T.9 adm. pública (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Administració Pública
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

T.6  Administració  Pública  |  Mar  Sullà     T.9  Les  polítiques  públiques:  el  cicle  de  les  polítiques  públiques     1.   El  concepte  de  la  política  pública     Les  polítiques  publiques  és  el  estudi  de  lo  que  el  govern  decideix  fer  o  no  fer.  És  un  programa  d’acció   governamental  en  un  sector  de  la  societat  o  en  un  espai  geogràfic.       Judici   de   valor   sobre   en   què   i   com   ha   d’actuar   l’Estat   per   complir   els   seus   fins   en   un   determinat   moment,  els  gestors  públics  són  persones  humanes  amb  uns  interessos,  uns  valors...  sempre  és  un   judici  de  valor.       Tenim   tres   parades   (electors   à   voten   per   determinats   interessos   o   ideologies   i   pel   seu   vot   elegeixen   un   parlament   ,   ciutadans   i   receptors),   alguns   poden   pertànyer   a   associacions   que   poden   pressionar  al  govern  a  dur  a  terme  diferents  accions.   Les  mateixes  persones  (electors,  ciutadans...)  poden   canviar   la   jerarquia.   Finalment   tenim   l’administració,   que   és   el   principal   encarregat   de   vetllar  per  aquestes  polítiques.         Les   polítiques   públiques   proveeixen   i   aprovisionen   béns   públics   (de   consum   individual   o   col·∙lectiu,   exclòs  o  no  exclòs).  La  nostra  societat  o  democràcia  busca  un  estat  de  benestar,  un  bé  públic  es  aquell   en   el   qual   el   consum   és   col·∙lectiu   i   ningú   sobre   cap   justificació   pot   excloure   una   persona   a   gaudir   d’aquest  bé  públic.       El  consum  d’un  bé  mancomunal  és  un  bé  el  qual  no   es  pot  excloure  a  la  societat  però  al  final  la  pròpia   societat  acaba  excloent  per  sí  mateixa.     En   un   consum   de   béns   de   peatges,   pagues   i   accedeixes   sense   dificultats,   però   sí   aquest   bé   també  està  congestionat,  aleshores,  qui  paga  més,   té  un  bé  millor.   Les   polítiques   públiques   busquen   un   bé   col·∙lectiu   i   en  els  quals  ningú  pot  excloure.       Tipus  de  polítiques  i  costos  i  beneficis.   La  relació  de  costos  i  beneficis  ens  indiquen  molt  bé  la  política  pública  que  és  pot  seguir,  a  quin  públic   va  dirigida  la  política  pública.     •   Costs   i   beneficis   concentrats   tenim   polítiques   de   redistribucions   (subvencions),   pròpies   d’esquerres.  Els  que  està  imposat  és  molt  concret  i  qui  en  gaudeix  són  molt  concrets  també   (els  que  menys  en  tenen).   •   Costos  molt  concentrats  i  els  beneficis  molt  difusos,  tenim  polítiques  reguladores  (empreses   petrolíferes,  costos  d’una  sola  empresa  i  els  beneficis  són  per  tot  el  territori).   •   Costos  són  difusos  vol  dir  que  tenim  un  grup  concret  al  qual  no  se’ls  imposen  unes  polítiques   distributives,  però  els  beneficis  són  molt  concentrats  (concessió  de  llicència,  una  farmàcia  per   exemple,  els  costos  són  difusos  i  els  beneficis  només  son  a  les  persones  de  la  farmàcia).     1   T.6  Administració  Pública  |  Mar  Sullà     •   Costos   i   beneficis   difusos   tenim   polítiques   constitutives   (aprovació   de   la   Constitució),   en   principi  tothom  en  surt  beneficiat  i  tothom  i  participa.       Consideracions  importants:   -­‐   Hem   de   tenir   en   compte   que   l’administració   pública   és   la   principal   encarregada   de   les   polítiques   públiques,   i   no   només   son   implementades   per   aquesta,   sinó   per   altres   actors   i   agents  (transversalitat,  govern  en  xarxa,  governança).   -­‐   Son  tot  el  que  els  governs  decideixen  fer  o  no  fer.     -­‐   Son   un   conjunt   d’activitats   destinats   a   la   solució   de   problemàtiques   i   nosaltres   tenim   els   mecanismes  per  fer-­‐hi  front.       Terminologia:     Polity:  aspectes  formals  del  sistema  polític  (regles  de  funcionament  de  les  institucions)   Polítics:  activitat  política  en  general  (fer  política)   Policy:  una  política  pública  en  concret     Divisió  social  del  benestar:     Tenim  una  família  que  és  un  òrgan  vetllador  i   primari  (primers  que  coneixes  i  més  a  prop)  i   que  són  els  encarregats  de  donar-­‐te  benestar.   Però  al  mateix  moment  tenim  una  comunitat   que   son   associacions   de   famílies   que   poden   ajudar-­‐te  a  brindar  aquest  benestar  intangible,   el  que  no  és  tan  directe.     Els   dos   pilars   fonamentals   en   els   quals   els   polítics   fan   i   desfan   polítiques   públiques,   són   la  dicotomia  entre  Estat  i  Mercat  à  els  nostres   béns   es   basen   en   una   oferta   i   demanda,   qui   pot  obtenir  béns  és  la  persona  que  té  capacitat   d’accedir  al  mercat,  però  en  l’Estat  de  Benestar  és  el  propi  Estat  el  garant  de  tenir  un  mínim  per  a  tots   d’accedir  al  benestar  sense  tenir  capacitat  d’accedir  al  mercat  del  tot.     S’ha  de  tenir  en  compte  qui  seran  els  garants  d’aquest  benestar  i  fer  polítiques  públiques  reforçant  un   dels  4  pilars.     Com  més  desenvolupar  és  l’Estat,  més  gran  és  el  benestar.     2.   El  cicle  de  les  polítiques  públiques     Fases:       Fases   no   purament   estrictes,   són   giratòries,   quan   una   fase   acaba   comencem   l’altra   i   a   vegades   es   poden   superposar  i  fer  dues  fases  a  la  vegada.                     2   T.6  Administració  Pública  |  Mar  Sullà     1.   Definició  del  problema  “issue”:  (IMPORTANT)  qui  defineix  el  problema  al  final  influencia  en   tota  la  resta  de  procés.  Normalment  es  formulen  preguntes  com:  quin  és  el  problema,  quines   són  les  causes,  a  qui  afecta,  com  pot  evolucionar  aquest  problema  si  no  actuem...  però  molts   cops  es  pregunta  com  ens  afecta  a  nosaltres  i  com  ens  en  podem  beneficiar,  a  quin  públic   anirà.  Aleshores  hi  ha  una  definició  experta  (que  respon  a  preguntes  com  quin  és  el  problema,   a  qui  ajudem...  i  a  partir  d’aquesta  concepció  del  gestor  públic,  es  defineix  la  problemàtica),   la  definició  del  problema  democràtica  (quan  la  societat  considera  que  hi  ha  un  problema,  quan   és   un   problema   públic   que   entra   a   l’agenda   pública   i   pot   entrar   a   l’agenda   política   i   és   un   procés   lent   però   és   important   definir   el   problema   per   poder   processar-­‐lo).   És   important   aquesta  entrada  del  problema  en  l’agenda  pública  i  institucional.   Requisits  d’un  problema:  s’ha  de  tenir  en  compte  la  insatisfacció  que  hi  ha  darrera  la   problemàtica,  si  hi  ha  una  voluntat  de  superar  aquest  problema,  hi  ha  d’haver  voluntat   i  ha  de  ser  factible,  possible,  viable.  A  més  ha  de  comportar  una  millora  respecte  al   problema  de  partida,  o  la  situació  de  partida.     Tenim  diverses  problemàtiques.  El  públic  considera  que  hi  ha  una  problemàtica  i  el   resultat   final   presenta   un   conjunt   de   problemàtiques   entrem   en   una   situació   de   correlació  d’interessos  i  es  quan  la  política  pública  entra  dins  de  la  pròpia  agenda.  Això   passa  sovint,  però  es  important  que   la   pròpia   opinió   publica   entengui   quan   sobren   aquestes   finestres   d’oportunitat   perquè   potser   hi   ha   problemes   però   no   hi   ha   aquestes   finestres  d’oportunitat.         