats als musulmans. Aquest procés va del 711 al 716. Pràcticament el regne Visigot ja ha desaparegut.
El 716 el Califa Omeia de Damasc criden a Musa i a Tariq perquè expliquin la situació del món musulmà a la Península. Marxen cap a Damasc. A partir d’aquest moment desapareixen de la història peninsular. Al mateix any s’estableix l’Emirat de l’al-Àndalus, i el 717 s’establirà la capital a Còrdova. L’emir serà Abd-al-Aziz (714-716). Successors: Al Hurr (716-719). Al Samh (719-721). Anbassa (721-726). Organitzen l’Emirat i acaben amb la conquesta musulmana de Catalunya i la Septimània.
En fase de 716-756 els musulmans acaben d’estendre’s per la península i Septimània, i posen les bases de l’Emirat de Còrdova.
El 717, amb al caiguda de Barcino, la Península ja està en mans dels àrabs. El 720 travessen els Pirineus, derroten a l’últim rei visigot Ardó, i fan caure la Septimània i Narbona. Amb aquest fet el regne Visigot de Toledo desapareix totalment del mapa. Els 1 Els protegits. Comunitats cristianes i jueves que accepten les autoritats musulmanes.
3 que no accepten els musulmans es traslladen o a la zona de Cantàbria o en el regne Franc.
L’expansionisme musulmà continua cap al Nord, s’apropen al riu Loira i el Roine.
Conquereixen la ciutat de Carcassona i Nimes. Aquí l’expansionisme no és tan senzill com a la Península, ja que hi troben resistència, sobretot dels exèrcits merovingis i dels camperols. L’exèrcit no està dirigit pel monarca, sinó pel majordom de palau2. En aquest moment el majordom era Carles Martell. Aquest destrona el rei merovingi i inaugura la dinastia dels carolingis. L’hereu de Carles Martell serà Carlemany.
El 732 a la Batalla de Poitiers, Carles Martell, amb l’exèrcit merovingi, derrota als musulmans, i mor el seu líder Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí. Aquesta derrota marca el punt més Occidental que arriben els musulmans.
El 732 l’al-Àndalus s’estén per quasi la Península Ibèrica, excepte al Nord Cantàbric.
També estan a la Septimània. El 720 a la Batalla de Covadonga s’inicia el regne d’Astúries.
En aquest context els Emirs han de començar a organitzar l’Estat, l’al-Àndalus. És una governació separada de Ifriquiya, però depenent del Califat dels Omeyes de Damasc. En aquests anys s’ha traslladat la capital de Sevilla a Còrdova. Per exercir millor el domini organitzen el territori en províncies anomenades kura, al davant de cada una d’elles hi ha un wali3. Les províncies frontereres del Nord reben el nom de tagr, eren zones defensives. Per a defensar les fronteres deixen un espai de frontera, és un espai semidesèrtic, està al Nord del riu Duero. Fa de frontera entre els regnes cristians i els 2 Persona encarregada de les questions de la monarquia.
3 Subgovernador. Persona encarregada de dirigir la província.
4 musulmans. És una terra de separació i enfrontament, però també un lloc de trobada i intercanvi entre el món musulmà i el cristià. Al llarg de la Reconquesta serà una frontera que s’anirà traslladant cap al Sud.
Entre el 732 i el 756 es creen les bases estatals de l’Emirat de Còrdova, que depèn del Califat de Damasc. S’acaba l’expansionisme militar, és un moment d’inestabilitat interna. Les poblacions islàmiques són àrabs i berebers, aquests últim majoritaris. Però el grup dirigent eren els àrabs. Entre el 739-740 es produeix una soblevació de la població bereber, la qual abandona les terres del Nord de la Meseta i derroten als àrabs.
Aquests es veuen obligats a demanar ajuda als Sirians, que es trobaven al nord del Magreb. Entren per l’estret i derroten als berebers al 741. Les causes de l’aixecament són que els àrabs tenien el poder dirigent i les millors terres, que es trobaven al Sud.
Els berebers tenen la doctrina Kharigita, procedent d’Aràbia, es viu l’islam amb molt de rigorisme social i igualtat entre els creients, per tant rebutgen el principi hereditari del poder. Els berebers adopten aquesta doctrina a causa de la seva situació desfavorida.
Quan els Sirians han entrat a la península i derrotat els berebers, el govern de l’emirat està en mans dels Sirians i dels àrabs. Els àrabs estan dividits en dos grups nobiliaris: els guaraixites, es creu més superior perquè creuen que formen part dels descendents de Mahoma, provenen d’Aràbia del segle VII; els iemenites són un grup més sedentaris i dedicats al comerç. Aquests dos grups agafaran el control del poder. És una època d’inestabilitats, on s’hi afegeix que entre el 750 i el 753 es viu un període de sequera.
Aquest període del 732-756 els grups islàmics han situat el seu poder mitjançant lluites internes i contractes econòmics agraris amb el poble. Paral·lelament, al voltant del 750, la majoria dels nous pobles que s’han incorporat en l’expansionisme del Califat Omeya de Damasc, van agafant força i no veuen clar que els Omeyes tinguin que manar eternament. Amb aquestes bases, s’inicia una revolta interna en el Califat, liderada per dos generals, que uneixen tots aquests pobles, i reivindiquen els seus drets davant de Damasc. Per tant el 750 l’últim Califa de Damasc és destronat i assassinat. S’inaugura el Califat dels Abbàssides, es vol crear un islam menys àrab i més Oriental, són de caràcter Xiïta.
Aquest fet fa que un net d’un Califa Omeia anterior, Adb al-Rahman fuig de Damasc i es refugia al Magreb, entra població bereber. Al assabentar-se de la situació de l’alÀndalus, a l’any 756 desembarca a la Península i troba partidaris entre els àrabs iemenites i els berebers. Derrota a l’Emir del moment, i al mateix any controla l’alÀndalus. Es proclama Emir, sota el nom d’ Adb al-Rahman I, i crea l’Emirat independent de Còrdova.
5 ...

Comprar Previsualizar