Psicologia i Sociologia de la transcendència (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia i Sociologia de la transcendència
Año del apunte 2014
Páginas 16
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

                Psicologia  i  sociologia  de  la  transcendència       1     Tema  1:   Sempre   han   hagut   dificultats   en   la   psicologia,   podem   trobar   la   psicologia   del   desenvolupament,  i  la  psicologia  clínica.   -­‐ Psico   desenvolupament:   Estudia   les   diferents   etapes   de   la   vida   d’una   persona.   Qualsevol  estudi  de  l’esser  humà  no  es  res  sense  la  temporalitat,  tot  es  un  procés  i  ens   trobem   en   un   seqüencia   causal.   L’evolució   de   la   persona   es   un   mecanisme   epistemològic,  ja  que  estudia  perquè  aquest  procés  es  produeix  com  evoluciona…  etc.   -­‐ Psicologia  clínica:  Estudia  la  maduresa  o  immaduresa,  analitza  si  el  desenvolupament   psíquic   de   la   persona   es   sana   o   insana.   No   només   estudien   fenòmens   si   no   que   es   poden  preveure.   Hi  ha  5  OBJECTIUS:   1. Els   fonaments   epistemològics   de   la   proposta   metodològica   de   la   psicologia:   el   debat   entre  Wundt  i  Bertano.   2. La  interpretació  com  a  proposta  epistemològica  i  metodològica  de  Freud.   3. El  rerefons  filosòfic  del  moment  fundacional  de  la  psicologia  del  destí  i  representació   4. Propostes   de   caracterització   de   les   tasques   de   la   psicologia:   A.   Vergote,   B.Grom)   E.Dittes   5. La  dicotomia  interioritat/exterioritat  com  a  clau  de  lectura  de  la  psicologia.   La  llengua  i  la  filosofia  han  sigut  molt  importants  a  la  creació  de  la  psicologia,  la  psicologia  es   una  disciplina  que  estudia  l’individu  –  Wundt  creu  que  esta  mal  format.   Wundt  explica  que  hi  ha  una  interiorització  à  Allo  que  es  troba  dins  i  s’exterioritza,  i  que  hi  ha   una  exteriorització  à  Allò  que  es  troba  fora  i  s’interioritza.   La  ciència  estudia  dades  que  es  puguin  validar,  pel  tant  si  tu  estudies  la  ment  no  podràs  fer  que   la   psicologia   sigui   una   ciència.   Wunt   ho   sap   i   s’esforça   per   a   que   la   psicologia   sigui   una   ciència.   Vol  buscar  quin  es  el  motiu  per  el  qual  la  gent  actua  com  actua:    E-­‐R   La  ciència  no  pot  acceptar  ni  l’atzar  ni  la  casualitat.   “Experiment   de   Freud:   Soc   vegetaria   à   Afecta   la   conducta,   com   saps   que   es   veritat?   S’ha   d’observar,  els  experiments  es  repeteixen.   Si  algun  tret  descriu  a  una  persona  es  per  la  repetició.   2       TEMA  1:  Primera  disputa   EL  DEBAT  FUNDACIONAL  DE  LA  PSICOLOGIA:  Wndt  VS  Brentamo.   Wundt  (1832  –  1920)  Prove  d’una  família  científica  (metges,  químics  físics...)  La  psicologia  que   prove  de  l’afany  del  rigor  metodològics  es  basa  en  observar  i  comprovar.   -­‐ No  va  aprovar  cap  examen  mai   -­‐ Va  entrar  en  la  uni   -­‐ Es  va  treure  medicina   -­‐ Va  demanara  la  beca  pel  laboratori   -­‐ El  van  contractar  per  ser  catedràtic   -­‐ Mai  va  aprovar  la  càtedra  de  psicologia  però  va  ser  ell  qui  la  va  inventar.     P.G  14.9.11     Objectivitat  :  fets  à  il·∙lustració   Subjectivitat:  jo  (fenòmens)  à  Romanticisme   Descartes   proposa   3   alternatives   per   aquest   problema   de   que   unes   persones   són   més   objectives   i   unes   altres   més   subjectives.   (Aquests   autors   no   volen   trobar   la   veritat,   sino   que   volen  trobar  l’error)   1. Allò  que  passa:  (Objectivitat)    La  importància  recau  als  esdeveniments  que  tenen  lloc   en  el  nostre  entorn.  És  important  observar  amb  precisió  i  mesurar  amb  detall.  Aquest   anàlisis  comporta  domini  d’allo  que  es  descriu.   Com   més   ensenyem   a   la   gent   a   descriure   amb   precisió   més   coneixerem   l’entorn,   però...  que  s’ha  de  discriminar?     2. Allò   que   ens   passa:   (Subjectivitat)   à   Es   capta   el   món   interior.   S’estudia   a   si   mateix.   S’utilitza   la   introspecció:   No   tot   el   que   trobis   dins   teu   té   el   mateix   pes,   s’ha   de   discriminar,   però   que   em   de   buscar?   Trobem   símptomes,   un   símptome   mai   es   important  per  si  mateix.  És  el  fenòmen  d’una  altre  cosa,  i  s’ha  de  buscar  ALLÒ.   Tot  el  món  dels  fets  s’esgota  al  subjecte.  Es  basa  en  el  Romanticisme:  Allò  que  afecta  a   la  gent  a  tu  t’afectarà  molt  més.   3     3. Allò   que   ens   traspassa:   (Freud)   Es   basa   en   la  cicatriu  que  deixa  la  realitat  en  nosaltres.   No   volem   saber   els   detalls   del   que   ha   passat,   sino   com   t’has   sentit   quan   ha   passat.   