Apuntes del Bloque 5 de OTE (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Organización territorial del Estado
Profesor G.M.
Año del apunte 2014
Páginas 50
Fecha de subida 03/04/2015 (Actualizado: 03/04/2015)
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

BLOC 5: SISTEMA DE DISTRIBUCIÓ DE COMPETÈNCIES Una competència és un conjunt de funcions que una norma de l’Ordenament Jurídic atribueix a un subjecte públic sobre una determinada matèria.
La norma de l’Ordenament jurídic.
La norma atributiva a la competència.
L’atribució a un subjecte públic que és titular d’aquestes funcions.
Aquestes funcions recauen sobre un determinat sector.
Tipologia competencial Podem distingir tres tipus de competències: 1. Competència exclusiva: quan un ens públic té atribuïdes totes les funcions normatives i executives sobre una matèria.
2. Competència compartida: dos subjectes públics tenen atribuïdes part de les funcions sobre una matèria. A un subjecte públic li correspon crear la normació i a l’altre aplicar-la. Pot passar que aquesta competència compartida es refereixi a la matèria, i aquesta s’atribueix a un subjecte. EXEMPLE: instal·lacions elèctriques, la Constitució espanyola divideix en: instal·lacions elèctriques que només afectin a una Comunitat Autònoma, competència de la comunitat, si afecta a totes, competència de l’Estat.
3. Competència concurrent: dos subjectes públics tenen atribuïdes les mateixes funcions sobre la mateixa matèria. EXEMPLE: cultura.
Sistema de distribució competencial que configura la Constitució espanyola Les competències de l’Estat són d’atribució directa de la Constitució espanyola (article 148.1), segons les Comunitats Autònomes no aporta cap competència exclusiva, però segons l’article anterior es sobreentenen les competències. Les Comunitats Autònomes no poden assumir les competències relacionades a les matèries regulades a l’article 148.1 sinó que també poden assumir tot allò que l’article 149.1 de la Constitució espanyola no atribueix a l’Estat.
Aquí sorgeix la tercera clàusula de tancament: l’anomenada residual, tot allò que no assumeixin les Comunitats Autònomes podent fer-ho, corresponen a l’Estat.
Matèries que corresponen a l’Estat Article 149 de la Constitució espanyola. En aquestes matèries hi ha:  Aquelles que les Constitucions federals atribueixen a la Federació, com ara les relacions internacionals, comerç exterior, defensa.
  Aquelles que tenen un efecte econòmic, com ara el sistema monetari, hisenda pública, planificació general de l’activitat econòmica.
Matèries relatives a les principals branques de l’ordenació jurídica, com ara legislació mercantil, legislació penal, legislació processal, etc.
Aquelles que afecten a molts sectors de les polítiques públiques, com ara sanitat, energia, ensenyament, medi ambient.
Els decrets lleis, segons l’article 64.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, han de ser validats en els trenta dies següents a la seva promulgació. Si no es fes així, estarien automàticament derogats. En aquest procés de validació, és possible que el Parlament decideixi també tramitar el decret llei com a projecte de llei, article 64.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Controls: 1. Control consultiu: pel Consell de Garanties Estatutàries: no és preceptiu. S’han produït dictàmens sobre decrets lleis aprovats pel Govern de la Generalitat dient que no s’ajustaven als requisits. No és vinculant però té una força política molt gran. En altres Comunitats Autònomes existeix també un control consultiu per part de l’òrgan jurídic d’assessorament (és una excepció).
2. Control parlamentari: procediment de validació parlamentària i decideix, segons el cas, tramitar-lo com a projecte de llei.
3. Control constitucional: només pot ser controlada pel Tribunal Constitucional, un cop aprovat.
Un tema que s’ha plantejat és el següent: un decret llei que s’aprova per part del Govern de l’estat, passa a les Corts Generals, que el convaliden, el tramiten com a projecte de llei i el deroguen, i contra aquest decret llei originari s’ha fet un recurs d’inconstitucionalitat. La solució a la que s’arriba és que el Tribunal Constitucional seguirà fent el control d’inconstitucionalitat tot i que hagi quedat derogat, perquè sinó mai serien incontrolables per la seva convalidació o derogació.
Quines funcions te atribuïdes l’Estat sobre aquestes matèries? L’article 149.1 de la Constitució espanyola comença dient que té competència exclusiva una sèrie de matèries, si es llegeixen els diferents apartats es veu que l’exclusivitat depèn de cada matèria.
Es pot distingir: 1. El que es podria catalogar com a competències exclusives strictu sensu: són aquelles en que l’Estat li corresponen totes les funcions, normatives (aquelles a través de les quals s’aproven normes) i les executives (aplicar i gestionar normes: autoritzar, sancionar, inspeccionar). Matèries sobre relacions internacionals.
2. Competència que li permet dictar tota la normativa en una matèria: no s’inclouen per tant les competències executives. Matèries com la legislació laboral.
3. Competència exclusiva per aprovar, dictar, per una part de la normativa en una matèria: com per exemple la legislació bàsica.
4. Competència exclusiva per coordinar una matèria: és una competència diferenciada de les anteriors. Està directament relacionada en algun títol competencial com per exemple la sanitat.
Competències de les Comunitats Autònomes sobre matèries que recullen els Estatus d’Autonomia Doctrinalment es diu que l’anàlisi de les matèries previstes a l'article 148.1 de la Constitució espanyola són unes competències que, a priori, presenten una rellevància menor .
Les competències es poden classificar en tres tipus: 1. Exclusives: són les matèries en que la Constitució espanyola no atribueix, al menys expressament, cap tipus de competència a l'Estat. Com per exemple l’assistència social o esport.
2. Compartides: aquelles en que l'Estat li correspon aprovar la normativa bàsica i a les Comunitats Autònomes li correspon la funció de normativa que no sigui bàsica i l'executiva → aprovació de la normativa bàsica en medi ambient.
Competència per aprovar la legislació laboral, per tant a les autonomies li correspon l'aplicació de la norma.
A la pràctica s'ha de tenir en compte que hi ha problemàtiques competencials.
Aquestes són:  Afecta a quin és el contingut de les matèries i funcions sobre les que l’Estat i les Comunitats Autònomes tenen atribuïdes matèries. Contingut de les matèries: hi ha sectors materials en que es plantegen dubtes fonamentals sobre si els hem d'inserir dintre d’una determinada matèria o d'una altre. EXEMPLE: si regulem la inserció laboral dels discapacitats, això seria matèria laboral (Estat) o d’assistència social (competència de Comunitat Autònoma). Contingut de les funcions: una competència pot ser exclusiva. El problema es quan la Constitució espanyola diu “legislació”, això implica un concepte estricte o ample ( llei o llei i reglament). El Tribunal Constitucional diu que a la Constitució espanyola és un concepte amb sentit ample que inclou legislació, normes amb rang de llei i normes reglamentaries.
 El referit a l'exclusivitat de les competències autonòmiques: el problema està en, tot i que els Estatuts d’Autonomia qualifiquen les matèries com exclusives i l’Estat no hi te cap competència, això no ha impedit que l'Estat legisli sobre aquestes matèries, es a dir tingui atribuïdes funcions normatives sobre aquestes matèries.
EXEMPLE: el Tribunal Constitucional diu que quan una Comunitat Autònoma assumeix una competència exclusiva sobre una matèria “lo hace con carácter impropio” perquè diu que a l’assumir una Comunitat Autònoma competències exclusives sobre una matèria això no implica que una Comunitat Autònoma pugui regular tots els continguts, i actuacions publiques que s’insereixen en aquesta matèria perquè l'estat pot entrar a regular continguts inserits en aquestes matèries a través d'altres títols competencials.
EXEMPLE: matèria d'urbanisme, matèria exclusiva de la Comunitats Autònomes, l'Estat pot regular-lo pel terme econòmic, ja que en principi l’urbanisme te incidència en l'economia. També el pot regular perquè s’està regulant el dret de propietat dels espanyols. Això genera molta conflictivitat ja que són qüestions molt interpretables.
 Competències compartides: una Comunitat Autònoma no pot saber fins on arriben les seves competències fins que l’Estat aprova la normativa bàsica sobre la matèria en concret. El Tribunal Constitucional ha distingit entre concepte material y concepte formal de bases: o Material: l'Estat pot establir un marc normatiu unitari d'aplicació a tot el territori nacional. Sentència 170/2012 de 4 d'octubre, el Tribunal Constitucional diu que les bases que proba l’Estat no ha d’esgotar tota la regulació de la matèria, ha de permetre que les Comunitats Autònomes exerceixin la seva potestat normativa de manera que puguin establir polítiques pròpies. El Tribunal Constitucional diu que la normativa bàsica pot evolucionar, la modificació d'aquesta genera la inconstitucionalitat sobrevinguda de la normativa autonòmica.
o Formal: el Tribunal Constitucional diu que com a regla general les bases s'han d’aprovar amb normes amb força o rang de llei. Aquesta llei ha d'establir expressament en el seu articular el seu caràcter basic, amb una disposició final. Hi ha unes excepcions : el Tribunal Constitucional diu que és possible com a excepció que es regulin amb una norma reglamentaria, en els supòsits de:  Pel contingut tècnic de la matèria regulada.
 Pel caràcter canviant o conjuntural de la matèria.
 El Tribunal Constitucional també diu que una excepció és la que afecta a la obligació que la norma declari expressament que es normativa bàsica, quan es dedueixi que la llei es normativa  bàsica, al final diu que el Tribunal Constitucional si hi ha controvèrsia ell tindrà la paraula final. A la pràctica passa que les excepcions s'han convertit en la regla, quan l’Estat aprova normativa bàsica no les aprova quasi sempre com normes reglamentaries.
Competència coordinadora: si l’Estat te potestat reguladora d’una matèria també la te coordinadora tot i que no s’estableixi a la Constitució espanyola.
Criteris en virtut dels quals l‘Estat acaba regulant matèries de competència exclusiva autonòmica:    Títols competencials horitzontals o tranversals: són la competència econòmica de l'Estat, la competència per regular les condicions bàsiques que regulen l’exercici dels drets constitucionals per part del espanyols. Son transversals perquè poden penetrar a totes les matèries.
Aplicant a altres títols competencials estatals que incideixen/afecten a part de la matèria de competència exclusiva autonòmica. EXEMPLE: urbanisme.
Supraterritorialitat: l'Estat amb moltes de les seves normes s'ha autoatribuït la competència en àmbits materials de competència exclusiva autoatribuïda quan l’objecte material regulat va mes enllà dels límits territorials de la Comunitats Autònomes.
EXEMPLE: la declaració d’espais naturals protegits, crear un par protegit, és competència de les Comunitats Autònomes. L’Estat va aprovar una norma que si l’espai natural s’estén entre dos Comunitats Autònoma la competència serà seva.
Aquesta llei va arribar al Tribunal Constitucional, que va dir que la supraterritorialitat no és un criteri d’atribució de competències per l’Estat, el Tribunal Constitucional diu que quan hi hagin aquests supòsits ho han d'arreglar les Comunitats Autònomes afectades. Només en un últim cas si les Comunitats Autònomes no es posessin d'acord, si que correspondria la competència a l'Estat. Aquesta doctrina que pot semblar clara a la pràctica és molt complicada ja que l'estat utilitza aquest argument molts cops.
 Recurs o apel·lació del dret europeu: l’Estat moltes vegades ha justificat el seu exercici competencial amb l’argument de que estava executant dret europeu, polítiques europees etc. El Tribunal Constitucional ha dit que el dret de la Unió Europea no modifica el sistema de distribució de competències, la normativa europea s’aplicarà en funcions de les competències.
Modificació extraestutaria de competències Són mecanismes que alteren l’àmbit competencial de la Comunitat Autònoma al marge dels seus Estatus d’Autonomia, són:   Lleis marc: art 150.1, mecanisme d’ampliació de competències de les Comunitats Autònomes al marge els seus estatus en virtut del qual s’atribueix a les comunitats la facultat de dictar lleis en àmbits materials de competència estatal. Característiques: o Òrgan competent per aprovar-la: Corts Generals.
o Matèries sobre les quals poden aprovar: matèries de competència estatal. Poden ser les relacionades expressament a l’article 149.1 de la Constitució espanyola com matèries de competència estatal que podien ser assumides per les Comunitats Autònomes però no a estat així.
o S’aprova per llei ordinària.
o Funcions legislatives.
o Cada llei a de fixar uns criteris i principis a que s’hauran d'ajustar les lleis que pugin aprovar les Comunitats Autònomes.
o Control: cada llei marc ha de fixar el control que es reserven les Corts Generals respecte de les lleis que pugin aprovar les Comunitats Autònomes.
o A la pràctica s'han utilitzat per cedir tributs estatals a les Comunitats Autònomes.
Lleis de transferència o delegació: article 150.2 de la Constitució espanyola.
Mecanismes d’ampliació competencial al marge dels estatus en virtut del qual s’atribueixen a les Comunitats Autònomes que se li atribueixen determinades facultats en àmbits materials de competència estatal susceptibles de transferència o delegació. Característiques: o Qui l’aprova: Corts Generals o Matèries de competència estatal: igual que a les lleis marc. A més han de ser matèries susceptibles de transferència o delegació. El Tribunal Constitucional no ha fixat uns criteris que es pugin tenir en compte, doctrinalment es diu que les matèries no susceptibles serien les competències vinculades de forma més directa a la sobirania de l'estat (EXEMPLE: relacions internacionals, defensa).
o S’aprova per llei orgànica: que s’anomena llei de transferència o delegació.
o Funcions de les Comunitats Autònomes: facultats que poden ser legislatives o no legislatives. Els termes transferència i delegació a la pràctica s’utilitzen com sinònims.
o Marc: la llei de transferència o delegació no ha d’establir límits.
o Control: per part del govern de l’Estat.
