Biografies Història Contemporània i Social (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Història Contemporània i Social
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 18/09/2017
Descargas 1
Subido por

Descripción

- K. Marx
- Otto von Bismark
- F. D. Roosevelt
- W. Churchill
- H. S. Truman
- Ho Chi Minh
- M. Thatcher
- M. Gorbachov
- M. Gandhi
- N. Mandela
- D. Xiaoping

Vista previa del texto

Karl Marx (1818-1883) Karl Marx va ser un filòsof, intel·lectual i militant comunista alemanys d’origen jueu. Va néixer a Tréveris i va estudiar a la Universitat de Bonn i a la Universitat de Berlín. Va mostrar interès en les idees dels joves hegelians d’esquerres. D’aquesta manera, va començar a escriure pel diari radical La Gaceta Renana, on usava conceptes hegelians per influir en les idees sobre el socialisme.
L’any 1843 va començar el seu exili en diverses ciutats. Durant aquest va entrar en contacte amb molts exiliats alemanys; en destaca Engels, amb qui va realitzar varies obres i va formular la teoria del comunisme modern. L’any 1845 es va exiliar a Brussel·les, on es va convertir en una figura important de la Lliga dels Comunistes. Posteriorment, tornà a Colònia, on va fundar la Nueva Gaceta Renana, mitjançant la qual va seguir difonent les seves idees. L’any 1949 es va exiliar a Londres amb la seva dona i els seus fills. Allà van viure sota la pobresa, però va seguir escrivint i teoritzant, de fet, va ser en aquest moment en el que va escriure les obres que més influència han tingut en la societat.
Les idees que Marx va defensar es van englobar en el que es coneix com a marxisme. El filòsof va tractar sobre la societat, l’economia i la política. Va realitzar un anàlisis complet de l’estructura i la naturalesa de la societat burgesa i capitalista del segle XIX, a més de realitzar propostes de transformació de la societat, defensant que aquesta avança a través de la lluita entre classes.
Va realitzar una crítica al capitalisme, al que va anomenar la “dictadura de la burgesia”. Defensava que les classes altes, propietàries dels medis de producció, s’apropiaven del treball –en forma de plusvàlua- en funció del seu propi benefici. Les tensions internes entre classes eren inevitables i aquestes portarien al reemplaçament del sistema per un altre a favor del proletariat. Aquest es refereix al socialisme, al que anomena la “dictadura del proletariat”. Marx va lluitar per implementar aquest sistema, defensant que els més desfavorits havien de realitzar una acció revolucionaria per derrocar el capitalisme i que es produís un canvi socioeconòmic i, posteriorment, evolucionar cap a una societat sense Estat i sense classes.
A més de la seva obra teòrica, Marx va ser dirigent del moviment obrer europeu, contribuint de manera directa amb la fundació de la AIT l’any 1864.
Les seves idees van ser “desconegudes” durant la seva vida i va ser poc després de la seva mort quan van començar a tenir influència sobre els moviments socialistes.
Otto von Bismark (1815-1898) Bismark va ser un estadista prussià i principal dirigent de l’Imperi Alemany, des de 1871 fins 1890, conegut com el Canceller de ferro i considerat el fundador de l’Estat alemany modern. Va néixer en una família de la noblesa prussiana i cursar estudis de lleis, fet que va portar a que a partir de 1835 treballés en els Tribunals de Berlín i Aquisgrà.
L’any 1847 va entrar a formar part del Parlament prussià i, poc després, es va considerar el líder del sector conservador. L’any 1862 va ser nombrat primer ministre de Prússia. Aleshores, va perfilar el seu principal objectiu polític: la unificació d’Alemanya –a través de successives guerres amb Dinamarca, Àustria i França- i la creació del Reich des de preceptes autoritaris i antiparlamentaris.
L’any 1971 es va convertir en el principal dirigent de l’Imperi alemany.
Les seves idees eren se caire conservador. Va ser defensor de la realpolitik, una combinació de la diplomàcia i la política d’aliances amb el recurs de la guerra i la demostració de força.
