Edat contemporània - Primera Guerra Mundial (2014)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Filosofía - 1º curso
Asignatura Història dels Sistemes Socials i Polítics
Profesor N.S.M.B.
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 09/04/2015
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 TASCA 8: SEGLE XX. PRIMERA GUERRA MUNDIAL I WILLIAM JAMES 1. Quina és l’especificitat històrica de la Primera Guerra Mundial? Enumera i explica (500 paraules) (2 punts).
L’especificat històrica de la Primera Guerra Mundial i la seva rellevància a nivell global es pot resumir en set trets essencials.
En primer lloc, la 1GM va tenir un abast global, és a dir, va implicar les potències mundials que competien en aquell moment: Gran Bretanya, França, Rússia, ÀustriaHongria, Alemanya i Itàlia. Va ser la primera vegada a la història que totes estaven implicades i guerrejaven unes contra altres. A més a més, també s’hi van veure implicades les colònies i la resta de països europeus excepte Espanya, Escandinàvia, Països Baixos i Suïssa. Es va donar un alineament d’aquestes grans potències, formant, d’una banda, la Triple Entente (França, Gran Bretanya i Rússia) i d’altra banda l’Eix Central (Austria-Hongria, Alemanya i Itàlia).
Aquest abast global fa que es parli de la Primera Guerra Mundial com una guerra total, ja que històricament va ser el primer conflicte bèl·lic que va involucrar totes les societats dels països implicats (la majoria de la població masculina en edat de combatre va ser mobilitzada). Amb la Primera Guerra Mundial va canviar el reglament de la guerra: per primera vegada no es va respectar la distinció entre militars i civils, fet que va causar una mortalitat inusitada entre la població civil. Tampoc es van respectar els presoners i la força que s’imposava no era proporcional al greuge rebut.
La tercera de les característiques destacables va ser la seva llarga durada: tot i que les potències implicades estaven convençudes que la guerra es resoldria en poques setmanes o mesos (la propaganda deia que els soldats serien a casa per Nadal), la guerra va ser un conflicte bèl·lic que va durar pràcticament cinc anys per la incapacitat de les parts de fer esforços per arribar a pactes, compromisos o capitular.
Pel que fa a la seva difusió i propaganda, va ser la primera guerra amb informatius radiofònics diaris i amb oficines que es van crear per fer propaganda. De la mateixa manera, els mitjans (premsa, cinema) estaven controlats pels governs i això va provocar que no fossin estrictament fidels als horrors que la guerra provoca. Les elits intel·lectuals també van contribuir a fer propaganda a favor de la guerra: es van fer discursos patriòtics, es van signar manifestos a favor de la guerra, entre altres.
1 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 La Primera Guerra Mundial també es va caracteritza per l’impactant mortalitat que va tenir (un total de 10 milions de persones), molt superior a qualsevol altra guerra i l’efecte desestabilitzador i revolucionari: la 1GM va provocar la caiguda i desaparició de quatre imperis i les revolucions es van estendre entre els països implicats (Rússia, Alemanya i Àustria), el socialisme va entrar amb força a Rússia i d’aquí va passar a l’escenari mundial.
Finalment, la 1GM va tenir conseqüències militars i diplomàtiques molt rellevants per les èpoques que vindrien: d’una banda, els errors diplomàtics resultants del Tractat de Versalles van plantar la llavor de la Segona Guerra Mundial, ja que, per exemple, EEUU es va retirar del pacte i es van imposar unes condicions humiliants i inassolibles a Alemanya, de les que van treure rèdit els nazis durant la República de Weimar.
2. Quines causes econòmiques, geopolítiques i ideològiques haurien desencadenat la Primera Guerra Mundial? Enumera i explica (700 paraules) (3 punts).
Quines van ser les causes de la Primera Guerra Mundial és quelcom que ha estat discutit nombroses vegades i sobre les quals no hi ha un consens absolut. D’una banda, els revolucionaris russos van atribuir-ne la responsabilitat a l’imperialisme, ja que Lenin ja havia afirmat que l’imperialisme seria la fase superior del capitalisme. Els aliats van donar la culpa a Alemanya, com consta en la Pau de París i paral·lelament, durant la República de Weimar, hi va haver un debat intens sobre la qüestió de la responsabilitat que va ser atiat pel partit nazi contra els països aliats i contra els comunistes alemanys.