Birkland:   mode   en   el   qual   la   societat   i   diversos   interessos   contraposats   que   intenten   jugar  contra  aquests  interessos  públics  generals.     Deborah  Stone:  es  important  entendre  les  causes,  molts  cops  les  causes  és  la  eina  que   usa   el   públic   per   determina   el   problema,   i   els   números   l’eina   del   gestor   per   justificar   la  causa  a  l’administració  pública.     Símbols:  principi  normatiu  que  es  pot  considerar  bo,  dolent,  just...   Causes:  narració  descriptiva  sobre  les  causes  que  provoquen  un  problema  públic.  La   definició   de   les   causes   definiran   la   solució   del   problema   ja   que   qui   defineix   és   qui   decideix.     Números:  evidència  empírica  de  l’existència  es  qui  decideix.       **EXAMEN:  Agenda  pública:  El  problema  social  és  el  pas  de  tots  els  sectors  per  identificar  el   problema   i   convertir-­‐se   en   un   problema   públic.   L’univers   de   l’agenda   és   tot   allò   problemàtic   per  la  societat  que  no  ha  entrar  en  l’agenda  sistèmica,  un  cop  dins  l’agenda  sistèmica  entra  en   aquesta  agenda  pública,  pot  ser  que  entri  a  l’agenda  sistèmica  però  que  no  es  solucioni  fins   que  entra  dins  l’agenda  institucional  i  allí  té  un  50%  d’entrar  en  l’agenda  de  decisió,  on  es   troben  grups  d’influència,  és  on  es  prenen  les  decisions.  Aquí  els  actors  polítics  busquen  quina   decisió   prendre,   aquests   grups   que   busquen   bloquejar   la   entrada   a   la   agenda,   hi   ha   mecanismes  que  determinen  que  un  problema  entri  o  no.  No  sabem  que  una  política  pública   arribi  als  ciutadans.     Anys   80:   regulació   de   l’administració   pública,   construcció   del   sistema   electoral   i   el   desenvolupament  de  l’Estat  de  benestar.     Anys  90:  l’agenda  es  torna  més  diversa  en  funció  del  partit  de  govern   2000:  sistema  de  competències  entre  CCAA,  globalització...   Actualment:  l’atur  és  un  problema  que  afecta  a  tots,  precarietat  que  viu  la  societat.       3   T.6  Administració  Pública  |  Mar  Sullà       2.   Formulació   d’alternatives:   és   una   funció   de   la   definició   del   problema,   la   solució   d’un   problema   està   vinculada   a   la   seva   definició,   com   atacar   el   problema.   Hem   d’analitzar   el   problema,  identificar  les  possibles  solucions  alternatives,  calcular  els  costos  de  cada  solució   possible   (tenen   recursos   i   han   de   complir,   però   no   es   poden   passar   dels   costos)   i   estimar   les   conseqüències   de   cada   solució   possible   (saben   la   seva   realitat   però   no   poden   analitzar   totes   les   variables   que   es   trobaran,   la   que   es   tria   és   la   millor   de   les   possibles,   però   no   la   millor   absoluta  perquè  no  ho  saben).  Sempre  existirà  la  incertesa  sobre  si  obtindrem  o  no  el  efecte   desitjat.   Saber   si   farem   bé   la   tasca,   hi   ha   variables   que   no   podem   controlar,   no   podem   analitzar.  Molts  cops  les  polítiques  creen  incertesa  i  pot  resultar  un  efecte  no  desitjar.       3.   Presa   de   decisió:   (IMPORTANT),   Fase   de   decisió   i   formulació   d’una   política:   S’estableixen   els   objectius   a   aconseguir,   és   important   diferenciar   outcomes   (relació   amb   l’output,   quan   el   producte  de  la  política  pública  pren  un  resultat  dins  la  realitat)  i  outputs  (producte  en  sí  de  la   política  pública,  valor  quantificable)     Ex.  Una  política  fiscal  té  com  a  objectiu  recaptar  3  milions  €,  els  recapta,  si  segueix  els   criteris  d  l’output,  s’ha  complert,  ha  complert  l’objectiu,  però  aquest  output  pot  entrar   o   no   dins   l’outcome,   la   qual   era   subvencionar   un   restaurant.   