Preguntes examens (0)

Examen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 2º curso
Asignatura Sociologia Ambiental
Año del apunte 0
Páginas 4
Fecha de subida 14/06/2014
Descargas 3

Vista previa del texto

David Tavara: 5 preguntes de 5 línees para cada resposta 1. Recerca participativa Es tracta d’una recerca on la població estudiada intervé en les etapes del procés de la investigació.
El procés està integrat per cinc etapes.
Disseny de la investigació (s’identifica el problema conceptualitzant la definició); mostreig (selecció de les unitats d'estudi); recopilació de dades (elecció de mètodes d'investigació per al problema i unitats d'estudi); anàlisi de dades (mètodes d'anàlisi de dades i de interpretació); informe (redacció i publicació de l’informe) 2. Mostres per fer enquestes o grups de discussió Les enquestes són utilitzades per obtenir informació sobre la societat. Així doncs, han de reflectir l’estructura social o composició social d’una població, ja que és una mostra representativa de la població. Si esta ben feta podem fer extrapolació sobre el conjunt de la població. A més, existeix un marge d’error que varia en funció de la mida de la mostra. Com més persones enquestades tinguem, menys marge d’error obtindrem.
3. Dos models: POET i SEIC POET: es tracta d’una relació entre els límits biofísics d’una societat, la tecnologia i l’organització social. És un model que relaciona 4 diferents dimensions d’una societat P=poble, O=organització, E=recursos (medi ambient), T=tecnologia Quan augmenta la població, també l’organització, com el consum de recursos i millora la tecnologia SEIC: es tracta d’una relació entre 4 dimensions diferents Podem pensar que tots els sistemes socio-ambientals estan format per agents / individus el comportament i estructura del quals respon a 4 dimensions bàsiques: estructura social (S), recursos naturals i energia (E), sistemes de informació, símbols i coneixements (I), i canvi sistèmic (C) en el conjunt dels sistemes humans i biofísics resultat de l’ús d’informació i de recursos.
Com més informació (visió exterior), tenim més interesso (materials). Per tant, necessitem més recursos (bens) i per obtenir=ho necessitem una millor estructura. Tots aquests augments provoquen un augment de l’impacta ambiental 4. Teoria de les transicions Entenem per transició com un procés que implica canvi d’un sistema. Té quatre etapes: predesenvolupament, enlairament, acceleració i estabilització 5. Com millorar la capacitat d’adaptació de les comunitats davant el canvi climàtic No hi ha mai una sola solució a un problema ambiental, sinó moltes mesures entrelligades Les solucions tècniques, tot i ser importants, són del tot insuficients per mitigar i adaptar-se al canvi climàtic.
Cal abordar aspectes fonamentals com els estils de vida, les preferències individuals, el valors i ideals (‘role models’), així com els sistemes de comunicació, els processos d’integració de coneixement i de decisió política... i les seves conseqüències. Així doncs, l’única via factible és la deportar a terme una plena transformació social i individual que respecti, conservi i fomenti la diversitat, tant cultural com biològica, dels sistemes socio -ambientals dels quals depèn el nostre desenvolupament present i futur.
Luis Leuenchof: 2 preguntes d’un llistat 1. Una secció sobre sociologia general a. Que és la sociologia b. Enquestes: funcions i limitacions c. Grups de discussió: funcions i limitacions d. Desigualtats de gènere: com es manifesta i s’expliquen e. Desigualtats socials: com es manifesta i s’expliquen 2. Una secció sobre sociologia ambiental a. Que és la sociologia ambiental b. Determinisme geogràfic: que és i com el critiquem c. Implicacions ideològiques del reduccionisme biològic d. Quines són les variables per explicar les percepcions dels riscos ambientals e. Valoració del llibre Societat de risc f. Com han evolucionat les respostes socials davant els problemes ambientals g. Globalització h. Biotecnologia Desigualtats socials: com es manifesta En una societat els bens materials són els indicadors de la jerarquia social. L’estratificació descriu les desigualtats que existeixen entre grups dintre d’una societat Existeixen 4 tipus d’estratificacions socials diferents Esclavitud => és la forma extrema de desigualtat, on un individu és propietat d’un altre Casta => és el sistema de l’Índia. Es tracta d’un sistema on no hi ha possibilitat de canviar de casta.
Si neixes en una casta determinada (pobre, ric…) sempre estaràs en aquella casta Estaments => es tracta d’un sistema del feudalisme. Cada estrat té els seus drets i les seves obligacions. L’estament dominant era la noblesa Classe => són agrupaments de gran abast de persones que comparteixen, més o menys, el mateix nivell i els mateixos recursos, ingressos i bens. Les propietats i les riqueses són les bases de les diferències de classe Pertànyer a una classe o altra no és per imposició jurídica o religiosa. No existeixen restriccions formals de matrimoni entre persones de diferent classe social, així que una persona de classe alta es pot casar amb una de classe baixa.
