Seminari 1 (2014)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Instruments matemàtics i informàtics
Profesor A.F.
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 31/03/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Instruments Matemàtics i Informàtics Grau en Criminologia i Polítiques de Prevenció Curs 2013-2014 SEMINARI 1: Setmana 4 1.
En el fitxer “seminari1_onu_dadescriminalitat.ods” hi trobaràs un full de càlcul amb dades subministrades per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) sobre criminalitat en diferents països del món l'any 2006. Per entendre a què es refereix cada variable t'has de fixar en el llibre de codis “26462-0011-Codebook.pdf”. A partir d’aquestes dades respon a les preguntes següents: a.
Quin percentatge representen els policies dels Estats Units respecte el total de policies dels països pels que tenim dades? Per altra banda, elabora un gràfic de barres vertical per il·lustrar la comparació d'aquests percentatges entre tots els països.
El percentatge que representen els policies dels Estats Units respecte el total de policies dels països és d’un 15,08%. Com veiem al gràfic, només és superat per la India amb un 31,03%. En tercer lloc, amb menys de la meitat que Estats Units, trobem Itàlia amb un 7,16%.
35,00 30,00 25,00 20,00 15,00 10,00 0,00 Austria Azerbaijan Bangladesh Belize Bosnia & Herzegovina Brunei Darussalam Canada Costa Rica Croatia Cyprus Czech Rep.
Denmark Dominican Rep.
Ecuador El Salvador Estonia Finland Georgia Germany Greece India Ireland Italy Japan Jordan Kenya Latvia Lebanon Liechtenstein Lithuania Macedonia, FYR Malta Mauritius Moldova, Rep.
Monaco Montenegro Morocco Nepal Netherlands New Zealand Nicaragua Paraguay Philippines Poland Portugal Romania Serbia Singapore Slovakia Slovenia Sweden Switzerland Thailand Ukraine USA 5,00 b.
Quina proporció de dones policia hi ha a Suècia? Tot i que no siguin els gràfics més adequats per visualitzar la distribució d’unes dades, has de saber com fer un gràfic circular per il·lustrar, en aquest cas, la distribució per sexe dels policies a Suècia. Elabora aquest gràfic.
Hi ha una tercera part més d’homes policia que de dones policia a Suècia. A continuació tenim el gràfic circular, on veiem que la major part de policia està formada per homes.
23% Femení Masculí 77% c.
Quants intents d'homicidi es varen cometre a El Salvador l'any 2006? Són molts o pocs en comparació amb la resta de països? Quin problema pots trobar-te en donar resposta a aquesta pregunta? L’any 2006 es van cometre 516 intents d’homicidi a El Salvador. Si mirem la taxa d’intents d’homicidi per país (comparable en quant població/intents d’homicidi) veiem que El Salvador té un 7,56 d’intent d’homicidis per cada 100.000 habitants. Comparat amb altres països té un número elevat, però es troba per sota de països com, República Dominicana (50,69), Belize (45,18), Montenegro (12,32), Tailàndia (11,02) i Suècia (8,53). Suècia es troba en el lloc 5 de 55 països. El problema que pot tenir aquesta resposta és el haver de calcular la taxa tenint el compte el nombre d’habitants que té el país amb el nombre de crims; de no tenir en compte la població, la solució estaria esbiaixada.
d.
Calcula les taxes d'homicidis (intencionats i no intencionats) per cada cent mil habitants de 2006 de cada un dels països pels que disposem de dades i fes un gràfic de barres horitzontal per il·lustrar-ho. Quin país té la taxa més elevada? En quin país és més baixa? El país amb la taxa més elevada d’homicidis intencionats és El Salvador amb 57,56 intents per cada 100.000 habitants, i també ho és per els no intencionats amb 14,86 per cada 100.000 habitants. En quant el país amb la taxa més baixa d’homicidis intencionats és Malta amb 0 per cada 100.000 habitants.
