Tema 9 - Despesa pública (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Economia espanyola
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 6

Vista previa del texto

jcarbonell94 TEMA 9 – DESPESES PÚBLIQUES Esquema: 9.1. Despeses públiques - Estructura de les despeses públiques - Evolució de les despeses públiques: perspectiva històrica - Evolució recent de les despeses públiques - L’impacte de la Gran Recessió sobre les despeses públiques - Classificació funcional de les despeses publiques 9.2. Dèficit públic i deute públic - Dèficit públic - Deute públic 9.1. Despeses públiques ESTRUCTURA DE LES DESPESES PÚBLIQUES 1. Despesa en consum final: - Consum intermig - Salaris públics - Transferències en espècie: béns i serveis individuals proporcionats en espècie a les llars individualment. Exemple: portar el metge a casa, implica el servei directament no implica diners.
2. Interessos del deute públic 3. Prestacions socials (no inclouen les transferències en espècie): - Pensions - Subsidis d’atur - Altres prestacions socials, com prestacions per maternitat 4. Altres despeses - Altres subsidis - Altres transferències corrents...
5. Despeses de capital - Inversió pública (Formació bruta de capital) - Transferències de capital EVOLUCIÓ 1. 1950’s/1960’s: 20-25% (similar als ingressos públics), per tant, la Hisenda Pública no té problemes de dèficit públic. L’estat no tenia un paper important en l’economia.
2. 1970’s/1980’s (1ª meitat): >40%, després d’un gran increment de la despesa a causa de: - Creació d’un Estat del Benestar que implica un sistema de pensions, sanitat i educació pública universal i de qualitat, subsidis d’atur... L’Estat s’adapta i canvia per ser un estat modern i europeu.
1 jcarbonell94 - Descentralització territorial: es creen les comunitats locals (ajuntaments) i les comunitats autònomes; hi hauran administracions públiques - Creació d’infraestructures: xarxes de carreteres i ferroviàries. Les carreteres en forma d’autovies, fent pagar peatges.
3. 1990’s/2000’s: Màxims propers al 50% que s’assoleixen al 1993 i al 2012 (anys on hi ha crisi). Grans despeses públiques que no van acompanyades d’ingressos públics.
ESTRUCTURA DESPESA PÚBLICA 1. Consum final: 17-21% (és el que costa el funcionament de l’administració pública).
2. Interessos: 1995 - >5% , 2007 – 1,6% - Disminueix el tipus d’interès entre aquests anys pel control de la inflació alemanya).
- Deute públic >60%  36,3% al 2007 2007 – 1,6% , 2012 – 3% - Crisi del deute sobirà (increment dels tipus d’interès) - Deute públic 36,3%  90% al 2012 (Hi ha un gran increment del deute públic) 3. Prestacions socials: 12-15% 4. Altres despeses: 2-3% 5. Despeses de capital: 5% TOTAL DESPESA: 41- 47% VALORACIÓ: El problema del dèficit públic és, alhora, un problema conjuntural (per la crisi) però també té un component estructural (perquè tenim una tendència a tenir un nivell d’ingressos inferior al nivell de despesa, que s’agreuja quan en situacions de crisi arribem fins al 45%; tenim una tendència al desequilibri). Tenim dues solucions: 1. Guanyar eficiència en el sistema fiscal: amb tipus d’interès molt alts no aconseguim tenir una recaptació alta com la europea. Si no ets eficient fiscalment només pots fer: 2. Retallades.
2007/2009 Consum final 2007 18% 2009 20,1% ±Δ 2,9pp Interessos Pressupostos socials 1,6% 11,6% 1,8% 14,7% 0,2pp 3,1pp Altres despeses Despreses de capital TOTAL 2,6% 5,4% 39,2% 3% 5,8% 46,2% 0,4pp 0,4pp 7pp Comportament expansiu del sector públic Es mantenen igual Impacte de la crisis (subsidis d’atur) 2 jcarbonell94 2009/2012 Consum final 2009 20,1% 2012 19,7% ±Δ -1,2pp Interessos Pressupostos socials 1,8% 14,7% 3% 16,3% 1,2pp 1,6pp Altres despeses Despreses de capital TOTAL 3% 5,8% 46,2% 2,5% 6,3% 47,8% -0,5pp 0,5pp 1,6pp Disminució de la despesa de les AAPP.
