Tècniques d'infografia (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Tècniques d'infografia
Año del apunte 2012
Páginas 13
Fecha de subida 05/06/2014
Descargas 1
Subido por

Descripción

Apuntes de la asignatura.

Vista previa del texto

TÈCNIQUES D'INFOGRAFIA 11-10-2012 Conceptes bàsics de la imatge digital Imatge digital / Imatge analògica Les imatges digitals comencen a aparèixer a partir dels anys 90 amb la creació dels ordinadors, les càmeres fotogràfiques ja funcionen digitalment i les fotografies també es trac ten digitalment.
La imatge digital està feta amb píxels (si l’ampliem es veuen quadradets), la imatge analògica ampliada són un conjunt de taques de colors.
Imatge vectorial / Imatge en mapa de bits Vectorial: composada per entitats geomètriques simples (segments i polígons). Cadascuna de les entitats es troba definida matemàticament per un grup de paràmetres (forma, posició, color...). Els objectes gràfics es troben basats en corbes Bézier.
Llenguatge “postscript”: llenguatge estàndard de programació de descripció d’objectes en pantalla.
Cada segment està format per dos punts i cada punt té controladors que defineixen el comportament del segment.
Mapa de bits (“bitmap”): imatge composada per una estructura de dades que representa una reixa quadrada o rectangular de píxels.
A l’acostar la imatge de mapa de bits es veuen quadrats (perd resolució), cosa que no passa amb la imatge vectorial.
Resolució Mida d’una imatge: mesura de les seves dues dimensions (horitzontal i vertical).
Maneres de quantificar la mida d’una imatge: o Unitats de longitud (centímetres o polzades).
o A base de píxels. Les imatges digitals no tenen mesures físiques i la seva mida només pot ser definida en píxels.
1 Resolució d’una imatge: concentració de píxels o punts d’una imatge per cada polzada, dona idea de la nitidesa i el nivell de definició de la imatge. En anglès ppi (pixels per inch).
1 polzada = 2,54 cm.
ppi / dpi Píxels per inch (ppi) defineix la resolució d’una imatge que es troba en un suport digital.
Dots per inch (dpi) unitat de mesura de resolucions de sortida en impressores.
Monitor: suport de visualització. Una de les característiques més importants d’un monitor és la seva resolució expressada en ppi. La resolució del monitor és la quantitat de píxels que pot mostrar la pantalla per cada polzada. Però el que és important no és la resolució sinó el seu tamany d’imatge (e: 1024x768). No totes les pantalles tenen la mateixa resolució.
Un monitor Windows té una resolució de 96 ppi.
Un monitor MacOS té una resolució de 72 ppi.
Un Iphone5 (1136x640) té una resolució de 326 ppi.
Abans les pantalles d’Apple tenien 72 ppi i es donava una equivalència exacta entre el punt (mesura tipogràfica) i el píxel (12pt = 12px). I les pantalles de PC tenien una resolu ció de 96 ppi, per tant 12 punts corresponien a 16 píxels i en conseqüència les fonts es veien més petites que en el Apple.
Mac → 12pt = 12px PC → 12pt = 16px Dispositius d’entrada i sortida Escàner (dispositiu d’entrada): quan digitalitzem una imatge mitjançant un escàner hau rem d’escollir la resolució d’escanejat en funció de l’ús que es vol fer posteriorment de la imatge. Això influirà en la mida de l’arxiu resultant.
Impressora (dispositiu de sortida): cal definir la mida a la que volem imprimir una imatge a través del programa des del que imprimirem, la resolució de sortida o d’impressió determi na la mida de la copia impresa.
Normalment s’utilitzen valors de 200-225 ppi per imprimir còpies d’aficionat.
I valors de 254-300 ppi per imprimir còpies d’alta qualitat.
Alguns laboratoris ofereixen resolucions de fins a 400 ppi.
Per sota de 200 ppi es comencen a notar els píxels.
Una impressora làser normal imprimeix uns 300 dpi o superior (segons el model).
La impressió CMYK disposa de 4 tintes: cian 15º, magenta 75º, groc 0º i negre 45º.
2 Resolució per web És un mite que les imatges preparades per web hagin de tenir una resolució de 72 ppi. El que s’ha de tenir en compte és la mida de la imatge (nombre de píxels) i la mida de l’arxiu.
La resolució és un concepte que intenta donar idea de la qualitat i el nivell de definició d’una imatge.
Les imatges tenen dimensions idèntiques. Impreses es veuran d’igual tamany. Però la de major resolució es veurà més nítida.
