Art de les civilitzacions antigues- Karnak (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Art de les civilitzacions antigues
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 14/05/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

art de les civilitzacions antigues- Karnak

Vista previa del texto

Karnak- Compren tres recintes, dos dedicats a la triada més importants de l’antic Egipte i un altre a Montu. Tebes estaria a la dreta. S’aprecien l’edifici i el solar que l’envolta, encara que no es conserven avui dia. S’aprecia fonamentalment la casa de la divinitat amb aquest solar i la presència del llac artificial. Si volguéssim descobrir a Karnak els trets que identifiquen un temple mistèric ens resultaria difícil ja que a Karnak està totalment desdibuixat a causa de les modificacions que van fer els diversos faraons. El faraó quan sortia de campanya militar era el deu Amon-Re qui el protegia. La renovació dels edificis justifica que a Karnak s’hagi perdut l’estructura de temple mistèric. Hi ha més d’un piló (només era necessari un). Això es deu a que els egipcis van trobar la manera de renovar els edificis constantment sense interferir en el dia a dia del temple. Com que això era complicat, es conciliava no molestar al déu i modificar el temple alhora gràcies a aquests pilons ja que situaven aquestes reformes el més allunyades possibles del santuari aplicant un mòdul que incorporant-lo al temple definia dos eixos de sortida del temple. Al temple de Jonsu es poden identificar els pilons, ja que son molt més amples que les parets normals. Aquest temple té 10 pilons.
A la festa de la vall els tebans es retrobaven amb els seus familiars morts que ara es trobaven a l’altra banda del riu Nil. Amb la festa de la vall, Amon-Re sortia de la vall per després tornar al temple. El déu visitava el temple que li estava dedicat també de Luxor, on no hi era permanentment i que només visitava un cop a l’any. Per tant la part sud del temple, on trobem 3 pilons, servia com a camí per a que el déu sortís del temple en la festa de la vall. Amb el temps aquest no va ser l’únic camí que va utilitzar, sinó que també va fer la sortida processional pel riu. El mòdul és un piló amb un pati annex que servia per anar incrementant la extensió del temple a distancia del lloc on viu la divinitat. La utilització del piló tenia una altra virtut i és que la superfície que ocupa el piló servia com a suport de grans programes iconogràfics, ja que normalment es representaven aquí els èxits militars del monarca. Per la gent del poble això servia per assabentar-se d’aquests èxits. Per tant, tenia una virtut publicitària alhora que servia per a demostrar gratitud a la divinitat. Aquest eix nord-sud l’inicia Habsedsut, per tant, és la patrona d’aquest piló.
La sala hipòstila és una versió petrificada del riu Nil. La nau central és més alta que les naus laterals entre les quals es van col·locar unes claraboies per on entrava una llum matisada. Aquest efecte l’hem perdut perquè han desaparegut les llindes de la sala hipòstila. A les naus laterals es representen els papirs que creixen a banda i banda del riu Nil, que seria la nau central. Aquesta sala es construeix a la dinastia XIX, amb Ramsès I i posteriorment es tornarà a construir amb format més reduït amb Ramsès II. La dinastia XIX és la dinastia en la qual els seus membres s’hauran de fer perdonar l’abandonament de la ortodòxia per el faraó Amenofis IV/Agenaton. Els membres de la XIX demostren als deus que han recuperat aquesta ortodòxia perduda. Hi ha un altre element que queda darrere del santuari que data de la dinastia XVIII. El temple de Jonsu és d’unes dimensions molt més petites que el temple d’Amon-Re. Tot i així el temple de Jonsu ja és colossal, per tant les dimensions del temple de Amon-Re són monumentals.
Trobem un relleu al piló que ens recorda a la paleta de Narmeer pel fet que el faraó està vencent a l’enemic. Aquest relleu té una particularitat, que és que els personatges estan de cara. Aquests temes els hem trobat també en dimensions més petites en les joies.
El temple de Luxor estava a la banda meridional de Tebes. Actualment la ciutat de Tebes s’anomena Luxor, per la proximitat del temple. Aquest és el temple d’estada temporal d’Amon-Re, que respon a les premisses d’un temple mistèric. Es va construir en un temps menor i no hi ha hagut modificacions en la seva estructura. El desplaçament a Karnak es feia a través de l’avinguda de les esfinx. Es coneixia com l’harem del déu Amon-Re. La relació amb aquest temple és simbòlic. Es va posar en qüestió el tema de que una dona pogués ser reina, ja que elles no podíem conduir l’exèrcit al triomf. Just en aquest moment en lloc de néixer nens al tron van néixer nenes, va ser en aquesta època quan va néixer Habsedsut, que en lloc d’admetre el que s’havia decidit ella va voler governar, però els seus anys de govern van ser uns anys que no es poden equiparar militarment als anteriors.
Aquestes nenes no convenien els interessos d’Egipte i els que van exercir com a faraons van ser els homes amb els quals es van casar, per tant apareixen com reines consorts, que van ser enterrades a la vall de les reines.
Això es va mantenir el període inicial de la dinastia XVIII i per legitimar aquesta situació i es va intentar encarrilar-la fent actuar el déu Amon i s’entenia que en lloc de concebre el pare, el déu Amon penetrava en el pare i aquest en la reina, i això es commemorava a Luxor (era simbòlic). Això teòricament estava destinat a dirigir una situació que es va perllongar durant generacions. Com que en teoria el que havia concebut a la reina era Amon, Hatshepsut va reivindicar que com que era filla d’Amon-Re, ell la va escollir com a reina i ningú no va tenir res a objectar.
Al mur perimetral del pati de Karnak es mostra la processó de la festa de la vall. Aquesta processó no es va deixar de celebrar mai, ni tan sols quan Egipte es va convertir al cristianisme. Quan aquesta cultura cristiana va ser consumida per la musulmana, aquí s’edificarà una mesquita i la processó té com a destí aquesta mesquita.
A l’edifici on ara es troba la mesquita, l’element més antic és un edifici que va quedar englobat dins del pati en època de la dinastia XVIII. Al mòdul s’afegeix per Ramsès II en un edifici que estava inacabat. Trobem una columnata que es relaciona amb l’època de Tutankamon i que representa un retorn a la ortodòxia.
Els temples funeraris de Ramsès II i Ramsès III tenen la mateixa estructura que els temples anteriors. El temple funerari és el lloc on el destinatari de les ofrenes és el faraó.
Aquests temples funeraris son iguals que el del déu Amon-Re perquè el déu visitava els temples funeraris dels faraons i els visitava temporalment. Com que el déu els visitava temporalment, es feia per cortesia a ell. Segons la tradició el rei no vivia a dins la ciutat, sinó a les afores. El temple funeraris d’Amenofis, el de Hatshepsut i els de Ramsès II i III.
Hatshepsut- Es troba a Deir el-Bahari i s’inspira en aquests temples. Hi havia una avinguda de les esfinxs que anava des del penya-segat fins al nivell del riu, que remataven a occident on hi havia dos porxos de contenció de la terrassa. La hierogàmia defineix la relació d’un déu amb un o un/a mortal. Hatshepsut pertanyia a aquesta classe. En la part superior de l’edifici hi havia la zona de culte. Hi ha una part que està excavada en la roca, que data dels últims temps en els que aquest temple va ser utilitzat. A finals de la història de l’antic Egipte aquest temple es va concebre com un temple d’Imhotep on anaven els egipcis malalts que es volien curar.
...