La reconstrucció d'Europa i les negociacions de pau (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Història Contemporània 1
Año del apunte 2014
Páginas 53
Fecha de subida 12/11/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

La reconstrucció d’Europa i les negociacions de pau 1919 Europa: procés de descolonització interna - Imperis plurinacionals i multiculturals austro-hongarès, turc i rus i alemany es van veure obligats a cedir territoris a nous Estats que sorgien a partir del principi d’autodeterminació - Primavera dels pobles culminar procés iniciat 1776 amb revolució nordamericana à Revolució francesa à revolucions liberals s. XIX - Imperis més o menys autocràtics Propaganda aliats defensava 1a GM seria l’última guerra perquè s’enfrontaven els defensors de l’Antic Règim (imperis centrals) amb els de la democràcia (Entesa). *Rússia règim totalitari. França i UK colònies.
Entesa volia alliberar nacions oprimides pels imperis centrals, però no deia res de les nacions oprimides pels vencedors (Irlanda) ni de les seves colònies (pobles àrabs i Índia) *Acords secrets aliats repartir-se Europa = gens altruistes Itàlia: opinió pública en contra de la guerra i traeix els seus aliats perquè va considerar que els imperis centrals tenien la guerra perduda Entesa preocupada per constituir “estats coixí” à aïllar militarisme alemany i revolució bolxevic Conferència París 1919 - Decisions preses per la comissió dels cinc (UK, EUA, França, Japó i Itàlia).
Potències vencedores Japó es desvincula Itàlia no rep allò que li havien promès (concessions territorials costa adriàtica) à abandonen conferència Finalment decideixen UK, EUA i França Decisions recauen en Lloyd George, Clemenceau i Wilson Grans absents: russos, en plena guerra civil. Vencedors no volien reconèixer govern bolxevic ni blancs, *tot i que els ajudaven militarment Culmina amb la signatura del tractat de Versalles Dictat dels vencedors sobre els vençuts   -   Hauria d’haver estat preliminar conferencies pau amb els perdedors Dificultat negociacions entre vencedors à no es va tenir en compte opinió perdedors Absència vençuts = diferència primordial Congrés Viena 1814-1815, que va permetre un llarg període d’estabilitat Ruptura amb els seus precedents diplomàtics (“diktat”) 1 - EUA pensaven que podien imposar els seus criteris per la pressió econòmica.
(Europa=arruïnada).
* UK i França també tenen veu i vot Diferències amb el Congrés de Viena Viena problemes més senzills Pressió 4t poder a França sobre negociadors Molts més estats a París Decisions afectaven tot planeta, no només Europa Revolució russa en plena ebullició. La revolució mundial era possible. Vagues generals a moltes capitals.
Consideracions i posicionaments Si el vencedor vol assegurar-se la pau, ha d’integrar els vençuts i crear clima confiança. Falta generositat dels vencedors Els vencedors estan més capacitats d’assumir el “sacrifici”. Negociacions.
Tardança trasllat exèrcits a casa à esclat motins exèrcits (sobretot francès).
Confiança 1a GM seria l’última. Cert pacifisme. Fer la guerra a la guerra.
Por revolució Rússia i Bulgària. Insubmissió exèrcit EUA volien integrar vençuts (imposar sancions i càstigs amb un cert límits).
Creuen en la pau incloent. UK també accepten aquesta idea.
Incorporació Alemanya vida diplomàtica, ressorgiment economia...
França no hi està d’acord. Creuen que Alemanya atacaria sempre (els tenen a les seves fronteres). EUA i UK lluny del combat. Volien disminuir i debilitar Alemanya per tal que mai més fos una amenaça per a ells.
- Actitud intransigent i de revenja - Era el que més havia patit la guerra dels vencedors - Moltes morts, mines de carbó inundades, zona més industrialitzada destruïda...
EUA no serà membre Societat Nacions. Alemanya i Japó s’incorporen molt tard. França i UK són les úniques que tenen força à Conseqüències negatives Fi guerra amb Àustria, Hongria, Bulgària i *Imperi turc (se signa el tractat, però no s’arriba a aplicar-se) Principis que s’havien d’establir a la conferència de París 1. Canvi fronteres i creació nous Estats a Europa, Orient Pròxim, Àfrica, Àsia i Oceania 2. Autodeterminació. Una nació un estat - Ambigüitat “autodeterminació”: territori, comunitat, ètnia...
- Recel. 1a GM s’havia produït a causa d’exacerbar nacionalisme - UK: tots els pobles que integraven imperi britànic. Commonwealth.
3. Crisi subsistència Europa. Dependents EUA   2 4. Tractats de pau amb els països vençuts. Alemanya hauria de pagar àmplies reparacions per haver-la iniciat 5. No es podia exigir grans reparacions resta vençuts perquè els imperis austrohongarès i turc havien desaparegut i Bulgària era una potència menor.
6. Els principals negociadors havien de representar els interessos democràtics dels seus països i respectar les opinions públiques Armisticis que van servir per finalitzar la guerra 1.
2.
3.
4.
5.
6.
Tractat Brest-Litovsk: Imperis centrals amb Rússia bolxevic Imperis centrals amb Romania Entesa amb Bulgària Entesa amb Imperi turc Entesa amb Àustria-Hongria Entesa amb Alemanya Entesa obligar a Alemanya a acceptar 14 punts Wilson i establir condicions bèl·liques molt dures: - Alliberament territoris ocupats per Alemanya Cessió de territoris Concentració tropes i destrucció armament Concentració tropes flota britànica (enfonsament) Lliurament flota mercant Armistici= negociació à imposició   Alemanya necessitava signar la pau perquè havia començat revolució social espartaquista Vencedors necessitaven pau perquè tropes estaven esgotades i no els interessava que la revolució comunista s’estengués a Alemanya O acceptar l’armistici o continuar la guerra Els 14 punts Wilson.
- Necessitat satisfer reivindicacions vencedors (limitació interès pau) Es funda Societat Nacions (precedent ONU) Eliminar traves activitat econòmica. Potenciar creixement econòmica mundial que afavorís la integració de tots els països 1. Negociacions i tractats de pau públics (no negociacions secretes à impulsen entrada guerra països neutrals) 2. Llibertat de circulació marítima. EUA marina més important i competitiva.
  3 3. Supressió aranzels. Defensar pròpia economia i buscar nous mercats.
(Tal i com UK defensa el lliurecanvisme à únics capaços competir mercat mundial). Vetllar per interessos propis.
4. Reducció armament. Desproporció molt gran indústria armamentística entre els diferents països. S’atura la producció, però no s’eliminen les armes (es conserven en cas de seguretat nacional).
5. Regulació reivindicacions en funció dels interessos de les poblacions.
Dret autodeterminació referit imperi Àustria-Hongria i imperi otomà.
Renúncia colònies.
6. Evacuació territori rus i lliure desenvolupament. Mobilització soldats cap a casa per tal que no esclatin els motins. Creen cordó sanitari que aïlli comunisme.
7. Restauració Bèlgica. Reconstruir Bèlgica com un país sobirà.
8. Alsàcia i Lorena à França. Alemanys admeten frontera occidental. No suposen grans pèrdues. *No admeten frontera oriental fins fi 2a GM.
9. Fronteres italianes en funció de les nacionalitats.
10. Autonomia pels pobles de l’imperi austro-hongarès. Desmembrar imperi austro-hongarès. Prohibició unió Alemanya i Àustria (nacionalitats ambigües à Hitler era austríac, però es considerava alemany). Sorgiment nous països: Txecoslovàquia. Moltes minories ètniques.
11. Sortida al mar per Sèrbia (vital pel país). Guanyen territori. Relacions amicals estats balcànics.
12. Desmembrament Imperi otomà reduït a Turquia. Llibertat de drets. “Imperi turc i austrohongarès=presó de pobles”. Minories ètniques: kurds, armenis... Es crea conflicte que desemboca genocidi armeni i guerra contra grecs (doble neteja ètnica). Deportació.
13. Sortida al mar pel nou estat de Polònia. Augment territori (no total aprovació població à volien antic terrenys à Alemanya). Havia estat paradís pau à esclat guerres.
14. Creació Societat de Nacions - Objectiu: evitar guerra.
- Solucionar conflicte nacions del món via diplomàtica - Potenciar col·laboració Estats - Millorar condicions vida població à No va servir per gaire cosa - UK i França se n’aprofiten per colonitzar Pròxim Orient Entrada guerra EUA + Armistici alemanys   * Dret autodeterminació no explícit, però es dedueix el principi de justícia per tots els pobles i nacions i el dret de gaudir de llibertat i seguretat * Exèrcit alemany no vençut militarment. Es rendeixen en territori belga, no alemany. Deleguen civils signar armistici (tractats de “traïdors pàtria").
  4 Exèrcit alemany reduït a una policia interior (sentiment que han estat traïts pels civils d’esquerres). Portarà a creixement nacionalsocialisme.
Nacionalisme més exacerbat. Desig revenja i vèncer enemic interior.
Aïllacionisme EUA: allunyats problemes Europa UK no estaven d’acord amb els 14 punts, però accepten perquè EUA amenaça a signar la pau per separat amb Alemanya. Aconsegueixen modificació.
Armistici=fi dels combats, però no la pau Els protagonistes d’una pau inestable: Wilson, Clemenceau i Lloyd George 1.
2.
3.
4.
Reconstruir i recuperar Europa molt debilitada Obtenir reparacions guerra d’Alemanya Frenar possible revolució mundial que tenia focus a Rússia Establir nou equilibri de poders: desaparició imperis, primavera dels pobles, sorgiment nous estats i canvis fronteres...
Wilson volia que la pau se signés simultàniament amb Alemanya, ÀustriaHongria, Bulgària i Turquia Representats Entesa volien que tots participessin reunions à negociacions centrar 5 principals potències: França, UK, EUA, Itàlia i Japó. Buscaven aprovació resta Estats i dominis britànics à Consell dels quatre (França, UK, EUA i Itàlia) 4 polítics liberals, però tendència diferent: Wilson (demòcrata), Clemenceau (radical), Lloy George (liberal) i Orlando (nacionalista) a) Wilson: - Idealisme internacionalista. Fort desig intervencionisme: si calia, aplicava força.
Intervencionisme comunitat internacional que impedís utilització de la guerra per resoldre conflictes i defensés llibertat de mercat i democràcia política Volia imposar els seus principis i garantir pagament del deute Defensa economia mercat, drets civils i democràcia b) Clemenceau: - Paradigma realisme polític (privilegiar interès propi Estat o grup davant la resta). Antagonisme natural entre les comunitats.
Accepta la força.
Creia que en una negociació havia de cedir allò no essencial per aconseguir els seus objectius.
Estrangular alemanya i potenciar imperi francès Partidari de la diplomàcia secreta Certa tendència autoritarisme c) Lloyd George:   5 - El comparaven a Napoleó.
Alemanya li havia lliurat la seva marina de guerra i mercant i havia renunciat a les seves colònies (un dels seus principals competidors quedava incapacitat).
Revolució russa havia acabat amb amenaces Índia britànica.
Volia assegurar guanys i compensacions econòmiques que els permetessin deslliurar-se dels deutes contrets guerra Equilibri entre idealisme Wilson i realisme Clemenceau Vetllava pels interessos imperi britànic (objectius UK i Commonwealth) d) Orlando: - El que tenia menys pes específic Itàlia la menys desenvolupada dels quatre grans.
Havia entrat guerra per egoisme nacional i creien aconseguirien guanys sense massa pèrdues humanes ni materials Deute + molts morts + molts ferits àPossible revolució social Itàlia cap amic Europa continental, excepte UK Molta cobdícia (*tot i que eren els més dèbils) Exigències territorials Abandonaments negociacions: ocupació Fiume, xoc amb EUA...
Keynes (economista) culpava Wilson de no haver utilitzat prou la pressió econòmica dels EUA.
Els seus interlocutors transformar 14 punts Wilson text bíblic que interpretaven segons els seus interessos. Van convèncer Wilson que França, UK... no s’annexionaven territoris i colònies alemanyes, sinó que gestionaven “mandats de la SdN”. “Reparacions de guerra alemanys = danys causats població civil”.
Wilson va creure que havia iniciat la liquidació dels grans imperis quan l’imperi britànic i francès s’engrandia.
Van convèncer Wilson que els pobles centre i est Europa tenien capacitat autogovernar-se quan ell creia que no estaven preparats políticament Wilson intentar EUA ratifiqués Tractat Versalles à ingrés SdN. Nobel de la Pau.
George, Clemenceau i Orlando van perdre les eleccions Punts en desacord: objectius a) Idealisme internacionalista liberal de Wilson: -   Crear organisme internacional aplegués tots Estats per tal establir seguretat mútua: Societat de Nacions Evitar guerres amb negociacions públiques a la SdN. Comunitat internacional forta.