Nosaltres  no  estudiem  el  fet  sino  el  “eco”  que  ha  deixat   “Algú   que   entra   i   ha   sortit”   Es   causa   per   un   element   del   món   exterior   que   ha   entrat   com   un   fet   subjectiu   o   com   un   desig   à   Exemple:   3   noies   són   molt   amigues,   ho   fan   tot   juntes,  i  un  bon  cap  de  setmana  es  volen  anar  a  esquiar.  Malauradament  una  es  posa   malalta  i  les  seves  2  amigues  la  van  a  visitar  per  veure  com  està  i  per  dir-­‐li  que  se’n  van   a  la  neu  sense  ella.  La  amiga  malalta  es  sent  traïda.   Nosaltres  estudiarem  com  es  sent  la  malalta,  com  li  ha  afectat.     Com  es  passa  de:   1Exterior   Bà   Comportament,   es   pot   observar   empíricament.   Dóna   dades   òptimes   per   a   la   psicologia   -­‐ És  capaç  per  a  la  psicologia  elaborar  un  mètode  amb  dades  que  podem  validar  ,  passar   de  l’exterior  a  l’interior?   2Interior  A  à  Actitud,  conducta,  propòsit  metedologic  causal.  La  causa  és  anterior  a  l’efecte.   Primer  veiem  l’exterior  i  despres  l’interior.   PG.  28.9.11   Les  escoles  que  parlen  sobre  l’exteriorització  parlen  de  fets.  Parlen  sobre  la  realitat  mesurable.   Els  fets  es  poden  convertir  en  xifres  ja  que  tenen  una  massa.  Treballen  amb  fets  quantitatius.   Te  una  visió  i  l·∙lustrada.     En   canvi   les   disciplines   metedeologiques   que   estudien   la   interiorització   treballen   sobre   fenòmens.  Es  a  dir,  treballen  sota  el  prisma  dels  factors  qualitatius.  Passen  a  ser  un  fenomen   no   un   fet.   Té   un   aspecte   subjectiu.   El   mon   dels   fenòmens   no   només   senyala   aspectes   de   la   realitat  sino  que  ajuda  a  realitzar  hipòtesis  de  com  l’individu  ha  realitzat  la  seva  identitat.  Te   una  visió  romàntica.   No   es   el   mateix   dir   el   que   et   passa,   i   com   ets...   que   definir   o   dir   dades.   Tot   tl   conductisme   prima   la   interiorització.   Però   el   mon   interior   en   la   psicologia   és   més   significatiu   que   el   món   exterior.  Per  aquest  motiu  si  no  hi  ha  exteriorització,  no  podrem  entrar  dins  del  subjecte,  per   aquest  motiu  la  interioritat  sempre  s’hipotitza.   4     El  temps  i  l’espai:   Aquesta   interiorització   i   exteriorització   està   lligada   al   temps   i   l’espai.   La   il·∙lustració   possa   èmfasis  en  l’espai  i  el  romanticisme  en  el  temps.   Quant  parlem  de  temps  parlem  del  passat,  present  i  el  futur  (sense  entrar  en  la  física).  En  visio   de   la   psicologia   el   passat   i   el   futur   no   existeixen,   perquè   no   existeix   en   el   temps   ni   l’espai.   L’espai  i  temps  és  relatiu.     Passat:  allò  que  ha  passat  i  ja  no  és.  Pels  fenòmens  del  passat  el  temps  no  pasas,  per  aquest   motiu  perduren.  “Ja  no”  s’exedeix  per  la  memòria.  Com  nosaltres  som  corporis  no  podem  anar   a  un  estat  del  temps  que  ja  ha  passat,  i  ja  no  és.  La  memòria  són  records,  d’aqui  en  extricte   paral·∙lelisme   entre   records   i   percepció   hi   poden   derivar   trastorns   de   la   memòria,   l’oblit,   memòria   confusa   o   difusa.   L’alteració   de   la   percepció   del   temps   es   una   alteració   de   la   personalitat,   ja   que   els   éssers   humans   estan   fets   de   temps.   Per   Freud   el   passat   es   un   “   principi   de  realitat”  segons  el  qual  els  fets  van  al  seu  aire.     Present:  On  està  instal·∙lat  el  subjecte.  Aquest  present  el  temps,  te  a  veure  amb  l’espai.  “  Ara”   te   a   veure   com   soc   i   on   estic.   El   temps   es   en   el   moment   que   jo   vull.   És   una   percepció.   La   instal·∙lació   del   present   es   fa   per   la   percepció,   i   qualsevol   alteració   de   la   percepció   altera   el   present.  La  percepció  del  temps  singularitza  a  la  gent,  ja  que  per  algú  pot  passar  el  temps  molt   ràpid  (  si  s’ho  passa  be),  o  li  pot  passar  molt  lent  (  si  s’ho  passa  malament).     Futur:  Allò  que  ha  de  venir,  allò  que  encara  no  ha  passat.  “Encara  no”  El  futur  forma  part  del   mon   de   les   possibilitats.   Les   possibilitats   només   es   poden   confirmar   un   cop   s’han   donat   a   terme,   i   això   estarà   ja   en   el   futur.   El   desig   forma   part   del   futur,   mentre   un   desig   no   es   compleixi,  serà  desig  i  serà  futur.  El  desig  satisfet  serà  present  i  passat,  i  ja  no  existirà.  El  futur   es  dona  per  la  IMAGINACIÓ,  parlem  de  “projectes”.     Hi  ha  una  relació  entre  el  passat  i  el  futur.   Si   un   no   te   memòria   no   te   identitat.   Si   et   lleves   i   et   dius   “   qui   és   aquí”   quant   et   mires   al   mirall,   deus  tenir  un  trastorn  greu  basat  en  la  pèrdua  de  l’identitat.  Un  subjecte  abandonat  al  instant,   no   dura   més   que   20   min   o   30   min.   