Apunts Economia de l'Empresa (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Economia de l'Empresa
Año del apunte 2014
Páginas 36
Fecha de subida 09/11/2014
Descargas 79
Subido por

Descripción

Apunts d'economia de l'empresa pel primer curs d'economia, amb en Joan Antoni Roncal i en Pere Ortín

Vista previa del texto

Joan Antoni Roncal Pere Ortin Economia de l’empresa B L O C 1 . U N I T AT 1 .
L’empresa: Organització dedicada a actes industrials, comercials o prestació de serveis amb ànim de lucre.
Emprenedor/Entrepeneur: • Disposa dels factors productius.
• Realitzar l’activitat.
• Obté resultat (benefici) MERCAT MERCAT proveïdors + + + competència clients Input: Recursos necessaris per realitzar l’activitat.
Outputs: Productes obtinguts.
Producció: Quantitat de producte obtingut durant un període de temps determinat.
Productivitat: Nombre de productes realitzat per una unitat de f (treb.) per unitat de temps.
INPUTS OUTPUT Primeres matèries Treball Edifici Màquines Corbates EXEMPLE Inputs consumits mensualment: Output • 60 treballadors 9.000 corbates • 360m2 roba • 1 edifici + màq. de cosir + elèct.
Productivitat mensual d’un treballador? 9.000 corb. = 150 corb.
60 treb.
Prod. diària d’un treb.? 150 corb. = 5 corbates 30 dies Lucre: Output NO consumit per l’emprenedor, és cedit a un 3r. (client).
L’emprenedor: NO posseïx necessàriament els elements de producció.
Implica, necessita interactuar amb altres persones transaccions INPUTS OUTPUTS Compres/purchases Vendes Despeses/Expenses Quantitat de diners que necessitem per realitzar la compra.
Ingressos/Revenue Quantitat de diners obtinguts per les vendes.
Cost dels bens € dels inputs consumits Benefici o pèrdua/Profit & lost Input - 60 treballadors - 30m2 roba - 1 edifici + màq. cosir + elèct.
Output - 9.000 corbates 8€ 600€/treb.
50€/m2 9.000€/mes Assumim: - Totes les compres es consumeixen durant el mes.
- Venem tot allò que hem produït.
• Cost total de produir 9.000 corb.
50€/m2 CT = 36.000 + 18.000 + 9.000 = 63.000€ treb.
roba edif.
• Cost unitari de producció.
Cost unitari = 63.000€ = 7€/corb 9.000 corb.
• Resultat mensual? 72.000€ - 63.000€ = 9.000€ • Marge unitari 8€ - 7€ = 1€ • Valor afegit per cada corbata preu - costos dels materials 8€ - ( 2€ + 1€ ) = 5€ COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS - Corbates p= 8€/corb.
- Prod. = 9.000 corbates - Lloguer = 9.000€/mes - Salaris = 600 x 60 treb.
- Prim. mate. = 360m2 x 50€/m2 CONCEPTE TOTAL UNITARI Ingrés 72.000 € 8 € Primeres matèries = 360m2 x 50€ -18.000 € -2 € Lloguer i màq.
-9.000 € -1 € Mà d’obra -36.000 € -4 € 9.000 € 1 € TOTALS - Costos fixos: Es contracten per un cert període de temps. NO depenen del nivell d’activitat.
- Costos variables: S’ajusten als nivells de producció de l’E.
CT = CFixos + CVariables CF CV CT PM 80000 60000 40000 20000 0 0 7500 Punt mort/Breakeven point - Nivell d’output que comporta un benefici = 0 Ingressos totals = Costos totals Preu · qPM = CF + CV · qPM qPM = CF/(P-CV) Marge = P - CV = M Exemple corbates Preu = 8€ CV = 2€/corb.