Establir període pau perdurable basat autodeterminació pobles i lliure comerç 6 - Aconseguir potències colonials europees alliberessin pobles colonitzats per voluntat pròpia Impulsar democràcia arreu món Diplomàcia secreta: principal culpable problemes Estats i conflictes bèl·lics.
Creien que la SdN impulsaria triomf democràcia i de la pau mundial dins de l’economia de mercat i el respecte dels drets de l’home b) Realisme polític Clemenceau: - - Garantir seguretat França a través del debilitament d’Alemanya. Recuperació territoris perduts i disgregació Alemanya amb creació estats independents: Renània i Polònia Mantenir aliança victoriosa Incrementar imperi francès Obtenir reparacions guerra dels alemanys c) Pragmatisme Lloyd George: - Mantenir hegemonia política britànica Solucionar deute de guerra per condonació o indemnització dels alemanys Restablir política equilibri de poders Europa continental d) Orlando: - Compliment pactes secrets Londres 1915 (*en contra 14 punts de Wilson) Adquisició de territoris i ampliació imperi italià a Àfrica Obtenir reparacions guerra dels alemanys La creació de la Societat de Nacions Tractat Versalles - Objectiu: establir pau entre victoriosos i Alemanya i constitució SdN - Wilson no va aconseguir EUA aprovessin Tractat Versalles - Sense la presència EUA, Alemanya i Rússia difícil viabilitat Esdeveniment molt important àmbit diplomàtic i dret públic internacional Aposta pel futur que no va reeixir França volia que la SdN fos una aliança militar que els defensés dels alemanys No tenia exèrcit ni capacitat establir arbitratges obligatoris Integrants es comprometien a respectar independència països i les seves fronteres Eficaç per discutir temes com control sanitari, desarmament, arbitratge 2 països que no volguessin anar a la guerra...
  7 * No servia per resoldre conflictes entre estats quan una potència volia impulsar una política exterior agressiva sense respectar la legalitat internacional, perquè no tenia capacitat punitiva real.
* Wilson no va aconseguir que EUA ratifiquessin Tractat Actuacions de la SdN Resoldre una de les principals discrepàncies entre Wilson i aliats: Wilson era antiimperialista i demanava que les potències colonials alliberessin pobles colonitzats Aliats no només no volien alliberar les colònies, sinó que es volien repartir les alemanyes i l’imperi turc.
Solució: posar territoris colonials alemanys i territoris imperi turc sota jurisdicció SdN, però no tenia mitjans per gestionar territoris que encara no estaven preparats per ser independents à SdN designar mandats perquè els tutelessin (no gaire diferent colònies) Establir 3 mandats segons nacions: - A Nacions que estarien gairebé preparades per autogovernar-se. Ex: Pròxim Orient - B Potència mandatària s’encarregaria de la gestió del mandat - C Territoris limítrofes amb la potència mandatària que administrarien el mandat com si es tractés del seu mateix territori Generar un funcionariat à generar producció per justificar la seva existència Potenciació dret públic internacional (*sense gaire pragmatisme) Vinculada principals conferències internacionals període entreguerres Protocol Ginebra 1925 va establir un arbitratge obligatori SdN sobre conflictes internacionals (*no va servir per frenar polítiques exteriors agressives potències totalitàries) Precedent ONU La pau amb Alemanya: entre el realisme i l’idealisme Exèrcit alemany en retirada. Desmobilització 1918 Alemanya problemes subministrament aliments i a punt començar revolució Situació política va canviar radicalment: Imperi à monarquia parlamentària à abdicació kàiser à govern socialdemòcrata   Tropes coalició vencedora no havien ocupat militarment el país Alemanya es va acollir als 14 punts de Wilson per aconseguir un tractat de pau tan favorable com fos possible Punts d’acord Renunciar tots territoris ocupats (Alsàcia i Lorena), a acceptar ocupació Renània   8 Acord en què Alemanya no perdria totes colònies Impedir que Alemanya sigui potència hegemònica (sobretot UK) Lliurar majoria seu armament, flota de guerra i submarins. Només els van deixar algunes metralladores per defensar-se perill bolxevic. Reduccio exèrcit.
Pagar destruccions que havia causat (pèrdua territoris i pagament reparacions de guerra) i trobar mecanismes que evitessin que Alemanya tingués capacitat iniciar una altra guerra. Dificultat compensar deute sense condemnar Alemanya ruïna. Pagament deute sense ofec econòmic.
Principi de culpabilitat de la guerra. Alemanya=màxima responsable començar guerra en haver enviat Bèlgica. Això facilita amputació territorial Alemanya.
* Vencedors no tenien clar quant podia pagar Alemanya Punts de desacord a) EUA i UK partidaris de castigar Alemanya però sense enfonsar-la. Volien incorporar-la a un marc pacífic i econòmic compartit amb l’objectiu de salvaguardar la pau.
b) França s’hi oposava. Partidaris reclamar tota la part del deute Alemanya França somiava a destruir unitat alemanya i a crear diferents estats alemanys con abans de 1870 encara que anés contra voluntat mateixos alemanys - Obsessionada debilitar amenaça perpètua Alemanya.
- Exerceixen desmilitarització Alemanya.
- Amputació territori Alemanya amb excusa que no paga La signatura del Tractat de Versalles Aliats envien Tractat à govern socialdemòcrata alemany perquè el signés sense cap modificació Alemanya ho considera un Diktat (imposició). Pensaven que els vencedors no havien respectat els 14 punts.
Ressentiment à aprofitat partits nacionalistes extrema dreta Ultimàtum vencedors à Alemanya accepta a contracor Tractat = imposició, però no implicava supressió Alemanya 28 de juny de 1919 se signa el Tractat Negociacions fins a 1920. Establir tractats de pau amb la resta aliats dels alemanys   9 França més revengista (falcons) pensava que el tractat era massa benigne amb Alemanya i que calia establir la frontera del Rin República de Weimar - República mantenia capacitat industrial alemanya intacta i població superior a la francesa Europa es podia permetre possibilitat de destruir capacitat econòmica Alemanya Pau sense negociacions prèvies Lenin assegurava pau Versalles era “infame i imposada”. Critica hipocresia pacifisme.
Rússia signar tractat a contracor à Millora relacions Rússia i Alemanya Objectiu: canviar nou ordre mundial que pretenia aïllar-los i que detestaven Escola realista. “els enemics dels meus enemics són els meus amics” Tractat de Versalles Establia pèrdues territorials i ocupació militar Renània Desmilitarització Alemanya amb exèrcit sense armament pesat ni flota i reduït Reconeixement Alemanya culpabilitat haver iniciat guerra à Reparacions econòmiques per les destruccions de béns civils Majoria clàusules van ser oblidades Alemanya qualificar d’humiliació articles que asseguraven la seva culpabilitat Tractat no incloïa cap disposició per aconseguir rehabilitació econòmica Europa, donar estabilitat nous Estats, promoure solidaritat econòmica, recol·locar imperis centrals...
Cap acord per concordar sistemes monetaris i econòmics.
Única preocupació: reparacions Partits de dretes i nazis van utilitzar políticament reparacions (Consens entre els alemanys que la pau de Versalles era injusta) Keynes anunciar conseqüències econòmiques desastroses pau S’entenia Alemanya no tenia recursos per afrontar seves responsabilitats, però que havien d’acceptar que pagarien reparacions Finalment condonar el seu pagament el 1993 (Hitler = canceller alemany=) Si EUA no condonava deute UK i França, aquests volien que Alemanya pagués (quantitat impossible per Alemanya à hauria condemnat 2 generacions) Única manera Alemanya pogués pagar: desenvolupar al màxim indústria (molt perjudici UK)   10 Objectius dels tractats de pau Imperis plurinacionals à països plurinacionals   Plurinacionalisme à Guerres i matances.
Vencedors volien salvaguardar la pau, però no van saber fer-ho.
Societat Nacions dividir territori. Polònia envia exercit protegir polonesos a Alemanya. Alemanya, que no té exèrcit, apareixen cossos francs. Alemanya té exèrcit debilitat.
Recursos per aconseguir els objectius dels tractats Alemanya intenta no pagar de totes les maneres. No té mercat exterior. Paga amb mercat ferroviari, indústries... Dificultat establir valor per saldar deute.
Alemanya no pot pagar deute à país enfonsat. Devaluació moneda.
Reducció exèrcits vençuts.
Destrucció arsenals *Revengisme EUA plans préstecs (Dawes i Young)à Alemanya. Poder adquirit allò necessari per la seva economia i saldar deute amb els aliats.
A canvi: Alemanya havia comprar productes nord-americans. Positiu per a Alemanya.
EUA potencien al màxim la seva economia durant la guerra. (2a Revolució Industrial, creixement constant, comerç Entesa...) Fi guerra à UK no necessita tanta producció, armament... Indústria EUA necessiten nous compradors i que el mercat exterior no decaiguin à préstec Alemanya, que compra excedents EUA Joc creditors i deutors: - EUA finançar tots països intervenen guerra (sobretot França i UK, aliats).
- UK finança França i països aliats. No vol llibertat marítima. No vol renunciar lideratge mundial. Hegemonia fins 2a GM. EUA emergent.
- França finança països aliats Aïllament de la Revolució russa Cordó sanitari. Països que aïllin Rússia de la revolució (tap, tallafoc). Por que triomfi comunisme (1a alternativa capitalisme). Creació petits països per segellar frontera Rússia bolxevic amb la resta d’Europa. Component antirus en aquells països à facilita recel al veí.
Foment antibolxevisme Creació nous països: Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània i Polònia. Nous estats Bàltics.
Ampliació Romania (territoris hongaresos)   11 Polònia =pilar muralla anticomunista. Assegurar pau Europa. No compleix aquest paper.
El cas del Líban Moltes minories ètniques.
França vol crear estat cristià dependent i econòmicament viable à majoria cristiana es redueix sensiblement (meitat cristians, meitat musulmans).
Parlament 11 membres (6 cristians mínim) à assegurar supremacia.
Es donen càrrecs en funció ètnia.
Estat multiconfessional en el qual cada religió tendeix a crear el seu propi estat: escoles pròpies, milícies pròpies, agrupats mateixos barris...
En realitat, molts estats annexats. Un maonita només podia votar un maonita.
Hegemonia militar i política en mans dels cristians Cristians creixen menys demogràficament que els musulmans Guerra civil 1975-1990 Finalment musulmans accepten 5 membres cristians i 5 musulmans Parlament.
Malgrat hegemonia islàmica, no demanen hegemonia poder (no censos que demostrin supremacia islàmica) No sentiment identitat Sunnites se senten libanesos (tot i no ser majoritaris) El cas d’Iran Dividir Síria d’Iran à impedir eventual fusió (país entremig). “Divideix i venceràs” UK afegir sud xiïta, centre Bagdad sunnita àrab i nord sunnita kurd à UK es recolzen en els sunnites (minoritaris). Sunnites = dependents UK s’assegura control petroli. A més, França abandona control petroli Kurdistan País poques possibilitats prosperar Donen suport minories que imposin desitjos occidentals Oferir regne Jordània i Iraq família Haiximita Meca i Medina (amb qui havien pactat). No perdonen traïció anglesos à Europeus, lluny d’exportar la democràcia, donen suport a règims autoritaris à Musulmans identifiques democràcia = pressió occidental   12 El cas d’Aràbia Saudita Assassinat cap família Saud en mans clan enemic à al servei anglesos.
Aposten per ells en ser rebutjats família Haiximita.
Sense l’ajuda militar UK, no haurien pogut prendre la Meca i Medina à Moltes connexions conseqüències 1a GM à actualitat (Res ha canviat) Conclusions Pròxim Orient no està condemnat a la violència o a la barbàrie. Està en guerra després de la 2a GM. Arrossega conseqüències 1a GM.
Europa ha estat comparativament molt més violenta Tot el que és humà, té un origen 9 creuades à conquesta Constantinoble (ja era cristiana, però ortodoxa).
Constantinoble: “El Dorado”. Riqueses.
Processos migratoris sempre creen recel.
Regnes cristians van durar molt poc à molt despòtics A partir segle XIX (Rev. Francesa), Occident més tolerant que Orient. Abans, Orient més multicultural, heterogeni i tolerant Possibilitats de reconciliació Alguns grups minoritaris intenten reconduir situació (més jueus que àrabs).
Jueus: discurs urbà, modern, d’esquerres, democràtic à incapaç de ser assimilat per la població àrab: nòmada, tradicional, agricultors, analfabets.
Iniciatives jueves: Obrers de Sió, Partit Comunista Palestí...
