05.- Mètode Observacional (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Mètodes, Dissenys i Tècniques d'Investigació (MeDiTI)
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 43
Subido por

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25     Allò que caracteritza l’observació científica no és tant la capacitat de qui la fa sinó la manera com es planifica, executa i analitza.
Característiques de l’observació científica: o Ha de tenir objectius clars i ha d’estar planificada d’acord amb aquests objectius.
o Ha de ser sistemàtica i replicable  plantejar l’observació des d’un model: no tractarà de descriure tot sinó els comportaments relacionats amb el que estem estudiant.
o Ha de ser vàlida i fiable.
La contribució de l’observació a la metodologia d’investigació és doble: o com a tècnica  l’instrument d’avaluació de tipus observacional per avaluar una variable.
o com a mètode  disseny observacional per contestar preguntes d’investigació.
L’observació com a tècnica de recollida de dades: pot estar implicada en qualsevol tipus de disseny d’investigació.
MÈTODE OBSERVACIONAL: “Enfocament particular del mètode científic que consisteix en el registre sistemàtic i la quantificació del comportament tal com es produeix en situacions naturals o quasi-naturals, implicant pel seu assoliment el compliment d'una sèrie ordenada d'etapes, i materialitzant la seva finalitat en la resolució de problemes (de descripció, covariació, causació, seqüencialitat, etc.) plantejats sobre la conducta manifesta dels subjectes”.
El grau de control intern ha anat baixant des dels dissenys experimentals mentre que la representativitat ha anat augmentant  no hi ha cap metodologia perfecta.
Un estudi observacional ben fet ens ha donar una bona validesa ecològica.
Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 5.
Portell, M (2016) Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25    GRAU DE CONTROL EXTERN: o No sistematitzada: no està estructurada, no partim d’una precategorització.
No és replicable però pot tenir una funció per preparar una investigació científica.
Ex: observar la conducta Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques de joc dels nens sense tenir d’investigació: Tema 5. Portell, M (2016) cap idea prèvia.
o Sistematitzada: partim d’una pre-categorització de les coses que poden succeir. Ex: observem conducta de joc dels nens  observar les diferents etapes de conducta de joc dels nens (cooperatiu i paral·lel).
NIVELL DE PARTICIPACIÓ: o No participant: entre l’observador i el participant hi ha la màxima distancia possible per evitar biaixos (ex: expectativa).
o Participant: s’intenta integrar l’investigador en el grup.
o Participació / observació: persona molt propera al participant és la que fa la observació. Ex: pare observa al fill, mestre al alumne. Tenen més informació sobre el subjecte, però les expectatives influeixen.
o Auto-observació: l’investigador s’autoavalua.
NIVELL D’OBSERVABILITAT: o Indirecta: observem aspectes no perceptibles, que hem d’inferir a partir de la conducta. Ex: empatia.
o Directa: observem aspectes perceptibles. Ex: moviments musculars.
La metodologia observacional sempre intenta ser sistematitzada, no participant i directe.
1. Delimitació de la(es) conducta(es) i situació d’observació.
2. Recollida i optimització de dades  Optimització de dades: Aportar evidències de que els codis (dades) que hem aportat són de qualitat.
3. Anàlisi de dades.
4. Interpretació de les dades.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 A. REGISTRE NARRATIU: Modalitat de recollida de dades en la que l’observador enregistra tot allò que considera interessant usant el llenguatge natural per codificar el comportament.
Ex: Sara assenyala cap a la porta en sentir la veu de la seva germana. Com que jo també l’he sentida, la referència conjunta s'aconsegueix ràpidament i aquesta sembla ser prou per a satisfer-nos a ambdues. L’assenyalament es aquí utilitzat com un protodeclaratiu: Sara no està demanant que busqui la seva germana, o que faci alguna acció al nostre entorn físic; sembla únicament voler compartir el fet d’haver escoltat la veu de la seva germana.
B. SISTEMA DE CATEGORIES: Conjunt de categories que permeten registrar un determinat àmbit de la conducta i que compleixen la condició de ser Exhaustives i Mútuament Excloents (aquesta propietat s’acostuma a identificar amb l’acrònim EME):   Exhaustius: tots el tipus de conductes que poden succeir estan incloses.
Excloents: no poden succeir a la vegada.
Ex: joc d’un nen de 2-3 anys.
Categoria: 1) joc individual. 2) joc en paral·lel. 3) joc en grup.
Ex 2: conducta dels estudiants durant la classe. Categories: 1) escolten. 2) escriuen. 3) parlen  no són excloents ja que poden escoltar i escriure a la vegada.
Ex 3: comportaments pertorbadors Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 5.
dels estudiants a l’aula Portell, M (2016)   Variables de mostratge relatives a la planificació de la sessió: o Inici i final de les sessions. Ex: en quins moments i situacions observaré? Observo durant tot el pati? Els 5 primers minuts? o Selecció dels subjectes a observar. Ex: quins i quants nens observaré.
Variables de mostratge relatives al registre: o Registre continu: per gravacions.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 o Registre per interval: no es pot gravar. S’estableixen intervals: s’observa cada cert temps  cada 5 min, 10, 30... Ex: estudiar les conductes prosocials davant un indigent  no es pot gravar per motius ètics i drets d’imatge.
Hem de seleccionar els casos i els moments d’observació (tant dins de la sessió, com entre sessions).
Alguns exemples d’indicadors conductuals que es poden obtenir amb el registre observacional:         Ocurrència: si la conducta passa o no passa.
Freqüència: o Absoluta: quantes vegades passa.
o Relativa: de 10 vegades en passa 5 (%).
Taxa (relativa): relaciona durada amb freqüència.
Durada: o Absoluta: temps que dura la conducta.
o % de temps invertit.
o Durada mitjana.
Latència: temps que triga en aparèixer la conducta.
Intensitat  més subjectiu que els altres indicadors.
FIABILITAT: està relacionada amb la precisió del registre observacional  hi ha acord respecte al que registren diversos observadors? Biaixos de l’observador: o Erros mecànics de registre (codificació).
o Errors d’interpretació dels sistemes de categories: confoses o perquè estan mal definides. Ex: silenci en un discurs  per què ha perdut el fil del que està dient o recurs atencional? o Errors biopsicosocials: ex: jove observat per joves vs jove observat per adults  l’anàlisi dels joves serà més precís.
o Expectatives.
Validesa: esta relacionada amb el significat del registre observacional  allò que observem és el que pretenem estudiar? o Reactivitat: formes especials de comportar-se l’observat (es comporta de forma diferent pel fet de ser observat). És el principal problema de l’observador.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 TAULA DE CONTINGÈNCIA: quan 2 observadors estan estudiant independentment la mateixa variable, la diagonal de la taula mostra les vegades que concorden respecte el total d’observacions que hi hagi  així s’estudia la qualitat d’un estudi observacional: valorant el grau de concordança entre els registres.
Per classificar-los fem servir 3 criteris:    Segons quantes persones intervenen en la investigació: o Idiogràfic: només s’observa una unitat  unitat no té perquè ser una sola persona.
Ex: estudiar una família.
o Nomotètic: s’observa un col·lectiu. Ex: estudiar diverses famílies.
Com es tracta el temps: Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: o Puntual: única sessió Tema 5. Portell, M (2016) d’observació.
o Seguiment: quan hi ha varies sessions.
Quantes dimensions (aspectes, variables) estudio: o Unidimensional: una dimensió. Ex: conducta de joc.
o Multidimensional: diverses dimensions. Ex: conducta de joc i expressió facial.
...