Tema 17 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

17. FONGS (III) – Pseudofongs ORIGEN I SITUACIÓ FILOGENÈTICA DIFERÈNCIES – Fongs veritables, pseudofongs i ameboides FONGS AMEBOIDES – Forma d’ameba = plasmodi PHYLUM MYCETOZOUS – El més important dins els ameboides FASE VEGETATIVA – El plasmodi - Es tracta d’una massa protoplasmàtica nua (no té paret cel·lular) Plurinucleada Moviments per reptació Fagocitosi Reproducció per espores generades en esporangis aeris.
Tenim un peu que té una bossa o peridi (calcificat) on hi han les espores que estan subjectades per al columel·la, una prolongació del peu.
CICLE BIOLÒGIC És diplohaploide. Partim dels organismes haploides. Els fongs ameboides es poden comportar com mixamebes (amebes haploides sense flagels), o com a mixoflagel·lats (amebes haploides, cèl·lula nua pluricel·lular flagel·lada, dos flagels). Quan els trobem d’una forma o d’una altra? Quan hi ha molta humitat, els fongs ameboides es tornen mixoflagel·lats. Quan augmenta la temperatura i falta aigua, es torna mixameba. És una transformació continua. Hi ha moments en els quals aquests dos formen estructures de resistència o cists (s’engruixen, formen una membrana citoplasmàtica molt gruixuda i així quan les condicions són les òptimes tornen a formar una ameba).
En un momento dado dos mixameba o dos mixoflagel·lats es fusionen i donen lloc a un individu diploide. L’ameba diploide no té flagels – és un pseudopodi/plasmodi.
Aquest, si les condicions són desfavorables, també pot formar estructures de resistència anomenades esclerocis. El plasmodi diploide forma els esporangis que donaran lloc a espores diploides que per meiosi donen 4 petites espores haploides, 3 de les quals moren i l’altra és la que dóna lloc a la mixameba mixoflagel·lada.
PHYLUM OOMICETS – El més important dins els pseudofongs CARACTERÍSTIQUES Filogenèticament, són afins als heterocontes (les que incloïen les bacil·lariofícies i les feofícies); tenen característiques compartides amb les algues i fongs, així com també característiques exclusives.
Dins els pseudofongs trobem la classe dels Hifoquitromicets que tenen principalment característiques d’alga (presència de zoòspores biflagel∙lades i paret cel∙lular de cel∙lulosa); la classe dels Labirintulomicets que tenen principalment característiques de fong (fase vegetativa formada per filaments (hifes) cenocítiques i nutrició heterotròfica (lisotròfia, segreguen enzims). Els Oomicets són una barreja d’aquests dos: la paret cel·lular és de cel·lulosa (característica d’algues) mentre que la forma vegetativa són filaments (tenen hifes agrupades en micelis) i la nutrició és lisòtrofa (característiques més pròpies d’un fong).
Una de les diferències exclusives entre ells (entre les classes de pseudofongs) és que els Oomicets tenen una reproducció sexual per mitjà duna oogàmia (forma ovocèl·lules en els oogonis i espermatozoides sense flagels als anteridis).
El cicle biològic és diploide.
S’assemblen als zigomicots perquè el seu miceli és cenocític, nomes amb tàbics per aïllar les estructures reproductores.
L’anteridi injecta els gàmetes en l’oogoni i va creixen el nou fong (miceli).
La reproducció asexual es fa mitjançant zoòspores biflagel·lades formades en zoosporangis.
CLASSIFICACIÓ Ordre Saprolegnials – “Water moulds”. Viuen en aigua dolça o en sòl humit. Saprobis o Paràsits de plantes i animals (p.ex. peixos).
Ordre Pitials – Podridures. Aquàtics, Amfibis o Terrestres Saprobis de restes vegetals o Paràsits obligats (biòtrofs) o necròtrofs de plantes Ordre Peronosporals – Míldius, Míldius cotonosos – “Downy mildews”. Viuen sota fulles i tiges de plantes. Paràsits obligats (biòtrofs).
...