Els països amb taxa més USA no Thailand intencionats dels quals Sweden tenim són Slovakia Liechtenstein, Mònaco i Serbia Sèrbia amb 0 per cada Portugal baixa d’homicidis 100.000 cadascun.
dades habitants Philippines Nicaragua Netherlands Morocco Monaco Mauritius Macedonia, FYR Liechtenstein Latvia Jordan Italy India Germany Finland El Salvador Dominican Rep.
Czech Rep.
Croatia Canada Bosnia & Herzegovina Bangladesh Austria 0,00 10,00 20,00 30,00 40,00 50,00 60,00 70,00 Taxa Homicidis No Int.
Taxa Homicidis Int.
e.
Calcula el percentatge de crims es donen en medis urbans i medis rurals, respectivament. Fes llavors un gràfic de barres horitzontals on es vegin només les proporcions respectives de tots els països (és a dir, que totes les barres ocupin el 100% de l'eix horitzontal).
Comenta la informació més rellevant d'aquest gràfic fixant-te especialment en els casos on el 100% dels crims són en ciutats. Per què deu ser aquesta xifra? Al gràfic de la dreta podem observar que la majoria de crims es donen als medis rurals que no pas a les ciutats. En canvi, veiem que Mònaco i Brunei Darussalam tenen un 100% de crims urbans.
Brunei probablement és degut a que es troba a la illa de Borneo, tocant la costa i no és gaire gran, no té gaire zona rural. En quant al principat de Mònaco, també és un país petit, on gairebé el 100% del territori és urbà.
Els casos oposats són Singapur, Líban i India. Es tracta de països més pobres on gran part del territori és rural. Malta opinem que és un cas aïllat.
USA Ukraine Thailand Switzerland Sweden Slovenia Slovakia Singapore Serbia Romania Portugal Poland Philippines Paraguay Nicaragua New Zealand Netherlands Nepal Morocco Montenegro Monaco Moldova, Rep.
Mauritius Malta Macedonia, FYR Lithuania Liechtenstein Lebanon Latvia Kenya Jordan Japan Italy Ireland India Greece Germany Georgia Finland Estonia El Salvador Ecuador Dominican Rep.
Denmark Czech Rep.
Cyprus Croatia Costa Rica Canada Brunei Darussalam Bosnia & Herzegovina Belize Bangladesh Azerbaijan Austria % City % Rural 0% 20% 40% 60% 80% 100% f.
Calcula la raó crims per policia a cada país i fes un gràfic de barres vertical per il·lustrar-ne la comparació. Sobre què et dona informació aquest gràfic? Raó de crims per policia a cada país 80,00 70,00 60,00 50,00 40,00 30,00 20,00 10,00 Austria Azerbaijan Bangladesh Belize Bosnia & Herzegovina Brunei Darussalam Canada Costa Rica Croatia Cyprus Czech Rep.
Denmark Dominican Rep.
Ecuador El Salvador Estonia Finland Georgia Germany Greece India Ireland Italy Japan Jordan Kenya Latvia Lebanon Liechtenstein Lithuania Macedonia, FYR Malta Mauritius Moldova, Rep.
Monaco Montenegro Morocco Nepal Netherlands New Zealand Nicaragua Paraguay Philippines Poland Portugal Romania Serbia Singapore Slovakia Slovenia Sweden Switzerland Thailand Ukraine USA 0,00 Aquesta informació ens permet comparar els diferents països amb el número de crims per policia.
Veiem que Suècia és el país amb més crims per policia, seguit de Finlàndia i després pels Països Baixos. El Nepal és el país amb menys crims per policia.
2.
En el fitxer “seminari1_ine_poblacioreclusa.ods” hi trobaràs un full de càlcul amb informació oferta per l’INE a partir de dades de l’EUROSTAT sobre nombre de reclusos per país i període.
a.