18-10-2012 Conceptes bàsics de la imatge digital (II) Profunditat de color La profunditat de color és un concepte que determina el nombre màxim de colors que pot prendre cadascun dels píxels que formen una imatge. Cadascun dels tons de color és indicat a través d’un número que es codifica utilitzant la notació binària (zeros i uns).
Les xifres binàries es composen d’una quantitat total de zeros i uns que són sempre potència de 2 (ex.: 8, 16, 32). A cadascun d’aquests zeros i uns se’ls anomena bit i a un conjunt de 8 bits se’ls anomena bytes.
Bit Unitat mínima de memòria d’un ordenador expressada a partir d’un codi binari.
Profunditat de color Quantitat de bits d’informació necessària per representar el color d’un píxel en una imatge digital.
Píxel En anglès, picture element. La menor unitat homogènia en color que forma una imatge.
El nombre de colors o tonalitats possibles que un píxel pugui prendre ve definit pel nom bre màxim de variacions possibles entre el nombre de bits que el defineixen (bpp).
3 Memòria La memòria que ocupa una imatge es mesura en bits.
Mida de la imatge x Profunditat de color = Mida de l’arxiu ● RGB — Colors primaris additius Els colors que s’obtenen de l’emissió de la llum. Són el vermell, el verd i el blau i la seva combinació produeix el blanc. És el model de color utilitzat en les imatges digitals, escà ners, monitors, pantalles de TV, projectors...
CMYK — Colors primaris sostractius Els colors que sostreuen la llum. Són el cian, el magenta i el groc i la seva combinació produeix el negre. És el mode de color utilitzat en la impressió en quadricromia.
Canal Imatge en escala de grisos que conté diversos tipus d’informació.
o Canals d’informació de color o Canals alfa o Canals de tintes planes 4 22-10-2012 Disseny gràfic El concepte de «disseny gràfic» prové de «designare» i sovint es contempla des dels punts de vista funcional i estètic, els quals són ambivalents. Això es refereix al món de la comunicació visual.
• “Dissenyar és pensar en tot.” (Enzio Manzini) → disseny com a projecte • “Dissenyar és planejar i organitzar, relacionar i controlar. De forma breu, abasta tots els mecanismes oposats al desordre i l'accident. A més, significa una necessitat humana i qualifica el pensament i el fer humà.” (Josef Albers) • “El disseny és l'art de planificar. Es presenta un problema, en resposta es realitza un projecte i s'arriba a la solució. L'estil és una qüestió d'aparença.” (Paula Scher) • “El disseny gràfic és l'ofici de construir i seleccionar signes, col·locar-los adequadament sobre una superfície amb la finalitat de transmetre una idea.” (Richard Hollis) • “El disseny és l'instrument que ens permet donar forma a una idea.” (Josep Rom) • “El disseny gràfic és l'acció de concebre, programar, projectar i realitzar comunicacions visuals produïdes, en general, per mitjans industrials i destinades a transmetre missatges específics a grups determinats.” (Jorge Frascara) • “El disseny és un llenguatge, així que pot utilitzar-se per queixar-se, divertir, educar, agitar, organitzar, reunir diners, expressar dol, denunciar, vendre i promoure.” (Stefan Sagmeister) 5 En resum, el disseny gràfic: • Aporta significats i contingut al nostre entorn vital.
• No és un fenomen modern o actual: la comunicació és una necessitat.
• És omnipresent, és a tots els aspectes de la vida social.
• Utilitza un llenguatge visual universal i immediat.
• És transmissor de cultura.
“Els dissenyadors defineixen les propietats formals dels objectes, els espais i els missatges visuals, però aquestes propietats són sempre el resultat de l'estudi i la integració de, com a mínim, quatre factors diferents i canviants, com variables són les necessitats de la societat: els funcionals o pràctics, els estètics i formals, els tecnològics, els econòmics.” (Isabel Campi) Funcions comunicatives del disseny gràfic • Informar → transmetre informació (mapes, diagrames, senyals, gràfiques).
• Persuadir → Convèncer, provocar una conducta o modificar-la (cartells, anuncis).
• Significar → Distingir un element del seu context, crear o reforçar valors o atributs (rètols d'establiments, banderes, escuts, marques, logotips, etiquetes, envasos).
Independentment de quina sigui la seva funció, el disseny gràfic estableix un cert ordre necessari pel desenvolupament de la vida social. Així, regula comportaments humans en funció de necessitats reconegudes, com orientar-se, vendre, comprar, distingir, aprendre, informar-se, etc.
Àmbits del disseny gràfic • Disseny d'identitat → imatge corporativa o institucional.
• Disseny editorial → llibres, revistes, premsa.