Lleis d’harmonització És un mecanisme excepcional que disposa l'Estat per incidir en l'exercici de les competències autonòmiques a traves de l'establiment de principis que harmonitzin les disposicions de les Comunitats Autònomes. Regulat a l'article 150.3 de la Constitució espanyola.
Els òrgans competents per aprovar aquest mecanisme són les Corts Generals, hi ha un pressupost previ, ho ha de demanar l’interès general.
L’objecte d’aquest mecanisme és l’harmonització de les disposicions normatives de les comunitats autonòmiques. El mecanisme incideix en l'exercici de la competència autonòmica. No afecta a la titularitat de la competència.
Des de la perspectiva formal, em de distingir dues fases: 1. Apreciació per part de les corts generals de la necessitat que siguin dictades o aprovades aquestes lleis. Per majoria absoluta.
2. Aprovació de la llei d’harmonització, que és una llei ordinària.
Contingut Han d'establir principis que harmonitzin les disposicions normatives de les comunitats autonòmiques. Això vol dir que, segons els criteris doctrinals, que aquests principis no haurien de ser massa detallats, limitar l’àmbit d’actuació autonòmica.
En aquest cas, el TC diu que:   És un instrument excepcional: és un mecanisme que l'Estat només podrà recórrer en aquest mecanisme quan els altres mecanismes de que pugui disposar no siguin eficaços per satisfer aquest interès general i per donar resposta a la situació que es vol fer front.
El mecanisme podria afectar tant a competències exclusives com compartides de les comunitats autonòmiques.
En la pràctica aquest mecanisme mai s’ha aplicat, es va intentar aplicar quan les Corts van promoure la LOAPA (1993).
Decrets de traspassos: És una norma reglamentària aprovada pel govern de l'Estat en que en la qual atribueix a una Comunitat Autònoma mitjans materials, financers i personals, necessaris per l'exercici de les competències autonòmiques.
La regla general és l'exercici immediat de les competències autonòmiques assumides en els Estatuts d'Autonomia, quan s’aprova un estatut automàticament la Comunitat Autònoma pot exercir aquesta competència. Per tant, no sempre és necessari que hi hagi un real decret de traspassos. Només quan es necessita fer un traspàs de mitjans.
Supòsits Està vinculat a l’àmbit de les competències executives, i a més a més, en competències executives que prèviament eren exercides per l'estat.
Aquests decrets s'impulsen a través d’un pacte bilateral (estat/Comunitat Autònoma) a cada Comunitat Autònoma existeix un òrgan especialitzat en traspassos que rep el nom de comissió mixta de traspàs de serveis i de transferències. Està prevista estatutàriament, en els propis Estatuts d’Autonomia, te una composició parietària (mateixos representants per part estat i Comunitats Autònomes), la seva funció és determinar en quins supòsits cal que l’Estat traspassi mitjans materials a la Comunitat Autònoma.
A l’article 147.2b de la Constitució espanyola estableix que un dels continguts necessaris dels estatuts són les competències assumides per les Comunitats Autònomes i els bases pel traspàs dels serveis que els correspondran.
Notes característiques del regim jurídic del decrets de traspassos:     Propostes que formula aquesta comissió parietària són vinculants pel Govern de l'Estat. Això ho diu el TC en la sentencia 76/1883 de 5 d'agost.
S'aproven per real decret que aprova el govern de l’Estat.
Publicació en el BOE i en el diari oficial de la Comunitat Autònoma.
Els reals decrets de traspassos no són normes atributives de competències a les Comunitats Autònomes.
Contingut Està previst el seu contingut a la llei del procés autonòmic, llei 12/1983. Segons l'article 18 ha de recollir el personal que es transfereix a la Comunitat Autònoma, també els béns que es transfereixen a les Comunitats Autònomes (ordinadors, edificis..), documentació vinculada al traspàs (expedients i arxius) que estava en poder de l'Estat.
També haurà de fer constar el cost dels serveis transferits. També s'ha de fer constar la normativa, normes constitucionals i estatutàries que fonamenten el traspàs(per part estat algun títol competencial i per part de la comunitat algun precepte de l'estatut en que se li atribueixi de forma expressa la competència).
A la competència hi ha alguns reals decrets de traspassos que porten a error, que no s'ajusten a l’anterior perquè semblen que atribueixen a les Comunitats Autònomes algun tipus de competència. EXEMPLE: real decret de traspàs 85 en que es transfereix a la Generalitat funcions i serveis de les obres hidràuliques.
ESTAT Pot regular el joc, en matèria d’hisenda pública perquè és una matèria d’ingressos.
Urbanisme, competència exclusiva comunitats autònomes però si els regula l'Estat.
Habitatge, competència exclusiva Comunitat Autònoma, l'Estat aprova al 2013 una llei en aquesta matèria.
Títols transversals o horitzontals(149.1.1 Constitució espanyola) estableix la competència exclusiva de l'Estat per regular les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals.
El Tribunal Constitucional diu que aquestes condicions bàsiques no equivalen a la normativa bàsica(no és legislació bàsica) no és competència compartida. A través de condicions bàsiques, l'Estat pot regular el contingut primari del dret que és el que permet garantir les posicions jurídiques fonamentals dels ciutadans, el Tribunal Constitucional diu que el resultat de la competència estatal no ha de implicar en cap cas un impediment de la possibilitat de les comunitats autònomes puguin regular de forma diferència l'objecte de les seves competències, no és l'objecte de la competencial estatal no és que hi hagi una uniformitat absoluta entre totes les Comunitats Autònomes, fora d’això poden haver-hi diferències en la regulació aplicable a cada Comunitat Autònoma.
Els drets constitucionals són només els drets fonamentals, tots els drets recollits al llarg de la Constitució espanyola?  Article 149.1.1 parla de drets constitucionals. Per tant, és qualsevol dret recollit a la Constitució espanyola. Si anem a la doctrina constitucional no tenim un pronunciament clar en un sentit o un altre. El Tribunal Constitucional diu que és qualsevol dret recollit a la Constitució espanyola. El títol competencial que l'estat aplica en notable amplitud en diverses matèries com urbanisme, assistència social...
Títol transversal horitzontal és el de la planificació general de l'activitat econòmica regulat a l’article 149.1.13 de la Constitució espanyola. Aquest títol competencial estableix que correspon a l'estat la competència exclusiva per aprovar les bases i la coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica. El Tribunal Constitucional diu que aquest títol competencial empara que l'estat pugui establir criteris globals, genèrics d’ordenació d'un sector concret. Però també pot emparar l'establiment de mesures concretes quan siguin necessàries per assolir, aconseguir les finalitats econòmiques de l'estat en una matèria concreta. També diu que aquest títol ha de ser interpretat de forma estricta quan concorre amb un títol competencial autonòmic. Es tracta de dos títols de competències que s'utilitzen de forma profusa per part de l'estat tant per les Corts Generals com el propi govern de l’estat. A apart d’això hi ha elements fàctics que ho fonamenten de forma clara.
Són dos títols competencials, però hi ha més que han estat admesos pel Tribunal Constitucional. Això condueix a una inseguretat jurídica competencial.
Criteris La seva aplicació haurà de ser coherent amb el contingut de la regulació i s’haurà de justificar adequadament.
COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT COMPARTIDES, EXCLUSIVES I EXECUTIVES En el sistema de distribució de competències vigent, abans de que s’aprovés l'Estatut de 2006 es caracteritzava per una indefinició tant per quin és el contingut de les matèries com de la tipologia competencial, és a dir, de les matèries i funcions.
L'Estatut intenta donar-hi resposta aquesta problemàtica per tal d’assegurar i consolidar l’àmbit competencial de Catalunya, es considerava que aquesta indefinició el que indefinició el que feia era beneficiar l'estat.
No es tant assumir noves competències en noves matèries com consolidar competències de que ja disposava la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa al primer aspecte, hi ha alguna matèria que no estava recollida a l'Estatut de 1979 com ara la matèria de videovigilància, control de so i enregistraments: article 173 de l’Estatut d’Autonomia que descriu quin és el contingut de cada matèria. Si l'Estatut d’Autonomia de 1979 atribuïa competències en matèria d'agricultura, l'Estatut del 2006 continua atribuint aquesta competència exclusiva però tot seguit diu quin és el contingut d'aquesta matèria. Inclou en tot cas, submatèries. Això ho fa a pràcticament amb totes les matèries recollides a l'Estatut.
Davant d’això, el Tribunal Constitucional diu que el contingut de les matèries és el determinat per la Constitució espanyola i afegeix que per la seva interpretació, malgrat no sempre es produeix, només quan li arriba un conflicte competencial. En aquest cas el que fa l'Estatut d'Autonomia és utilitzar una tècnica descriptiva, que en cap cas no pot impedir que l'estat es vegi limitat o impedit en l'exercici de les competències.
Tipologia competencial Per consolidar l’àmbit competencial en primer lloc es definia el contingut de les matèries i després es descrivia el contingut de les funcions, és a dir, quan tenia competència exclusiva o compatida i què significava.
Competències exclusives: En l’article 110 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya s’estableix quina és l'abast de la competència exclusiva, amb la finalitat d’intentar garantir que la competència exclusiva de la Generalitat fos realment exclusiva.
En aquest article 110.1 s'estableix que corresponen a la Generalitat de manera integra la potestat legislativa, reglamentaria i la funció executiva. Afegeix que només correspon a la Generalitat l'exercici d'aquestes potestats i funcions, a través de les quals ha de poder establir polítiques pròpies.
El Tribunal Constitucional diu primer una idea general aplicable a tota la tècnica que utilitza el Estatut d’Autonomia de Catalunya, diu que no poden definir categories constitucionals i dintre de categoria constitucional segons el Tribunal Constitucional està la categoria de competència exclusiva. Que sigui legislar, administrar, executar, només poden ser definits a la Constitució espanyola i a la doctrina del Tribunal Constitucional. En definitiva, només el tribunal pot definir en darrer lloc les categories constitucionals. El fet que l’Estatut o qualsevol estatut s'ajusti a la meva doctrina tampoc es vàlid perquè si l'Estatut recull la meva doctrina significaria que l’Estatut està assumint la meva funció i també dificultaria que en el propi futur del Tribunal Constitucional pugui variar, alterar o modificar la seva jurisprudència.
Conclusió Tribunal Constitucional: Els estatuts si defineixen el contingut de les categories ho poden fer amb una voluntat descriptiva, els hi torna a treure força normativa. Concretament pel que fa a les competències exclusives, article 110, diu el tribunal que el fet de que l'Estatut qualifiqui una matèria exclusiva no significa que l'estat si s'escau no pugui entrar a regular-la en virtut d'altres títols competencials exclusius de l'estat, perquè segons el Tribunal Constitucional quan l’Estatut atribueix competència exclusiva a la Generalitat sobre una matèria diu que realment no ho fa sobre tota matèria, sinó que ho fa sobre determinades parts de la matèria. No és contrari aquest article a la Constitució espanyola sempre que s'interpreti que no impedeixi les funcions de l'estat, sigui quin sigui la matèria que es tracti i els termes que s'utilitzin.
Competències compartides amb l'Estat Estan regulades a l'estatut de autonomia de Catalunya. A l’article 111, l'objectiu de la regulació d’aquest article era incorporar a la norma estatutària dos principis que regien en matèria de normativa bàsica, el principi formal que les normes bàsiques deuen aprovar-se amb rang de força de llei i després també el principi material de les bases, han de tenir un contingut que s’adeqüi i permeti un desenvolupament real que pugui establir polítiques pròpies.
Aquestes potestats es matisen en el marc de les bases que fixi l'estat com a principis o mínim comú normatiu (concepte material de bases), en normes en rang de llei (concepte formal de bases) excepte en els supòsits que es determinin d'acord amb la Constitució i l'Estatut. Finalment, aquest article recull el mateix concepte que el 110 que és que la Generalitat pugui establir polítiques pròpies, diferenciades en el seu àmbit competencial.
El Tribunal Constitucional diu que l'article 110 no s’atén al concepte constitucional de las bases estatals. Vol dir amb això que quan l’Estatut estableix que són possibles excepcions el principi formal i material de llei això no s'adequa a la doctrina del Tribunal Constitucional perquè les bases estatals poden ser detallades o poden no establir-se en normes amb rang de llei sense que això sigui una excepció, sinó que seria un element definitori inherent al contingut de les bases.
La segona idea del Tribunal Constitucional, és que, a més a més, si les bases són principis no és una qüestió que pugui establir un Estatut, sinó que és una qüestió que està establerta a la Constitució espanyola i a la doctrina del Tribunal Constitucional que la interpreta. La tercera idea és que amb aquesta regulació estatutària provoca que s'acabi definint l’àmbit competencial de l'estat. I finalment com a conclusió declara inconstitucional part del contingut de l'article 111, es declara inconstitucional el doble principi de principi material i formal de bases.
