13. Hexàpodes (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Profesor F.G.D.P.
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 22/01/2016
Descargas 3

Descripción

Unitat 13 de Zoologia, grau de Microbiologia. Curs 2015/16

Vista previa del texto

Zoologia Grau de Microbiologia Marina Parés Gratacós 13. Hexàpodes Representen un 80% de la diversitat animal, sobretot deguda a la seva gran capacitat d’adaptació.
Tagmes: cap, tòrax i abdomen.
• • • Cap: 1p d’ulls compostos i uns 3 ocels –detecten la intensitat lumínica-, 1p antenes, 1p mandíbules i 2p de maxil·les formen els llavis-. Les boques estan adaptades a la forma de nutrició de cada hexàpode: mastegadors, xuclador, picador, llepador, i combinacions).
Tòrax: format per 3 metàmers.
Hi ha 3p de potes i poden haver 1 o 2p d’ales als metàmers posteriors. La placa dorsal es diu pronot (important).
Abdomen: generalment sense apèndixs als adults. Existeixen uns filaments terminals anomenats cercos terminals. També trobem estructures genitals.
A nivell intern, els hexàpodes segueixen el model general dels artròpodes.
Zoologia Grau de Microbiologia Marina Parés Gratacós Metamorfosi dels insectes Podem distingir 3 tipus diferents de metamorfosi als hexàpodes: • Sense metamorfosi: de l’ou en surt una nimfa que és exactament igual a l’adult, però més petit. El seu creixement consisteix en mudar per anar incrementant la mida. La diferència rau en que només l’adult és madur sexualment. Per tant, l’alimentació i l’hàbitat són iguals en tots els estadis.
• Metamorfosi gradual: l’individu que surt de l’ou és una nimfa que s’assembla bastant a l’adult, amb alimentació i hàbitat igual. Quan va creixent gradualment s’hi assembla més. La maduresa sexual (i les ales, si l’espècie en té) només apareix a l’última muda, quan l’individu esdevé adult.
• Metamorfosi completa: de l’ou en surt una larva (forma completament diferent de l’adult). Després de successives mudes passa per un estadi de pupa –de repòs- on es desenvolupen les estructures adultes. Larves i adults ocupen nínxols ecològics diferents.
***Normalment, un insecte amb metamorfosi gradual o sense metamorfosi, les nimfes i els adults ocupen un mateix habitat i exploten els mateixos recursos. En canvi, amb la metamorfosi completa la larva ocupa un habitat diferent i explota uns recursos diferents que els adults.
DIVERSITAT D’HEXÀPODES ***No tots els hexàpodes són insectes (hexàpodes = 6 potes).
Dins dels hexàpodes distingim: • Classe Endognats: no són insectes. Tenen les peces bucals dins la càpsula cefàlica.
Caràcter primitiu. Són molt petits, viuen al terra.
Se’n distingeixen proturs i diplurs, hexàpodes molt petits. Els col·lèmbols són l’únic endognat que és mig comú. Tenen un ressort a la part posterior de l’abdomen per fer saltats.
• Classe Insectes: els únics que no tenen ales són els tisanurs (evolutivament parlant, hi ha insectes que les han perdut de forma secundària, com les formigues o les puces).
o Tisanurs: aplanats, únic insecte que evolutivament mai ha tingut ales.
Antenes i 3 cercs. Són omnívors, s’alimenten de polisacàrids (cel·lulosa i midó), són mastegadors. Requereixen humitat per viure. Tenen desenvolupament sense metamorfosi. Ex. peixets de plata.
o Efemeròpters: ales membranoses –anteriors +grans que posteriors-. Peces bucals vestigials als adults. Les nimfes són aquàtiques amb brànquies traqueals. Són efèmeres –efímeres- perquè viuen poc temps com a adults (poques hores). Ex. moscas de mayo.
Zoologia Grau de Microbiologia Marina Parés Gratacós o Odonats: insecte primitiu i gran, amb el cos llarg i prim. Són grans depredadors -amb ulls molt desenvolupats-, molt territorials i agressius. Les seves ales són llargues i membranoses, estretes i amb xarxa venosa. Les nimfes aquàtiques tenen brànquies, i tenen mandíbules en forma de llavi prènsil, com en un braç articulat (com alien). Ex. libèl·lules –que no poden replegar les ales- i els cavallets del diable –que sí poden replegar les ales-.
