TEMA 7 i 8 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a la Sociologia
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a la Sociologia INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA TEMA 7 i 8. EL CANVI SOCIAL Bona part de la Sociologia contemporània s’ocupa del canvi social. Les societats modernes són societats canviants per definició: societat moderna i canvis socials són casi sinònims. Per tant, el canvi social, com a estudi bàsic de la Sociologia, neix amb la modernitat.
Què és el canvi social? “Canvi social” no significa que qualsevol cosa canviï. De fet. gairebé totes les societats canvien pel sol fet d’existir. Canvi social significa “modificació de les estructures bàsiques de la societat”. Recordem que l’estructura és l’element que dóna estabilitat a una societat. Per tant parlem de canvi social quan es dóna una modificació en les pautes de conducta permanents que donen cohesió a una societat, que es repeteixen en el temps i que canvien lentament (més paulatinament que altres elements socials).
Giddens exposava que és la “modificació de les institucions fonamentals durant un període donat”. És a dir, és el canvi que afecta a l’estructura i a les institucions bàsiques de la societat, però no vol dir que canviïn constantment, sinó durant un període concret. E.g.: canvi en l’estructura de partits d’Espanya Teories sobre el canvi social Trobem dues grans teories MATERIALISME HISTÒRIC.
sobre el canvi social: l’EVOLUCIONISME i el  Evolucionisme Un dels autors més importants d’aquest corrent sociològic és Spencer. Spencer és un sociòleg proper a la biologia evolucionista i, de fet, fou coetani i va rebre la influència de Darwin. Spencer pensava que la sociologia havia d’emmirallar-se amb la biologia ( símil biològic), perquè les dos tracten éssers vius que evolucionen.
Com entenia l’evolució aquest autor? Doncs bé, considerava que la idea de progrés és la idea de que no només les societats canvien al llarg del temps, sinó que ho fan de manera positiva, és a dir, cap a una millora constant (de pitjor a millor).
És una idea moderna, ja que els clàssic més aviat temien el futur. Surt amb el Renaixement i la Il·lustració, que pensava que la història sempre donava un pas cap a una millora constant i, per tant, el futur seria millor que el present i el passat.
I com contemplava el progrés? Per a Spencer el progrés implica un increment constant de complexitat i diferenciació  Una societat, conforme evoluciona en el temps, cada cop crea noves institucions i divisions en el seu interior (es va subdividint en noves funcions i pràctiques), cosa que la fa ser més complexa i 1 Introducció a la Sociologia alhora més diferenciada. Així doncs, quan una societat progressa es passa d’una societat senzilla a una altra de més complexa.
Però, què té de bo passar d’una societat senzilla a una de complexa? La complexitat i la diferència fa que els éssers humans siguin més resistents i adaptables en el medi ambient, de manera que a la llarga tinguin una major capacitat de supervivència.
E.g.: un ecosistema senzill format només per un bosc de pins, és molt fràgil a l’estiu i fàcilment de cremar; en canvi, un ecosistema complex com una selva amazònica és més resistent, perquè hi trobem una gran diversitat d’espècies que conformen un entorn més complex i tot això fa que sigui més resistent i pugui sobreviure millor.
De fet, les societats més simples són les que han anat desapareixent: societats primitives i fràgils, que s’han mantingut en un ambient estable però no s’han pogut adaptar als canvis i aquests els afecta negativament). La societat actual que ha perdurat és aquella que ha sabut sobreviure a les guerres i conflictes, aquella més diversa i complexa.
Dins de l’evolucionisme trobem models unilineals i multilineals o plurilineals d’evolució, és a dir, diferents maneres de representar l’evolució.
1. Model unilineal  Defensa que la societat en el seu conjunt evoluciona passant per períodes diferents i successius i, per tant, tota societat segueix la mateixa evolució. És a dir, el món és igual però hi ha societats més endarrerides que al final acabaran arribant al mateix lloc que les societats avançades.
E.g. la llei dels tres estadis de Comte  una etapa ve necessàriament darrera de l’altra i cap societat podia arribar a la societat racionals saltant-se cap etapa.