Competències executives Estan regulades a l'article 112 de l'Estatut d’Autonomia de Catalunya, en aquest cas l'objectiu era intentar atribuir a la Generalitat de Catalunya unes funcions executives que incorporessin una potestat reglamentària ad extra amb efectes sobre els ciutadans, aquest article estableix que en el cas de les competències executives li correspon a la Generalitat la potestat reglamentària que comprèn l’aprovació de disposicions per executar la normativa de l’estat i en segon lloc comprèn també la funció executiva, que és la potestat d’organització de la pròpia administració i totes les funcions i activitat que l'ordenament atribueix a l’administració publica.
El Tribunal Constitucional diu que quan a la Generalitat li correspon una competència executiva això significa que la legislació li correspon a l'estat i si li correspon a l'estat aquesta legislació inclou normes amb rang de llei i reglamentàries, per tant, a la Comunitat Autònoma li queda l’aplicació de la norma i la reglamentària amb efectes interns (organització de propis serveis sense afectar als ciutadans). L'interpreta i ho trasllada a la part dispositiva no és inconstitucional.
Competències de la Generalitat i activitats de foment La potestat de foment la podem definir com a una manifestació de la potestat de despesa de les administracions públiques que es materialitza a través de l’atorgament d'ajuts o subvencions a ciutadans o altres administració amb la finalitat d'incentivar determinades conductes que es considera que afavoreixen als interessos públics. El principal problema està en que l’administració del estat a pretès exercir actuacions de foment en àmbits materials que no li corresponia, era feina de les Comunitats Autònomes.
El Tribunal Constitucional (la Constitució espanyola no diu res, no està considerada una matèria individualitzada) Sentència 13/1992 de 6 de febrer, en aquesta sentència el tribunal fixa la seva doctrina en relació a la distribució de competències i les activitats de foment, aquesta doctrina ha sigut modificada i es té que completar amb una sentència de 2013, 130/2012 de 4 de juny. Podem extreure que no hi ha un títol competencial a la Constitució espanyola en relació amb l'activitat de foment. També diu que l'estat te potestat de despesa però aquesta potestat de despesa no és un títol competencial autònom per l'estat. L'estat pot destinar fons, partides pressupostaries a qualsevol matèria però quan ho faci a de respectar el sistema de distribució de competències entre estat i Comunitats Autònomes.
A partir d’aquí hi ha diversos supòsits subvencionals amb una lògica absoluta (perspectiva de l’estat, diners amb destí en activitats de foment):     Que es tracti de una matèria exclusiva stricto sensu de l'estat: com ara relacions internacionals, tota la competència és de l'estat si l'estat vol donar subvencions o ajuts totes les funcions de foment li corresponen a ell, aquestes potestats són regular(aprovar bases reguladores de una subvenció) i executar (recollir sol·licituds valorar-les, atorgar ajuts, investigar a persones que obtén a la subvenció que compleixin les bases).
Estat en que te atribuïda la competència exclusiva per aprovar la legislació d'una matèria. EXEMPLE: legislació laboral. Li correspon la potestat normativa.
A les Comunitats Autònomes les correspondrà la potestat executiva (aplicar la norma en el cas concret).
La normativa bàsica: l’estat te competència per regular la legislació bàsica. A l'estat li correspon la potestat normativa, però no tota, només la potestat normativa primària bàsica i a les Comunitats Autònomes les correspon el desenvolupament de la norma estatal de foment (EXEMPLE: l’estat regula els beneficiaris de ajuts, les Comunitats Autònomes regulen i especifiquen l'objecte i la finalitat d'aquests ajuts), a més, també els hi correspon la funció executiva (aplicar la norma).
En cas que l'estat no invoqui cap títol competencial i es tracti de una matèria de competència exclusiva autonòmica: en aquest cas l'estat pot regular els aspectes centrals del regim subvencional i les Comunitats Autònomes poden regular els aspectes que no siguin centrals i el procediment d’atorgament dels ajuts. La gestió dels ajuts correspondrà també a les Comunitats Autònomes.
El Tribunal Constitucional preveu una excepció a favor de l'Estat i diu que malgrat aquest tres supòsits com a excepció pot passar i pot ser adequat constitucionalment que l'Estat exerceixi les competències que corresponen a les Comunitats Autònomes ( executives i/o regulatòries). Diu que pot ser quan sigui imprescindible per assegurar l'efectivitat de les mesures de foment o bé per a garantida les mateixes possibilitats d’obtenció de les ajudes per part dels potencials destinataris en tot el territori espanyol. Evitant al mateix temps que es sobrepassi la quantia global dels fons subvencionals de l'estat, són conceptes jurídics indeterminats.
En aquest marc, l’Estatut incorpora en els seus trets essencials aquesta doctrina competencial establerta pel Tribunal Constitucional en l'article 114, en els diversos apartats del article recull els diversos supòsits:   La generalitat pot atorgar subvencions en matèries de la seva competència, en àmbits materials en que tingui competència (114.1).
Regulen la participació de la generalitat en les subvencions en càrrec de les partides pressupostaries estatals.
I reprodueix el que diu el Tribunal Constitucional:    Matèries de competència executiva de la generalitat: article 114.4: en aquest cas correspon a la Generalitat la gestió de les subvencions incloent-hi la tramitació i la concessió dels ajuts.
Matèries de competència compartida: article 114.3: la Generalitat pot precisar normativament els objectius dels ajuts (competència normativa). També li correspon completar la regulació de les condicions d’atorgament dels ajuts i tota la gestió.
Matèries de competència exclusiva: article 114.2: la Generalitat li correspon la funció d’especificar els objectius a que es destinen les subvencions estatals i la regulació de les condicions d’atorgament i la gestió dels ajuts.
L’article 114.5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya diu que la Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals. El caràcter no territorialitzable és un terme que equival a l’aplicació pràctica de les excepcions. Aquest punt va ser impugnat pel Tribunal Constitucional.
En la pràctica, la problemàtica competencial, la podem entendre en que la majoria de matèries en que és més factible exercir l’activitat de foment. Són matèries de competència exclusiva de les Comunitats Autònomes o, com a mínim, compartida (sanitat, protecció medi ambient, protecció social). En aquelles matèries que només són exclusives de l'estat són matèries en els que no es donen ajuts (relacions internacionals..). L’activitat foment és una activitat agraïda per les Comunitats Autònomes i l'estat moltes vegades han exercit competències o l'activitat de foment en àmbits materials on no li corresponia. En la doctrina del Tribunal Constitucional hi ha moltíssimes sentències sobre l'activitat de foment. Aquestes sentències només afecten en els supòsits que hem vist.
En aquest cas les sentències son unànimes en el sentit de que el 90% de les sentències donen la raó a les Comunitats Autònomes (2012-2014 sentències sobre aquest tema 13 estimen que hi ha conflicte de competències) fins i tot el Tribunal Constitucional en alguna sentència dóna la raó a les Comunitats Autònomes. l'Estat vulnera les competències de les Comunitats Autònomes.
L’ABAST TERRITORIAL DE LES COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT El Tribunal Constitucional ha dit: 1. El principi de territorialitat d’exercici de les competències: quan es parla de quin abast territorial tenen les competències autonòmiques. Això vol dir que les competències autonòmiques s’han d’exercir dintre dels límits del seu territori, sinó es fes així resultaria que s’estan envaint els territoris d’altres Comunitats Autònomes. El mateix tribunal fa fues modulacions d’aquest principi: a. Principi o possibilitat d’extraterritorialitat: d’acord amb aquest principi, segons el Tribunal Constitucional, no pot excloure’s que l’exercici de les competències autonòmiques produeixi efectes més enllà del seu territori. EXEMPLE: STC 247/2007 de 12 de desembre. EXEMPLE 1: potestat de foment; hi ha Comunitats Autònomes que subvencionen entitats d’altres.
b. Principi de supraterritorialitat: en aquest cas la competència autonòmica, quan s’exerceix, té un objecte que, en part, es situa dintre del territori autonòmica i, en part, fora del territori autonòmic.
EXEMPLE: àmbit ambiental, quan s’ha de declarar un parc natural protegit i aquest no entén de límits materials és difícil saber a qui pertany. L’Estat diu que quan concorri aquest principi la decisió no serà de cap de les Comunitats Autònomes, sinó que li correspondrà a ell.
Això arriba al Tribunal Constitucional, que ha elaborat tota una doctrina sobre la supraterritorialitat que ha anat repetint en diverses sentències.
Aquesta doctrina diu: i. Això no determina automàticament que la competència autonòmica es traslladi a l’Estat.
ii. La supraterritorialitat no és un criteri delimitador de competències, a no ser, que estigui recollit aquest factor a la pròpia Constitució espanyola (article 149.1). EXEMPLE: apartat 22 de l’article, és funció de l’Estat els recursos hidràulics que passen per més d’una Comunitat Autònoma.
El que s’ha de fer, segons el Tribunal Constitucional (EXEMPLE: STC 111/2011 de 24 de maig), és: i. Que cada Comunitat Autònoma actuï sobre l’objecte material que es situa dintre del seu territori.
ii. Si no és possible, el que s’ha de fer és duu a terme efectes de cooperació entre les Comunitats Autònomes.
iii. Només en darrer lloc actuaria l’Estat.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya el que fa és incorporar aquesta doctrina constitucional:   Hi ha dos articles que recullen el principi de territorialitat amb l’excepció de l’eventual extraterritorialitat. Aquests articles són el 14.1 i 115.1. En la STC 31/2010 de 28 de juny el Tribunal Constitucional troba constitucional d’acord l’ordre de distribució de competències. L’únic que fa és una matisació: aquests supòsits d’extraterritorialitat poden ser establerts per normativa estatal.
Factor de la supraterritorialitat: recollida a l’article 115.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Recull el mateix concepte que sosté el Tribunal Constitucional. Diu que exerceix les seves competències sobre la part de l’objecte situada en el seu territori, sense perjudici dels instruments de col·laboració que s’estableixin amb altres Comunitats Autònomes. En darrer lloc la col·laboració amb l’Estat. El Tribunal Constitucional en la STC 31/2010 declara que s’ajusta a la Constitució espanyola i rebutja la impugnació formulada.
COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT I UNIÓ EUROPEA Que la Unió Europea regulés mecanismes que d’una o l’altre regulessin la participació d’aquestes comunitats descentralitzades. No s’ha produït a la practica, la Unió Europea funciona pel principi de neutralitat institucional. Això significa que en primer lloc, per a la Unió Europea, l’únic interlocutor és l’Estat Central, i, en segon lloc, per a la Unió Europea, totes aquestes qüestions de descentralització política són absolutament internes i no vol saber res. Això ha fet que els propis estats membres regulin i estableixin mecanismes que permetin la participació de les comunitats territorials descentralitzades en polítiques relacionades amb assumptes europeus.
En el cas d’Espanya: si les Comunitats Autònomes poden intervenir en assumptes europeus és perquè l’Estat central ho ha regulat.
No existeix una llei general reguladora de la participació de les Comunitats Autònomes en assumptes europeus. S’ha instrumentat a través d’una llei (2/1997) que crea un òrgan de col·laboració entre Estat i Comunitats Autònomes, és un òrgan en que hi participen representants de l’Estat amb competències en matèria de relacions amb la Unió Europea i política autonòmica, i representants de les Comunitats Autònomes en funcions de relacions amb la Unió Europea i polítiques autonòmiques. Aquest òrgan el que fa és adoptar uns acords a través dels quals es vehicula la participació de les Comunitats Autònomes en assumptes europeus. En concret, aquest òrgan és el que es coneix com a Conferencia para Asuntos Relacionados con la Unión Europea (CARUE).
Els acords es publiquen en el BOE.
Quan s’aprova l’Estatut d’Autonomia del 2006 ja existia tota aquesta composició. En aquest marc el que es pretén són tres coses: 1. Manifestar el compromís de Catalunya amb el projecte europeu: es recull en el Preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
2. Incorporar tots els mecanismes o instruments de participació acordats establerts per la CARUE, incorporar-los a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya amb els trets essencials: es recull en un capítol específic de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (articles 184 a 192). El propi estatut el califica com a “Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea”.
Aquests nou articles els podem classificar d’acord el criteri de quines són les modalitats de participació que es regula:  Participació en la creació del dret originari de la Unió Europea (article 185 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya). El dret originari són els tractats fundacionals. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que:  La Generalitat ha de ser informada en cas que la Unió Europea impulsi una modificació dels tractats.
 Formulació d’observacions.
 Incorporació de representants. Es preveu que es puguin incorporar representants de la Generalitat de Catalunya a les delegacions espanyoles que negociïn les modificacions dels tractats fundacionals quan s’afecti a matèria exclusiva de la Generalitat.
 Participació en la formació del dret derivat europeu: destaquem dues manifestacions:  Article 186 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya: estableix que la Generalitat de Catalunya participa en la formació de les participacions de l’Estat en aquells assumptes que afectin les competències de Catalunya.
 En el mateix article estableix que aquesta participació serà bilateral, si l’assumpte només afecta a Catalunya, i multilateral, si l’assumpte afecta a més Comunitats Autònomes.
Efectes de la participació de la Generalitat:   Posició determinant de la Generalitat: el que pugui dir seran determinants per l’Estat quan s’afectin competències exclusives de Catalunya. Determinant no equival a vinculant. Així doncs, segons la regulació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, vol dir que en els supòsits que sigui determinant això implica que si l’Estat no fa cas el Govern de l’Estat haurà de raonar per què no ha seguit les observacions de la Generalitat de Catalunya davant d’un òrgan de cooperació (Comissió bilateral Generalitat-Estat).