CF = 9.000 + 36.000 = 45.000 € qPM = 45.000€/6€/corb = 7.500 corbates qPM = CF/(P-CV) = CF/M 9000 Marge de contribució = m m= M/P = (P - CV)/P = 6€/8€ = 0,75 PM = CF/m = CF/[(P - CV)/P] PM= 45.000€/0.75 = 60.000€ !! Per relacionar el PM i el qPM utilitzem el preu!! 1 . 2 . A C T I V I T AT S P R O D U C T I V E S .
FINANÇAMENT DE L’ACTIVITAT Origen de la necessitat de finançament.
El cobrament de les vendes no necessàriament coincideix en el temps amb el pagament de les adquisicions d’inputs que calen per la producció dels ouputs.
Exemple de les corbates Suposem que: - El lloguer i els sous es paguen a principi de mes.
- Roba es paga al final de cada dia.
- Cobrem totes les vendes de forma diària.
Cash flow diaria • Diferència entre els cobraments i pagaments diaris.
- Vendes diàries 300 x 8€ = 2.400€ - Roba 300 corb x 2€ = 600€ Cash flow 1.800€ Compte bancari DIA VENDES P.MAT TREB.
LLOGUER SALDO 0 - - 36.000 9.000 -45.000 1 2400 600 - - -43.200 2 2400 600 - - -41.400 20 2400 600 - - -9.000 25 2400 600 - - 0 30 2400 600 - - 9.000 Saldo 12500 0 -12500 -25000 -37500 -50000 0 20 25 30 1 . 3 . F I N A N Ç A M E N T D E L ’ A C T I V I T AT P R O D U C T I VA Assets Actius Equity & Liabilities Passiu Béns i drets (Aplicacions) Obligacions (L’origen del finançament) Exemple • Preu venda 8€ • Vendes 9.000 corb.
Costos • Variables roba 2€ • Lloguer 9.000€ • Treb. 36.000€ Cas I t=0 Actiu • Lloguer • Treb.
Net patrimonial i passiu 9.000€ 36.000€ • Contribució 45.000 € 45.000€ 45.000 € t=30 Act.
• Lloguer • Treb.
• Tresoreria Net patr. i pass.
0€ • Contribució 0€ • Resultat 54.000€ 45.000€ 9.000€ 54.000 € 54.000 € Balanç a dia “t” Act.
• Lloguer • Treb.
• Tresoreria Net patr. i pass.
9.000-300t • Contribució 36.000-1200t • Resultat 1.800t 45.000+300t 45.000 300t 45.000+300t Compte de resultat a dia “t” • Ingressos 300corb X 8€ • Variables 300 x 2€ 600t • Lloguer 9.000/30 30t • Treballadors 36.000/30 Cas 2 Finançament propi + 2.400t 1.200t 300t aliè • Aportació de l’emprenedor 21.000€ • Préstec 24.000€* *interés de 3€ diaris a pagar a final de mes t=0 Act.
• Lloguer • Treb.
Net patr. i pass.
9.000€ 36.000€ 45.000 € • Aportació • Préstec 21.000€ 24.000€ 45.000 € Balanç a dia “t” Act.
Net patr. i pass.
9.000-300t • Aportació • Lloguer 36.000-1200t • Préstec • Treb.
Banc/Cash flow diari 1.800t • Resultat • 45.000 + 300t 21.000 24.000+3t (300-3)t 45.000 + 300t t=30 (ABANS de pagar) Act.
• Lloguer • Treb.
• Banc/Cash flow Net patr. i pass.
0 0 54.000 • Aportació • Préstec • Resultat 54.000 21.000 24.090 8.910 54.000 Compte de resultat a dia 30 • Ingressos 9.000corb x 8€ 72.000€ • Preu mat.
9.000 x 2€ 18.000€ • Lloguer 9.000 9.000€ • Treballadors 36.000 36.000€ 1 . 4 . L E S A C T I V I T AT S P R O D U C T I V E S I TRANSACCIONS.
L’activitat empresarial comporta realitzar transaccions.
