Tema 7 - L'edat en el Dret Civil (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret Civil I
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 15/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7 - L’EDAT EN EL DRET CIVIL 1) Edat i capacitat d’obrar -L’edat és el temps que existeix des del naixement d’una persona fins el punt de la vida d’aquella persona que es pren en consideració en aquell cas concret. La capacitat d’obrar d’una persona, si fóssim realistes, s’hauria d’anar valorant en cada moment per veure quin grau de maduresa té aquesta i quin grau de capacitat d’obrar li correspondria; però això és impossible a la pràctica, pel que el mecanisme que segueix l’ordenament jurídic és partir de l’edat de la persona com a criteri objectiu per veure si aquella persona té la capacitat de realitzar o no un acte, encara que hi ha alguns cops que l’ordenament també es fixa en la capacitat natural de la persona (és a dir, en una dada subjectiva).
Una qüestió important a assenyalar és que els menors no són incapacitats, sinó que tenen limitada la seva capacitat d’obrar. Podem distingir tres situacions en quant a la relació de l’edat i de la capacitat d’obrar de les persones: 1. La minoria d’edat: la capacitat de la persona serà limitada però no sempre en la mateixa mesura, ja que la capacitat pot variar segons l’edat del menor.
2. La majoria d’edat: s’adquireix als 18 anys i significa adquirir capacitat d’obrar plena.
3. L’emancipació: és una situació intermèdia entre ambdues. Es pot assolir a partir dels 16 anys per una sèrie de circumstàncies o per contraure matrimoni.
Per a computar l’edat de les persones se segueix el còmput civil, però tenint en compte que el dia del naixement es comptarà per sencer (és a dir, es compleix un any més jurídicament a partir de les 00:00:01 del dia del naixement). La resta (mesos, anys) segueixen la norma del còmput civil.
2) La majoria d’edat -La majoria d’edat es produeix de forma automàtica en complir 18 anys. No es necessita, per tant, cap declaració expressa ni tàcita al respecte. Des d’aquest moment, es pressuposa que aquesta persona ha assolit el grau de maduresa suficient per a tenir plena capacitat d’obrar. En pressuposar-se això, finalitza automàticament el sistema de 1 guarda que posseïa el menor: ja sigui la relació de guarda dels pares, ja sigui una Tutela.
En aconseguir aquesta capacitat d’obrar plena, aquesta persona podrà realitzar vàlidament qualsevol acte jurídic de no ser que siguin actes jurídics que necessitin una capacitat especial. Precisament per totes aquestes raons, qualsevol limitació a la capacitat d’obrar haurà de ser establerta per sentència judicial.
En algunes situacions, l’arribada a la majoria d’edat no implicarà l’assoliment de la plena capacitat d’obrar. Són els casos en què aquella persona ja es trobava incapacitada durant la seva minoria d’edat.
3) La minoria d’edat -El menor és una persona amb una edat inferior a 18 anys, que dependrà d’una altra o unes altres persones. Aquestes persones seran, en principi, els pares o tutors; que alhora tindran també la seva representació legal per a poder-lo protegir.
La situació de minoria d’edat no és obstacle per que el menor posseeixi drets, degut a que la limitació que té no es centra en la titularitat dels drets sinó en el seu exercici. Per això les persones que són els seus representats exercitaran aquests drets en el seu nom.
En general el menor, segons l’edat que tingui i a vegades també segons la seva maduresa, podrà realitzar els següents actes: A) Els relatius als drets de la personalitat excepte que les lleis estableixin una altra cosa.
B) Els referents als béns i serveis propis de la seva edat conforme als usos socials (ex.
Fer de cangur, classes de repàs...).
C) Altres actes que permeti la llei.
Per tota la resta d’actes jurídics, el menor precisarà de l’assistència dels seus pares o tutors, que són els seus representants legals i els que complementaran la seva capacitat d’obrar incompleta.
L’ordenament jurídic reconeix expressament una sèrie de drets als menors, que són els següents: A) El dret al lliure desenvolupament de la personalitat.
2 B) El dret a la no discriminació.
C) El dret a l’honor, intimitat i pròpia imatge.
D) El dret a la participació social i a constituir organitzacions infantils i juvenils.
E) El dret a la llibertat ideològica.
F) El dret a la llibertat d’expressió amb els seus límits corresponents.
G) El dret a ser escoltat/da.
H) El dret a la protecció de la salut.
I) El dret a rebre educació.
J) El dret a ser protegit/ida enfront qualsevol tipus de maltracte, crueltat, explotació, abús sexual i pràctiques anàlogues.
K) El dret a ser protegir enfront a l’ús d’estupefaents o substàncies anàlogues.
L) El dret a no ser objecte d’explotació econòmica o laboral.
