T.10 Tècniques d'imatge per RX (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 4º curso
Asignatura Tècniques de diagnòstic
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tècniques de diagnòstic Transmission electron microscope Si es per scanning posem etanol. Si es per microscopia electronica de tranmsisió ha de ser acetona perquè funciona be amb la resina que s'utilitza.
Es va afegint a nivells creixents acetona fins a arribar a l'absolut. L'acetona depsres es substitutix per una renina epoxi fins que acabem uns blocs amb la mostra dintre.
Quan tenim això la posem a una estufa perquè la renina polimertiza amb la temparatura i es olidifica.
Despres podem tallar els blocs., això es fa amb una ganiveta de vidre (talls 1-2 micres) on damunt hi ha aigua destilada on quedara flotant els talls de la mostra que fem i així els podem posar a un porta i mirar-ho.
Despes es sleecciona el tros de mostra que volem, s'elimina el tros de mostra que no volem.
Cnavien la ganivetad de vidre per una de diamant i fem exacament el mateix i els talls aquests son de 60 nm i el sposem a una reixeta i es contrasta amb acetat d'uranil i amb la solucio´redox.
TEMA 10. TÈCNIQUES D'IMATGE PER RX Inicis de la radiologia Es va descobrir al final del segle XIX, es va desenvolupar durant el segle XX i ara és una tecnologia molt madura. En aquella época del raig X es va fer de forma progressiva, no es tenia cap noció de les implicacions biològiques que tenien les radiacions ionitzants. Si s'hagues tingut coneixement del perill de la radiació, el tub de raig X l'haguessin blindat i haurien tingut més mesures de seguretat.
Els raigs X són radiació gamma de baixa energia però que és capaç de ionitzar les molècules del cos i pot provocar mutacions d'ADN o alteracions bioquímiques en els teixits del cos.
Producció de raigs X Es formen per un proécs de desacceleració dels electrons interaccionant amb el camp nuclear del nucli.
Tenim un filament de tungste per on hi passen electrons. Si sotmetem als electrons a un camp elèctric molt fort i hi ha una difernècia de l'pordre de milers de volts entre anode i catode, els electrons salten del filament. Si estan en un tub on hi ha el buit, els leectrons al saltar al buit s'acceleren en la direcció del camp elèctric i per tant els electrons van rapidament cap al pol positiu per equilibrar la carrega.
Els electrons son accelerats a una energia cinetica equivalent a l'enegia electrica que els hi ha donaat que 67 Tècniques de diagnòstic és la càrrega per la diferencia de potencial.
En el món de la radiologia, la energia que donem als electrons es mesura amb KeV. Tota la energia elèctrica que es transmet a l'electró, l'electró l'agafa i la transforma en energia cinètica.
EL tub pot ser de tungste, walframi.... un material pesat on la seva z sigui molt elevada.
Amb la interacció dels electrons (negatiu) amb el nucli (càrrega positiva), per les forces d'electromagnetisme s'atreuen. Però aquí aquesta interacció no es forma de manera que col·lapsi perquè l'electró porta molta velocitat, el que passa es que quan passa pel nucli modifica la seva trajectòria i així perd part de la seva energia. Amb l'energia que perd es produeix la radiació de frenada que no és veu i per això li van dir radiació X quan la van descobrir.
Els raigs X tenen una certa energia que es mesura amb KeV, la càrrega d'un elect´ro és una constant universal i el que omdfiiquen és la tensió que hi ha entre ànode i càtode (diferència potencial). Modificant la diferència de potencial fem que els electrons tinguin més energia, que puguin cedir més energia en la frenada i per tant que els ragis X que sruten del tub tinguin més energia.
El que aconseguim és un espectre, distribució de la polbació de fotons en funció de l'energia en surtir del tub.
El que controlem és la diferència de potencial i quanta intesntiat fem passar pel filament (més intensitat, més nombre d'electrons). La intensitat d'electrons modifica també el flux de raigs X que es generarà. A més intensitat d'electrons més raigs X per unitat de superfície generem a la sortida del tub.
Si tinguessim un tub com el de la imatge, veiem l'ànode, el càtode, tub al buit, filament... els fotons es generarien en tota una esfera, surtirien en totes direccions. Perquè no passi això posem un colimador, un blindatge que fa que només puguin surtir certs raigs X en una determinada direcció, la resta està blindat amb crom.
La energia dels electrons es dissipa xocant contra altres electrons i perden la energia en forma tèrmica.
Aquesta energia tèrmica s'ha de conduir i dissipar-la a un radiador que té unes aletes d'alumni que radia la calor de l'energia que els electrons han deixat anar.
68 Tècniques de diagnòstic Espectre d'un tub de RX Tenim un espectre continu. SI tenim un raig X, el que fem es dir quina diferneica de potencial té (100.000 volts, 100 kV). L'energia maxima dels fotons de raigs X que generara el tub és l'energia que un electro de 100 KeV pugui transferir en un fotó. La probabilitata de que un electró xoqui amb un fotó és molt baixa.
El normal es que hi hagi una desviació d ela trajectoria de l'electró degut al camp elèctric i que generi un espectre de raigs X degut a les frenades.