En la resta de casos es tractaria d’una posició escoltada. Dintre d’aquesta participació trobem la participació del Parlament de Catalunya en el control dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat: article 188 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
 Aplicació del dret europeu: com a regla general, dit moltes vegades pel Tribunal Constitucional, és que, quan s’ha d’aplicar el dret europeu, l’administració competent per fer-ho serà la que tingui atribuïda la competència en el corresponent àmbit material. És a dir, pel fet que es tracti de dret europeu que s’hagi d’aplicar en el territori autonòmic no significa que la competència correspongui automàticament a l’Estat.
EXEMPLE: STC 211/2012 de 14 de novembre. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya recull aquestes idees als articles 189.9 i al 113. Aquests articles diuen que la Generalitat aplica el dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències.
 Control jurisdiccional de l’aplicació del dret europeu: regulat en l’article 191 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Essencialment significa l’accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Els tribunals que es segueixen davant d’aquest tribunal.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya en aquest article estableix que la Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en els termes que estableixi la Unió Europea.
Una altra determinació d’aquest article és que senyala que el Govern de la Generalitat pot demanar al Govern de l’Estat que inici accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per defensar els interessos de Catalunya.
 Participació institucional: regulada als articles 187 i 192 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Té un triple nivell:  Es preveu que la Generalitat participi en delegacions espanyoles que tractin assumptes de la competència legislativa de la Generalitat.
 Participació en la designació de membres de la representació permanent de l’Estat davant de la Unió Europea: article 187.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
 Possibilitat d’establir una delegació davant de les institucions europees.
El Tribunal Constitucional es planteja si un Estatut d’Autonomia pot regular tot el que aquest fa. Aquest diu que un Estatut d’Autonomia no és seu normativa adequada per regular aquesta matèria. Admet que els assumptes europeus afecten als interessos de les Comunitats Autònomes. Diu que l’Estat té llibertat absoluta per implementar el contingut de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, li treu força normativa. Imagina situacions conflictives i les tracta, dient, per exemple: si aquest model s’implementés a totes les Comunitats Autònomes es creessin postures divergents entre elles, i això seria un problema. Dóna la situació, dient que es solucionaria així: no valdria cap situació de la Comunitat Autònoma, només serà vàlida la de l’Estat.
3. Recollir al llarg del seu articulat, en relació a diverses polítiques autonòmiques, la incidència de les polítiques europees: EXEMPLE: en l’àmbit de la recerca i la innovació tecnològica, article 158.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Existeix un Real Decret estatal que regula la responsabilitat de les Comunitats Autònomes per incompliment del dret europeu. Aquest Real Decret és de l’any 2013 (115/2013 de 5 de juliol).
Recentment el Tribunal Constitucional ha dictat una sentència (STC 26/2014 de 13 de gener) on aplica, per primer cop en tota la seva història, una decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en que resol una qüestió prejudicial formulada pel propi Tribunal Constitucional.
COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT I ACCIÓ EXTERIOR Ens estem referint sobretot als àmbits internacionals, evidentment en el món globalitzat on estem immersos. Les Comunitats Autònomes estan interessades en participar en les polítiques exteriors.
La problemàtica és que l’estat té tota la matèria exclusiva en relacions internacionals segons l’article 149.1.3 de la Constitució espanyola. Segons la STC 164/1994 de 26 de maig:      La dimensió externa d’un assumpte no és un títol atributiu de competències per l’Estat.
La matèria de relacions internacionals no inclou tota l’activitat que tingui projecció exterior.
Defineix quin és el contingut de la matèria relacions internacionals: en definir aquest contingut, és automàticament competència de l’Estat. Aquest contingut és: la matèria en relacions internacionals inclou el ius contraendi (formalitzar els tractats internacionals), el ius legationis (representació exterior de l’Estat), la creació d’obligacions internacionals i la responsabilitat internacional de l’Estat.
Fora d’això les Comunitats Autònomes poder dur activitats amb projecció exterior. Tenen un límit: no han de pertorbar la competència estatal en matèria de relacions internacionals.
L’Estat pot establir mesures que coordinin les activitats de les Comunitats Autònomes amb incidència amb projecció exterior.
Aquesta doctrina del Tribunal Constitucional s’ha anat repetint en diverses sentències.
La més recent és la STC 198/2013 de 5 de desembre. A banda d’aquesta sentència de l’any 1994, el Tribunal Constitucional ha dit alguna cosa més: la execució dels tractats internacionals correspondrà a les Comunitats Autònomes, en el seu àmbit territorial, sempre que tinguin competència en la matèria afectada pel tractat internacional.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya té una regulació específica respecte de l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya (articles 193 al 200). Destaquem:     Una previsió general: que la Generalitat de Catalunya pugui duu a terme accions amb projecció exterior en l’àmbit de les seves competències. Article 193.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Unes previsions especifiques respecte dels tractats internacionals: article 196 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Estableix que la Generalitat de Catalunya ha de ser informada respecte de projectes de tractats internacionals que signi l’estat espanyol que pugui afectar a les seves competències (dret d’informació), dret de participació.
La Generalitat executa els tractats internacionals en matèria de la seva competència.
El nivell institucional: article 194 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Es preveu que la Generalitat de Catalunya pot establir oficines a l’exterior.
La STC 31/2010 declara la constitucionalitat d’aquesta regulació i recorda la doctrina que havia fet amb anterioritat.
A nivell de legislació ordinària destaquem:  Les Corts Generals acaben d’aprovar la llei 2/2014 de 25 de març de l’acció i del servei exterior de l’Estat: dintre de la seva regulació conté aspectes, que no existien abans, que afecten a les Comunitats Autònomes. EXEMPLE: si una Comunitat Autònoma vol obrir una oficina a l’exterior ha d’enviar l’informe a l’Estat, etc.
Els conflictes en l'Estat de les autonomies: Els mètodes de resolució de conflictes: 1. En general en els estats políticament descentralitzats es normal que en major o en menor mesura es produeixin conflictes entre institucions centrals i les comunitats territorials descentralitzades. L'estat autonòmic espanyol no és una excepció i es pot comprovar que els conflictes Estat/ CCAA son habituals.
Els mecanismes de resolució són: Abans del cas de espanya es poden distingir a nivell teòric tres mètodes: 1. Via negocial: les dues parts enfrontades s’asseuen i miren de negociar la resolució del conflicte.
2. Via jurisdiccional: s'atribueix a un tribunal el poder de decisió sobre la controvèrsia.
3. Via coactiva: la instancia central de l'Estat es la que imposa la seva decisió de resolució.
En funció que s'esculli una o altre via podrem veure reflectit una influencia major o menor que tenen els ens o les comunitats territorial descentralitzades en el conjunt de l'Estat, seria com una graduació. En el primer mecanisme es un acord de les dues, la segona via esta menys influenciada, y en la tercera via es una de les parts, sense consens, la que resolt.
En el cas espanyol, la via escollida és via jurisdiccional amb unes notes corresponents a la via negocial.
La via jurisdiccional, en el cas espanyol, es pot distingir entre jurisdicció constitucional del tribunal constitucional però també s'ha de fer esment de la via contenciósadministratiu.
Hi han uns criteris:     Quan es tracti de conflictes amb relació amb normes amb rang de llei sempre correspondrà la seva resolució al Tribunal Constitucional.
Quan la controvèrsia o conflicte afecti a disposicions reglamentaries, disposicions, actes administratius, la competència correspondrà al Tribunal Constitucional o a l’ordre contenciosa-administrativa.
Correspondrà al TC, el coneixement de la controvèrsia quan dintre del conflicte estigui caracteritzar per dues notes: o Subjectes: actors territorials (Estat/CCAA).
o L'objecte: la pretensió que una de les parts estat o CCAA pretén exercir una norma o disposició relativa al repartiment competencial.
Correspondrà al contenciós-administratiu quan no concorrin una de aquestes notes anteriors.
En la practica, quan hi ha un conflicte entre Estat i CCAA s'instrumenta per la via del TC, tot i que, hi ha casos en les que si va per el contenciós-administratiu.
Exemple: Estat: llei en matèria de aigües, CCAA reglament en planificació hidrològica, l’Estat creu que no s'ajusta a la llei es presenta un recurs contenciós-administratiu amb els arguments competencials però es remetrà la legalitat ordinària, el reglament no tenia els requeriments de legalitat que la llei estableix, era com dir, que el decret no s’ajustava a la llei. La regla general es anar al TC.
Procediments de resolució de conflictes davant del TC:     Recurs d'inconstitucionalitat: hem de tenir clar que es té per objecte lleis o normes amb força de llei estatals o autonòmiques.
Conflictes de competència: té per objecte normes o actes sense força de llei estatals o autonòmiques.
El conflicte en defensa de l'autonomia local: té per objecte lleis o normes amb força de llei estatals o autonòmiques.
Impugnació de l'article 161.2 CE: té per objecte normes o actes sense força de llei però només autonòmiques, no de l'Estat.
En el cas espanyol, la activitat del TC ha estat molt rellevant, tant des de el punt de vista quantitatiu com el qualitatiu, ha dotat de contingut la CE.
No es pot obviar, dintre de la tasca del TC, la tardança en resoldre les controvèrsies territorials és als anys 2011, 2012 i 2013 ha dictat 63 sentencies que corresponen a controvèrsies interposades feia més de 10 anys, i d'aquestes, 7 tenien més de 13 anys, al tardar tant per pacificar les controvèrsies. El tribunal actual que tenim és un tribunal que esta dedicat a la resolució prioritària de conflictes competencials, en canvi de dedicar-se a la tutela dels drets i llibertats fonamentals.
Exemple: En 2013 dicta 219 sentencies, 126 resolen controvèrsies territorials i la resta 93 son vinculades a la tutela dels drets.
El recurs d'inconstitucionalitat: El tenim regulat a la LOTC en els articles de 27 al 34.
Poden ser objecte del recurs:    Estatuts d'autonomia i altres lleis orgàniques.
Lleis, disposicions normatives i actes de l'Estat amb força de llei.
Lleis, disposicions normatives i actes de les comunitat autònomes amb força de llei.
Òrgans legitimats:   s'ha de distingir en article 162.1 de la CE diu que estan legitimats: o El president del govern de l'Estat.
o Defensor del poble.
o 50 diputats.
o 50 senadors.
o Òrgans col·legiats executius de les CCAA, i en el seu cas, els parlaments autonòmics.
La LOTC a l’art.32.1 distingeix diferents supòsits de legitimació en funció del objecte del recurs: o El president del govern de l'Estat, defensor del poble, 50 diputats i 50 senadors:  Poden impugnar qualsevol llei de l'Estat o de les comunitats autònomes.
o Governs i parlaments autonòmics:  Només poden impugnar les lleis, disposicions i actes amb força de llei de l'Estat que puguin afectar al seu àmbit d'autonomia.
 Per tant, les CCAA no poden impugnar lleis d'altres comunitats autònomes, tampoc poden impugnar-se lleis de la pròpia comunitat autònoma, és a dir, en una CCAA no existeix una legitimació en virtut de la qual uns diputats puguin impugnar una llei de la CCAA. Tampoc poden impugnar lleis de l'Estat que no afectin al seu àmbit d'autonomia.
El defensor del poble té un àmbit de legitimació per interposar el recurs que és omnicomprensiu, es va plantejar a l’estatut si la legitimació per impugnar només es deuria impugnar en les lleis que s’havia de limitar a les seves funcions, és a dir, la defensa dels drets i llibertats. La 137/2010, va dir que no tenia límits amb arguments molt detallats.
Legitimació dels 50 diputats o senadors, les normes que poden impugnar poden ser tant lleis de la institució a la qual s’integren, és a dir, de les corts generals, o be lleis de les comunitats autònomes aprovades pels parlaments o governs autonòmics.
Els legitimats son com a mínim 50 diputats o 50 senadors, la legitimació no correspon a grups parlamentaris o partits polítics, poden ser de grups i partits polítics diferents. És un aspecte important, perquè provoca a la practica, que si es té la voluntat política i després de interposar el recurs es vol desestimar el recurs, nomes el pot desestimar els diputats que ho van plantejar.
La voluntat d'aquests diputats o senadors ha de quedar clara, quan recorren o interposen un recurs contra una determinada norma, això s'ha plantejat davant del TC en supòsits com el PP o el PSOE, ja que han formulat recursos apoderant un diputat per presentar un recurs, quan de manera genèrica ell vulgui, el TC diu que no, que deuen constar tots els diputats que volen presentar aquest recurs, no es pot habilitat una persona que pugui fer el recurs per els altres.
S'ha plantejat al tribunal, si els diputats de les CCAA poden signar contra una llei de la comunitat autònoma que els ha designat, el TC diu que si els diputats designats per les comunitats autònomes al congres si estan legitimats a signar la presentació del recurs.
Legitimació de les CCAA, hi ha aquesta restricció de l’àmbit de legitimació. Ha de ser una llei de l'estat que afecti l’àmbit d'autonomia de la comunitat autònoma, és una doble restricció que no deriva de la CE.
Això genera que les comunitats autònomes poden interposar-se conflictes de competència entre si. El que va passar és que en un conflicte entre les Castilles, en concret per la denominació dels vins, el que va fer una, es establir-lo amb rang de llei, i el TC va dir que una comunitat autònoma no podia impugnar la llei de l'altre encara que fos un frau constitucional.