Stakeholders (grups d’interès) • Clients • Proveïdors • Treballadors • Fonts de finançament Una transacció es produeix quan les persones poden decidir lliurement di hi participen o no, i només participaran si augmenta el seu benestar (welfare).
- Com es pot mesurar aquest benestar? Amb la creació de valor.
El valor NO és igual al preu.
Valor: Quantitat de diners que una persona està disposada a pagar com a màxim per a aconseguir un bé. Vi (x) - comprador Preu: Import monetari al qual la transacció es realitza.
Valor: Subjectiva Preu: Objectiva - Persona amb Vi (x) < p = No compra - Persona amb Vi (x) > p = Comprarà VALOR CREAT pel comprador Vi (x) - p > 0 Com generen les Empreses la CREACIÓ DE VALOR Venedor j Venedor Vj (x) X (bé) P (preu) Comprador i Comprador Vi (x) Transacció Comprador i Vi(x) > o = p Venedor j Vj(x) < o = p VALOR TOTAL GENERAT = Vt Vt = Vi(x) - Vj(x) > o = 0 Grups d’interès • Clients Valor = Vcc • Treballadors Valor = Vt • Proveïdors Valor = Vp • Fonts de finançament Valor = Vk I = Ingrés W = Salari C = Compres a proveïdors R = Resultat Stakeholder Contraprestació Aportació VALOR APROPIAT Clients Vcl I Vcl - I Treballadors w Vt w - Vt Proveïdors c Vp c - Vp Fons de finançament R Vk R - Vk Valor generat (Vt) = Exemple corbates Preu = 8€ Quantitat = 9.000corb/mes Treb. = 36.000 (600€ x 60) Lloguer = 9.000 P. Mat = 2€/corb Resultat = 9.000€ 360m2 x 50€/m2 Vcl - Vt - Vp - Vk Pàg. 22 Lloguer: 7.000€ Roba: 40€/m2 Salari: 500€ Preu venta: 10€ Rentabilitat: 10% * P.Mat + Lloguer 18.000 + 9.000 = 27.000 (40 x 360) + 7.000 = 21.400 Stakeholder Contraprestació Aportació VALOR APROPIAT Clients 90.000 72.000 18.000 Treballadors 36.000 30.000 6.000 Proveïdors* 27.000 21.400 5.600 Fons de finançament 9.000 4.500 4.500 Vt = Vcl - Vt - Vp - Vk L’ E M P R E S A . P À G S . 2 4 - 3 7 Propietat de l’empresa • El propietari és la persona que participa en tots els contractes de l’empresa.
• S’apropia de les rendes residuals (resultat comptable).
• Separació entre Propietari/Control.
Classificació • Segons l’activitat.
- Hisenda - DIRCE (Directori Central Empreses).
- US (Census Bureau).
34.100 € Tipus • Auto ocupats (autònoms)/Formal Personal • Forma societària Creació d’una persona jurídica • Escriptura pública (Davant un fedatari públic [Notari]) - Nom - Nom socis fundadors - Capital - Estatuts - Adreça/objecte social - Permisos/Llicencies...
Accionista/Partícep Persona que té una part eliquata (igual) de la societat.
S.A. ––––––––––– Accions –––––– (Capital mínim 60.000€, Nombre il·limitat de socis).
S.L. ––––––––––– Participacions –––– (Capital mínim :3.005€, Nombre màxim de socis: 50).
Drets/Obligacions ––––––– Es poden transmetre - Al benefici/Pèrdues - A la participació del capital - Etc.
Situació de pèrdues - Compte de resultats ––– Ing - despeses - Cash flow ––– Cobraments - Pagaments - Balanç de situació ––– Actiu - Net pat. i Passiu B L O C 1 . U N I T AT 2 . I N V E R S I Ó I F I N A N Ç A M E N T.
