Tema 1 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 2º curso
Asignatura Anàlisis clíniques i diagnòstic de laboratori
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 26/02/2017
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1: Estructura i organització bàsica del laboratori d’anàlisis clíniques  Professionals: Auxiliars, tècnics superiors de laboratori clínic (fan les tincions, col∙loquen les  mostres..., fan les feines que el facultatiu demana), administratius, facultatius especialistes  Àrees funcionals  Àrea de bioquímica   S’estudien els enzims, els substrats, les hormones...  El laboratori de bioquímica és el que està més automatitzat, cada mòdul són analitzadors  connectats en sèrie i estan preparats per fer un gran volum de mostres. Les mostres entren per  una banda, circulen per darrere dels analitzadors...  Hi ha altres laboratoris amb un sistema modular, els equips estan situats de forma individual i  quan les mostres s’han acabat d’analitzar si convé es passen a un altre analitzador.  Àrea d’hematologia  3 Conté aspectes clínics i de laboratori, és una especialitat restringida només a metges.  v1 2 L’hematologia de laboratori s’ocupa de la fisiologia i patologia de la sang i dels òrgans  hematopoètics, del sistema hemostàtic en els vessants hemorràgic i trombòtic. També  comprèn l’obtenció de la sang, el tractament dels seus components i l’administració.  L’hemograma és una prova que està molt automatitzada, cada mòdul és un analitzador que  reconta i classifica les cèl∙lules de la sang segons la mida i la seva condunctància, s’anomenen  citòmetres (ens poden donar una informació gràfica  agrupen les cèl∙lules en diferents  categories).  la Els facultatius demanen als analitzadors que quan tinguin dubtes els avisin per fer una revisió  de la sang al microscopi ja que les màquines no ho fan: s’agafa una extensió de sang amb un  porta i es tenyeix per veure les tres sèries (glòbuls vermells, plaquetes, cèl∙lules blanques =  leucòcits). Els leucòcits es contaran i s’agruparan, es mira si les plaquetes formen agregats etc.  Els facultatius han de conèixer molt bé les característiques de la sang perifèrica.  Àrea de microbiologia i parasitologia  L’objectiu és l’estudi dels microorganismes que tenen relació amb l’espècie humana:        Detecció, aïllament, identificació  Mecanismes de colonització i patogenicitat  Mecanismes de disseminació i transmissió (rentat de mans..)  Significació clínica i epidemiològica: es fan les declaracions d’alguns microorganismes  que es necessiten per fer la vigilància epidemiològica de la generalitat.  Procediments pel control sanitari o terapèutic   Resposta biològica de l’ésser humà  Quan parlem de microbiologia s’inclouen els bacteris, virus, fongs, protozous, paràsits.  La microbiologia és la part del laboratori menys automatitzada, és la més manual.  Al laboratori es sembra i es fa una extensió en una placa d’agar (medi de cultiu ric en nutrients  on el microorganisme pugui créixer bé). Creixen unes colònies i es fa una suspensió i  l’enfrontem a diferents reaccions químiques que si son positives o negatives en diferents  algoritmes ens acabaran donant els microorganismes dels quals es tracta.  Lo més important és fer amb el microorganismes un antibiograma. Amb la suspensió que  tenim de la colònia la sembrarem en una altra placa de petri i posarem discs amb paper de  filtre amb diferents antibiòtics i el posem 24 h a l’estufa. Veiem que ha crescut la colònia però  hi ha espais que la colònia no ha crescut per l’antibiòtic. Es tarden 48h en obtenir un  antibiograma.   Per avançar existeixen un sistemes en placa, agafem la colònia i fem la suspensió. Hi ha 97  pouets, ho incubem a una estufa i hi ha un lector que és capaç de detectar el creixement del  microorganisme i també en els pouets de l’antibiòtic, tot i així és un sistema lent, per tal que  sigui més ràpid es recorre a les tècniques de biologia molecular.  El pus en comptes de sembrar‐se es fa una suspensió i s’enfronta a sondes de microorganismes  coneguts per veure si hi ha correspondència. En 4‐5h si hi ha hibridació del DNA per veure quin  microorganisme és.  3 Àrea d’immunologia  v1 2 La immunologia és una disciplina que tracta de l’estudi, diagnòstic i tractament de pacients  amb malalties causades per alteracions dels mecanismes immunològics.  Quines malalties són ?     la  Els mecanismes immunitaris no actuen adequadament, per raons genètiques o  adquirides (immunodeficiències, incloses la SIDA)  Per la transformació neoplàsica de cèl∙lules del sistema immunitari (tumors limfoides)   Actuació d’anticossos específics i/o limfòcits sensibilitzats que produeixen lesions  tissulars a l’hoste (hipersensibilitat immediata i autoimmunitat).   