TEMA 2 - SIG (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Anàlisi i Cartografia de la vegetació
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 03/03/2015
Descargas 41
Subido por

Vista previa del texto

2. DEFINICIÓ DE SIG - SIG → Sistema d’informació geogràfica.
És un sistema informatitzat que disposa d’un conjunt d’eines per tal de captar, emmagatzemar, transformar, consultar, analitzar i representar informació espacial.
- SIG com a programari (SIG Miramón) - Dades SIG - Comunitat SIG/ SIG corporatiu - Doing-SIG eina d’anàlisi i resolució de problemes. Visualitzar patrons o processos que altrament romandrien invisibles.
COMPONENTS D’UN SIG 1. Hardware 2. Software 3. Bases de dades geogràfiques: costa molt esforç tenir unes dades en forma d’informació.
4. Persones 5. Protocols: les coses es poden fer de diferents maners i en el SIG hem de definir bé com s’han de fer les coses, tenir unes pautes.
6. Internet: es un dels components que destaquen, en els últims anys ha permès una gran explosió d’informació EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL SIG Al principi teníem uns sistemes informàtics aïllats, però no hi havia manera de compartir les dades, en format GIS, hi havia molt poques possibilitats de transferir les dades a la resta de la gent Apareixen les xarxes locals i podem connectar diferents ordinadors en llocs diferents això ens permet i ens facilita la tasca de compari. Permetre la informació amb altra gent per analitzar les dades.
Internet: permet que un servidor distribueixi a molta gent les dades que es vulguin compartir i així va ser molt important MODELS DE DADES Tenim dues maneres de representar la realitat. Hi ha dues maneres de representar la realitat: 1. Model Raster → model basat en tenir una quadricula, cada quadrat segons el valor que te ens esta representant un tipus d’element o objecte del món real. Ex: un riu, teixit urbà, teixit forestal, etc. Cada cel·la coincideix amb una part de la realitat. Per determinar quina cel·la hi ha cada cosa a la realitat.
2. Model Vectorial → ens permet utilitzar les tres primitives geogràfiques, el punt la línia i el polígon, que ens permetran representar la realitat. Es fa a base de guardar les coordenades dels “vertexus”. El polígon es fa servir quan el vèrtex inicial i el final coincideixen i el punt per quan estem fent servir un únic vèrtex. L’altitud és una variable continua (exceptuant els penya-segats).
-corba de nivell: és representen amb polígons no té continuïtat.
!representarem un riu amb una línia quan sigui un dibuix molt simple, si volem ser mes concrets acabarà sent un polígon.
Raster Models vectorials Matriu on cada cel·la (píxel) té associat un atribut numèric que tant pot ser un identificador d’una variable categòrica, un valor ordinal com el valor d’una variable contínua.
Model que representa els límits dels objectes geogràfics mitjançant punts que són codificats amb parelles de valors x, y Més adequat per analitzar variables contínues Més adequat per treballar amb variables discretes L’arquitectura dels monitors es basa en la filosofia ràster La filosofia coincideix amb la de la cartografia analògica Fàcil incorporació de dades externes perquè els sensors dels satèl·lits es basen en la filosofia ràster La geometria de l’objecte pot arribar a ser molt acurada Major facilitat per aplicar anàlisis estadístiques (mostreig espacial regular) Més eficient pel que fa al volum digital -VARIABLES CONTINUES A PART DE L’ALTITUD SÓN: TEMPERATURA, HUMITAT, PRECIPITACIÓ, ETC. TOTES LES VARIETATS AQUESTES QUE SON DE CAIRE CLIMÀTIC.
- primitives geomètriques: en gràfics d'ordinador i sistemes CAD és utilitzada en diversos sentits, amb el significat comú d'objectes geomètrics bàsics que el sistema pot manejar (dissenyar, emmagatzemar). De vegades les subrutines que dibuixen els objectes corresponents també són anomenades «primitius geomètrics». Els més «primitius» dels primitius són el punt i el segment de línia recta, quins eren tots els gràfics vectorials originals que els sistemes gràfics van tenir.
1. punt 2. línia 3. polígon ESTRUCTURACIÓ TOPOLÒ GICA Topologia vol dir que tu com a usuari puguis expressar relacions com es que hi ha aquí. Relacions de què està a dalt i què està a baix.
Si no li dones una estructuració topològica no té cap mena de sentit, necessitem una certa estructuració perquè l’ordinador ho pugui interpretar correctament.
Ex: Es crema una part del bosc. Has de poder extreure la part concreta que s’ha cremat. Tenim un polígon interior.
En temes de connectivitat, els telèfons mòbils. En temes de tràfic per dir-te per aquesta carretera tardaràs 10 minuts i per aquesta altra 20. Al darrere hi ha un model topològic on informem a l’ordinador del què hi ha i ell et calcula el temps que tardaràs a arribar d’un lloc a un altre.
- Amb la informació de la taula fas el sistema més intel·ligent i fas incidència amb la connectivitat de la línia i estàs fent que tens a cada banda de la línia. El sistema pot expressar relacions topològiques.
