TEMA 3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Neuropsicología
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 18/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3: PATOLOGIA TUMORAL Històricament ha aportat molt a la neuropsicologia.
La neuropsicologia és important en la detecció, el seguiment dels tumors. No nomes és important en el diagnòstic, també en el seguiment i en el en el tractament.
3.1. CONCEPTES  Tumor: creixement cel·lular anòmal que es dona de manera independent al teixit del voltant.
Quan tenim un tumor la manera en que es manifesta pot ser molt diversa. A través d’una crisis epilèptica per exemple. Creix en un teixit que no li correspon pot donar simptomatologia epilèptica, increment de la pressió intracraneal (comprimeix els teixits veïns, pot donar mal de cap amb nàusees). O altres dèficits neurològics.
Parlem de tres conceptes:  Tumors primaris /secundaris o PRIMARIS: teixit que creix: s’origina dins del SNC o SECUNDARIS: seran aquells que el teixit d’origen es de fora del SNC, però acaben afectant de manera secundaria al SNC. Son els tumors metastasics.
 Grau de malignitat: Més MALIGNES/més BENIGNES.
Depèn principalment de: o La malignitat serà superior en la mida que tinguin major capacitat de proliferació. Mes creixement i que sigui mes ràpid.
També la capacitat infiltrativa, la capacitat de penetrar en altres teixits de voltant i envair-los.
 Recidives: Es important tindre en compte el concepte recidives, que es que hi ha hagut una recaiguda.
1 3.2.CLASSIFICACIÓ DELS TUMORS – no entra 2 3.3. TUMORS MÉS FREQUENTS  SECUNDARIS Els mes freqüents de tots son els secundaris, quan tens un tumor cerebral lo mes probable es que el seu origen hagi sigut en una altre part del cos. De cada 10 persones que te càncer, 3 són per metàstasi cerebral  tumors de pulmó, mama, ronyó, colon, pell... les cèl·lules viatgen i acaben afectant al SNC. Son secundaris.
o No hi ha un locus prioritari, una part més sensible a patir-ho. Quan apareixen aquests càncers normalment són metastasics.
o El numero de metàstasis augmenta amb el temps  per la major supervivència, també ja que en som mes conscients perles tècniques per detectar-los...
 PRIMARIS: Origen en parts del SNC. 2 tipus de tumor primari: 1. Gliomes  a partir de cèl·lules glia 2. Meningiomes 1. GLIOMES   Astrocitomes Oligodendrogliomes ASTROCITOMES: El més probable és que sigui un astrocitoma (el 70%). Hi ha diferents versions. La més comú és la més maligne.
Els astrocitomes es classifiquen amb la classificació de la OMS:  Baix grau: més benignes  Astrocitomes I - II  Alt grau  Astrocitomes III  Astrocitoma anaplàstic  Astrocitoma IV  Glioblastoma multiforme. + probable, + maligne 3 Astrocitomes de baix grau:  Astrocitoma I: pot no tenir símptomes. Creixement molt lent.
Si es dones en gent gran i fossin lents, no acabarien de matar el teixit que infiltren.
El cervell es va reorganitzant, adaptant. El problema d’aquests tumors es que es donen en gent jove. Per poc lents que vagin i poc que infiltrin, amb el temps creixent poc però van infiltrant i acaben donant simptomatologia. Ja en donen en un moment en que aquests tumors han guanyat en agressivitat. Pot ser que hagin passat a grau II.
Si donen simptomatologia s’ha d’intervenir, tenen certa agressivitat...
Malgrat sigui de baix grau pot tenir problemes de supervivència.
Astrocitomes d’alt grau:  El astrocitoma III (Astrocitoma anaplàstic) tampoc és el més freqüent. Es mes agressiu, creix mes ràpidament, infiltra més.
Moltes vegades es necessita fer neuroimatge funcional, en ocasions invasiva. Perquè en tomografia ens costaria identificar la part del tumor mes concentrada, el tumor inicial i el que és teixit envaït. Es necessita per detectar el cor del tumor.
Combinació de tècniques estructurals i funcionals és rellevant.
 Astrocitoma IV (Glioblastoma multiforme): mes freqüent dels astrocitomes i dels gliomes.