€/Benefici potencial/Futur temps Risc Inversions I0 = Inversió Inicial (-) CF ≥ 0 CFi= Cash flow (diari/mensual/anual...) Estimació Benefici I0=500 I0=1.000 CF1=600 CF1=1150 500 Benefici=100 Benefici=150 !!! Porta a situacions errònies Rati = Benefici = 100 = 0.20 20% mensual Inv 500 600 ––100 500 600 –– 100 200 Rati = Benefici = 150 = 0.15 15% mensual Inv 1000 Rendibilitat: taxa que determina el benefici de a versió ANUAL.
Io1 mes Cash flow Tècniques per seleccionar Inversions.
• Pay back (temps).
• VAN (€) • TIR/TRI (%) Pay back: Temps que tardem en recuperar Io Exemple: I0 = 9.000 Cf1 = 4.000 Cf2 = 3.000 Cf3 = 3.000 Cf4 = 2.000 Premissa: El diner NO val el mateix en el temps.
Inflació: Variació dels preus i costos dels béns i serveis.
- Consumir - Reinvertir-lo - Risc: No hi ha per que tens els €.
Com podem passar diner “Futur” al moment actual? Descompte/Actualització CF/(1+r)1 Exigència de rendibilitat serà diferent per a cada individu.
VAN: Valor Actual Net VAN = –I0 + CF1/(1+r)1 + CF2/(1+r)2 + … CFn/(1+r)n VAN > 0 Acceptarem VAN < 0 No acceptarem VAN = 0 Indiferent Factor d’actualització: Serveix per agrupar diferents Cash flows futurs, iguals i consecutius i actualitzar-los. UN període.
Equivalents A n’r = (1+r)n–1/(1+r)n· r A n’r = 1–(1+r)-n/r Casos particulars 1. Si tot CF iguals VAN = -I0 + CF · An’r CF1=CF2=CF3...=CFn Si i només si VAN = –I0 + CF · An’r 2. Si tenim UNS quants CF iguals i consecutius.
VAN = -I0 + CF/(1+r)n + CF · An’r TIR/TRI: Taxa de rendibilitat interna La rendibilitat màxima que una inversió pot general. Valor de “r” quan fa VAN=0 VAN=0 Io=CF1/(1+r)1 + CF2/(1+r)2 +… CFn/(1+r)n - Iteració - Taules financeres Finançament Fer servir diners que no tenim cal fer front a un interès pels diners prestats Variables Co =Capital inicial/principal Pi = Pagaments n = Temps(mesos) i = Tipus d’interès (%) Per comparar projectes farem servir la taxa d’interès (cost de capital) MAI els interessos.
Tipus d’interès –––– Simple i Compost Tipus d’interès –––– Nominal i Efectiu - Nominal Amb pagaments Anuals iNA(T.I.N.)=iTAE Amb pagaments Fraccionats (No anuals) iNF=iNA/K=iK k=relació entre les unitats temporals: anys i mesos k=12 anys i trimestres k=4 - Efectiu Amb pagaments Anuals ––––– T.A.E.(Taxa Anual Equivalent) iTAE=(1+iK)K - 1 Amb pagaments Fraccionats (No anuals) iK=(1+iTAE)1/K - 1 Inv.
Finanç.
Io Co CF P n n r=rendibilitat i=tipus d’interès Per calcular el tipus d’interès Co = P1/(1+i)1 + P2/(1+i)2 + P3/(1+i)3 +… Pn/(1+i)n Quadre d’amortització de préstec (Sistema Francès) pàg. 59 Mirar la pàgina 59 del llibre i aprendre. Pot sortir a l’examen.
B L O C 2 . U N I T AT 3 .
3.1.DECISIONS I OBJECTIUS DE LES EMPRESES.
Management • L’objectiu del Management és ajudar als administradors de les empreses a prendre decisions.
• Quines decisions han de prendre els administradors.
• Mètodes/teories per prendre aquestes decisions.
- Stakeholders: - Clients: • Se’ls hi ofereix un producte o cartera de productes.
• Se’ls buscar per un mercat geogràfic.
