Tema 2. La Itàlia feixista (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Perspectiva històrica del món contemporani
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 05/12/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona Tema 2. Itàlia i la construcció del feixisme El primer feixisme i el model inspirador dels següents serà el d’Itàlia. Aquest va créixer en un context de crisi derivat de les causes estructurals del mateix país i de la frustració nacional que va representar la implicació d’Itàlia en la guerra mundial l’any 1915 i els pocs resultats que en van obtenir.
En el PACTE DE LONDRES s’especificà els guanys que obtindria Itàlia participant en la guerra: 1. Incorporació definitiva al Regne d’Itàlia dels territoris irredempts (zones del nord d’Itàlia sota el control de l’Imperi Austrohongarès). Aquests no es van ser incorporats un cop es culminà la unificació italiana l’any 1871, per tant quedarien com una reivindicació pendent.
2. Reivindicació sobre la costa dàlmata, un territori que hauria permès a Itàlia en control sobre el mar adriàtic i l’hauria convertit en una potencia balcànica aprofitant la desaparició de la vella autoritat otomana. El problema fou que en el moment en que es negocia això, també s’estava prometent a Sèrvia el mateix territori per a formar part de Iugoslàvia.
3. Accés d’Itàlia al món colonial. Itàlia havia arribat tard al repartiment d’Àfrica i ara veu la possibilitat d’entrar en el mercat colonial en una posició favorable i satisfer les seves pretensions com a nova potencia colonial.
Entrar a la guerra, però, provocarà una crisi: VICTÒRIA MUTILADA DE 1919  POLÍTICA: Divisió del partit polític italià en dos: un sector pacifista (antibèl·lic) i un sector partidari de la presencia a la guerra que abandonarà el partit encapçalat pel dirigent Mussolini.
 ECONÒMICA: Derivada de l’esforç que ha fet el país per participar en la guerra. S’expressarà en un augment dels aturats i la caiguda de la producció industrial.
Itàlia té un dèficit públic gegant, greus problemes per finançar el deute acumulat per l’esforç de la guerra i a més, té pendent de resoldre una reforma agrària. Aquesta li resoldria el problema de la població desmobilitzada es pugui tornar a incorporar al treball, ja que molt bona part de l’exerciti italià 1 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona estava format per camperols que ara no poden treballar sense una reforma agrària.
 NACIONAL: Es resumeix en la idea de perquè es va fer la guerra si el resultat ha estat molt per sota del que es va prometre. Per que vam posar sobre la taula tants morts i ferits si no hem aconseguit els objectius marcats? La costa dàlmata s’ha perdut (ha anat a parar al regne de Iugoslàvia), i pel que fa a les ambicions colonials italianes, s’ha de fer en territoris tant pocs interessants com és del desert de Líbia.
D’aquesta combinatòria de les tres grans crisis, el país acaba en l’anomenada qüestió meridional: difícil vertebració del país dividit entre un centre nord més avançat econòmicament, i un sud amb uns endarreriments econòmics i socials molt notables. Es resumeix en la frase: “hem creat l’estat italià i ara hem de crear la nació italiana” Però les coses no van ser gens fàcils, l’augment de les tensions socials acabarà desembocant en el que s’anomenarà el TRIENNI BOLXEVIC (1919 – 1921): Enorme i extensa crisi econòmica i social derivada de la crisi de postguerra, la qual s’expressarà en l’accelerament i l’acumulació de conflictes socials en els sectors industrials (sobretot fabriques del nord) i al camp. L’estat respondrà amb violència a partir de les forces de l’ordre públic i de l’aportació de les milícies feixistes organitzades per Mussolini. Aquest intenta demostrar la força del feixisme com a factor clau per a destruir qualsevol temptació de caràcter revolucionari. Això s’anomenarà el TERROR BLANC: Serà una experiència molt important ja que posà de manifest la possibilitat, des de l’òptica de l’Estat liberal, d’utilitzar aquesta nova forma política com un instrument de repressió auxiliar de l’estat tot mantenint-lo fora del poder. El feixisme seria una mena de policia paral·lela que actuaria contra els nuclis obrers, d’esquerres, socialistes, comunistes, sindicalistes... aprofitant-se de no ser una força d’ordre públic oficial.
D’aquest trienni neix la temptació d’utilitzar aquestes forces feixistes a l’hora de reprimir els excessos revolucionaris.
2 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona En aquest context aparegueren tres opcions polítiques:  CATÒLICA. Partit Popular. Una nova força política que pretenia defensar els interessos catòlics (una democràcia cristiana).
 FEIXISTA. Partit Nacional Feixista Aquest grup, encapçalat per Benito Mussolini (ex-socialista) era en principi molt minoritari. Presentava una opció trencadora amb el sistema establert.