En quant a la seva política interior, defensava un règim autoritari, tot i que tenia aparences constitucionals, amb un sufragi universal que neutralitzava a la classe mitja. En un primer moment, va governar en coalició amb els liberals per acabar amb la influència de l’església catòlica i afavorir els interessos dels terratinents amb una política econòmica lliurecanvista. El 1879, va trencar amb els liberals i s’alià amb el partit catòlic Zentrum. Doncs, va adoptar mesures proteccionistes per afavorir el creixement industrial alemany. A més, va intentar frenar el moviment obrer alemany, il·legalitzant-lo amb les Lleis Antisocialistes.
En quant a la seva política exterior, el seu objectiu era consolidar la unitat alemanya, a través d’aliances diplomàtiques per aïllar a França, i va intentar mantenir a Alemanya allunyada de l’imperialisme, fet que el va enfrontar amb l’emperador Guillem II, qui defensava l’adquisició d’un imperi ultramarí que donaria poder a Alemanya. Aquestes divergències entre els dos dirigents van portar a la dimissió de Bismark l’any 1890.
Franklin Delano Roosevelt (1882-1945) Roosevelt va ser un polític, diplomàtic i advocat estatunidenc. Membre del Partit Demòcrata, va ser el 32è president d’EEUU i l’únic en guanyar 4 eleccions presidencials al país (1932, 1936, 1940 i 1944), a més d’un dels més decisius.
Quan Woodrow Wilson va ser escollit president dels EEUU el 1912, Roosevelt va assumir el càrrec de Secretari Adjunt de la Marina. Va crear la Reserva Marina dels EEUU per tal de tenir una reserva d’homes preparats per ser mobilitats en temps de guerra. L’any 1915 va ser responsable de la redacció de la Constitució d’Haití, imposada per EEUU.
Quan EEUU va entrar a la 1a GM el 1917, Roosevelt es va convertir en l’administrador de la Marina dels EEUU. Doncs, va establir formes per combatre l’amenaça submarina d’Alemanya, posant una barrera de mines a través del Mar del Nord, entre d’altres operacions. Un cop acabada la guerra, es va encarregar de la desmilitarització. Això va demostrar el seu talent administratiu i de negociació i, el 1928, va convertir-se en el Governador de NY.
En quant a la seva política, va dur a terme una política social i econòmica que afavoria a la classe treballadora, assentant els principis de l’Estat del Benestar. Va emprar el New Deal, aplicant els principis keynesians amb el recolzament de programes de lluita contra l’atur, la regulació de les relacions laborals, l’establiment de mesures de caràcter social i la inversió en obres públiques (escoles, carreteres...). A més, es va donar un moderat intervencionisme de l’administració pública en la vida econòmica i social.
Va dur a terme una campanya de sensibilització contra l’aïllament i defensant que s’havia de lluitar contra les idees feixistes i defensar els ideals democràtics i socialistes d’EEUU. Així, va potenciar una política exterior basada en la lluita per la primacia mundial d’EEUU. L’any 1941, amb la Carta de l’Atlàntic, EEUU donava recolzament a les potències europees i s’establien les “quatre llibertats” (expressió, creences, no carència i no temor). Roosevelt va ser una figura important per la postguerra degut a la influència de les seves idees de la democràcia i les llibertats.
Winston Churchill (1874-1965) Churchill va ser un estadista britànic conegut pel seu lideratge del Regne Unit durant la II GM i considerat un dels grans líders en temps de guerra. No va destacar en els estudis i va fracassar als exàmens per entrar a l’Acadèmia Militar de Sandhurst. Posteriorment, va combatre a la Índia, Cuba i Sudan. Quan va renunciar a la vida militar, es va incorporar a la vida política, afiliant-se al Partit Conservador l’any 1898. Al no obtenir els vots necessaris per ser diputat, va traslladar-se a Àfrica del Sud com a corresponsal del Morning Post per tal de retransmetre la guerra amb els bòers. Allà va ser fet presoner i el van traslladar a Pretòria, on va aconseguir escapar i tornar a Londres, convertint-se en un heroi.