Qualsevol   trastorn   psicològic   que   afecti   al   teu   passat   altera   a  la  teva  personalitat.       Mentre  la  memòria  d’aquest  passat  sigui  clara  i  no  confusa,  tot  estarà  bé.     5     19.9.11”   Wundt   fundador   de   la   psicologia   experimental   no   va   ser   reconegut   com   a   psicòleg,   sino   com   a   filòsof.  La  psicologia  va  apreixer  com  a  disciplina  nova,  però  que  vol  dir  2psicologia”?   Per   Wundt   la   psicologia   ha   viscut   lligada   amb   la   filosofia   d’Aristotil,   però   aquesta   no   tenia   el   mot  de  ciència.  Es  volia  investigar  que  la  psicologia  treballés  amb  un  mètode  científic,  empíric   o  experimental.   -­‐ Què  entén  Wundt  per  a  psicologia  experimental?     EVOLUCIO  DE  LA  CARACTERITZACIÓ  DE  LA  PSICOLOGIA  DE  WUNDT   1.LA  PSICOLOGIA  COM  A  CIÈNCIA  DE  LA  MENT  –METAFÍSICA.   La  psicologia  estudia  la  ment  –  la  ment  és  l’òrgan  que  descobreix  fenòmens  conscients  (abans   de   que   arrivès   Freud)   Freud   fa   un   pas   en   la   psicologia,   esborra   la   frontera   entre   conscient   i   inconscient  i  salit  o  enfermetat  mental   La   crítica   que   fan   a   aquest   plantejament   és:   La   ment   no   es   un   òrgan,   i   com   no   ho   es,   no   es   pot   observar.  Per  això  estudien  la  crítica  de  Kant  à  la  metafísica  no  es  ciència,  per  aquest  motiu  la   psicologia  no  es  pot  estudiar  per  la  metafísica.   Refundar   la   psicologia   es   “esborrar”   el   plantejament   d’Aristotil,   ja   que   no   es   poden   estudiar   metàfores,  i  la  metafísica  ho  és.  Wundt  sap  que  desde  Kant,  ser  científic  és  =  al  mètode  que   utilitzes.   La  psicologia  no  és  ciència  si  estudia  la  ment.  La  filosofia  estudia  el  sentit  de  la  vida  i  per  això   esta  dividida  de  la  ciència  fins  l’actualitat.   2.PER  WUNDT  LA  PSICOLOGIA  ÉS  CIENCIA  DE  L’EXPERIENCIA  INTERNA  –  INTROSPECCIÓ   Els  sentits  ens  poden  enganyar,  i  el  mateix  passa  amb  les  percepcions,  ja  que  no  son  exactes.   S’enten  la  psicologia  d’esde  aquest  punt  de  vista,  com  molt  mes  propera  al  sentit  de  la  vida,   seguint  la  etimologia  de  Kant:   -­‐ Que  puc  saber   -­‐ Que  he  de  fer   -­‐ Que  puc  esperar   6     -­‐ Qui  soc,  som,  puc  esdevenir...   Per  parlar  de  la  psicologia  no  nomes  es  parla  de  l’individu,  si  no  de  tot  un  conjunt.  Freud  ens   diu  que  per  a  la  psicologia  ens  aporta  mes  dades  importants  sobre  el  que  un  individu  desitja,   que   no   sobre   el   que   ha   fet   de   veritat.   Això   ens   fa   veure   que   les   dades   importants   per   a   la   psicologia  no  son  les  de  fora,  sino  les  de  DINS  i  això  es  troba  a  la  frontera  de  conèixer.   La   psicologia   es   una   ciència   fronterera,és   a   dir,   on   pots   dibuixar   la   frontera   entre   l’interior   i   l’exterior?  L’exterioritat  de  un  cos  es  un  simptome  de  l’interior,  per  això  es  rellevant.   No   es   bo   per   ala   psicologia   mesurar   amb   xifres   la   percepció,   perquè   estas   tallant   el   lligam   entre  la  cultura  i  la  societat.  La  pell  es  la  frontera  de  l’interior   No  es  tracta  de  que  la  psicologia  ha  d’estudiar  on  ubiquem  els  fenòmens,  sino  que  no  nomes   es  basa  en  l’exterior  o  l’interior,  sino  en  una  jerarquia.  Un  psicòleg  no  es  pot  ficar  dins  d’una   altre  persona  (Nietzsche)   Una  persona  no  pot  veure  les  coses  d’una  altre  manera  perquè  tu  ets  com  ets,  però  el  psicòleg   el  que  ha  de  fer  es  que  l’individu  entri  en  si  mateix  i  que  cada  escú  pugui  saber  el  que  li  passa   (brentano)  S’ha  de  mantenir  un  equilibri,  ja  que  no  hi  ha  interiorització  sense  exteriorització  (   TEORIA  DE  LA  SOCIOLOGIA)  però  la  psico  diu  que  si  t’exterioritzes  i  no  t’nterioritzes  seras  un   clon  de  la  societat.   3.PSICOLOGIA   COM   A   CIENCIA   DE   L’EXPERIENCIA   IMMEDIATA   DEL   SUBJECTE   EXPERIMENTADOR.   S’ha   de   validar   la   informació.   L’objectiu   d’aquests   autors   es   que   l’esser   humà   no   es   transparent,  l’esser  humà  es  un  esser  ambigu.   3.10.11   Desde   el   punt   de   vista   metodològic   per   la   psicologia   es   tracta   de   fer   un   pas,   d’un   punt   de   partida  a  un  element.  Hi  ha  dos  nivells  jerarquitzats.   -­‐ Primer   nivell:   Mon   exterior   (conducta   o   comportament)   Element   més   superficial   de   l’esser  humà.  Element  més  fàcil  de  descriure.     -­‐ Segon   nivell:   Mon   interior   (preocupa   més   als   psicòlegs)   Aquesta   es   la   peculiaritat   singular  del  mètode  psicològic.   7     La   psicologia   postula   un   mètode   per   que   es   pugui   fer   visible   allò   invisible.   