• Disseny d'envasos (pakaging).
• Disseny d'informació → infografia.
• Disseny persuasiu → publicitat.
• Disseny d'exposicions → espais efímers, estands.
• Disseny d'interactius → interfícies gràfiques, softwares.
• Disseny de senyalització.
• Disseny d'audiovisuals.
• Disseny de tipografia.
Relació entre el disseny i l'art La relació entre els dissenyadors i els artistes ha estat polèmica, els dissenyadors han volgut diferenciar-se dels artistes per aconseguir un major status.
“El diseño, al contrario que el arte, necesita de un fin práctico, y lo encuentra ante todo en cuatro requisitos: ser funcional, significativo, concreto y tener un componente social.” (Michael Erlhoff) A partir dels anys 80, aquesta frontera es difumina perquè els artistes també funcionen amb ordinadors i els dissenyadors, de vegades, utilitzen les emocions.
6 El dissenyador condiciona la seva creativitat als factors funcionals, estètics, tecnològics i econòmics. Fa que els productes siguin utilitzables però també que siguin culturalment comprensibles pels seus usuaris.
Relació entre el disseny i la publicitat La finalitat, els objectius, les intencions i les expectatives defineixen les maneres de comunicar.
Comparteixen una finalitat: persuadir.
29-10-2012 Disseny gràfic El disseny gràfic és un llenguatge bimedial: a partir de signes gràfics i signes verbals.
(imatges + tipografia) La semiologia Les teories que apliquem al disseny gràfic provenen de la ciència general dels signes: la semiologia. Aquesta es troba conformada per tres àrees principals: els signes, la manera en que s'organitzen i el context en què apareixen.
Tot el que es necessita perquè existeixi un llenguatge és un acord entre un grup de persones que una cosa representa una altra cosa.
El signe El signe és un objecte, fenomen o fet que per la seva relació natural o convencional representa un altre objecte, fenomen o fet. El signe és suport d'informació i vehicle de signifi cat.
«El signe és qualsevol cosa que pugui considerar-se substitut significant de qualsevol altra cosa. Aquesta altra cosa no ha d'existir necessàriament. En aquest sentit, la semiòtica és la disciplina que estudia tot allò que pot usar-se per mentir.» Umberto Eco El signe es composa de dos elements: • El significant és l'aspecte material del signe, la seva part física, que fa referència a allò objectiu i conscient, allò que visualitzem.
• El significat és el concepte o unitat cultural que s'atorga al signe per mitjà d'una convenció socialment establerta, fa referència a allò subjectiu i inconscient, allò que interpretem.
7 Classificació dels signes La semiòtica estudia tres sistemes de transmissió de missatges en funció del tipus de comunicació: 1. Signes verbals (lingüístics) 2. Signes escrits (lingüístics) 3. Signes visuals (no lingüístics) ◦ Icònics → s'estableix una relació de semblança, l'objecte manté amb un altre una relació de similitud de manera que es pugui identificar ràpidament.
◦ Simbòlics → s'estableix una relació convencional, resulta d'un acord o consens.
La importància del context La figuració i l'abstracció (graus d'iconicitat) Procés, mètode El disseny és tant un procés com el resultat d'aquest procés —la forma, l'estil i el significat dels artefactes que han estat dissenyats. En aquest procés són molts els factors que hi intervenen i influeixen: les idees del dissenyador, els factors tecnològics que afecten a la fabricació dels objectes, els condicionants econòmics de la producció i del consum del producte, la ideologia i el canvi social, la situació cultural i política d'un país, etc.
Fases del procés Segons Erika Landau: 1. Preparació → sintetització i recerca de materials relatius a un problema, determina la quantitat de creativitat posterior.
2. Incubació → el problema es desenvolupa en l'inconscient, la ment forma combinacions fins a trobar una solució viable.
3. Il·luminació → és l'estadi de l'eureka i l'essència de la creativitat, és un moment totalment aliè a la llibertat, en ell el material acumulat durant la fase d'incubació es transforma en un coneixement clar i coherent que aflora de forma sobtada.
4. Verificació → es jutja la solució i es configura en funció del creatiu i l'entorn, en aquesta fase es dóna la comunicació a través del llenguatge, que consisteix en traduir la visió subjectiva a formes simbòliques objectives.
També podem dividir el procés en tres fases (segons Andreu Balius): 1. Fase informativa-analítica → definició del problema i tractament de la informació, és el punt de partida de tot procés de disseny, l'expressió d'una necessitat, d'una demanda del client cap a un dissenyador.