4 Per cada 100.000 habitants apareixen 3/4 persones que el pateixen. És mes freqüent en gent gran. I més freqüent en gènere masculí És tant ràpid i agressiu que oltes vegades la supervivència no és major a 2 anys.
La majoria es detecten ja en forma IV. Alguns passen 1, 2, 3 i arriben a ser 4.
Símptomes que dona: crisi epilèptica, lesió intracraneal important  pressió intracraneal, problemes en desorientació, mareig, mal de cap, vòmits Es pot ubicar en diferents parts del cervell, pot donar qualsevol simptomatologia però s’han descrit uns quants casos que s’ha descrit una zona que podria fer que anessin a parar al psicòleg.
Tenen la següent forma: TC. S’ubica en la part medial que connecta amb el callós. Afecta a la cingulada, pot donar una simptomatologia “pseudodepressio”, apàtics. Es una simulació de depressió per lesió cerebral.
Gliobastoma multiforme Aquesta forma maligne és la més freqüent.
5 OLIGODENDROGLIOMA: oligodendroma Dona una senyal hipertensa podria ser hemorràgia o calcificació si quan va creixent té tendència a calcificar-se, te tendència a tancar-se en si mateix, a aturar-se. En el millor dels casos, amb el creixement lent, fins i tot podria passar desapercebut. Aquesta calcificació dona mes marge a una intervenció mes controlada. Malgrat son gliomes, es un tipus de tumor que comparat amb els astrocitomes, es més benigne.
2. MENINGIOMES: Creixen de manera anormal i donen na tumoració. 8 dones de 100.000 habitants.
Capacitat proliferativa lenta, poca capacitat infiltrativa... tumor que neix fora del cervell, en una meninge. Si va creixent lentament, tot i que son bastant grossos, el cervell es pot acostumar. No afecta al cervell, es queda a la meninge.
6 Pots arribar a morir de vell amb meningiomes interns no detectats per falta de simptomatologia.
3.4. ALTERACIONS NEUROPSICOLÓGIQUES Que s’ha de tenir en compte si un pacient està afectat per simptomatologia tumoral:  EFECTES DEL TUMOR:  INVASIÓ DIRECTA zona on es troba el tumor  EFECTES DE COMPRESSIÓ pot ser que ni hagin. Tenir en compte si aquest tumor esta provocant compressió cerebral que provoca altres símptomes, que s’intensifiqui la patologia…  EFECTES D’INTERVENCIONS QUIRÚRGIQUES: Tenir en compte la intervenció que es faci. De quin tipus son, milloraran la simptomatologia… A vegades els tumors no son fàcilment accessibles. Pot ser que per on facis afecti..
Primer cap fer biòpsia, extreure una part. Segons on estigui el tumor, aquesta biòpsia pot generar una seqüela.
En les intervencions quirúrgiques no em d’obviar que algunes intervencions poden afegir simptomatologia.
Quan fas la intervenció d’extreure el tumor pot ser que hi hagi un afegit de simptomatologia.
Si teníem importants efectes de compressió, podríem notar una important millora.
Hi ha altres intervencions: radioteràpia, quimioteràpia… 7  EFECTES DE LA RADIOTERÀPIA Si no es té precaució pot afectar al cervell, quan ho fas fora.
Si l’has d’aplicar al cervell no es pot fer servir protecció. En aquest cas, pot passar que no passi res.
Però hem de tenir present que en els primers mesos la radio, la quimio, poden provocar simptomatologia. Pots tenir repercussió neuropsicológica, que pot revertir en deixar d’aplicar tractament.
Ens preocupem especialment amb un fenomen acaben tractament de radio i quimio, i mesos o anys després se li inicia al cervell una afectació difusa de la substancia blanca amb mal pronòstic  leucoencefalopatia donarà símptomes d’alentiment, atenció, memòria, executives.
Poblacions de risc: nens i grans Factors de risc: edat, problemes vasculars diabetis crònica… pot ser que tolerin pitjor radio i quimio. També que et facin radio i quimio alhora.
 EFECTES DE LA QUIMIOTERÀPIA  TERMINOLOGIA:  Tumor primari • Tumor secundari • Capacitat de proliferació • Capacitat d’infiltració • Recidiva 8 • Glioma • Astrocitoma anaplàstic • Glioblastoma multiforme • Oligodendroglioma • Meningioma 9 ...