Iniciatives àrabs: Associació Econòmica Indígena, Partit Agrícola Àrab Iniciatives conjuntes: Germanda Obrera Acusats d’il·lusos i extremistes El mandat de Palestina Promeses angleses a jueus i àrabs (Estat àrab ja va desaparèixer segle XIII) Acord Sykes-Picot. Palestina = “mandat”.
- Molts jueus arriben a Palestina amb la intenció d’expulsar els àrabs Declaració Balfour 1r Congrés Nacional Palestí Creixents enfrontaments àrabs-jueus Govern UK: política erràtica –> afavoreix grups armats. Política tant a favor com en contra de la immigració Plans de divisió del territori debatuts SdN. Convicció que la guerra arribaria.
SdN = inútil.
Es va perdre l’oportunitat d’aconseguir la pau     13 La guerra Divisió ONU: 1/3 població (jueus) = ½ territori Declaració guerra mútua àrabs i jueus à Estat Israel Israel: estat confessional.
Fragmentar territori palestí per tal que mai pugui arribar a ser un Estat BUSCAR PLA ONU 1947 Àfrica: colònies, protectorats i mandats SdN Colònies repartides entre UK i França “Mandats” (eufemisme) La crisi de la postguerra EUA es converteix 1a potència mundial. *UK lluiten sense èxit per recuperar l’hegemonia.
- Cert aïllament EUA de la política internacional i europea (es nega a entrar SdN) - Aïllament econòmic (imperis britànic i francès encara tenien pes considerable) - La guerra havia permès augmentar capacitat industrial en substituir manufactures europees, centrades producció bèl·lica Greu crisi econòmica Quan escalat guerra. Indústria bolcada armes, roba soldats, mantes, utensilis mèdics à s’ha de reconvertir en indústria per la pau Indústria guerra à Indústria pau Intervencionisme à Lliurecanvisme Part important clients desapareixen.
Demanda productes armamentístics cau en picat. Moltes empreses tanquen, despatxen treballadors...
Retornar producció civil i reconstruir mercat financer Abans guerra: UK=banc del món / Després guerra: tots aliats endeutats amb EUA Canvis socials guerra à introducció massiva mà obra femenina - Dones van haver substituir homes mobilitzats per anar a lluitar. Feines abans considerades exclusivament masculines Més afectats per la crisi: - Perdedors - Els que continuaven en guerra: Turquia o Rússia - Zones on s’havien desenvolupat principals batalles: Bèlgica i nord França à desenvolupar turisme vinculat escenaris bèl·lics   14 Sorgiments nous Estats centre i est Europa à fracturar antics mercats interiors i dificultar circulació béns i mercaderies Atur, problemes alimentaris i mal nutrició infantil a) Període de pau à estímul demanda Guerra à tots aquells que treballen no poden gastar excedents (falta producció productes quotidians. Indústria centrada en la guerra). Ex: sabates, roba, electrodomèstics...
La demanda continguda pot ser satisfeta. Augment radical consum i demanda Arriba un moment en què la demanda ja està satisfeta à estancament (mateix nivell consum abans guerra) Indústria EUA més capacitada per adaptar-se indústria civil (No tota la indústria EUA dedicada guerra). Podia aprovisionar aliats + mercat interior.
Racionalització treball. Avanços tecnològics i organització treball à aplicada indústria fins pacífics. Cadenes de muntatge, producció eficient, optimització materials...
Gran augment capacitat producció (*EUA). Preus molt baixos. Molta competitivitat.
EUA = pioners venda crèdit à grans nivells de consum EUA gran avanç indústria elèctrica. Producció, transport, distribució... (lligat producció electrodomèstics).
UK també coneix aquests processos, però amb menys intensitat i eficiència.
* No es pot vendre al mateix ritme que es produeix (Alemanya arruïnada, colònies no són mercats...) Algunes fàbriques tanquen a favor d’aquelles més modernes i tecnificades Avenços tecnològics també s’apliquen en l’agricultura. Maquinària més eficient. Les grans propietats es mecanitzen - Eliminació mà d’obra - Augment capacitat producció - Ruïna aquells agricultors que no poden competir-hi Durant la guerra, molts agricultors s’endeuten i compren terra à exportar cotó, sucre... (interessats en la duració guerra) - Augment inflació matèries 1es - Acabada guerra à preus baixen (països no estan disposats a pagar un preu tan alt) - França obté sucre de la remolatxa. Substitució canya.
- Molts agricultors no poden pagar crèdits à Perden terres à Ruïna L’augment de la inflació Vessant positiva - Permetre finançar esforç bèl·lic - Contribuir desendeutament Estats i indústries Vessant negativa - Afeblir vincles entre governs i governats   15 - Afectats acusaven els seus governs de no fer res per mantenir estabilitat monetària Països crisi més dura à processos hiperinflació à mort del diner Governs utilitzaven polítiques econòmiques errònies per combatre processos inflacionistes (no disposaven indicadors estadístics, precedents o teories econòmiques adequades) Sorgeixen teories diuen bancs centrals=fonamentals en la lluita contra la inflació per tal de restaurar la confiança en la moneda Europa Occ no va recuperar els nivells producció abans guerra fins 1925 Crisi à afavorir sorgiment opcions polítiques extrema dreta (feixisme italià) Molts governs europeus van recórrer endeutament, dèficit pressupostari, controls comercials i mesures proteccionistes per intentar sortir de la crisi Recuperació va arribar impulsada pel creixement econòmic EUA *Recuperació econòmica europea = fràgil i dependent sistema financer EUA, que va entrar en crisi 1929 La reconstrucció europea i el nou mapa del món Principi autodeterminació va entusiasmar partidaris nacionalitats oprimides Europa Una nació, un Estat Estat compost (federal) o, en cas de no poder, Estat simple (centralitzat) Límits diferents nacionalitats europees no eren clars: Estats plurinacionals i multiculturals Països signar pau París es van comprometre a respectar drets minories nacionals, però van adoptar organització política centralitzada i el respecte per les minories, en molts casos, va ser paper mullat.
Algunes nacionalitats oprimides (polonesos, txecs, serbis...) à opressores nacionalitats que van quedar seus territoris à Els tractats pau van generar primavera dels pobles que va canviar el mapa d’Europa i el Pròxim Orient, però no es va solucionar el problema de les nacionalitats Nous estats = miniaturització odis.
- Estats no solucionaven el problema nacionalitats perquè eren plurinacionals i multiculturals amb estructura centralitzada - Mantenien rivalitats antigues potències imperials à incrementar esferes influències Pròxim Orient - No es va complir promesa britànica de constituir nació àrab - SdN crear mandats à Estats actuals: Palestina, Liban, Síria, Jordània i Iraq   16 El cas d’Alemanya Antigues colònies alemanyes à ocupades (mandats UK i França, SdN) Guerra + reduccions territorials = Alemanya perdre 12% població Nacionalistes radicals francesos volien crear Renània à estat coixí * Territori havia d’estar desmilitaritzat - Ocupació Renània (va acabar en un referèndum) + Ruhr (zona més industrialitzada Alemanya) - Principals rius alemanys à internacionalitzats * Alemanya continuava viva - País més gran, amb més població i més industrialitzat Europa occ - Desarmats, però conservaven fàbriques per produir nou armament i enginyers i militars predisposats - No podien destruir la seva potencialitat econòmica si volien que paguessin les reparacions de guerra Els perdedors a Europa: Àustria, Hongria i Bulgària Més malparats que Alemanya Aplicar principi nacionalitats + realisme polític à enfortir aliats vencedors: Polònia, Txecoslovàquia, Romania i Regne serbis, croats i eslovens.
Àustria-Hongria reduïdes mínima expressió - Estats-nació amb un petit mercat interior insuficient perquè es poguessin desenvolupar econòmicament - Vies comunicació desestructurades - Àustria plantejar integrar-se Alemanya - Grans minories hongareses Romania, Regne serbis, croats i eslovens i Txecoslovàquia (intents assimilació cultural) Majoria territoris Àustria-Hongria à 9 estats aliats que no podien assumir reparacions guerra Noves Àustria i Hongria = Estats molt petits i economies totalment desestructurades Coalició vencedora disposada a ser més generosa amb Àustria que amb Hongria Itàlia estava disposada a establir associació econòmica amb Àustria (governada per socialdemòcrates). Objectiu: conquerir Tirol.
* Problema vencedors: austríacs utilitzessin dret autodeterminació per sol·licitar annexió nova Alemanya França i Itàlia volien mantenir independència austríaca Hongria va deixar bolxevics arribessin al poder i estaven enfrontats amb la major part dels seus veïns   17 Àustria Emperador Carles abandonar pacíficament al tron 1918, però sense renunciar títols à Govern pogués sol·licitar armistici Emperador exiliar Portugal Àustria signar tractat pau Versalles 1919 Imperi Habsburg: Àustria, Hongria, Romania, Regne serbis, croats i eslovens i Txecoslovàquia Grans minories austro-hongaresos de cultura germànica à passar Polònia i Txecoslovàquia Segregació ètnica Crisi econòmica, atur Govern socialdemòcrata sense gaire capacitat per actuar Un petit Estat centreeuropeu Sense sortida al mar INVIABLE Mercat intern totalment desestructurat = inviable No era multicultural ni plurinacional Austríacs de cultura alemanya veien més possibilitats de viabilitat si s’integraven federació helvètica (Suïssa) o RFA 1918 Àustria sol·licitar annexió Alemanya *Malson Itàlia i França à no volien que Alemanya sortís engrandida i enfortida Tractat de Sant Germain - Alternativa assumible per Wilson Si els austríacs volien canviar les fronteres, haurien de comptar amb l’aprovació de la SdN Itàlia i França sempre vetarien l’annexió A canvi, no van posar exemperador Carles entre llista criminals de guerra ni van establir reparacions de guerra Eleccions 1919: coalició socialdemòcrates i cristians-socials Dualitat de poders entre govern conservador catòlic i la “Viena la roja” Nova Àustria no produïa aliments suficients per al sosteniment de la població Indústries en crisi Atur considerable Homes que es reintegraven llocs treball à desallotjaven dones Més de la meitat mobilitzats van morir, van desaparèixer o van patir ferides greus Crisi postguerra + econòmica + de valors   18 Gran imperi catòlic i un dels països més desenvolupats à República democràtica, laica i inviable econòmicament Majoria fàbriques antiga Àustria-Hongria à nova Txecoslovàquia Dicotomia a) Camp: catòlic b) Ciutat: Viena, una de les grans ciutats europees. Socialdemòcrates impulsar polítiques socials per les millores dels habitatges Socialdemòcrates partidaris democràcia social ajudés més desvalguts.
Polítiques de base Estat social molt mal vistes pels conservadors Enfrontament Ajuntament Viena (propietari pisos llogats a preus baixos) amb propietaris (tenir extrema dreta) Viena: un dels principals centres antisemitisme abans de la guerra.
