TEMA 5 - Les garanties jurisdiccionals i institucionals dels DDFF (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Drets i Llibertats Fonamentals
Año del apunte 2013
Páginas 13
Fecha de subida 30/03/2015
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

Drets i llibertats fonamentals TEMA 5 – Les garanties jurisdiccionals i institucionals dels DDFF TEMA 5. LES GARANTIES JURISDICCIONALS I INSTITUCIONALS DELS DRETS FONAMENTALS Garanties: Conjunt de mitjans adreçats a la tutela dels drets fonamentals. Són necessàries i estan previstes a la pròpia Constitució. Poder ser jurisdiccionals i institucionals. Tots els drets tenen una garantia jurisdiccional: art 24 CE: totes les persones tenen dret a la tutela judicial efectiva dels seus drets i interessos legítims. El 24 és un dret fonamental, per tant tots tenim aquest dret fonamental a que se’ns garanteixen els drets i interessos legítims. Qualsevol mena de drets que siguin legítims compten amb la garantia dels òrgans del poder judicial, que ens asseguren amb les seves resolucions que aquests drets tinguin efectivitat. La pròpia CE ho ha constituït com a dret fonamental: dret fonamental a la garantia de qualsevol dret.
Els fonamentals tenen unes garanties superiors (diferent a les dels altres), reforçades, les institucionals.
La necessitat de les garanties L’experiència històrica ha demostrat que el reconeixement en una norma constitucional no és condició suficient (encara que sí necessària) per l’efectiu respecte dels drets fonamentals.
Les constitucions (enteses en un sentit ampli) reconeixent els drets fonamentals tan sols a la pràctica, però a la pràctica no existeixen. La impossibilitat d’exercir els drets fonamentals pot tenir origen en què l’eficàcia pràctica del reconeixement constitucional quedi supeditat a un desenvolupament legislatiu posterior que després no existeixi, o que, en cas d’existir, sigui restrictiu o repressiu. I és aquesta realitat la que ha dut a la convicció que el reconeixement dels drets fonamentals no és sinó una declaració de caràcter metajurídic si no s’acompanya de garanties suficient que assegurin l’efectivitat de l’exercici de tals drets.
Per tant, l’eficàcia dels drets fonamentals depèn tant del seu reconeixement formal com de l’existència de mecanismes jurídics capaços de garantir la seva eficàcia real.
1. Tutela dels drets i divisió de poders: les garanties davant el legislador, davant l'Administració Pública i davant el Poder Judicial.
Les garanties davant el legislador • La CE preveu els procediments especials de reforma de la Constitució (Títol X) i el procediment agreujat de reforma de la Secció I del Capítol II del Títol I CE (art.168.1 CE).
Aquest procediment requereix majoria de 2/3, dissolució corts, eleccions, noves cambres que aprovin reforma en què es puguin modificar drets. Per tant, és un procediment molt molt rígid, que no s’ha fet servir mai. És molt difícil assolir una majoria tan àmplia en   1 Drets i llibertats fonamentals TEMA 5 – Les garanties jurisdiccionals i institucionals dels DDFF ambdues cambres. Preveu aquest sistema tan rígid per la reforma dels drets fonamentals, però no preveu una limitació material de la reforma, no conté cap disposició que digui que els drets fonamentals o algun aspecte d’ells en cap cas podrà ser objecte de modificació, a diferència de, per exemple, la constitució alemanya, en què els drets fonamentals no es poden modificar de cap de les maneres. Per tant, podria haver-hi una reforma que abolís els drets fonamentals, per la falta de la limitació. Però tindria alguna virtualitat que la constitució els impedís? Probablement no tindria força, es trencaria amb la legitimitat.
Legislador no pot alterar els drets si no és per aquest procediment, sobre el qual el TC en té el control.
• La reserva de Llei Orgànica pel desenvolupament directe dels drets (81.1 CE).