Crisi del deute sobirà Crisi: esgotament de les prestacions d’atur Transferències de capital Continua augmentant però a una magnitud molt menor (control de la despesa pública, AUSTERITAT) CLASSIFICACIÓ FUNCIONAL DE LA DESPESA PÚBLICA Pes sobre el 100%, NO és sobre el PIB.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
Serves generals de les AAPP  12% Defensa (exèrcit...)  3% Ordre públic i seguretat  5% Afers econòmics (despeses de capital, inversions de capital, subsidis, empreses públiques...)  12% Protecció del medi ambient  2,5% Vivenda i serveis comunitaris  3% SALUT  13-14% Activitats recreatives, cultura i religió  3-4% EDUCACIÓ  11% PROTECCIÓ SOCIAL  33-37% SALUT + EDUCACIÓ + PROTECCIÓ SOCIAL ≈ 60%  DESPESA SOCIAL 9.2. Dèficit públic i deute públic DÈFICIT PÚBLIC 1. 1960’s fins la crisi dels preus del petroli: absència de dèficit públic 2. Des de la democràcia hi ha certa tendència estructural al dèficit.
3. Hi ha 3 períodes de crisi i fort increment del dèficit: - 1974-1985: dèficit públic  8% - 1990-1994: dèficit públic  8% - 2008-2012: dèficit públic  11,1% INGRESSOS PÚBLICS - DESPESES PÚBLIQUES -----------------------------------DÈFICIT PÚBLIC  Acumulació (històrica) de dèficits públics + servei del deute=DEUTE PÚBLIC 3 jcarbonell94 DEUTE PÚBLIC (%) 2007  36,3% 2012  84,2% 2013  >90% 2014  98,9% (p) 1. Deute de l’Estat (sobre el deute públic total) ≈ 85% del deute públic; perquè les CCAA tenen moltes dificultats per finançar-se als mercats internacionals.
FLA  Fondo de Liquidez Autonómico  va a les CCAA amb l’objectiu de pagar a proveïdors.
2. Vida mitjana del deute públic (allargament de la vida mitjana): venciments molt curts, en 2-3 anys calia renovar tot el deute públic. Actualment, tenim venciments més llargs de 6-7 anys. Per tant, hi ha hagut un allargament de la seva vida mitjana, produït perquè els títols de deute públic són títols que es realitzen a més anys vista. Hi ha tres tipus de deute de l’Estat: - Lletres del tresor: Són fins a 18 mesos (c/t)  38,4% (1990) - Bons de l’Estat: Són de 2, 3 y fins a 5 anys (ll/t) - Obligacions de l’Estat: 10-30 anys (molt ll/t)  31,2% (2013) Si et finances a llarg termini et cobren molt, en canvi si et finances a curt termini, menys.
3. Mercat primari i mercat secundari: - Mercat primari: són les subhastes de lletres, bons i obligacions del tresor que tenen diferents venciments i condicions per interessar a diferents tipus d’inversors.
- Mercat secundari: és on es negocien els valors emesos al mercat primari (‘’2ª mà’’). Els inversors que han comprat títols del Tresor públic poden posar-los a la venda per aconseguir liquiditat. Els preus fluctuen diàriament en funció de l’oferta i la demanda.
L’Estat té diferents necessitats de finançament segons les condicions i ha d’anar al mercat per finançar-se.
Els principals inversors són els no residents, seguits de les institucions financeres (entitats de crèdit, asseguradores...) i en menor proporció les persones físiques (al 2007, abans de la crisi).
4. Actualment, hi ha un increment de participació dels bancs en el deute públic espanyol.
4 ...