11. Extremitat superior. (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació instrumental en fisioteràpia de l'aparell locomotor.
Año del apunte 2015
Páginas 24
Fecha de subida 24/01/2015
Descargas 37

Vista previa del texto

Extremitat superior.
Articulació omoserràtica. Complexa d’articulacions.
1. Articulació homoserràtica i serratoparietal.
 Homoserràtica: Escàpula i subescapular sobre el serrrato.
 Serratoparietal: Serrato sobre la graella costal.
En du a terme - Abducció: tendim a pla sagital Adducció: tendim cap a pla frontal Moviment craneocaudal Moviment de campaneig intern i extern (glena cap a baix i a dalt) 2. Mesura d’amplituds.
2.1. Angle claidoescapular.
Establim l’eix de valoració de moviment sobre la zona posterior i externa de l’acromi. Un dels braços del goniòmetre seguirà l’espina de l’omòplat. L’altre braç del goniòmetre en el terç medial de la clavícula.
La normalitat està en els 60º Modificat per: (musculatura més tensa) - Retropulsió: l’angle s’obre.
Antepulsió: l’angle es tanca.
2.2. Angle esternoclavicular/horitzontal.
El eix de moviment sobre la articulació esternoclavicular. Un dels braços del goniòmetre seguirà l’horitzontal i l’altre braç del goniòmetre es dirigirà al punt d’inflexió de la clavícula.
La normalitat està entre el 10-12º - Elevadors de l’escàpula augmenten l’angle El pectoral menor provocarà una disminució de l’angle.
3. Articulació subdeltoidea.
Articulació poc important a nivell funcional, però de gran importància clínica.
Formada per l’acromi, lligament acromicoracoideo, el húmer, el manegot dels rotadors i la bossa subdeltoidea. Es l’espai subacromial. Quan l’espai es descompensa es responsable dels principals problemes de l’espatlla.
Moltes àlgies de l’espatlla són referides de: diafragma, pulmons...
4. Articulació glenohumeral.
- Fascicle superior Fascicle mig: frena la abducció Fascicle inferior: frena la flexió 4.1. Referencies anatòmiques.
4.2. Valorar la flexió glenohumeral.
Posició: el pacient en decúbit dorsal que permet tenir l’omòplat estabilitzar contra la llitera, amb espatlla en posició 0, colze i canell també en posició 0 i pronosupinació 0.
El eix de moviment el situem sobre un punt sota l’acromi, situat en projecció d’un punt central del cap humeral (2,5 cm per sota de l’acromi) a la cara lateral del húmer.
Braç fix: es situa paral·lel a la línia mitja axil·lar, paral·lel a l’esternó.
Braç mòbil: està superposat a l’anterior, agafa com a referencia la línia mitja humeral tenint com a referent ossi el relleu de l’epicòndil.
Mobilitat normal: 0 a 170º de flexió.
Registre: la mesura de l’angle entre la posició 0 i el punt final de moviment de flexió.
- Es pot compensar amb hiperextensió de columna, moviments del cos...
4.3. Valorar l’extensió glenohumeral.
Posició: el pacient en decúbit ventral, la ma de l’examinador estabilitza l’omòplat i amb l’ajut d’un coixí situem el braç en posició 0 d’espatlla, colze, canell i de pronosupinació.
Eix de moviment sobre un punt situat sota l’acròmion que correspondria a la projecció d’un punt central del cap humeral (2,5 cms per sota de l’acròmion) a la cara lateral de l’húmer.
Braç fix: es situa paral·lel a la línia mitja axil·lar, paral·lel a l’esternó.
Braç mòbil: està superposat a l’anterior, agafant com a referència la línia mitja humeral tenint com a referent ossi, el relleu de l’epicòndil.
Mobilitat normal: 0-40 d’extensió.
Registre: la mesura de l’angle entre la posició 0 i el punt de final de moviment d‘extensió.
4.4. Valorar la abducció i adducció de la glenohumeral.
Posició: el pacient en decúbit dorsal que permet tenir l’omòplat estabilitzat contra la llitera, amb l’espatlla, colze, canell i pronosupinació en posició 0.
Eix de moviment sobre un punt de la cara anterior de l’húmer, lateralment a la apòfisis coracoides, per sota de 1,3 cm.
Braç fix: es situa en la línia mitja axil·lar paral·lel a l’esternó.
Braç mòbil: a la línia mitja humeral agafant com a referent ossi el relleu de l’epicòndil.
Mobilitat normal: 0 a 160º/180º d’abducció i 30º de flexió. ( S’haurà de dur a terme una petita flexió) Registre: mesura de l’angle resultant des de la posició 0 al màxim d’abducció.
4.5. Valorar la abducció i adducció horitzontal de la glenohumeral.
Posició: el pacient en sedestació amb l’espatlla en posició de 90º d’abducció, colze a 90º i canell i pronosupinació a 0º. El fisioterapeuta estabilitza el tronc i l’escàpula amb la ma cranial.