• Se’ls hi entrega el producte mitjançant els canals de distribució.
Fonts de finançament Proveïdors - Producció: Administrador Clients Treballadors • Extracció i transformació dels recursos naturals (Acer, vidre, liti…).
• Elaboració dels components (Pantalla, Processador, Circuits…).
• Montatge dels components (productors independents).
• Consum final del producte (iPhone 4).
- Treballadors/Proveïdors: • Integració vertical: + Adquisicions.
+ Fusions.
+ Absorcions.
- Outsourcing (externalització).
• Internalització: - Multinacionals: Produeixen i venen en diferents països.
- Exportadores: Només produeixen en un país, però venen a diferents països.
- Locals: Només produeixen i venen en un únic país.
- Fonts de finançament • Les activitats productives requereixen inversions.
• Això comporta necessitats de finançament, que pot ser propi o aliè.
• Propi: Cal triar la forma jurídica: Societat anònima – Cotització a borsa; Grups de societat.
• Aliè: Bancs/Mercats, allargar el període de pagament dels proveïdors, escurçar el període de cobrament dels clients.
Resum de les decisions de l’empresa (Management) 1. Cartera i disseny de productes.
2. Organització del procés productiu.
2.1. Qui fa què? 2.2. On es fa? 2.3. Factors productius necessaris? 2.4. Com es contracten els factors productius.
3. Distribució i venda del producte.
3.2. TEORIA DE LA DECISIÓ 3.2.1. Fases d’una decisió: 1. Plantejament alternatives, estratègies, possibles vies o alternatives d’actuació a escollir.
E=(E1...Ei...Ej) 2. Prediccions conseqüències. L’elecció es basa en la predicció de les conseqüències o resultats de les diferents estratègies. Com fer aquestes prediccions? • Teories: La teoria és el que ens permet fer les prediccions. D’on surten? Són elaborades pels acadèmics, investigadors, científics, universitats, etc. Tots aquests s’encarreguen de seleccionar teories.
Aquests resultats són públics i d’accés per a tothom. Es divulguen a través del sistema educatiu i de les experiències de les empreses.
• Els diferents elements d’una teoria són: Les variables endògenes (les estratègies del decisor) i les variables exògenes (fora de control del decisor). Les variables exògenes es poden dividir en funció de si es coneixen abans de prendre la decisió (informació), o si es coneixen després de prendre la decisió (estats de la natura). En una situació on coneixem totes les variables exògenes s’anomenen situacions de informació perfecta o sense risc. En les situacions on desconeixem alguna de les variables exògenes s’anomenen situacions d’informació imperfecta o risc).
Estats de la natura: EN = (EN1,…, ENn, …, ENN).
• Prediccions: RPi.n = T(Ei,ENn) Exercici 1.
1. Estratègies.
E=(E1=Blancs; E2=Vermell) 2. Estats Natura EN=(EN1=Desapercebudes; EN2=Destacar) 3. Prediccions de resultats.
R1,1(E1=Blanc, EN1=Desapercebudes)=100 R2,1(E1=Blanc, EN2=Destacar)=0 R2,1(E2=Vermell, EN1=Desapercebuda)=0 R2,2(E2=Vermell, EN2=Destacar)=200 Matriu resultats Estratègies/Estats Natura EN1 Desapercebut EN2 Destacar E1 Blanco RP1,1=100 RP1,2=0 E2 Rojo RP2,1=0 RP2,2=200 Arbres de decisió 3. Criteris de decisió: Els resultats s’han d’expressar en termes de quines són les conseqüències sobre l’objectiu que perseguim. Necessitem n criteri de ponderació dels N, diferents resultats associats a una estratègia: RPj,1, …, RPj,n, …, RPj,N que permeti ordenar-les: Oj = Oj (RPj,1, …, RPj,n, …, RPj,N) - Benefici econòmic: B Comptable - Vk - Creació de Valor.
