Tema 1: Normalització, uniformitat i conformisme (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Influència Social i Grups
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 26/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Bloc I: Influència social Tema 1: Normalització, uniformitat i conformisme 1. Introducció La influència és un concepte molt ampli. Quan parlem d’influència, d’entrada ens referim a aquelles fenòmens en els quals veiem com quelcom exerceix algun tipus de força per a produir un canvi. A actua sobre B transformant-lo en B’ (ABB’). En psicologia però ens interessaran els canvis sobre les persones. Per als psicòlegs socials però aquesta definició es queda curta, ja que ens interessa la influència que generen persones sobre persones, però fins i tot així se’ns queda curta.
Entendrem en psicologia social la influència com al procés a traves del qual les persones o els grups canvien els pensaments, sentiments i conductes d’altres persones.
Habitualment tendim a pensar que tenim una ideologia pròpia, que ve de nosaltres mateixos sense tenir cap procés d’influència per part de cap agent extern, però la resta de les persones sí que ho estan, sí que reben influencies externes que els condicionen. Però la realitat és que tots, la majoria de les vegades més de les que creiem, estem sotmesos o hem estat sotmesos a algun tipus d’influència. Som éssers influenciables, que estem sotmesos contínuament a diferents tipus de pressió i influència.
Coneixem diferents tipus d’influència. Segons Moscovici, un dels elements importants per diferenciar els diferents tipus d’influència és el conflicte: • • • Normalització: Procés d’evitació del conflicte dins dels grups mitjançant compromisos mutus i convergència gradual cap als punts de vista de la resta. D’aquesta manera, cedint, s’evita el conflicte grupal, canviant tots el seu punt de vista. Això provoca conductes homogènies en els grups. D’alguna manera, quan parlem de creació de normes parlem d’un procés de normalització.
Conformisme: Resolució del conflicte mitjançant el moviment dels desviats cap a les posicions de la majoria. Les dues són modalitats d’influència majoritària, d’influència que exerceixen les majories sobre les minories. Acostumen a portar a la uniformitat i l’immobilisme, es difícil que es produeixin canvis mitjançant la normalització i el conformisme.
Innovació: Creació d’un conflicte dins del grup per una minoria dels seus membres i resolució mitjançant el moviment de la majoria cap a la minoria. Aquesta és l’única manera de variar l’homogeneïtat. D’aquesta manera poden produir-se canvis.
2. Normalització: Les investigacions de Muzafer Sherif La normalització és el procés de creació de les normes que regulen la conducta, la percepció, el pensament o els desitjos de les persones en una situació concreta.
Muzafer Sherif realitzà investigacions sobre la normalització mitjançant l’efecte autocinètic.
Aquest efecte es basa en una il·lusió òptica, en la qual teníem un punt de llum en un espai i veiem com aquest es mou sense que això sigui així. Es posava a persones per separat en una habitació a les fosques, i se’ls preguntava quant s’havia mogut la llum que observaven.
S’apreciaven diferencies individuals molt grans. Després, es situava a persones en grups que ja havien realitzat l’experiment prèviament, i s’apreciava com l’opinió de la resta influenciava en la pròpia, les respostes s’homogeneïtzaven. Hi havia un efecte de la influència, de normalització. Desapareixien les diferencies individuals. Seguidament, se’ls va tornar a fer la mateixa qüestió a tots per separat, i es va observar com les persones mantenien les mateixes conclusions que havien extret en el grup.
Desapareixien les diferencies individuals en els subjectes en els seus judicis individuals. Confirmem per tant que el procés d’homogeneïtzació que va produirse era fruit de la normalització. Va haver-hi un desplaçament per part dels subjectes cap a una posició intermèdia.
A les persones ens agrada pensar que el que pensem és cert. Per tant, quan no podem tenir evidencies empíriques sobre les nostres creences, busquem a d’altres persones que pensin com nosaltres per a corroborar-nos, per a poder comprovar que el que pensem és com ha de ser.
2.1. Influència informacional Una influència social informacional pot definir-se com una influència per a acceptar la informació obtinguda d’altres com evidencia sobre la realitat.