Aquest model cau en l’eurocentrisme  pensa qualsevol evolució en el món basant-se en un sistema evolutiu succeït en el món occidental o europeu.
2. Model multilineal o plurilineal  Admet la possibilitat que 1 2 les societats evolucionen de manera diferent per anar a parar alhora en moments diferents. És a dir, el món és plural i hi ha diferents línies d’evolució.
2 Introducció a la Sociologia  Materialisme històric El materialismes històric difereix de les teories evolucionistes clàssiques ja que no explica els canvis segons la complexitat i la diferenciació, sinó que l’explica segons el desenvolupament de les forces productes i segons la lluitat de classes. Tot i això, també té una visió progressista de la història, que avançar de pitjor a millor.
Des del punt de vista de Marx i Engels el que explica l’evolució són: - El paper dels avenços tecnològics (constant que apareix al llarg de la història, des de la primera eina de l’ésser humà fins als últims avenços tecnològics) aplicats a les forces productives, que fan que aquestes es desenvolupin.
L’espècie creix en nombre i alhora ho fan les forces productives, però no només en quantitat sinó també en qualitat.
I el desenvolupament de les forces productives alhora modifica les relacions de producció (Marx).
- Junt al desenvolupament de les forces productives, Marx també va assenyalar el paper de la lluita de classes. És a dir, el desenvolupament de les forces productives provoca una lluita de classes que aconsegueix fer progressar la societat: les societats generen classes i el conflicte entre aquestes explica el canvi social i l’evolució de la humanitat.
Tant l’evolucionisme com el materialisme històric són teories monocausals, perquè només atenen a una part dels diferents factors que intervenen en el canvi social. És a dir, expliquen el canvi social a partir d’un o dos factors (evolucionisme  complexitat + diferenciació; materialisme històric  desenvolupament de forces productives + lluita de classes).
Però altres autors han anat apuntat més factors de canvi social:  El factor demogràfic (des de Durkheim a avui dia)  El progrés tecnològic (Marx), però també té en compte l’evolució demogràfica, dels transports...
 Els valors culturals (Weber, Parsons, Inglehart)  la societat evoluciona a través d‘un canvi de valors. Weber, per exemple, també té en compte l’economia o la lluita de classes.
 El conflicte Per tant, veiem que hi ha diferents factors de canvi social i no s’ha d’explicar només a través d’un, atès que és un fenomen complex. De fet, molts autors combinen diferents factors.
3 Introducció a la Sociologia El conflicte com a factor de canvi Sovint el conflicte entre grups s’ha entès com un dels principals factors de canvi:  El conflicte entre classes  no només ens hem de cenyir al conflicte de classes (com apuntava Marx) –tot i que ha estat molt important- sinó que existeixen d’altres tipus de conflictes.
 Conflicte generacional  Aquest va influenciar molt en els canvis que es van produir a finals dels anys 60 quan, com a resultat de la revolta juvenil dels anys 60, va canviar la visió de món i va aparèixer la joventut. Abans la gent passava de ser una criatura a un adult, però quan a Occident trobem la capacitat de mantenir a joves que no treballen sinó que estudien, apareix la joventut. Això va canviar la manera de pensar d’Occident.
 Conflicte de gènere  És un dels factors de canvi social més importants que trobem al llarg del segle XX i encara avui en dia. A més, també és un dels més visibles.
 Els nous moviments socials  Realitat diversa i molt estudiada actualment.
Avui en dia cal afegir-hi dos factors més:  El procés de globalització  Aquest factor ja era exposat en certa manera per Marx i Engels, per això molts autors parlen avui en dia de la reglobalització. De totes maneres, és un factor dominant actualment.
 Els factors ecològics i mediambientals  es pot ubicar més en la biologia però també té repercussions en la sociologia.
Els moviments socials Els moviments socials es poden definir de diferents maneres:  L’esforç col·lectiu per a resistir a determinats canvis o per a promoure'n d’altres. És a dir, el moviment social sempre remet a una col·lectivitat que persegueix un objectiu: assolir un canvi social o resistir i intentar evita’ls (vaga del 3+2  evitar un canvi; moviments antiglobalització).