La   conducta   no   aporta   dades   suficients   per   elements   interns.   La   vida   vol   dir   possibilitats,   i   aquestes   possibilitats  poden  fer  que  el  teu  interior  canviï,  d’aquesta  manera  el  que  veiem  no  es  del  tot   cert.     Aquests  és  el  problema  metodològic  de  la  psicologia,  l’interior  no  ocupa  un  volum.  Es  pot  fer   una   relació   entre   la   conducta   i   l’interior   o   a   l’inrevés?   Fenomens   observables,   poden   ser   descrites   amb   escales   o   tests,   però   l’interior   no   es   pot   mesurar,   en   canvi   alguns   es   poden   tipificar   en     escales   (   com   el   dolor).   Es   pretén   mesurar   els   processos   interiors   quan   no   son   observables.  La  psicologia  no  en  te  prou  amb  descriure,  sino  que  ha  de  mesurar.   La  psicologia  t’ajuda  a  resistir  els  traumes  passats,  segon  FREUD.  L’objectiu  de  la  psicologia  es   no  patir  tant.  El  que  es  invisible  s’ha  de  verificar  i  valoritzar.     A) Pot   ser   entenguem   la   conducta   com   exteriorització   d’elements   interns.   La   conducta   es   la  causa  d’una  causa  prèvia.   19.10.11   El  punt  de  partida  de  la  diferencia  entre  humanitats  i  ciència.  No  es  tracta  de  discutir  sobre  el   coneixement.   Ni   discutir   qui   s’apropa   a   la   veritat,   si   el   científic   o   l’humanista.   El   debat   es   quines  conseqüències  es  deriven  d’aquesta  ruptura.   La  suposició  es  que  els  científics  viuen  feliços  sense  les  arts  ni  filosofia.   Charles   P.   Snow   1959:   Les   dues   cultures   i   la   revolució   científica.   Declara   culpables   a   filòsofs,   escriptors...   però   els   matemàtics   són   el   millor.   El   científic   es   la   persona   virtuosa,   però   el   d’humanitats   és   un   barbar.   Amb   aquest   plantejament   hi   ha   una   ruptura   en   la   concepció   tradicional.  Les  humanitats  son  jerarquitzades.   Perque   la   demigració   dels   humanistes?   Perque   neguen   o   ignoren,   o   no   accepten   totes   les   reivindicacions   de   la   revolució   científica.   Tots   els   que   han   estudiat   lletres   viuen   en   el   passat.   Perque   segons   la   concepció   d’Snow,   creu   que   els   que   estudien   lletres   estudiaran   a   gent   morta   que  no  del  present.  Quant  més  llunyans  més  importants,  segueixen  als  clàssics.     “   Els   científics   porten   el   futur   en   els   seus   ossos,   y   els   de   lletres   viuen   en   el   passat”.   Els   humanistes   enyoren   el   passat.   Des   de   la   tesis   d’Snow   diu   que   ni   les   lletres   ni   les   humanitats   han  portar  a  cap  revolució  fa  molts  anys    però  les  ciències  si.   Genterlman  uneix  la  humanitat  i  la  ciència  amb  la  revolució.   8     T.H   Huxley   1880,   escribia   ciència   ficció   per   trobar   un   pont   entre   la   ciència   i   les   humanitats.   Viu   del  benefici  de  publicar  els  seus  llibres.  Primer  novel·∙lístic  científic.   Definir   ciència:   S.xix   no   es   troba   en   cap   llibre   de   text   abans   del   1860.   Va   ser   quan   va   aparèixer   el  concepte  de  ciències  naturals  i  ciències  físiques.   Al  1834  Wilbun  s’inventa  la  paraula  “científic”     Cambrige  1850  primera  universitat  que  posa  una  assignatura  de  ciències.   Pel  cap  baix  el  coneixement  de  les  ciències  es  tan  util  com  el  de  les  lletres.  Es  el  primer  en  la   epoca   moderna   que   no   les   posa   en   jerarquia.   Aquesta   tesis   es   centra   en   que   ha   canviat   la   percepció  social  de  les  ciències.  Sobre  el  paper.     M.Arnold   1882,   acusen   als   científics   de   ser   simple   especialistes.   A   pareixen   les   ciències   humanitats.   A   traves   de   les   humanitats   tenen   cultura   general,   els   científics   la   tenen   parcial.   L’humanista  es  mes  general,  equipat  en  un  marc  conceptual  que  li  permetria  analitzar  molta   informació,   però   el   científic   nomes   es   centra   en   el   seu   coneixement.   Hi   ha   una   limitació   científica   Huxley   y   Snow   estan   influenciats   per   Darwin,   però   Arnold   esta   influenciat   per   Geethe.   Descartes  es  el  primer  i  l’unic  que  dona  el  prestigi  a  les  dues  branques.     H.Leave   1862,   es   recupera   el   moment   diu   que   els   científics   no   son   ni   experts,   que   nomes   hi   ha   una  cultura  les  humanitats.-­‐  “dues  cultures?”  Es  qüestiona  que  desde  la  ciència  es  pot  buscar   qui   ets   o   cuestiones   mes   personals.   La   ciència   explica   com   funciona   la   vida   no   quina   es   la   manera  que  l’has  de  dur  tu.   Domack   1991:   primer   intent   específic   anomenat   la   tercera   cultura.   La   seva   tesis   ha   oscil·∙lat   entre   dir   que   donen   per   entès   tots   d’ells   hi   ha   dues   formes   de   afrontar   la   realitat.   