Vells i Nous Conflictes Tema 3 i 4 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 4º curso
Asignatura OPTATIVA DE VELLS I NOUS CONFLICTES
Profesor V.G.
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 06/11/2017
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3. LES NOVES EINES: LES NOVES TECNOLOGIES 23/10/17 Quan parlem de noves tecnologies estem parlant d’internet, mòbils, ordinadors, etc. Cal dir que la nostra situació no és universal, no tot el món té les noves tecnologies.
Les noves tecnologies aportaran organització i major difusió, ja que serà més fàcil convocar vagues, concentracions, etc.
Exemple. FireChat  es va utilitzar a la revolució dels paraigües a Hong Kong, l’aplicació permet que tothom que tingui l’aplicació descarregada poden parlar entre ells sense tenir ret.
També cl dir que es pot controlar la xarxa sencera d’un país, sempre que la xarxa sigui controlada per un o poc servidors, si hi ha més servidors tot és més complicat.
Apareix la guerra per cyberattaks.
TEMA 4. LA GESTIÓ DEL CONFLICTE (I): LES NACIONS UNIDES 24/10/17 Les ONG poden existir o no, però al no ser governamentals no és necessària la seva existència. Les ONG existeixen perquè els Estats on estan volen que existeixin, per dur a terme una tasca que ells volen que facin.
El govern no té temps per encarregar-se d’un factor i s’utilitzen aquests organismes per cobrir-lo, però l’Estat és qui marca les pautes i els límits que han de tenir les organitzacions no governamentals.
Neix realment al segle XIX, però creix especialment a finals de la Segona Guerra Mundial.
Classificació segons la FINALITAT 1. UNIVERSAL  Nombre d’Estats membres. No hi ha cap ONG que inclogui tots els estats del món. A vegades engloben diversos països, però a dia d’avui no hi ha cap universal.
2. GLOBAL  Membres a nivell global. Ex. ONU (194 estats) 3. REGIONAL O TERRITORIAL  Per exemple Europa 4. MULTILATERAL  que hi ha més de dos membres que poden formar-la.
5. BILATERAL  només dos països laterals Classificació segons el PROPÒSIT 1. MULTIPROPÒSIT O GENERAL  El sistema de ONU toca diferents tipus de problemes o temes. També la Commonwealth, etc.
2. ESPECÍFIC  Ex. OMS (Organització Mundial de la Salut) Només s’encarrega d’una cosa en concret, salut en aquest cas.
3. PROMOCIONAL  Per promoure certs objectius 4. ASIGNACIÓ  Distribució de certs objectius 5. REGULADOR  Regular el funcionament de diferents activitats interestatals 6. CONSULTIU  Discussió de les decisions de diferents membres en temes fora de la organització.
Classificació segons el PODER 1. DEBAT  La pertinença no implica acceptar obligacions legals pel que fa al comportament extra-organitzatiu.
2. DESCENTRALITZAT  La pertinença implica acceptar certes obligacions legals pel que fa al comportament extra-organitzatiu, però correspon a cada membre declarar quan les circumstàncies activen aquestes obligacions.
3. DECISIÓ  Potenciat per imposar obligacions legals als membres pel comportament extra-organitzatiu. El punt 2 i 3 podrien anar perfectament units.
4. SUPRANACIONAL  Posseir el poder legal de posar obligacions legals directament sobre persones físiques i jurídiques dins dels estats membres.
S’ha de complir 3 condicions per ser un Organisme Internacional Governamental.
- Ha d’estar formada per comunitats polítiques independents - Regles que regulin aquestes regles - S’ha de tenir una estructura formal, ha de tenir adreça.
Fins al segle XIX no es pot parlar d’aquests organismes, així que sorgeix a partir de la revolució industrial i tecnològica, que fa augmentar el comerç internacional i la tecnologia de la revolució industrial als mitjans de transport que fan més fàcil aquests desplaçament, dit simplement, el món es fa més petit. El conflicte entre els països augmenta exponencialment.
L’estat nació comença a entendre que una interpretació estreta sobre que és la sobirania podia ser un impediment pel desenvolupament econòmic, ja que podia ser un fre pel comerç internacional. Un món organitzat, no volien un món on els estats governen lliurement sense cap regulació exterior podia ser un impediment per comerç.
Concert d’Europa  Els monarques es reunien per ajudar-se uns als altres.