Si   tenim   un   output   i   no   l’utilitzem  no  serà  eficaç.  Els  costos  de  recaptació  són  de  100  mil  €  i  obtenim  3  milions,   té  eficiència  ja  que  tenim  benefici,  eficiència  positiva.     Es  revisen  i  discuteixen  les  alternatives  plantejades  per  aconseguir-­‐ho,  la  selecció  final  pot  ser   una   alternativa   o   combinació,   ja   que   hi   ha   molts   actors   (xarxa   d’actors)   que   intenten   influenciar  en  la  presa  de  decisions  (variables  que  hem  de  tenir  en  compte,  poder  i  interès,   l’actor   en   gestió   pública   i   l’acció   col·∙lectiva,   diu   que   als   actors   se’ls   ha   de   tenir   en   compte   aquestes  dues  variables;  sobretot  el  poder  ja  que  pel  gestió  pública  afectarà  molt  a  l’hora  de   prendre  decisions).   Hi   ha   uns   costos   i   uns   recursos   (pressupostos   de   l’administració   general   de   l’Estat   i   l’administració   catalana),   normalment   la   màxima   finalitat   de   l’administració   pública   és   proveir  el  servei  (posar  els  diners)  i  pot   ser  que  els  executi  o  no.   Output:   el   producte,   el   resultat   dels   recursos   de   la   política   pública,   es   posen  dins  uns  processos  i  queden  uns   outputs.   (tenim   un   pastís   en   sí,   l’output,  però  pot  ser  bo  o  dolent,  l’outcome),  l’output  sempre  existeix  i  l’outcome  vindrà  si   l’output   és   aplicable   i   suficient,   que   serà   el   resultat.   Serà   millor   o   pitjor   a   superar   la   problemàtica  (si  es  supera  tenim  un  outcome  positiu,  si  no  la  supera,  podem  dir  que  no  hi  ha   outcome   o   que   és   negatiu).   Aleshores,   la   política   no   serà   eficaç   sense   outcome,   l’eficàcia   relaciona  l’output  i  l’outcome,  entre  producte  i  resultat.  (si  és  eficaç  la  política,  vol  dir  que   tenim  un  output  i  s’ha  pogut  superar  el  problema,  hi  haurà  un  outcome,  un  resultat  positiu).  I   això   té   relació   amb   l’eficiència   (concepte   quantitatiu),   relació   entre   productes   i   recursos,   purament  matemàtica,  busques  els  beneficis  però  no  mires  els  resultats,  en  canvi  a  l’eficàcia   sí.     Quan  tenim  l’outcome  podem  dir  que  hem  complert  els  objectius,  d’una  determinada  manera   (parcial  o  completa),  encara  que  no  complim  tots  els  objectius  generals.     Valor   públic,   concepte   més   relatiu,   té   valor   públic   perquè   té   outcome   i   ha   complert   algun   objectiu.       4   T.6  Administració  Pública  |  Mar  Sullà         Output  positiu  à  outcome,  s i  és  poderós  repercuteix  a  la  realitat   Els   gestors   públics   quan   intervenen   tenen   en   compte   multitud   de   factors   i   variables   però   mai   saben   com  arribar  a  la  variable  clau.   Quan  es  teoritza  una  política  pública  es  teoritza  en  un  moment  de   la  realitat,  en  determinats  moments  i  actors,  i  quan  es  doni  la  seva  aplicació,  potser  la  realitat  ha   canviat.       Objectiu  operatiu  p ermet  complir  un  objectiu  específic  i  un  d’aquests     objectius  específics  ens  ha  ajudat  a  complir  part  d el  objectiu  general.     Ex.  Cas  de  drogodependència  en  un  barri.  Conceptes,  l’objectiu  general  d’una  política  pública   seria  eliminar  la  drogodependència  al  barri.  Necessitem  un  outcome,  que  és  que  la  meitat  dels   drogodependents  que  volen  sortir  del  problema  són  d  ela  zona  sud,  i  al  cap  d’un  any  recauen.   Els  usuaris  tenen  més  competències  sobre  la  matèria,  coneixen  i  mantenen  i  formes  per  reduir   l’ansietat.  Els  productes  poden  ser  útils  o  no,  i  no  sabem  quin  nombre  de  recursos  útils  hi  ha.   Gràcies     això   hem   complert   l’outcome,   hem   reduït   a   la   meitat   la   drogodependència.   