Pel que fa a les causes econòmiques, va ser l’imperialisme creixent de l’època el que va contribuir a la detonació del conflicte. Entre l'últim terç del segle XIX i la primera dècada del XX es va desenvolupar la Segona Revolució Industrial. Aquesta es va caracteritzar per una sèrie de canvis: noves fonts d'energia, nous sectors de la producció, noves formes d'organització del treball (taylorisme), la concentració de capitals al voltant de grans agrupacions de tendència monopolística (cartell, trust) i una creixent globalització de l'economia. Van sorgir noves potències industrials (EEUU i Japó) que es van unir a les ja existents (G. Bretanya, Alemanya, França). Alemanya va guanyar terreny econòmic a la Gran Bretanya pel caràcter més competitiu i modern de la seva indústria i es va erigir en la líder indiscutible de determinats sectors productius, com el siderúrgic i el químic. Aquesta expansió va causar moltes tensions entre les grans potències que rivalitzaven per l’hegemonia mundial.
2 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 Per entendre les causes geopolítiques i ideològiques de la Primera Guerra Mundial cal fer una mirada enrere gairebé fins el segle XVII. Alemanya i França ja tenien en aquella època un antagonisme històric. Amb la guerra franco-prussiana l’any 1871, en la qual va perdre França i es declara la III república, aquesta ha de pagar un enorme deute a Prússia. Es nomena canceller a Bismarck i Alemanya fa pactes amb Rússia a partir de la guerra de Crimea (anys 1853-1856). Durant aquesta guerra, les potències enfrontades són, Gran Bretanya, Rússia i França contra l’imperi otomà.
A partir dels sistemes Bismarck es comencen a planejar pactes secrets i Alemanya s’alia amb l’imperi austrohongarès amb l’objectiu de debilitar França. Amb el tractat de Dreikaisebund, es crea l’aliança dels 3 emperadors, amb la qual queden units Prússia, l’imperi austrohongarès i Rússia, i posteriorment, entre els anys 1882 i 1887 se substitueix Rússia per Itàlia, ja que l’aliança es trenca a finals de la dècada per la intervenció de Rússia a Turquia. Posteriorment s’afegeix a la triple aliança l’imperi otomà (Turquia). En virtut d’aquestes aliances, Alemanya estava obligada a recolzar Àustria- Hongria en cas de guerra contra Sèrbia; Rússia a Sèrbia; França a Rússia i Gran Bretanya a França. Amb la guerra de Bòsnia del 1908, l’imperi austrohongarès, aliat amb Alemanya, s’enfronten amb Rússia; el 1911 ho fan França i Gran Bretanya contra Alemanya i finalment, durant els conflictes dels Balcans (1912-1913) Itàlia i els Balcans s’enfronten a l’imperi otomà.
Aquest seguit de guerres i aliances desemboquen en dues grans aliances: el detonant va posar tota aquesta xarxa en funcionament quan Viena bombardeja Belgrad i es formen els dos blocs: d’una banda, la Triple Entente, formada per França, Gran Bretanya i Rússia (que ha de donar suport a Sèrbia), a la qual s’afegiran posteriorment Estats Units, Itàlia, Grècia i les colònies. D’altra banda, l’Eix central o potències de l’Eix, format per l’imperi austrohongarès, Alemanya i Itàlia (que canviarà de bàndol un cop iniciat el conflicte), als quals se’ls afegiran Japó, l’imperi otomà, Bulgària, Romania i les colònies. Cal afegir també que quan va iniciar la guerra, la majoria de la població estava imbuïda de sentiments patriòtics i militaristes, mentre que el pacifisme era un moviment marginal, és a dir, gran part de la societat tenia molt inculcat que la guerra era quelcom noble i digne i especialment, necessari si es donaven les circumstàncies adequades.
3 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 La guspira que encendrà el conflicte serà l'assassinat el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, Bòsnia, de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria, provocat per un jove serbi de 17 anys. Després de la declaració de guerra d'Àustria a Sèrbia el 28 de juliol, la majoria d'estats europeus es van veure implicats en la Primera Guerra Mundial.