Aquest requisit l'ha interpretat de forma molt flexible, perquè ha permès que puguin ser impugnades les lleis de estrangeria per part de les CCAA o la impugnació de partits polítics o de política autonòmica.
Hi ha la possibilitat prevista de que les CCAA compareguin en els processos constitucionals com a coadjuvants són subjectes públics que compareixen en el procés constitucional encara que no l'hagin promogut, però tenen un interès legítim que és afectat per la controvèrsia constitucional, l’interès legítim esta vinculat al propi àmbit d'autonomia de la CCAA.
Exemple: Les Corts aproven llei orgànica poder judicial, en aquesta llei s’atribueixen funcions a les CCAA, 50 diputats del PP formulen un recurs contra la llei de les corts generals, en aquest cas, la generalitat va comparèixer com a coadjuvant per defensar la constitucionalitat de la llei perquè afectava al seu àmbit d’autonomia.
El termini de interposició es de 3 mesos.
Pot ser de nou mesos, en un cas concret:   En cas que el recurs d’inconstitucionalitat el vulguin interposar president del govern de l'Estat o parlaments autonòmics i qualsevol d'aquests dos òrgans que demani que es reuneixi la comissió bilateral de cooperació per mirar d’acordar la resposta en aquesta controvèrsia. La comissió es reuneix i s'ha de posar en coneixement del TC, aquest inici de negociacions entre Estat i CCAA.
Els efectes que pot tenir aquesta negociació son dos: o Que no hi hagi acord, s'obre la via per la interposició del recurs.
o Que s'arribi a un acord, no s'interposa el recurs. Hi ha acords de dos tipus:  Una de les parts d’on prové la llei ha interpretat la llei d’un determinat sentit)  Compromís de modificació de la llei.
 A la practica, és una via de negociació o un mecanisme que s'utilitza freqüentment entre Estat i CCAA, i moltes vegades s’arriba a acords. Tot i que, hi hagi aquesta negociació un altre legitimat pot interposar el recurs.
El procediment del recurs, s'inicia amb la formulació de la demanda, amb el contingut següent:      Les persones o òrgans que presenten el recurs.
Llei impugnada.
Ha de indicar el precepte constitucional infringit.
La demanda ha de tenir una motivació, amb argumentació suficient.
Suplico / demanda que explícitament determinats articles es declarin inconstitucionals.
Es presenta davant del TC:   A la seva seu.
Excepcionalment, al jutjat de guàrdia de Madrid, es pot presentar, a través de correus però la data que comptarà és en la que arribi a la seu del TC.
Es trasllada la demanda:     Al Congrés dels diputats Al Senat Govern de l’Estat Govern de la comunitat autònoma i al Parlament, o Govern autonòmic, en cas de que sigui una llei d’aquesta CCAA, perquè es puguin formular al·legacions.
El procediment del recurs d'inconstitucionalitat Aspecte relatiu a la suspensió de l'executivitat de la disposició objecte del recurs, això significa que, en el cas de un recurs d’inconstitucionalitat formulat per part del president de l’Estat contra una llei autonòmica, es podrà demanar que durant la tramitació del procés constitucional es suspengui l’aplicació de la llei autonòmica fins que hi hagi sentencia.
Aquesta suspensió esta prevista al 161.2 CE i a l’article 30 de la LOTC que fa que aquesta previsió de la CE s'integri dintre de la tramitació del recurs.
Els efectes de la suspensió són:    Només que es demana, autonòmicament, queda sense eficàcia la norma autonòmica.
Per un període mínim de cinc mesos.
En aquest termini, el tribunal amb un auto s'ha de pronunciar sobre si manté o no manté aquesta suspensió de la norma autonòmica.
Els criteris del TC per reafirmar la suspensió de la llei autonòmica: 1. Presumpció de legitimitat de les lleis autonòmiques.
2. Es carrega de l’òrgan que presenta el recurs, acreditar que l’aplicació de la llei autonòmica, fins que dicti sentencia, produiria uns prejudicis de impossible o difícil reparació. Aquest és el criteri que es segueix, però hi havia vots que creuen que el procés deuria ser a la inversa. Deuria la CCAA la que acredites que la inaplicació li produeix perjudicis.
Paràmetres de constitucionalitat que utilitza el TC per resoldre la controvèrsia competencial: S’Utilitza l'anomenat bloc de la constitucionalitat, article 28.1 LOTC. Aquest bloc esta compost per:   La constitució Les lleis dictades per delimitar les competències entre Estat i comunitats autònomes (estatuts, i d'altres que no estan tan clares, però que el TC utilitza, com la LOFCA).
La normativa bàsica no constitueix disposicions que formin part del bloc de la constitucionalitat de manera separada.
Un altre tema que es planteja en la resolució de les controvèrsies, es quin es el bloc de la constitucionalitat que s'ha de tenir en compte alhora de resoldre el recurs, ja que es tarden anys en resoldre aquests conflictes, i aquestes normes utilitzades al bloc es reformen.
Per tant, el problema es saber quina normativa utilitzar, com a criteri general, s'ha de tenir en compte, la normativa vigent alhora de dictar la sentencia, no la normativa vigent quan es va interposar el recurs, perquè es tracta d'un procés competencial.
Criteris importants alhora de resoldre aquest procés:      Presumpció de constitucionalitat de les lleis estatals i autonòmiques, considera que les demandes dauren dir perquè la norma és contraria a la CE.
Opció per la possibilitat de poder interpretar la norma impugnada conforme a la CE, sempre que sigui possible optar per una interpretació, sempre el TC es basarà en aquesta.
No correspon al TC realitzar un judici d’oportunitat de les normes impugnades.
No li correspon pronunciar-se sobre la qualitat normativa-legislativa de les lleis.
Segons el TC, el TC no fa declaracions preventives d’hipotètiques vulneracions de l’ordre competencial. EX: llei autonòmica del medi ambient, una possible declaració preventiva, dir que no li correspon a la CCAA, protegir l’àmbit marítim perquè correspon a l'Estat.
Finalització del procés, hi ha dues formes:   Sentencia: és la decisió del procés constitucional, un cop que aquest ha estat íntegrament tramitat.
El auto: és una decisió del tribunal que és adoptada abans que el procés constitucional hagi estat tramitat íntegrament. Es tramita en supòsit: o Inadmissió oficial.
o Desistiment.
o Caducitat del procediment.
L’efecte que té en relació a l’acabament del procés, el fet de que la norma objecte de recurs sigui derogada o sigui modificada. En 7, 10 o 11 anys, quan el tribunal resolt la llei ha estat ja derogada o modificada. Té una incidència en el procés constitucional, com a criteri general, en aquest tipus de processos competencials, la regla general és que el que cal veure és que la controvèrsia competencial segueix encara vigent malgrat la modificació o derogació de la norma.
A la practica, la majoria de supòsits, el TC arriba a la conclusió de que la controvèrsia segueix vigent. Hi ha hagut casos en on es consulta a les dues parts, Estat i CCAA.
La sentencia: Contingut de les sentencies: Poden tenir un doble contingut:   Poden ser desestimaries del recurs Estimatòries total o parcialment del recurs, en aquest cas d’estimació del recurs, la sentencia declara la inconstitucionalitat i nul·litat de tots o part dels preceptes impugnats en el recurs en base als motius argumentats en el recurs, aquesta regla general, té una triple excepció: o La declaració afectaria als preceptes que consten en el suplico de la demanda, art.31.1 LOTC preveu la declaració d’inconstitucionalitat per connexió: el TC pot declarar també inconstitucionals i nuls altres articles de la llei impugnada que no hagin estat objecte del recurs per raons de connexió.
o La estimació del recurs es fa en base als motius al·legats en la demanda, la LOTC 39.2 estableix que el tribunal pot examinar si la llei impugnada infringeix qualsevol precepte de la constitució estigui o no al·legat en la demanda. El TC deu fer un tràmit d’audiència a les parts.
o Quan s'estima el recurs declara la inconstitucionalitat i nul·litat, això també té excepcions són els supòsits en que el tribunal declara solament la inconstitucionalitat no la nul·litat. Hi han diversos supòsits, el mes clar és el de inconstitucionalitat d'una norma per omissió, no pel que diu, sinó pel que deixa de dir.
Exemple: norma estatal que estableix un procediment de tramitació ambiental en els ports d’interès general de l'Estat. No es preveu una participació autonòmica, i d'acord amb el bloc de constitucionalitat, les CCAA tenen dret a participar en aquest procés. Per tant, la norma estatal és inconstitucional perquè no preveu aquesta participació.
Efectes de les sentencies del TC: Article 38.1 de la LOTC:     Totes es publiquen al BOE.
Tenen valor de cosa jutjada.
Vinculen a tots els poders públics.
Produeixen efectes generals, no son impugnables, no poden ser objecte de recurs.
Conflictes de competència Els podem definir com una controvèrsia competencial que enfronta a l'Estat i una comunitat autònoma, o a dos comunitats autònomes entre si, en relació a una norma reglamentaria o respecte a qualsevol tipus d’actuació administrativa(tot el que no sigui llei).
Hi ha dos tipus: 1.
Positius: esta regulats als articles 62 al 67 LOTC, existeix una actuació constatada de l’Estat o de la comunitat autònoma que l'altre part entén que no s'ajusta a l’ordre de distribució de competències.
o Òrgans legitimats:  Govern de l'Estat.
 Governs autonòmics.
o Actes impugnables: tot el que no sigui llei, normes reglamentaries, actes administratius, circulars, actes d’inspecció. És necessari que aquesta actuació incorri en un vici competencial, és a dir, que infligeixi l'ordre de distribució de competències.
o Procediment de tramitació:  Requeriment d’incompetència: es un escrit que l’administració actora (Estat/CCAA) que adreça a l’altre administració demanant-li que modifiqui o deixi sense efecte l’actuació administrativa que a dut a terme. És preceptiu per les CCAA i potestatiu pel govern de l'Estat, és a dir, sempre que un govern autonòmic vulgui interposar un conflicte de competències sempre ha de fer abans el requeriment. Els adopta el mateix òrgan que pot interposar el requeriment.
El termini per interposar el requeriment són dos mesos des de que ha produït l’actuació o des de que es té coneixement.
El termini per respondre al requeriment és d'un mes. A la practica, normalment l'Estat el planteja.
 Quan el requeriment es rebutjat per l'altre part: En aquest cas, s’obre la via del plantejament del conflicte de competència positiu, davant del TC per això hi ha de haver un acord (decisió de govern)per part de l’Estat o de la CCAA de plantejar el conflicte davant del TC.
Hi ha un termini, en cas de que s'hagi formulat el requeriment, d'un mes a partir de que rep la resposta negativa. Sense requeriment d’incompetència, en cas de   l'Estat, el termini És de dos mesos des de que el govern de l'Estat té coneixement de l’actuació autonòmica.
Hi ha un límit de contingut que es que el conflicte que es planteja davant del TC no pot ser diferent d’allò que s'havia plantejat al requeriment.
De la tramitació del procediment es té que destacar la possibilitat de la suspensió de la norma o actuació impugnada mentre no es dicta sentencia. Hi ha que distingir dos supòsits: o Quan el conflicte l'interposa l'Estat: el Govern de l'Estat pot demanar la suspensió de la norma autonòmica o de l’actuació, és automàtica i dura cinc mesos com a mínim i el tribunal es té que pronunciar si segueix aquesta suspensió. En aquest cas, les comunitats autònomes poden demandar la suspensió de l’actuació estatal, en base a la al·legació de perjudicis de impossible o difícil reparació. A la practica, aquesta possibilitat prevista a la LOTC, no s'ha aplicat mai, tot i que, si s'ha demanat. 64.3 LOTC.
Formes de acabament del procés:   Sentencia Auto amb els mateixos supòsits d’inadmissió, desestiment i caducitat.
També en aquests conflictes positius, s'ha de tenir en compte la normativa del bloc de constitucionalitat, com a criteri general, les normes vigents quan es dicta sentencia.
Quan es modifica o es deroga aquesta norma o actuació, s'analitza cas per cas i si es vigent aquest controvèrsia.
Contingut de les sentencies de conflictes positius: Art. 66 LOTC preveu un triple contingut:    La sentencia ha de declarar la titularitat de la competència controvertida.
La sentencia pot anular la norma reglamentaria o l’actuació objecte del procés constitucional, és facultatiu, és a dir no necessàriament s'ha d’anular la norma objecte de conflicte, tot i que, s'estimi el conflicte. Exemple: processos constitucionals en matèria de subvencions, quan es pronuncia sobre una norma de fa deu anys, com no té sentit anul·lar-la, fa una declaració formal de que la competència és de la CCAA.
La sentencia pot disposar el procedent respecte de les situacions de fet o de dret. És contingut facultatiu. A la practica es donen els dos primers continguts.
Efectes de la sentencia:   Vincula a tots els poders públics.
Té plens efectes davant de totes les institucions.
 No pot ser objecte de recurs, pot ser que hi hagi per una de les parts processals una petició d'aclariment.
2. Negatius: És una controvèrsia competencial en que l'Estat i una comunitat autònoma neguen ser els titulars d'una competència. 68 al 72 LOTC.
 o Òrgans legitimats:  Govern de l'Estat requereix a una CCAA perquè exerceixi una determinada competència i la comunitat respon que no es competent per exercir, desenvolupar aquesta competència.