No   s’ha   complert  del  tot,  però  el  objectiu  general  sí  que  s’ha  complert.  És  un  resultat  semblant  al  que   buscàvem,  el  general  és  molt  difícil,  però  l’específic  que  és  l’outcome,  l’hem  complert.       4.   Implementació  (execució):  Execució  de  la  política  pública,  comença  el  joc     hi  ha  variables  que  afecten  al  èxit:     o   internes   (aquelles   variables   de   les   quals   estan   connectades   a   la   pròpia   administració   interna,  als  gestors  públics,  al  compromís  que  és  la  base  per  implementar-­‐la  ja  que   coneixen  la  realitat  com  ningú  i  són  qui  han  de  fer  el  procés  final,  els  recursos...)  à   els   gestors   públics   que   són   els   quals   ho   implementen,   tenen   els   seus   interessos   i   valors,  potser  no  tiren  polítiques  públiques  endavant  en  cas  que  la  política  pública  no   els  interessi  o  posi  en  perill  el  seu  lloc  de  treball.    Els  gestors  públics  tenen  establertes   unes  funcions.     o   de   l’entorn   (atenció   a   mitjans   de   comunicació,   recolzament   públic   objectiu,   compromís   dels   funcionaris   implicats...)   com   els   diferents   factors   poden   acabar   canviant   un   política   pública,   per   influencia   de   determinats   actors   canvia   l’opinió   pública.  Un  punt  interessant  és  com  arriba  als  altres  gestors  públics  en  un  sector  que   no   és   el   seu,   aquests   altres   sectors   tenen   un   paper   determinat,   molts   cops   cada   departament  té  els  seus  interessos,  per  molt  que  hi  hagi  un  govern  que  mana,  cada   apartat  del  departament  pot  tenir  uns  interessos  ocults.  L’administració  pública  no  és   un  tot,  hi  ha  diferents  direccions  i  poden  acabar  afectant  a  l’èxit.   Contraposició  de  dos  models  teòrics:     -­‐   la  lògica  burocràtica  de  l’Administració  tancada   -­‐   Les  xarxes  de  relacions  entre  actors  i  l’Administració  oberta   Anys  50,  creació  de  l’administració  pública  BOOM  amb  la  intenció  de  fer-­‐la  neutral  i  garantir  els   màxims  serveis  públics  amb  la  major  qualitat  a  la  ciutadania.  Quan  va  rebent  més  exigències  i  els   ciutadans   demanen   més   i   més.   Anys   2.000   administració   pública   està   sent   cada   cop   més   oberta,   però  en  quant  a  la  provisió  de  serveis.  Per  reduir  més  els  costos  i  garantir  els  mínims  serveis  que   es  tenien.  Que  col·∙labori  amb  empreses  o  món  privat.  Empreses  especialitzades,  col·∙laboracions   amb  municipis,  col·∙laboració  i  unió  de  recursos  per  produir  més  serveis  amb  mínims  recursos.     **EXAMEN.  Implementació  exitosa:  (Sabater  i  Mazmanian  1981),  una  implementació  i  una  política   pública  serà  exitosa  sempre  i  quan  compleixi  aquests  punts:     1.   teoria   causal   adequada;   concepte   que   ajunta   la   definició   del   problema,   la   fase   d’anàlisis   d’alternatives  i  la  fase  de  la  presa  de  decisions.  Si  hi  ha  aquesta  unió,  connexió  justificada,   es  compleix  la  teoria  causal  i  que  aquesta  és  l’adequada.       5   T.6  Administració  Pública  |  Mar  Sullà     2.   La  política  amb  poca   ambigüitat;  concepte  important,   ja  que  la  fase  d’implementació  és   la  fase  més  tècnica,  els  gestors  públics  fan  moviments  acotats  per  lleis,  i  si  la  política  és   ambigua,  es  tirarà  endavant  d’una  forma  que  potser  no  és  l’adequada,  ho  implementaran   de  la  forma  que  ells  hagin  cregut.     3.   Competències  polítiques  i  de  gestió  i  compromís  amb  els  objectius;  que  sigui  l’adequat  i   disposi  de  les  eines  necessàries,  fa  falta  compromís.   4.   Recolzament  continu  dels  actors  claus;  tant  els  que  els  beneficia  om  els  que  els  perjudica   la  política  pública,  és  important  que  donin  suport  perquè  aquesta  tiri  endavant.   