Tema 1. Introducció a l’Economia (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Introducción a la Economía
Año del apunte 2012
Páginas 5
Fecha de subida 12/11/2014
Descargas 8

Descripción

Apuntes del tema 1 de Introducción a la Economía con al profesora Gemma Abío

Vista previa del texto

Tema 1. Introducció a l’Economia Economia significa “el que administra la llar”. Ha de distribuir els seus recursos escassos entre els diferents membres, tenint en compte la capacitat, els esforços i els desitjos.
La gestió d’aquests recursos és important perquè aquests són escassos. La escassetat significa que la societat té uns recursos limitats i, per tant, no pot produir tots els bens y els serveix que els individus desitgin.
En conclusió, l’economia és l’estudi del mètode en que la societat gestiona els seus recursos escassos.
Els economistes estudien la manera en que la multitud de compradors i venedors d’un bé determinen conjuntament el preu al qual es ven i la quantitat que es ven aquest bé.
ELS DEU PRINCIPIS ECONÒMICS BÀSICS (VUIT) Com prenen decisions les persones 1. La gent s’enfronta a decisions.
Per aconseguir el que ens agrada, habitualment hem de renuncia a altres coses que ens agraden.
Prendre decisions és optar entre dos objectius. (ex. Temps oci vs. Temps treball).
La societat s’enfronta a la disjuntiva entre eficiència i equitat. La eficiència és la propietat per la qual la societat aprofita al màxim els seus recursos. L’equitat és la propietat pel qual la prosperitat econòmica es distribueix equitativament entre els membres d’una societat. (ex. La eficiència és la mida del pastis i l’equitat és la forma de repartir-la).
Perquè un individu prengui bones decisions ha de comprendre quines opcions té.
2. Els cost d’alguna cosa és el que sacrifiquem per tenir-ho.
Les decisions requereixen la comparació dels costos i dels beneficis de les diferents opcions. (ex. Anar a la universitat o treballar).
El cost d’oportunitat d’una cosa es allò al que renunciem per aconseguir-la.
3. La gent racional pensa en termes marginals.
Les persones racionals són aquelles que fan deliberada i sistemàticament tot el possible per aconseguir els seus objectius. Els canvis marginals són els petits ajustaments addicionals que es realitzen en un pla d’acció. En conclusió, la gent pren decisions comparant els costos i els beneficis marginals (ex. El cost de duu un passatger en un avió és de X€ i el cost marginal no és més que la bossa de cacauets). Una persona racional realitza una acció només sí el benefici marginal és superior al cost marginal.
Pàgina 3 4. Els individus responen a incentius.
Un incentiu és alguna cosa que indueix a una persona a actuar. Quan s’analitza un fet qualsevol, s’han de considerar tant els efectes directes com els indirectes, aquests a vegades són menys lògics però també actuen a través dels incentius.
Com interactuen els individus 5. El comerç pot millorar el benestar de tothom.
La gent guanya amb la seva habilitat per intercanviar uns amb els altres. La competència genera beneficis de l’intercanvi. L’intercanvi permet que la gent s’especialitzi millor en allò que sap fer.
6. Els mercats normalment constitueixen un bon mecanisme per organitzar la activitat econòmica.
L’economia de mercat és l’economia que designa els recursos mitjançant les decisions descentralitzades de moltes empreses i llars quan interactuen en els mercats de béns i serveis. Es a dir, no hi ha un planificador central. L’èxit de l’economia de mercat és desconcertant perquè ningú busca el benestar econòmic de la societat.
Els preus s’ajusten per ajudar a cadascun dels compradors i dels venedors a obtenir resultats que en molts casos maximitzen el benestar de la societat en el seu conjunt.
Els impostos afecten negativament a la assignació dels recursos, els impostos distorsionen els preus i, per tant, les decisions de les llars i de les empreses.
7. L’Estat pot millorar, a vegades, el resultat del mercat (Smith, 1776) Els mercats només funcionen si es respecten els drets de propietat, que és la capacitat d’un individu per tenir i exercir el control dels recursos escassos.
No sempre és així, a vegades sorgeix un error del mercat, que és una situació en la qual el mercat no assigna eficaçment els recursos per sí sol. Això pot ser causat per una externalitat, que és la repercussió dels actes d’una persona en el benestar d’una altre. Una altra de les causes possibles és el poder de mercat, que es refereix a la capacitat d’un sol agent econòmic (o d’un petit grup) per influir considerablement en els preus de mercat.
