Sistemes programables (2011)

Resumen Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ingeniería en Organización Industrial - 1º curso
Asignatura Informatica 1
Año del apunte 2011
Páginas 4
Fecha de subida 29/11/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Sistemes programables Sistema programable: Aquell que es pot modificar el seu comportament ( modificant unes dades d’entrada o un programa ), encara que sigui només una particularitat. Existeixen dos tipus de sistemes programables: - Propòsit específic: Destinat a tasca específica. La programació habitual consisteix en modificar dades d’entrada.
Propòsit general: Es pot dedicar a qualsevol tasca ( mitjançant la programació ). si el sistema es comporta com una màquina especialitzada, s’anomena màquina virtual.
Programació: és el fet d’aconseguir que un sistema programable faci la funció desitjada a través d’uns programes.
Dades: representació informàtica de una informació del món real. ( la informació més fàcil és la numèrica ja que l’ordinador és un magatzem numèric ) Programa: seqüencia finita d’instruccions que seguides pel sistema programable fan que aquest es comporti d’una manera desitjada.
Instrucció: una de les ordres que el sistema programable entén i ‘sap fer’. A partir del qual es poden construir programes.
Llenguatges de programació: conjunt de normes sintàctiques i semàntiques + conjunt d’instruccions.
ESTRUCTURA D’UN ORDINADOR Maquinari ( hardware ).
CPU: dispositiu electrònic que executa les instruccions del programa. És el cervell de l’ordinador. Part encarregada d’executar programes a la màxima velocitat possible i de coordinar tota la resta de dispositius que formen l’ordinador.
Parts CPU: UC, registres, ALU, Comunicació amb l’exterior Funcionament CPU: 1) 2) 3) 4) 5) Aconseguir instrucció.
Descodificar la instrucció Incrementa el pc Executa la instrucció Torna al pas 1 Instruccions CPU: són instruccions molt bàsiques i elementals. Algun tipus: - Llegar dades emmagatzemades a adreces de memòria.
Permet moure dades entre els registres… Memòria: dispositiu electrònic que emmagatzema els programes en execució i les dades que s’estan utilitzant.
Tipus de memòria: - ROM: només lectura. Memòria permanent, no perd la informació emmagatzemada RAM: accés aleatori. Part on se situa el programa que s’ha d’executar i les dades que es faran servir. Informació canvia constantment (pot perdre informació).
Funcionament: basa el seu funcionament en cel·les que tenen la capacitat de mantenir la tensió que se li ha aplicat i que es poden buidar de tensió a voluntat.
Capaces d’emmagatzemar 0 o 1. (bit, byte) Podem veure la memòria com un dispositiu on es poden escriure o llegir bytes. La memòria és un magatzem de bytes però ordenat. Cada byte s’emmagatzema en una posició de memòria.( porta un número identificador = adreça de memòria ) Emmagatzemant massiu: conjunt de dispositius electrònics i mecànics que permeten emmagatzemar dades i programes de forma permanent. (Ex: discos magnètics) Dispositius d’entrada: elements encarregats d’introduir la informació del món real dins el sistema en forma de dades. ( Ex: teclat, ratolí .. ) Dispositius de sortida: elements que permeten que els resultats calculats per l’ordinador es comuniquin amb l’exterior. (Ex: monitor, impressora.. ) Dispositius d’entrada o sortida: dispositius que tant poden servir com per introduir dades a l’ordinador com perquè aquest les comuniqui a l’exterior, ( Ex: comunicacions: mòdem, targes de xarxa.. ) Programari (software) És el conjunt de programes que conté l’ordinador i que permet que el maquinari es comporti com a màquines virtuals de propòsit específic.
Un programa varia segons els diferents tipus de llenguatges que fem servir.
Llenguatge màquina Llenguatge que parla (entén) amb la CPU.
També anomenat codi màquina.
Llenguatge ensamblador Donar nom mnemotècnic.
Característiques: - directament executable CPU - seqüència de números, per tant trobar errors és molt complex Característiques: -No és directament executable per la CPU, no entén el codi mnemotècnic.
(ensambladors).
-més fàcils de modificar que codi màquina Llenguatge d’alt nivell Màquina virtual més potent que la CPU.
Instruccions més complexes.
Característiques: -independent de la CPU.
Estàndards a la indústria infor.
-no són directament executables CPU.
(compilador) -Transportable a una altre CPU.
-fàcils modificar i mantenir.
Programació visual Treballa dins un sistema gràfic. Els programes copien el comportament donant una visió d’integritat amb el sistema. Per realitzar aquest programes-> tècniques com (assemblar, alt nivell).
-nova tendència: utilització mateix entorn gràfic, en el que es pot veure l’aspecte que tindrà el disseny en el moment.
- interactua amb el sistema compartint part de les instruccions i programant només parts específiques.
- programa escrit per la CPU no serveix per una altre d’un altre fabricant.
- milers d’instruccions. Errors involuntaris.
Sistema Operatiu.
Funcions: - inicialització de l’ordinador i comprovació funcionament.
- interfície bàsic amb l’usuari. Permet fer funcions bàsiques.
- Permet execució “simultània” de més d’un programa.
- gestió i control de tots dispositius de l’ordinador.
- gestionar seguretat informació emmagatzemada a l’ordinador.
- Crear programa virtual que ens permeti no conèixer les particularitats de cada dispositiu.
Driver: conjunt de rutines específiques d’un dispositiu que permet d’accedir amb funcions genèriques a les seves funcions des del sistema operatiu. *es un programa que controla un dispositivo. Cada dispositivo, ya sea una impresora, un teclado, etc., debe tener un programa controlador Classificació del programari Dos grups en funció de la funcionalitat: Programari de base: programari necessari pel funcionament i el manteniment de l’ordinador. Dins aquest grup englobem programes com: - sistema operatiu - programes de serveis i utilitats: exploradors de fitxers ...
- Llenguatges de programació per desenvolupar nous programes.
- Programari que permet la comunicació entre ordinadors per la creació de xarxes.
- Programari que permet la creació i manteniment de base de dades.
Programari d’aplicació: programes que fan “alguna cosa” per l’usuari.
Converteixen el nostre ordinador en diferents màquines virtuals.
En aquest programari podem trobar: -Aplicacions de comptabilitat -Aplicacions de control d’estocs -Aplicacions de gestió de projectes -Simuladors ...
...