Hitler=austríac Divendres sagnant - Juliol 1927 absolts 3 militants extrema dreta acusats haver matat un nen i un socialdemòcrata Socialdemòcrates, que havien tornat a guanyar les eleccions, es van manifestar à policia els va reprimir + multitud incendiar palau justícia Radicalització política cada vegada més gran Depressió anys 30 à empitjorar situació política Tensió creixent entre socialdemòcrates i conservadors Maig 1932 pujar poder canceller Dollfuss (conservador) Govern à provocar socialdemòcrates Guerra civil 1934 Guanyar partidaris Dolfuss à establir dictadura (Referència: Mussolini) Mussolini volia tenir Àustria sota esfera seva influència / Hitler impulsava annexió Àustria a l’Alemanya nazi Dollfus: dictadura + fort catolicisme - Crispació nazis austríacs à cop Estat 34 à assassinat Dollfuss * Nazis austríacs van fracassar perquè els italians van mobilitzar l’exèrcit i van impedir l’annexió d’Àustria a Alemanya Dollfuss à Schuschnigg Hitler obligar Schuschnigg legalitzés i alliberés presos nazis austríacs (assassins Dollfuss) i que nomenés ministre Interior cap nazis austríacs Schuschnigg volia convocar plebiscit per saber si la població estava a favor o en contra de la unió amb Alemanya, *però Hitler li ho va impedir (després empresonat camp concentració) Annexió Àustria-Alemanya   19 Hitler entrar triomfal Àustria (multituds l’aclamaven=alliberador) * Ni la SdN ni cap potència va reclamar que es respectes la legalitat internacional Hongria a) Budapest: capital moderna b) Hongria rural: Antic Règim La servitud havà estat abolida, però els nobles conservaven la propietat de la terra i tractaven els seus camperols = serfs Hongarès = llengua plebeus (nobles à llatí i francès) Confiança Wilson protegiria Hongria independent Hongria va començar a parlar de descentralització i a respectar les minories nacionals, * però els vencedors tenien altres plans No comptava amb cap simpatia (*proclamació República soviètica d’Hongria 1919) Els hongaresos = sacrificats à satisfer reivindicacions territorials (sense tenir en compte el seu criteri) França volia reforçar Txecoslovàquia, Romania i Regne serbis, croats i eslovens perquè fossin un contrapoder d’Alemanya Negociadors pensaven Hongria = poble despòtic que havia oprimit altres nacionalitats durant segles à mereixia ser castigat Hongria va rebre moltes menys tones aliments i roba que Hongria Tractat de Trianon - Establia Hogria perdria 2/3 seu territori i població Transilvània cedida a Romania (volien premiar un aliat que havia estat derrotat a la guerra + frenar expansionisme soviètic) Mercat intern + xarxa transports = desestructurats Hongria havia de pagar reparacions guerra Imperi Àustria-Hongria - 1867 es va refundar imperi Imperi Àustria i Regne Hongria Negació tots drets minories nacionals seu territori Antics oprimits à opressors Economia agrària à perdre molta producció fusta, mineral i ferro i terres conreu Hongaresos formar part nous Estats (Polònia i Txecoslovàquia) o van ser annexionats a altres (Romania i Sèrbia)   20 Governador nova República hongaresa assegurar establirien sistema democràtic i que lluitarien contra bolxevisme * Vencedors no confiaven hongaresos à preferir potenciar sues veïns per frenar l’expansionisme bolxevic Hongria va comunicar als negociadors de París que si no canviaven les condicions del tractat, hi hauria una revolució a Hongria à Hongria no va impedir revolució comunista encapçalada per Bela Kun à 1r país on va caure sistema polític democràtic Europa Bela Kun - Jueu de Transilvània i idees radicals S’havia fet comunista arran revolució soviètica à retornar Hongria impulsar revolució Policia l’havia detingut à govern rebre ultimàtum vencedors à socialistes alliberar Kun i van lliurar-li poder Triomf revolució soviètica pacífica Cap partit democràtic estava disposat a signar pau que havien elaborat vencedors Revolució més nacionalista que comunista Vencedors enviar delegació à establir contacte amb Kun (preocupats per l’extensió revolució bolxevic) Terror roig (detencions) Rumor exèrcit roig hongarès ocuparia Viena, mentre a Rússia continuava la guerra civil i els comunistes bavaresos proclamaven la República Soviètica de Baviera Militars contrarevolucionaris à començar a preparar exèrcit Govern de Bela Kun - Socialitzar fàbriques Nacionalitzar terres i vivendes Impulsar programa educatiu Anul·lar títols nobiliaris * No va poder frenar inflació, escassetat aliments ni corrupció Guerra civil = probable Exèrcit romanès envair Hongria i al cap d’uns dies, el txec Kun deixar discurs revolucionari à apel·lar nacionalisme hongarès Itàlia vendre armes Hongria per frenar invasió Conservadors decidir deixar de lluitar Kun exiliar Rússia bolxevic à víctima purgues Stalin Exèrcits romanesos, txecs i serbis es van retirar a les fronteres establertes pel Tractat de Trianon   21 República Soviètica Hongria à monarquia sense rei   Contrarevolucionaris proclamar Regne d’Hongria à cap estat = regent Horthy Horthy mateixes funcions monarca, però no podia crear títols nobiliaris ni exercir drets patronat església catòlica Terror roig à Terror blanc (bandes incontrolades à assassinats, sobretot de jueus). Estat no les va perseguir Horthy es va queixar duresa tractat Trianon i va reivindicar principi autodeterminació Vencedors van reconèixer raó, però no van canviar tractat Horthy va confiar govern conservadors Monarquia parlamentària - Hongaresos escollien opcions polítiques dreta o extrema dreta - Regent Horthy escollia qui governava - Noblesa manava latifundis i era antibolxevic Hongria ingressar SdN 1922 Economia hongaresa recuperar à gran depressió President dimitir à inestabilitat governamental à Horthy atorga poder extrema dreta nazi L’aliança amb els nazis - President sol·licita Hitler que exercís d’àrbitre disputes territorials Hitler decidir que els romanesos els tornessin part Transilvània Hitler cedir part Iugoslàvia quan la va ocupar Hongria = un dels països satèl·lit de l’Alemanya nazi * Horthy = anticomunista i antirevolucionari, però no era nazi Quan estava clar nazis perdrien guerra à negociar soviètics, però es va negar a trair els seus aliats elamanys Camp de concentració à Portugal Hongria va tornar a les fronteres actuals (fixades pel Tractat de Trianon) Bulgària No gaire problemes nacionalitats 3 guerres seguides: dues balcàniques i 1a GM Va sortir menys perjudicada que la resta coalició perdedora després de la conferència de pau de París Havien aconseguit autonomia amplíssima imperi otomà segle XIX Ocupaven gran part Balcans Perdre territoris en benefici de à Sèrbia i Grècia Bulgària = aïllada mar Negre Ètnicament no se sabia si eren eslaus o pobla asiàtic vinculat mongols - No grans diferències amb serbis   22 Perdre territori, producció blat, reducció exèrcit i pagament reparacions (que no van poder pagar) País relativament homogeni: búlgars i cristians ortodoxos (també hi havia turcs musulmans à segles domini otomà) Estat agrari i rural (camperols pobres) Monarquia parlamentària Govern à camperol republicà (República de Bulgària) - Reforma agrària i millores socials - Bones relacions veïns - Ingressar SdN - Impulsar internacional verda en contraposició a la roja dels bolxevics - Exmilitars, conservadors i terroristes à van fer caure govern i van assassinar president Tractat de pau de Neuilly (1920) - Desarmament búlgar (servei militar à servei de treball) País inestable políticament - Comunistes intentar cop estat à fracassar - Cop estat militars - Rei entrar esfera influència Hitler à encapçalar cop estat à governar a través d’homes de palla Hitler pressionar Romania perquè tornessin territori Bulgària à Bulgària participar ocupació Iugoslàvia Soviètics apoderar Bulgària, * rei no va abdicar à tornar Bulgària i va encapçalar un dels principals partits polític partidaris de transformar República búlgara à monarquia parlamentària Una nova primavera de pobles: els grans beneficiats dels canvis fronterers Vencedors acceptar Estats sorgir descomposició imperi rus europeu, excepte Ucraïna Reconèixer Finlàndia, Letònia, Estònia, Lituània i Polònia Polònia Un dels grans vencedors guerra Nació sense Estat més important Europa Estat polonès es va reconstituir 1918 Esplendor segle XVI-XVII (imperi). També havien tutelat Moldàvia i Rússia.
Decadència i desaparició à concretar 3 repartiments entre Rússia, Àustria i Alemanya finals segle XVIII Jugar a 2 bàndols a) Legió polonesa lluitar amb imperis centrals contra russos b) Comitè Nacional Polonès vinculat Entesa   23 Imperis centrals constituir regne Polònia 1916 à Rússia reconèixer Polònia Pau Brest-Litovsk 1918 à 13è punt Wilson garantir creació república polonès amb sortida al mar Nacionalisme polonès Negociadors París intentar decidir fronters Polònia, *polonesos discrepaven a) Maximalistes reclamaven fronteres període màxima expansió b) Minimalistes se centraven territoris habitats majoritàriament per polonesos Forca armes. Patriotes-bandolers. President radicalitzat à presó (molts enemics: conservadors, en contra socialisme i demòcrates liberals, en contra armes) President reorganitzar Legió polonesa: una de les poques unitats militars organitzades est Europa Proclamació independència - Molta alegria població.
- Polonesos reclamaven dret autodeterminació, però els l’impedien minories nacionals - Faltava establir límits: negociadors París + exèrcit polonès Polònia tenia potencialment 2 governs rivals: un París (Dmowski) i l’altre a Varsòvia (Pilsudski). +Un tercer que presentava la cara més amable nacionalisme polonès) a) Dmowski - Defensar creació gran Polònia = contrapès possible recuperació Alemanya i expansionisme bolxevic - Implicaria estat plurinacional i multicultural (40% població no polonesa) b) Pilsudski - Federació amb lituans o ucraïnesos Acord 3 governadors Polònia à actuar de manera unificada Pilsudski 1918-1922 à imposar via dura i militar - Encapçalar exèrcit polonès 6 guerres - Oposar via democràtica Dmowski i antics camarades revolucionaris que volien annexió Polònia a Rússia bolxevic - 1r cap d’Estat Polònia i dictador Gran part nova Polònia = arruïnada S’havien unificar economies, sistemes legals i burocràcies territoris annexionats Conferència Pau París 1919 -   Establir fronteres Polònia Confirmar 6 guerres veïns 1918-1920 Tenien sortida al mar Obtenir territoris Alemanya, Àustria-Hongria i Rússia: Prússia, Silèsia, Galítzia...
24 - - Guerra russo-polonesa 1920 à obtenir bona part Rússia blanca Tractat de Riga 1920 Establir frontera molt més a l’est (sumar nous territoris à minories nacionals) Keynes (UK) considerava Polònia = inviable econòmicament Durant més d’un segle, Polònia à súbdits 3 imperis que no els reconeixien cap dret a) - Zona Prússia Moderna i industrialitzada Mines de carbó Agricultura de mercat Majoria Polònia i dirigents b) - Zona Àustria (Galítzia) Agrària Minoria jueus à comerç Integrava noblesa polonesa Polònia russa a) - Polònia del congrés Creada pel congrés de Viena Regne polonès adjunt corona russa Economia basada agricultura tradicional Elevat analfabetisme b) Zones de l’est - Administrades com províncies russes - Polonesos convivien amb bielorussos i ucraïnesos República Polònia 1918 - Estat-nació amb estructura política centralitzada - Voluntat uniformisme cultural (*Estat plurinacional i multicultural) - Minories: ucraïnesos, rutenians, jueus, alemanys, russos... / catòlics, ortodoxos i jueus Inestabilitat econòmica.
- Inflació: marc polonès à zloty (fracàs) Molts partits polítics (més de minories nacionals que de polonesos) Pilsudski à imposar ordre - Cop estat à ocupar militarment Varsòvia - Exercir de dictador, tot i que aparentment Polònia = República parlamentària (tot i que volia transformar-la en República presidencialista) Aliança UK i França / enfontada veïns   25 Txecoslovàquia Apreci per part negociadors París Legió Txeca - Lluitar a la guerra civil russa amb els blancs - Sota comandament aliança victoriosa França volia Txecoslovàquia forta à unir-se a Polònia i Regne serbis, croats i eslovens à bloquejar Alemanya i Rússia Zona avançada: indústria potent, nivell cultural elevat, població escolaritzada i bilingüe...