Eix de moviment sobre el punt mig de l’acromion.
Braç fix: perpendicular al tronc.
Braç mòbil: la línia mitja humeral.
Mobilitat normal: 0º a 45º d’abducció i 0º a 135º d’adducció.
Registre: mesura de l’angle resultant des de la posició 0 al màxim d’abducció o d’adducció horitzontal.
4.6. Valoració de la rotació de la glenohumeral.
Posició: el pacient en decúbit dorsal, que permet tenir l’omòplat estabilitzat contra la llitera en posició de 90º d’abducció d’espatlla, colze a 90º i canell en posició 0. Cal un petit coixí per posar correctament alineat l’espatlla.
Eix de moviment sobre un punt situat sobre l’olècranon que correspondria a la projecció d’un punt central del cap humeral.
Braç fix: es situa perpendicular a la línia del terra.
Braç mòbil: està superposat a l’anterior, seguint la línia mitja del cúbit, tenint com a referència la estiloides cubital.
Mobilitat normal: 0-70º de rotació interna/externa.
Registre: la mesura de l’angle entre la posició 0 i el punt final de moviment de rotació interna o externa.
5. Palpació d’estructures i relleus ossis.
5.1. Estructures rellevants: - Escotadura supraclavicular Clavícula: articulació erternoclavicular i acromiclavicular Acròmion Omòplat Espina de l’omòplat Angles de l’omoplat i referencies anatòmiques.
Apòfisis coracoides Troquín Tròquiter Corredera bicipital 5.2. Estructures rellevants musculars: 6.
Dorsal ample Pectoral major Serrato major Coracobraquial Deltoides Pectoral menor Proves diagnòstiques.
- Bíceps braquial Tríceps braquial Rodó major Infraespinós Supraespinós 6.1. Exploracions funcionals.
Test d’aprensió: rotació externa. En col·locar el braç disminueix la sensació.
Signe de l’esglaó: tracció del la glenohumeral. Espai infraacromial.
Signe de la tecla: luxació del acromiclavicular.
Test de Hawkins: amb 90º de flexió de colze i espatlla duem a terme una rotació interna descendint l’avantbraç. Valorem l’estat del supraespinós.
Test de Yocum: mà a l’espatlla contraria. Pujar el colze amb contra resistència. Valora el supraespinós i sobre tot el conflicte subacromial. Es produeix una alteració en aquest espai i produeix dolor.
Test de la caiguda del braç: abduir el braç del pacient de forma passiva i soltar-lo. En tenir una ruptura el manoegot dels rotadors el pacient serà incapaç de mantenir-lo en aquesta posició i caurà.
Test de Yergasson: Supinació contra resitència del avantbraç mentre es manté l’espatlla bloquejada i el colze enganxat al tronc amb uns 90º de flexió. El dolor a la regió bicipital ens indica afectació del tendó del bíceps i/o la seva baina.
Test de Jobe: braços en creu, una mica avançats i en rotació interna (polzes avall). A partir d’aquesta posició, pujar els braços amb contra resistència. Valora la potencia del supraespinós.
- Fa mal però té força: tendinitis.
Fa mal però no té força: trencament.
Test de rotació externa (Patte): situem l’espatlla i el colze a 90º i fem rotació externa contra resistència. També es pot fer amb relaxació d’espatlla. En aquest valorem l’infraespinós.
També valora la inestabilitat de l’espatlla valorant l’aprensió del pacient.
Test de rotació interna (Gerber): col·locant el braç a l’alçada del cul i separant-lo una mica es demana força cap enredera amb contra resistència (rotació interna). Es valora el múscul subescapular.
7. Balanç muscular.
7.1. Retraccions musculars.
Pectoral menor: amb el pacient en decúbit supí, sobre una llitera rígida. El terapeuta es situa cranialment al pacient, observant la cintura escapular. Observem la distància de les espatlles al terra de la llitera. Aquella que es presenti més separada ens indica la presència de l’escurçament muscular, podem afegir pressió sobre l’espatlla, avaluant la resistència. Aquest múscul tendeix al descens de la coracoides. Antepulsió de l’espatla.
Pectoral major: amb el pacient en decúbit supí, amb el colze en extensió, el terapeuta du el braç en 135º/90º (en funció de les fibres a estudiar) d’abducció i observem si hi ha contacte amb el terra de la llitera. Quantifiquem en graus o com de separació.
7.2. Deltoides.
Origen: vora anterior de l’acròmion, terç lateral de la clavícula vora lateral i cara posterior de l’acròmion, vora posterior de l’espina de l’omòplat.
Inserció: tuberositat de l’húmer (V deltoidea).
Innervació: axil·lar.