Grafica l’evolució de la població reclusa als països de la UE-15, en un mateix gràfic.1 Quin tipus de gràfic has escollit? Per què? En quin país és més rellevant la població reclusa? Hem escollit un gràfic lineal ja què, és la millor manera de veure l’evolució dels països al llarg dels anys. El país més rellevant és Turquia que augmenta fins l’any 2013 i a partir d’aquí decreix contínuament fins l’any 2005. A partir d’aquí, el nombre de reclusos s’incrementa de manera considerable fins l’any 2008 arribar al màxim i posant-se el primer de 32 països.
Utilitza fonts d’informació externa per saber de quins països estem parlant. Fes-ho només per 14 països, ja que no teniu dades pel Regne Unit.
1 Gràfic 1. Evolució població reclusa 2000-2008.
120000 Bélgica Bulgaria 100000 República Checa Dinamarca Estonia Irlanda Grecia 60000 España Francia Italia 40000 Chipre Letonia Lituania 20000 Luxemburgo Hungría Malta 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 0 2000 Quantitat població reclusa Alemania 80000 Holanda Austria Anys b.
Quin problema veus en el gràfic anterior a l’hora de fer comparacions sobre la importància de la població reclusa a cada país? Com ho solucionaries? Fes un altre gràfic amb la solució proposada. En quin país sembla que és més rellevant la població reclusa? Ha canviat la teva resposta respecte el gràfic anterior? Per què? El problema que tenim és que no és un gràfic clar degut a la quantitat de països representats. A més a més, el número de reclusos seria més visible si utilitzéssim una taxa estandarditzada per una millor comparació dels països. Per solucionar-ho, si volem mostrar els mateixos països, utilitzaríem un gràfic de barres on els països estan representats al eix horitzontal i així podem veure clarament l’evolució de cada país. El problema es que no podem veure l’evolució de tots els països de manera simultània ja què, queda molt dispers visualment. El país més rellevant en quant a població reclusa continua sent Turquia. La nostra percepció no ha canviat respecte el gràfic de l’apartat anterior. La resposta ha de ser la mateixa perquè les dades no han canviat; l’únic que podria canviar seria la nostra percepció segons el gràfic que agafem, si queda més o menys clar.
Gràfic 2.
Turquía Croacia Suiza Noruega Liechtenstein Islandia Suecia Finlandia Eslovaquia Eslovenia Rumanía Portugal 2008 Polonia 2007 Austria Holanda 2006 Malta 2005 Hungría 2004 Luxemburgo 2003 Lituania 2002 Letonia 2001 Chipre 2000 Italia Francia España Grecia Irlanda Estonia Alemania Dinamarca República Checa Bulgaria Bélgica 0 20000 40000 60000 80000 100000 120000 3.
En l’arxiu “seminari1_cis_estudi2315.pdf” hi trobaràs el qüestionari d’una enquesta sobre seguretat ciutadana i victimització duta a terme pel Centre d’Investigacions Sociològiques entre gener i febrer de 1999. A partir de les preguntes següents se’n poden deduir les variables corresponents: quins tipus de variables són? Justifica l’elecció de l’opció tipus test.
a.
Pregunta 11 i.
Qualitativa Nominal ii.
Qualitativa Ordinal iii.
Quantitativa Discreta iv.
Quantitativa Contínua Es tracta d’una variable qualitativa nominal ja què, “Pasando a cuestiones más generales, ¿cuáles cree Ud. que son las principales causas de la delincuencia en la actualidad?” es refereix a una resposta que expressi modalitats, causes delictives (no números) i no cal que siguin ordenables dins d’una escala establerta ni que es mesuri la distancia entre les causes.
Pregunta 14 Es tracta d’una variable qualitativa ordinal ja què, “Por lo que Ud. sabe, i.
Qualitativa Nominal ii.
Qualitativa Ordinal ¿podría decirme con qué frecuencia: muy frecuentemente, con bastante frecuencia, con poca frecuencia o prácticamente nunca, se dan en su barrio cada una de las siguientes situaciones?” es iii.
Quantitativa Discreta iv.