Independència à augmentar producció cereals i reduir importació Població urbana preparada i bon desenvolupament cultural Un dels pocs Estats de nova creació econòmicament viable - Txèquia: major part indústria imperi austro-hongarès - Estat muntanyós à podia resistir invasió Únic Estat nou mantenir democràcia fins pacte Munic 1938 à principals líders democràcies europees negociar amb dictadors Alemanya i Itàlia sobre futur país Problema: vertebració territorial - Estat plurinacional i centralitzat - Polònia dividida 4 parts a) Bohèmia i Moldàvia (Txèquia) - Unides imperi com un regne - Desenvolupament industrial - Població lletrada - Gran consciència nacionalista b) Eslovàquia - Ètnicament i lingüísticament afí amb magiars - Reclama autonomia Txèquia, *sacerdot dirigent mor Centralisme polític i voluntat uniformitzadora administració = debilitat Minories nacionals (sudets), tot i que tenien reconeguts bastants drets Depressió econòmica Aliança amb Hitler Sudets buscaven algú que els tragués de la crisi i els alliberés opressió txeca Hitler = disposat a anar a la guerra contra Txecoslovàquia Conferència de Munic - França i UK desentendre Txèquia i acceptar que Alemanya s’annexionés territori sudets a canvi garantia independència txecoslovaca   26 1938 exèrcit nazi entrar territori sudets - Sudets eufòrics à fi opressió txeca - Hitler declarar que no volia txecs al seu imperi - Hitler signar 2 declaracions de no agressió França i UK i ordre secreta liquidar Txecoslovàquia (volia fàbriques Skoda i indústries txeques) Txèquia complir pacte Pittsburgh à donar autonomia Eslovàquia - Hitler à oportunitat ocupar Txèquia - Hitler negociar independència Eslovàquia à sacerdot proclamar independència à Hitler anunciar unia Txèquia al seu imperi 1939 Alemanya ocupar Txèquia sense trobar resistència à constituir protectorat Bohèmia i Moràvia Eslovàquia = un dels aliats més fidels Alemanya nazi Control Rutènia à Hongria à incorporar Rutènia a Ucraïna à reconstituir Txecoslovàquia sota protecció Stalin Població cultura germànica Ucraïna à expulsió (procés neteja ètnica) President Txecoslovàquia intentar país quedés fora àmbit influència estalinisme, *morir després presenciar cop estat à donava tot control de l’Estat als comunistes txecs 1993 Txèquia i Eslovàquia decidir crear propis estats pacíficament Romania Reivindicar el seu lloc entre els vencedors, * havien signat un armistici i un tractat de pau amb Alemanya quan es van imposar amb la guerra a l’est Un dels Estats més beneficiats pels negociadors de París Duplicar territori i incrementar població Si ampliaven territoris à potència regional important à funcionar com Estat tap contra l’expansionisme Rússia bolxevic Reivindicacions: principi autodeterminació (es fonamentaven realisme polític) Objectiu: ocupar zones en els quals els romanesos no eren la nacionalitat majoritària Havien pagat preu humà molt alt guerra França defensava potenciar Romania Envaïda pels otomans segles XVI-XIX Imperi à corrupció ü Terres fèrtils, bon clima i grans jaciments petroli - Nefastes infraestructures i educació Identificaven capitalisme pervers = jueus Transformar Romania à un dels països més grans centre Europa Estat plurinacional i multicultural Estat centralitzat i polítiques uniformització cultural Minories nacionals = “intruses” i sense drets   27 El Regne dels serbis, croats i eslovens (Iugoslàvia) Negociadors París s’havien compromès a independitzar Polònia i donar a Sèrbia una sortida al mar (a través de Bòsnia) Itàlia volia costa balcànica, poblada majoritàriament per eslovens (sota jurisdicció austríaca) i croats (regit pels hongaresos) Alternativa: potenciar Sèrbia (rossa) o Itàlia (morena) Sèrbia: molt bona premsa entre vencedors. Conquerits sense que els aliats els haguessin ajudat. “Derrota Sèrbia = crucifixió Crist” à calia compensar-los Balcans: moltes nacionalitats (no només eslaus del sud) à serbis = majoritaris Sèrbia - País petit i rural Cristians ortodoxos Alfabet ciríl·lic Romanticisme à impulsar nacionalisme Educació: mestres ensenyar que vivien imperi otomà i que un dia tots els serbis viurien en un Estat unificat Nacionalistes serbis van assassinar arxiduc Francesc Ferran somiaven a crear Estat aplegués tots pobles eslaus Balcans (Iugoslàvia) Elements diferenciadors - Montenegro: únic poble que no havia estat conquerit pels otomans - Croats i eslovens: catòlics. Havien format part imperi Habsburg amb gran autonomia (països fronterers). Alfabet llatí i pro occidentals.
Triomf revolució bolxevic à allunyar paneslavisme (unió cultural, religiosa i política diversos països eslaus Europa) Itàlia preocupada per consolidació Regne serbis, croats i eslovens Declaració de Corfú (1918) - Creació Regne de Iugoslàvia Cap estat: monarca Sèrbia Garantir diferències culturals, religiosos i lingüístiques 3 territoris Constitució interna estat No van especificar si nou país seria federal o centralista Inestabilitat balcànica = perillosa per mantenir pau No serbis preferien nou regne s’anomenés Iugoslàvia (unió iguals) que no Regne dels serbis, croats i eslovens (1r = Sèrbia) Nou regne triplicar extensió Sèrbia Algunes diferències lingüístiques (majoria serbocroat) i moltes diferències religioses i culturals Territori dividit en funció religió Ciutadans serbis à Entesa / croats i eslovens à imperis centrals   28 - Eslovens i croats preocupats per l’expansionisme italià (es volia quedar ports i ciutats principals) * Sèrbia disposada a canviar territoris eslovens i croats per més territoris hongaresos i romanesos Gran tensió entre serbis i croats Minories ètniques à genocidi i neteja ètnica Oprimits à opressors a) - Pasic (servi) Volia Sèrbia gran Declaració Corfú = propaganda à Sèrbia controlaria qualsevol nou Estat Defensaven que croates i eslovens que no estiguessin d’acord podien emigrar Disposats a utilitzar l’exèrcit b) - Trumbic (croat) Estat federal en el qual diferents pobles eslaus Balcans tinguessin autonomia Serbis = semi bàrbars Croates plantejar crear propi Estat, *però no tenien exèrcit que els donés suport Croàcia - Segona nacionalitat sud eslava Autonomia dins imperi Habsburg, que van acollir eslaus que fugien dels otomans Terra de soldats (independents a canvi de tenir gran part població orgabitzada en milícies) Dividida en 3 colònies territoris: colònies militars de frontera, Eslavònia i Dalmàcia Volien Estat compost (tant dins mateixa Croàcia com amb la resta pobles eslaus sud) Temien que els italians s’annexionessin Dalmàcia i que els serbis els imposessin Estat centralitzat Eslovènia - Millor parats croats: parlaven llengua diferent à dificultava que els imposessin funcionaris des de fora Mercat integrat centre Europa Població formació superior resta pobles eslaus sud (poliglotes) Altres nacionalitats -   Bosnians parlaven serbocroat però se’ls considerava serbis a cristianitzar (eren musulmans) Montenegro: dirigits per casa reial diferent 29 - Albània: vistos com emigrants Visió internacional - Realisme polític França i UK buscava crear Estats grans à contrarestar possible ressorgiment Alemanya i expansionisme soviètic UK no es preocupaven pels Balcans mentre els seus interessos comercials no en sortissin perjudicats EUA pensaven que havien d’exercir intermediaris i guiar-se pel criteri d’autodeterminació pobles Nacionalitats no eslaves: assimilar-se o emigrar Impulsar centralització assimiladora (totes minories nacionals à serbis) Exèrcit serbi à exèrcit del regne Els serbis no eren ni la meitat de la població + element aglutinador: odi serbis Serbis desmobilitzar unitats militars croats perquè havien lluitat exèrcit austrohongarès à substituir per tropes sèrbies 1918 xoc croats i tropes sèrbies Van fer creure croates que mantindrien autonomia, però van impulsar una administració fonamentada en la Sèrbia pels serbis Assemblea Constituent 1920 - Monarquia en mans dinastia sèrbia Decidir si seria estat federal o unitari Croats no assistir reunions perquè no es van complir compromisos Corfú Bosnians satisfets si dels deixaven mantenir religió i els prometien reforma agrària Eslovens ja tenien autonomia. Es van convertir administradors i funcionaris Estat (estaven qualificats) Imposar constitució unitària à complia desitjos nacionalisme serbi radical Servis: alliberadors à opressors eslaus sud Procés uniformització cultural i lingüística Economia agrària. Necessitaven estabilitat política. Situació empitjorar crac 29 Principal força política croata à populista Macedonis à ORIM: un dels grups terroristes més importants. Crim organitzat Croats intentar organitzar congrés minories nacionals oprimides - Cercar acords amb ORIM i 3a internacional Molta inestabilitat política. Molts canvis govern.
Cop Estat rei Alexandre 1929   30 Monarca rebatejar Iugoslàvia (nom que identificava federalistes) Règim dictatorial i centralista 1931 carta atorgada Parlament à Iugoslàvia: Estat unitari, semi parlamentari i amb un partit únic Iugoslàvia s’identificava amb Sèrbia Depressió econòmica à nacionalistes croats es van convèncer de la necessitat lluita armada Croats finançar terroristes à matessin rei durant una visita a França 1934 Assassinat Alexandre à Pere II (menor) à regència Príncep Pau Pau intentar modernitzar país i atorgar àmplia autonomia croats i a parts de Bòsnia, * però era massa tard Gran part no servis à partidaris independència Nacionalistes croats i macedonis à defensar opcions polítiques cada vegada més dretanes - Trobar suport i armament règims feixistes - Croats organitzar utashis, organització terrorista superior ORIM. Volien alliberar Croàcia amb la lluita armada.
- Nacionalistes serbis extrema dreta à organitzar txenics - Creença que per solucionar problemes només calia anihilar l’oponent - Croats defensar idea gran Croàcia centralitzada que s’annexionés a Eslovènia i Bòsnia i les uniformitzés culturalment Príncep Pau sol·licitar ingressar Eix 1941 per intentar subsistir (en contra aliats) Cop Estat militars serbis Hitler decidir solucionar problema Balcans à ocupació Iugoslàvia i Grècia Proclamar independència Croàcia 1941 Croats extrema dreta: un dels aliats més fidels Hitler Antic opressors servis à reprimits Itàlia obtenir territoris (part Dalmàcia, Eslovènia). Kosovo à Albània Croàcia: independència + Bòsnia Alemanya es quedava part Eslovènia i ocupava Sèrbia Bulgària i Hongria s’annexionaven territoris Guerra civil i genocidi Utashis exterminar servis + impulsar procés neteja ètnica territoris croats i bosnians Nacionalistes txenics lluitaven per la independència Sèrbia i mataven utashis i croats Gran exèrcit guerriller comunista à matava utashis i txenics   31 Guerrillers comunistes guanyar guerra Iugoslàvia: Estat de partit únic i vertebració territorial federal La igualtat racial: l’imperialisme japonès Entre els cinc grans, Japó = únic estat no democràtic No teia a la seva delegació cap membre destacar govern Príncep intervenia molt poc tasca diplomàtica - Feudalisme à una de les principals potència mundials - Política exterior imperialista - Una de les flotes de guerra més poderoses del món Tancats des del segle XVI (només deixaven entrar un vaixell holandès a l’any per comerciar) Segle XIX EUA: o obrien ports o la flota nord-americana els destruiria Japoneses adonar pobles blancs els consideraven inferiors à objectiu: aconseguir igualtat racial (potència imperialista en peu d’igualitat amb nacions blanques) Lema modernitzadors: enriquir nació + enfortir exèrcit Si volien modernitzar país, havien d’imitar països més desenvolupats: UK (flota de guerra), Prússia (exèrcit i Constitució), EUA (paradigma financer)...
Volien incorporar seus productes al mercat mundial Pretenien ser el líder asiàtic Població japonesa quasi s’havia doblat, però eren conscients seva vulnerabilitat Solució nacionalistes: imperi com el de les principals potències europees Entesa - Objectiu: ocupar Alemanya (necessitaven aliats) - Ocupar possessions alemanyes Oceania i el port Shandong - Industrials japonesos van guanyar mercat - Augmentar molt marina mercant i exportacions - Capacitat produir armament à necessitaven matèries 1es (arxipèlag japonès pobre). Compraven ferralla per obtenir acer. EUA boicoteja compra ferralla Japó Consolidar imperi incipient + reiterar vocació imperialista orientada Xina Augment territoris + creixement econòmic Objectius delegació japonesa 1. Incloure clàusula sobre la igualtat racial en el pacte de la SdN 2. Controlar illes nord del Pacífic 3. Substituir alemanys en la concessió de Shandong à Aconseguir reivindicacions territorials a canvi de renunciar a la clàusula sobre la igualtat racial   32 Acord naval amb UK abans guerra Bones relacions potències imperialistes amb interessos a Àsia: UK, França i Holanda Havien vençut Xina i Rússia à Japó = imperi en expansió Principal rival: EUA - Imperialisme interior EUA es basava en el destí manifest: destí poble americà era conquerir far west - Obertura canal Panamà à facilitar comunicacions - Plantejaments defensius EUA: tenir 2 grans flotes: Atlàntic i Pacífic - EUA frenar intervenció Japó a Sibèria Japó no estava interessat a alliberar russos dictadura bolxevic, sinó en l’annexió de territoris o obtenció àrees influència Reivindicacions territorials preocupar Wilson à amenaça control EUA pacífic Premsa populista: perill groc (EUA) / perill blanc (Japó) Japó únic que va aconseguir posar Wilson entre l’espasa i la paret - Japó volia territoris on no hi havia cap habitant japonès (objectius imperialistes) - Xina reclamava port Shandong (Hong Kong alemany) amb principi autodeterminació, *però va anar a parar en mans japoneses - Wilson: obligat a cedir. Hi havia la possibilitat que Japó vetés la creació de la SdN si no s’acceptava la clàusula d’igualtat racial.
- Japó substituir Alemanya com potència imperialista amb esfera influència Xina - A canvi, Japó havia de retirar proposta igualtat racial SdN (potències europees racistes) - Dominis britànics (Austràlia i NZ) i EUA veien igualtat racial com la possibilitat que els grocs prenguessin domini blancs - Califòrnia i Austràlia establir límits immigrants grocs - Els negres vivien segregats EUA i no tenien mateixos drets. En molts estats nord-americans, negres = ciutadans 2a i 3a categoria.