Valoració: - - - Anterior: o Contra gravetat: rotació externa i abducció petita (orientació de les fibres per tal de que facin una millor funció). I 90 graus de flexió de colze per inhibir bíceps. Es demana flexió de la glenohumeral.
o Desgravat: decúbit lateral.
o Resistit: mà al terç distal del húmer.
Mig: o Contra gravetat: 90º de colze i una petita abducció de la glenohumeral de 45º.
Es sol·licita l’abducció de la glenohumeral. (Pot compensar amb inclinació contra lateral o elevació de l’espatlla, estabilitzar-la amb la mà proximal.) o Desgravat: decúbit supí.
o Resistit: mà distal al terç distal del húmer.
Posterior: o Contra gravetat: 90º d’abducció de la genohumeral (ha de tenir força suficient per mantenir el braç). Demanem abducció horitzontal (es pot compensar amb abducció).
o Desgravat: presa bressol de l’avantbraç.
o Resistit: mà al terç distal del húmer.
7.3. Pectoral major.
Origen: cara anterior del terç mig de la clavícula i cara anterior de l’esternó.
Inserció: cresta del tubèrcul major de l’húmer.
Innervació: pectoral lateral i medial.
Valoració: o o o Contra gravetat: es demana portar la mà a l’espatlla contraria (fibres superiors) o la cresta ilíaca contraria (fibres inferiors).
Desgravat: avantbraç en bressol.
Resistit: mà la terç distal del húmer.
Caminar en coses: invertir la funció del pectoral. Abducció, rotació externa. Movem el cos a partir del braç.
7.4. Pectoral menor.
Origen: vora superior, cares externes dels cartílags costals de la 3ª,4ª i 5ª costella, sobre els músculs intercostals.
Inserció: vora medial de la cara superior de la apòfisis coracoides.
Innervació: pectoral lateral i medial.
Valoració: o o o Contra gravetat: antepulsió de l’espatlla en decúbit supí.
Desgravat: en sedestació.
Resistit: mà a la cara anterior de l’acromi.
7.5. Elevador de l’omòplat.
Origen: apòfisis transversa de les 4 primeres vertebres cervicals.
Inserció: vora superointern de l’omòplat, entre angle superior i l’arrel de l’espina de l’omòplat.
Innervació: angular.
Valoració: o o o Contra gravetat: en sedestació demanar l’elevació de l’espatlla subjectant el cap.
Desgravat: decúbit prono i subjectant el braç.
Resistit: mà a la part superior de l’espatlla.
7.6. Trapezi.
Origen: protuberància occipital externa, terç mig de la línia nucal superior i apòfisis espinoses cervicals i dorsals fins a la duodècima vertebra dorsal.
Inserció: terç lateral de la clavícula i acromi, vora mitja del acromi i cara superior de l’espina de l’omòplat.
Innervació: porció espinal del XI parell cranial.
Acció: - Fibres superiors: elevació de l’omòplat.
Fibres mitges: adducció escapular.
Fibres inferiors i superiors: rotació escapular.
Acció recíproca: - Unilateral: extensió, rotació contra lateral i lateralització del cap i coll.
Bilateral: extensió de cap i coll.
Valoració: o o o Contra gravetat: demanem una adducció de l’escàpula, en decúbit pro amb la l’espatlla a 90º es demana de pujar el braç.
Desgravat: en sedestació recolzem el pes del braç sobre el avantbraç.
Resistit: mà en el terç distal del húmer.
Estirem les fibres musculars: - Trapezi inferior: més de 90º de abducció de glenohumeral.
Trapezi mig i inferior: 90º d’abducció de glenohumeral.
Trapezi superior: menys de 90º d’abducció de la glenohumeral.
7.7. Romboides menor.
Origen: lligament de la nuca, apòfisis espinosa de la setena cervical i primera dorsal.
Inserció: vora medial de l’omòplat, a nivell de l’arrel de l’espina de l’omòplat.
Innervació: escapular dorsal.
Acció: elevació i adducció de l’omòplat, rotació escapular per orientar la glena.
Valoració: o o o Contra gravetat: demanem al pacient que faci ascens de l’escàpula en bipedestació.
Desgravat: en decúbit lateral.
Resistit: amb la mà a la cara superior de l’acromi.
7.8. Romboides major.
Origen: apòfisis espinosa de les vertebres dorsals, de la segona a la cinquena.
Inserció: vora medial de l’omòplat.
Innervació: escapular dorsal.
Acció: elevació i addució de l’omòplat, rotació escapular per orientar la glena.
Valoració: o o o Contra gravetat: demanem al pacient que faci ascens de l’escàpula en bipedestació.
Desgravat: en decúbit lateral.
Resistit: amb la mà a la cara superior de l’acromi.
7.9. Subescapular.
Origen: fosa subescapular de l’omòplat.
Inserció: cresta del tubèrcul menor de l’húmer i càpsula articular de l’espatlla.