Desenvolupament directe no pot ser objecte d’una norma que no tingui rang de llei orgànica, amb votació de majoria absoluta al Congrés. El desenvolupament reservat és el directe, pot haver-hi condicions d’exercici diferents. El marge d’actuació de les lleis orgàniques està limitat. El que la constitució pretén és assegurar que determinades matèries, considerades rellevants, tinguin una especial rigidesa formal, de manera que la regulació (o modificació) de tal matèria necessiti d’unes majories qualificades.
• El deure de respectar al contingut essencial dels drets (art. 53.1 CE). L’exercici dels drets pot ser objecte de regulació, de desenvolupament amb norma amb rang de llei, però ha de respectar el nucli que permet reconèixer quin dret és, amb totes les seves facultats. El legislador pot fer lleis que regulin condicions d’exercici sempre respectant el nucli amb el contingut essencial del dret. Aquest nucli consisteix en els titulars, el contingut, les facultats que dóna als titulars, les garanties mateixes.
• Els recurs i la qüestió d’inconstitucionalitat (arts. 53.1, 161.1.a, 162.1.a i 163 CE). Contra normes amb rang de llei i les qüestions que poden plantejar jutges. Els subjectes legitimats no tenen cap limitació amb la causa que volen plantejar. Qualsevol vulneració de norma amb rang de llei pot ser objecte de recurs o qüestió.
Les garanties davant l'Administració Pública • El Defensor del Pueblo (art. 54 CE i LO 3/1981, de 6 de abril). Garantia institucional. Per la defensa de drets compresos al títol I. Fa una funció de supervisió de l’actuació de l’administració perseguint la garantia dels drets del títol I. Respecte les administracions locals i de les comunitats autònomes: El Síndic de Greuges i altres òrgans autonòmics equivalents.
• La Agencia de Protección de Datos, el CAC, etc. Organisme independent de la pròpia administració. Agència de protecció de dades és l’equivalent a Catalunya. Sobre el   2 Drets i llibertats fonamentals TEMA 5 – Les garanties jurisdiccionals i institucionals dels DDFF tractament de dades a nivell de l’Estat, garantia dades personals front l’ús de l’administració pública i empreses privades. Els òrgans equivalents vetllen per la protecció de les dades personals sobre el tractament que en facin les administracions locals i de Catalunya, no les empreses privades de Catalunya, ja que aquestes les tutela la agencia de Protección de Datos de l’estat.
• S’han previst les funcions no jurisdiccionals dels òrgans judicials, en garantia específica de drets concrets (arts. 17.2, 18.2, 18.3, 20.5, 22.4 i 117.4 CE). Article 117 diu que els jutges no poden fer més funcions que les que els són encomanades. Però la CE mateixa els atorga més funcions (17.4 ho preveu, els ha reservat les funcions de garanties dels drets): ◘ Que els detinguts, abans de 72h han de ser posats a disposició d’un jutge, que ha de determinar si la privació de llibertat és una mesura necessària per garantir el processament de l’actuació de la persona i si es compleix la legislació. Jutge no està enjudiciant l’actuació d’una persona, és una actuació de garantia del dret del detingut.
◘ Inviolabilitat del domicili: dret fonamental. Cap entrada es pot fer sense consentiment del titular o resolució judicial (excepte en cas de delicte flagrant).
Per tant, quan la policia creu que en una investigació ha d’entrar a un domicili el jutge ha d’explicar perquè autoritza l’entrada, en base quin procediment: si els fets justifiquen de forma necessària l’entrada. L’administració no entra directament quan ho creu necessari, sinó que necessita la intervenció del jutge, que és una garantia afegida en l’actuació de l’administració.