Ell   posa   l’exemple  de  la  psicologia  una  nova  via.  de  pont  entre  les  dues.  Fundacio  Edge  http//:edge.org   IDENTITAT   QUÉ:  Objectivitat   QUI:  Subjectivitat   COM:   Dona   un   joc   diferent.   No   es   pregunta   pel   subjecte   sino   pels   processos.   Com   es   va   refent   una  dinàmica.     9     -­‐ Introsprecció:   -­‐ Psicomesura:   Allport.   Dona   la   impressió   que   psicològicament   es   imposiblle,   ja   que   perquè  hi  hagi  mesura  ha  d’haver-­‐hi  dos  punts.     o Elements  extrínsecs   o Elements  intrínsecs:  no  es  pot  parlar  d’intrinsec  si  no  hi  ha  extrínsec   § Un   individu   que   busqui   fora   totes   les   respostes,   li   faltara   identitat,   però  si  un  individu  les  busca  a  l’interior  es  impenetrable,  es  un  secret   per  ell  mateix.   § Un   s’ha   de   trobar   al   intremig.   Ha   de   ser   un   individu   que   pugui   discriminar   cap   on   s’ha   de   decantar   partint   de   les   situacions.   “   per   exemple:   obrir   el   cor   a   una   persona   puta”.   La   linea   entre   interior   i   exterior   o   la   controles   tu   o   la   controlen   els   altres.   Tu   decideixes   que   mostrar  o  que  no.   § Hi   ha   una   mesura,   en   la   que   es   pot   veure   si   ets   mes   intrínsec   o   extrínsec:  Com  sabem  que  algu  es  bona  persona?  Allport  diu,  que  tots   som  capaços  de  fer  una  llista  que  fan  les  bones  persones,  o  llistes  en   negatiu  “una  bona  persona  no  fa”.   § Problema   per   a   la   psicologia,   l’intrinsec   no   et   dona   números   ni   cientificitat.   La   conducta   extrínsec,   actitud   intrínsec.   S’ha   de   discutir   la   prioritat   (   mateix   problema   que   Wundt   i   Brentano).   Aquest   es   el   repte   de   la   pciso,   observarem   actituds?   Emocions?   Idees   o   observarem   conductes?   Observant   la   conducta   de   la   gent,   no   esbrines   les   seves   intencions.   • A  la  psicologia  li  importa  mes  estudiar,  observar  les  conductes   per  conèixer  com  es  la  persona.     Per   esbrinar   com   un   subjecte   s’elabora   la   seva   identitat,   el   subjecte   ha   d’entrar   dins   seu   i   explicar   que   hi   troba.   La   tasca   bàsica   del   psicòleg   es   equipar   per   a   que   puguin   fer   aquest   exercici.   A   traves   de   preguntes,   entrevistes   ens   faran   entrar   dins   nostre.   A   traves   de   que   contestis  s’elaborarà  una  hipòtesis  per  saber  com  ets,  i  tu  començaràs  a  saber-­‐ho,  ho  hauràs   d’esbrinar.   El   trastorn   es   basa   en   saber   QUI   ets   tu.   Lo   important   es   si   a   traves   de   les   respostes   trobem  orientacions.  Em  d’arribar  al  autoconeixement.     Alguns  autors  diuen  que  si  es  vol  mesurar  cal  evitar  el  QUE.   Em  planteja  dues  qüestions.  Com  s’ha  recuperat  l’herència  i  el  medi.     10     2.11.11  P.G   Estudiar   humanitats   o   estudiar   ciències,   no   es   nomes   optar   d’una   possible   manera   de   veure   la   realitat,  sino  optar  per  entendre  d’una  determinada  manera  els  valors.     Quin   ha   estat   el   fenomen   en   que   ha   influït   a   que   la   gent   es   decanti   i   digui   “estudiar   ciències   fa   la   gent   més   feliç”.   El   que   estudia   ciències   sap   com   es   la   realitat,   i   això   passa   a   ser   obvia   per   aquests  autors  quant  la  ciència  troba  com  aliada  la  tècnica.     -­‐ Revolució   industrial   à   tecno(pràctica)ciència(teòrica)   (tradueix   la   ciència   en   aparells)àHeidegger   Ja  no  es  tracta  nomes  del  coneixement,  sino  del  coneixement  aplicat.  I  en  aquest  ja  no  calen   les   matemàtiques.   Es   el   primer   cop   en   la   humanitat   que   la   realitat   no   es   percebuda   amb   observar  à  abans  qui  observava  coneixia.  En  canvi  en  aquest  moment  si  el  coneixement  no  es   pot  aplicar,  perd  importància.   Heidergger,  explica  que  hi  ha  dues  maneres  d’enfrontar-­‐se  a  la  realitat:   1. Entendre  el  mon  com  el  coneixement  que  tens  davant  (Vochandensem,  mot  alemany)   :  La  realitat  esta  present  sempre,  sempre  esta  disponible  a  l’espera  de  que  tu  tinguis   interès  en  conèixer-­‐la.  Entendre  la  realitat  com  un  objecte  “tu  decideixes  si  vols  mirar   la   realitat   o   no,   es   el   teu   problema   si   no   ho   fas,   però   la   realitat   està   davant   teu.”   S’explica  la  tesis  dAristotil  la  qual  diu  “  si  es  ignorant  es  perquè  tu  vols”   2. Zuhandensein  (a  l’abast  de  la  mà):  Aixo  segueix  sent  accessible,  però  això  que  ho  tens   a  la  ma,  ja  no  es  coneixement,  sino  manipulació  de  la  realitat.  Aixo  ja  no  vol  dir  “  puc   conèixer”  sino,  que  la  pots  utilitzar.  