Tema 3 [CAT] - Sauròpsids vs. Sinàpsids (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de vertebrats terrestres
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

BIOLOGIA I DIVERSITAT DE VERTEBRATS TERRESTRES 4t BIOLOGIA Tema 3: Sauròpsids vs. Sinàpsids Situació històrica La divergència entre sauròpsids i sinàpsids es dóna en el Pennsilvanià, un dels períodes del Carbonífer. En aquest període Gondwana es desplaça cap al nord i la tendència dels diferents continents és d’apropar-se. Hi ha 2 oceans: Panthalassa i Paleotethys.
En quant al clima, hi ha un descens general de les temperatures, el qual genera glaceres a Gondwana i una major diferència de temperatures a diferents latituds.
Reptiliomorpha (filogènia) Sinapomorfies dels Reptiliomorpha  Vèrtebres amb el pleurocentre semblant a l’intercentre o amb el primer dominant.
Batrachosauria Sinapomorfies   Intercentre reduït.
Dents superiors amb forma canina.
Cotylosauria Sinapomorfies    Mínim de 2 vèrtebres sacres.
Urpes robustes als peus.
Relació atles-axis més derivada (millor mobilitat del cap).
Amniota Sinapomorfies    Còndils occipitals hemisfèrics ben ossificats.
Os frontal contacta amb l’òrbita.
Presència d’àmnios (membrana interna en l’ou que manté l’embrió en medi líquid).
*Ous d’amniotes: Tenen 4 membranes extraembrionàries: Amnios (interna), Corion (externa, funció respiratòria), Alantoides (secreció i respiració), Sac vitel·lí (alimentació).
*Fenestres cranials: Han evolucionat de manera distinta en Sinàpsids i Sauròpsids, tot i això hi ha diverses hipòtesis sobre els passos evolutius dels grups derivats.
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE VERTEBRATS TERRESTRES 4t BIOLOGIA Tendències evolutives de sauròpsids i sinàpsids Disposició de les extremitats    Sprawling: Posició lateral de les potes, moviment amb arrossegament.
Semi-erecte Erecte (parasagital): Permet estalviar energia al no haver d’aixecar el cos abans de moure’s (està sempre aixecat).
Locomoció En els grups amb locomoció de sprawling les extremitats es mouen contralateralment i el cos en ondulació. Això provoca que en cada pas un pulmó es contrau i l’altre s’estén, de manera que l’aire passa d’un a l’altre però no de fora a dins o a l’inrevés.
Evolutivament s’ha tendit cap a una locomoció parasagital, en la que el cos es doblega antero-posteriorment, comprimint i expandint els dos pulmons alhora (l’aire entra i surt). Les costelles posteriors es redueixen per permetre la contracció de la columna.
*En el cas dels arcosaures també s’ha recorregut al bipedisme per solucionar els problemes amb la respiració.
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE VERTEBRATS TERRESTRES 4t BIOLOGIA Diafragma En sinàpsids apareix la membrana pleuroperitoneal, que s’uneix al septe transvers i es muscularitza. D’aquesta manera es formen 3 cavitats corporals: pericàrdica, pleural i peritoneal.
En la locomoció el diafragma es mou sincronitzat amb la contracció del cos. En la fase de contracció es relaxa, augmentant la pressió pulmonar i desplaçant les vísceres cap a la cavitat toràcica. En aquests moviments musculars també intervenen els músculs intercostals.
*Respiració en cocodrilians En els cocodrilians trobem un caràcter primitiu, associat a l’scrambling, la gastràlia.
Aquesta es composa d’elements dèrmics ventrals endurits, fixats al múscul recte abdominal, que protegeixen les vísceres i eviten el col·lapse dels pulmons per una contracció excessiva.
En la inspiració intervenen el múscul diafragmàtic (mou el fetge enrere), l’isquiopúbic (desplaça el pubis) i els intercostals. En la espiració intervenen el múscul recte abdominal i el transvers abdominal. Aquest mode de respiració s’anomena cuirassal.
*Respiració en ocells Els ocells tenen un sistema de respiració molt especialitzat per al vol. Per això tenen un estèrnum molt gran amb una quilla. En la Inspiració l’estèrnum es desplaça endavant i la part posterior de la columna enrere (múscul dorsal llarg). En la espiració intervenen els músculs suprapúbic i infrapúbic realitzant el moviment contrari.
Ventilació pulmonar Evolutivament es tendeix a una divisió interna dels pulmons, que augmenta la superfície respiratòria. En sinàpsids aquests es troben altament ramificats i amb alvèols cecs (flux bidireccional). En els Lepidosaures hi ha pulmons flaveolars on evolutivament han anat augmentant les divisions.