M) El dret d’informació, en dues vessants diferents: rebre informació de manera adequada segons la seva maduresa i el dret de buscar i emprar aquesta informació amb els límits corresponents.
Per a saber quina és en cada moment la capacitat que correspon als menors s’han de distingir tres grans camps: A) El camp personal B) El camp familiar C) El camp patrimonial 3.1) El camp personal -Dins d’aquest camp personal, el menor podrà realitzar els següents actes: A) Ser emancipat a partir dels 16 anys.
3 B) Emetre declaracions i decidir a partir dels 14 anys sobre nacionalitat i veïnatge civil (Ex. Menor estranger que vulgui aconseguir la nacionalitat espanyola) C) Prestar consentiment per a l’internament i per a modificar-lo: en una clínica, un internat... sempre que es tingui una edat raonable.
D) Consentiment en l’àmbit de les intervencions quirúrgiques i en els tractaments mèdics, també segons la seva maduresa.
E) En els drets de la personalitat que s’exclouen de la representació legal dels pares o tutors també podrà decidir o com a mínim opinar.
F) L’exercici del dret d’associació i de pertinència a associacions infantils o juvenils.
3.2) El camp familiar -S’hi ha de distingir dues esferes distintes.
1. Família del menor: A) El menor té capacitat per contraure matrimoni a partir dels 16 anys, i a demanar dispensa per al mateix.
B) Pot reconèixer la seva filiació (és a dir, els seus propis fills) amb aprovació judicial i l’Audiència del Ministeri Fiscal.
C) El menor té potestat sobre els seus fills, però donada la seva edat i circumstàncies necessita de l’assistència dels seus propis pares o tutors. En cas de discussió important sobre com dur a terme la potestat d’aquests nens, decidirà el jutge.
D) El menor no pot ser tutor ni curador, ni tampoc adoptar.
2. Família de la qual depèn el menor, de la qual procedeix: A) El jutge ha d’escoltar als fills en els procediments de nul·litat, separació o divorci dels pares i també en cas de desacords reiterats entre les persones que tenen la seva guarda (titulars de la pàtria potestat o la tutela). També en casos de remoció del tutor (es canvia el tutor existent per no realitzar correctament les seves funcions. Serà així a partir dels 4 12 anys, però pot ser inclús abans quan es demostri que aquest menor té suficient coneixement.
B) Els pares i per analogia els tutors, en l’exercici de la seva potestat, hauran d’escoltar els menors en les decisions importants que els afectin.
C) També han de prestar el seu consentiment (els menors) per la seva adopció si tenen 12 anys o més, o per ser acollits en una família.
D) Tenen així mateix els menors legitimació per demanar ells mateixos la remoció del tutor.
3.3) El camp patrimonial -La regla general en aquest camp és que el menor no té plena capacitat d’obrar, i per aquesta raó és en el camp en què tindrà més limitacions per a realitzar actes jurídics amb eficàcia. Així i tot, l’ordenament li reconeix la possibilitat de realitzar alguns actes jurídics vàlids amb la intervenció del seu representant legal (pares o tutors). El menor efectivament podrà realitzar el següent: A) Celebrar alguns contractes: ja siguin de consum, de serveis o de transports (comprar un rellotge, regar el camp del veí o comprar un bitllet de transport); tot això d’acord amb els usos socials i amb el consentiment exprés o tàcit dels seus pares o tutors.
B) Pot atorgar capitulacions matrimonials amb el complement de capacitat necessària (pactar el règim econòmic que regirà el seu matrimoni).
C) A partir dels 16, té capacitat per atorgar testament notarial segons el Código Civil, i als 14 segons el Codi. Per a testament hològraf s’ha de ser major d’edat o menor emancipat.
D) Pot acceptar donacions sempre que no exigeixin res a canvi.
E) A partir dels 12 anys o menys si té suficient seny, ha de prestar el seu consentiment per a qualsevol acte que suposi una prestació personal.
5 F) Podrà treballar a partir dels 16 anys amb el consentiment dels seus representants legals.
Administració dels béns del menor -Per regla general, l’administració dels béns que formen el patrimoni del menor correspondrà als pares o tutors que per alguns actes d’especial importància requeriran autorització judicial, per exemple:  Vendre béns immobles del menor  Renunciar a donacions o herències que es facin al menor Tot i això, el menor té certes possibilitats en el camp de l’administració, pel que sí que podrà: A) Posar en coneixement de l’autoritat judicial l’administració que realitzen els titulars de la potestat perquè es prenguin les mesures necessàries per a protegir el seu patrimoni si no està conforme amb aquesta.
B) A partir dels 16 anys podrà administrar els béns que aconsegueixi mitjançant la seva feina.