◘ Dret al secret de comunicacions: intervenció telefònica necessita sempre autorització prèvia d’un jutge per a dur-se a terme. Policia no pot intervenir sense aquesta autorització. Això tenia un passat: repressió policial, sistemes d’espionatge. Sobretot s’ha posat en marxa després d’atemptats terroristes, però ha estat qüestionat des de diversos organismes de drets humans, perquè en realitat l’enregistrament es fa de forma automàtica. Si la policia vol saber el contingut, s’adreça a les companyies telefòniques, que li faciliten la informació de forma reservada. En principi el sistema garanteix que ningú fora de l’autorització accedeix als continguts i les dades, però el que està clar és que això és a posteriori.
L’enregistrament de les dades es fa general i automàticament. Encara hi ha discussió sobre el sistema, s’ha justificat des del punt de vista de la necessitat de la garantia de la seguretat i amb el control dels mitjans amb els que han funcionat les bandes terroristes les investigacions han tingut molta efectivitat. Però en qualsevol   3 Drets i llibertats fonamentals TEMA 5 – Les garanties jurisdiccionals i institucionals dels DDFF cas hem de ser conscients que la CE exigeix l’autorització, i aquesta autorització hauria de ser prèvia, encara que no es compleixi.
◘ Segrest de publicacions només acordat amb resolució judicial. Tant a la publicació a internet com a mitjans impresos. Autorització motivada en garantia aquest dret.
◘ Cap associació pot ser dissolta o suspesa de les activitats sinó és per resolució judicial prèvia i motivada.
◘ Altres funcions: ◘ En les juntes electorals, la meitat dels seus membres són jutges o magistrats, que tenen unes incompatibilitats: no poden pertànyer a partits polítics. Han de tenir una independència i neutralitat en les seves actuacions. Per això a la mesa estan al marge del possible resultat a les eleccions. Des d’aquesta presumpció de la seva independència és pel qual se’ls confereix aquesta funció de garantia del procés electoral. Coneixen recursos que poden presentar-se, els procediments de revisió... Funció electoral.
◘ Comissió de videovigilància. L’ús per part de les policies de sistemes de videovigilància està controlat per una comissió de la que en forma part el president del Tribunal Superior de Catalunya, en el nostre cas. Sempre presidides per un jutge per garantir la independència. Es garanteix la proporcionalitat en l’ús d’aquest sistema de videovigilància. Es pot utilitzar si està motivat i amb raons. Ho ha d’informar favorablement la comissió en presència del President del Tribunal Superior de Justícia.
Actua en garantia dels drets a l’anonimat, honor, imatge, intimitat, que també hi són a la via pública. El dret a la manifestació sense permanent identificació policial. Només està justificada quan hi ha situacions de perill o risc que justifiquen les actuacions policials. Sinó, és una limitació desproporcionada.
◘ Jurats d’expropiació. Procediment pel qual l’administració pot ocupar determinats béns o terrenys: ha de passar una carretera, una canalització (hi ha un interès general). Pot expropiar, l’interès general justifica que hagin de ser expropiats pel seu ús. Per garantir que el procediment es fa proporcionalment, per dir quin és el preu equitatiu i adequada al valor expropiat, hi participa un jutge en garantia de l’actuació de l’administració pública, que ha de ser respectuosa amb el dret a propietat.
  4 Drets i llibertats fonamentals • TEMA 5 – Les garanties jurisdiccionals i institucionals dels DDFF El control jurisdiccional de l’administració (art.106 CE). Tots els actes de l’administració poden ser objecte de controls per part de jutges quan es plantegen els recursos previstos contra ells, quan hi ha hagut una acció vulneradora.
• El recurs jurisdiccional preferent i sumari (art.53.2 CE). D’empara ordinària (davant tribunals ordinaris) o constitucional (quan s’esgoten la via ordinària).
Les garanties davant el Poder Judicial • El Ministeri Fiscal (art.124 CE). La seva existència és una garantia. Promou l’acció de la justícia en garantia dels drets. Vol dir que d’ofici pot plantejar quan té coneixement que hi ha hagut una actuació contrària a un dret fonamental, d’ofici ha de plantejar accions necessàriament. En els recursos, es persona i intervé en garantia del dret. Fa que el poder judicial pugui revisar les seves actuacions per dur a terme processos en garantia dels drets.
