Tema 5 (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2012
Páginas 5
Fecha de subida 14/10/2014
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Judith González Gallego Histologia T5 El TEIXIT CARTILAGINÓS És un tipus de teixit conjuntiu i recordem que tots ells es diferenciaven per la seva composició de la matriu extracel·lular i en aquest cas té consistència de gel, es semisòlida.
CARACTERÍSTIQUES DEL TEIXIT  Avascular: no té vasos sanguinis (com el teixit epitelial) per tant sempre està associat a un altre teixit o estructura a partir del qual es pot nodrir.
 El teixit del que està envoltat és anomenat pericondri (teixit conjuntiu dens i irregular) i la seva funció principal és que les substàncies de la sang arribin al teixit cartilaginós.
 Cèl·lules més o menys arrodonides en el cartílag mentre que en el pericondri les cèl·lules són més allargades (fusiformes) En general hem de tenir present que el teixit conjuntiu dens que envolta el cartílag té dues funcions principals:  Permet la difusió de substàncies a través d’ell perquè arribin al cartílag  Dona substància al cartílag ja que és una espècie de gen. El teixit conjuntiu li confereix una estructura.
FUNCIONS DEL TEIXIT  Mantenir la forma de nombrosos òrgans com l’orella o la tràquea.
 Disminuir la fricció com en les articulacions i repartir uniformement la força que reben els ossos ja que absorbeix l’impacte i el reparteix per tota la superfície de l’os.
 Suport durant etapes inicials del desenvolupament: en etapes fetals del desenvolupament quan comencen a sintetitzar-se els ossos llargs sabem que abans d’aquest punt es sintetitza un motlle de cartílag que més tard és recanviat per un os.
ORGANITZACIÓ I COMPOSICIÓ DEL TEIXIT Cèl·lules del teixit El teixit cartilaginós està format per poques cèl·lules i en general segueixen aquest esquema ja que els podríem considerar la mateixa forma cel·lular en tres estats diferents.
1 Judith González Gallego Histologia T5 Cèl·lules mesenquimàtiques condroprogenitores Estan presents durant el període embrionari i s’agrupen al lloc on el fetus ha de construir un cartílag. Pateixen un procés de diferenciació cap a condroblasts.
Condroblast Els condroblasts son les cèl·lules que sintetitzen la matriu del teixit cartilaginós. En el moment en la que la matriu els ha sepultat, envoltat canvien de nom i són anomenats condròcits.
És una cèl·lula molt activa ja que sintetitza contínuament matriu extra cel·lular de manera que té un gran nucli amb cromatina laxa i un nuclèol prominent. El citoplasma és basòfil (queda tenyit amb hematoxilina) perquè té una gran quantitat de reticle endoplasmàtic rugós. L’aparell de Golgi és gran i també hi ha un gran nombre de vesícules per secretar les proteïnes que sintetitza motiu per el qual també necessita d’un gran nombre de mitocondris per l’aport energètic.
Condròcits Podríem definir els condròcits com condroblasts que han quedat totalment envoltats per teixit cartilaginós. Sabem que si eliminem totes les cèl·lules del teixit cartilaginós trobaríem uns “forats” corresponents als espais que ocupen els condròcits que són anomenats llacunes o condroplasts i que no queda tenyit.
Les característiques cel·lulars depenen si sintetitzen en cara activament matriu (perquè poden mantenir aquesta capacitat).
 Síntesis de matriu: Té un citoplasma basòfil amb una gran quantitat de Golgi, Reticle endoplasmàtic Rugós, vesícules i mitocondris.
 No sintetitzen matriu: Té un citoplasma més pàlid (veurem regions blanques perquè acumulen lípids o glucogen) una menor quantitat de Golgi i de Reticle i un major nombre de ribosomes lliures presents al citoplasma.
Condrogènesis La condrogènesis és el procés per el qual es sintetitza cartílag ja sigui de nou o bé per renovar-lo. Aquest es pot donar per dues vies diferents: Creixement per aposició És un creixement del cartílag de nou sobre un ja existent de manera que dipositem cartílag nou en una superfície cartilaginosa. S’encarreguen de fer- ho les cèl·lules del pericondri (cèl·lules del pericondri  diferenciació  condroblasts  síntesi de matriu  condròcit).
2 Judith González Gallego Histologia T5 Creixement intersticial És un creixement originat des de l’interior del cartílag ja que els condròcits poden mantenir la seva capacitat de síntesis (tot i ser cèl·lules altament diferenciades). Sabem que en dividir els condròcits tenim dos condròcits que podem anomenar grups isògens (grup de dos condròcits que provenen d’una divisió recent). En començar a sintetitzar cartílag sabem que els condròcits es van separant o obtenim un creixement de cartílag entre les dues cèl·lules.