o Ortòpters: mida mitjana i gran. Mastegadors. El tercer parell de potes està adaptat a saltar. Presenten 4 ales desenvolupades, les de davant més correosas i les posteriors membranoses –que es repleguen sota les anteriors-. Ovipositor de les femelles per posar ous a terra. Ex. saltamartins, grills, llagostes.
o Blatoïdeus: relacionats amb ortòpters, sense tenir les potes posteriors adaptades al salt. Mastegadors. Metamorfosi gradual. Molts són vectors, causants de plagues. Ex. paneroles.
o Mantoïdeus: cos allargat amb potes anteriors prensores. Depredadors mastegadors. Metamorfosi gradual. Ex. pregadéus i insectes pal.
o Dermàpters: les tisores s’utilitzen per la còpula, són cuquis amor i inofensius.
Tenen certa gràcia depredant pugons, però també danyen la fruita. Ex.
tallatites –tisoretes-.
o Plecòpters: ales amb molts brilli-brillis. Larves aquàtiques indicadores de bona salut de l’aigua. Ex. mosques de les pedres.
o Isòpters: tèrmits. Insectes socials amb societat molt jerarquitzada. Soldats i obreres àpters i blancs, els sexuats són marronosos i tenen 2p d’ales iguals.
S’alimenten de cel·lulosa (mastegadors). Tenen funció de mineralització del terra. No tenen cel·lulasa, sinó que viuen en simbiosi amb un protist flagel·lat que mitjançant fermentació anaeròbica descompon la cel·lulosa. Per això són alliberadors de metà. Presenten metamorfosi gradual.
o Embiïdins: edàfics, fan túnels amb seda.
o Psocòpters: polls dels llibres, mengen fongs.
o Zoràpters: semblant a tèrmits, també colonials. Fins a 2’5mm de llarg.
o Ftiràpters Mal·lòfags: polls de les aus, masteguen les plomes. Mastegadors.
Anoplurs: petits insectes àpters. Cos aplanat amb el cap més estret que el tòrax. Peces bucals perforadores de pell i succionadores de sang. Paràsits externs de mamífers. Metamorfosi gradual. Ex. polls humans.
o Tisanòpters: picadors de vegetals i transmissors de virosis (virus) Zoologia Grau de Microbiologia Marina Parés Gratacós o Hemípters: Heteròpters: 2p d’ales, les anteriors correoses a la base i membranoses a l’extrem i les posteriors totalment membranoses.
Adaptats a perforar i succionar amb un bec. Metamorfosi gradual. Ex.
xinxes Homòpters: poden tenir o no ales. Peces bucals adaptades a perforar i succionar. Són paràsits de vegetals. Relacionats amb les formigues. Metamorfosi gradual. Ex. pugons.
o Neuròpters: grans depredadors de pugons. Ex. formigues lleó.
o Coleòpters: grup més diversificat del regne animal. Presenten 2p d’ales: les del davant són èritres (ales endurides), que alguns les ajunten per fer un búnquer. A sota s’hi troben les membranoses. Mastegadors. Metamorfosi completa. No són gaires bons voladors. N’hi ha que poden formar plagues.
Ex. escarabats, marietes.
o Estresípters: mosques molt lletjes.
o Mecòpters: mosques escorpí, no maten o Lepidòpters: 2p d’ales membranoses cobertes d’escames. Les peces bucals consten d’una trompa llarga i enrotllada (espiritrompa) adaptada a succionar.
Larves mastegadores. Metamorfosi completa. Ex. papallones, arnes.
o Dípters: 1p d’ales. El segon parell s’ha transformat en halteris, estructures per equilibrar el vol. Succionadors, llepadors, perforadors. Ex. mosques, mosquits, tàbacs.
o Tricòpters: cos petit i tou, ales amb molts nervis i peludes. Mastegadors. Les larves, aquàtiques, construeixen càpsules amb fulles mortes, sorra, trossos de petxines utilitzant secrecions de seda.
o Sifonàpters: àpters, paràsits d’homeoterms.
Cos comprimit lateralment. Peces bucals perforadores i succionadores. Metamorfosi completa. Ex. puces.
o Himenòpters: els més evolucionats, comportament social més desenvolupat que el dels tèrmits. Generalment presenten quatre ales (excepte els soldats de les formigues). Els dos parells d’ales són membranoses y el segon parell és més petit. Mastegadors o mastegadors/llepadors. Molts tenen el tòrax i l’abdomen units per una cintura (pedicel). Metamorfosis completa. Ex.
abelles, vespes, formigues, borinots, etc.
...