Doncs, va tornar a entrar a la vida política mitjançant discursos lliurecanvistes, que el van portar fins el Partit Liberal. Entre 1908 i 1915, va ser president de la Secretaria d’Estat de Comerç, Ministre de l’Interior i primer lord del Almirantatge. Va realitzar una reorganització de l’exèrcit del seu país. Va realitzar una reorganització de l’exèrcit del seu país. Va proposar-se que l’armada anglesa fos la primera del món i va posar en marxa la creació d’una arma aèria. A més, va impulsar la construcció dels primers cuirassats terrestres per contrarestar el poder alemany. L’any 1915 va dimitir com a Ministre de Marina pels problemes que va causar la desatrossa Batalla de Galípoli i va ser relegat a un paper secundari en l’escena política.
Anys més tard, va tornar al govern en mans dels conservadors com a Ministre d’Armament, Secretari d’Estat de Guerra i Secretari d’Estat de l’Aire. El 1924 fins 1929, va gestionar la cartera d’Hisenda, i va dur a terme mesures com la tornada al patró or l’any 1925. Des de 1929 fins 1939 es va retirar de la vida política, però va seguir pertanyent al Parlament, tot i que no tenia influència. Això va canviar al observar l’augment de poder de Hitler, i va proclamar la necessitat de rearmar Anglaterra i emprendre una lluita contra els feixismes.
Durant la II GM va ser símbol de la resistència i de l’orgull de l’Imperi Britànic. Des de 1940 va dirigir el govern de coalició i va gestionar una política de guerra aproximant-se a EEUU i a la URSS (degut a la invasió d’alemanya). Va començar a dissenyar un model de postguerra amb Roosevelt, amb la Carta de l’Atlàntic i les Conferències de Teheran i Yalta.
L’any 1945, va perdre les eleccions britàniques, però el seu prestigi internacional va continuar intacte i va ser partidari d’augmentar la cooperació internacional i consolidar una organització defensiva a l’Atlàntic. L?any 1951, amb el triomf dels conservadors es va convertir en Primer Ministre fins el 1955, que es va retirar de la vida política. L’any 1953 va rebre un Premi Nobel i l’any 1965 va morir.
Harry S. Truman (1884-1972) Truman va ser el 33è president d’EEUU (1945-1953) i l’únic president que va combatre a la 1a GM, on va ser Oficial d’Artilleria. Posteriorment, va endinsar-se en la vida política i l’any 1922 va aconseguir el seu primer mandat. L’any 1935 va convertir-se en Senador del Partit Democràtic a Missouri, defensant el New Deal de Roosevelt. Posteriorment, es va convertir en Cap de la Comissió i en vicepresident de Roosevelt, a qui va succeir en la presidència d’EEUU.
Durant el seu mandat, es va enfrontar a assumptes interns complicats. L’economia durant la postguerra va estar marcada per nombroses vagues i l’aprovació de la Llei del Treball i el Manteniment. Va proposar les reformes del Fair Deal i va disgregar les forces armades. L’any 1946 va signar la Llei de Plena Ocupació per augmentar les obres públiques i reduir l’atur. L’any 1947 va dur a terme la Doctrina Truman lluitant contra l’expansió del comunisme. Va realitzar controls de lleialtat i va acomiadar a molts simpatitzants comunistes dels seus càrrecs, a més, va intervenir a Europa, sobretot a Turquia i Grècia. Aquest mateix any, es va crear la CIA, les Forces Aèries i el lloc de Secretari de Defensa, i es va dur a terme el Pla Marshall, que es va concretar a la Conferència de París. En aquest, EEUU ajudava econòmicament als països europeus per impedir la insolvència econòmica, prevenir l’expansió del comunisme i crear una estructura que afavorís als règims democràtics.