• La tutela judicial i les garanties del procés (24 CE). Aquest dret fonamental també és una garantia. Aquest dret comprèn el dret a accedir a un jutge, a demanar-li que ens garanteixi els nostres drets. Dret a plantejar les accions, a formular les nostres peticions, a presentar les proves, a fer al·legacions, a ser escoltats, a obtenir una resolució del jutge fonamentada en dret, dret a plantejar recursos contra la resolució davant les instàncies superiors (que poden revisar). És dret fonamental la doble instància sempre que estem en l’àmbit penal, tota resolució d’aquest àmbit pot ser objecte de revisió per un òrgan judicial superior. Totes les garanties del procés serveixen també a les garanties dels drets fonamentals.
• El recurs d’empara davant el TC (art. 53.2, 161.1.b, 162.1.b CE). El seu objecte és poder revisar l’actuació de jutges que ha estat agressiva amb els drets fonamentals.
2. El procediment judicial preferent i sumari.
Recurs d’empara ordinària davant de tribunals ordinaris.
Protegeix els Drets dels arts. 14 a 29 CE. No són els drets exactament el desenvolupament dels quals està reservat a llei orgànica. Aquests tenen aquesta garantia, però la llei orgànica cobreix del 15 al 29. La reforma de la CE tampoc.
Preferència i sumarietat del procediment.
És preferent: els jutges quan es plantegen aquest procediment necessàriament l’han de tramitar abans, l’han de tramitar amb preferència del coneixement d’uns determinats processos (sobre els que tingui competència de conèixer). Si se’ls planteja aquest tipus de procés, ha d’atendre en aquest procés amb preferència respecte els altres. Aquest procés té uns terminis molt breus, el resoldrà abans en principi. No vol dir que no hagi de fer els altres, sinó que els despatxa abans.
  5 Drets i llibertats fonamentals • TEMA 5 – Les garanties jurisdiccionals i institucionals dels DDFF Sumarietat: doble vessant. Cognició limitada: dins d’aquest procediment només es pot plantejar la lesió del dret fonamental, no es pot plantejar altres peticions, només això, la lesió del dret fonamental.
• Reducció de terminis, celeritat: els terminis de tramitació acostumen a ser molt breus.
Cada àmbit té unes característiques molt diferents. No és el mateix la garantia dels drets en l’àmbit penal que en el laboral o el de l’actuació de les administracions públiques. Per tant, en cada jurisdicció hi ha d’haver una regulació específica d’aquests procediments.
Una lesió de drets fonamentals la podem reclamar per qualsevol procediment. Per via ordinària: si no tenim pressa per l’exercici del dret i volem plantejar una qüestió relacionada amb l’actuació. Ens interessa més la indemnització i volem demanar altres coses. Podem plantejar-ho en un procés ordinari. Perquè encara que en un total de 4 dies es pugui tenir sentència, allò que volem ja no valdrà, haurà caducat, no servirà aquest procediment tan breu.
Regulació en la legislació processal: • LJCA (Arts. 114 i ss). Regulació al Contenciós administratiu diferent del contenciós ordinari. Termini molt breu: en 10 dies es pot plantejar el recurs. Té una tramitació brevíssima. Hi ha una vista molt abreujada i una sentència molt ràpida.
• LO 2/1989 processal militar. En l’àmbit molt estricte de l’actuació dels militars.
• LPL (arts. 175 i ss). Llei procediment laboral, derogada per la llei 36/2011 del 10 d’octubre (llei de la jurisdicció social). En els articles 177-184 regulen procediment específic dins l’àmbit laboral. En cas d’acomiadament, en cas de diferències salarials, davant les actuacions sindicals, de la limitació de l’exercici de les llibertats sindicals...
• LEC. Enjudiciament civil.
