TEMA 7. RODÒFITS (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 18/10/2014
Descargas 18
Subido por

Descripción

Professora: Concepción Delinares

Vista previa del texto

TEMA 7. RODÒFITS Són les algues vermelles. Es troben dins el regne Plantae (o archeoplastidia). Es divideix en dues famílies: Florideophyceae i Bangiophyceae.
És un grup sobre el qual hi ha molta discussió. No es posen d’acord sobre si conté 2500 o 6000 espècies diferents. Poden ser unicel·lulars, filamentoses, laminars o pseudoparenquimàtics. La paret cel·lular està composta de cel·lulosa, pectina i altres ficocol·loides (ex agar) i també pot tenir carbonat càlcic.
Només tenen clorofil·la a (la d es pot trobar però prové de cianobacteris units a les algues), també carotens, xantofil·les i ficobilines.
Tenen substàncies de reserva: midó i floridòsid.
Són algues sobretot marines, i es troben en aigües càlides o tropicals.
Aquestes algues són diferents de la resta d’algues fotosintètiques perquè les seves cèl·lules estan unides per sinapsis, i no plasmodesmes. Aquestes sinapsis s’anomenen pit connections.
La sinapsi entre dues cèl·lules té forma de lent bicòncava. Hi ha una zona central de proteïnes que envolten restes del reticle endoplasmàtic, que regulen la comunicació entre cèl·lules. També hi pot haver una capa de polisacàrids.
Les sinapsis poden ser: - Primàries: si s’originen entre dues cèl·lules que provenen d’una divisió cel·lular.
Secundàries: si s’originen entre dues cèl·lules diferents de filaments adjacents.
NIVELL MORFOLÒGIC A nivell morfològic, els rodòfits poden ser unicel·lulars, filamentosos, laminars, pseudoparenquimàtics laminars o pseudoparenquimàtics cilíndrics.
REPRODUCCIÓ La reproducció asexual es pot donar per fragmentació o aplanòspores. La fragmentació es dóna a causa d’una acció mecànica (ex un corrent d’aigua fort).
Tenen un cicle diplo-haploide amb 3 generacions. Poden ser isomòrfics o heteromòrfics.
A partir d’un gametòfit haploide, es creen els gàmetes per mitosi. Les ovocèl·lules es queden dins els gametangis femenins. Els gametangis masculins produeixen uns espermatozous sense flagels, que s’anomenen espermaci, i que arriben per corrents d’aigua al gametangi femení.
Alhora, el gametangi femení és allargat i té una cua per poder captar els espermacis.
L’ovocèl·lula i l’espermaci s’uneixen per oogàmia i donen lloc a un zigot que creix dins el gametangi femení. Enganxat al gametòfit, es crea un carposporòfit, que quan madura té carposporangis, que per mitosi produeixen carpòspores, que germinen i produeixen l’esporòfit.
L’esporòfit té tetrasporangis que formen meiòspores en grups de 4, que germinen i donen lloc als gàmetes.
És un cicle heteromòrfic. Les generacions tenen formes tant diferents que abans es consideraven com espècies diferents. Ecològicament també són diferents.
La revolució genètica ha fet veure que genèticament són iguals, hi ha d’haver una nou catàleg de les espècies d’algues vermelles.
MORFOLOGIA Poden ser laminars (amb dues, tres o quatre capes).
També formar filaments calcificats: en les unions entre cèl·lules hi ha carbonat càlcic. Això fa que siguin com articulacions que faciliten el moviment al mar (no es fragmenten amb tanta facilitat). Si també hi ha carbonat càlcic pel voltant, formen coralls.
També poden ser pseudoparenquimàtics, amb forma laminar o cilíndrica. En els dos casos, són filaments uns al costat dels altres i ramificats. Les ramificacions i la densitat dels filaments fa que semblin teixits. Els filaments es mantenen en aquesta estructures gràcies a l’agar (una mena de substància gelatinosa que es troba a les parets cel·lulars d’aquestes cèl·lules). Tots els filaments estan envoltats d’agar. Si l’agar es calentes, només quedarien els filaments.
Cilíndric.
Laminar.
...