SOCIOLOGIA TEMARI COMPLET (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura introduccio a la sociologia
Año del apunte 2015
Páginas 26
Fecha de subida 10/03/2015
Descargas 22
Subido por

Descripción

apunts de classe
prof. Clara Cortina

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA ÍNDEX 1. La sociologia com a disciplina científica 1.1. Objecte d'estudi i perspectiva 1.2. Principals paradigmes i autors 1.3. Mètodes d'investigació sociológica 2. Conceptes sociològics fonamentals 2.1. Interacció i organització social 2.2. Socialització 2.3. Cultura 3. Normes socials, control i desviació 3.1. Norma social 3.2. Teories de la desviació: anòmia, etiquetatge, control, desigualtat 4. Institucions Socials 4.1. Institucions primàries i secundàries 4.2. Família (i demografia) 4.2. Família (i demografia) II 1. LA SOCIOLOGIA COM A DISCIPLINA CIENTÍFICA 1.1. QUÈ ÉS LA SOCIOLOGIA La sociologia és una ciència social (ex. economia, criminologia, antropologia, demografia, geografia,...) que estudia les relacions dels individus entre ells (interacció). Doncs aquests conformen grups socials que generen una dinàmica.
Així doncs la sociologia estudia la organització i estructura dels grups humans.
Pretén fer un estudi sistemàtic, rigorós i científic.
1.5. EPISTEMOLOGIA DE LA SOCIOLOGIA L’epistemologia és la branca de la filosofia que s’ocupa d’analitzar en què consisteix el coneixement, però també de determinar-ne l’origen, el mètode que seguim per obtenir-lo i els límits del que podem conèixer.
El problema de l’epistemologia en la sociologia no és el tòpic de la llunyania com ho és quan es parla de metafísica sino tot el contrari, és la proximitat de l’objecte d’estudi i el fet que sociòleg en forma part. Llavors aquest pateix el risc de estar sota influències i no ser imparcial ni objectiu. És molt important mantenir la neutralitat i evitar les ideologies, prejudicis o valors que formen part de la realitat social.
És per això que era una ciència mal vista. Tot i així, actualment es considera que el coneixement es pot aconseguir seguint un mètode científic basat en l’empirisme (coneixement a partir dels sentits). Observació, anàlisi, classificació i formulació de teoria en són els passos a seguir arribant fins i tot a la predicció a través de la comprensió dels mecanismes que regulen els grups humans.
És una ciència acumulativa, es tracta de partir de teories anteriors tot completant-les o ampliant-les.
Un sociòleg és aquell que busca entendre i explicar la realitat, no buscarà solucions, mantindrà una posició freda i distant. Per aconseguir-ho el sociòleg ha de seguir un mètode anomenat perspectiva sociològica.
1.4. PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA o o o o Allunyar-se de l’objecte d’estudi Qüestionar idees preconcebudes (prejudicis) Aspirar exclusivament a entendre Conèixer i qüestionar la realitat social Aquest procés es coneix amb el nom de perspectiva sociològica. Segons C. Wright Mills, la perspectiva sociològica és una visió panoràmica de la realitat tenint en compte el context històric. Diu això perquè l’individu en sí té una visió subjectiva que podria ser diferent de la real, el sociòleg no pot caure en aquest parany. Ha de preguntar a aquests individus la seva percepció per entendre’l però no l’ha de creure ja que aquest està confós per la seva pròpia condició.
Marx ja ens parla d’aquesta percepció individual la qual anomena alineació. Ell explica que el proletariat no era conscient de la subordinació a que era sotmès per la burgesia.
“LES COSES SÓN COM SÓN PERÒ NO SÓN SEMPRE EL QUE SEMBLEN I PODRIEN SER DIFERENTS”.
Significa que la realitat és una sola i per tant és única, molts cops no és el que aparenta ser i per tant no la veiem de manera clara. Hem d’estar oberts a descobrir la veritat i no el que volem veure.
Amb l’anàlisi rigorós podrem desmuntar i combatre aquestes idees preconcebudes.
1.2. QUÈ ESTUDIA La sociologia estudia la societat com a sistema concret però per fer-ho és precís estudiar la seva divisió (grups) i les respectives relacions d’aquests.
Els grups són definits per les activitats que els seus integrants duen a terme.
Exemples en són les classes socials, els estudiants, els treballadors, el gènere,...
No només estudia el grup en sí, també la comunitat que conforme, la estructura, l’evolució o les relacions entre grups i els conflictes que presenten.
El que caracteritza un sociòleg no és el que estudia sinó el mètode que utilitza, el “com”. Ha d’aplicar un mètode que li permeti arribar a una visió de sistema social, ser capaç de entendre la organització de la societat en sí.
EXEMPLE PRÀCTIC: El sociòleg Durkheim va realitzar un estudi sobre el suïcidi (1897) a Alemanya i amb ell, amb els actes d’aquesta societat, aconsegueix explicar-nos com és.
Diu: “les causes de cada aptitud suïcida cal buscar-les en la naturalesa de la pròpia societat”. És a partir d’aquesta revelació que l’autor descobreix el factor de la religió. Resulta que el país estava bàsicament dividit en catòlics i protestants.
Durkheim s’adona que l’índex més alt de suïcidis es troba sota la categoria de protestants. L’explicació és que els catòlics són un grup més integrat dins de la pròpia comunitat i aquest fet exerceix una mena de control moral. Els protestants funcionaven al revés, cadascú interpretava els escrits de manera diferent i no existia una mena de sentiment de col·lectiu i integració. Un catòlic no escolliria tan fàcilment la opció del suïcidi ja que sap i té en compte que la seva mort afectarà a la societat.