Quantitativa Contínua b.
c.
Pregunta 24a i.
Qualitativa Nominal ii.
Qualitativa Ordinal iii.
Quantitativa Discreta iv.
Quantitativa Contínua d.
Pregunta 25f i.
Qualitativa Nominal ii.
Qualitativa Ordinal iii.
Quantitativa Discreta iv.
Quantitativa Contínua refereix a una resposta amb un nombre determinat, sense valors entre mig. Exemple: 1, 2, 3, 4 cops. No podem afegir decimals.
Es tracta d’una variable quantitativa discreta ja què, “¿Cuántas veces ha sido Ud. víctima de algún atraco a lo largo del último año?” es refereix a una resposta que expressi valors ordenats, seguint una escala de major a menor freqüència.
Es tracta d’una variable qualitativa nominal ja què, “¿Ha recibido alguna indemnización por haber sido víctima de este delito?” es refereix a una resposta que sigui sí o no i per tant, no podem ordenar-ho de manera jeràrquica ni expressar-ho amb números.
e.
Pregunta 25g i.
Qualitativa Nominal ii.
Qualitativa Ordinal iii.
Quantitativa Discreta iv.
Quantitativa Contínua f.
Es tracta d’una variable qualitativa nominal ja què, “¿Quién le pagó esa indemnización?” es refereix a una resposta que no podem ordenar de manera jeràrquica ni expressar amb números. La resposta serà el nom d’una entitat o persona.
Pregunta 25h i.
Qualitativa Nominal ii.
Qualitativa Ordinal iii.
Quantitativa Discreta iv.
Quantitativa Contínua 4.
Es tracta d’una variable qualitativa nominal ja què, “¿Ha recuperado Ud. los objetos o el dinero robados?” es refereix a una resposta de Sí o No i no la podem ordenar de manera jeràrquica ni amb números.
Assumim que existeix una relació entre grau de criminalitat i quantitat de població reclusa.
Imagina que sabem que a Viladedalt, l’any 2013, es van cometre 60 crims violents pels quals van acabar empresonades 12 persones. Assumeix que aquesta és la proporció que es dóna cada any.
a. Suposa que cada any, invariablement, s’empresonen a Viladedalt 51 persones per motius no relacionats amb crims violents. Donada la informació de l’enunciat, escriu l’equació que permet calcular el total de persones empresonades a l’any a Viladedalt en funció del nombre de crims violents. Quantes persones en total es van empresonar a Viladedalt l’any 2013? 60 crims violents -> s’empresonen 12 (cada any) 51 empresonats per crims no violents cada any (variable constant) X = Nº total de persones empresonades Y = Nº de crims violents X = 12 y + 51 60 Y = 60 x = 12 x 60 + 51 = 63 empresonats l’any 2013.
60 b. Si a un altre poble, el de Viladebaix, l’any 2013 van cometre’s 48 crims violents, quants individus es van empresonar en aquesta vila aquell any? Has de fer algun supòsit addicional per respondre aquesta pregunta? Ens basem en el supòsit que la constant de 51 empresonats per crims no violents es manté; i també que com a l’apartat anterior, fem una relació amb les persones empresonades per crims no violents i la relació anterior (12/60 · y), referint-se al nombre de crims violents i els empresonats: X = 12 y + 51 60 X = 12 · 48 + 51 = 60,6 = 61 empresonats.
60 Y = 48 c. Demana al full de càlcul que et grafiqui la funció. Hi veus algun problema en el gràfic que t’ha generat el LibreOffice? Quin és el domini de la funció que has definit a l’apartat b? Aquesta pregunta es pot respondre tècnicament però també en termes substantius. Les dues maneres et donaran dues respostes diferents.
12/60y+51 El domini de la funció és de tots els números reals.
250 200 y = empresonats per crims violents 150 -40 100 50 0 -20 -50 0 20 40 -100 -150 -200 -250 -300 -350 -400 x = criminalitat 60 80 100 ...