La  realitat  son  eines.  No  nomes  son  objectes,  sino   objectes   que   pots   manipular,   que   els   pots   fabricar,   canviar,   rtansformar,   millorar...   utilitzar,   etc...   no   hi   ha   una   relació   subjecte-­‐objecte   fent   de   pont   el   pensament,   sino   el   pont  es  un  instrument.  La  realitat  em  POT  SERVIR  per  alguna  cosa.  El  mon  es  un  reco   d’eines  potencials,  i  si  tens  imaginació  i  ets  productiu  pots  treure  un  gran  profit.     a. Mecanicista:   Enten   la   realitat   no   d’una   manera   orgànica   ni   integrada,   sino   que   es   tracta   d’entendre   la   realitat   com   a   peces   d’un   gran   engranatge.   El   món   entès   com   una   gran   màquina.   Es   organitzat.   Per   a   la   gent   conservadora   que   defensa   les   humanitats,   això   es   deplorable,   ja   que   havien   lligat   la   humanitat   amb   la   creativitat,   i   el   mecanicisme   no   dona   imaginació   sino   monotonia   i   avorriment.  Es  l’inici  de  la  formació  de  científics  com  a  experts.   Relació  natural  amb  la  naturalesa.     11     § L’expert   científic   ja   no   treballa   fent   treballa   de   camp,   sino   sobre   dades   i   no   li   cal   sortir   de   casa   o   de   despatx.   Ha   substituït   la   naturalesa   pel   laboratori.  Al  laboratori  et  dona  el  marge  per  crear  el  que  tu  vulguis,  la   natura  es  lliure  de  fer  el  que  vulgui  i  per  tant  hi  ha  mes  variables.   b. Artificiosa:   Experiència   vs   experiment:   El   científic   sap   coses   però   les   demostra.   Ser   gent   amb   experiència   perquè   la   concepció   tradicional   diu   que   “   quant   treus  experiència  de  la  vida,  no  tornes  a  ficar  la  pota”  Acumular  experiències   es   el   que   et   donarà   un   sentit.   Hi   ha   una   disjuntiva   entre   la   gent   conservadora   i   els   científics   que   fan   experiments.   Divisió   entre   cientificitat=simplicitat,   humanitats=   complexitat.   La   complexitat   paralitza   a   la   gent.   La   ciència   es   el   que  es,  es  simplicitat  duta  a  la  màxima  cosa.   c. Utilitarista:  les  coses  utils  son  les  que  importen.  Donar  funció  a  alguna  cosa.  “la   maquina  acabara  utilitzan-­‐te  a  tu”   Tecnociencia  àexemples  mitològics.     -­‐ Bacon:  saber  es  poder.  Saber  permetrà  poder  fer  coses.   -­‐ Descartesà  la  metrie.  Si  existissin  maquines  que  pensessin  que?   -­‐ Wiener   14.11.11   La  psicologia  renunciava  a  treballava  sola  i  ho  feia  acompanyada  de  la  sociologia  i  biologia  (la   precisió  natural  dels  processos  biològics  es  tan  fina  que  aquests  es  fan  de  manera  “invisible”.   Quan  hi  ha  alguna  cosa  que  va  malament  tens  el  síntoma  de  que  “estas  malalt”   L’energia  à  tensió  (potencia  psicològica)  à  descarrega  à  models  Reactius  /models  Actius   A  partir  d’estats  alterats  estudiarem  les  situacions.  La  consciencia  el  que  fa  es  descompassar  la   realitat  de  la  biologia.     Com   la   psicologia   podrà   mesurar   la   potencia   de   les   energies   psíquiques?   Desde   Freud   s’intenten  mesurar  libido  o  pulsions.  Desde  Brentano  “  la  mare  naturalesa  no  fa  coses  en  va”   les   coses   estan   ajustades   i   psicològicament   si   un   organisme   viu   te   unes   capacitats   son   les   ajustades   per   l’entorn,   perquè   sino   l’individu   desapareix.   Si   te   aquestes   capacitats   ha   de   respondre  a  estímuls  exteriors  que  li  provoca  el  context.   Si   la   psicologia   vol   tenir   futur   ha   d’estudiar   la   psico   clínica,   s’han   de   donar   resposta   entrant   desde   la   patologia,   i   s’ha   d’ajudar   a   l’individu   a   ser   resistent.   La   psico   no   pot   recorre   els   12     mètodes  de  la  medicina.  Hi  ha  fractures  psíquiques  (  traumes)  que  poden  ser  detectats  però   no  els  pots  curar  físicament.  Els  individus  es  posen  insans  per  falta  de  resistència.  La  naturalesa   fa  presio  i  qui  no  ho  resisteix  s’extingueix.     Hi   ha   essers   humans   fràgils   o   forts.   La   resistència   es   la   que   es   per   a   cada   individu,   uns   resisteixen  més  que  no  uns  altres.  La  naturalesa  no  es  una  llar  còmode.  Hi  ha  una  lluita  per  a  la   supervivència,   o   t’adaptes   al   teu   entorn   o   l’has   cagat   xD.   L’esser   humà   transforma   l’entorn   artificiositat   i   d’aquesta   manera   es   multiplica   la   supervivència,   diferencia   dels   altres   essers   vius.     Que  significa  que  la  identitat  d’un  subjecte  hagi  de  fer  front  a  un  entorn  agressiu?  Els  essers   han  de  afrontar-­‐se  als  estímuls  els  cuals  estan  programats.   L’esser   humà   reacciona,   o   esta   condicionat.   