3. Quines conseqüències polítiques té la Primera Guerra Mundial? (500 paraules) (2 punts).
A banda de l’elevada mortalitat i la crisi econòmica generalitzada, la guerra va tenir importants conseqüències polítiques: les tres més destacables són la creació dels catorze punts i la Societat de Nacions, el Tractat de Versalles i la caiguda dels quatre grans imperis europeus.
Els Catorze Punts són presentats al Congrés dels Estats Units el 8 de gener de 1918 pel president d’Estats Units, Woodrow Wilson i poden resumir-se en tres apartats bàsics: en primer lloc, el dret d’autodeterminació dels pobles, en segon lloc la diplomàcia oberta i transparent per evitar conspiracions i pactes secrets i finalment l’obertura econòmica mundial i establiment de la igualtat de condicions en el comerç. Pel que fa a la Societat de Nacions, es va dissenyar per ser una organització supranacional de garantia de pau internacional. La Societat va subsistir durant unes dècades, però va ser del tot ineficaç i inoperant, ja que es va inhibir en moments clau que van desencadenar la Segona Guerra Mundial. A més a més, el seu propulsor, Estats Units, va retirar-se quan el 1919 el senat va votar-hi en contra.
El Tractat de Versalles va imposar condicions duríssimes als vençuts i contemplava els següents punts: es va obligar a Alemanya a admetre ser l’única responsable de l’esclat de la guerra de 1914 i va ser declarada com “l’enemiga de la pau”, cosa que va suposar una humiliació terrible pels alemanys. Alemanya quedava, a més, vetada en els organismes internacionals. També exigia la democratització d’Alemanya i forçava l’abdicació del Kàiser Wilhelm II i posteriorment la constitució de la nova República de Weimar. A més a més, va dividir el país en dues meitats amb un corredor central que permetia l’accés al mar de Polònia i atorgava a Danzig l’estatut de ciutat independent.
Finalment, el Tractat va limitar l’exèrcit alemany a un efectiu de 100 000 soldats, se li va prohibir tenir flota naval i força aèria i se’ls va condemnar a pagar altíssimes indemnitzacions econòmiques pels costos de la guerra.
4 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 Finalment, van caure quatre imperis ancestrals, es va encendre la fama de la revolució socialista i el mapa d’Europa va adquirir noves línies divisòries (es passa de 18 a 26 Estats europeus): l’Imperi Otomà es va unir a les potències centrals, per tant, en perdre, va quedar dissolt i dividit. Es van definir nous límits territorials: Palestina, Síria, Aràbia Saudita i Iemen. A Alemanya el moviment obrer va forçar la caiguda del règim el 1918, cau el kàiser Wilhelm II i es proclama la República. Perden també els territoris d’Alsàcia i Lorena. Pel que fa a l’Imperi autro-hongarès, després de la derrota de 1918 i l’abdicació de l’emperador, es van proclamar les repúbliques independents d’Hongria i Àustria. També es va constituir Txecoslovàquia mitjançant la unió d’Eslovàquia i Rutenia. Finalment, a Rússia, la derrota militar, la fam i la Revolució de 1917 van forçar la marxa del tsar Nicolau II. Durant la Revolució d’octubre, els bolxevics van aconseguir el poder amb el cop d’Estat programat per Lenin i els seus seguidors. Seguidament es produeix la guerra civil (1918-1921) i es crea la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques).
4. Reconstrueix l’estratègia d’argumentació de William James a favor de la seva utopia socialista i pacifista. En què es concreta el seu “equivalent moral de la guerra”? (800 paraules) (3 punts).
William James és decididament un pacifista. Per tal de persuadir els bel·ligerants militaristes, James proposa seguir una estratègia nova i alternativa a la tradicional línia d’argumentació pacifista. A la introducció de la seva conferència “el equivalente moral de la guerra” ja afirma: “El equivalente moral de la guerra no deja de ser un alegato en favor de la paz, recomendando en cada momento, la sublimación del espíritu marcial.” En aquesta conferència, l’autor fa primerament un repàs històric sobre allò que ens ha pogut ensenyar la guerra i s’adona que en els relats èpics antics (Alexandre, Brutus, Paulus Emilius), el que hi predominen són les guerres de saqueig, la conquesta, l’amor per la glòria o fins i tot la simple guerra per la guerra. També senyala que les guerres són una expressió del patriotisme i l’imperialisme, que contribueixen a la cohesió social i a l’obediència del deure, i finalment a la renúncia de sí mateix pel deure col·lectiu.
