Procés de la Investigació Psicològica (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Processos psicològics bàsics 1
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

PROCÉS  DE  LA  INVESTIGACIÓ  PSICOLÒGICA:     1) TEORIA  INICIAL:  (font  més  important  d’hipòtesis)   Són   sèries   de   proposicions   interrelacionades   que   tracten   un   fenomen   determinat.  És  un  intent  d’explicació  general  de  la  conducta  humana.     2) HIPÒTESIS:  (primer  pas  de  tot  projecte  d’investigació)   És   una   afirmació   que   pugui   veure’s   sotmesa   a   prova.   Intents   d’explicació   del   comportament  humà.   Es  refereix  a  un  tema  determinat,  no  a  la  totalitat  de  la  teoria.   Ha   de   contenir   una   predicció,   si   no   té   predicció   sobre   el   comportament,   es   queda  en  objectiu  d’investigació.     3) VERIFICACIÓ:  (demostració)   Cal  anar  a  la  realitat  i  recollir  dades  clarament  objectivables.   Analitzar-­‐les  estadísticament  i  s’espera  que  les  dades  confirmin  la  hipòtesis.  Per   anar  donant  força  a  les  teories.   Per  verificar  les  hipòtesis  cal  experimentar.   Els  experiments  són  les  proves  més  eficaç  per  les  hipòtesis  de  causa-­‐efecte.   Una  de  les  característiques  a  l’experiment  és  que  l’investigador  pot  manipular   la  matèria  que  estudia.     E  (allò  manipulable)  à  R  (rendiment  de  l’individu)     Objectiu  de  la  psicologia  à  Saber  quina  és  la  causa  d’alguna  determinada  RESPOSTA   un  cop  donades  les  situacions  disposicionals  i  circumstancials.  Per  verificar  la  teoria  cal   l’EXPERIMENT,  on  l’investigador  pot  manipular  l’objectiu  d’estudi.     - Variable  independent:  (VI)  elements  causadors  d’una  conducta.  Controlada   per  l’experimentador,  que  crea  i  controla  la  seva  variació.  Independent  de   l’individu.   - Variable   dependent:   (VD)   efecte   o   cosa   causada   en   l’individu,   és   a   dir,   la   resposta  de  la  causa.  Depèn  de  la  variable  independent.     VI  (causa)   à     VD  (suposat  efecte)   E     à   R     ALTRES  CASOS  DIFERENTS  DE  L’EXPERIMENTACIÓ:     En   les   investigacions,   cal   estudiar   a   molts   individus,   per   diverses   dificultats,   però,   es   fan  en  petits  grups  seleccionats  que  estarien  afectats  per  la  hipòtesis  (estadística).   ESTADÍSTICA:     Tècniques  matemàtiques  que  determinen  el  grau  d’aresta  amb  el   qual   una   mostra   de   dades   pot   ser   utilitzada   per   realitzar   generalitzacions.   Població  à  s’extreu  una  determinada  quantitat  representativa  de  la  totalitat.   La   selecció   d’individus   s’ha   de   realitzar   mitjançant   una   assignació   a   l’atzar.   És   un   sistema  mitjançant  en  qual  s’assignen  participants  a  grups  experimentals  i  de  control,   de  manera  que  tots  tinguin  les  mateixes  possibilitats  de  ser  assignats  a  un  o  altre  grup.   Aquest   fet   obliga   a   establir   determinada   estratificació   de   manera   que   els   estudiants   siguin  representatius  de  les  diferents  poblacions.     CAMPANA  DE  GAUSS  (corba  de  normalitat)       Ens apropa al terme de mediació i ens permet   ordenar els valors que les persones obtenen en   una variable, i les proporcions són iguals en els   dos costats.
    (és un sistema que permet assignar números a   les variables)   Permet ordenar els valors d’una forma   ordenada, de manera que el valor del mig   reparteix als individus en 50% i 50%.
Els individus dels extrems apareixen en la   mateixa quantitat (2,2%). És el que proposa la   psicologia per la major part de les variables.