- Resultat esperat: S’assignen probabilitats a cada un dels N estats de la natura: P1, …, Pn, …, PN P1 + P2 +…+ Pn +…+ PN = 1 i Pn ≥ 0 - Probabilitats: • Subjectives: El que jo crec que passarà.
• Dades històriques: Veure que ha passat al llarg de la història.
• Pessimista: Posar-se en el pitjor dels casos.
• Optimista: Posar-se en el millor dels casos.
• Laplace: No se que passarà, així que assigno la mateixa probabilitat a cada un dels estats de la natura.
Un cop establertes les probabilitats, establim la funció objectiu. Agafem la probabilitat de cada estat de la natura i el multipliquem pel resultat possible de l’estratègia estudiada per a aquest estat.
Oj = P1RPj,1 + P2RPj,2 + … + PnRPj,n + … + PNRPN,1 4. Implementació: Un com escollida l’estratègia i executada l’acció obtindrem un resultat Rj,n No té perquè passar el que hem previst.
5. Aprenentatge: Si difereix del previst (Rj,n ≠ RPj,n) tindrem que revisar els nostres coneixements/ teories. Contrast d’hipòtesis, estadística, econometria. A través de les diferències aprenem.
3.2.2. Decisions seqüencials Conjunt de D decisions: I.
Estan ordenades temporalment: 1,2,…,d,…,D.
II.
Per cada decisió (d): Estratègies: Ed=(Ed1,…, Edj,…, Edjd) Estats de la natura: ENd=(ENd1,…,Edj,…,EdNd) III.
Els resultats no s’obtenen fins al final de la última decisió.
Resum principals decisions empresarials.
1. Cartera i dissenys de productes.
2. Organització del procés productiu.
2.1. Qui fa què? 2.2. On es fa? 2.3. Factors productius necessaris? 2.4. Com es contracten els factors productius? 3. Distribució i venda del producte.
Teoria de la decisió i argot empresarial.
Representació: Arbres o Matrius. Problemes de mida.
Total estratègies: J1 x J2 x J3 x … x JD Total Estats Natura: N1 x N2 x N3 x … x ND Exemple numèric: Decisió 1: Instal·lar una planta productiva a Alcalà de Henares o a l’Hospital de Llobregat.
Si no hi ha crisis (prob. 40%) podrem vendre tots els productes fabricats a la zona metropolitana més propera. En cas de crisis, no hi haurà prou demanda.
Decisió 2: Establir una xarxa de distribució a la zona metropolitana més propera (Madrid o Barcelona) o ambdues.
Com se solucionen les decisions seqüencials? • Per inducció des de darrera.
• Primer s’analitza l’última decisió (D).
• Per cadascun dels possibles estats de la natura i estratègies de les decisions prèvies es veu quina seria l’estratègia escollida.
• Els valors esperats de les estratègies escollides són els resultats de la següents decisió (D-1).
• El procés es va repetint fins arribar a la primera decisió.
3.2.3. Implementació decisions Delegació decisions: • Administrador pren decisions estratègiques.
• Delega en altres treballadors les decisions operatives o tàctiques.
• Els organigrames de les empreses són una representació d’aquests processos de delegació.
Organigrama empresarial: Estructura organitzativa.
Dir. General Director Dept.
Marketing Director Dept. Financer Director Dept.
Recursos Humans Director Dept.
Producció - Dir. General: S’encarrega de les decisions estratègiques.
- Dir Dept. Marketing: S’encarrega de les relacions amb els clients.
- Dir. Dept. Financer: S’encarrega de les fonts de finançament.
- Dir. Dept. Recursos Humans: S’encarrega de les relacions amb els treballadors.
- Dir Dept. Producció: S’encarrega de les matèries primeres i les relacions amb els proveïdors.
Com mesurem l’èxit de la delegació? Es prenguin les mateixes decisions que es prendrien sense delegació.
Factors d’èxit? 1. Coneixements/Decisions 2. Coordinació: Es coneguin les decisions prèvies. Pla estratègic.