Estudiant el mètode de Durkheim veiem que parteix d’un factor per explicar la societat, el qual li permet generalitzar i poder a partir de llavors explicar cada un dels casos concrets usant la mateixa base general, una base científica d’observació i anàlisi (lligar caps, relacionar factors implicats).
1.3. QUAN SORGEIX? Sorgeix en un moment de transformació social, ja que volien entendre el perquè succeïa el que estava passant de manera científica. Apareix a finals del segle XVIII i principis del XIX amb la REVOLUCIÓ INDUSTRIAL i la revolució francesa. És un moment on es produeixen transformacions a la societat a molts nivells i de manera molt ràpida. És Agustí Compte (1839) qui defineix la disciplina.
2. NOVA MANERA DE ENTENDRE LA REALITAT 2.1. OBJECTE D’ESTUDI I PERSPECTIVA o INDIVIDU I SOCIETAT L’home és un ser social ja que té la necessitat de viure en societat. Tot i així la societat és una construcció humana, és la interacció entre individus la que crea societat. El fet de ser una creació humana fa que no tingui un ideal de ser. Encara que el que és cert és que la societat condiciona l’individu, doncs aquest és lliure dins unes condicions marcades per la societat. Torna a ser un cicle viciós pel fet que el poder de transformar la societat recau en l’individu.
Es pot utilitzar una metàfora relacionada amb el teatre per entendre aquesta cadena. La societat ens assigna un rol o paper i a nosaltres ens toca interpretar-lo (no tenim llibertat, estem condicionats), el problema és que al no ser-ne conscients (com deia Marx) creiem que hem set lliures d’elegir (llibertat individual).
o DETERMINISME VS REPRESENTACIÓ 2.2. PRINCIPALS PARADIGMES I AUTORS Els sociòlegs discrepen del sentit que té la societat, això s’anomena paradigma ja que hi ha varies corrents que expliquen una mateixa realitat des del seu punt de vista. No hauria de ser així perquè al ser una ciència, tots els científics haurien de poder arribar a una mateixa conclusió, encara que més endavant apareix-hi nova informació que trencarà la teoria i s’aproparà més a la realitat.
Les diferents escoles que hi ha són: o o o FUNCIONALISME CONFLICTE INTERACCIÓ Per entendre la diferència entre aquestes cal respondre a la pregunta de què manté unida a la societat: Funcionalistes: La complementarietat; Cada grup té una funció determinada dins la societat per a fer funcionar aquest tot que suposa. Els integrants són conscients que tot grup és necessari per al bon funcionament. Així s’aconsegueix equilibri i harmonia. És una qüestió de cohesió. Els canvis són positius perquè es donen quan una petita part del tot no funciona bé, llavors es necessita un canvi per reequilibrar el perfecte mecanisme i garantir l’harmonia.
Sociòlegs originaris: Auguste Compte i Herbert Spencer Sociòlegs clàssics: Emile Durkheim (“la divisió del treball social”, 1893: els canvis en la indústria alteren l’ordre social.), Parsons i Robert K. Merton (“funcions manifestes i latents”: cada grup té una funció però no sempre és evident).
Conflicte: La tensió; La societat es divideix en grups els quals es troben en posicions dominants o subordinades. Es confronten perquè hi ha un sistema desigual ja que tenen interessos diferents i és aquesta tensió el que els manté units.
Sociòlegs: Karl Marx (“El capital”), Dahrendors i John Goldthorpe.
Interacció: Les idees; Igual que les altres dues corrents parlen d’una relació estructural, la interacció ho interpreta des d’un cantó més humà, parla dels ritus, símbols, la comunicació a través del llenguatge com a unificadors.
Sociòlegs: Max Weber (l’ètica protestant i l’esperit del capitalisme) o George Herbert.
Amb el capitalisme, apareix l’Estat com a motor per a transformar la societat. És qui aplica uns valors i unes idees.
CONCEPTES FONAMENTALS CARACTERÍSTIQUES MANTENIMENT ORDRE CANVI SOCIAL FUNCIONALISME Funcions latents manifestes.
Disfuncions Integrats.
Consens.
i CONFLICTE Desigualtat.
Estratificació.
INTERACCIÓ Símbols.
Comunicació.
Coaccionats.
Poder, autoritat.
Creadors de significat (protagonisme a l’individu) Significats compartits.
Cíclic.
Continu.
VISIONS DE LA SOCETAT TIPUS DE FUNCIONALISME CONFLICTE SOCIETAT Societat Solidaritat mecànica Conflicte tradicional (consciència de antic col·lectiu).
INDUSTRIALITZACIÓ: Divisió del treball, millora de les condicions de vida, urbanització de la població,...
Societat Solidaritat orgànica Conflicte de moderna (divisió del treball classes social) INTERACCIÓ Valors tradicionals (religió, costums) creació dels estats nació, Racionalització, eficiència, tècnica (organització burocràtica, Estat modern).
GLOBALITZACIÓ: Noves tecnologies, diversificació, trajectòria individual, individualisme creixent,...
Societat ? ? ? contemporània Aquesta suposada societat contemporània encara no està acceptada teòricament pels sociòlegs actuals, tot i així Manuel Castells, un sociòleg català viu, ha denominat aquesta nova societat com a societat de la informació i ha teoritzat sobre l’efecte d’aquests canvis evidents en un llibre.