Ex. 1823  Ferran VII té problemes amb els liberals i crida als monarques perquè l’ajuden i entra un gran exèrcit per ajudar-lo En aquest context neix la primera ONG que serà la CREU ROJA al 1863. Dunant Solffrino queda espanta sobre com va la batalla i que ningú ajuda als ferits. Ell el que vol és fer una organització que no tingui a veure amb els governs, però que vagi al camp de batalla per curar als ferits; els Estats ho accepten perquè simplement es queda a cuidar els equips i en cap moment es planteja si aquella lluita val la pena o no.
Aquest segle que ens porta cap a la Primera Guerra Mundial, el que ha sorgit de manera molt tímida és que hi ha problemes que ja no tenen resolució dins del marc de l’Estat, hi ha qüestions que han se sortir de l’Estat.
1914  És un món britànic (Primera potència mundial i colonial), ells volen l’equilibri de poder. L’agenda mundial es defineix des d’Europa.
La Primera Guerra Mundial arriba a unes magnitud mai abans pensades, desapareixen diferents Imperi (Rus, Austrohongarès, etc.). També neix un nou sistema alternatiu al que hi havia. Trasbalsa l’ordre mundial, a més canvia el mapa d’Europa.
Apareix la idea de que cal establir algun sistema de control sobre la violència internacional, això ho decidiran els 4 grans de Versalles: Itàlia, UK, França i USA (Woodrow Wilson).
Woodrow Wilson va ser el primer president en exercici que viatja a Europa i també la primera vegada que venia a prendre partit en una resolució de caire Europeu. Portarà a Versalles els 14 punts de Wilson (el punt XIV deia que s’havia de crear una organització mundial de caràcter global).
30/10/17 LA SOCIETAT DE NACIONS LA SOCIETAT DE NACIONS (League of Nations) que es va fer a Suïssa el 15 de novembre de 1920. Una lliga per resoldre els problemes mundials, no obstant, des del primer dia ja es va acceptar que no resoldrien grans conflictes, sinó que petits conflictes però amb importància si no s’arribaven a resoldre.
El primer que va ocupar el títol de president, era qui havia d’informar sobre tot allò que passava a la Societat de Nacions als britànics, no obstant això, el seu discurs deia que tota la gent que treballava havia de “perdre la nacionalitat” i lluitar pel conjunt; es a dir, feia el contrari del que predicava.
És una organització de seguretat col·lectiva, que no em de confondre amb una organització de defensa col·lectiva que seria si tens l’enemic fora. Mentre que en una organització de seguretat col·lectiva l’enemic està dins, s’ha de garantir la seguretat entre els membres.
Es fan un seguit d’articles del que ha de fer i complir la Societat de Nacions.: Article 10 al principi deia  “Els estats membres garantien la integritat territorial i la independència de tots els membres de la lliga”. Però al arribar a la impremta es va canviar el verb “garantir” pel verb “comprometre”.
Una de les coses que va quedar descartada va ser que aquesta organització tingués un exèrcit propi.
Articles 12 i 15  són els que parlen de la gestió de crisis. Hi havia el record de la guerra mundial (una cosa particular – mort de l’arxiduc acaba en guerra mundial); quan es produeix algun conflicte d’aquest tipus hi ha d’haver un període de refredament d‘uns 3 mesos, i s’enviaria una comissió a analitzar el que passava.
Article 8  Article que parla de desarmament. És un tema que ningú està disposat a complir-lo. Volien evitar la lluita per l’armament marítim que hi va haver a la I Guerra Mundial. Hi ha moltes divergències sobre com fer-ho.
- França proposa desarmar totalment a Alemanya - D’altres diuen que el que s’ha de prohibir són les fàbriques privades d’armament - Altres diuen que s’ha de suprimir el servei militar obligatori Conferencia de Washington 1922  es va decidir limitar les forces navals dels principals estats USA, UK, França, Itàlia i Japó (a l’època la força naval era la més important). Però és diu també que les dues forces navals més importants havien de ser USA i UK, després vindria Japó, i finalment Itàlia i França.
Articles 13 i 14  Fan referència a l’arbitratge. Ex. Després de la II Guerra Mundial es vol prohibir l’esvàstica a nivell global; però països asiàtics s’hi neguen ja que aquest símbol es troba a temples de fa molt segles enrere. Per tant, matisen on i com s’imposen les lleis que es tracten.