En general cal tenir present: Matriu extracel·lular És l’element principal del teixit ja que té més matriu que cèl·lules sent el 95% del volum total del cartílag. Té una consistència de gel i destaca per contenir un baix component fibrós (el que té és col·lagen tipus II). La substància fonamental amorfa és molt rica en proteoglucans (sobretot en agrecan) i àcid hialurònic, que té la capacitat d’unir-se a proteoglucans. Sabem que hi ha molts proteoglucans amb càrrega negativa que segresten una gran quantitat d’aigua gràcies a la seva hidrofílica el que confereix a la matriu una consistència de gel.
Estructura de la matriu extracel·lular La distribució dels elements de la matriu extracel·lular no és homogènia sinó que podem distingir tres regions diferents.
Matriu capsular És la matriu que envolta als condròcits i per tant envolta les cèl·lules del cartílag. És rica en proteoglucans i glucoproteïnes aspecte important perquè la funció de les glucoproteïnes és fixar les cèl·lules de la matriu extracel·lular de manera que permeten unir els condròcits a la matriu. Hi ha una gran abundància de col·lagen tipus VI (que ancla els condròcits al cartílag) i de col·lagen tipus IX, X, XI que són específics per aquest teixit.
3 Judith González Gallego Histologia T5 Matriu territorial És la envolta el grup isògen i té abundància de col·lagen tipus II i IX.
Matriu interterritorial És la que ocupa espais entre els grups isògens. És rica en col·lagen tipus II i proteoglucans.
CLASSIFICACIÓ DEL TEIXIT CARTILAGINÓS En funció de les fibres que formen la matriu extracel·lular podem trobar 3 tipus de teixit cartilaginós (classifiquem el teixit en funció de la quantitat i tipus de fibres).
Cartílag Hialí És un cartílag ric en fibres de col·lagen tipus II i per defecte sobre el qual podem afegir fibres elàstiques o de col·lagen tipus I per obtenir els altres 2 tipus. És el cartílag més comú i més abundant en l’organisme. Les seves funcions són:  Sosteniment estructural (com a la laringe, tràquea i bronquis)  Formació de l’esquelet en la vida fetal  Base del creixement d’ossos llargs (permet el seu creixement) gràcies a la placa epifisària (regió del cartílag que resulta del creixement dels ossos). Mentre tenim aquest cartílag es multiplica i es va substituint per os. En desaparèixer el cartílag hialí l’os no pot créixer més.
Té una matriu extracel·lular i una substància fonamental amorfa homogènia (des del punt de vista de tinció es veu uniformement tenyida tot i que tinguin diferent composició) i la matriu a més està molt hidratada, es creu que aproximadament el 80% de cartílag pot ser aigua. El principal component fibrós és el col·lagen tipus II. La substància fonamental amorfa està composada per proteoglucans i àcid hialurònic (condroitin sulfat i queratan sulfat) i condonectina (una glucoproteïna) que permet unir els condròcits a la matriu extracel·lular.
El pericondri que envolta el cartílag el trobarem sempre a excepció de en les articulacions. Cal tenir present doncs que les articulacions no estan recobertes per teixit del pericondri sinó que es nodreixen per una substància anomenada líquid sinovial i gràcies al fet que la matriu extracel·lular està molt hidratada i permet la difusió de substàncies d’aquest líquid.
4 Judith González Gallego Histologia T5 Cartílag elàstic El trobem en aquelles regions on la funció principal és estructural i de sosteniment però amb certa elasticitat com per exemple al pavelló auricular o als conductes auditius. Està totalment envoltat per pericondri i té una matriu extracel·lular rica en fibres elàstiques i col·lagen tipus II.
Les cèl·lules no estan distribuïdes al atzar sinó que estan formant una espècie de columnes, les quals estan separades entre elles per fibres elàstiques que poden formar feixos o lamines (com en el teixit conjuntiu).
Cartílag fibrós o fibrocartílag Aquest cartílag té la capacitat de resistir a pressions mecàniques (forces de compressió i distensió) ja que absorbeix l’impacte mecànic i es troba principalment en discs intervertebrals, disc articulars, menisc, insercions tendinoses... Té una matriu extracel·lular rica en fibres d e col·lagen tipus I i II.
Moltes vegades e trobem entre un teixit conjuntiu dens i un cartílag hialí motiu per el qual es va creure que era una barreja d’aquests dos tipus tot i que actualment sabem que és un teixit. No conté pericondri i per tant es nodreix per un conjuntiu ja que tal com hem esmentat es troba a la unió d’un conjuntiu amb un cartílag.
5 ...