La mà invisible que regula la economia de mercat també pot no assegurar la distribució equitativa de la prosperitat econòmica.
En conclusió, una economia de mercat retribueix als individus d’acord amb la seva capacitat per produir coses que altres estan disposats a pagar.
Pàgina PENSAR COM UN ECONOMISTA La manera de pensar de l’economia implica pensar analítica i objectivament i fer ús del mètode científic. Aquest utilitza models abstractes que ens ajuden a explicar com funciona el món real, desenvolupar teories, recollir i analitzar informació per tal de provar les teories.
Els economistes estableixen supòsits per comprendre de manera més fàcil el món. L’art del pensament científic es decidir quins supòsits fer i, els economistes utilitzen diferents supòsits per respondre diferents qüestions.
4 Com funciona la economia en conjunt 8. El nivell de vida d’un país depèn de la seva capacitat per produir béns i serveis.
L’Estàndard de vida es pot mesurar mitjançant la comparació dels ingressos personals o mitjançant la comparació del valor de mercat de la producció del país.
Gairebé totes les diferencies entre els nivells de vida són adjudicables a les diferencies existents entre els nivells de productivitat, que és la quantitat de béns i serveis que produeix una unitat de treball en una unitat de temps.
Major productivitat  Major nivell de vida Pensar en economia implica el desenvolupament de models abstractes a partir de teories i l’anàlisi dels models. Hi ha dos tipus d’aproximacions: descriptives i analítiques.
Model del flux circular El model del flux circular és una forma senzilla per visualitzar les transaccions econòmiques que succeeixen entre famílies i empreses. És a dir, pretén explicar com interactuen els agents econòmics.
Al mercat de béns i serveis es compra bé, les famílies són les economies domèstiques, Rendes: lloguers, es a dir, els consumidors; al mercat de factors de salaris i beneficis producció es el que es necessita per tal de tenir béns i serveis, és a dir, capital, treball i terra.
El sentit vermell és el flux real i el sentit blau és el flux monetari.
En un diagrama de flux s’hi pot afegir el sector públic (IVA, IRPF, ajudes...), el sector exterior (importar i exportar), el mercat financer (estalvi, préstec)...
Frontera de possibilitats de producció La FPP és un gràfic que mostra varies combinacions de producció que l’economia pot produir donats els factors de producció i la tecnologia.
La línia marca la producció màxima amb els recursos que té. Per sota hi ha el conjunt de possibilitats de producció (CPP) i per sobre hi ha els valors inaccessibles per falta de recursos.
Sempre té pendent negatiu que indica escassetat.
Tipus de formes: - Recta: cost d’oportunitat bé constant - Còncau: cost d’oportunitat bé creixent (+ difícil) - Convex: cost d’oportunitat bé decreixent (+ fàcil) Pàgina Microeconomia i macroeconomia La microeconomia és l’estudi del mètode en que prenen decisions les llars i les empreses i de la manera en que interactuen en cada mercat. És a dir, es centra en les parts individuals de l’economia.
La macroeconomia és l’estudi dels fenòmens que actuen al conjunt de la economia, com la inflació, l’atur i el creixement econòmic. És a dir, observa la economia com un tot.
Els economistes poden ser científics quan estan intentant explicar el món i polítics quan estan intenten canviar el món.
5 Hi ha possibilitats que hi hagi desplaçaments. Es donen quan augmenten els recursos o millora la tecnologia.
Poden fer afirmacions de dos tipus: positives, afirmacions que descriuen el món tal i com és; normatives, afirmacions que descriuen com hauria de ser el món.
Pàgina 6 Avantatge absolut i avantatge comparatiu L’avantatge absolut és la capacitat per produir un bé utilitzar menys recursos que un altre productor.
I l’avantatge comparatiu és la capacitat per produir un bé amb un cost d’oportunitat menor que un altre productor.
L’avantatge comparatiu és beneficiós perquè dóna lloc a l’especialització i al comerç. Quan cada persona s’especialitza en la producció d’un bé en la que te AC, la producció total de l’economia augmenta.
En conclusió, el comerç pot beneficiar a tots els membres d’una societat perquè els permet especialitzar-se en les activitats en les que té un avantatge comparatiu.
Els béns produïts a l’estranger i venuts al nostre país s’anomenen importacions, en canvi, els béns produïts al nostre país i venus a l’estranger s’anomenen exportacions.
Pàgina 7 ...