 Les persones físiques o jurídiques preveu que si un particular s'adreça a l’administració de l'Estat demandant-li que actuï de determinada manera i diu que no li correspon i la comunitat tampoc, aquesta persona física o jurídica pot presentar un conflicte negatiu de competència davant del TC.
 Les comunitats autònomes NO estan legitimades per presentar un conflicte negatiu de competència.
Son molt pocs els conflictes negatius de competència davant del TC.
MOTIUS COMPETENCIALS I NO COMPETENCIALS.
Conflictes en defensa de l'autonomia local: Van ser introduïts l'any 1999 quan es reforma la LOTC per regular aquest procés.
Regulat al 75 bis, ter.
L'objecte d'aquest conflicte són normes de l'Estat amb rang de llei o també normes de les comunitats autònomes també amb rang de llei, que lesionin la autonomia local constitucionalment garantida.
  Legitimats: o Ants locals:  Municipi o província que sigui destinatari únic de la llei.
 Legitimacions que es vinculen al nombre de municipis afectats per la llei i al nombre de població afectats per la llei.
 Províncies amb un requisit de nombre de províncies i població.
 Els ants locals han de adoptar una decisió de iniciar la tramitació del conflicte en defensa de la autonomia local, aquest acord s'ha adoptar per majoria absoluta de l’òrgan rector municipi o província. S'ha de demanar dictamen de l’òrgan consultiu de la CCAA o del consell d'Estat.
Terminis:  o El termini per demandar el dictamen, que es preceptiu, és de tres mesos a partir que es publica la llei.
o El termini per interposar el conflicte davant del TC és d'un mes a partir que rep el dictamen de l’òrgan consultiu.
La sentencia: o La sentencia que pugui dictar el TC es tramita i dona trasllat a les parts afectades.
o La sentencia tindrà com a contingut de si realment existeix o no una vulneració de l'autonomia local constitucionalment garantida. En el cas hipotètic, que es consideri que existeix aquesta vulneració de l'autonomia local, la declaració de 'inconstitucionalitat de la llei requerirà una altra sentencia, és a dir, aquesta seria una declaració formal i després s'inicia un nou procediment.
NOMES MOTIUS COMPETENCIALS Procediment d’impugnació de l’article 161.2 CE(procediment d’impugnació del títol V de la LOTC) Consisteix en la impugnació per part del govern de l'Estat que impugna disposicions autonòmiques sense rang de llei o be resolucions o actuacions administratives autonòmiques per motius no vinculats a l’ordre de distribució de competències, és a dir, de caràcter no competencial.
Procediment escassament utilitzat.
Es va impugnar la declaració de sobirania i dret a decidir del parlament de Catalunya, la va utilitzar perquè si pot adoptar declaracions però pot ser impugnat per motius diferents al caràcter competencials.
Opera per part del govern de l'Estat(legitimació activa) respecte a les CCAA (legitimació passiva).
Es tramita com els procediments positius de competència.
Aquest tipus de procediment, una de les característiques destacades es la suspensió mentre no es dicta sentencia.
NORMES I ACTUACIONS AUTONOMIQUES PER MOTIUS NO COMPETENCIALS Exemples de via negocial: Al ordenament espanyol hi han dos:  Dintre del recurs d’inconstitucional, la possibilitat de la reunió de la comissió bilateral.
 El requeriment d’incompetència.
Via coactiva: No es segueix davant del TC.
Com a concepte és un mecanisme, en virtut del qual, el govern de l'Estat imposa a una comunitat autònoma el compliment forçós de determinades mesures, en cas de que aquesta comunitat no compleixi les obligacions que l'imposa la constitució espanyola o altres lleis, o ve atempti greument contra l’interès general d'Espanya. Esta regulada a la constitució art.155 El procediment de tramitació de la via coactiva:   Hauria d'adreçar un requeriment formal al president de la comunitat autònoma.
El president de la comunitat autònoma acceptarà o rebutjarà el requeriment.
o Si el rebutja es segueix un procediment davant del Senat (189 del reglament del senat) es caracteritza perquè, en primer lloc, el govern de l'Estat ha de presentar un escrit amb les mesures forçoses que pretén imposar a la comunitat autònoma. Dintre del Senat, es tramet en una comissió especifica anomenada comissió general de les comunitat autònomes i es dona audiència al president de la comunitat, aquesta comissió formula una proposta sobre si procedeixen o no les mesures proposades pel govern de l'Estat. El ple de la cambra analitza la proposta de la comissió i la vota, per ser aprovada ha de ser votada per majoria absoluta les mesures de compliment forçós.
El contingut de les mesures no esta previst a la CE ni a cap norma, per tant, són mesures que el contingut de les quals és interpretable.
D'acord amb la doctrina, les mesures deuen ser les que suposin la menor lesió dels interessos autonòmics i deurien ser proporcionals i adequades al cas que es plantegi.
També es considera que aquest mecanisme té un caràcter excepcional, és a dir, han de ser objecte d’interpretació restrictiva.
A la practica no s'ha produït mai.
Normativament, es pot referencia a la reforma del article 135 de la CE, la llei orgànica d’estabilitat pressupostària si que preveu determinades mesures que es poden aplicar a les CCAA en cas de que no duguin a terme el compliment del dèficit públic, però no s'han dut a terme.
Relacions institucionals de les comunitats autònomes Les relacions institucionals es defineixen com aquells mecanismes d’interrelació en un Estat políticament descentralitzat s'estableixen entre els ants territorials que existeixen en aquell Estat en relació al exercici de les seves respectives competències.
En el terme ants territorials és un concepte ample que incorpora qualsevol tipus d’administració i inclou la institució central de l'Estat.
Doctrinalment es considera que en tot Estat descentralitzat és necessari que existeixin uns mecanismes de relacions institucionals de alt nivell, entre els diversos ants territorials. Es considera que afavoreix a una major coordinació i harmonia de l'Estat, també totes les comunitats s'impliquen en la consecució d'un interès global, i pot contribuir a que hi hagi una menor conflictivitat.
En el cas espanyol: Podem veure com a partir de les darreres reformes estatutàries des de 2006, un dels continguts en que es posa especial èmfasi és en les relacions institucionals, fins al punt de que contenen títols separats que estan dedicats a les relacions institucionals, per exemple: títol V de Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Aquestes relacions afecten a totes les comunitats i administracions, per tant, això ens apunta a la existència de dos tipus de relacions:   Relacions institucionals verticals: se estableixen entre estat i CCAA.
Relacions institucionals horitzontals: se estableixen entre les comunitats autònomes.
INICIATIVA LEGISLATIVA AUTONOMICA És un instrument previst constitucionalment que fa possible que les comunitats autònomes participin, a traves de les seves assemblees legislatives, en el procediment legislatiu estatal. Esta regulat al article 87.2 CE.
Aquest article de la constitució regula dues modalitats o dos mecanismes, a traves dels quals, les CCAA poden exercir una facultat de proposta d'inici del procediment legislatiu que se segueix a les corts generals:  Sol·licitar al govern de l'estat que adopti un projecte de llei: o Ho poden demanar les assemblees legislatives autonòmiques: no tenen límit material per parlaments autonòmics, en principi podria ser qualsevol matèria de competència exclusiva estatal.
o En l’hipotètic cas que fos receptiu de la proposta, la tramitació que seguiria serà la de qualsevol projecte de llei, el procediment legislatiu ordinari.
 o L'avantatge que té aquesta modalitat es que si el Govern de l'Estat acceptés tramitar el projecte de llei, aquesta proposta de disposició no hauria de superar el tràmit parlamentari de la pressa en consideració.
o El desavantatge que té en la hipòtesis de que no es volgués tramitar per part de les Corts Generals, el procés té una menor visualització política, hauria un acord autonòmic i un acord del Govern de l'Estat rebutjant a presentar-lo en les Corts Generals.
o L’EAC ha recollit, de forma explicita, la facultat que correspon al Parlament de Catalunya de sol·licitar la adopció de projectes de llei a l’Estat.
Trametre als parlaments autonòmics una proposició de llei a la mesa del Congrés dels Diputats: o El contingut podria ser qualsevol matèria de competència estatal.
o Desavantatge: la proposició de llei de les CCAA esta sotmesa al tràmit de pressa en consideració, en virtut del qual, es decideix si es tramita o no.
o Avantatge: té una major visualització política, en la mesura que la proposició enviada a les Corts es publica al bolletí del Congrés, també les CCAA poden enviar al Congres fins a 3 parlamentaris autonòmics per que defensin l’oportunitat de tramitar la proposició de llei.
o Exemple: proposició del Parlament de Catalunya per la transferència o delegació de la competència per a convocar un referèndum a Catalunya, va tenir una visualització publica i política important.
o L’EAC també preveu en aquesta modalitat, l’elaboració de proposicions de llei per trametre-les a la mesa i la delegació de tres diputats.
EL SENAT Segons la CE 69.1 és la Cambra de representació territorial.
A la practica, el Senat és una cambra de segona lectura en el procediment legislatiu que no té connexió especialment transcendent en els interessos de les comunitats autònomes.
Composició:   Senadors provincials: a cada província 4 senadors.
Senadors autonòmics: previstos al 69.5 CE, cada CCAA designa un senador pel fet de ser CCAA, a més pot designar un senadors per cada milió d'habitants del territori respectiu.
o La designació és de l’òrgan superior de la comunitat autònoma si no hi ha assemblea legislativa autonòmica.
o A la practica, provoca que la comunitat de Madrid tingui 7 senadors autonòmics i el país basc tingui 3 senadors autonòmics, es veu que els interessos de les comunitats no son representats al Senat, ja que el país basc té més interessos autonòmics teòricament.
Hi ha una gran diferencia entre senadors provincials i autonòmics.
Els senadors provincials: també representen els interessos de les comunitats autònomes.
Si es compara castellà i lleó amb 2 milions d'Habitants té 39 senadors totals, Catalunya amb 7 milions, té 24 senadors totals, és perquè Castilla i lleó té nou províncies. La composició del Senat no respon als interessos o estructuració de espanya en CCAA sinó en províncies. Si la composició fos autonòmica hauria de ser diferent.
Al cas de Catalunya: En els senadors que designa el Parlament hi ha una doble regulació:   L’EAC article 61.a preveu que la designació s'ha de fer en una convocatòria especifica al Parlament i de manera proporcional en nombre de Diputats de cada grup parlamentari, no cal que els senadors designats pel Parlament siguin diputats autonòmics.
Llei 6/2010 de 26 de març del procediment de designació del senadors que representen la Generalitat al Senat Aspectes relatius a les funcions del senat: Funcions relacionades amb les CCAA:    Lleis d’harmonització que poden dictar les Corts Generals, 150.3 CE estableix que perquè les Corts puguin dictar aquestes lleis, tant el Congres com el Senat, han d’apreciar per majoria absoluta l’existència d'un interès general que demani que s'aprovin aquestes lleis d’harmonització. Aquest mecanisme no s'ha utilitzat mai a la practica.
Mesures d’execució forçosa que pot adoptar el govern de l'estat: 155 CE Preveu que si una comunitat no compleix les obligacions de la CE, el Govern pot adoptar mesures necessàries, prèvia aprovació per majoria absoluta del Senat.
Les mesures del govern deuen ser aprovades per majoria absoluta de l'Estat.
Convenis i acords de cooperació entre CCAA: 145.2 CE o És una doble funció: pot ser de rebre la comunicació o ve funció autoritzatoria o Per la regulació de corts generals, a la practica en la normativa parlamentaria en el reglament del Senat regula un procediment específic a lo establert en la CE.
    o A la practica empírica, pràcticament no hi han acords que els autoritzi les corts generals, el que si que hi ha son convenis, el rebran i el registren i també hi ha moltes que no ho notifiquen. Té una rellevància mínima.
Convenis de conferencia sectorial: són òrgans col·legiats constituïts per l'Estat i les CCAA en els diferents àmbits materials de les polítiques publiques. Aquestes conferencies sectorials poden adoptar convenis, en aquest cas entre l’Estat i les CCAA. Aquest convenis han de ser comunicats del senat, ho estableix la llei 30/1992 de 26 de novembre de regim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú.
Fons de compensació Interterritorial: és un instrument de finançament de les comunitats autònomes que té per objectiu corregir els desequilibris interterritorials. Regulat al 158.2 CE i a la llei 22/2001.
o El senat té un paper fixat en la llei 22/2001 i rellevant a l'hora de determinar quins són els projectes autonòmics que es financen amb aquest fons de compensació, té un paper rellevant en la distribució del fons.
o Aquesta funció es mes rellevant que les anteriors indicades.
El Senat du a terme una sessió plenària anual, que té per objecte analitzar l'Estat de les autonomies, regulat al 56.bis.8 del Reglament del Senat. És una funció de caràcter essencialment polític.
Participació del Senat en la designació de magistrats del Tribunal Constitucional.
A nivell organitzatiu de l’estructura interna del Senat: Es reflecteix en l’existència de la comissió general de les comunitats autònomes, existeix des de 1994 quan es reforma el reglament.
La integren 62 senadors designats proporcionalment pels grups parlamentaris del senat.
Funcions de estudi, tramitació i debat sobre assumptes de interès autonòmic.
Preveu que en el debat es faci balanç de la situació de les autonomies, en les sessions d'aquesta comissió poden intervenir tots els senadors designats pel parlament autonòmic i a mes, els presidents de les comunitats autònomes o consellers autonòmics en qui deleguin.