Pel que fa a l’home modern, l’autor exposa que al ser suposadament “civilitzat”, manté una posició ambigua sobre la guerra. D’una banda, celebra els seus herois de guerra i enalteix les seves conquestes com la cosa més preuada i irrenunciable de la seva tradició.
5 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 Ara bé, també és obvi que cap (o la gran majoria) dels homes moderns no participarien en una guerra actualment, tot i tenir presents aquests motius; a més a més, s’ha demostrat que el comerç és una via mes eficient per aconseguir les altres motivacions de la guerra com ara el benefici, la conquesta o el saqueig. .
A continuació analitza el discurs militarista i els possibles arguments que podrien donar aquests a favor de la guerra. Un d’ells podria ser la “guerra per la pau”, que provoca una paradoxa, ja que llavors “pau” i “guerra” acaben significant el mateix. També es podria donar la “guerra per patriotisme”, però segons l’autor, el patriotisme no fa menester cap guerra per tal de reafirmar-se. Una altra modalitat és la “guerra i servei militar com formadors del caràcter”, és a dir, s’afirma la necessitat de la guerra per educar en les virtuts més ideals. Finalment, l’últim argument que poden donar és el de la “guerra com a necessitat biològica o sociològica”, però si la guerra és una necessitat biològica, vol dir que tots els éssers humans tenen set de sang, i aquest no és un fet evident.
A la meitat de la seva conferència, l’autor afirma que “Parece que el sentido común y la razón deberían encontrar un modo para alcanzar un acuerdo en todo conflicto de intereses honestos. Creo que nuestro deber es creer en la racionalidad internacional en la medida en que sea posible”. James considera que cal rebutjar la part més violenta i animal de la guerra però que en canvi hi ha certs aspectes que sí que s’han de conservar els aspectes més elevats del sentiment militarista. Diu James: “Nadie piensa que el patriotismo sea indigno; ni nadie niega que la guerra es el romance de la historia”.
L’autor afirma que “creo devotamente en el reinado último de la paz y en el advenimiento gradual de algún tipo de equilibrismo socialista”. James se situa en una postura antimilitarista, però afirma que no creu que aquesta disciplina hagi de ser permanent en un estat, a menys que aquest pugi preservar algun dels elements antics de la disciplina armada: la valentia, el desdeny per allò dèbil, la cessió de l’interès privat i l’obediència a les ordres.
L’autor està d’acord amb els partidaris de la guerra en un punt: les virtuts marcials, tot i que s’hagin aconseguit per mitjà de la guerra, són béns humans absoluts i permanents.
Tot i això, considera que “la función de la guerra nos ha atrapado hasta el momento; pero los intereses constructivos pueden parecernos un día no menos imperativos, e imponerse sobre el individuo una carga apenas más ligera”.
6 Tura Tremoleda Ruiz NIUB: 16454664 La proposta de James a favor de la seva utopia pacifista i socialista és allò que anomenarà “equivalent moral de la guerra”. L’equivalent moral de la guerra és una via de preservar les virtuts del caràcter marcial sense la immoralitat i la crueltat gratuïtes de la guerra. Aquest equivalent es concreta en una mena de servei social substitutori que seria el garant de les virtuts virils i disciplina que tant enyoren els militars. De la mateixa manera, gràcies a aquest sistema, es conservarien els valors que l’autor considera que s’han de preservar sense caure en la crueltat i despietat que suposen les guerres. Aquest exèrcit instruiria la joventut en aquestes virtuts marcials, tals com la tradició de servei, la devoció, la forma física, el sentit de l’esforç, la responsabilitat universal, etc.
Finalment, ja per concloure i acabant la seva conferència, James afirma que “el tipo de caràcter marcial puede produirse sin la guerra. El honor vigoroso y el desinterés abundan por todas partes. [...] todos nosotros deberíamos sentir cierto grado de él si fuéramos conscientes de nuestro trabajo como un servicio obligatorio al estado.” 7 ...