Truman es va enfrontat a nombrosos assumptes externs com els bombardejos atòmics d’Hiroshima i Nagasaki, la fundació de les Nacions Unides, el pont aeri de Berlín, la creació de la OTAN, la Guerra de Corea...
Durant la seva administració, es van donar casos de corrupció dins del seu gabinet i als funcionaris de la Casa Blanca, que van ser un aspecte decisiu per les eleccions presidencials de 1953, any que va ser escollit Eisenhower com a president.
Ho Chi Minh (1890-1969) Va néixer a Annam i va ser un polític comunista i president de la República Democràtica de Vietnam (1954-1969). Després de la 1GM es va involucrar en activitats radicals i va estar al grup fundador del Partit Comunista Francès. Posteriorment, va anar a Moscou a rebre formació i es va convertir en agent de la III Internacional. L’any 1924, va ser enviat a Xina per organitzar la Lliga de la Joventut Revolucionària, però va ser obligat a abandonar el país, tot i que va tornar el 1930 per fundar el Partit Comunista Indoxinès. Després va marxar a Hong Kong com a representant de la Internacional Comunista i el 1938 va tornar a Xina com a representant de les forces armades comunistes.
Quan Japó va ocupar Vietnam el 1941 va ajudar a fundar un moviment d’independència comunista, el Vietminh, per combatre als japonesos. El 1945, amb la rendició de Japó, es va proclamar la República Democràtica de Vietnam i Hi Chi Minh es va establir com a president. El 1946 es va iniciar la Guerra d’Indoxina, en que es van combatre a les tropes franceses fins el 1954. Amb la Conferència de Ginebra, es va dividir Vietnam i es va assignar el nord al Vietminh. L’any 1960 s’inicià el conflicte amb la República del Vietnam, quan les guerrilles comunistes van iniciar un moviment d’insurgència contra el règim del sud, que estava recolzat per EEUU.
Ho Chi Minh va morir el 1969 i l’any 1975, en el seu honor, la ciutat de Saigon va passar-se a dir Ciutat Ho Chi Minh. Aquest va ser considerat líder de la revolució i la lluita per la independència de Vietnam, a més de contra l’imperialisme, el colonialisme i l’explotació.
Margaret Thatcher (1925-2013) Thatcher va ser una política britànica i primer Ministra de Regne Unit (1979-1990). És la única dona que ha ocupat aquest lloc en aquest país. És coneguda com la Dama de ferro per la seva fermesa per dirigir els assumptes d’Estat, l’estricte domini sobre els Ministres del seu gabinet i la forta política monetària.
L’any 1959 va entrar al Parlament com diputada conservadora pel districte de Finchley. L’any 1961 va començar a formar part del govern com a Secretaria d’Estat encarregada d‘Assumptes Parlamentaris i, després, en Seguretat Social. L’any 1975, va aconseguir el lideratge del Partit Conservador britànic, fins guanyar les eleccions l’any 1979. Durant els primers anys de mandat la seva popularitat va decaure amb l’alt atur, però va augmentar amb la recuperació econòmica i la Guerra de les Malvines el 1982.
La seva política tenia un contingut nacionalista, liberalisme econòmic, exaltació de l’orgull nacional britànic i defensa el capitalisme popular. Va recolzar la privatització d’empreses estatals, de l’educació i dels mitjans d’ajuda social, així com la desregularització, la flexibilització del mercat laboral i la reducció del poder dels sindicats.
En quant a la política exterior que va dur a terme, es va oposar a la formació de la UE, tot i que va signar l’Acta Única Europea, que establia el mercat únic i una cooperació més estreta amb Europa.
A més, va realitzar un alineament amb la política exterior d’EEUU.
Thatcher va introduir un canvi socioeconòmic radical a Regne Unit, tot i que va ser criticada per la venda de béns de l’Estat i el debilitament dels sindicats Mijail Gorbachov (1931-actualitat) És un polític rus que va estudiar dret a la Universitat Estatal de Moscou. L’any 1952 va ingressar al Partit Comunista de la URSS (PCUS) i començà com a polític local, fins que el 1971 va ser designat membre del Comitè Central del PCUS. El 1978, es va encarregar de la direcció de la Secretaria d’Agricultura.