Funcionament: L’ús de les llengües oficials: una reforma més recent de l'any 2010, ha impulsat l’ús de les llengües oficials diferents del castellà, en les diferents tasques que du a terme el Senat, poden els senadors intervenir en qualsevol de les llengües.
S'han formulat diverses propostes per reformar el Senat, però no es canvia perquè no interessa, el Consell d'Estat analitza quines modificacions es deurien introduir en la CE perquè el Senat fos una autentica cambra de representació autonòmica. Les propostes del consell són poc pretensioses.
ORGANS CONSTITUCIONALS Són el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial Es preveu la participació autonòmica en la designació de membres de aquests dos òrgans (reforma de 2006).
El article 180 de l’EAC contempla la regulació de la participació concretament en la designació de membres.
La sentencia 31/2010 diu que la implementació de aquesta participació autonòmica de la generalitat en la designació de membres, la implementació practica, recau en la lliure decisió de l'estat, l'estat decideix si podrà participar Catalunya o no. Es una llibertat que permet implementar-ho o no implementar-ho. Li treu força normativa al contingut del EAC.
Abans de la sentencia, ja s'havia implementat aquesta matèria, a traves de dues reformes:   Reforma de la LOTC de 2007: estableix que els 4 magistrats que correspon proposar el senat 151.1 CE, seran escollits entre els candidats de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes.
Reforma de 2007 del reglament del senat: el procediment a seguir, el president del senat a de comunicar als presidents dels parlaments autonòmics, la existència de les quatre vacants que cal cobrir, poden fer una proposta de fins a dos candidats com a màxim, després aquests candidats han de compareixen davant la comissió de nomenaments del senat, aquesta comissió fa una proposta de nomenaments de candidats a magistrats que corresponen a tants llocs com s’hagin de cobrir. El ple del senat decideix quins magistrats proposa.
Aquestes normes van ser objecte de dues sentencia:   49/2008 de 9 d'abril, recau sobre la reforma de la LOTC, estableix que es constitucional en el raonament de que la participació de les CCAA es limita a la fase de presentació de candidats, la decisió final es del senat.
101/2008 de 24 de juliol resol un recurs contra la reforma del reglament del senat, diu que es constitucional la reforma, el senat te la facultat de decidir els candidats, també diu que el senat si ho considera oportú pot no acceptar cap dels candidats proposats per les CCAA per raons de estricta discrecionalitat política, pot per si mateix proposar altres candidats.
A la practica, l'any 2010 es va posar a la practica aquest procediment, es cobreixen 4 vacants i els magistrats del senat son el proposat per Castilla i la manxa, país basc, i un altre de Murcia, Aragó i valencià, i el quart el proposa de mutu propi el senat.
El consell general del poder judicial No s'ha dut cap reforma, a traves de la qual, s'hagi implementat la designació autonòmica en la designació dels seus membres, però això no vol dir que els interessos autonòmics no estenguin representats a la mesura del pacte polític.
A la reforma del poder de novembre de 2013, hi ha una diputada de CIU i a banda un catedràtic proposat pel partit nacionalitat basc, tot i que no puguin participar en la designació si hi ha un pacte polític en el que s'accepta que aquestes dues comunitats autònomes puden inserir en la seva composició, es una via informal de participació.
LA PARTICIPACIO EN ORGANISMES ECONOMICS I SOCIALS DEL ESTAT El seu punt de partida esta a la reforma dels EA a partir del 2006, art.74.3 EAC la generalitat participa en les institucions, organismes i procediments de presa de decisions de l'estat que afectin les seves competències d'acord el que estableixi la normativa aplicable l'EAC concreta quins son els organismes estatals i quins son els procediments, així, per exemple, l'EAC arriba al detall d'esmenar el banc d’Espanya, la comissió nacional de valors, el tribunal de comptes, etc. Article 183.1 i 182.3 EAC.
Aquests diuen que la generalitat participa en la designació de membres dels òrgans rectors d'aquests organisme.
El TC a la 31/2010 diu que aquesta participació s'ha d’instrumentar per llei estatal, l'estat podrà aprovar o podrà no aprovar amb total llibertat aquesta llei. Si aquesta participació es admesa y regulada per l’estat no es podrà dur a terme en òrgans rectors sinó nomes en òrgans consultius o d’assessorament.
LA PARTICIPACIO EN LA TRAMITACIO DE PROCEDIMENTS DEL ESTAT.
Es preveu de forma expressa la participació de la generalitat en la tramitació de procediments de l'estat. En matèria de energia 133.2 EAC, matèria de transport 169.2 EAC.
Aquests informes que ha d'emetre la generalitat tenen caràcter preceptiu i previ en la resolució del procediment que tramiti l'estat, son informes no vinculants però tenen un pes polític molt important. Admet la constitucionalitat d'aquests procediments no fa cap precisió i els qualifica de raonables mecanismes de col·laboració en la mesura de que els informes son de caràcter no vinculant.
Aquests informes a la normativa ordinària preveuen la intervenció autonòmica en alguna mesura.
RELACIONS DE COLABORACIO ENTRE ESTAT I COMUNITAT AUTONOMA son aquelles que s'estableixen entre els ants territorials (estat/CCAA) amb la finalitat de dur a terme un exercici conjunt o compartit de les competències que tenen atribuïdes.
El seu fonament normatiu no es troba a la constitució però el TC diu que es un principi inherent la col·laboració entre estat i CCAA. Exemple: 101/2013 de 23 d'abril.
Las notes essencials que caracteritzen les relacions de col·laboració:    Voluntarietat: es fonamenten el que volen tenir-les.
Les dues administracions son titulars de competències: acorden una cooperació per exercir-les conjuntament.
No alteració de la titularitat competencial: el límit de les tècniques de col·laboració esta en el fet que no poden alterar la titularitat de la competència, no poden alterar les funcions que li corresponen a cada administració.
Modalitats de col·laboració entre estat i comunitat autònoma:   Relacions de col·laboració de caràcter multilateral: entre estat i mes d'una CCAA.
Relacions de col·laboració de caràcter bilateral: estat i una única CCAA De caràcter multilateral: Es poden destacar tres: 1. Conferencia de presidents de l'estat autonòmic:  Composició: President del govern de l'estat, 17 presidents de CCAA i els dos de las ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
 Naturalesa: màxim òrgan de cooperació política entre govern d’Espanya i els governs de les comunitats autònomes i les ciutats autònomes.
 Regulació: apareix al 2004 impulsada per Zapatero que convoca els presidents i du a terme aquestes reunions, primer nomes polític. Al 2009 s'aprova una ordre ministerial en que es publica un reglament intern d’aquesta conferencia  Funcions: debatre les grans directrius de les polítiques publiques, estatals que siguin rellevants per l'estat de les autonomies o per les CCAA  Periodicitat de les reunions: o hi ha reunions ordinàries, un cop a l'any amb prèvia convocatòria del president de l'estat.
o Extraordinàries es poden celebrar quantes es vulgui y les convoca el president de l'estat per pròpia iniciativa o be la majoria dels presidents autonòmics sol·licitin aquesta reunió.
 Mecanismes a traves dels quals es manifesten les conferencies: a traves d’acord i recomanacions que son compromisos de voluntat política.
 Els acords s'adopten per consens de tots els membres presents a la conferencia mentre que les recomanacions s'adopten pel president del estat i un mínim de 2/3 dels presidents autonòmics presents. Aquestes recomanacions nomes vincularia a aquells que haguessin votat positivament.
A la practica aquesta conferencia, nomes s'ha dut a terme 5 cops des de 2004 han funcionat com ho fa l'estat de les autonomies, es a dir, les CCAA s'agrupen mes per interessos polítics, en definitiva, es movien mes per interessos polítics que no propis de la CCAA.
2. Conferencies sectorials:  Òrgans de composició multilateral en que participen administració del estat amb els seus ministres i les administracions de les CCAA amb els seus consellers en relació a determinats àmbits d’actuació de les polítiques publiques.
 Amb l'objectiu de examinar en comú les problemàtiques que afecten a cada sector i d’imposar decisions conjuntes per resoldre aquestes problemàtiques.
 Regulació: llei del procés autonòmic 12/1983 de 14 d'octubre, preveu la existència de les conferencies sectorials i la llei 30/1992 de 26 novembre de regim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú. Regula en el art.5.3 l’existència de les conferencies sectorials amb el mateix contingut i finalitat.
 Regim jurídic: àmbit sectorial, es a dir, circumscrit en un determinat sector de les pliques publiques. Les conferencies sectorials no poden substituir ni al estat ni a les CCAA en l'exercici de les competències que tenen atribuïdes.
 Convenis de conferencia sectorials: les conferencies sectorials podi formalitzar els seus acords a traves dels convenis de conferencia sectorial art.5.5 de la 30/1992. Tenen que ser comunicats al senat i deuen ser publicats al BOE i als diaris oficials de les CCAA.
 S'han fet mes de 30 conferencies sectorials.
 El seu funcionament a la practica depèn molt dels titulars dels ministeris.
3. Convenis: Instrument de col·laboració que s'acorda entre administracions (estat/CCAA) esta formalitzat per escrit i a traves d'aquest conveni aquestes dues administracions acorden du a terme unes actuacions conjuntes en àmbits en que les dues administracions tenen atribuïdes competències.
 Estan regulats a la llei 30/1992 art. 6.1  Regim jurídic: no poden suposar en cap cas que una de les dues administracions renunciï a la seva a competència. Deuen ser comunicats al senat i públics al BOE i als diaris oficials.
A la practica, es signen pocs convenis perquè l'estat signa convenis amb cada CCAA que poden ser idèntics. Això ho fa perquè si fes un conveni multilateral s'exposa al fet de que una no vulgui signar el conveni queda encallat, també al fer-los un per un es una forma de pressió per la resta de CCAA que no vol signar, i per últim per la litigiositat perquè poden ser recurs davant del ordre contenciós- administratiu i això afectaria al a relació i si fos multilateral afectaria a totes les comunitats.
Mecanismes bilaterals: Comissions bilaterals: Son uns òrgans de col·laboració entre estat i CCAA de composició parietària que te per finalitat analitzar assumptes d’interès comú quan s'escaigui adoptar els acords polítics que siguin procedents en relació aquests assumptes. Poden tenir abast general o abast específic.
  D'abast general: comissions bilaterals de cooperació, regulades al article 5.2 de la llei 30/1992 regula que les comissions reuneixen membres del govern en representació del estat i membres dels CCAA els EA a partir del any 2006 preveu de forma expressa l’existència d’aquestes comissions, art.183 EAC.
D'abast específic: son comissions previstes estatutàriament, una típica en totes les CCAA es la comissió mixta de transferències te per objecte determinar quins son els traspassos que s'han de fer per part de l’estat a les CCAA per dur a terme les seves competències.
o Comissions previstes en els EA que tenen per objecte analitzar aspectes relatius al finançament de les CCAA. Comissió mixta d'afers econòmics i fiscals estat/generalitat art.210 EAC.
Convenis:   Regim jurídic: nomes varia en que estat i una comunitat autònoma. En aquest cas si que es un instrument relativament utilitzat de forma freqüent per l'estat.
En la relació CCAA/estat també hi ha altres relacions com son consorcis, societats mercantils. Però a la practica son poc utilitzats.
RELACIONS ENTRE CCAA  Convenis: Estan previstos a la constitució espanyola 145.2 preveu la possibilitat de subscriure instruments de col·laboració entre CCAA sempre que ho prevegin els EA.
L'article distingeix entre convenis i acords de cooperació, la diferencia esta a que els convenis tenen per finalitat prestar serveis que els siguin propis de les CCAA en aquest cas aquests convenis s'han de comunicar a les corts generals.
Els acords de cooperació la CE no ho diu, en la resta de casos els acords de cooperació an de ser autoritzats per les corts generals, si va mes enllà de la prestació de serveis propis de les CCAA es un acord de cooperació, te un contingut mes rellevant.
Sentencia 44/86 de 17 d'abril, destaca el TC que les comunitats podran establir convenis entre elles sempre que ho estableixin els EA. Es pot destacar que declara inconstitucional un conveni entre murcià i Catalunya perquè en opinió del TC aquest conveni requeria de autorització de les corts generals. La formalització de convenis entre CCAA ha estat molt reduïda.
Característiques dels convenis: 1. Son convenis bilaterals: entre dues CCAA.
2. Els CCAA que signen els convenis acostumen a ser limítrofes.
3. Els continguts principals son: d’Asistencia sanitària i als vincles culturals i lingüístics entre CCAA.
S'ha de distingir entre acords de cooperació i conveni. Però fer-ho es comunica a les corts generals i en cas de que les corts consideressin que es un acord es seguirà la tramitació que correspongui. A la practica els convenis que es fan es vehiculen com a convenis.
Conferencia de governs de les CCAA: Aquesta conferencia neix l'any 2008, esta integrada per governs de les CCAA que havien reformat els seus EA des de 2006 però posteriorment s’afegeixen totes les comunitats autònomes, menys Astúries.
La funció es promoure l’adopció d’acords i declaracions conjuntes en matèries de interès autonòmic compartit i també l'impulsar la formalització de convenis entre CCAA.
Aquesta conferencia al marxar la generalitat, no du a terme actuacions, les darreres reunions son de 21 de març del 2011.
Doctrinalment es considera que el problema que hi ha es la manca d'instruments de col·laboració entre CCAA. Es considera que haurien de col·laborar mes entre elles.