◦ Condicionants de l'encàrrec i anàlisi de la necessitat ◦ Pautes de marketing: objectius, públic objectiu i criteris ◦ Condicionants tecnològics, antropomètrics i pressupostaris ◦ Models de mercat ◦ Anàlisi de la competència i antecedents comunicacionals ◦ Experiència professional 8 2. Fase d'hipòtesis de treball → tot és útil en el magatzem del dissenyador, cal deter minar quines decisions poden ajudar-nos i decidir quins són els límits de la nostra recerca de documentació, és una fase d'experimentació, de conceptualització d'idees que tot just es comencem a materialitzar i preformar (fer visible allò invisible).
◦ ◦ ◦ ◦ ◦ ◦ Són apropiats els elements gràfics per aquest tipus de contingut? MISSATGE Quina impressió fa l'artefacte en relació al seu entorn comunicatiu? Resulta confús? Té problemes de lecturabilitat? És llegible la tipografia? Hi ha connotacions indesitjades? Són clars i entenedors els signes? Són la tipografia i les imatges coherents amb el missatge? Hi ha una bona comprensió en l'artefacte? Problemes de descodificació? ◦ ◦ ◦ ◦ ◦ ◦ Formen tots els elements visuals un conjunt cohesionat? FORMA I ESPAI Hi ha una jerarquia visual clara i apropiada? És eficaç la relació escalar dels elements? Funciona correctament la relació entre la tipografia i les imatges amb l'espai? Hi ha una estructura ordenada i efectiva? Es desplaça la mirada per la composició segons la seqüència desitjada? ◦ ◦ ◦ ◦ ◦ ◦ Els elements visuals expressen l'essència del subjecte? RESSONÀNCIA Són les imatges expressives i atractives? S'han fet servir famílies tipogràfiques amb una capacitat connotativa adequada? El disseny té un to adequat pel públic al qual es dirigeix? Els colors i elements de suport gràfic estan ajustats a aquest to? Hi ha alguna cosa inusual o inesperada en l'artefacte? 3. Fase de síntesi i representació visual → un cop triada la hipòtesi definitiva, el dibuix apareix com l'instrument primordial per visualitzar les idees, el dibuix es converteix en el mètode de plasmació de la idea creativa, visualitza el concepte (layouts, models, memòries...).
Cinc fases segons Per Mollerup: 1. Definició d'objectius → quina és la finalitat del projecte? 2. Anàlisi → què ha d'incloure el projecte? 3. Decisió → com s'ha de dissenyar i com s'han d'utilitzar els diferents elements? 4. Execució → com es porta a la pràctica? 5. Control → compleix amb la seva finalitat? 05-11-2012 ENTORNS DIGITALS COM A MITJÀ DE PRODUCCIÓ I CREACIÓ D'IMATGES Formats d'arxiu en entorns digitals Preparació d'imatges per a la publicació web Tipus de compressió 9 Formats d'arxiu Els formats d'arxiu són la forma amb la què es guarda la informació de la imatge en el disc de l'ordinador. Una mateixa imatge es pot emmagatzemar en diferents formats i la utilitat de cadascun d'ells depèn de l'ús que es vulgui donar a la imatge: per imprimir amb bona qualitat, per mostrar en pantalla, per web, etc.
Tipus de formats Els formats d'arxiu es diferencien en: • La manera de representar la informació gràfica (píxels o vectors) • La manera de comprimir les dades • Les característiques que s'admeten (transparència, etc.) Compressió sense pèrdua Comprimeixen l'arxiu sense eliminar detalls de la imatge ni informació de color.
• RLE → admesa per alguns formats de Windows.
• LZW → admesa per formats TIFF, GIF, PDF i PostScript. Dissenyada per minimitzar el tamany de l'arxiu i el temps de transferència electrònica.
• CCITT → per imatges en blanc i negre, admesa pels formats PDF i PostScript.
• ZIP → admesa per formats PDF i TIFF; de la mateixa manera que LZW, la compressió ZIP és més eficaç en imatges que contenen grans àrees d'un sol color.
Compressió amb pèrdua Comprimeixen l'arxiu eliminant detall de la imatge.
• JPEG → admesa pels formats JPEG, TIFF, PDF i PostScript.
FORMATS PSD (Photoshop document) • Format natiu del programa.
• Tècnica de compressió sense pèrdua (RLE).
• Compatible amb altres aplicacions de la família Adobe: InDesign, Illustrator, Premiere...
BMP (BitMap) • Format d'imatge del sistema operatiu Windows.
• Pot emmagatzemar una profunditat de color de 1, 4, 8, 16, 24 o 32 bits per píxel, podent ser les de 8 bits i inferiors en escala de grisos o color indexat.