Al ser difícil de contestar, el que podem fer és plantejar-nos una sèrie de preguntes: Què passa amb el mercat de treball? Hi ha molts individus fora d’aquest; Com s’estructura la societat? Per classes socials?; Hi ha hagut un desplaçament dels poders? 3. MÈTODES D’INVESTIGACIÓ SOCIOLÒGICA (Com fer recerca en ciències socials) o PERSPECTIVES D’INVESTIGACIÓ SOCIOLÒGICA Hi ha el positivisme i la interpretativisme. Per diferenciar-los, ens haurem de fixar el la seva interpretació de la ontologia, la epistemologia i la metodologia. Primerament, aclarir què significa cada una: ONTOLOGIA: Naturalesa de la realitat (quina és la realitat?) EPISTEMOLOGIA: Relació entre realitat social i observador METODOLOGIA: Eines per conèixer la realitat social.
ONTOLOGIA EPISTEMOLOGIA METODOLOGIA (NEO) POSITIVISME Podem conèixer la realitat sí, encara que no tota.
Podem aconseguir la objectivitat per explicar la realitat i teoritzar sobre ella a través d’un mètode generalment deductiu (general a particulars) Podem conèixer la realitat observant, a partir de tècniques quantitatives i qualitatives. Analitzarem les variables tot relacionant-les amb l’objecte d’estudi).
INTERPRETATIVISME Nosaltres construïm la realitat social, som els individus els qui li atorguem un significat. Així doncs un sociòleg coneix la seva pròpia realitat i aquest fet la transforma.
Podem comprendre la realitat però no explicar-la a través del mètode inductiu (particulars a general) No podem observar la realitat per conèixer-la sinó que el que fem és interpretar-la a través de tècniques qualitatives analitzarem casos particulars.
Per resumir de manera ràpida aquest quadre podem dir que el positivisme creu que podem arribar a conèixer la realitat de manera objectiva, que tot i que el sociòleg en forma part aquest és capaç d’allunyar-se’n, en canvi l’interpretativisme creu que el sociòleg veurà la realitat que ell mateix ha construït. Per explicar aquesta realitat un positivista observant aconseguirà crear una teoria que podrà aplicar-se llavors a tots el casos particulars, en canvi un interpretativista creu que no es pot explicar la realitat observant sino que el que s’està fent és interpretar la realitat, s’intentarà analitzar diferents casos.
Seguidament es necessari explicar què és una tècnica quantitativa i què és una qualitativa: TÈCNICA TIPUS D’INFORMACIÓ QUANTITATIVA Objectivitat QUALITATIVA Subjectivitat TIPUS DE DADES Bases de dades numèriques MÈTODES D’ANÀLISI Estadística Textos, Transcripcions Anàlisi del discurs DISCIPLINES Sociologia, ciència política, economia Recomptes, registres, enquestes, experiments EXEMPLES Antropologia, publicitat Entrevistes, discussió, participant.
grups de observació TÈCNIQUES QUANTITATIVES: TIPUS DE DADES I FONTS D’INFORMACIÓ: o FONTS EXHAUSTIVES (informació sistemàtica de tots els individus d’una població)   o RECOMPTE: Estoc REGISTRE: Fluxe ENQUESTES (Tècnica de mostreig que partint d’una mostra pot generalitzar de manera totalitària) Pot recollir una mostra de manera aleatòria o de manera estratificada tot estudiant factors que influeixin e n el seu objecte d’estudi.
Mètodes de recollida: telefònica, enquestador,...
Tipus: transversal (espai de temps determinat), retrospectiva (temps més llarg on consten el passat i el present), seguiment (informació dinàmica ja que consta el principi, ara, després, entremig, més enllà i final) o EXPERIMENTS (Crea una realitat artificial de la qual altera alguna circumstància per poder observar quin n’és l’efecte sobre els d’individus partint de la base acció-reacció).
TÈCNIQUES QUANTITATIVES: TIPUS DE DADES I FONTS D’INFORMACIÓ: o ENTREVISTA EN PROFUNDITAT: No hi ha preguntes perquè busca l’espontaneïtat de l’entrevistat, i el com diu les coses ens donarà més informació que no pas el que diu en sí. Per exemple veurem si es repeteix sobre algun tema, si s’emociona,...
o HISTORIES DE VIDA: Pretén recollit la trajectòria dels individus tot assabentant-se de qui eren abans del succés o qui eren després.
o ENTREVISTES SEMI-DIRIGIDES: L’entrevistador formula unes preguntes clau les qual hauran de ser contestades per l’enquestat i alhora desenvolupades, volem que el subjecte en qüestió ens sorprengui tot aportant subjectivitat.
o FOCUS GRUP: Es tracta de ajuntar persones amb alguna cosa en comú que ens interessa i deixar que parlin entre elles. D’aquesta manera es sentiran còmodes i potser aportaran més informació rellevant que la que haurien donat a un entrevistador que d’alguna manera les condiciona.
o OBSERVACIÓ PARTICIPANT: Es tracta d’infiltrar-se en el grup que t’interessa, ser un més per així poder veure de pròpia mà el seu comportament natural tot interactuant amb ells.
TEMA 2 CONCEPTES SOCIOLÒGICS FONAMENTALS 1. INTERACCIÓ I ORGANITZACIÓ SOCIAL CATEGORIA SOCIAL: característiques.
Classificació d’individus que comparteixen REUNIÓ O AGLOMERACIÓ: Concentració de persones que es troben junts en un temps i espai determinat.