EL FINANÇAMENT DE LES CCAA El fet de reconèixer una autonomia política, implica necessàriament el reconeixement de l’autonomia financera. Per autonomia financera entenem, la possibilitat d’adoptar decisions sobre l’obtenció de recursos econòmics i sobre despesa pròpia.
Marco constitucional Art. 156 CE estableix el principi de autonomia financera. Te importància perquè sinó no tindria sentit donar competències, posteriorment transposar-les i no garantida les partides pressupostaries per exercir les competències.
Art.157 CE enumera els recursos de les CCAA, a mes, remet a la Llei orgànica de configuracions del modelo de financiacion (LOFCA). Aquesta conté el regim de administració de les CCAA, es a dir: 1. L’exercici de competències financeres.
2. La regulació de normes sobre conflictes.
3. Les formes de col·laboració.
Per tant, el finançament no esta establert a la CE, ni al EAC, sinó a la LOFCA.
Es important entendre que les competències al respecte de finançament no es troben al EAC sinó a la llei orgànica, a mes aquesta llei forma part del bloc de constitucionalitat.
No esta clar la relació entre la LOFCA i els EA, es a dir, si el EA pot o no obligar a canviar la LOFCA o es aquesta la que limita els EA. En principi, entre les dues normes deuria actuar el principi de col·laboració.
Per una altra banda, als EA, també contenen previsions sobre la finançament. En aquest sentit, del article 201 al 221 EAC, es desenvolupa la matèria financera. Per resoldre els problemes entre el que estableix la LOFCA i els EA s’utilitza la conferencia sectorial.
La LOFCA també crea un consell de política fiscal i financera: Conferencia sectorial.
En aquesta conferencia es reuneixen els consellers d’economia de les diferents CCAA, el ministre d’economia i el ministre de política territorial i administració publica. Amb l’objectiu d’adoptar acords en matèria de finançament, que posteriorment son els que reformen les distintes lleis orgàniques de finançament.
A aquesta conferencia sectorial els acords s’adopten en primera votació per la majoria de 2/3 parts i en una segona votació per majoria absoluta.
La primera LOFCA es va redactar l’any 1980 y s’ha modificat 4 vegades (1989, 1996, 2001 y 2009), amb la finalitat d’avançar en l’economia financera i fer possible que cada vegada es poguessin recaptar mes recursos dins de les CCAA i que aquests es quedin a les CCAA.
Finalment el TC ha interpretat conjuntament els articles 157.3 CE y 149.1.13 CE sobre l’ordenació de l’economia, duent a terme una ampliació de la competència acceptant que el poder de l’estat es molt ampli en aquesta matèria.
L’article 158 CE regula el fons de compensació interterritorial.
PRINCIPI D’AUTONOMIA FINANCERA: SUFICIENCIA: AUTONOMIA DE DESPESA I AUTONOMIA DE INGRESSOS.
El principi d’autonomia financera esta composat per dos principis:  Principi de suficiència financera: implica que la finançament autonòmica deu garantir la cobertura de la despesa derivada de la assumpció de competències (art.1 LOFCA). Es a dir, si se li dona a una CCAA una determinada competència, no nomes se li dona, sinó que se li garantia el finançament de la competència.
Es garantia per dues vies: o Establiment d’un conjunt d’impostos cedits, total o parcialment, per l’estat a les CCAA: el govern central per mitja d’una llei de marc (art.151.1 CE) atribueix a les CCAA competències en matèria de tributs i aquesta atribució por ser: A) Sobre els rendiments: implica que les CCAA realitzen funcions de gestió, recaptació, liquidació e inspecció del tribut o impost (que la CCAA recapta al seu territori i es queda al territori).
B) Capacitat normativa: implica que les CCAA tenen competències per configurar normativament el tribut, per exemple, Catalunya suprimeix el impost de patrimoni o el de successions, l’iva esta al 18% però la capacitat normativa implica que la CCAA decideix si es el 18% o no.
o Participació de les CCAA als ingressos tributaris de l’estat: implica que el govern central recapta, gestiona, liquida e inspecciona el pagament del tribut i després el redistribueix entre les CCAA. Aquesta redistribució ve condicionada per el fons de solidaritat o el fons de compensació interterritorial. Aquests tributs son gestionats per l’agencia tributaria de l’estat. I els tributs cedits, total o parcialment, son gestionats per l’agencia tributaria de la CCAA(art. 204 EAC). Son els diners que li arriben a les CCAA  Principi d’autonomia d’ingrés i de despesa: Implica la possibilitat d’adoptar decisions sobre la distribució de la despesa i la manera d’obtenir nous recursos econòmics.
o Autonomia d’ingrés: s’entén la possibilitat d’adoptar decisions sobre la manera d’obtenir recursos econòmics i sobre la composició dels mateixos. Es a dir, es decideix sobre quant s’ingressa i sobre que tipus de tributs s’estableix, per exemple, IVA, IRPF, impost de successions.
o Autonomia de despesa: s’entén la possibilitat d’adoptar decisions, sobre quins sectors i quines polítiques s’orienten els recursos.
Els límits sobre els principis d’autonomia d’ingrés i de despesa:    La prohibició de mesures tributaries extraterritorials: es a dir, la prohibició de que les CCAA adoptin mesures tributaries sobre bens o persones situades fora del territori. No poden actuar fora del seu territori.
La prohibició d’afectació a la lliure circulació: que les mesures no constitueixin un obstacle per a la lliure circulació de mercaderies o serveis, oo que no puguin atemptar contra la unitat de mercat, per exemple, la CCAA pot establir tributs a les seves empreses, però no pot fer que els tributs impedeixin la lliure circulació de mercaderies i serveis. No pot afectar al sistema financer general.
Limitacions de la UE o Pacte d’estabilitat o creixement: son principis establerts per la UE que limiten tant el endeutament com el creixement dels estats. Es adir, per exemple, la UE diu que als estats que aquests no poden créixer mes d’un 3 % i el deute públic no pot ser major del 60%, per tant, limita molt la despesa de la CCAA.
PRINCIPI DE SOLIDARITAT L’article 138 CE parla de equilibri econòmic adequat, art.139 CE de la igualtat en drets i obligacions de la CCAA i el 158 CE preveu el fons de compensació interterritorial.
Per mitja d’aquest principi es busca solucionar els problemes de desequilibri territorial i s’instrumenta per mitja de l’ús de tècniques redistributives que impliquen una transferència de capital públic de les CCAA mes desenvolupades a les CCAA menys desenvolupades.
Es troba regulat a la llei 22/2001.
Això es fa mitjançant el fons de compensació interterritorial. Aquest fons funciona de la següent forma: la llei de pressupostos especifica les CCAA beneficiaries del fons, i la renta per habitant deu estar per sota del 75% de la renta mitja comunitària( de les comunitats europees) i que coincideixin amb les incloses per la UE dins del fons estructural.
La llei de pressupostos especifica que la CCAA que es beneficia del fons, deu tenir una renta menor al 35 % de la renda mitja comunitària, aquelles que estiguin per sota del 75% son les que es beneficien.
Com es distribueix el fons, se distribueix també tenint en compte el següent:    El saldo migratori de cada CCAA, es a dir, aquelles persones que han nascut a aquella CCAA i les que van marxar a una altra treballar perquè les expectatives laborals son millors.
El coeficient entre el nombre d’aturats i l’actiu de cada CCAA.
La superfície i dispersió de la CCAA.
MODELS DE FINANÇAMENT AUTONOMICA 1. Model general o de regim comú: consisteix en que el finançament autonòmic s’apunta sobre els costos de les competències assumides per les CCAA, es a dir, sobre la despesa d’aquesta gestió. Així, a les CCAA se’ls transfereix el cost de les competències que gestiona la CCAA i la anivellació pel fons de compensació interterritorial.
Deu tenir-se en compte que la finançament de les CCAA arriba per la via de la participació dels ingressos tributaris de l’estat que anivellada per la via del fons de compensació territorial.
El EAC i altres (balears, Andalusia, Aragó) intenta limitar el fons de compensació territorial a lo que ells anomenen serveis del estat de benestar o fonamentals (que son educació, sanitat i serveis socials. La resta de serveis no fonamentals, com infraestructures, habitatge, política territorialment, queden excloses del fons de compensació, d’aquesta forma es busca reduir el fons de compensació.
Hi ha un acord de 6 de 2009, d’una conferencia sectorial, el acord del consell de política fiscal i financera abans nomenat, arriba al acord que es tradueix a la reforma de la LOFCA LO 3/2009 i es complementa amb la llei 22/2009. Aquesta reforma formalment realitza la separació del fons compensació tal i como preveien els EA i s’estableix que l’educació, sanitat i serveis socials si seran compensats per el fons.
Però a aquest problema posteriorment es crea una altre formula per acabar anivellant, agafant el que a cada CCCA li pertany o li sembla que li pertany. El principi de anivellació era total, però al fer-lo mes favorable per les CCAA, s’estableix per exemple, la cessió del tribut, el qual passa del 33% al 50%. Anar cap a una major descentralització dels tributs cedits afavoreix a les CCAA riques, la via per canviar-lo es que els tributs cedits cada vegada siguin menys.
Al cas de Catalunya, hi ha mes tributs cedits no per anivellació (modificar el fons de compensació, sinó per la via de anar a mes impostos cedits (que no entren en el fons de compensació).
Forma part del recurs de les CCAA (art.157 CE):      Tributs cedits a la CCAA (art.157.a CE) o Tributs cedits totalment: poden ser els rendiments del tribut (gestió, recaptació, liquidació e inspecció) + la capacitat normativa ( successions donacions, patrimoni, actes jurídics documentals, mitjans de transport i electrònica i jocs d’atzar).
Tanta capacitat te la CCAA que pot suprimir-los o Tributs cedits parcialment: el 50 % de IVA i 50 % de IRPF + 40% de hidrocarburs, tabac i alcohol.
El 50 % es queda a Catalunya i el altre es va a Madrid.
Participació als ingressos de l’Estat (art. 157.c), la resta s’atribueix a la CCAA.
Recursos propis: recursos o impostos que pot crear la pròpia CCAA. Es a dir, esta compost per impostos nous + les activitats de crèdit. Aquest procediment es menor per la prohibició de doble imposició, es a dir, per un mateix fet sol es pot tributar una vegada i no pot donar-se una aplicació dual de l’impost. Per tant, com la majoria d’actes ja es troben en algun tribut estatal, la CCAA es troba dificultats per crear nous fets tributaris.
La transferència del fons de compensació interterritorial (FCI) o fons de anivellació Els fons estructurals de la UE, que dependrà de la UE, i la participació que ha establert per aquell territori.
Regim de concert: País Basc i Navarra Inclou la imposició impositiva que les CCAA que permet a la CCAA gestionar i recaptar la majoria dels impostos estatals i desenvolupar un sistema tributari propi i la seva gestió. En definitiva, tenen una autonomia financera plena, tant de ingrés com de despesa.
Per una altra banda, també determina la determinació del cupo, per el qual el País Basc pacta els recursos que es transfereixen a l’estat de les competències que gestiona el Estat en aquesta CCAA. Es a la inversa del sistema comú.
Això no deuria portar a una diferencia molt gran, però avui en dia si es dona. Catalunya surt perjudicada, però ho sortiria molt menys si Navarra o el país basc formaren part del sistema comú i general Es a dir, se li entrega a l’estat una part dels ingressos de la CCAA en forma de pagament per els serveis i les competències que l’estat manté en el territori de la CCAA. Per tant, implica que el país Basc te tota l’autonomia financera i a mes, es la CCAA la que dona el diner a l’estat per els serveis oferts.
Aquest cupó es negocia a traves de la dinàmica política, per el cupó es suposa que hi ha uns criteris econòmic i tècnics, pero a la practica es un criteri polític, Navarra i el país basc reben mes diners si els partits regionals decideixen no respatllar la llei de pressupostos, es un joc de interessos polítics.
El EAC fa diverses coses al respecte: - - - El fons de compensació diu que la anivellació nomes es per educació, sanitat i serveis socials. La resta, no entraria al fons de compensació.
Preveu que hi haurà compensació sempre que existeixi una mateixa capacitat fiscal.
El TC, al respecte diu que el esforç fiscal de la CCAA es inconstitucional, perquè no es una norma que condiciona a la resta de CCAA i el EAC no pot condicionarlo. Es a dir, Catalunya no pot dir a la resta de comunitats que serà solidaria sempre que hagan algo...
Intenta anar cap a la bilateralitat. El EAC intenta que el sistema de finançament de Catalunya es pactarà bilateralment entre l’estat, no dins de la conferencia sectorial. El que diu el TC al respecte, es que la bilateralitat es un complement de la multilateralitat.
La disposició addicional 3ª del EAC preveu que la inversió de l’estat en infraestructures es te que equiparar a la participació relativa del PIB de Catalunya durant un període de 7 anys.
Els recursos de les CCAA.
1. Els tributs cedits per l’estat, hi ha de dos tipus:  Cedits totalment: la CCAA te capacitat normativa i de rendiment.
 2.
3.
4.
5.
Cedits parcialment: les CCAA tenen 50% del IRPF i del IVA i el 40 % dels impostos sobre hidrocarburs, tabac i alcohol. Això ha tingut una evolució progressiva.
Participació en els ingressos de l’estat. El restant s’atribueix a les CCAA.
Els recursos propis, la CCAA pot crear impostos propis.
La transferència del fondo de compensació interterritorial.
Fons estructurals de la UE.
...