5.   Objectius  principals  no  són  conflictius  amb  el  pas  del  temps  i  altres  polítiques  públiques;   no  només  al  moment  d’implementar-­‐la,  sinó  amb  el  temps,  i  molt  cops,  van  canviant  amb   el  temps.  S’ha  de  vigilar  molt  amb  les  sinergies  que  poden  haver  amb  el  pas  del  temps  i   altres  polítiques  públiques.     *La  política  té  instruments  (econòmics)  d’implementació  adequada.  Molts  cops,  legalment  tenim   un   autogovern   però   molts   cops   aquest   és   limitat   perquè   la   transferència   està   limitada   a   la   competència.   Per   molt   que   una   administració   pública   tingui   competències,   i   voluntat   política   i   pública,   no   es   tirarà   endavant   so   no   hi   ha   transferències   (aquestes   van   connectades   amb   les   competències)     5.   S’avalua  i  es  defineix  si  el  problema  s’ha  solucionat  (IMPORTANT)   Aleshores  pot  ser  que  s’acabi   Pot  ser  que  torni  a  començar  per  tornar  a  buscar  una  solució  a  la  problemàtica  perquè   l’anterior  solució  no  ha  funcionat.       3.   Relacions   entre   l’Administració   Pública   i   els   altres   actors   que   intervenen   en   les   polítiques  públiques.     (La  contraposició  de  dos  models  teòrics)     Actors:  la  xarxa  d’actors:     -­‐   Públics/privats   -­‐   Polítics/socials   -­‐   Econòmics   -­‐   Individuals/col·∙lectius       L’acció  col·∙lectiva:   à  sobretot  als  col·∙lectius  s’ha  de  tenir  en  compte  el  concepte  de  poder  i  interès,   La  lògica  de  l’acció  col·∙lectiva  diu  que  els  que  ho  faran  més  i  millor  seran  els  que  tenen  un  interès  clar   i  molt  concret,  i  estan  organitzats  per  complir-­‐lo.     Teoria  clàssica:  establia  que  l’Estat  és  un  actor  neutral,  no  parcial.  Els  polítics  son  intermediaris  (tenen   objectius  de  partits,  no  personals).     Tenim  els  grups  d’influència,  organitzacions,  que  tenen  un  interès  clar  i  està  organitzats  per  a  complir-­‐ lo   i   influenciar.   Actuen   durant   ens   períodes   d’eleccions,   mentre   hi   ha   mandat,   influenciant   de   que   la   decisió  final  tingui  un  rumb  concret.   Els   beneficiaris   son   persones   que   intenten   influenciar   de   forma   general,   ciutadans,   mitjançant   eleccions.  Exigeixen  i  controlen  als  intermediaris  (als  polítics)  a  través  d’eleccions.  L’interès  és  molt   difús  i  no  estan  organitzats,  els  partits  polítics  en  teoria  ens  haurien  de  representar.         Cadascuna  de  les  dues  variables  està  subdividida  en  poder  alt/baix  o  interès  alt/baix.  Els  actors  poden   ser  diferents,  i  cadascun  d’ells,  la  teoria  els  divideix  pel  poder  que  tenen  l’Administració  pública.       6   T.6  Administració  Pública  |  Mar  Sullà     Ciutadà:   Poder   baix   i   l’interès   de   l’actor   al   qual   va   destinada  la  política  pública  és  baix.  Es  un  actor  que  es   considera  que  no  cal  tenir  en  compte,  ja  que  no  té  poder   i  no  té  interès  (mai  s’organitza  per  posar-­‐se  en  contra).       Actor  informat:  té  un  interès  alt  però  poder  baix.  Es  té   una  mica  més  en  compte,  perquè  algun  dia  amb  les  seves   capacitats  (s’informa,  coneix  les  conseqüències,  beneficis   de  les  polítiques  públiques...)  pot  tenir  més  poder,  ja  que   té   ganes   i   por   a   poc   es   pot   anar   organitzant   i   pot   formar   organitzacions  amb  ciutadans  que  aquesta  va  informat,  per  tant  cal  fer  veure  que  aquest  actor  forma   part  dels  poders.  Fer  veure  que  col·∙laboren  ja  que  ara  no  tenen  poder  però  poden  acabar  tenint  poder   i  ser  aleshores  actors  clau.     