Innervació: subescapular inferior i mig.
Acció: rotació interna del braç (húmer). (accessori rodó major) Valoració: o o o 7.10.
Contra gravetat: en decúbit prono amb l’avantbraç per fora de la llitera es demana la rotació interna.
Desgravat: en sedestació amb el colze a 90º, agafant l’avantbraç.
Resistit: mà al terç distal de l’avantbraç.
Rodó menor.
Origen: dos terços posterosuperiors de la vora lateral de l’omòplat.
Inserció: part inferior del tubèrcul major de l’húmer i capsula articular de l’espatlla.
Innervació: axil·lar.
Acció: rotació externa del braç i estabilització del cap humeral dins la glena escapular.
Valoració: o o o 7.11.
Contra gravetat: pacient en decúbit pro, se li demana una rotació externa de la glenohumeral.
Desgravat: en bipedestació.
Resistit: mà al terç distal de l’avantbraç, amb el colze a 90º.
Infraespinós.
Origen: dos terços medials de la fosa infraespinosa de l’omòplat.
Inserció: vora medial del tubèrcul major de l’húmer i càpsula articular de l’espatlla.
Innervació: supraescapular.
Acció: rotació externa del braç i estabilització del cap humeral dins la glena escapular.
Valoració: o o o 7.12.
Contra gravetat: en decúbit lateral o sedestació, amb el colze a 90º i lleugera abducció d’espatlla es demana la rotació externa.
Desgravat: en decúbit supí i subjectant el terç proximal de l’avantbraç.
Resistit: amb la mà a l’avantbraç.
Supraespinós.
Origen: en els dos terços mitjos de la fosa supraespinosa de l’omòplat.
Inserció: cara superior del tubèrcul major de l’húmer.
Innervació: supraescapular.
Acció: abducció de l’espatlla i estabilització del cap humeral dins la cavitat glenoidea.
Valoració: o o o 7.13.
Contra gravetat: demanar abducció d’espatlla partint de 0 amb el colze a 90º.
Desgravat: en decúbit supí.
Resistit: mà al terç distal del húmer.
Dorsal ample.
Origen: apòfisis espinoses de les sis darreres vertebres dorsals, 3 o 4 darreres costelles, fàscia toracolumbar i sacra fins el terç posterior de la vora exterior de la cresta ilíaca i una porció de l’angle inferior de l’omòplat.
Inserció: surc intertubercular de l’húmer.
Innervació: toracodorsal llarg.
Acció: rotació interna, adducció i extensió de l’espatlla (origen fix). Si continua la contracció, provoca la depressió escapular i la flexió lateral del tronc (unilateralment) i la hiperextensió del tronc (bilateralment). Es accessori de la respiració.
Acció inversa: inclinació anterior o lateral de la pelvis.
Valoració: o o o 7.14.
Contra gravetat: extensió y adducció de l’espatlla en decúbit pro.
Desgravat: decúbit lateral amb l’avantbraç recolzat sobre el fisioterapeuta.
Resistit: mà al terç distal del húmer, en la cara posterior.
Rodó major.
Origen: cara superficial de l’angle inferior i vora externa de l’omòplat.
Inserció: cresta del tubèrcul menor humeral.
Innervació: subescapular inferior.
Acció: rotació interna, adducció i extensió d’espatlla.
Valoració: o o o 7.15.
Contra gravetat: es demana portar la mà darrera l’espatlla produint la rotació interna, adducció i extensió d’espatlla.
Desgravat: en decúbit lateral.
Resistit: mà exercit força a l’avantbraç.
Serrato major.
Origen: superfície externa de les 8 primeres costelles.
Inserció: superfície costal de la vora medial de l’omòplat.
Innervació: toràcic llarg.
Acció: rotació externa de l’angle inferior de l’escàpula i cavitat glenoidea cranialment.
Manté la vora medial de l’escàpula a prop de la graella costal (origen fix). Les fibres inferiors provoquen la depressió escapular i les fibres superiors l’elevació.
Acció inversa: fixant les mans a la paret intervé separant el tronc de de les mans. Duen la graella costal a la inspiració forçada.
Valoració: o o o Contra gravetat: en sedestació demanem antepulsió d’espatlla amb flexió de 90º d’aquesta.
Desgravat: amb el braç sobre l’espatlla del fisioterapeuta.
Resistit: mà a la part anterior de l’espatlla.
8. Escales funcionals.
8.1. Escala de constant.
Puntua la funció de l’espatlla de 0 als 100 punts. El primer ítem és el dolor, el segon és la mobilitat corrent (fins a quina postura puc treballar sense sentir dolor (de menys a més elevat)), el tercer és la mobilitat activa i el quart és la potència. Per tant, mesurarà aspectes subjectius (dolor), qualitatius (mobilitat corrent) i quantitatius. Per aquest motiu, el goniòmetre pot trobar-se en desús, ja que l’escala permet una valoració més acurada.