En un experiment, es demanava als participants que, després de veure una imatge, es reconegués al home que sortia a la imatge en una situació amb diferent vestimenta i més persones.Depenent de la dificultat es deixava més temps la foto inicial. A una part dels subjectes se’ls deia que simplement s’estava provant un test com a simple qüestió procedimental o tècnica, per veure el temps que calia mostrar les imatges o la lluminositat de la sala, mentre que a l’altra part se’ls deia que s’estava validant un test molt seriós i que en funció dels resultats obtinguts en la investigació es recomanaran una sèrie de procediments que s’usaran en casos judicials i policials.
Els resultats van demostrar com hi havia més influencia quan la tasca era de dificultat alta i importància alta, situacions en les quals el judici dels subjectes era més important per a la investigació, i per tant es tenia més en compte les opinions externes.
Això es produeix ja que som essers que necessitem la certesa, i per tant busquem la informació i la obtenim mitjançant altres persones, recorrem a obtenir aquesta informació mitjançant altres opinions.
Això produeix canvis i normalitzacions.
2.2. Comparació social Festinger amb la comparació social ens diu que ens basem en les opinions dels altres per a corroborar les nostres pròpies opinions o pensaments, com ja hem comentat anteriorment.
Bond va realitzar un experiment mitjançant el Facebook. D’aquesta manera, a Nord-Amèrica, tots els usuaris de Facebook van ser sotmesos a un experiment. Va haver-hi un grup control, un grup que va trobar-se amb un missatge sobre les eleccions al consell d’EEUU amb un comptador de gent que havia votat i un altre grup que va obtenir el mateix missatge i a més a més imatges amb les persones del seu perfil que havien votat.
Després van comprovar si les persones que havien indicat al Facebook que havien votat havien votat realment. Les persones que rebien la informació dels seus contactes que havien votat, van fer més click a la icona he votat que la resta de grups. A més a més, realment també van votar més que la resta de persones. Per tant, la actuació dels altres té influència en el fet de votar de la resta de persones.
2.3. Ignorància pluralista Latané i Darley van realitzar una sèrie d’investigacions sobre l’efecte de la presència d’altres persones sobre la probabilitat de la conducta d’ajuda. En una situació on veiem que algú necessita ajuda, quanta més gent siguem, menys probabilitat d’ajuda hi haurà que quan hi ha poques o només una persona. Aquest fet s’explica per la difusió de la responsabilitat d’ajudar o per la vergonya que pot produir fer un judici erroni sobre si algú necessita o no ajuda, cometre un error en l’avaluació de la situació.
3. Conformisme: Les investigacions de Salomon Asch La conformitat succeeix quan una persona canvia el seu comportament o actitud per a que sigui més similar al comportament o actitud d’un grup. La conformitat pot ocórrer sense que el grup desitgi exercir influència sobre l’individu, sempre i quan la persona conegui la posició del grup i vulgui estar en aquest.
No sempre però un canvi té perquè ser degut al conformisme, no tots els canvis es produeixen per conformisme.
Salomon Asch va realitzar un experiment per a comprovar aquest conformisme. En aquest, els subjectes es trobaven amb 3 línies, i se’ls preguntava quina s’assemblava més a una línia model. Els subjectes responien aquella que era obvia (la B) però al veure que els altres 9 subjectes que es trobaven amb ell, que eren còmplices, responien que la que més s’assemblava era la A, tot i ser obvi que era la B, n’hi havia que canviaven la seva resposta i acabaven responent com la resta.
En aquest experiment, es van poder registrar un 36,8% de respostes incorrectes, i un 24% de persones que en cap moment van cedir a la pressió del grup. De les respostes errònies, un 5% de les persones sempre cedien a la pressió del grup, mentre que un 27% cedien entre 8 i 12 vegades.
Al ser una tasca tan evident, el fet de què hi hagi un percentatge relativament alt de respostes incorrectes ens fa poder parlar de conformisme.
Es produeix conformisme ja que hi ha un desplaçament cap a la direcció de la posició majoritària en el cas de les persones que cedien a la pressió del grup.
Aquest experiment de Salomon només va fer-se amb homes.
En altres experiments on s’ha realitzat també amb dones s’ha comprovat com les dones tendien a ser més conformistes que els homes.