 COMUNISTA. Partit Comunista Italià d’Antonio Gramsci.
El feixisme Els feixistes proposaven ser un moviment de masses, la crida directa al poble per a que intervingués en la lluita política. S’organitza a partir d’una base popular el més amplia possible que s’allunya de les estructures tradicionals dels grups polítics (tancades i ocupades per elits concretes).
El feixisme es presenta com un socialisme nacional, una revolució, un moviment antiburgès, antiliberal, antidemocràtic, que es considera superior a la lluita de classes i a la vegada el moviment que pot fer ressorgir la vella gloria nacional italiana i convertir el país en una gran potencia nacional en ple segle XX.
Les bases del partit eren formades per sectors obrers descontents amb la situació política i social, però sobretot per la petita burgesia, atemorida davant la crisi i puixança de les forces revolucionàries obreres. El partit ben aviat va ser ben vist entre els industrials i els grans propietaris de terres, per sectors de l’exèrcit i pel mateix govern, ja que el consideraven un bon instrument per frenar el socialisme i el comunisme.
Es presenta com un moviment popular que suma l’acció violenta a l’acció política: “tot canvi polític ha d’anar necessàriament acompanyat d’una acció directa, violenta, el poder no es guanya amb les urnes sino al carrer amb la lluita directa contra l’enemic”. Cal destacar, però, que no renuncia a les urnes però sap que també es necessita l’atac físic i directe contra l’enemic polític per a poder aconseguir el poder. Així podem afirmar que considera legitima l’ús de la violència per expandirse i guanyar terreny.
3 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona Les esquadres feixistes van protagonitzar nombrosos actes de violència social; consistien en expedicions de càstig contra polítics, ajuntaments i diaris d’esquerres.
Volien sufocar tota mena d’oposició atemorint la població. Comptaven amb la complicitat de la policia, que actuava contra ells sense contundència, i de la justícia, que dictava penes simbòliques contra els esquadristes. En només un any, el 1921, van ser assassinades unes 600 persones. El partit feixista va créixer de pressa i l’any 1922 ja arribava als 700.000 afiliats.
Tot i així la proposta feixista no començarà a donar un cert resultat fins el 1921 quan entra en el parlament i es constata l’eterna eficàcia dels feixistes per reprimir els brots revolucionaris que hi ha hagut al llarg del trienni bolxevic.
Per poder accedir al poder, els feixistes no només esperen a que la crisi vagi aprofundint, sinó que hi participaren activament obstaculitzant qualsevol forma de vida política normal i aprofundint en l’enfrontament amb l’esquerra.
Finalment, els feixistes comencen a presentar-se com l’única alternativa possible per a evitar la caiguda d’Itàlia en una revolució semblant a la soviètica.
1922  EL FEIXISME CONQUISTA EL PODER El 1922 Mussolini se sent prou fort com per exigir al rei Victor Manuel III que els obri les portes del govern, és a dir, que nomeni a Mussolini primer ministre.
La pressió feixista sobre la monarquia i sobre el conjunt del sistema té resposta l’estiu de 1922: es convoca una vaga general per part de les esquerres que paralitzà del sistema econòmic. En aquest context els feixistes comunicaren al govern que si no era capaç d’impedir la vaga, ells substituirien l’Estat a través de la MARXA SOBRE ROMA: una marxa de totes les columnes militants feixistes cap a la capital, on reclamarien el poder. Aquesta marxa estigué finançada per banquers i industrials italians, l’associació bancària italiana hi aporta uns 20 milions de lires. Això no s’explicà perquè es volia donar la sensació d’una marxa popular.
El 28 d’octubre els feixistes fan acte de presència a Roma i el rei, convençut pels seus sectors més propers (cort real, exercit...), excedeix a fer crisi de govern i a anomenar Mussolini primer ministre. Un cop al poder, aquest: 4 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona  Creació d’un govern de coalició amb presencia feixista i de les velles organitzacions liberals (alguns conservadors i part de l’exèrcit).
 El congrés italià atorga poders excepcionals a Mussolini com a cap de govern per a un any.
 Creació del Gran Consell del Feixisme: institució que reuneix dirigents polítics, sindicals, empresarials... del feixisme. Aquest actua com una mena d’organisme consultiu vinculat directament a Mussolini, fent vida paral·lela amb la cambra de diputats (congrés italià).
Aquest seria l’únic organisme capacitat per proposar la destitució del cap de govern davant del rei (ho farà el juliol de 1943 en plena guerra mundial).
 S’incorporen les milícies feixistes al sistema policial estatal.
 Març de 1923: El PNF absorbeix el que queda del nacionalisme radical italià de postguerra. Això provocarà un canvi important en el partit: pèrdua progressiva del seu llenguatge més radical, del seu to més anticlerical i la seva progressiva conversió en un partit d’extrema dreta més tradicional i menys alternatiu.
