TREBALL PROPI: TIPUS DE PODER (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

TREBALL  PROPI  DE  L’ALUMNE   TIPUS  DE  PODER     a. PODER   COERCITIU:  es  el  potencial  per  repartir  amenaces  i  càstigs  que  forcen  a  una  altre   persona  a  canviar  la  seva  conducta.     Aquest  tipus  de  poder  es  funda  en  l’accès  a  les  armes  o  altres  recursos  que  augmenten  la   força  i  la  credibilitat  de  l’amenaça.     Té  dos  desventatges  que  dissuadeixen  l’ús  del  poder  coercitiu:   o El   individu   de   poc   poder   en   una   relació   coercitiva   estará   motivat   per   acabar   la   relació  si  es  presenta  la  oportunitat.   o La  base  del  poder  coercitiu  requereix  vigilar  a  la  persona  de  poc  poder.  És  a  dir,   aquest  tipus  de  poder  és  tan  eficaç  com  el  seu  poder  de  vigilància.   Tot   i   aquestes   dues   dificultats,   el   poder   coercitiu   funciona   perque   és   un   tipus   de   poder   relativament  fàcil  d’utilitzar,  ja  que  no  fa  falta  esforç  per  amenaçar.  L’altre  explicació  del   seu  èxit  és  l’autoestima  que  genera  en  aquell  qui  la  excerceix.  Ser  capaç  de  forçar  a  una   altre  persona  a  actuar  d’una  determinada   manera,   produeix   un   sentiment   de  dominància  i   superioritat.     Aquest  tipus  de  poder  és  el  que  obté  menys  canvis  sostinguts,  i  el  més  difícil  de  mantenir.   Generalment,  s’utilitza  com  a  últim  recurs.     Per   exemple:   un   pare   recorre   al   poder   coercitiu   quan   amenaça   amb   pegar   al   seu   fill   si   no   mostra   certa  conducta.     b. PODER   DE   RECOMPENSA:   és   la   capacitat   de   donar   reforçament   postiu   per   produir   un   canvi.     Aquest  reforçament  pren  forma  de  béns  materials  (diners,  etc)  o  una  forma  més  intangible   (elogis,etc).     El   poder   de   recompensa   es   basa   en   l’accès   als   béns   que   els   altres   valoren.   Per   tant,   un   individu  tindrà  aquest  poder  sobre  una  persona  (en  concret)  però  no  sobre  qualsevol  altre,   depenent  del  valor  que  concedeixin  als  béns  que  ofereix.   Motiva  als  individus  de  poc  poder  a  mantenir  la  relació.     Requereix  vigilància  perque  sigui  eficaç,  però  no  tanta  com  el  poder  coercitiu.   El  poder  de  recompensa  (elogis)  és  més  eficaç  que  el  coercitiu  (crítiques)  per  fomentar  el   rendiment  dels  nens.  És  per  això  que  s’ha  de  preferir  aquest  tipus  de  poder.   Dificultat  del  poder  de  recompensa:   o Pot  ser  costós,  sobretot  si  la  recompensa  és  tangible  (p.ex:diners).   o A  més,  degut  que  la  recompensa  justifica  la  conducta,  exercir  aquest  poder  no  té   com   resultat   la   internalització   o   el   canvi   d’actitud   (“hago   esto   por   la   recompensa   y   no  porque  crea  en  lo  que  estoy  haciendo).   o Serà  eficaç  sempre  hi  quan  hi  hagi  gratificació.     c. PODER  LEGÍTIM:  és  el  poder  que  té  a  una  persona  degut  a  la  seva  funció  o  posició.  Aquest   poder  és  autoritat,  i  generalment  es  limita  a  un  àmbit.     Es  basa  en  nomes  “d’obligatorietat”;  estem  socialitzats  per  creure  que  hem  de  seguir  les   ordres  de  qui  ocupen  certes  posicions.     Qui   ostenten   aquest   poder   no   han   d’explicar   perque   volen   que   els   individus   actuin   de   certa  manera.     Les   persones   amb   poder   legítim   influeixen   perque   “tenen   dret   a   influir”   i   no   perquè   diguin   coses  correctes.   Les  lleis  serveixen  per  conferir  poder  legítim  a  certs  individus.       Per  exemple:  el  seu  cap  té  poder  legítim  per  influir  en  el  seu  comportament  en  les  hores  de  feina,   però  no  per  determinar  com  et  comportes  amb  la  parella  o  amb  la  família.       d. PODER   D’EXPERT:   s’adquireix   quan   els   atres   reconeixen   les   teves   capacitats   en   cert   terreny.     Está  limitat  a  un  camp  específic.   Les  persones  intenten  augmentar  el  seu  poder  d’expert  mitjançant  diplomes  i  referències   que  testifiquen  els  seus  coneixements  en  certes  matèries.   Aquest  poder  té  alguns  de  els  aventatges  i  desaventatges  del  poder  legítim:   o No   requereix   vigilància,   és   evident   que   l’individu   el   poseeix   i   abarca   un   domini   limitat.     o Aventatge   adicional:   estimula   la   internalització   d’actituds   à   les   persones   no   nomès   segueixen   a   l’expert   perquè   estan   impressionades   pels   seus   credencials,   sino  també  perque  creuen  que  té  la  informació  correcta.     Per   exemple:   els   metges   tenen   poder   d’expert,   ja   que   tenen   habilitats   i   coneixements   especials   sobre  qüestions  mèdiques.       e. PODER   REFERENT:   les   persones   adquireixen   la   capacitat   d’influir   en   nosaltres   quan   les   admirem  i  ens  agraden.  Volem  ser  igual  que  elles  i  per  tant  les  imitem  i  tractem  d’actuar   segons  creiem  que  ho  fan.     Donades  les  dades  actuals,  sembla  ser  que  el  poder  referent  és  el  més  útil.     No   requereix   vigilància   i   tendeix   a   apropar   a   l’emisor   i   al   receptor   en   comptes   de   distanciar-­‐los.   També   es   més   probable   que   produeixi   una   internalització   d’actituds   en   lloc   de   un   canvi   en   la  conducta.     La   creença   en   la   eficiència   del   poder   referent   es   un   dels   factors   de   motivació   dels   grups   (com   per   exemple:   Alcohòlics   Anònims).   En   aquests   casos,   es   confia   en   el   grup   d’iguals   com  a  confidents  i  agents  d’influència  més  que  com  experts.       f. PODER   D’INFORMACIÓ:   aquest   poder   està   limitat   a   situacions   particulars,   però   és   independent  de  la  informació  que  realment  té  aquella  persona.     Hi  ha  casos  on  la  informació  que  tenen  sí  que  és  rellevant,  com  per  exemple  un  testimoni   d’un  cas,  que  vol  influir  al  jurat  amb  la  seva  informació.     “El   coneixement   és   poder”.   No   obstant,   s’ha   observat   que   un   cop   la   persona   que   té   el   poder  d’informació  la  comunica,  perd  aquest  poder.     Per  exemple:  un  cop  els  testimonis  han  declarat,  deixen  de  tenir  el  poder  d’influir  en  la  conducta  del   jurat.         ...

Comprar Previsualizar