Modificant la variable de l’edat, podem veure en d’altres experiments com la tendència al conformisme es redueix en el cas dels homes i es manté en el cas dels homes. Aquest experiment va dur-se a terme en persones de cultura japonesa.
Apreciem per tant que en la socialització, als homes se’ls presenta més una actitud inconformisme que a les dones.
En aquests casos trobàvem unanimitat entre el grup excepte per la persona que realitzava l’experiment. Però si trobem altres persones que s’oposen al grup majoritari, aquesta influència de la majoria disminueix.
L’anonimat també influeix en la influència, ja que manifestant la resposta de manera anònima no hi ha la possibilitat de que se’ns jutgi i vigili en funció de la resposta que tinguem.
L’expressió pública o privada de la nostra opinió afavoreix per tant l’anticonformisme.
4. Influència normativa i influència informativa La base de les influències anteriors és la influència normativa, en casos d’anonimat, per exemple. S’entén per influència normativa la que observem quan un individu es conforma amb les expectatives positives d’un altre individu o grup amb la finalitat de guanyar en ell una sèrie de reforços i sentiments positius, no veient-se per tant ridiculitzat ni marginat per ell.
La influència informativa és el desig d’estar en l’opinió correcta, mentre que en la normativa volem que els altres ens jutgin de manera positiva. Quan parlem de conformisme en els experiments anteriors parlem d’interiorització, no de canvi al nivell privat. No canvien els seus pensaments sinó que es conformen per a ser acceptats.
Quan parlem de conformisme, el no discrepar implica en certa forma una por a parlar. En ocasions en comptes d’enfrontar-nos al grup donant respostes diferents simplement no manifestem les nostres creences, no expressem públicament allò en el que creiem.
Hi ha dues línies d’investigació o teories que ens parlen d’aquest fet. Un d’ells és el concepte de pensament grupal, creat per Irving Janis. Ell va realitzar un anàlisi sobre decisions preses pel govern d’EEUU que van ser fracassos. Aquestes decisions incorrectes tenen a veure, entre d’altres factors, per la evitació activa del conflicte, per buscar a tota costa la unanimitat. En aquestes decisions dolentes, es callava sempre a les persones que no hi eren d’acord, o hi havia persones que no parlaven per por a ser rebutjats.
L’altre línia d’investigació es basa en l’espiral del silenci, concepte creat per Elisabeth NoelleNeumann. Ella ens deia com l’opinió pública, en termes generals, és el resultat del conjunt d’opinions dels individus en concret. Nosaltres per formar les nostres opinions, ens fixem en els mitjans de comunicació, a més a més de les opinions de les persones del nostre voltant.
Quan mirem els mitjans de comunicació, hi ha creences que tenen major visibilitat o s’expressen amb major facilitat que d’altres. Aquest fet a que sigui més difícil expressar una opinió sobre la qual s’aprecia com els medis hi estan més en contra, formant l’espiral del silenci, ja que el silenci d’uns afavorirà el silenci dels altres. La postura dominant no té perquè ser la majoritària sinó simplement la més visible, i aquesta visibilitat produeix por a parlar.
4.1. Influència normativa referent Aquesta influència intenta no discriminar entre influència normativa i informativa. Recordant l’experiment dels vots electorals i Facebook, podem veure com quan les persones que apareixien que havien votat eren amistats reals i properes, es produïa la influència. Aquesta per tant venia per les persones que realment eren properes a nosaltres.
Quan parlàvem d’influència informacional dèiem que teníem la necessitat d’estar en allò cert, però les fonts de credibilitat no són totes, no veiem que pensen tots per formar-nos, sinó que els fonts importants i que ens influiran seran les fonts de referencia, aquelles properes a nosaltres i de la nostra categoria.
Nosaltres ens categoritzem com a membres de grups socials. Depenent del context poden ser per a nosaltres rellevants uns o d’altres grups. Només ens comparem en aquests grups per a comparar les nostres opinions i conductes. Per tant no tracta nomes d’una influencia normativa o informativa sinó que normes i informació tenen a veure amb allò que està expressant els nostres grups de referència.
...

Tags:
Comprar Previsualizar