Reaccionant   el   que   es   busca   es   restablir   un   equilibri,  existir  es  viure  desequilibrat  i  el  que  has  de  fer  es  tornar-­‐te  a  equilibrar.  Tesis  de  la   motivació  –  model  homeostàtic.  Cal  evitar  els  extrems.  No  es  pot  viure  completament  passiu,   ni   estimulat   ja   que   et   fa   perdre   l’analisisi   dels   fets.   La   gent   que   no   sap   trobar   l’equilibri   son   desequilibrats   mentals.   Existir   =   patir   desequilibris.   La   naturalesa   ens   desequilibra   no   col·∙labora   a   la   maduració.   En   la   vida   no   hi   hauran   essers   humans   que   t’ajudaran   a   estar   equilibrat,   sino   que   et   faran   gastar   energia   psíquica   per   tornar   al   equilibri.   S’ha   de   tornar   al   estadi  inicial  per  tornar  a  ser  al  punt  de  partida.   Els  models  actius  nomes  son  vàlids  cuan  defensesn  que  l’esser  humà  es  lliure.  Independencia  =   capacitat  de  viure  deslligat  del  teu  entorn.  O  que  el  teu  entorn  no  te  influencia  sobre  tu,  o  ets   capaç  de  modificar  l’entorn  perquè  no  t’afecti.  Es  convertir  el  subjecte  com  un  esser  absolut,   es  a  dir,  no  depens  de  res.     Freud  deia  que  no  pots  modificar  la  teva  identitat.  L’esser  humà  es  un  esser  mal  fabricat  i  mal   dissenyat.  La  trajedia  del  destí.  Freud  diu  que  no  es  pot  separar  la  gent  sana  que  la  que  no,  ja   que  tots  estem  neuròtics  perquè  la  naturalesa  ens  desequilibri.  La  cosa  es  saber  quin  grau  de   neurosi  tens.   Hegg   diu   que   l’individu   s’autoprograma.   Es   una   paradoxa   filosòfica,   per   parlar   de   llibertat   es   parla  de  autoprogramació.     L’equilibri   el   busquen   els   dos   models,   la   cosa   esta   en   la   consciencia   humana   com   a   punt   de   partida.  De  forma  activa  o  forma  passiva.  Models  autoregulatius  (Hegg),  si  ets  tu  qui  et  dones   ordres,   aquestes   ordres   perden   la   “obligació”   o   ho   fas   diferent   a   que   si   t’ho   diu   una   altre   13     persona.  Si  a  la  vida  no  deixes  de  complir  ordres  com  seras  amo  de  la  teva  vida?  Si  te  les  dones   tu  mateix  et  fas  cas  a  tu  mateix.  Has  de  tenir  un  atuconeixement  teu  molt  gran   Aquests  autors  el  que  postulaven  era  que  el  que  comporta  la  tesi  de  que  la  energia  que  genera   una  atenció  psiquiquica  esta  relacionada  amb  el  desig.  El  desig  es  molt  potent  y  estimulador.   Fins   que   no   el   satisfas   no   no   para.   Quan   el   satisfas   apareixen   d’altres.   La   paradoxa   es   considerar  el  desig  com  autonomia  i  independència.     La  psicologia  i  l’atzar  no  van  arrelades  ja  que  l’atzar  i  la  ciència  no  s’entenen.     Que  cal  per  poder  estudiar  la  influencia  genètica?  Estudiant  bessons   Els  factors  culturals  son  hereditaris,  no  son  apresos.     Com  a  causa  de  la  influencia  de  l’entorn  sobre  tu  mateix  acabes  oblidan-­‐te  de  tu  mateix   L’herencia  es  veu  en  la  profunditat  afectiva.     Examen:   Psicologia  com  a  gestora  de  processos  d’exterioritzador  i  interioritzadors.  Per  exemple  a  traves   del  conflicte  entre  dues  instancies.  El  concepte  DESIG  i  DECISIÓ.   Els   factors   formen   part   de   la   teva   personalitat,   no   nomes   s’interioritzen   els   elements   exteriors   sinó   que   els   fas   teu,   per   aquest   motiu   formen   part   d’un   mateix.   Desde   fa   unes   quantes   dècades   es   busca   una   metàfora   que   intenti   resumir   aquesta   divisió   entre   interioritat   i   exterioritat.     Guethe   diu:   en   el   meu   pit   bateguen   dos   cors,   el   del   desig   i   el   de   la   decisió.   La   metàfora   es   psicològica,  estem  tan  mal  dissenyats  que  el  nostre  cor  batega  dues  instancies  arítmiques.  Es   una  contradicció  que  condemna  la  psicologia.  El  psicoanàlisis  es  basa  en  que  ha  d’haver-­‐hi  un   conflicte  intern,  hi  ha  una  contrarietat  dins  d’ells  i  se’ls  obliga  a  decidir  en  quin  vesant  s’han  de   posicionar.   Si   la   tensió   a   la   que   t’enfrontes   es   superior   a   la   resistència   que   li   oposes,   aquesta   serà   insuficient.  Si  vols  aturar  l’impetu  d’un  riu  has  de  incorporar  una  força  equivalent  o  major  del   cabal.  Aquesta  metàfora  s’aplica  a  la  vida  mateixa.   Per   una   banda,   el   desig   com   a   mot   que   vol   simbolitzar   la   dimensió   psicobiològica   de   l’esser   humà:  libido..  etc.  En  definitiva  un  factor  dinàmic  de  l’esser  humà,  fa  que  estigui  motivat  (  es   mogui,  es  comporti,  que  generi  conducta  que  sigui  observable  i  sigui  la  clau  de  fer  hipòtesis  de   14     tenir  reflex  psíquics  dins  de  la  persona)  LA  CONDUCTA  ESDEVÉ  LA  INTENCIO  DEL  DESIG.  Aixo   genera   un   problema   epistemològic   (   pot   el   mètode   científic   modern,   acceptar   que   en   la   conducta   hi   hagin   trets   de   la   personalitat?   