GRUP SOCIAL: Conjunt d’individus en situació d’integració durable, conscient per part dels participants i reconeixible per aquells que no hi pertanyen.
ROL SOCIAL: Pautes de comportament de l’individu marcades per les categories i grups als quals pertany.
Grup social Trobem dues categories:   GRUPS PRIMARIS (família) GRUPS SECUNDARIS (companys de feina) Poden classificar els grups socials en una categoria o altra segons el tipus de relació determinat en les següents variables: o o o o TIPUS: personal o instrumental DURACIÓ: llarga o curta AMPLITUD: activitats múltiples o restringides PERCEPCIÓ SUBJECTIVA: com un fi (forma part de la meva condició) o un mitjà o “MIDA” Existeixen un subgrups que val la pena tenir en compte: LIDERATGE: Una persona adopta el paper de líder per a prendre decisions en nom del grup per al bé d’aquest. Podem distingir dos tipus clars de líders.
o INSTRUMENTAL: S’elegeix entre el grup. I aquest tindrà una missió tècnica.
o EXPRESSIU/ CARISMÀTIC: S’autoelegeix d’entre el grup perquè creu que ell és l’únic que ho pot fer.
XARXES SOCIALS: Es tracta d’individus que formen part d’alguna cosa però no es poden definir estrictament com a grups perquè el lligam és poc intens i difícil.
Es caracteritzen per la flexibilitat i adaptabilitat.
ORGANITZACIONS FORMALS: Aquelles on el sistema de funcionament està establert. Es poden considerar un grup social secundari. Un clar exemple és la burocràcia.
BUROCRÀCIA: Organització resultant d’un disseny racional amb criteris d’eficiència (especialització, jerarquia, impersonalitat, canals de comunicació formals i escrits).
La burocràcia i les xarxes socials entren en conflicte doncs les xarxes socials s’han donat per la modernització i la burocràcia s’està quedant enrere.
Formes d’interacció social COMUNICACIÓ NO VERBAL: intercanvi d’informació i significats mitjançant expressions facials, gestos i moviments del cos.
IMATGE/ ASPECTE FÍSIC/ COS: Com ens mostrem davant els altres.
LLENGUATGE/ SENTIMENTS/ HUMOR: Una mica determinats per la societat.
El que ens interessa és que les decisions individuals afecten al context social, regulen la interacció social entesa en la dimensió social. També ens interessa com canvien aquests elements al tractar-se d’una comunicació indirecta (no física en espai) donada per les facilitats de les noves tecnologies.
La nova comunicació permet jugar amb la nostra imatge, però encara es dóna molta importància a l’aspecte físic. Tot i així podem presentar uns gustos i interessos per forjar la imatge de un.
La pregunta clau és si aquests elements no verbals explícits en la comunicació cara a cara s’han transformat. La resposta cal buscar-la a les emoticones dels xats, elles soles transmeten una expressió corporal, sentit de l’humor, sentiments, emocions,..
Es tracta d’expressió no verbal per escrit.
Posicions socials: Status i rol STATUS: Conjunt de recursos que posseeix un individu en la societat a la que viu.
Podem arribar a entreveure una idea de jerarquia.
Podem parlar de dos tipus de status: o ADSCRITS: de naixement (sexe, noblesa) o ADQUIRITS: aconseguits al llarg de la nostra vida ROL: Conjunt coherent d’activitats normativament realitzades per un subjecte que es deriva del seu status. Un individu pot ser diferents rols al mateix temps. Serà la societat qui determinarà el grau de compatibilitat i congruència entre rols.
VISUALITZACIÓ DE L’ANUNCI PUBLICITARI “LIKE A GIRL” Després d’això intentarem resoldre a través de teoria les preguntes següents: 1. Quins són els mecanismes de construcció social de la realitat? ROL, SOCIALITZACIÓ I CULTURA (relacionem-ho amb la metàfora de que som actors i aprenem un paper) 2. La cultura és un concepte monolític? FORMES DE DIVERSITAT CULTURAL 3. Quin és el paper de les normes en la vida en societat? Hi ha marge per sortir-se de la norma? Quines són les causes i conseqüències de la desviació? ROLS Hi ha diferents instints innats, que per aquest fet podríem classificar de biològics, exemples en són l’instint de supervivència, l’instint sexual o l’instint de maternitat.
A la vegada, aquests s’han convertit en rols, s’ha globalitzat per exemple que les dones a diferència dels homes posseeixen aquest instint de maternitat. Però està demostrat que no totes les dones comparteixen aquest sentiment, no és universal, amb això vull dir que la societat ha fet una associació falsa que tots ens hem cregut.
Un altre exemple d’aquesta construcció serien les pors, que depenen molt de la cultura a la qual pertanyem. No tots tenim por de les mateixes coses, i si és així no en un mateix grau.
Però igual que la societat ha construït aquests rols, també pot modificar-los i destruirlos. Actualment hi ha rols que s’estan sacsejant i això demostra l’artificialitat d’aquests, donant-nos el poder de canviar. Un exemple clar és el rol de la mare dins la família.
o GÈNERE: Conjunt d’elements identitaris i rols associats a cada sexe (masculí i femení).
o SEXE: Diferència biològica (home i dona).
L’edat també es podria considerar un marcador biològic, però a la vegada una persona vella no ha de ser aquella que té més arrugues. Molts cops associem vellesa amb poca il·lusió, actitud pessimista, motivació quasi nul·la,...
SOCIALITZACIÓ Procés d’interiorització normativa, imaginativa i valorativa. (S. Freud) Ve a dir que els rols són fruit de l’aprenentatge.