• LECr. Enjudiciament criminal. Quan es tracta d’infraccions o delictes amb penes de presó menors a 9 anys. En l’àmbit penal sempre estan en joc els drets fonamentals. No només per les penes previstes, sinó que afecten molt directament l’exercici dels drets fonamentals.
Previsions especials per delictes menys greus.
  6 Drets i llibertats fonamentals TEMA 5 – Les garanties jurisdiccionals i institucionals dels DDFF 3. Els procediments especials.
Dret de reunió i manifestació (art.122 Llei Jurisdicció Contenciosa Administrativa). Es pot seguir un procediment especial, termini de 2 dies. El propi interessat que ha estat limitat, comunica a l’administració la interposició del recurs, es fa una vista molt abreujada i es dicta sentència en el termini de dos dies. És molt breu perquè el dret de manifestació s’ha d’anunciar amb 10 dies d’anticipació. N’hi ha que es veuen a venir i es poden anunciar, però hi ha fets que determinen que s’organitzin manifestacions en molt poc temps i l’exigència no es pot complir.
Drets a l’honor, intimitat i pròpia imatge (LO 1/1982, de 5 de maig). També té un procediment especial. Procediment en el què es planteja davant el jutge civil. Permet o obliga al jutge a valorar una sèrie de paràmetres per determinar la gravetat de la lesió.
Dret de rectificació (LO 2/1984, de 26 de març). Qualsevol informació que es publiqui als mitjans en el termini de 7 dies es pot demanar la rectificació en aquell mitjà amb un escrit dirigit al director del diari. Aquest diari ha de rectificar, sinó, es pot plantejar un procediment civil. També en molt pocs dies s’adopta una sentència que pot obligar al mitjà a publicar una informació certa, corregint les errades o inexactituds que poden afectar els nostres drets. Cal una reacció ràpida i immeditat per tal de garantir el dret a la informació veraç. Si han transcorregut 15 dies i no hi ha hagut rectificació, la gent es creurà la informació no veraç.
Habeas Corpus (art. 17.4 CE i LO 6/1984, de 24 de maig). Tota persona detinguda que considera que la seva detenció es il·legal pot adreçar-se a un jutge. En menys de 24 h ho ha de resoldre el jutge, ell ha de determinar si la detenció s’ajusta a l’ordenament o no, per alliberar-la o posar-la a disposició judicial. Garanteix la llibertat front una detenció que s’entén il·legal.
Processos electorals (arts. 109 i ss LOREG). Es preveu possibilitat de plantejar actuacions o recursos contra les no inscripcions en el registre electoral. I també les actes de proclamació de candidatures. Només aquests poden ser objectes de processos especials en garantia els drets de participació política.
Preveu recurs d’empara davant el TC. Per tal que es puguin resoldre mentre dura el procés electoral, per tal que no es deixin fora candidatures que poden participar en les eleccions.
  7 Drets i llibertats fonamentals TEMA 5 – Les garanties jurisdiccionals i institucionals dels DDFF 4. El recurs d'empara davant el TC: Les previsions dels arts. 53.2, 161.1.b i 162.1.b CE.
La regulació a la LOTC (arts. 41 a 58) • Legitimació activa. Persona natural o jurídica que invoqui interès legítim. Una empresa també pot tenir un dret fonamental. Una persona jurídica o pública també pot plantejar recursos d’empara al TC. Exemple: Generalitat de Catalunya litiga davant d’un jutge. El jutge pot vulnerar els drets de la Generalitat, la qual podrà presentar recursos. N’hi ha pocs a part de la tutela judicial efectiva. Que invoqui un interès legítim, no cal que sigui el titular del dret qui plantegi el recurs. Pot ser el menor, els hereus o fills d’una persona (el dret a l’honor d’un pare mort que pot afectar el bon nom de la família). És un concepte més ampli que el de la titularitat. El defensor del poble també pot. No poden els òrgans equivalents. També pot el ministeri fiscal en garantia de drets fonamentals de les persones.