8.2. Escala d’avaluació de espatlla (UCLA).
Puntua de 0 a 35 punts. Els ítems emprats són: dolor, funció, mobilitat activa, força muscular en la mobilitat activa i satisfacció del pacient.
Húmer radio-cubital.
1. Colze.
Articulació que ens permet orientar la ma a les diferents fondàries i orientar l’aprensió amb la pronosupinació.
Constituït per tres articulacions: - Humero-radial Radio-cubital Humero-cubital Gran entramat lligaments anterior i posterior, i prolongacions que donen estabilitat.
Te un grau de mobilitat de 0/150º normalment tot i que en gent laxa permet fins uns 10º de hipertensió. De 30º a 130º de flexió es troba el rang útil de flexió per les activitats de la vida diària. De manera que no sempre tindrem afectacions funcionals importants en tenir unes lleugeres faltes de mobilitat.
Molt habitual el colze de tenista i de golfista que cada cop tenen més prevalença.
1.1. Estructures rellevants.
- Còndil humeral Epicòndil lateral de l’húmer - Cresta supracondílea latera Fosa olecraniana - Olècranon Epitròclea Cresta supreacondílea medial - Cap del radi Coll del radi Diàfisis cubital 2. Balanç articular.
2.1. Valoració de la flexo-extensió de la húmer radio-cubital.
Posició: el pacient en decúbit dorsal amb un coixí sota el braç, colze en extensió i avantbraç en posició neutre.
Eix de moviment sobre l’epicòndil lateral de l’húmer.
Braç fix: longitudinal a la línia mitja de l’húmer.
Braç mòbil: alineat a la línia mitja del radi, orientat a estiloides radial.
Mobilitat normal: 0 a 150º de flexió i 0-10º d’extensió.
Registre: la mesura de l’angle entre la posició 0 i el punt de final de moviment de flexió o extensió.
2.2. Valoració de la prono-supinació húmer cubital.
Posició: el pacient en sedestació, braç recolzat en una taula, amb el colze a 90º de flexió i pronosupinació neutre.
Eix de moviment sobre un punt situat en el tercer metacarpià, amb el puny tancat i subjectant un llapis.
Braç fix: perpendicular al terra.
Braç mòbil: alineat al llapis.
Mobilitat normal: 0 a 90º de pronació i supinació.
Registre: la mesura de l’angle entre la posició 0 i el punt final de moviment de pronació i supinació.
3. Balanç muscular.
3.1. Extensió del colze.
Feta per l’ancòneo (accessori) i el tríceps.
Ancòneo.
Origen: superfície posterior de l’epicòndil extern del húmer.
Inserció: cara externa de l’olècranon i superfície posterior del cúbit.
Innervació: nervi radial.
Acció: extensió del colze.
Trícpes braquial.
Origen: - Porció llarga: en el tubèrcul infraglenoideo.
Porció externa: superfície externa i posterior de la meitat pròxima de l’húmer.
Porció interna: dos terços distals de la superfície interna i posterior de l’húmer.
Inserció: superfície posterior de l’olècranon i fàscia antebraquial.
Innervació: nervi radial.
Acció: extensió del colze, i la porció llarga és accessori de l’extensió i abducció d’espatlla.
Valoració: o o o Contra gravetat: espatlla en 90º d’abducció, colze en 90º de flexió i duem a terme un moviment cap a extensió del colze.
Desgravat: el braç sencer, a 90º, recolzat sobre una superfície.
Resistit: exercim pressió sobre la articulació radi-cubital inferior.
3.2. Flexió del colze.
Bíceps, braquial anterior, supinador llarg , epicondilis i epitroclears. Però principalment: bíceps braquial i braquial anterior.
Bíceps braquial.
Origen: - Porció curta: vora de l’apòfisis coracoides.
Porció llarga: tubèrcul supraglenoideo.
Inserció: tuberositat del radi i aponeurosis del bíceps braquial.
Innervació: nervi musculocutani.
Acció: flexió del colze. La porció llarga també col·labora en l’abducció glenohumeral.
- Origen fix: flexió i supinació del colze, apropa l’avantbraç a l’húmer.
Inserció fix: acosta el húmer al radi (flexions en barra).
Braquial anterior.
Origen: meitat distal distal de la superfície anterior de l’húmer.
Inserció: tuberositat i apòfisis coronoides del cúbit.
Innervació: nervi musculocutani i una branca del radial.
Acció: flexió de colze.
- Origen fix: flexió, apropa l’avantbraç a l’húmer.
Inserció fixa: acosta l’húmer al radi. (flexions en barra) Supinador llarg.
Origen: dos terços proximals de la vora supracondilea externa de l’húmer.
Inserció: vora externa de la estiloides radial.
Innervació: nervi radial.