Ventilació en ocells Els ocells tenen uns pulmons flaveolars anomenats parabronquis, que presenten l’avantatge de tenir una ventilació unidireccional en la que hi ha una oxigenació constant (necessària pels costs energètics del vol). Una estructura necessària per a aquest tipus de ventilació són els sacs aeris, que fan els moviments de contracció i expansió per moure l’aire. Són estructures no vascularitzades que es prolonguen dins els ossos i podem distingir funcionalment els anteriors (5) i els posteriors (4).
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE VERTEBRATS TERRESTRES 4t BIOLOGIA Estructura del cor El cor ha anat evolucionant cap a una estructura potent que permeti una locomoció sostinguda.
Aquest ha de presentar un septe ventricular ja que la sang en el sistema pulmonar ha de ser enviada a una pressió més baixa que la del sistema perifèric.
En lepidosaures i quelonis, que tenen un cor amb un sinus venós, 2 aurícules i un ventricle no completament septat (amb el septe associat a una cresta muscular), la sang es distribueix en la contracció gràcies al tancament de les aurícules per la vàlvula atriventricular i al moviment del septe que separa temporalment el ventricle en dues cambres.
En crocodilians Trobem ja els 2 ventricles separats i 3 troncs arterials (pulmonar, sistèmic dret i sistèmic esquerre). En el foramen de Panizza hi trobem una vàlvula que pot regular si tota la sang del ventricle dret va a l’arc pulmonar o si part d’aquesta es distribueix cap a l’arc sistèmic dret (quan estan submergits).
En ocells el cor està totalment septat, el sinus venós es redueix i només trobem 2 troncs arterials (pulmonar i sistèmic). L’arc sistèmic (aorta) gira cap a la dreta al sortir del cor.
Els mamífers tenen el cor de característiques semblants a les dels ocells, amb la diferència que en ells l’arc sistèmic gira cap a l’esquerra.
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE VERTEBRATS TERRESTRES 4t BIOLOGIA La endotèrmia L’endotèrmia és una adaptació a la que han arribat independentment mamífers i ocells.
Aquesta va associada a un augment de la taxa metabòlica, que comporta un augment de la calor produïda, i l’aparició de mecanismes de conservació de la calor (pèls, plomes, greix). Una de les adaptacions per al manteniment de la calor són els ossos turbinats, uns ossos espiralats de parets primes que es troben a l’inici de les vies respiratòries d’ocells i mamífers i que permeten escalfar i humidificar l’aire mentre passa per les fosses nasals, abans d’entrar més endins en l’organisme. També recuperen part de l’escalfor i la humitat quan l’aire surt.
Un altre requeriment associat a l’endotèrmia és l’augment de les necessitats d’aliment.
En la línia dels reptilians aquesta necessitat s’ha cobert amb l’aparició de pedrers musculars en l’estomac (trituració mecànica, no química). Aquest apareix en ocells i cocodrilians i ja n’hi ha indicis en algunes línies de dinosaures. Moltes vegades els animals amb pedrer empassen pedres (gastròlits) per ajudar a la trituració.
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE VERTEBRATS TERRESTRES 4t BIOLOGIA Derivats tegumentaris Les estructures tegumentàries poden classificar-se segons la procedència:    Dèrmics: Dermatocrani, astes dels cèrvids.
Epidèrmics ectomesenquimàtics: Dents, escates dels peixos, radis de les aletes...
Epidèrmics: Glàndules tegumentàries, fàneres (pèls, plomes, escates, banyes).
o Escates epidèrmiques (lepidosaures): S’originen per uan evaginació epidèrmica que formarà una papil·la dèrmica. Després d’això, l’estrat germinatiu es desenvoluparà direccionalment i es donarà un augment de l’estrat corni formant una escata.
En ocells trobem aquestes escates a les potes. Les de la part dorsal de la pota s’anomenen scuta (α i β-queratina) i les de la part ventral reticula (α-queratina). En mamífers trobem escates d’aquest tipus en armadillos o a la cua d’alguns rosegadors, per exemple.
o Plomes: Es formen a partir d’una papil·la dèrmica densa (condensació dèrmica) i estan formades únicament per β-queratina. En la seva formació es troben dins d’una beina, que es trenca i deixa sortir la ploma d’estructura és molt complexa.
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE VERTEBRATS TERRESTRES 4t BIOLOGIA o Pèls: Els pèls es formen per una invaginació epidèrmica acabada en un bulb pilós, en el que es formarà la papil·la dèrmica, que generarà l’estrat germinatiu del pèl. Les cèl·lules en aquest estrat estan vives i van morint a mesura que van desplaçant-se cap enfora. En secció tranversal podem distingir (de dins cap a fora) 3 capes: medul·la, còrtex (amb pigments) i cutícula, i a diferència de les plomes, estan formats per α-queratina.
Als conductes dels pèls hi solem trobar associats: un múscul erector a la base i una glàndula sebàcia.
...