• Drets objecte de protecció • Actes recurribles: art 42 de la LOTC preveu el recurs d’empara contra actes ◘ Actes sense valor de llei: de les assemblees parlamentaries que no tinguin valor de llei. Si a un diputat que vol presentar una esmena d’una llei la Mesa li impedeix. No pot plantejar-ho davant d’un jutge ordinari, sinó en el termini de 3 mesos directament davant el TC: grups parlamentaris, diputats, senadors... quan dins l’actuació d’acord amb el reglament de la càmera se’ls impedeix l’exercici de les seves funcions, del seu dret a participació política, al dret d’exercir el càrrec.
◘ De govern o de l’administració pública. Contra aquests actes es poden plantejar també els RA, s’han de plantejar un cop esgotada la via jurisdiccional prèvia, després d’haver impugnat l’acte a diferents tribunals si no s’ha corregit la lesió al dret fonamental que va causar l’administració, es pot plantejar el recurs d’empara davant el TC en el termini de 20 dies des de l’última resolució.
◘ Els que preveu el 44 de la LOTC, els actes dels òrgans judicials. Quan la vulneració d’un dret fonamental té causa directa en les resolucions d’un òrgan judicial es pot plantejar el RA. Prèviament també s’hauran d’haver esgotat els recursos possibles de les vies jurisdiccionals ordinàries. Es pot plantejar en el termini de 30 dies.
  8 Drets i llibertats fonamentals • TEMA 5 – Les garanties jurisdiccionals i institucionals dels DDFF Procediment. No és un procediment complex. És un procediment escrit (molt poques vistes orals), en el què qui planteja el recurs ha d’identificar el dret fonamental vulnerat, l’actuació judicial o administrativa que vulnera el seu dret. L’ultima reforma exigeix que es justifiqui l’especial trascendencia constitucional del recurs que s’esta plantejant. Un cop presentat l’escrit, el TC fa un procediment d’admissió, en el què valora si concorren les condicions per l’admissibilitat, examina si hi ha la transcendència. Acostuma a actuar en seccions, dona trasllats al ministeri fiscal, a les parts per tal que puguin fer al·legacions. Termini de 20 dies. Fet això, resol. Amb caràcter previ el TC ha demanat a l’òrgan judicial q va conèixer el cas amb anterioritat que li enviï les actuacions per tal de poder tenir total coneixement. Aquí s’acaba i es resol amb sentència. En moltes casos es produeix una inadmissió dels RA. Es pot fer amb un proveïment del TC que no necessita motivació, sinó nomes la causa per la qual no s’ha admès a tràmit. O pot ser inadmès amb un auto que pot ser dictada per secció o sala, aquest auto te una determinada motivació. La sentencia pot ser estimatòria o no.
• “l'especial transcendència constitucional” del recurs. Requisit afegit per evitar que el tribunal hagi d’entrar a resoldre l’immens nombre de recursos que te. Se’n plantegen uns 10.000 a l’any (fins a 12.000) i això es inabastable. Els òrgans judicials compten amb un gran cos de doctrina d’interpretació de la constitució que poden aplicar els ordinaris. Si funciones be no caldria presentar tantíssim recursos d’empara. Però el sistema que hi ha de justícia, els advocats en seguien presentat quan han esgotat les vies prèvies. Busquen la manera d’al·legar un dret fonamental, no tot el que arriba es planteja sense gaire justificació.
◘ Altres tribunals, com el suprem americà disposa d’un mecanisme que li permet triar els assumptes sobre els que es pronuncia en sentència. Trien aquells que puguin ser idonis, en un tema q sigui molt important. Triar resultats rellevants q permetran fer doctrina sobre els drets fonamentals. Quan es plantegen recursos sobre un mateix dret i els altres ja s’han pronunciat, i el jutge ja en té coneixement, te un ampli ventall d’opinions. Aleshores tria un cas que sigui idoni pel que es planteja. Perquè permeti pronunciar-se sense que entrin altres situacions.