La socialització serveix bàsicament per: a) Garantir que l’individu aprengui a funcionar dins una societat.
b) Garantir que la societat en sí, segueixi funcionant com a tal, que no es transformi i mantingui una consistència (REPRODUCCIÓ SOCIAL).
Els sociòlegs diuen que ens socialitzem constantment perquè la societat evoluciona i per tant ens hem d’adaptar a ella.
AGENTS DE SOCIALITZACIÓ o o o o Família Escola Grups socials Mitjans de comunicació ETAPES DE SOCIALITZACIÓ AL LLARG DEL CICLE VITAL o o o o Infància Adolescència Edat adulta Vellesa RESOCIALITZACIÓ: La duen a terme organitzacions totals basades en l’aïllament per a reconvertir les persones. Exemples en són els centres penitenciaris o les sectes.
CULTURA Podem donar diferents definicions: a) Conjunt de creences, activitats i objectes materials que constitueixen el mode de vida d’una societat i orienten els comportaments dels seus integrants així com les seves consciències.
b) Valores que comparteixen els membres d’un grup, normes que acaten i béns materials que produeixen. (A. Giddens) c) Conjunt de costums, coneixements, objectes i comportaments apresos i transmesos socialment.
Components de la cultura: o o o o o Símbols Llenguatge Valors i creences (concepcions anhelades de la realitat) Normes Cultura material i tecnològica La cultura és també una eina de interacció i dominació en diferents dimensions:    Comunitària (participació horitzontal) Jeràrquica (estructura vertical) Dinàmica (realitat canviant, resultat de la tensió entre comunitat i dominació: font d’innovació) Aquestes dimensions diferents tenen molt a veure amb les dues escoles sociològiques ja mencionades funcionalisme i conflicte.
La transformació o canvis que pateix una cultura venen donats quan hi ha: 1. Contacte entre cultures 2. Innovació tecnològica o Diversitat cultural: Com sabem, hi ha una diversitat cultural molt notable. Podem dividir la cultura en subcultures i contracultures. Les primeres tenen uns codis propis que conviuen en harmonia amb els codis de la respectiva cultura imposada. Un exemple de subcultura són els gitanos, els amish o els hippies. En canvi la contracultura és aquella que pretén imposar com a verdaders els seus codis. Un exemple són els terroristes o els ocupes.
o Canvi cultural o Codi cultural: Codi que regeix a un grup.
o Multiculturalitat: Diferents formes culturals que coexisteixen en una mateixa societat.
o La globalització és entesa com un procés homogeneïtzador de la cultura.
Etnocentrisme vs. relativisme cultural L’etnocentrisme és el convenciment que la cultura pròpia és millor i està per sobre que les altres. Per contra el relativisme cultural defensa que les cultures són diferents i no es pot establir a una com a millor que les altres.
Els sociòlegs estableixen que entre aquests dos hi ha una línia fina, els drets humans que són el mínim a respectar.
TEMA 3 LES NORMES SOCIALS Són regles per a l’execució d’alguna cosa, a què hom ha de subjectar el seu comportament. Existeix el control o pressió social, informal i difús que té com a objectiu evitar la que anomenarem conducta desviada.
El control social es forma de dos agents: o Conformitat: Interiorització de les normes a partir de processos de socialització i aprenentatge.
o Coerció: Protecció de les normes. Capacitat sancionadora i punitiva (incentius o penalitzacions) El problema es que tot i haver-hi aquest control, no tots ens comportem seguint aquestes normes.
DESVIACIÓ: Transgressió de normes socials establertes.
La desviació es relativa a cada societat, no existeixen individus naturalment desviats.
L’aparició d’individus desviats fomenta la innovació social. Fa saltar l’alarma per a reformar la norma vigent que necessita un canvi.
DELICTE: Forma específica de desviació donada per la transgressió d’una llei.
LA DESVIACIÓ SEGONS ELS PARADIGMES SOCIOLÒGICS Teories funcionalistes Anòmia Segons Durkheim: La desviació és una reacció lògica davant d’una situació en la qual no hi ha una norma clara o ja no és vigent. És a dir, quan hi ha un conflicte o buit normatiu.
Segons Merton: No és que no hi hagi norma establerta sino que hi ha una contradicció entre normes que fa que l’individu actuí d’una forma estranya. Es tracta de l’estructura cultural (valors) vs. l’estructura social (oportunitats).
ESTRUCTURA SOCIAL ACCEPTA REBUTJA ESTRUCTURA CULTURAL ACCEPTA CONFORMITAT FINS LEGÍTIMS MITJANS LÍCITS INNOVACIÓ FINS LEGÍTIMS MITJANS IL·LÍCITS REBUTJA RITUALISME FINS IL·LEGÍTIMS MITJANS LÍCITS RETRAÏMENT FINS LEGÍTIMS MITJANS IL·LÍCITS REBEL·LIÓ = Nous objectius culturals + Nous mecanismes institucionals Teories interaccionistes Etiquetatge Segons Becker: La desviació és producte de la interacció social en el que es construeixen i defineixen les conductes desviades. Cap acte és intrínsecament desviat o normal.
Qualificar a un individu de “desviat” reforçarà la seva conducta desviada.
DESIGUALTAT: Alguns individus tenen més facilitats que altres a ésser desviats que altres. Per la seva relació amb el poder i l’abús d’aquest portarà a la desviació; dominants i subordinats.