Les lesions poden ser el resultat de l’acció del sistema immunitari en la defensa contra  microorganismes (infecció i immunitat)  El rebuig d’al∙loinjerts (transplantaments i transfusions)   La immunologia és una disciplina poc automatitzada. S’utilitzen normalment 2 mètodes:  Reacció d’antigen‐anticòs i hem de saber‐ho a través de dos mètodes in vitro:  o o Posar com a senyal hematies, si hi ha aglutinació vol dir que hi ha hagut la reacció  Amb un fluorescent  Genètica  No existeix com a especialitat via FIR  Dos exemples del que es fa al laboratori de genètica:  o o   Cariotip amb els 23 parells de cromosomes  Fish: apareixen els cromosomes desaparellats, s’han incubat amb una sonda marcada i  les mutacions apareixen d’un color diferent.    Organització del laboratori d’anàlisis en funció del nivell assistencial       Tipus de laboratori: hospitalari, assistència primària, mixt  Titularitat del laboratori: públic (amb gestió privada o pública) o privat   Model organitzatiu: mòduls d’extracció externs, àrees de coneixement diferenciades,  facultatiu especialista en les diferents àrees   Activitat de recerca   Activitat docent: acreditació per la formació d’especialistes, formació de personal  tècnic  Laboratori assistència primària:    Donen resposta a les patologies que es controlen a la consulta de l’AP.  Gran volum de determinacions de baixa complexitat: automatització.   Bioquímica, hematologia, microbiologia i parasitologia.  Laboratori hospitalari:  Ubicats en els hospitals.   Laboratoris d’hospitals comarcals: més complexitat que a l’AP   Laboratoris d’alt nivell en hospitals terciaris: altament especialitzats i sovint els  facultatius són especialistes en bioquímica clínica, hematologia i hemoteràpia,  microbiologia i parasitologia o immunologia. Poden donar servei a centres d’AP que  requereixen determinades proves més complexes    Alguns laboratoris hospitalaris estan acreditats per formar especialistes (residents).  v1 2 3    Laboratoris mixtes:   Molts laboratoris de primària han estat assumits per hospitals, que compaginen la part  més especialitzada amb la bàsica.  la Titularitat dels laboratoris  Titularitat pública: són els laboratoris hospitalaris de tercer nivell  Titularitat privada  Mòduls d’extraccions  És l’espai on els professionals sanitaris realitzen les tasques d’obtenció, recepció i identificació  de les mostres biològiques humanes, per dur‐les a processar a un laboratori clínic. Sotmés a  regulació administrativa  Docència i recerca  DOCÈNCIA:   Els laboratoris docents han d’estar acreditats i complir una sèrie de requisits per poder  ser Unitats docents.  RECERCA:   Dins del programa de formació es contempla l’adquisició de coneixements relatius a la  “metodologia de la recerca” i la col∙laboració en un projecte de recerca.   Dins dels laboratoris d’anàlisis clíniques els projectes de recerca solen anar lligats a la  indústria del diagnòstic in vitro.  Normativa d’autorització: registre de laboratoris clínics  DOGC 2031 29/3/1995:  Titular: tècnic facultatiu especialista del laboratori clínic, que es responsabilitzarà de l’activitat  sanitària.  Requisits físics:      Àrea administrativa  Àrea d’obtenció de mostres (en el propi laboratori o en altres locals)  Àrea de realització de les anàlisis: utillatge adequat   Àrea de neteja de material i eliminació de residus: ha de seguir la normativa vigent.  Requisits d’equipament: disposar els equips necessaris i del manual de manteniment:  Revisions periòdiques   Incidències  3 o o Control de la qualitat (és un dels punts claus): Establir un pla de garantia de la qualitat que  inclou:   Control intern   Programa d’avaluació externa de la qualitat  v1 2 o o Manual de procediments:  Obtenció de les mostres   Procediments analítics  Control de qualitat  Eliminació de residus  la o o o o Dictàmens analítics (informes):  o o o o Nom i cognoms del pacient, edat, sexe   Nom del metge sol∙licitant   Límits de referència de les magnituds biològiques en què sigui possible   Identificació del responsable de la validació final  Certificació i acreditació  CERTIFICACIÓ: procediment mitjançant el qual una tercera part dóna una garantia escrita que  un producte, procés o servei és conforme amb uns requisits especificats.  ACREDITACIÓ: procediment mitjançant el qual un organisme dóna reconeixement formal que  un organisme o individu és competent per dur a terme tasques especifiques.  Les normes ISO tenen un índex amb una sèrie d’accions que s’han de fer que si es compleixen  et poden certificar o acreditar.  La de certificació és la ISO 9001:2015 i la d’acreditació és la ISO 15189:2013 i és exclusiva de  laboratori. La única entitat que té capacitat per donar una acreditació és ENAC i les entitats  que poden certificar són diverses però han d’estar autoritzades per ENAC i són AENOR, LGAI..  ...

Comprar Previsualizar