Hi ha pocs raigs X que tenen energies practicament nul·les, només es generen quan un electró passa entre dos nuclis sense interaccionar entre ells o la seva desviació és minima. D'això en tenim molt pocs. El general es que tinguem un espectre continu d'electrons que es modifiquen lleugerament.
Les ratlles que veiem depen del material que tinguem en el «blanc». Un electró dins d'un àtom pot xocar contra altres electrons i contra el nucli, si xoca contra el nucli perd la seva energia i transmet la seva energia a un fotó. Si xoca contra un altre electró, li passa l'energia i l'electró impactat es ionitza i pot surtir totalment de l'àtom o pot augmentar el seu nivell d'energia. Després es desexcita i tornarà a baixar de nivell. Les ratlles característiques ens mostren la diferència d'energia que hi ha entre diferents nivells d'energia.
Això s'utilitza en espectroscopia, per caracteritzar materials s'utiltiza la detecció de les ratlles característiques i es poden identificar materials mirant les seves ratlles característiques.
Característiques del feix de Rx: Kv I mAs Si augemnten la diferncia de potencial entre els extrems del tub, eles elctrons que impacten sobre el blanc tenen més energia i els raigs X tenen més eneriga i augmentem l'espectre.
Si passem més intesitst pel filament, més elcrons, imapcten més electorns, tenim més raigs X, més fotons per unitat de temps.
Podem retallar l'especre si al colimador li posem un tros de material de manera que els raigs X quan surtin han d'atravessar el mateiral, els de baixa energia no poden passar i els d'alta energia si. Hem fet un filtre.
69 Tècniques de diagnòstic Formació d'imatges de raigs X En el cos humà per detectar els raigs X utilitzem l'atenuació. El coeficient d'atenuació mu és la quanitat de fotons que s'atenuen (vol dir o que el foto transfereix tota la seva energia a l'electró o que canvia de direcció). L'atenuació la calculem en la direcció del feix i per tant els fotons que canvien de direcció direm que s'han antenuat.
El coeficient d'atenuació és la inversa de la longitud mitja (recorregut mig).
Això és una placa de tòrax. Imaginem que tenim un detector en la part de sota. Els rajos X incideixen perpendicularment en la persona. Com podem distingir els diferents teixits? Podem distingir els teixits perquè els coeficients d'atenuació en els diferents teixits són diferents. Si fossin iguals no tindirem possiblitat de discriminar-los.
El coeficient d'atenuació depen de diferents coses com la densitat, com més dens és un teixit, més coeficient d'atenaució tidnrem. Això ho veurem en el graific de dalt que mirem con s'atenuen els fotons en aigua, pulmó i os. Segueixen lleis exponencials molt diferents.
El film queda impres amb negre quan hi arriben molt fotons. En la zona abdominal no hi distingim res perquè hi ha el mateix coeficient d'atenuació en fetge, estómac, visceres....
70 Tècniques de diagnòstic Formació d'imatges de Rx En els raigs X fem una imatge planar, que col·lapsen les tres dimensions en un pla. Tots els teixit que atravessa el feix té diferents coeficients d'atenuació que es sumen per formar la imatge segons la distància que recorren. Tindrem una bona radiografia si quan col·lapsem només tenim os, pulmó o pocs teixits.
Per poder aïllar les mu necessitem un detector cilíndric, tenim diversos punts d'emissió i de detecció i es van modificant.
Així es el sistema del TAC.
Colimadors Ajustar al màxim la zona irradiada a la zona d'exploració per reduir la dosi de radiació al pacient.
Detectors digitals: centelleig o captura directa Característiques de les imatges de Rx Posicionament del pacient per evitar la superposició d'estructures. Utilitzem raigs X en traumotolgoica, neumologia.
71 Tècniques de diagnòstic Interacció dels raigs X amb els teixits: dosimetria 72 Tècniques de diagnòstic Control de qualitat d'equips de raigs X La difèrencia de potencial. La quantitat de fotons dependrà de l'amperatge del filament. L'espectre de l'energia es pot modificar posant filtres al colimador.
Els tubs estan blindats, s'utilitzen solucions digitals de detecció. El coeficient d'atenuació és un element de discriminació dels diferents teixits.
Mamògrafs Utiltizem una energia baixa perquè és un teixti tou. La diferència de potencial del tub és de l'ordre de 75 keV, l'amperatge és baix i per tant el flux de fotons també ho seran.
Les imatges que treiem són dificilment interpretables.
73 Tècniques de diagnòstic Densitometria òssia Descalcificació, osteoporosi. Quan baixen els nivells de calci es produeix una major densitat de l'os.
Radiologia dental Per la diferencia de coeficients d'atenuació entre les parts de la dent, podem veure tota la longitud de la peça.
Angioradiologia Podem detectar l'embol d'un ictus. S'injecta un contrast per la vena que es distribueix per tot el sistema ciruclatori, canvia el coeficient d'atenuaió de la sang. D'aquesta manera podem detectar un derrame cerebral (hemorràgia).
TAC imatges en 3D, però no té la mateixa rapidesa que els raigs X.
Estudis i tractaments d'aneurismes: evaluació del flux en les artèries coronàries.
Evolució dels equips 74 ...

Comprar Previsualizar