Topologia de polígons 2, 4 i 5 ens formen el polígon B. Estem descrivint la realitat a traves de tres taules d’informació que es descriu com son les coses des del punt de vista geomètric. D’aquesta manera podem expressar el què ens interessi.
ORGANITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ Intentem capturar les diferents variables en capes d’informació. Aquest concepte de capes és semblant al dels mons fotogràfics.
Podem acumular diferent formació i tenir tota la informació junta o separada perquè cada capa és independent. Depenent de la variable serà ràster o vectorial.
Tenim una informació molt estructurada amb la opció de separar-les.
FUNCIONALITATS DELS SIG: MONITORITZACIÓ DEL TERRITORI SIG pot tenir moltes funcions diferents que ens permeten assolir varis objectius. Poden ser a quasi temps real o a llarg termini.
Es poden fer seguiments de les poblacions d’ocells, es mesura cada any les poblacions que hi ha i amb el pas dels anys es pot arribar a comparar la població que hi ha .
Els sistemes d’informació fan que es pugui monitorar a part del temps grans extensions. Es pot tenir una visió molt completa, no només de punts del territori → visió sinòptica.
- Quasi temps real → monitoratge a cada hora. Ex: quina és la [ ] de determinades substàncies químiques i com evoluciona en l’espai i el temps. Es fa servir per estudiar per exemple poblacions on es tenen problemes respiratoris. El sistema agafa les dades del servei meteorològic, les posa en una base de dades i les processa.
Ens permet veure com ha canviat el territori. Es pot veure com en zones urbanes hi ha hagut la pèrdua de bosc. Ja no hi ha tanta pressió sobre els boscos com la que hi havia en l’edat mitjana.
- En general hi ha hagut un increment del bosc en els últims 50 anys → abandonament de les zones rurals. Els camps abandonats s’han repoblat de manera natural amb vegetació.
MONITORATGE DE LA VEGETACIÓ Ex: percentatge defoliació de Quercus ilex. Quantes fulles perden, és perenne i hi ha pèrdua de fulles anòmales, pot ser degut a un estrès per paràsits o sequera.
S’estudia espacio-temporal com és dóna aquest procés a través de fer servir un sistema d’informació geogràfica dades de l’informe forestal i les podem convertir en un mapa per fer-ne un estudi al llarg dels anys.
FUNCIONALITATS DELS SIG: GESTIÓ DEL TERRITORI Pel management, per gestionar un parc per exemple. Serveix per controlar-ho.
Ex: Si en un lloc es practica la caça, saber si aquella zona és susceptible o no de ser zona protegida.
FUNCIONALITATS DELS SIG: PRESA DE DECISI ONS Per prendre decisions. Ex: per fer una plantació forestal. Tenim un gabinet que ha de dir quines zones son les més bones per repoblar una espècie.
Mapa geològic Mapa de densitat de població Mapa de carreteres Escollim la zona idònia per fer la plantació forestal. Fer una intersecció entre els tres mapes per saber-ho.
Ajuntant diferents mapes se’n fa un de definitiu amb les dades que ens interessen.
Es van fent diferents interjeccions en diferents tipus de mapes per poder prendre decisions precises i acurades → s’aconsegueix un mapa final, és el que ens compleix totes les condicions que hem determinat com a importants.
FUNCIONALITATS DELS SIG: MODELITZACIÓ CARTOGRÀFICA Es fa servir la informació per intentar entendre com funcionen. És la funcionalitat dels SIG més científica.
Ex: Es té una espècie Juniperus thurifera a la conca de l’Ebre. Volem saber quines són les condicions que fan que visqui millor o pitjor. Quins paràmetres afecten al seu creixement, reproducció, etc.
Fent servir les SIG relacionem l’edafologia (=tipus de sòl), mapa de radiació solar, d’altitud, de precipitació, etc.
Relacionem totes les variables amb la distribució de l’arbre i podem saber quin tipus de sòl, de radiació solar, de altitud, etc tenen els llocs on creix l’arbre → superposició de les capes. → mapa d’idoneïtat = condicions ambientals que afavoreixen a la planta, hi creixi o no aquesta.
Ex: àmbit dels desastres. Cas de risc d’allaus. Cau neu? HI ha vent? Si hi ha vent la neu està reguardada o el vent la toca? Si la neu està resguardada, el risc només es dóna en pendents molt fortes. Es fan un seguit de preguntes per ajustar la realitat. Tenint un mapa de pendents i tenint un bon estudi per saber si hi ha vent o no es poden delimitar quines zones són les que estan protegides del vent o no i determinar quines són les que tenen més pendent → mapa de risc. Podem saber on hi ha més possibilitat d’una allau.
Es poden fer mapes per punts concret del territori però la gràcia està en explicitar espacialment els mapes → poder mostrar mapes amb grans zones. !científicament important.
GEOLOGIA VS EDAFOLOGIA Edafologia fa referència a la part de matèria orgànica del sòl i la geologia fa referència a les capes més internes de la terra, on les pedres es disgreguen i es van deteriorant, es parla de la roca mare.
...