La classe social de cada persona acostuma a ser adquirida i hereditària. Les circumstàncies socials, econòmiques i culturals de naixement tenen un gran pes per determinar el futur de cada persona. De totes maneres existeix la mobilitat ascendent o descendent tot i ser molt minoritària. Aquest tipus de moviment s’anomena mobilitat social Les classes socials d’avui en dia es basen en les diferències que existeixen entre els individus i en les desigualtats de possessió i control de recursos materials. Podem classificar aquestes classes en tres: Alta (burgesia), mitjana i baixa (proletariat).
Burgesia o classe alta. Aquesta és la classe social menys nombrosa, però és la que disposa de més bens i riqueses. A més, tenen la capacitat de transmetre les riqueses i els privilegis a la descendència.
Les persones integrants comparteixen interessos i ideologies, on es decanten per una ideologia conservadora Les possessions característiques d’aquesta classe són: cotxes privats, activitats determinades, bon equipament, grans espais residencial amb zones verdes i sense comerç… entre molts d’altres.
Classe mitjana. Aquesta classe la formen la majoria de les persones. Existeixen diferents professions com empleats de rang mitjà. Es tracta d’una classe que no està ben cohesionada internament degut a la diversitat ocupacional Classe baixa o obrera. És una classe on numèricament no ha augmentat com pensava Marx. Les persones integrants són treballadors de poca qualificació, on la majoria de treballs són manuals.
Aquesta classe també comparteixen una certa ideologia, on es decanten pel socialisme Les possessions característiques d’aquesta classe són: en comptes de cotxes, transport públic, habitatge en blocs de pisos altament densos, amb poques zones verdes i molt comerç, carrers molt transitats amb molta vida urbana i equipaments públics El sistema de classes implica la concentració de riqueses en mans de pocs.
També existeix una classe social encara més discriminada, la qual està integrada per persones marginades on tenen múltiples desavantatges. Es tracta de la infraclasse. Són persones que estan patint atur de llarga durada, indigents sense cases, vagabunds… Aquesta classe va intensament lligada a la pobresa.
Determinisme geogràfic: que és i com el critiquem Entenem per determinisme geogràfic com la influència que té el medi físic sobre l’home, és a dir, com ha tingut que adaptar-se l’home a les condicions climatològiques i territorials adverses. Així doncs, parlem d’un moldejament de l’home per part del medi físic. L’entorn modela l’home.
Aquesta teoria ha estat molt criticada per molts pensadors diferents i de diferents èpoques.
Han existit diferents pensadors que defensaven aquesta teoria, proposada per Hipòcrates..
Hipòcrates, tenia interès per descobrir les causes que provocaven la gran variabilitat cultural en el món.
Estava profundament interessat amb la relació medi ambient – societat. Va ser la primera persona en crear la primera teoria occidental socioambiental: “determinisme ambiental o geogràfic”. Intenta explicar les diferencies culturals en el món a partir del medi físic. L’autor considera que aquesta diversitat és deguda a la diversitat d’entorns. Cada entorn determina un tipus de cultura (temperament o personalitat) depenent de l’aire, l’aigua, el sol i l’alimentació.
La seva teoria, però, és simplista i vulgar. Tot i així no deixa de tenir raó en el fet que l’ambient influeix una cultura.
Un altre pensador important va ser Ibn Khaldoun, que deia que la cultura té una base geogràfica i que el clima explica el caràcter moral.
Montesquiu reafirma el determinisme geogràfic i escriu una obra L’esperit de les lleis on explica que el clima determina el caràcter i aquest determina l’estructura i l’organització del poble Alexandre von Humbolt, biòleg alemany, parla de l’adaptació de l’home en el medi. La manera de veure la sociologia ambiental comença a canviar amb les aportacions que realitza aquest pensador. Era un gran coneixedor pràctic del medi ambient a finals del segle XVIII principis del XIX. Considera que hi ha una reciprocitat entre l’entorn i la societat.. El medi ens determina com a persones però nosaltres també modifiquem el medi (l’explotem). Els pensadors anteriors no feien referència a aquest punt.
Elisé Reclus afirmava que l’home era capaç de modelar el medi per a bé o perjudicar-lo, segons les costums i la cultura. Té una idea similar de la sociologia ambiental que l’autor anterior (Alexandre von Humbolt) i considera que la manera com impactem en el medi depèn de la cultura i la situació social i econòmica de cada país.
Grans il·lustres com Helen Semple va dir que l’home és producte de la Terra. Utilitza el medi físic per explicar l’existència de l’home. L’àmbit geogràfic a determinat la figura de l’home, que està en procés d’adaptació. Si canviem l’entorn canviarem els éssers humans, ja que és un ser mal·leable segons les seves necessitats. Així doncs, en canviar l’entorn, canvien també les persones Per últim torbem a Vidal de la Blache que va criticar el determinisme geogràfic dient que “la natura dóna materials. Presenta propostes i restriccions, però no és més que un conseller”. Ha diferència dels altres pensadors, aquest dóna un paper al medi, però no li recau tot el pes principal en el caràcter d’una societat. Així doncs, va crear el possibilisme geogràfic, el qual deia que el medi condiciona però no és l’únic factor ...