- UK hauria d’haver donat la igualtat als hindús. Independència de l’Índia.
- França à immens imperi colonial. Temen la desintegració de l’imperi.
* Japó no defensa plenament igualtat racial. Es creuen superiors coreans, etc. i es creuen legitimats per conquerir territori. Japó argumentava que volia portar la prosperitat als països asiàtics.
Convicció Japó grans nacions imperialistes blanques mai els tractarien com iguals, *xinesos i japonesos molt racistes Victòria republicans EUA 1920 à restringir emigració als EUA per criteris racials Idea entre els occidentals que Japó = Prússia groga Molts japonesos convençuts que eren el poble escollit per dirigir Àsia i vèncer blancs   33 Negació igualtat racial à Japó allunyar col·laboració entre principals potències occidentals à Política imperialista cada vegada més agressiva à atacar Xina i EUA Xina Tancar dins el seu imperi. Consideraven resta món = bàrbars Quan van voler reaccionar, bàrbars dominaven Xina à Al poble xinès li va costar recuperar autoestima i visió ordre universal Dirigents xinesos protestar lliurament de Shandong a Japó La descomposició de l’imperi turc Conflicte de la independència d’Armènia (finals segle XIX – 1915).
- - Turcs no van acceptar Estat armeni Balcans mitjans segle XIX. En països com Sèrbia, quasi independents però que reconeixen domini Imperi otomà, vivien molts turcs. Islam à cristianisme.
Turcs expulsats o marxen. Augmenten el sentiment turc en la zona on són destinats (majoria turcs/tots musulmans). No volen formar part altre estat cristià (Armènia). Per això s’oposen la independència Armènia Rivalitat armenis i kurds que es disputaven mateix territori Deportació frontera fràgil amb Rússia à Mesopotàmia o Grècia. Genocidi armeni (finals segle XIX – 1915).
Acord Sykes-Picot (1916) -   Acord secret UK i França per dividir Pròxim Orient 2 zones influència: una anglesa i una francesa (en cas de sortir victoriosos 1a GM) Pacte Sykes (UK) i Picot (França) Palestina à controlada per la comunitat internacional No parlen Aràbia à pensaven que no valia pena conquerir desert (no sabien reserves petroli) Aràbia: estat independent (no se sabia si Haiximita o Saudí) Bolxevics fan públic el tractat: a) UK - Busca golf Pèrsic.
- Busca pont entre colònia Kuwait i Egipte (en poder anglès).
- Defensa continent indi (joia corona)= assegurada. S’impedeix una eventual consecució Estat àrab - Iraq, Palestina i Jordània b) França.
- Marsella=magatzem Orient (raons històriques).
- Protectors cristians que vivien Orient.
- Amputació Síria à estat adaptat necessitats cristians (majoritaris).
Intentar crear estat majoritari drus i un altra alauites.
34 - Creació estats dependents de França per assegurar la seva supervivència. *Drusos i alauites s’hi van oposar à matances + destrucció Damasc - Síria i Líban Declaració Balfour (1917) - Declaració formal del govern britànic à establir Palestina llar nacional pel poble jueu Carta secretari afers estrangers Balfour à baró Rothschild (líder comuniat jueva britànica) 1r ministre desig anglès de treballar poble jueu a Palestina UK depenia molt crèdits EUA. Banca jueva.
Declaració Balfour incorporada tractat pau Sèvres * Traducció: Balfour volia dir que el en futur protectorat britànic de Palestina, els britànics permetrien l’arribada d’immigrants jueus Tractat Sèvres (1920) - - -   Altres tractats de pau es van dur a terme al peu de la lletra, però a l’Imperi turc no va ser així.
Tractat Sèvres permetia independència Armènia i creació Estat kurd.
Potències europees reclamen territoris argumentant raons històriques Segons el tractat de Sèvres, gran part de Turquia passaria a ser domini grec.
Minories gregues dins imperi.
Itàlia, que havia vençut en la guerra italoturca per dominar Trípoli, es queda arxipèlag Dodecanès. Reivindiquen que el territori és d’influència italiana França reivindica part nord Nord i litoral: Grècia + Itàlia + França Turcs à reduïts part Anatòlia i envoltats territoris hostils: Grècia, zona influència italiana/francesa i gran estat armeni (compensació pel genocidi) i imprecisa frontera nacions àrabs (protectorats francesos i britànics) Acceptació tractat à reacció nacionalistes Mustafa encapçalar resistència turcs i va vèncer aquells exèrcits que volien apoderar-se Turquia i Anatòlia. Cap militar que va dirigir defensa otomana als Dardanels (batalla de Gal·lípoli). Això farà que els turcs entrin en guerra fins fi Tractat Lausana (1923), quan els turcs aconsegueixen redibuixar fronteres à Turquia actual Idea guerra contra guerra. Victòria pau guerra. Fi guerra à desmobilització Europa no volia veure’s envoltada en un conflicte. Turcs demostren que volen lluitar à repatriatzació tropes França i UK Tractat Sèvres comença a desmuntar-se à Guerra oberta grecs i turcs. Doble neteja ètnica. Matar el veí. Turcs i grecs barrejats à Turcs = vencedors Sud país: guerres amb França, que decideix renunciar al seu territori per evitar conflictes 35 - Sorgiment sentiment antiislàmic molt fort. Islam= culpable decadència Imperi otomà i fàcilment vençut pels seus adversaris. Lleis que impedeixen vestir a la manera musulmana. Passar alfabet àrab à llatí. Turquia europeista, occidentalitzada i laica (elits i classes mitjanes) / Turquia islàmica (capes més pobres). Societat radicalment dividida.
Mustafà Kemal - “Pare de tots els turcs” Nacionalista i revolucionari liberal Turc ètnia mongol Fill Il·lustració francesa + carrera militar Membre societats secrets que volien modernitzar Turquia tots sentits Èxits militars molt importants Gal·lípoli Admiració per Occident Per acabar decadència turca à procés modernització com França Imperi à Nació turca moderna i uniformitzada culturalment Imperi turc amplis territoris Àsia, Àfrica i Europa à reduït península Anatòlia i ciutat Istambul, amb estret Dardanerls internacionalitzat Punt Wilson à “Dret autodeterminació” només pensat països europeus.
Orient: “bàrbars, incivilitzats, inferiors” Domini Imperi otomà sobre alguns països era nominal. Tunísia i Turquia independents.
Bona part península Aràbiga s’escapaven del control Imperi otomà. Control: pràcticament impossible (decadència transport i terreny. Nòmades) Imperi otomà bàsicament dominava el litoral mar Roig, part litoral golf Pèrsic i Bagdad, Damash, Líbia, Anatòlia.
Wilson estava convençut que calia alliberar sèrie nacionalitats oprimides pels turcs (armenis), *però no estava disposat a enviar tropes per garantir independència Aliats: “guerra per la llibertat i contra totalitarisme i tirania Imperi otomà”. *No creen estats independents à colònies (“mandats”) Wilson es va deixar convèncer que nacions àrabs = no estaven preparades per la independència à mandats britànics i francesos Itàlia àmplies reivindicacions costa Anatòlia - - Síria i Liban sota domini francès Palestina, Transjordània i Iraq sota domini anglès Nacionalistes turcs negar a acceptar tractat encapçalats pel general Mustafa Kemal, un dels herois turcs de la guerra   36 Turcs disposats a defensar fronteres ètniques + acabar amb independència armènia i l’autonomia kurda + lluitar amb els grecs * Grecs = únics disposats a lluitar perquè es complís Tractat Sèvres 2 guerres balcàniques havien expulsat turcs d’Europa i Itàlia à Líbia i illes Dodecanès Turcs controlaven península Anatòlia i fèrtil creixent Pròxim Orient + 3 ciutats més sagrades islam: Meca, Medina i Jerusalem Jerusalem també ciutat santa per cristianisme i judaisme Sultà i califa d’Istanbul perdut capacitat política, però encara era la principal autoritat religiosa islam Entrada guerra à sultà i califa llançar crida guerra santa (yihad) contra infidels Entesa *Califa = turc (mongol) / 3 ciutats santes à territori àrab Imperi turc UK i França decidir actuar (por perdre colònies) à comptar serveis secrets intel·ligència - McMahon (UK) enviar Lawrence d’Aràbia à establir aliança xerif Hussein ibn Alí (llinatge quraixita, tribu profeta Mahoma) - Objectiu: neutralitzar crida a la yihad - Hussein ibn Alí à fundador dinastia Haiximita (domini territori Hedjaz) - Negociar britànic McMahon - Xerif es presentava = cap nació àrab à reclamava independència respecte turcs de gairebé totalitat Pròxim Orient habitat per àrabs a) Hussein - Nació àrab = monarquia hereditària - Súbdits sense sobirania b) UK - Mentre cercaven suport nació àrab, havien acordat amb França el repartiment Pròxim Orient en forma de mandats - Buscava suport jueus.
Sionistes - Volien un Estat à s’havien fixat territori turc antics regnes Judea i Israel (país que els àrabs anomenen Palestina) Acordat amb Rússia conquesta Dardanels, Istambul à Constantinoble i Jerusalem Amb Grècia recuperarien costa Anatòlia (habitada per grecs) Itàlia també volia territoris imperi turc Àrabs Hedjaz es van insureccionar - Xerif Meca somiava crear l’Aràbia haixmita, *però dinastia Saud planejava creació de l’Aràbia saudí Revolució soviètica estroncar projectes russos al Pròxim Orient   37 UK acord poc definit àrabs Heraz + acords secrets i concrets amb França, Rússia, Grècia i Itàlia Promeses angleses als àrabs (1915). Si lluiten amb ells contra els otomans, facilitaran creació Estat àrab à vencen otomans à ocupació territoris * UK sabia que no podria complir tot el que havia pactat Durant converses pau, els integristes cristians anglicans es van proposar tornar a consagrar mesquita Santa Sofia Istanbul à catedral UK i aliats veien imperi turc = potència decadent que havia de ser reduïda a la mínima expressió - Grècia = Estat que podria ocupar bona part territori imperi turc - Grecs disposats a lluitar amb turcs derrotats El naixement de la Turquia contemporània Constantinoble: capital imperi romà orient à destruït pels turcs otomans, poble musulmà d’orígens mongols 1453 Constantinoble dividida 2 parts: Europa i Àsia Gran imperi des del segle XV, però al XIX ja estaven en decadència. Imperi otomà = el malalt d’Europa Perdre control Grècia, Bulgària, Sèrbia, Romania, Egipte, Balcans...
* Imperi turc, que ja no era otomà després de la revolució dels joves turcs, encara controlava la península d’Anatòlia, l’estret dels Dardanels (accés mar Negre) i major part Pròxim Orient Aliats pensaven turcs serien fàcilment vençuts - Fracassar intent ocupar Caucas i insurreccionar pobles mongols Àsia - Resistir Gal·lípoli i Mesopotàmia (Iraq) Turcs confiaven principis Wilson els permetrien constituir un estat-nació centralitzat turc à península Anatòlia i Tràcia Joves turcs que havent dirigit la guerra i eren responsable genocidi armeni à fugir en un vaixell de guerra alemany Govern provisional à sol·licitar armistici Entesa   Començar a negociar amb UK Turcs satisfets: mantenien control territoris poblats majoritàriament per turcs + territoris àrabs à en mans de UK, dels Haixmites i tropes índies Forta discussió UK i França per la negociació armistici Turquia França reclamava més territoris / UK replicava que eren els que havien destibat més tropes a vèncer turcs Aliança victoriosa no ocuparia Istambul, però estaria en mans de l’Entesa Istambul: plena de refugiats (turcs, armenis...). Mercat negre i delinqüència.
Vencedors dividir capital en esferes influència i es van encarregar administració, censurar premsa...
  38 1920 aliança victoriosa anunciar ocuparien Istambul França i UK ocupar capital + voltants Govern: desmoralitzat, sultà: figura decorativa à acceptar tractat Sèvres: Turquia = monarquia desarmada, amb sobirania sobre una part d’Anatòlia i potència 3a fila Kemal: acceptar tractat = traïció a la nació turca à revolució nacionalista turca Aliança victoriosa atribuïa problemes per vèncer turcs à bona direcció Alemanya - Moment acabar definitivament amb malalt otomà - Problema: França i UK no estaven disposats a enviar grans contingents *Grècia disposada a lluitar (exèrcit poc competent) Pla guanyadors guerra: - Turquia perdria territoris habitats per àrabs que pertanyien imperi - Constituir Estat armeni i una autonomia kurda - Internacionalitzar estrets comuniquen Mediterrani – mar Negre (territoris tutelats) Conferència de Sant Remo 1920 - Ratificar i legalitzar repartiments territorials acordats França i UK Tractat Versalles Síria i Liban à mandat francès (+separats l’un de l’altre) Iraq à mandat britànic de Palestina Palestina (deslligada de Síria) à mandat britànic (Declaració Balfour).