Articles 23  Afers econòmics i personals. Article anti-revolució soviètica.
Japó va demanar a Versalles que hi hagués una clàusula d’igualtat racial, ja que tot i que Japó va ajudar en la victòria a la I Guerra Mundial, encara els consideraven una raça inferior per sota de la dominació de la raça Europea. Això no s’accepta, però se’ls hi donen illes al pacífic que corresponien a Alemanya passen a les seves mans.
La Societat de Nacions tenia tres divisions principals que són: el Consell, l’Assemblea, i la Secretaria.
Va ser un organisme que va tenir una cura extrema en no voler tocar l’autonomia dels estats que no acceptaven cap poder per sobre d’ells; que imposés sancions i lleis.
Però hi ha problemes col·lectius que necessiten solucions col·lectives, i aquí si que entraria aquesta comissió.
La Societat de Nacions viu durant un ordre mundial molt dèbil i irregular.
Pacte de Kellog de Briand de 1928  Pacte pel qual declaraven que condemnaven tot tipus de guerra, el que significava que els exèrcits ja no es necessitaven, però aquest pacte els signen països enormement armats. És la idea del “flower power” d’un món sense lluites ni guerres, que era absurd i no s’acordava amb la realitat.
31/10/17 LA ONU Anys més tard comença la II Guerra Mundial, i és un fracàs de la Societat de Nacions, però no és estrictament un fracàs d’ells, sinó que el fracàs seria dels estats que la formen i la creen.
L’organització que segueix a la Societat de Nacions són les Nacions Unides, que també és un grup de defensa. L’estructura és la mateixa amb president, assemblea, etc.
Hi ha 5 membres permanents que es van auto-atorgar aquest poder; que són USA, UK, França, Xina i Rússia. Que són els 5 vencedors de la II Guerra Mundial i per això es van atorgar aquest dret de permanència. La Carta de la ONU té 111 punts.
La Societat de Nacions sorgeix a partir del tractat de Versalles, mentre que la ONU sorgeix la idea quan la guerra encara no ha acabat, i pensen que han de fer una organització per plantejar-se les coses i la Societat de Nacions no continua perquè creuen que va ser un fracàs i s’ha de crear una altra.
La seu d’aquest organisme a diferència de l’altra es troba a USA, és un gran canvi, s’ha d’entendre que la Europa post 1945 està en ruïnes, tan materials com polítiques i que la capital mundial ha canviat a USA igual que és la que agafa tot el poder, i la segona potència serà la URSS, ja no es parla d’Europa com a principal.
Setembre 1944  Conferència especifica que és la “Dumbarton Oaks”.
Es diu que la ONU es va crear abans d’acabar la guerra ja que USA i la URSS estaven encara al mateix bàndol, i veien venir que un cop acabada la guerra tornarien a les discrepàncies, per això és va fer a finals de la guerra i no desprès.
CASC BLAU DE LA ONU  no és un exèrcit de la ONU, sinó que són soldats de diferents estats membres que s’uneixen eventualment per fer missions de “pau” (només se’ls hi canvia el casc.
PEACEKEEPING  Manteniment de la pau /// PEACEMAKING  Imposar la pau Els Cascs Blaus de la ONU s’encarreguen principalment del Peacekeeping, ja que no haurien d’imposar res.
L’ONU decideix a quins llocs s’ha d’anar a fer un Peacekeeping i demana a quins estats volen formar part d’aquella situació. Han de ser soldats en actiu de països que no tenen cap interès en la zona, per tant jan de ser imparcials, no poden prendre partit, mai han d’utilitzar la força com amenaça. Han de frenar una crisis imminent, un conflicte, vigilar un conflicte com assegurar unes eleccions, etc.
R2P “Responsibility to Protect” Responsabilitat de protegir  Al 2001 Comissió internacional sobre.
Es fan càlculs sobre els drets dels ciutadans, si hi ha un país que no respecta aquests drets, la ONU hauria de protegir els ciutadans en quant a drets, tant pot ser per catàstrofes naturals, però també en crims contra la humanitat, neteja ètnica, genocidi.
Però aquí arriba la problemàtica sobre que és genocidi per exemple o que s’interpreta per això, hi ha un problema de presa de decisions; els desastres naturals són molt clars, però els altres es trobem amb problemàtiques, qui decideix que allò és un crim? Qui pren la decisió, com es pren, en quin context...? ...

Tags:
Comprar Previsualizar