Aquí els jutges no tenien experiència de la garantia dels drets, no hi havia cultura democràtica. Era necessari que un tribunal fes una doctrina i per això no es va limitar gens el plantejament de recursos d’empara. Per això s’ha configurat avui aquest tràmit d’admissió. Es justifica que qui reclama el dret té un dret fonamental vulnerat i també que, o be no hi ha sobre aquella qüestió doctrina ja establerta del TC en casos similars que permetin la solució o be que els jutges i tribunals no han aplicat de forma reiterada aquesta doctrina del TC. Serveix per:   9 Drets i llibertats fonamentals TEMA 5 – Les garanties jurisdiccionals i institucionals dels DDFF • Triar casos per ampliar i precisar la doctrina • Entrar a resoldre els casos en que s’està produint un incompliment de la seva doctrina per part de jutges i tribunals • Casos que per l’especial rellevància del cas el tribunal cregui necessari actuar.
S’ha objectivat dons el recurs d’empara. Abans era un recurs subjectiu totalment.
• Té un caràcter subsidiari. Per tal que es pugui plantejar en garantia del dret, necessàriament aquella lesió del dret fonamental ha d’haver estat analitzada per un altre òrgan judicial. S’ha d’haver dit anteriorment. Es reclama el restabliment del dret fonamental, i en la mesura que s’hagi dit i reiterat tantes vegades com no s’hagi reconegut. Només així es pot demanar el recurs d’empara al TC. Pot ser que la lesió en l’última resolució del TS no resol sobre el que demanem: no satisfà la nostra petició. O resol de menys (qualsevol mena de vulneració de dret). Pot ser que no s’hagi produït abans, i aleshores es preveu el recurs de necessària presentació. Art 241 sempre podem plantejar davant l’última instància judicial fer-li patent que ha vulnerat el dret i poder demanar el seu restabliment. Necessàriament hi ha d’haver hagut l’actuació prèvia de jutges, que són qui garanteixen en caràcter ordinari els nostres drets fonamentals. Té el caràcter de garantia última, s’ha d’haver esgotat la via judicial prèvia.
5. Els efectes de la sentència d'empara.
Els arts. 53 a 55 LOTC Artículo cincuenta y tres La Sala o, en su caso, la Sección, al conocer del fondo del asunto, pronunciará en su sentencia alguno de estos fallos: a) Otorgamiento de amparo.
b) Denegación de amparo.
Artículo cincuenta y cuatro Cuando la Sala o, en su caso, la Sección conozca del recurso de amparo respecto de decisiones de jueces y tribunales, limitará su función a concretar si se han violado derechos o libertades del demandante y a preservar o restablecer estos derechos o libertades, y se abstendrá de cualquier otra consideración sobre la actuación de los órganos jurisdiccionales.
  10 Drets i llibertats fonamentals TEMA 5 – Les garanties jurisdiccionals i institucionals dels DDFF Artículo cincuenta y cinco La sentencia que otorgue el amparo contendrá alguno o algunos de los pronunciamientos siguientes: a) Declaración de nulidad de la decisión, acto o resolución que hayan impedido el pleno ejercicio de los derechos o libertades protegidos, con determinación, en su caso, de la extensión de sus efectos.
b) Reconocimiento del derecho o libertad pública, de conformidad con su contenido constitucionalmente declarado.
c) Restablecimiento del recurrente en la integridad de su derecho o libertad con la adopción de las medidas apropiadas, en su caso, para su conservación.
L’autoqüestió d’inconstitucionalitat (55.2 LOTC).
2. En el supuesto de que el recurso de amparo debiera ser estimado porque, a juicio de la Sala o, en su caso, la Sección, la ley aplicada lesione derechos fundamentales o libertades públicas, se elevará la cuestión al Pleno con suspensión del plazo para dictar sentencia, de conformidad con lo prevenido en los artículos 35 y siguientes.
L’atorgament de l’empara i: • Nul·litat de l’acte lesiu.
• Reconeixement del dret.