Teoria del control Segons Travis Hirschi: Si la societat és igualitària, és a dir que està ben integrada, hi ha un fàcil control i la desviació serà pràcticament impossible. Per contra, si els ciutadans no es senten integrats i es senten més aviat aïllats, la desviació serà molt notable.
3. H TEMA 4 4. INSTITUCIONS SOCIALS Es tracta dels agents o conjunt de pautes que estructuren o regulen el comportament humà en un àmbit determinat (equivalent a l’instint pels animals). Estableixen les normes i vetllen per elles.
Exemples d’aquestes són: o La família vista com una organització familiar, l’ensenyament, la religió, la forma política, el treball, la economia, la sanitat, els mitjans de comunicació,...
Les institucions socials es poden classificar en dos tipus diferents: o PRIMÀRIES: Tenen incidència en l’esfera pública de la societat (Educació, política, economia...) o Economia: Organitzada en la producció, distribució i consum d’uns bens i serveis.
o Política: Distribueix el poder, estableix prioritats i estableix qui ha de prendre les decisions.
o Educació: Pretén transmetre coneixement, qualificacions laborals, normes i valors culturals.
o Mitjans de comunicació: Hi ha diferents visions de la seva funció segons les tres escoles sociològiques.
   Funcionalisme: Sentit socialitzador, transmissió cultural, reforçador de normes, adjudicador d’estatus, promou el consum, dóna informació, capacitat de mobilització,...
Teoria del conflicte: La majoria els utilitza per dominar (dominadors) i per promoure la desigualtat ja que es transmet la ideologia dels dominants que utilitzen els mitjans com a un sistema de filtratge.
Interaccionisme: Defineixen la realitat.
o SECUNDÀRIES: Tenen incidència en l’esfera privada (Família, religió,...) o Religió: Agrupa les creences sobre allò sagrat i les pràctiques que se’n deriven.
o Família: Agrupa els individus en un grup primari basat en les relacions de parentiu (marcades per la consanguinitat, l’afinitat (parella) o l’adopció). Hi ha diferents visions de la seva funció segons les tres escoles sociològiques.
   Funcionalisme: Agent de socialització, regula l’activitat sexual, garanteix la reproducció socials, ofereix seguretat material i emocional als individus.
Teoria del conflicte: Regulen la distribució de la propietat a través de l’herència, reforcen la desigualtat social, marquen la relació de poders entre gèneres (patriarcal), regulen les relacions entre races i ètnies amb pràctiques matrimonials (endogàmia vs. exogàmia).
Altres Intercanvia social Interaccionisme Feminisme Algunes vegades es fa difícil de classificar perquè la distinció no sempre és neta i clara ja que tot està connectat.
LA FAMÍLIA Sistemes familiars o Parentiu:  Consanguinitat: vincle biològic  Afinitat/polític: vincle matrimonial  Adopció/civil: vincle de filiació o Tipus de família segons la unitat de residència:  Nuclear: matrimoni i descendència  Extensa: matrimoni, descendència i altres parents.
o Sistemes de descendència:  Patrilineals: el parentiu es transmet per via paterna  Matrilineals: el parentiu es transmet per via materna  Bilaterals: el parentiu es transmet per les dues vies. Un clar exemple som nosaltres amb els cognoms dels dos.
o Sistemes de successió (hereditaris)  Primogenitura MATRIMONI: Relació sancionada legalment que engloba la cooperació econòmica i l’activitat sexual.
o Pautes matrimonials  Monogàmia/Poligàmia: Unió entre dos o unió entre més de dos.
 Endogàmia/ Exogàmia: Unió entre individus d’un mateix grup social o diferent.
VIDEO: Trobem un model familiar de fill únic. Ens mostra una situació extrem on els rols s’han invertit. És el fill el que té el control i l’autoritat, porta els pantalons.
ELEMENTS DE MODERNITZACIÓ DE LES FAMÍLIES Cada cop més la influència dels grups familiars sobre les decisions individuals s’afebleix permetent major llibertat individual.
Ho veiem en els següents successos: Relació pares-fills o La figura materna i paterna es torna menys autoritària (canvi en el model educatiu) o Ampliació dels drets dels infants (prohibició del treball infantil, no feina domèstica,...) Relació de parelles o o o o o Lliure elecció de la parella (no matrimoni concertat) Drets de la dona i capacitat de decisió d’aquesta en l’àmbit domèstic.
Major llibertat sexual (la dona no està “al servei” de l’home) Acceptació de relacions homosexuals Eliminació de l’estigma de parelles amb vincles de fet, no es precís un vincle legal per a ser reconeguts com a parella.
RESUM DE LES TRANSFORMACIONS RECENTS A ESPANYA 1. Diversificació de les trajectòries vitals 2. Nupcialitat  Disminució  Endarreriment  Difusió de les parelles de fet  Diversificació del tipus d’unió i formes de celebració 3. Fecunditat  Baixa fecunditat persistent  Endarreriment de la fecunditat  Augment de la fecunditat fora del matrimoni (dissociació reproducció i matrimoni 4. Transformació de rols i relacions de gènere DETERMINANTS DE LES TRANSFORMACIONS RECENTS Demogràfics o Augment de l’esperança de vida, que ha donat lloc a l’endarreriment del calendari (triguem més a fer-nos grans així que ens ho prenem amb calma).
o L’estructura d’edats s’ha envellit permetent la relació amb generacions passades.
Socials o Augment de l’individualisme (canvis de valor i aspiracions) o Canvi dels costos-beneficis associats a la reproducció, als fills. (es dóna un càlcul racional a l’hora de decidir si tenir fills o no).