Acció: flexió del colze. Dur l’avantbraç de la pronació o la supinació a la posició neutre.
Valoració.
o o o Contra gravetat: flexió de 80º estabilitzant colze. Per tal de ser més selectius en la valoració:  Pronació: braquial.
 Supinació: bíceps.
 Supinador llarg: posició neutra.
Desgravat: sedestació, abd de 90º, extensió de colze. Pronació, supinació o neutre segons la musculatura que volem testejar.
Resistència: mà a nivell distal de l’avantbraç.
Vigilar amb les rotacions de l’espatlla.
Valorar únicament el supinador llarg: extensió de espatlla i colze de manera que estirem el bíceps i el braquial. Demanem al pacient de mantenir la posició neutra i es fa resistència en sentit de pronació i de supinació.
3.3. Supinació de l’avantrbaç.
Supinador llarg, bíceps braquial (accessori), supinador curt.
Supinador curt.
Origen: epicòndil de l’húmer i lligament colateral.
Inserció: superfície externa del terç superior del radi.
Innervació: nervi radial.
Acció: supinació del avantbraç.
Bíceps braquial.
Origen: - Porció curta: vora de l’apòfisis coracoides.
Porció llarga: tubèrcul supraglenoideo.
Inserció: tuberositat del radi i aponeurosis del bíceps braquial.
Innervació: nervi musculocutani.
Acció: flexió del colze. La porció llarga també col·labora en l’abducció glenohumeral.
- Origen fix: flexió i supinació del colze, apropa l’avantbraç a l’húmer.
Inserció fix: acosta el húmer al radi (flexions en barra).
Supinador llarg.
Origen: dos terços proximals de la vora supracondilea externa de l’húmer.
Inserció: vora externa de la estiloides radial.
Innervació: nervi radial.
Acció: flexió del colze. Dur l’avantbraç de la pronació o la supinació a la posició neutre.
Valoració.
o o o Contra gravetat: sedestació, semiflexió de 45º graus de colze sobre la taula (pot estar reforçat per la ma del pacient). De pronació es demana la supinació.
Braç enganxat al cos per evitar compensació d’ abd/add d’espatlla.
Desgravat: decúbit pro. Abd 90º d’espatlla , flexió de colze 90º amb el braç caigut (aïllat de la rotació del húmer) i fer pronació-supinació.
Resistit: resistències al canell.
3.4. Pronació de l’avantbraç.
Pronador quadrat, pronador rodó.
Pronador rodó.
Origen: - Humeral: per sobre de l’epitròclea i el tendó del flexor comú.
Cubital: vora radial de la apòfisis conoides del cúbit.
Inserció: meitat de la superfície externa del radi.
Innervació: nervi mitjà.
Acció: pronació de l’avantbraç i accessori de la flexió del colze.
Pronador quadrat.
Origen: vora interna de la superfície anterior de l’extrem distal del cúbit.
Inserció: vora lateral de la superfície anterior de l’extrem distal del radi.
Innervació: nervi mitjà.
Acció: pronació de l’avantbraç.
Valoració.
o o o Contra gravetat: : sedestació, semiflexió de 45º graus de colze sobre la taula (pot estar reforçat per la ma del pacient). De supinació es demana la pronació.
Braç enganxat al cos per evitar compensació d’ abd/add d’espatlla.
Desgravat: en extensió de espatlla i extensió de colze. O decúbit prono, Abd 90º d’espatlla, flexió de colze 90º i amb el braç caigut (aïllat de la rotació del húmer) i fer pronació, supinació.
Resistit: resistència al canell.
Màxima flexió de colze: es dona la pronació única del pronador quadrat. Es bloqueja el rodó.
Radi- cubital distal.
1. Canell.
Formada per el radi i el cúbit i el lligament triangular que s’articulen amb el piramidal, semilunar i escafoides. Aquests segons s’articulen amb el ganxos, trapeci, trapezoide i gran.
2. Palpació.
Cinquè meta per sota, el os ganxós.
- Sota el piramidal i el pisiforme.
Cap a lateral sobre l’os gran. Punt de referencia per mesurar les desviacions de la radio carpiana. Punt de l’eix de moviment. I mes allà semilunar.
Escafoides al terra de la tabaquera anatòmica. Formada per el extensor llarg, el curt i el abductor llarg.
Medialment tenim el extensor llarg del carp que d’inserta a la base del segon meta. Més medial sota el tercer meta tenim el extensor curt del carp.
Palmar menor o llarg no sempre esta Estiloides cubital i radial.
3. Balanç articular.
3.1. Valoració de la flexió-extensió en la radiocubital distal.
Posició: el pacient en sedestació amb el braç pronat i recolzat sobre la taula. Amb la mà fora d’aquesta per permetre la flexió dorsal o palmar.
Eix de moviment: sobre la projecció del piramidal, en la vora cubital del canell.