• Restabliment del recurrent en la integritat del seu dret.
6. Les garanties institucionals: el Defensor del Poble i les figures similars en les comunitats autònomes.
El Defensor del Pueblo (art. 54 CE i LO 3/1981, de 6 de abril).
Una ley orgánica regulará la institución del Defensor del Pueblo, como alto comisionado de las Cortes Generales, designado por éstas para la defensa de los derechos comprendidos en este Título, a cuyo efecto podrá supervisar la actividad de la Administración, dando cuenta a las Cortes Generales.
  11 Drets i llibertats fonamentals TEMA 5 – Les garanties jurisdiccionals i institucionals dels DDFF Concepte La regulació constitucional se cenyeix a delimitar el perfil de la institució, que és un òrgan designat per les Corts, a qui ha de d’informar periòdicament de la seva actuació. La seva funció consisteix bàsicament en supervisar l’activitat de l’Administració per detectar possibles violacions dels drets reconeguts al Títol I de la CE i instar a la rectificació de tals conductes. Però el Defensor del Poble és una institució sense competències executives, tan sols de persuasió. La seva projecció és doncs política o d’opinió pública, no pas jurídica.
Nomenament i organització Mandat de cinc anys. El càrrec l’escullen les dues cambres amb majories qualificades. Cal que sigui un espanyol major d’edat amb plenitud de gaudi dels seus drets civils i polítics. Té un estatus d’independència, té plena autonomia per l’exercici del càrrec. Gaudeix de les prerrogatives parlamentàries.
Té dos adjunts, sobre qui pot delegar i que el substitueixen. El seu nomenament correspon al mateix Defensor del Poble, amb la conformitat de les Cambres. Per la relació entre aquesta institució i les Cambres, hi ha la comissió mixta Congrés-Senat.
Funcions Les seves actuacions poden iniciar-se d’ofici o a instància d’una persona natural o jurídica que invoqui un interès legítim.
Les queixes han de ser firmades, menys les anònimes. Les actuacions són gratuïtes, no es necessita representació ni assistència lletrada. El fet que tan sols calgui la identificació fa que l’accessibilitat a la institució sigui màxima.
Té facultats inspectores i d’investigació. Qualsevol poder públic està obligat a col·laborar-hi (amb excepció del Govern, que pot aprovar no remetre-li documents declarats secrets).
Com a resultat de les seves indagacions, pot dirigir-se per escrit al funcionari responsable i al seu superior jeràrquic fent-li constar el seu criteri sobre quin ha estat l’origen de la queixa (abús, arbitrarietat de l’actuació, etc).
També pot suggerir a l’òrgan legislatiu o a l’Administració la modificació de les normes el compliment de les quals pogués provocar situacions injustes o perjudicials pels administrats.
També pot formular advertències, recomanacions, recordatoris, etc. Finalment, pot interposar recursos d’inconstitucionalitat i d’empara.
  12 Drets i llibertats fonamentals TEMA 5 – Les garanties jurisdiccionals i institucionals dels DDFF La publicitat de les seves actuacions és una de les principals armes del Defensor del Poble enfront els organismes o persones responsables de les irregularitats detectades.
El Síndic de Greuges i altres òrgans autonòmics equivalents.
Amb la posterior posada en marxa de la institució, les Comunitats Autònomes han anat creant figures anàlogues al Defensor del Poble, amb diferents denominacions i amb freqüència previstes als estatus d’autonomia, però amb un àmbit restringit a la supervisió de l’Administració pública de la pròpia Comunitat. Malgrat això, la competència del Defensor del Poble s’estén a la supervisió de l’activitat de les administracions públiques autonòmiques.
Així doncs, els òrgans de les Comunitats han de coordinar les seves funcions amb les del Defensor del Poble i aquest pot demanar-ne la seva col·laboració.
Aquests òrgans tenen anàlogues prerrogatives a les que s’atribueixen al Defensor del Poble.
  13 ...