1. Trajectòries vitals Treball Educació cohabitació matrimoni emancipació separació fills viudetat jubilació L’ordre s’ha alterar, s’ha allargat tot fent-se més complex i menys Standard per a tothom.
En diferents gràfiques i taules podem veure: ▫ Evolució intensitat calendari nupcial, Espanya 1976-2012.
Les persones es deixen de casar. El primer matrimoni es dóna per mitjana als 2532 anys. Hem de tenir en compte que no considera a les parelles de fet perquè és molt difícil trobar-ne informació.
▫ Taula 1, Which líving arrangement would you prefer?, 2004 Les parelles abans de casar-se conviuen. Les persones de 18-29 anys en un 28,4% contesten que convivència sense intenció de casar-se. Són les persones e 40-49 anys que en un 71,5% contesten que prefereixen el matrimoni.
Recentment s’ha introduït el concepte de LAT (líving apart together). Es tracta que cadascú de la parella visqui a casa seva tot i ser estables, no és un fet temporal. Es creu que la convivència no suma sino resta perquè es perd la intimitat. Un exemple clar i lògic és una segona unió on els membre ja tenen fills.
▫ Efectes d’edat i de generació en la difusió de la cohabitació no matrimonial, Espanya 2013.
Dels que viuen en parella menys del 5% estan casats. Trobem un alt tant per cent de parelles que ho han fet alguna vegada. Veiem que respecte la generació del 1950-1959 que actualment tenen uns 47-56 anys la tendència de cohabitació no matrimonial ha augmentat en la generació de 1970-1979 (27-36 anys).
La noció de la cohabitació com a pas previ al matrimoni no s’ha perdut.
▫ Calendari nupcial i reproductiu 1976-2012.
Amb el pas del temps creix la tendència a tenir el primer abans del matrimoni.
▫ Gràfic 4, proporció de fills de mare no casada. Catalunya i Espanya, 19752009.
Catalunya es troba a més d’un 39% al 2009, per sobre d’Espanya que es troba en un 35%.
▫ Gràfic 11. Percentatge de divorciats Les segones unions guanyen poder.
▫ Tant per cent de matrimonis homosexuals Podem observar que passa de un 0,6% a l’any 2005 a un 2,4% al 2011.
▫ Gràfic 9, matrimonis civils vs. matrimonis catòlics.
Augmenten els civils, passant de 0 al 1976 al 70% al 2008. Casar-se ha canviat de significat, entenem el compromís de manera diferent, ja no es té por al càstig imposat per la religió doncs aquesta a passat a ser un paper secundari i ha afectat a l’àmbit familiar.
▫ Indicador conjuntural de fecunditat y edat mitjana de la maternitat, 19762011.
Passa del 2,8 al 1,4 en el transcurs d’aquests anys. Al 1995 ja es trobava per sota del 1,2 arribant a ser record mundial. Aquesta xifra s’ha mantingut fins el dia d’avui. Hi ha hagut un endarreriment en l’edat de tenir fills. La relació entre ICN i EDM s’entén per la fertilitat de les dones que es veu limitada i pel pes de les dones que no volen tenir fills.
▫ Gràfic, Espanya 2011, diferencia entre número de fills ideal, previst i efectiu. (dones de 20-49 anys).
Espanya té nivells per sota de França, Alemanya, Suècia i Regne Unit, però alhora són molt semblants.
Podem veure que el número ideal es troba a 2,13, el previst en 1,91 i l’efectiu a 1,22 fills.
▫ Factors explicatius de la baixa fecunditat persistent - Endarreriment del calendari (tenir fills més tard)  Etapa d’educació més llarga  Incorporació tardía al mercat del treball  estabilitat econòmica.
 Allargament de l’esperança de vida (no tenim pressa)  distribuir aquests anys de més en tot el cicle de vida. Comporta un endarreriment dels calendaris: nova significació de les edats.
 Societat rica  La família es pot permetre pagar la inversió en la formació de les noves generacions, quan abans aquestes s’havien d’incorporar directament al mercat de treball.
- Restriccions estructurals i institucionals (plantegem els fills com una inversió o un cost. l’Estat no ajuda a la seguretat de tenir fills amb ajudes o subvencions per exemple) - Canvis en els valors relacionats amb la família i els nivells de fecunditat desitjada. (exemple: un fill com a ideal de família). El canvi en l’estructura d’edats de la població comporta canvis en les estructures de les llars i en les relacions intergeneracionals.
▫ Evolució de l’esperança de vida a Espanya, segle XX.
Al 2013, l’esperança de vida d’un home era de 79 anys i la de la dona de 85,6 anys. Hem passat d’una esperança de vida al voltant dels 40 anys al 1910 fins als 80 anys actualment, hem duplicat la xifra.
Veiem reflectida la guerra civil als anys 40, on la mortalitat dels homes és molt més alta (van a la guerra). Anteriorment, al 1918, també hi ha una baixada molt forta donada per una grip que afecta igual als dos sexes.
▫ Transformació del cicle de vida i dels rols d’edat.
Ens plantegen la repartició del cicle de vida segons les fases d’edat, al 1950, 2000 i 2050. Passem de viure 60, 80 i 90 respectivament. Aquests anys de més impacten a l’estructura d’edats. Primerament disminueix la infància. La preadolescència s’avança però la durada no. La “quasi” grown up (eterna joventut) s’allarga moltíssim, endarrerim la etapa adulta, assumir responsabilitats. L’etapa d’entrada al mercat de treball es tardía. I finalment la jubilació es dóna més tard i s’allarga.