Tenir  satisfet:  Poder  és  alt  però  sense  interès,  el  dia  que  els  hi  preocupi  poden  ser  actors  clau,  ja  que   son  una  organització  feta  però  no  interès..       Actor   clau:   poder   i   interès   alt,  actors   a   qui   has   d’intentar   que   formin   part,   fer   veure   que   compleixes   els  seus  objectius  i  que  tu  tens  els  mateixos  que  ells,  poden  fer  fracassar  la  política  pública.       Nivell  de  participació:     Els  actors  de  mínim  esforç,  son  la  majoria,  però  els  informats  son  majors  que  els  secundaris  A  mesura   que  ens  apropem  als  actors  centrals,  n’hi  ha  menys.       Informat,  és  l’actor  de  suport.     Actor  satisfet,  és  l’actor  secundari.     Actor  clau,  és  l’actor  central.       Actors  i  poder:     Poder  à  capacitat  d’intervenir  en  una  activitat  pública  saber  que  tens  capacitat  d’influenciar.   Pregunta   à   qui   obté   què,   com,   quan   i   per   què?   En   aquests   sectors   clau,   tenen   molt   clar   també   com   influenciar  (tenen  mecanismes,  coneixement...  de  com  fer-­‐ho).  Això  es  relaciona  amb  l’enfocament   pluralista  i  elitista)     Enfocament  pluralista:  estableix  que  el  joc  és  plural,  parla  d’un  ideal,  tothom  pot  acabar  influenciant   i  a  més  tots  ho  fan  de  la  mateixa  forma  i  a  partir  d’aquestes  influencies  acaben  prenen  les  decisions.   Les  polítiques  públiques  al  final  no  estan  obertes  al  debat  públic.  Tots  entren  al  procés  decisional,  i  les   decisions  públiques  estan  influenciades  per  molts  individus  a  través  de  l’activitat  dels  grups  d’interès.   Parteix   de   l’agenda-­‐setting   com   un   procés   en   el   que   participen   diversos   actors,   amb   un   poder   d’influència  dispers  o  no  concentrat.  En  conseqüència,  les  polítiques  estan  obertes  al  debat  públic.       Enfocament  elitista:  Un  grup  reduït  de  persones  dominen  la  política,  controlen  el  poder  i  l’utilitzen   per  satisfer  els  seus  propis  interessos.     Schattscheider;  estableix  que  el  joc  està  tancat  en  unes  elits,  i  el  joc  polític  és  un  joc  de  poder,  el  més   poderós  influencia  i  normalment  son  pocs,  per  tant  el  poder  està  concentrat,  hi  ha  actors  dominants   de  les  elits  que  son  molt  més  influents  i  poden  determinar  l’agenda  pública.   Aquests   grups   dominants   son   grups   de   pressió,   partits,   institucions,   ONGs,   col·∙legis   professionals,   corporacions  empresàries...  à  grups  d’interès         7   T.6  Administració  Pública  |  Mar  Sullà     Ex:  Grup  d’interès  que  tenen  molt  clar  les  polítiques  de  tabac:  fotos  esgarrifoses  al  paquet.  En  aquesta   política  de  salut  influencien  diferents  actors:  l’interès  de  l’empresa  és  maximitzar  beneficis,  i  el  nostre   com    ciutadans,  al  no  estar  organitzats  i  tenir  una  influencia  limitada  a  les  votacions  de  cada  4  anys.   Tenim  fumadors  (estan  en  contra  d’aquesta  política),  i  els  no  fumadors.       Mandala  de  les  Polítiques  públiques:   Quan  arriba  el  moment  d’implementar  la  política  pública,  un  paper  molt  important  és  el  de  l’avaluació,   que  és  al  final  i  és  constant  (per  cronologia,  ho  fiquem  al  final).     El  paper  que  tenen  altres  variables  i  actors  en  la  gestió  de  les  polítiques  publiques  (com  arriba  a  la   ciutadania),  és  important  la  participació  dels  actors  i  la  influència  d’aquesta  en  la  gestió  interna  de  la   gestió  publica.   Això  influencia  als  partits  polítics  i  a  la  pròpia  política.  Això  és  un  cercle  que  comença  al  Congrés  i  als   partits   polítics   que   aproven   uns   objectius   generals   que   han   d’estar   aplicats   per   la   gestió   interna.   Tot   està  connectat.           8   ...