=Transjordània Després guerra à França i UK tensions EUA no volien enviar tropes fora del seu hemisferi influència Itàlia col·laborar nacionalistes turcs a canvi de concessions econòmiques a la nova Turquia Nacionalistes turcs disposats reescriure tot tractat amb la raó de les armes (ho van aconseguir) Realpolitik es va imposar als acords París Vencedors volien reduir Turquia a la mínima expressió (=Hongria) *Turcs més nombrosos que hongaresos + dirigent polític i militar que volia modernitzar Turquia a qualsevol preu Armistici à desarmament exèrcit turc Rebel·lió Kemal contra sultà 1919 -   Moviment nacionalista per alliberar Turquia de la invasió grega (volia que es complís tractat de Sèvres) 39 - Contra nou estat armeni i tropes italianes i franceses Anatòlia Festa nacional turca Desorganització grega à afavorir turcs Matances civils Grans potències abandonar grecs (no estaven disposats a lluitar amb Turquia) Retirada exèrcit grec Turquia guanyar guerra civil Expulsió comunitats gregues que vivien Anatòlia des de feia segles Turquia annexionar major part Estat armeni i autonomia kurda Rectificació amb la frontera amb Síria Establir fronteres Turquia actual amb armes - Gran fracàs idealisme internacionalista SdN - Demostració domini realpolitik en les relacions internacionals Ataürk aliança amb Rússia bolxevic à enviar armament nacionalistes turcs Potències imperialistes no van poder imposar legalitat internacional EUA tornar aïllacionisme à desinteressats amb el que passés fora esfera influència Turquia molt poblada i disposada a lluitar à podien desestabilitzar mandats SdN francesos i britànics Pròxim Orient Vencedors renegociar Tractat Pau de Sèvres (amb els turcs) Tractat de Lausana 1922-1923 Nou govern nova República laica no tenia cap interès acontentar potències vencedores (=sultà) Si volien aplicar la legalitat de Sèvres, haurien d’assumir el risc d’envair-los i desestabilitzar el Pròxim Orient (i beneficiar soviètics indirectament) Anul·lar Tractat Sèvres à reconèixer República turca amb pràcticament fronteres actuals Nou tractat adaptat nova situació superioritat turca Vencedors renunciaven reparacions guerra i legalitzaven procés neteja ètnica - Grecs expulsats territori turc i turcs expulsats territori grec (“intercanvi poblacions” basat religió) Ataürk i la modernització de Turquia -   Dictador Turquia fins 1922 40 - Objectiu: utilitzar dictadura autoritària i nacionalista à modernitzar i regenerar país Turquia à 3a República francesa (centralista i uniformitzat cultural) Estat laic, amb drets civils i sense analfabetisme Va acabar independència armenis i kurds à procés assimilació agressiva Prohibir utilització pública llengua turcs i qualsevol acte folklòric, * no exterminació Convençut política, economia, cultura i societat occidental = superiors Volia convertir Turquia à 1a democràcia veritable Pròxim Orient Capital: Ankara (dificultar possible atac enemics) Abolir califat Turquia: Estat nació centralitzat, laic i única llengua Suprimir alfabet àrab i persa à alfabet llatí Educació obligatòria Constitució à Turquia: República democràtica parlamentària (codis civils i penals i respecte drets civils i humans) Igualtat entre sexes (Turquia: estat població musulmana en el qual les dones gaudeixen més drets) Turcs havien vestir i tenir costums occidentals 1930 començar multipartidisme à crear partit de l’oposició, *però el va il·legalitzar quan el van desafiar No va participar 2a GM Alinear amb Occ durant guerra freda El problema kurd i el cinisme amb els armenis Kurds: nacionalitat dividida entre Turquia, Iraq, Iran i Síria Societat clans armats Participar extermini armeni Turquia volia assimilar-los. Si organitzaven moviment nacionalista à mateix destí armenis o grecs * Problema kurd no resolt actualitat. Guerra Lloyd George prometre als armenis que mai tornarien sota domini turc, *però exèrcit turc i Rússia soviètica es van repartir territori (*comunitat internacional no ho va impedir) Part soviètica Armènia à independitzar-se després caiguda bloc soviètic Turquia no accepta culpabilitat genocidi. Problema Turquia-Armènia à utilitzat per dificultar ingrés Turquia a la UE El repartiment de les nacions àrabs: Síria, Egipte, Jordània i Iraq Aliats consideraven necessaris mandats a l’imperi turc Turcs havien governat tan malament nacionalitats seu imperi à havien de perdre control territoris àrabs (Síria, Iraq, Palestina i Aràbia)   41 Aliats consideraven àrabs = civilitzats, però no preparats per ser independents à tutela països occidentals Abans guerra: Bakú (Rússia) à principal port exportació petroli à revolució à dins fronteres Rússia bolxevic - - Molta importància petroli Mossul (Iraq): mandat UK UK va enviar molts exèrcits Turquia UK prometia una pàtria a Palestina mentre es quedava petroli UK deixar França i EUA participessin extracció petroli nou mandat Iraq Repartiment Pròxim Orient: última victòria imperialisme segle XIX EUA va decidir no intervenir França i UK van amagar les seves intencions imperialistes amb la seva vocació civilitzadora i col·laboradora amb la SdN Nacionalisme àrab no tenia la mateixa força que el turc *França i UK havien invocat nacionalisme àrab Lawrence d’Aràbia havia creat expectatives (*seguidors Hussein ibn Alí) *Hussein més interessat en la prosperitat de la seva família que en l’autodeterminació dels àrabs Dinastia Haiximita, un dels impulsors del nacionalisme àrab, eren monàrquics. Molt lluny liberalisme. Barrejaven política amb religió i interessos personals - - Objectius nació àrab Família disposada a dividir àrabs en diverses nacions musulmanes encapçalades pels fills de Hussein (membres tribu Mahoma) Principals rivals: Saud Nova Aràbia serien monarquies molt properes absolutisme i confessionalment islàmiques *No se sabia si serien relativament tolerants = Haiximita / totalment integristes = Saud UK volia aconseguir França fes complir Turquia tractat Sèvres i que assumís els protectorats del sud d’Anatòlia, Kurdistan i Armènia Lawrence defensava Feisal (un dels fills Hussein) à monarca de Síria, amb fronteres més grans UK convèncer que acceptés ser el monarca Síria i Líban, però sota domini francès França (centralista) accepta Feisal = figura representativa 1920 Congrés siri nomena rei Feisal i proclama nou regne: Síria, Líban i Palestina     42 - França enviar tropes conquerir major part nord Àfrica. Exèrcit francès i Legió Estrangera.
EUA: únics que van preguntar què volien àrabs Wilson crear comissió à viatjar 1919 Síria i Palestina per conèixer opinió població Majoria població àrab volia que si es creava un Estat siri englobés Líban – opinió que no compartien cristians libanesos – i Palestina Informe publicar 1922 *França i UK no van seguir indicacions à conferència sant Remo 1920 à autoconcedir mandats França segregar Líban 1925 à crear un país cristià (maonita) al Pròxim orient, *però van aconseguir un altre estat plurinacional i multicultural.
Maonites + drusos, sunnites i xiïtes.
Qüestió síria (Síria, Líban i Palestina) à enfrontar UK i França *Iraq va generar poca discussió (França el va cedir a UK amb la condició que rebessin una part de les reserves de petroli) - Àrabs i kurds = mà obra construir oleoductes - UK, França i EUA es repartien petroli El repartiment d’Iraq - UK volia protegir els seus pous petrolífers a Kuwait Volien controlar zona Mossul per motius estratègics i per reserves petroli Wilson defensar que Bassora, Bagdad i Mossul serien una sola unitat sota domini britànics (oblidar principi autodeterminació) Ajuntar 3 províncies turques i van esperar que constituïssin una nació Incipient nacionalisme àrab somiava gran Aràbia inclogués part nord Àfrica i no una sèrie Estats independents - - Nacionalisme fort a Síria i Egipte Egipte esclatar insurrecció durant primavera 1919 impulsada per Sad Zaglul Conscients ser un poble àrab que habitava un dels territoris amb més història civilització humana à no entenien per què no podien aplicar criteri autodeterminació pobles Egipte: mandat britànic des de finals segle XIX UK témer rebel·lió egípcia à convidar Zaglul participar negociacions París à convèncer UK que Egipte tenia capacitat autogovernar-se 1922 UK concedir independència Egipte     43 - - - - A canvi, havien ingressar Commonwealth (UK mantenia control política exterior egípcia i canal Sues) 1r triomf moviments descolonitzadors, * tutela britànica *UK única potència que acceptava que els territoris del seu imperi es desenvolupaven à incrementar capacitat autogovern UK no volia colònies i protectorats deficitaris No hi hauria guanys i protestes antiimperialistes Contraris administracions colonials centralitzades i basades força militar 1920 any nefast àrabs Perdre control Palestina, Síria, Líban i Iraq Problemes entre àrabs sunnites i xiïtes Xiïtes, kurds i sunnites à rebel·lar à reprimits per aviació britànica Aliats volien trobar un governant àrab que no els qüestionés explotació recursos petrolífers Iraq à Feisal (Haiximita) * Feisal havia anomenat el seu germà Abdullah rei de Mesopotàmia 1921 Churchill proclamar Feisal à rei Iraq Abdullah à destronat à crear regne Transjordània (únic estat conserva dinastia Haiximita) Eleccions confirmar poble Iraq volia Feisal = rei à Pacificar Iraq i aconseguir la unitat Feisal pressionar aconseguir independència Independència Iraq 1932 Ingrés Iraq SdN França à obtenir aliats maronites Líban, *però no entre àrabs - No van poder pacificar Síria. Moltes pèrdues inversions à Món àrab es va sentir traït pels occidentals Palestina i la llar nacional jueva Context històric, polític i social Palestina: origen diàspora jueva. Expulsió + diàspora Els cristians també miren Palestina amb interès (final segle XIX à idea fi món).
Islam: neix a partir cristianisme i judaisme.
Territori àrab des de 637 à Regne de Jerusalem (XI-XII) à Domini otomà (segle XVI-XX) Jueus que queden viuen imperi otomà. Cristians i jueus = súbdits 2a categoria.
Estaven exempts de fer el servei militar + alguns avantatges matèria   44 mercantil. Pagaven impostos per no ser musulmans amb tot el que això comportava.
* Alguns jueus i cristians, més avantatges islamistes. Alguns jueus à paper important administració i economia Estat Sultà o khalifa els entregava part important finançament. Per molt poder econòmic que tingui un jueu, mani no podrà arribar al màxim poder polític. No poden ocupar lloc sultà. (De la mateixa manera, molts esclaus del sultà eren negres). Així s’assegurava la suplantació.
* Aquesta condició només era vàlida per alguns jueus. Elits molt reduïdes.
Majoria població pobra.
Creació escoles modernes à separació elits cristians i jueves de les musulmanes. Els grups minoritaris adquireixen valentia i les seves reivindicacions, visibilitat à Crispació.
Musulmans no accepten la igualtat jueus i cristians.
Enfrontaments entre cristians i musulmans   Enfrontaments zones perifèriques: Mont Líban. *Participen drusos i maonites (considerats “no musulmans” per alguns).
Rivalitats: terra. Revolucions camperoles barrejades amb component religiós.
Cristians prenen possessió imperi otomà à Reforçament potències occidentals a l’Islam Antisemitisme - Acusava jueus d’haver assassinat Jesucrist Jueus haurien deixat de ser poble elegit à poble apàtrida maleït Vessant racista: identificar-los com semites Menyspreu internacionalisme jueus (acusats estar darrere tots moviments internacionalistes) Sionisme - -   Corrent opinió que sintetitza Teodor Herzl: Judenstadt Pàtria jueva on fossin majoritaris Context: Europa oriental molt antisemitisme. Els culpen desgràcies i matances.
Impossibilitat assimiliació jueus. Jueus molt minoritaris. Acusacions arbitràries i impossibilitat d’integració.
Herzl: periodista austríac enviat a París à cobrir judici Dreyfus (capità estta major França). Acusat d’espia dels alemanys. (*Estherházy). Falsificació proves à condemnar Dreyfus a cadena perpètua 45 - Voluntat solucionar problema jueu. Consciència països occidentals mai no podran integrar plenament jueus On fundar Estat? Convicció molts jueus que la plena integració països occidentals era impossible.