La   resposta   desde   l’empirisme:   la   ciència   no   pot   admetre   aquest   pas   de   la   conducta   a   la   personalitat.     La   gent   pot   dissimular,   reproduir   pautes,   que  poden  ser  estratègies  de  supervivència  i  no  el  reflex  de  la  personalitat.  Esser  humà  inquiet,   com   que   te   motivacions   te   objectius   a   la   vida,   fa   que   l’esser   humà   no   estigui   quiet,   i   si   esta   quiet   es   contraproduent   pq   s’atabala.   Ha   de   buscar   objectius   a   la   vida,   que   l’impulsi   a   comportar-­‐se  d’una  forma.   En   això,   trobem   una   base   que   justifiqui   que   parlem   de   la   personalitat   de   l’individu,   i   no   nomes   parlem  de  la  conducta,  no  com  alguna  cosa  mecànica.  No  es  en  plan  “  si  aproves  un  examen   saps,  i  si  suspens  no  saps”  ,no  es  simple,  per  tant  el  desig  com  una  força,  energia,  d’aquesta   manera  s’introdueix  el  concepte  d’energia  psíquica  en  la  psicologia.   Tot  l’univers  es  resol  en  energies,  no  en  mases,  i  Freud  va  ser  el  primer  que  ho  reformula  a  la   psicologia.     L’estudi   de   les   possibilitats   humanes   diu   mes   que   l’estudi   de   la   conducta   humana   Allo   que   desitja   es   mes   fort   que   allò   que   fa.   En   cas   de   fracàs   diu   més   el   que   li   movia   que   el  que   li   ha   pasat.  ES  UN  ELEMENT  POTENCIADOR,  ENERGETIC,  DINAMIC.   Mentre  un  es  viu  dessitja.  La  gracia  psicològica  del  desig  no  es  que  hi  hagi  elements  del  mon   exterior  que  atreguin  l’atencio  sinó  aquest  joc  d’atencio  i  contradicció  que  fa  que  encara  que   es   fassi   el   desig   o   no,   existeix   la   energia   psicològica.   Aixo   fins   que   mors.   Te   dins   d’ell   una   contrarietat,  perquè  sempre  faran  satisfaccions  d’un  nou  desig  que  ja  s’ha  satisfet.   La  despesa  d’energia  sempre  serà  superior  al  plaer  d’haverlo  aconseguit.   LA  GRAN  QUEIXA  DE  BRENTANO  A  WUNDT,  si  wundt  vol  ser  experimental,  com  podrà  parlar   científicament  la  personalitat,  i  al  inrevés.     El  desig  comença  amb  un  element  exterior  que  es  fa  atractiu,  però  que  l’important  no  serà  la   posició  d’aixo  sinó  el  plaer  que  et  provocarà  apropar-­‐te  a  ell.  Aixo  fara  que  nous  elements  de   desig  apareguin  a  l’aparador.  Si  no  ho  fas  adequadament,  estaràs  frustrat.     Freud:  si  un  esser  humà  topa  amb  la  realitat  patirà,  perquè  es  molt  dura.  T’hi  jugues  el  sentit   de  la  teva  vida,  es  una  dimensió  trascendent  de  la  teva  vida,  d’una  vida  satisfactòria  o  no.  No   valoraras   els   anys   estudiant   sinó   la   gestió   dels   desitjos   de   l’energia   psicològica.   Es   a   dir,   la   repercussió  del  desig.     15     Quan  un  no  s’acostuma  a  la  duresa  de  la  realitat,  es  camufla  en  la  il·∙lusió.  “  sin  ilusion  no  se   vive”  per  a  que  hi  hagi  desig  ha  d’haver-­‐hi  il·∙lusió.   Gestio  del  desig:  niñas  que  se  forran  la  carpeta  son  sus  artistes  macizorros.     Per  l’alre  banda  el  fenomen  incompatible,  LA  DECISIÓ.  La  expressió  de  la  psicologia  il·∙lustrada   va   posar   l’accent   en   la   racionalitat.   La   metàfora   que   s’inventa   la   psico,   si   el   desig   impulsa,   la   decisió   simbolitza   una   persona   introspectiva   (   entres   dins   teu)   EL   DESIG   T’EVOCA   CAP   A   LA   EXTERIORITAT,  LA  DECISIO  CAP  A  LA  INTERIORITAT.   Es  pot  demanar  consell  a  una  decisió  però  els  demes  no  ho  faran  per  tu,  hs  de  ser  tu  mateix   per   això   esdevé   una   metafoa   del   ensimismament,   o   la   introspecció.   Si   no   te’n   ensurts   i   busques   suport   fora,   en   el   millor   dels   casos,   molta   gent   et   donara   consells   i   opcions,   però   hauràs  de  pensar  que  fer  tu  mateix.     Aixi  que  el  desig  et  dona  possibilitats  noves,  la  decisió  funciona  al  reves,  la  decisió  no  es  triar   sinó  descartar  desitjos.  L’estat  habitual  no  es  tenir  un  desig  sinó  molts.  El  desig  no  es  dòcil,  per   això   no   saps   per   on   anar.   Tu   els   vols   posar   en   ordre   però   no   els   pots   controlar,   es   el   que   tu   sents.  Es  un  problema  de  la  gestió,  com  no  es  pot  fer  tot  a  l’hora  ordeno.   Pero   no   es   simplement   ordenar,   jerarquitzar   es   renunciar   a   coses.     “   Si   el   desig   es   vital,   la   decisió  es  mortal”.  Decidir  es  ser  un  assessi  de  possibilitats.     Tot   allò   que   desitges   i   no   ho   has   pogut   fer,   no   es   una   motivació   sinó   un   fre.   Pot   ser   un   problema.   Decidir  es  anular,  però  es  inseparable  del  desig.  No  son  equidistants.       16     ...