Hem de tenir present que no tot canvi social és necessàriament bo.
 Els moviments socials poden anar més enllà i no només intentar afavorir o aturar canvis, sinó convertir-se en empreses col·lectives per a establir un nou ordre de vida.
 A més, també poden entendre’s com l’intent col·lectiu de produir canvis en les institucions socials, normes, significats i relacions socials.
Més enllà dels canvis legislatius i en les polítiques públiques, els moviments socials: - Ofereixen nous marcs d’interpretació dels problemes socials i polítics. E.g.: gràcies al feminisme veiem les relacions entre homes i dones de manera diferent.
- Modifiquen l’agenda política, ja que posen sobre la taula noves demandes i problemes de la societat. Això no significa que abans no existissin, sinó que segurament no es consideraven com a problemes. E.g. atur juvenil  és un 4 Introducció a la Sociologia problema actual en l’agenda política perquè hi ha una pressió al darrera que abans no existia.
- Generen missatges simbòlics que afecten a l’imaginari col·lectiu  els moviments socials acaben afectant al conjunt d’idees que dominen en una societat.
Encara que els moviments socials no assoleixin els seus objectius explícits, els moviments socials acaben provocant canvis. És a dir, els MS també aconsegueixen objectius que en un principi no es plantejaven. E.g.: no es va aconseguir aturar el pla Bolonya però aquell any els preus no van pujar; moviment sobiranista o independentista de Catalunya...
De fet, molt cops els canvis aconseguits estan per sota de les expectatives dels qui participen en el MS.
Podem situar l’origen dels MS contemporanis en els conflictes de classe que es produeixen a Europa des de la revolució industrial: el moviment obrer i camperol; els moviments sufragistes (primers moviments feministes).
Però els nous moviments socials són més aviat moviments postindustrials: feminisme, ecologisme, pacifisme, veïnal i ciutadà, juvenil...
Un altre moviment social nou important és l’altermundisme, moviment que intenta frenar i canviar la globalització. Aquest moviment és considerat un moviment de moviments ja que inclou molts d’altres en el seu interior.
Altres moviments socials actuals que trobem: - Ciutadà i veïnal  molt actiu durant la Transició - De les ocupacions  moviment okupa - L’habitatge digne  connectaria amb la PAH - Afectats per la hipoteca  “ - Pel drets dels immigrants  protagonitzat tant per propis immigrants com per autòctons que simpatitzen amb ells.
- Gai, lesbià, transsexual...  d’orientació sexual - 15-M  moviments dels indignats, d’origen espanyol i que s’ha projectat a escala internacional (ocupació de les places i lloc públics, per exemple).
- Pel dret a decidir  sobiranista o independentista. També s’ha produït molt en el nostre país i s’ha potenciat més enllà. Fins ara ha estat un dels moviments socials més importants a Europa des que va acabar la II GM.
Molts d’aquest moviments tenen una projecció política (15-M, PAH) ja que poden estar dins de noves forces polítiques, per exemple. És difícil entendre la política en el món contemporani si no ens fixem amb els moviments socials. De fet, són una temàtica que està sent molt estudiada per poder arribar a entendre el canvi social.
5 Introducció a la Sociologia Dels moviments socials en podem estudiar:  les seves idees, propostes i formes d'acció;  els contextos polítics, socials i culturals en els que apareixen i es desenvolupen (per què sorgeix un moviment en un moment donat i no en un altre);  els factors que propicien el seu sorgiment i condicionen la seva dinàmica històrica;  els seus impactes i conseqüències (no sempre s’aconsegueix allò que es proposen però sí d’altres);  els debats i les controvèrsies que es produeixen entre els diferents corrents d'opinió presents en els moviments socials (són realitats vives);  els processos de construcció de les identitats col·lectives (e.g.: sóc independentista  faig referència a una identitat col·lectiva generada a partir d’un moviment social);  les característiques dels activistes i de les xarxes d'organitzacions;  la seva base social i extensió geogràfica;  les ideologies, idees i filosofies relacionades amb els moviments socials  es generen molts cops idees filosòfics, com són rebudes i transmeses a partir del moviment social.