• Permet emmagatzemar un canal alfa.
• Permet comprimir en RLE.
10 TIF o TIFF (Tagged Image File Format) • Format flexible, permet múltiples modes de color (RGB, CMYK, LAB...) i canals.
• Permet diverses profunditats de color.
• Permet emmagatzemar canals alfa, traçats, capes d'ajust...
• Utilitza tres tipus de compressió: LZW, ZIP o JPEG.
• Poc recomanat per guardar imatges per la web.
• S'utilitza per intercanviar arxius entre aplicacions.
• Admet arxius de fins a 4GB de tamany.
JPEG (Joint Photographic Experts Group) • Permet aconseguir un tamany d'emmagatzemament menor que amb BMP o TIFF gràcies a un tipus de compressió molt eficient i graduable.
• Permet emmagatzemar 8, 24 o 32 bits per píxel.
• Admet modes de color escala de grisos, RGB o CMYK.
• No admet canals alfa.
• Molt recomanat per guardar imatges per la web. Permet l'entrellaçat (progressiu).
GIF (Graphics Image Format) • Permet una profunditat de 8 bits per píxel.
• Permet els modes RGB, color indexat, escala de grisos i mapa de bits. La imatge sempre es converteix a color indexat (màxim 256 colors).
• Permet la transparència en la imatge i suporta animacions.
• Utilitza la compressió LZW.
• Molt recomanat per guardar imatges per la web.
• S'utilitza sobretot per mostrar imatges amb tons continus.
PNG (Portable Network Graphics) • A diferència de GIF, permet 24 bits per píxel.
• Permet guardar imatges en modes RGB, color indexat, escala de grisos i mapa de bits.
• No permet guardar imatges en CMYK.
• Compressió sense pèrdua.
• Permet la transparència en la imatge sense vores irregulars.
• No suporta l'animació.
• Molt recomanat per guardar imatges per la web.
PDF (Portable Document Format) • Format de document portàtil, flexible, multiplataforma i multiaplicació.
• Dos tipus d'arxiu: Photoshop PDF i PDF genèric.
• Admet tots els modes de color excepte el multicanal.
• Utilitza les tècniques de compressió JPEG, ZIP i CCITT (per imatges en mapa de bits).
11 Guardar un arxiu en PDF La forma més senzilla es seleccionar un dels ajustos preestablerts. Establir un òptim equi libri entre el tamany i la qualitat de l'arxiu.
• Impressió d'alta qualitat → 300ppi, compressió JPEG baixa, conserva el color intacte i les transparències i incrusta les fonts.
• Qualitat de premsa → 300ppi, compressió JPEG baixa, converteix el color a CMYK, conserva transparències i incrusta les fonts.
• Tamany d'arxiu més petit → 100ppi, compressió JPEG alta, converteix el color a RGB i no incrusta les fonts.
Photoshop EPS (PostScript encapsulat) Permet obrir l'arxiu en aplicacions vectorials. No admet canals alfa.
RAW de Photoshop Format d'arxiu utilitzat en la transferència d'imatges entre aplicacions i plataformes d'ordinador. Admet arxius de gran tamany però no pot contenir capes.
12-11-1012 TIPOGRAFIA Interacció imatge-text en el disseny gràfic Consistència de dos llenguatges en la comunicació visual 1450, impremta.
Abans de la impremta → escriptura manuscrita, cal·ligràfica.
A partir de la impremta → combinació de tipus mòbils.
Primers tipus de lletres → lletres gòtiques, model d'escriptura del moment.
Definició de «tipografia» Art de composar text a partir de la combinació de tipus mòbils.
Sistema d'impressió realitzat mitjançant l'ús de premses tipogràfiques.
Disposició de caràcters tipogràfics damunt d'un suport (paper/pantalla).
“La tipografía puede definirse como el arte de disponer correctamente el material de imprimir de acuerdo con un propósito específico: el de colocar las letras, repartir el espacio y organizar los tipos con vistas a presentar al lector la mácima ayuda para la comprensión del texto.” Stanley Morrison – Principios fundamentales de la tipografía, 1929.
12 La tipografia aporta personalitat i caràcter a la marca/producte.
L'edició de la tipografia depèn del context on es troba, de què volem transmetre, a qui volem comunicar, de quina manera ho volem estilitzar...
Les imatges aporten visibilitat a les coses/fets, la tipografia aporta visibilitat als conceptes/idees.
Números elzevirians o de caixa alta i baixa = no alineats.
Números de caixa baixa = alineats.
Tipus de tipografies: pal sec, serif, cal·ligrafia, gòtic, script, fantasia, incises...
13 ...