De 1985 a 1989, va ser Secretari General del Partit Comunista de la URSS i l’any 1990 es va convertir en Cap d’Estat de la Unió soviètica, a més, aquest mateix any va guanyar un Premi Nobel.
El 1991, es va donar un intent de cop d’Estat per membres del PCUS, del govern i del KGB. Mesos més tard, la URSS es va dissoldre i Gorbachov va dimitir. El 1992 va ser expulsat del PCUS. L’any 2008 va tornar a la política amb el Partit Independent Democràtic de Rússia Gorbachov és popular per estar implicat en la clausura de la Guerra Freda, donada amb la ruptura del mur de Berlín, i el final del règim de la sobirania limitada pels països de l’est d’Europa.El seu programa tenia dos emblemes: perestroika (reorganització) i glasnost (transparència). Volia reconstruir les bases del poder i crear nous canals de participació de la societat en un procés de democratització. Va realitzar transformacions de la humanitat a finals del segle XX, va encaminar les reformes econòmiques cap al socialisme de mercat i va realitzar una aproximació als EEUU per exemple, limitant l’arsenal bèl·lic i amb la col·laboració durant la Guerra del Golf.
Mohandas Gandhi (1869-1948) Va ser un polític, advocat i pensador indi. Va estudiar dret a la Universitat de Londres i va exercir com a advocat. L’any 1918 va començar a pertànyer al front del moviment nacionalista indi.
Defensava el retorn de les antigues tradicions hinduistes, d’aquesta manera va fundar una comunitat gairebé monàstica a Ahmedabad. Així va començar la lluita de Gandhi contra els xacres de l’hinduisme i a favor dels intocables, admetent-los com a membres de la seva comunitat.
En un primer moment, Gandhi va recolzar els esforços polítics de Gran Bretanya durant la 1a GM, però l’any 1919, amb la Llei Rowlatt (censura i penes pels sospitosos de terrorisme o sedició), es va adonar de les vertaderes intencions dels imperialistes anglesos. Aleshores, Gandhi es va convertir en el líder de la oposició a l’imperialisme britànic i va organitzar una campanya nacional de noviolència, que va iniciar-se amb una vaga general. Un exemple és la marxa de la sal, una manifestació a través del país contra els impostos als que estava subjecte aquest producte.
Gandhi va tenir molta influència en els preparatoris de la independència de la Índia, però la separació de Pakistan el va descoratjar. L’any 1947 es va establir la Llei de la Independència de l’Índia, a partir d’aleshores Gandhi va intentar reformar la societat índia, integrant les casts més baixes i desenvolupant les zones rurals, a més desaprovar els conflictes religiosos que es donaven.
L’any 1948, va ser assassinat per Nathuram Godse, un radical hindú relacionat amb partits d’ultradreta de l’Índia.
Gandhi és considerat un heroi nacional i el pare de la independència de l’Índia. Va instaurar mètodes de lluita social, com la vaga de fam. Va rebutjar la lluita armada i predicà la ahimsa (no violència) com a medi per resistir al domini britànic. Defensava la total fidelitat a la pròpia consciència, fins al punt d’arribar a la desobediència civil si fos necessari.
Nelson Mandela (1918-2013) Va ser un dirigent polític sud-africà conegut per la seva lluita contra l’apartheid (segregació racial) de Sudàfrica. Es va graduar en dret, fet que li va permetre poder lluitar de manera no violenta contra la política racista del Partit Nacional, establerta l’any 1948, al incorporar-se, el 1944, al partit del Congrés Nacional Africà (ACN).
El 1964 va ser empresonat com a presoner polític, el grup que menys privilegis tenia a la presó.
Durant el llarg període, que va durar 27 anys –fins el 1991-, va augmentar la seva popularitat i es va convertir en el líder de la població negra i símbol de la resistència contra el règim racista i autoritari.