Qualsevol perspectiva de canvi social -sigui impulsada des dels MS o des d’altres espais com les institucions polítiques- avui s’ha d’enfrontar amb: – Una qüestió clàssica: construir una societat més justa i més lliure, més fraternal i igualitària.
– Dues qüestions noves: • La existència d’una societat mundial (global).
• Els límits al creixement: la idea de progrés en un principi era il·limitada en mols aspectes (Spencer), però des de fa un cert temps som conscients de que el creixement té uns límits.
La societat mundial Avui ja no és possible estudiar el món occidental separadament de la resta del món, ni el primer món separadament del tercer, ni viceversa. El món s’ha tornat en un tot: si una cosa succeeix en una punta de món acaba repercutint en l’altra.
De fet, si a començament del S. XX la majoria de la humanitat encara vivia en àmbits locals i amb una consciència molt limitada de l’existència d’un món més ampli, avui gairebé tothom des d’arreu del món sap del que passa, o viu els efectes del que passa, a la resta del món.
Les societats de la Terra també s’han fet molt més interdependents que abans. Abans de la revolució industrial la naturalesa dominava la vida, i avui en dia és al revés: hi ha pocs processos naturals que no es vegin afectats per l’activitat humana.
6 Introducció a la Sociologia Però avui en dia tampoc no només ens enfrontem a problemes derivats de la natura, sinó que també a nous perills per la nostra seguretat derivats de la nostra pròpia activitat.
- Beck, Ulrich, La Sociedad del riesgo: hacia una nueva modernidad, Barcelona Paidós 1998 Els límits al creixement Els límits al creixement s’evidencien a partir de començaments dels anys 70, en que ja es va posar en evidència la problemàtica dels límits al creixement a través dels informes del Club de Roma: - Donella H. Meadows ... [et al.], Los Límites del crecimiento: informe al Club de Roma, México, Fondo de Cultura Económica, 1972.
Avui en dia sabem que l’estàndard de consum dels països industrialitzats no sembla generalitzable al conjunt de la humanitat (no hi ha justícia social). De fet, el consum excessiu constitueix un problema ambiental només comparable amb el causat per l’augment de la població.
- Cada vegada som més gent al planeta Terra, - I tothom aspira a un nivell de vida semblant al d’Occident que no és possible per a la sostenibilitat del Món.
Exemple: Existeix una correlació clarament positiva entre desenvolupament i emissions de CO2. Els països en vies de desenvolupament, emeten menys d'una tona de CO 2 per persona i any. La mitjana mundial és de 4,5 tones per persona. Espanya genera el 1,1% de les emissions globals, amb una mitjana de 7,6 tones de CO2 per persona.
A les emissions de CO2 i el corresponent escalfament global cal afegir-hi: o Canvi climàtic (com a conseqüència de les emissions de CO2) o El problema energètic (fi del petroli...).
o Manca de matèries primeres (inclosa l’aigua potable, que en molts casos és causa de conflictes bèl·lics).
o Contaminació i residus (inclosos els radioactius)  com més consum, més deixalles. Això té efectes nocius durant molts anys.
o Desforestació i desertització.
o Sobrepoblació.
o Pèrdua de biodiversitat.
L’excés de consum és un problema, però el contrari del consum excessiu, és a dir, la pobresa, tampoc és la solució. La pobresa també és altament destructora: la destrucció de selves tropicals per camperols afamats, l’augment de les pastures a l’Àfrica, desertització...
7 Introducció a la Sociologia Ecologia i creixement Per tant, la destrucció ecològica es produeix quan la gent té massa o quan té massa poc. El problema és saber quant es té suficient.
Si cal abandonar l’objectiu d’un creixement econòmic indefinit (present a les idees inicials de canvi social), caldran noves institucions, nous valors socials i noves formes de vida compatibles amb la natura. Això, sovint s’ha anomenat coma creixement sostenible.
D’aquesta manera, cada vegada hi ha més autors que defensen que menys és millor, si és més just.
En resum, necessitem una economia que posi la vida i la supervivència de la humanitat al centre. Per altra banda, també és necessari democratitzar la democràcia, és a dir, millorar els sistemes democràtics actuals.
8 ...