      MÈTODES  PER  RECOLLIR  DADES:     1) ESTUDI  DE  CASOS:     (Més  clàssic,  menys  objectiu).  Observació  indirecta.   Estudi  en  profunditat  d’un  nombre  molt  reduït  d’individus  (com  un  biografia).   Intenten  veure  exactament  les  variables  fenomenològiques  que  determinen  les   seves  respostes.   No  es  poden  fer  lleis  generals  ni  teories.   Mètode  fet  servir  sobretot  en  la  psicologia  clínica.     2) ENQUESTES,  QÜESTIONARIS,  ENTREVISTES:     Llistes  de  preguntes  per  repartir  a  un  nombre  considerable  de  persones.   A   partir   d’aquests   estudies   es   poden   arribar   a   fer   conclusions   sobre   les   conductes  humanes.   Cal   que   es   preparin   les   preguntes   amb   cura,   i   prèviament,   ha   d’haver   una   selecció  de  població,  per  trobar  reflectits  tot  el  conjunt  de  població.   Les   persones   tendeixen   a   ser   poc   sinceres,   intenten   quedar   bé   enfront   la   societat.   És  complicat  depenent  de  les  temàtiques.     3) OBSERVACIÓ:   Observar   que   fan   els   objectes   d’estudi   en   determinats   moments   i   situacions   de   la  seva  vida.   Es  limiten  a  determinades  temàtiques  i  contexts.   Els  investigadors  han  de  ser  acurats  i  fer  boes  descripcions  del  que  succeeix  per   evitar  que  la  seva  parcialitat  influeixi  a  l’informe.         Limitacions   à   els   individues   que   són   objecte   d’investigació,   poden   modificar   la   seva  conducta  en  saber  que  són  observats.   Observació   al   laboratori:   si   el   problema   objecte   d’estudi,   té   un   component   biològic.   4) TESTS:   Tenen  la  peculiaritat  de  que  si  no  se’ls  hi  ha  donat  cap  informació,  desconeixen   quin  és  l’objectiu  d’aquest  test.   S’apropa  a  una  mesura  afectiva.   Tots   estan   referits   a   la   campana   de   Gauss,   comporten   una   determinada   puntuació,  on  no  només  és  important  la  puntuació  directe  (PD),  sinó  també  la   baremada  (a  on  es  col·∙loca  l’individu)  (PB).   Amb  els  tests  es  poden  fer  estudis  de  correlació  entre  les  variables.   5) CORRELACIÓ:     Anàlisi   entre   dues   variables.   S’utilitza   per   determinar   si   alguna   variable   que   escapa   al   control   del   experimentadors,   està   associada   amb   una   altre   variable   d’interès.     -       CORRELACIÓ   POSITIVA:   els   valor   de   les   dues   variables   o   augmenten   o   disminueixen  junts.  Tendència  a  presentar-­‐se  en  el  mateix  sentit.   CORRELACIÓ   NEGATIVA:   el   valor   d’una   variable   augmenta   i   l’altre   disminueix   ANÀLISI   CORRECIONAL:   Permet   fer   petites   prediccions   quan   determinen   una  de  les  dues  variables  i  aleshores  podem  predir  com  funcionarà  l’altre.   No   necessariament   una   causa   l’altre,   per   tant   no   es   poden   fer   relacions   causals.   6) EXPERIMENTACIÓ:   Comporta  portar  a  terme  una  investigació  on  els  investigadors  manipularan  la   situació   de   manera   que   puguin   demostrar   que   efectivament   un   fenomen   causa   un   altre   (EàR).   Els   objectes   experimentals   no   saben   l’objectiu   de   la   investigació.                       G1    à  grup  experimental   Grups  d’individus            atzar   G2   à   grup   control   à   controla   al   grup                   experimental   Hipòtesi:   la   ingesta   d’alcohol   disminueix   la   capacitat   d’atenció   i   resposta   dels   individus       G1  à     Temps  resposta                       (afectat  amb  alcohol)         Rendiment                 G2  à   Temps  resposta         Rendiment   GRUP   CONTROL:   Grup   en   que   la   causa   plantejada   com   hipòtesi   no   hi   està   present   GRUP  EXPERIMENTAL:  Causa  plantejada  està  present.               RESUM  EXPERIMENT:       Hipòtesi  predicativa       Existència  d’una  variable  dependent       Grup  Experimental  (VI)                 Grup  Control  (VD)         Existència  d’un  grup  que  no  està  sotmès     a  un  VD  i  rep  el  nom  de  Grup  Experimental         Existència  d’un  Grup  Control  no  sotmès     a  la  variable  independent.     VARIABLE  DE  CONDUCCIÓ:     Són  variables  que  poden  contaminar  el  resultat  o  bé  l’experiment  al  complet.   A   vegades   es   cola   una   VD   en   l’experiment   que   el   resultat   a   la   VD   dependrà   de   la   VI,   però  una  par  no  s’explicarà  ja  que  hi  ha  intervingut  la  VC  també  anomenada  Variable   Estranya.     ...