 Abril de 1924: Últimes eleccions democràtiques a Itàlia sota el règim feixista. El partit que aconseguís el 25% del vot popular aconseguiria el 65% dels escons a la cambra de diputats. Evidentment, l’única organització que estava en condicions d’aconseguir-ho era la del partit nacional feixista, que aconseguí un 65% del vot popular. (LLEI DE ) A partir d’aquí es desenvoluparà tot un seguit de legislació conformada per aquesta majoria absoluta que portarà a la liquidació del sistema liberal i el seu intent de substitució per part del projecte feixista.
 1929: Tractat de Sant Joan de Laterà: concordat signat entre el vaticà (Santa Seu) i el nou estat italià. L’estat italià reconeixerà la religió catòlica com l’única i oficial a tota Itàlia, reconeix la importància del catolicisme en l’educació i reconeix també el nou estat vaticà com un estat de dret internacional. A canvi d’això, l’església catòlica, reconeix la legitimitat del regim feixista italià com un estat defensor de la fe catòlica.
5 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona FEIXISTITZACIÓ DE L’ESTAT (1924-1926) El juny de 1924, per instruccions de Mussolini (encara es discuteix), un escamot feixista assassinà el líder de l’oposició socialista Giacomo Matteotti. Això, a part de la crisi política, comportarà una resposta dels socialistes: retirar-se del parlament deixant-lo inoperatiu, tot deixant via lliure als feixistes per acabar de situarse en el poder.
El feixisme comença una política d’assetjament de l’oposició i finalment el gener de 1925, derivat de l’escàndol de l’assassinat, Mussolini assumeix públicament l’autoria de l’assassinat i dicta i posa en marxa les lleis excepcionals que significaran la definitiva suspensió de la vida parlamentaria i l’inici de les modificacions constitucionals que configuraran l’estat feixista fins al seu final l’any 43. Són les anomenades LLEIS FEIXISTÍSSIMES.
El desembre de 1925 ja estaria configurat l’esquema bàsic d’aquest nou estat: Cap de l’estat  Rei Victor Manuel III Cap de govern  Benito Mussolini (amb facultats de cap d’estat), amb poder executiu i legislatiu.
Exèrcit  Mantindrà sempre la seva identitat tradicional i submissió al rei, es un exercit que coincideix amb interessos i part d’ideologia amb els feixistes.
Estructura judicial  es mantenen estructures tradicionals (des del tribunal suprem a la fiscalia) i es crearan organismes nous (sobretot tribunals de repressió política pensats en clau estrictament feixista).
Població  Se l’enquadra en organitzacions de caràcter civicosocial, l’OPERA NAZIONALE BALILVA, la qual pretén organitzar la vida dels italians des dels 67 anys fins a la prejubilació. Aquestes organitzacions ofereixen des d’activitats de lleure fins a l’adoctrinament de les masses i la seva mobilització sempre que l’estat feixista ho demani. Es tractaria de controlar i monopolitzar la vida social una vegada s’ha liquidat tota forma d’oposició política i sindical.
Aquesta voluntat de control totalitari acabarà topant amb l’església catòlica i aquelles organitzacions d’aquesta pensades per organitzar la vida social dels seus feligresos (acció catòlica).
6 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona A partir de 1928 la feixistització de l’estat és absoluta: es crea una nova llei electoral que només permet una llista única per tot Itàlia de mil persones, d’aquests, 400 són persones avalades pel gran consell del feixisme, és a dir, persones per a la nova cambra de diputats.
Itàlia té dues qüestions pendents: 1. PRESSIÓ ALEMANYA: POLÍTICA ANTISEMITA ITALIANA: a diferencia de l’alemanya nazi, el feixisme italià no es manifesta explícitament com un moviment antisemita. Aquest arribarà a Itàlia a partir de 1938 amb les anomenades lleis hebraiques, per pressió d’alemanya. Caldrà esperar a l’ocupació alemanya d’Itàlia a partir de 1943 per a veure una política antisemita activa que comporti la persecució dels jueus italians i la seva deportació a camps d’extermini nazis.
2. CONSTRUCCIÓ D’UN IMPERI ITALIÀ QUE SITUÏ ITÀLIA COM UNA DE LES GRANS POTÈNCIES MUNDIALS. La construcció d’aquest imperi s’ha de fer amb dues limitacions: les capacitats italianes i el problema d’on construir aquell imperi.
Des d’aquest punt de vista Itàlia jugarà en dues direccions: direcció africana, colonitzant Àfrica ocupant territoris molt perifèrics i desèrtics. També s’intenta influenciar en l’àrea del mediterrani.
7 ...