L’any 1980, l’ACN va començar un procés de negociació amb el Partit Nacional, que obriria un camí cap a la democràcia. L’any 1990, Mandela va organitzar, amb el president Klerk les condicions polítiques per les primeres eleccions democràtiques a Sud-àfrica.
L’any 1993, va rebre el Premi Nobel de la Pau, tot i que al llarg dels anys ha rebut nombrosos premis i se li han fet molts homenatges. El 1994 es va convertir en el primer president negre de Sudàfrica, fins la seva retirada del poder l’any 1999, que va ser succeït pel membre de l’ACN Thabo Mbeki.
Mandela es va inspirar en Gandhi: va practicar la desobediència civil i es va oposar a la política de creació de territoris reservats per la població negra. Es va dedicar a la creació d’una nova identitat sud-africana, allunyada del racisme, així com a combatre les conseqüències socioeconòmiques de l’apartheid, com la pobresa i la manca de serveis socials. El seu discurs es va basar en el diàleg i la negociació i la seva ètica es regeix segons l’Ubuntu, segons el qual s’ha d’ajudar als altres, però cadascú ha de veure el millor de sí mateix.
        Deng Xiaoping  (1904-1997)   Xiaoping va ser un polític xinès i màxim líder de la República Popular Xina (1978-1983). Quan era jove, va anar a França a estudiar i allà va entrar en contacte amb polítics xinesos, com Zhou Enlai, i es va fer membre del Partit Comunista Xinès, a més va començar a col·laborar amb diaris comunistes. Va anar a la URSS, on la seva influència comunista va augmentar, fins al punt de tornar a Xina i participar en lluites militars, com la Guerra Civil.
Amb aquesta, que va des de 1927 fins 1950, el Partit Comunista va intentar guanyar posicions i establir-se a Jiangxi, però l’any 1934, al veure’s envoltat per l’exèrcit de la República de la Xina, van haver de fugir, donant peu a la Llarga Marxa, que va suposar un punt d’inflexió en el desenvolupament del comunisme xinès. Des d’aquest moment fins el triomf de la Revolució Xinesa l’any 1949, Xiaoping ascendeix en el partit, que és cada vegada més dependent del lideratge de Mao Zedong i més independent de la influència soviètica.
Amb la invasió de les tropes japoneses, que va suposar l’inici de la 2a Guerra Sino-japonesa, Xiaoping va exercir funcions de comissari polític a l’exèrcit i va augmentar el seu pes en el partit, entrant al Comitè Central. A la fase final de la guerra va tenir un paper fonamental com a responsable polític i de propaganda. El Partit Comunista va guanyar a les tropes de Chang Kai-Chek i es va establir la República Popular Xinesa.
Durant el lideratge de Mao Zedong, Xiaoping es caracteritza pel seu pragmatisme ideològic i una apel·lació a polítiques econòmiques moderades. Així doncs, el 1966, amb l’inici de la Revolució Cultural - un moviment per atacar a aquells que no eren fidels al govern de Zedong [capitalistes i intel·lectuals]-, Xiaoping va ser acusat de capitalista i de dretes. Se li van treure totes les seves possessions i va ser enviat a Jiangxi. Xiaoping i la seva família van patir greus conseqüències arrel d’aquesta acusació.
L’any 1972, va enviar una carta a Zedong demanant disculpes 1972: envia una carta a Zedong demanant disculpes pels seus actes contrarevolucionaris i, un any després, va tornar a Pequín i es va incorporar al seu lloc al Comitè Central, des d’on va començar una lluita pel poder, que es va consolidar l’any 1978, amb un programa de reformes que donen lloc a la Xina actual.
Cal destacar, dins la política comunista, l’intent de modernització, centrat en el desenvolupament de l’agricultura, la indústria, la ciència i la tècnica; així com l’apertura cap a l’exterior, volent convertir Xina en un país més ric i fort. Així doncs, es va donar un gran creixement en tots els sentits, des del sector econòmic fins al sector demogràfic.
...

Comprar Previsualizar