C) A partir dels 16 anys, l’autorització judicial que han de tenir els pares o tutors per a realitzar els “actes d’especial importància” mencionats és substituïble pel consentiment del menor.
Els titular de la pàtria potestat o de la tutela del menor tenen la seva representació legal, i per tant substitueixen el menor en tots aquells actes jurídics que el menor no pot realitzar per sí mateix. Tot i així, aquests actes recauran en l’esfera del menor. Encara així, els representants legals no poden actuar en els següents casos: A) Els que afectin al dret de la personalitat del menor (canvi de sexe, de nom...).
B) Aquells que pot dur a terme per sí mateix d’acord amb la llei.
C) Quan existeixi conflicte d’interessos entre els seus representants i el menor, es nomenarà un Defensor Judicial.
6 D) No podran realitzar els actes relatius a exclusions fetes a pares o tutors. Ex. Si un jutge exclou de la representació/administració del menor els seus pares o tutors per alguna circumstància.
3.4) Responsabilitat del menor El fet que el menor no tingui plena capacitat d’obrar no vol dir que sigui irresponsable civilment, ja que el menor serà responsable d’aquells negocis jurídics que hagi realitzat vàlidament. Existeixen dos tipus de responsabilitat: 1. Responsabilitat contractual: el menor serà responsable de l’incompliment dels actes jurídics que hagi realitzat amb capacitat suficient. Si el menor va realitzar aquests actes sense capacitat suficient o sense el complement de capacitat dels seus representants, aquests actes seran anul·lables; i si es declara (a causa d’aquesta anul·labilitat) judicialment la nul·litat d’aquest acte, el menor estarà obligat a tornar el que va aconseguir amb aquest contracte i que el va enriquir.
2. Responsabilitat extracontractual: el menor es responsable dels danys ocasionats pels béns que formen el seu patrimoni, ja siguin animals o coses. Els pares i tutors respondran dels danys causats pels propis menors que estiguin sota la seva potestat. Aquesta responsabilitat es basa en l’anomenada culpa in vigilando i culpa in educando.
3.5) Emancipació del menor Emancipació legal o de dret -És una situació que habilita el menor per a regir la seva persona i béns casi com si fos un major d’edat, però tenint en compte que per a la realització de determinats actes necessitarà el complement de capacitat dels seus representants. Perquè un menor pugui ser emancipat ha d’haver complert els 16 anys.
Causes de l’emancipació: 1. Matrimoni del menor, si aquest té com a mínim 16 anys.
2. Concessió de qui en té la pàtria potestat o la tutela, sempre amb el consentiment del menor.
3. Resolució judicial a petició del menor 7 L’emancipació és irrevocable i ha de ser inscrita al Registre Civil.
L’efecte de l’emancipació és l’ampliació de la seva capacitat d’obrar, ja que podrà realitzar quasi tots els actes, amb excepció d’alguns en els que necessitarà el seu complement de capacitat. Aquest complement se l’hauran de concedir els pares, els curadors o el cònjuge. Els actes pels quals el necessitarà seran els de vendre béns immobles, establiments mercantils, drets de propietat intel·lectual o industrial, o béns d’extraordinari valor.
Els representants legals dels menors no emancipats necessitaran, per realitzar els mateixos actes, autorització judicial.
El menor tampoc podrà acceptar el càrrec d’administrador de qualsevol tipus de societat sense aquest complement de capacitat.
Els actes realitzats pel menor emancipat que s’hagin realitzat sense aquest complement de capacitat seran anul·lables en el termini de 4 anys, a instància de la persona o persones que l’haurien d’haver atorgat i sempre quan el menor ja hagi assolit la majoria d’edat.
Emancipació de fet Requisits: A) Tenir com a mínim 16 anys.
B) Tenir independència econòmica respecte de la pròpia família, sense ser necessari en canvi un domicili independent.
C) Consentiment exprés o tàcit dels pares o tutors. En cas de tractar-se dels pares, el consentiment ha de ser d’ambdós.
D) La potestat de pares i tutors no s’extingeix com passa en cas d’emancipació legal.
Precisament per aquesta raó, el consentiment que han donat els pares o tutors pot ser revocat, però en cap cas arbitràriament; ha d’existir una causa justificada. S’ha de tenir en compte que la oposició dels pares a un simple acte del fill no significa que se li estigui revocant l’emancipació. Com que no és una autèntica emancipació i no s’extingeixen la pàtria potestat ni la tutela, els menors en aquesta situació no podran realitzar cap dels 8 actes prohibits per l’emancipació legal sense complement de capacitat. Però a més si els pares justificadament revoquen aquest consentiment els menors es trobaran en la mateixa situació que els correspondria per la seva edat; és a dir, sotmesos a la pàtria potestat o a la tutela.
9 ...

Comprar Previsualizar