Discretament distal a la estiloides cubital. (o os gran) Braç fix: seguint la línia mitja del cúbit dorsal.
Braç mòbil: alineat a la línia mitja del 5é metacarpià.
Mobilitat normal: 0 a 50/60º de flexió i 0-35/50º d’extensió.
Registre: la mesura de l’angle entre la posició 0 i el punt de final de moviment de flexió o extensió.
Vigilar que no es compensi amb la desviació radial en cas d’incapacitat de fer el moviment.
3.2. Valoració de la desviació radial-cubital en la radiocubital distal.
Posició: el pacient en sedestació amb el braç pronat i recolzat sobre la taula.
Eix de moviment sobre la projecció de l’os gran.
Braç fix: seguint la línia mitja de l’avantbraç, tenint com a referència l’epicòndil.
Braç mòbil: alineat a la línia mitja del tercer metacarpià.
Mobilitat normal: 0 a 25/30º de desviació radial i 0-35/40º de desviació cubital.
Registre: la mesura de l’angle entre la posició 0 i el punt de final de moviment de desviació radial o cubital.
Vigilar les compensacions en cas de dificultat en flexió o extensió de canell.
3.1. Valoració de la flexió-extensió de la carpo-metacarpiana del primer dit.
Posició: el pacient en sedestació amb el braç flexionat en posició neutre i recolzat sobre la taula. Polze en contacte amb el metacarpià del dit índex.
Eixe de moviment sobre l’articulació carpó-metacarpiana.
Braç fix: paral·lel a la diàfisis del radi.
Braç mòbil: seguint la diàfisis del metacarpià del polze.
Mobilitat normal: al voltat de 15º.
Registre: la mesura de l’angle entre la posició 0 i el punt de final de moviment de flexió o extensió.
3.1. Valoració de la abd-add del carpo-metacarpiana del primer dit.
Posició: el pacient en sedestació, flexió de colze, l’avantbraç pronat i recolzat sobre la taula.
Eix de moviment: intersecció entre el primer i el segon metacarpià.
Braç fix: seguint la diàfisis del segon metacarpià.
Braç mòbil: alineat a la diàfisis del primer metacarpià (el goniòmetre assenyalarà entre 0 i 15º de partida) Mobilitat normal: 0 a 45º- 30º d’ abducció tenint en compte que parteixes de 15º i 20º d’adducció.
Registre: la mesura de l’angle entre la posició 0 i el final de moviment d’abducció.
Vigilar amb les compensacions, per això el terapeuta fixarà el canell del pacient.
3.2. Flexo-extensió de la metacarpofalàngica dels dits.
Posició: el pacient en sedestació amb el braç en posició neutre, ma en extensió i recolzat sobre la taula.
Eix de moviment: en l’eix de l’articulació metacarpofalàngica.
Braç fix: paral·lel a la diàfisis del metacarpià.
Braç mòbil: sobre la diàfisis de la falange proximal.
Mobilitat normal: 0/90º de flexió i 0/30º d’extensió.
Registre: la mesura de l’angle entre la posició 0 i el punt de final de moviment de flexió o extensió.
Es permet la hiperextensió de les interfalàngiques mentre no compensi el moviment de la metacarpofalàngica.
L’extensió és major en els dits índex i manovell, al tenir aparell extensor propi.
3.3. Abducció de les metacarpofalàngiques.
Posició: el pacient en sedestació amb el braç flexionat en posició neutre i recolzat neutre i recolzat sobre la taula.
Eix de moviment: l’articulació metacarpofalàngica que s’està avaluant.
Braç fix: seguint la diàfisis del metacarpià corresponent.
Braç mòbil: alineat a la diàfisis de la falange proximal.
Mobilitat normal: depèn de cada dit.
Registre: la mesura de l’angle entre la posició 0 i el punt final de moviment de flexió o extensió.
Cal tenir present que la resta de dits es mouran per permetre el moviment del dit a explorar.
4. Balanç muscular.
4.1. Flexors palmars del canell.
Palmar major, cubital anterior, flexor comú dels dits superficial i profund (accessoris).
Cubital anterior.(flexor cubital/unlar del carpó) Origen: - Porció humeral: tendó comú epitroclear.
Porció cubital: aponeurosis de la vora interna de l’olècranon, dos terços poroximal de la cara posterior del cúbit.
Inserció: en l’os pisiforme amb expansions al os gran i al cinquè metacarpià.
Innervació: nervi cubital.
Acció: flexió palmar i adducció de canell (desviació cubital). Accessori de la flexió del colze.
Valoració: o o o Contra gravetat: Pacient en sedestació, flexió de colze, mà del fisioterapeuta a nivell del canell. Sol·licitar flexió palmar i adducció.