Ens interessa aquesta fase de quasi, perquè canvia tota l’estructura.
Transformació en temes de salut que ens permet viure més temps, però la vida fèrtil de la dona no ha canviat.
▫ Gràfic. Relació entre el nivell de l’edat mitjana a la primera maternitat i la proporció de dones amb menys d’un fill per província, 1976-2004.
Com més tard es tenen els fills, més augmenta el número de dones sense fills.
L’endarreriment del calendari afecta directament a la mitjana de fills per dona.
▫ Gràfic 9. Proporció de dones definitivament estèrils a cada edat, segons dos models.
Amb l’edat augmenta l’estabilitat. Dels 35 en amunt les possibilitats de tenir fills és pràcticament nul·la.
▫ Valors i oportunitats estructurals. Advances in development reverse fertility declines, 2010.
El nombre mitjà de fills per dona amb l’índex del desenvolupament humà (IDH).
Còctel de riquesa, educació i salut. Veiem una contraposició entre el 1975 i el 2005. Com més desenvolupat és un país, menys fills es tenen. I al revés. Sembla que el progrés social i econòmic influeix directament sobre el nombre de fills.
▫ Correlació entre taxes d’activitat femenina i els nivells de fecunditat. 1970 i 1996.
Semblava haver-hi una relació negativa entre treballar i tenir fills al 1970. Però al 1996, el model, és una dona incorporada al mercat laboral i amb fills. La relació de costos i oportunitats a l’hora de tenir fills poden donar-nos senyals optimistes perquè en un futur hi hagi més fills.
▫ Tipus de parella segons relació amb l’activitat, 2012.
A espanya només el 45% està format per una parella on els dos treballen. La proporció espanyola on tots dos treballen és la més baixa comparada amb Itàlia, França, Alemanya i Regne Unit. I tot i així hem vist que aquests països tenen més fills.
CANVIS DEMOGRÀFICS o Transició demogràfica (procés històric, que permet passar de mortalitats i natalitats molts altes, a tenir molts pocs fills però a viure molt i tots arriben a edats avançades.
  Longevitat creixent: millores de supervivència Fecunditat decreixent: millores eficiència reproductiva Provoca: o Estructures demogràfiques més envellides.
La nostra piràmide ha evolucionat ▫ Quins són els efectes de l’envelliment demogràfic sobre la societat i l’estratificació?  L’allargament de l’esperança de vida. Comporta un endarreriment dels calendaris: nova significació de les edats.
 El canvi en l’estructura d’edats de la població comporta canvis en les estructures de les llars i en les relacions intergeneracionals.
▫ Piràmides de població d’Espanya. 1981, 1991, 2002, 2009 i 2019.
Veiem un canvi en la forma, de la primera a la última la base s’ha reduït perquè tenim menys fills. Cada cop hi ha més població de +65 anys. Els vells pesen més i els nens menys. Els adults es mantenen.
▫ Fills de cada generació que neixen quan els seus avisa ja han mort, Espanya 1906-1945. (2001) Els que neixen a principi de segle, la meitat no van conèixer a cap avi, i un terç coneix l’avia. Al 1956-60, només un 5% no els coneix.
▫ Transformació de les relacions intergeneracionals (II): rols de gènere Esquema ideal del possible canvi en la distribució de rols per sexe i edat.
Els homes s’especialitzaven en rols productius i les dones rols reproductius. En un futur el rols es basaran en l’edat. Els productius seran els adults homes i dones, i els reproductius seran grans i vells.
▫ Transformació de les relacions intergeneracionals (II): dependència Relacions de dependència projectades, Espanya 2014-2060.
Augment de la dependència demogràfica (quan pesen els vells, i els joves en relació amb els adults) provocada pel creixent pes dels vells. Els majors de 65 anys són dependents, el seu treball no genera recursos.
Per cada adult hi ha 1 dependent (2060). Actualment toca un 0,60.
No només hauríem de tenir en compte l’edat, sino també la salut i el treball.
Entenem dependència, com a dependència econòmica. Es raonable pensar que tots els majors de 65 anys seran dependents? Sí, potser passem als 70 però no hi ha dubte que són dependents, igual que els menors de 16. Tot i així cal tenir en compte que no tots els adults no treballen. (aturats, estudiants, prejubilats, discapacitats,...) TOTAL INACTIUS ACTIUS OCUPATS DESOCUPATS ▫ Taxa d’activitat i d’atur 1976-2011 Del principi fins el 2000 veiem que més d’un 50 per cent de la població total volia treballar o treballava (taxa d’activitat). Mentre que un 20 per cent d’aquests en algun moment no trobava feina (taxa d’atur). En època de bonança la taxa d’atur era del 10%.
Si diferenciem entre homes i dones veiem que l’atur es més elevat en les dones i que la taxa d’activitat és més baixa. Tot i ser així veiem un progrés, i les xifres entre homes i dones cada vegada es van apropant més. De fet la taxa d’atur s’iguala al 2008.
La taxa d’activitat en els homes ha baixat, podem justificar la disminució per la expansió educativa (allargament de la formació), la prejubilació (com a pràctica empresarial per la crisis) i per la inactivitat dels homes d’una certa edat que desisteixen de buscar feina també per culpa de la crisis.
DEPENDÈNCIA DEMOGRÀFICA El concepte ha quedat exclòs, actualment hauríem de parlar de dependència econòmica ja que l’edat no és l’únic fet rellevant.
Si calculem la taxa el resultat és 1,8 dependents per cada ocupat, xifra molt diferent a la de la dependència demogràfica.
...