Ben organitzats, cultes i occidentaks Dret Terra Promesa per Jahvè als jueus Establir vincles amb Turquia à deixar emigrar jueus a Judea i Samaria Objectiu Weizmann: aconseguir que UK donés suport reivindicacions sionistes *Oposició França Cap dret de cap altre poble sobre Palestina. Altre poble: expulsat. Déu va crear Palestina per als jueus.
Palestina: sembla solució a molts problemes Primer Congrés Sionista de Basilea (1897). Es potencia l’emigració jueva a Palestina.
Política agressiva de compra i ocupació terres. Comprar la terra i expulsar altres pobles.
a) Sionistes partidaris lluita armada - Volien proclamar immediatament independència Estat jueu a Palestina (*gairebé no hi havia població jueva) b) Sionistes moderats (Weizmann) - Independència Palestina jueva a mitjà termini - Creació Universitat Hebrea 1925 1917 Declaració Balfour à obre porta al retorn jueus Palestina (protectorat UK) 1919 Weizmann à París en representació sionistes à crear llar nacional jueva a Palestina UK va aconseguir el suport sionisme i a l’inrevés Sionistes organitzar unitat exèrcit à alliberar Palestina del domini turc (Legió jueva) UK: llar nacional= no és sinònim Estat UK aconseguir que Feisal reconegués que Palestina no formava part nova Síria + signés acord 1919 amb Weizmann à acceptava jueus a Palestina Weizmann creu que no hi haurà enfrontament: baix densitat població à permet viure tranquil·lament jueus i àrabs Weizmann i Feisal signen 2n acord   Sionistes es comprometen a ajudar a crear Estat àrab Feisal es compromet a facilitar emigració jueus a Palestina à Paper mullat   46 Sionistes afirmaven que la migració massiva jueus à progrés territori (també beneficiós pels àrabs) Antics integrants Legió jueva à organitzar exèrcit clandestí UK decidir dividir mandat Palestina en dos: Palestina i Transjordània (consciència perillositat mandat) Habitants antics territoris turcs prendre consciència eren palestins Opinió pública palestina Cartes protesta presentades comunitat internacional Llenguatge autodeterminació pobles Palestins prendre consciència problema sionita à s’hi van oposar A partir de 1920, UK es va haver d’enfrontar a brots esporàdics de violència palestina contra emigrants jueus Emigració jueva: constant període entreguerres 1936 àrabs intentar expulsar jueus Sionistes preparaven guerra (no pacifistes). Ben organitzats i armats Guerra àrabo-israelí (1936-1939) UK obligats enviar més recursos i incrementar despesa Palestina Aconseguir apaivagar conflicte à 1939 publicar llibre blanc: limitar immigració jueva Comunitat jueva buscava refugi més que mai a causa de l’ascens del nazisme Possibilitat crear Israel i nova onada immigrants jueus à després 2a GM (compensació per l’Holocaust) El rei d’Aràbia i el sorgiment d’Aràbia saudita Negociacions secretes entre Hussein i McMahon (no vàlides per a Wilson) UK havia promès ajuda militar i independència àrabs que s’insurreccionessin contra turcs - A canvi, UK controlaria Kuwait i províncies Bassora i Bagdad i França ocuparia costa Síria Hussein ibn Alí podia esperar seu regne inclogués 3 ciutats santes.
- Podria ser nou califa i controlar territori - Control petroli i kurds - Només havien perdut Bagdad: ciutat important   47 UK els havia donat suport pensant que els guanys podien ser extraordinaris (turcs s’estaven plantejant substituir-los com xerif de La Meca i necessitaven armes) + Amenaça Ibn Saud à unit tribus interiors Aràbia à qüestionar predomini Hussein i Haiximites Ataürk acabar amb califat Istambul à Hussein aprofitar per proclamar-se califa Objectiu: arribar a ser rei àrabs 1916 Hussein es proclama rei dels àrabs Ibn Saud declarar guerra Hussein   Lluiten per la monarquia d’un hipotètic regne àrab Sultà Ibn Saud es va proclamar rei Hedjaz i Nedj (Aràbia saudí) i senyor 2 principals ciutats santes islam: Meca i Medina Guanyar Saud Fundació Aràbia Saudita   Estat integrista musulmà Legislació saudita basada aplicació Alcorà Finança moviments integristes islàmics Saudistes à proporcionen petroli Occident - A canvi, considerats aliats (negocis amb Bush) El balanç de la Conferència de París 3 grans poder limitat à guerra no havia acabat a Rússia ni Turquia - No tenien capacitat imposar voluntat política (majoria població i soldats no volien més guerra) Cal tenir en compte interessos potències de 2n i 3r ordre Voluntat imposar el poder à implica diners i vides Ningú estava disposat a lluitar contra turcs à mantenir independència Armènia o autonomia Kurdistan o per vèncer bolxevics soviètics Soldats volien desmobilització; els contribuents, deixar de pagar maquinària militar; empresaris, retornar normalitat econòmica   48 1. Tractats de pau que els vencedors imposar perdedors: Alemanya, Àustria, Hongria, Bulgària i Turquia 2. Creació SdN. Idealisme Wilson: crear organisme internacional en el qual els estats poguessin solucionar discrepàncies de manera diplomàtica 3. Establir noves fronteres centre i est Europa i proper Orient. Criteris reialisme polític.
- Itàlia intentar bloquejar creació Regne servis, croats i eslovens perquè tenien reivindicacions territorials als Balcans (*italians=minoria) i perquè no volien un veí fort a prop - UK i França acordar dividir Pròxim Orient en 2 i repartir-se colònies alemanyes Àfrica - Austràlia, NZ (Commonwealth) i Japó es van repartir colònies alemanyes Oceania - Japó es queda Shandong a la Xina 4. Japó no va aconseguir que s’acordés la igualtat racial - UK i França mantenien règims de segregació racial colònies - Estats sud EUA lleis Jim Crow (segregació racial) Sistema Versalles = fràgil (no dura més de 15 anys) EUA sortir enfortits guerra: 1a potència econòmica, tant industrial com financera, *però encara no tenien l’hegemonia política (fins 2a GM) Majoria polítics EUA aïllacionistes Idealisme internacionalista Wilson somiava en món pacífic basat sistema polític democràtic à utopia Mentre que Wilson volia que els seus aliats renunciessin a les seves possessions colonials, les potències europees les incrementaven Art Surrealisme Cubisme. Picasso Expressionisme: El crit (E. Munch) La República de Weimar Kaiser Guillem II ha de dimitir (a causa enfonsament Alemanya 1a GM) Abdicació à entre estabilitat i revolució Orígens Socialistes minoritaris contraris 1a GM. La seva influència creix Ruptura Unió Sagrada 1917. Govern favorable a una pau del compromís   49 - Unió Sagrada: Treva temporal i acostament diferents moviments polítics i religiosos. Origen: França. Instigat pel Partit Socialdemòcrata (SPD).
Burgfrieden (pau de les forticicacions).
- Context: EUA entren a guerra. Desequilibri forces favorable aliats - Guerra submarina fracassa 1818 Revolució alemanya 4 octubre 1918. Govern Max Baden (socialistes, catòlics i progressistes) - Es dirigeixen a Wilson, però no els escolta Acceptació militar del govern que actua de manera oportunista - Exèrcit s’adona del perill immininent de la revolució. Por de la revolució bolxevic (Rússia, Bulgària...). Molt freqüent països vençuts - Objectiu: impedir revolució - Retirada exèrcit à deixen que els civils signin l’armistici Socialistes: pilar fonamental govern à signar armistici Acceptació armistici Barrera contra la revolució El final del Kàiser Exèrcit abandona el poder efectiu Sublevació marins de Kiel. Tenien por d’un nou combat en nom de la pàtria.
Revolució Alemanya República Socialista de Baviera Proliferació Comitès soldats, obrers (i camperols).
Camperols = no eren com els russos. Van contribuir estabilitat. Volien polític agrària favorable, no propietats terratinents (ja eren propietaris). No donaven gaire suport revolució. Volien propietat de la terra, no la nacionalització de la terra com els bolxevics.
Guillem II abdica El SPD No estava d’acord amb la revolució Volien reformes graduals compatibles amb el sistema capitalista Únic partit majoritari Desig millorar vida treballadors i classes populars Partidaris de compensar civils i militars per les pèrdues guerra Suports sindicals, àmbit cultural * Socialistes independents (USPD): partidaris revolució - 1917 es despengen Unió sagrada. Voten en contra pressupost guerra - Espartaquistes s’uneixen a ells. Sempre havien estat contra la guerra.
- Molt minoritaris   50 El moviment de l’SDP Forat de poder Canceller Ebert 1918 Proclamació República Weimar. Eber no volia proclamar-la tan aviat.
Consell Comissaris del poble. 3 membres SDP (majoritaris) o 3 USDP (independents) - Situació molta tensió.
- Meitat pro revolució / meitat en contra revolució Setmana sagnant gener 1919 Insurrecció USPD i espartaquistes Vaga general Comitè Acció Revolucionari. Contrapoder Enfrontament exèrcit i espartaquistes Imposar triomf revolució. SDP s’hi oposa.
Noske, amb l’ajuda dels Cossos Francs, frena moviment. Lidera repressió contra revolucionaris.
- Cossos Francs: unió paramilitar. Es neguen a la desmobilització exèrcit.
Segueixen antics líders militars.
Semblava que el perill revolucionari s’havia allunyat Eleccions Assemblea Constituent 1919 - Avancen eleccions - Creien que un Parlament que controlés el govern à estabilitzaria país - Guanyen SPD - Base República Weimar. Weimar: capital (allunyada de Berlín).
Mesures socialistes Abolició estat de guerra Garantir llibertats fonamentals Convocar Assemblea Constituent Acords sindicats-patronal: jornada 8 hores, reconeixement sindicats...
(compensar alemanys sofriment guerra) Nova insurrecció comunista Setmana sagnant març impulsada pels espartaquistes à convertits Partit Comunista Alemany A instàncies III internacional: preocupada per l’aïllament revolució russa.
Potenciar revolució.
Ocupació fàbriques i proclamació República socialista.
República independent dels Comitès a Baviera Molta repressió de Noske. Cossos Francs frenar revolució   51 Intent cop estat 1920 i 1923 (Hitler). Extrema dreta.
Raons del fracàs revolucionari Cossos Francs desenvolupen un paper estabilitzador. Actuen segons lògica militar.
- No hi ha el buit de poder que hi havia a Rússia (exèrcit va desaparèixer) Paper de contenció del camperols Desitjos població etapa de democràcia i pau després guerra Weimar Desequilibri entre reformes i compromisos de pau Acceptació obligada del Tractat de Versalles.
- Socialistes i Zentrum acusats de traïdors. També Eber Aprovació Constitució Eleccions sufragi universal.
- També voten dones - 1 home = 1 vot (no classista) - Esperit democràtic República molt avançada democràticament Enfonsament econòmic 1919-1923 Pèrdues demogràfiques i materials Disminució progressiva reserves or. Intent desesperat guanyar guerra.
Endeutament guerra Augment despeses.
Fracàs reforma fiscal: els que més tenen han de contribuir més. Boicot.
Conseqüències Tractat Versalles à reparacions guerra Inflació - Contínua emissió paper moneda, tal i com s’havia fet durant guerra - No existia aval reserves or o divisa estrangera à devaluació moneda - Paper moneda ja no té valor - Alemanya paga còmodament deutes reparacions guerra Augment concentració grans empreses. Ex: Thyssen.
- Compren empreses que s’havien quedat arruïnades - Sanejar teixit productiu alemany - Inversió maquinària à indústria es recupera Camperols poden saldar deutes * Sectors treballadors (majoria) perden poder Suport República Weimar es debilita - Govern fràgil. No sap solucionar problemes importants Aliats ja no accepten paper moneda, sinó productes Solució: crear altra moneda   52 - Impossible recuperar marc Crisis polítiques Paper moneda no acceptat, país arruïnat... à no podien acudir mercat exterior Préstecs EUA molt importants Alemanya à poden comprar allò necessari per la indústria alemanya República Weimar: enemics esquerra i dreta Exèrcit accepta a contracor civils tinguin poder, República i poder - Idea punyalada per l’esquena. Idea civils han traït Alemanya.
- Reben pressupostos enormes pagat amb antirepublicanisme. Excessiu en relació amb nombre oficials.
- Reforçat Cossos Francs - Exèrcit dividit Alçament Kapp 1922 Fracàs: vaga general, passivitat administració i divisió exèrcit Alçament Munic 1923 (Hitler i Ludendorff) - “Indisciplina exèrcit pel bé de la pàtria” justificat à no repercussions judicials - “El poder civil és arbitrari i s’equivoca” - Hitler à presó à escriu Mein Kampf Ascens nacionalsocialisme   53 ...