Desgravat: semisupinació (45º de supinació). Màxima extensió, lleugera desviació radial. Arrastrar la ma en una superfície Resistit: amb resistència al voltant del 5e meta, de la porció cubital del canell.
Palmar major. (flexor radial del carp) Origen: tendó comú dels epitroclears.
Inserció: base del segon metacarpià.
Innervació: nervi mitjà.
Acció: flexió palmar i abducció del canell. Pot col·laborar en la pronació de l’avantbraç i en la flexió del colze.
Valoració: o o o Contra gravetat: Pacient en sedestació, flexió de colze, mà del fisioterapeuta a nivell del canell. Sol·licitar flexió palmar i abducció.
Desgravat: semipronat en flexió dorsal i desviació cubital, fer flexió palmar i abducció sobre una superfície.
Resistit: aplicar una resistència sobre el 2n i 3r meta, a la base. En direcció a la flexió dorsal o desviació cubital.
4.2. Flexors dorsals del canell.
Primer radial extern, segon radial extern, cubital posterior i extensor comú dels dits (accessori).
Primer radial extern. (extensor radial del carp llarg) Origen: terç distal del surc supracondilar lateral del húmer.
Inserció: vora radial de la superfície dorsal de la base del segon metatarsià.
Innervació: nervi radial.
Acció: flexió dorsal i abducció del canell. Pot col·laborar en la flexió del colze.
Valoració: o o o Contra gravetat: es demana la flexió dorsal i la desviació radial.
Desgravat: semisupinat. Flexió palmar i desviació cubital.
Resistit: apliquem resistència sobre el segon meta. Exercint cap a palmar i cubital.
Segon radial extern. (extensor radial del carp curt) Origen: tendó extensor de l’epicòndil lateral (extern) de l’húmer i aponeurosi de la vora posterior del cúbit.
Inserció: superfície del cantó radial de la base del tercer metacarpià.
Innervació: nervi radial.
Acció: flexió dorsal i abducció del canell.
Valoració: (igual que l’anterior) o o o Contra gravetat: es demana la flexió dorsal i la desviació radial.
Desgravat: semisupinat. Flexió palmar i desviació cubital.
Resistit: apliquem resistència sobre el segon meta. Exercint cap a palmar i cubital.
Cubital posterior.
Origen: tendó de l’extensor comú en l’epicondil extern de l’húmer, lligament colateral radial del colze.
Inserció: superfície dorsal de la base del cinquè metacarpià.
Innervació: nervi radial.
Acció: flexió dorsal i col·labora en adducció de canell.
Valoració: o o o Contra gravetat: flexió dorsal i desviació cubital.
Desgravat: semipronat. Flexió i desviació radial.
Resistit: resisitencia sobre la base del cinquè metatarsià, fent flexió palmar i desviació radial.
Flexor superficial dels dits.
Origen: tendó comú epitroclear i fàscia antebraquial. Vora radial de l’apofisis coronoides.
Línia obliqua del radi.
Inserció: vores de les falanges mitges (II a V).
Innervació: nervi mitjà.
Acció: flexió palmar de les interfalàngiques proximals dels dits. Port col·laborar en la flexió de canell i en la flexió palmar de les metacarpofalàngiques.
Valoració: o Contra gravetat: es demana una flexió de les interfalàngiques proximals.
 Ma cranial: base dels metes  Ma distal: primera falange del dit que volem avaluar Flexor profund dels dits.
Origen: superfície anterior e interna ¾ proximals del cúbit.
Inserció: mitjançant quatre tendons a la base de les falanges distals.
Innervació: nervi mitjà (I i II) i cubital ( III i IV) Acció: flexió palmar de les interfalàngiques proximals dels dits. Pot col·laborar en la flexió de canell.
Valoració: o Contra gravetat: es demana una flexió palmar de les interfalàngiques proximals.
 Ma cranial: primera falange  Ma distal: segona falange.
Extensor comú dels dits.
Origen: tendó comú dels epicòndils i fàscia antebraquial profunda.
Inserció: mitjançant quatre tendons, amb dos cintilles, una interna sobre la falange mijta i dos laterals sobre la base de la falange distal.
Innervació: radial.
Acció: flexió dorsal de les metacarpofalàngiques i col·labora en la flexió dorsal de les interfalàngiques dels dits (II a IV). Pot col·laborar en la flexió de canell. (accessoris: extenor propi de l’índex i nanovell) Valoració: o Contra gravetat: Avantbraç pronat. Subjectem a nivell dels metes i sol·licitem la flexió dorsal (extensió) dels dits.
Escales de valoració de la percepció de salut. DASH.
Qüestionari d’afectació en la vida diària d’espatlla i cervical, dels rangs funcional. Es tracta d’un qüestionari validat que amb una major puntuació ens marcarà una menor funcionalitat, i viceversa. En aquesta també podem trobar una part opcional dedicada a persones amb activitat esportiva i músics. (full a part) ...