3. Informació: Es coneguin els estats de la natura. Sistemes d’Informació.
4. Motivació: Tingui els mateixos objectius.
3.3. L’objectiu de les empreses.
Resum principals decisions empresarials.
1. Cartera i dissenys de productes.
2. Organització del procés productiu.
3. Distribució i venda del producte.
4. Preus.
Com mesurem les conseqüències (resultats) d’aquestes decisions? Benefici econòmic: Renda residual [R] (benefici comptable) - Cost d’oportunitat [Vk] Decisions no afecte Vk (cte) El benefici econòmic i la renda residual ens mesura les conseqüències de les decisions empresarials sobre els propietaris de les empreses.
La creació de valor seria el benestar general, el que genera l’empresa per a tots els stakeholders.
Creació de valor (VT) Propietari Pk=Benefici Econòmic (Única font de finançament).
Clients Pcl=Vcl - I Treballadors Pt=w-Vt Proveïdors Pp=c-Vp Qui acaba decidint si es duen a terme les transaccions són els administradors.
A quin grup de stakeholders pertanyen els administradors? Als propietaris Podem distingir entre dos tipus de decisions: - Decisions que persegueixen la creació de valor, fer el pastís més gran. Aquestes decisions porten a la col·laboració dels stakeholders.
- Decisions que persegueixen la distribució de valor, agafar més tros del pastís per a un grup.
Aquestes decisions porten a la confrontació dels stakeholders.
Teorema de maximització de valor (Coase 1960): Si Els 3 primers punts de les principals decisions empresarials busquen la creació de valor.
La discussió (distribució del valor) vindrà als preus.
Donades diferents estratègies alternatives (E1, …, Ei, …, Ej) Si tots els stakeholders: i) Estan d’acord en el valor que generen (VT1, …, VTi, …, VTj) i ii)Són lliures de participar o no en les transaccions.
Tots ells estaran d’acord en portar a terme aquella estratègia que generi més valor a nivell social.
Exercici CAS PARTICULAR: Per dos stakeholders (s=k,t) que poden escollir entre dos estratègies alternatives (j=1,2).
Supòsit bàsic: Les estratègies generen diferents nivells de valor. VT1 > VT2 Nomenclatura PS,J - Part del valor generat per la estratègia j que inicialment s’emporta el stakehoder s (s=k,t).
VACANCES 1- JULIOL 2- AGOST K - PROPIETARI Pk,1 Pk,2 T- DEPENDENT Pt,1 Pt,2 1000=VT1=Pk,1+Pt,1 0=VT2=Pk,2+Pt,2 Pk,2 - Pk,1 =5.000 Pt,1 - Pt,2 =6.000 • Quin mana és l’empresari!!!! El treballador pot pagar a l’empresari per que canvi d’opinió.
• Els drets de decisió inicials són importants.
El contracte del treballador li dona el dret inicial a decidir les vacances.
L’empresari no pot pagar al treballador per a que canvi d’opinió.
Supòsits Tema 4 i Microeconomia: • Llibertat de participar o no en les transaccions.
• Assignació inicial de drets.
Estat (Despesa públic 40% PIB): Lleis, justícia policia: • Assignació de drets.
• Llibertats.
Producció de bens/serveis.
• Impostos.
• Accés als bens.
Redistribució valor creat.
U N I T AT 4 . D E C I S I O N S I C R E A C I Ó D E VA L O R A. Avantatge i capacitat competitiva.
1. Decisions de compra dels consumidors.
2. Tipus de productes.
3. Competitivitat dels productes.
B. Determinants de la capacitat competitiva.
1. Decisions de compra dels consumidors.
Marketing: Necessitats. Les persones tenen diferents (c=1,2, …) necessitats.
Teoria econòmica: Utilitat. Cobrir una determinada necessitat (c) li provoca a cada persona una determinada utilitat Uc (satisfacció, felicitat…).
Piràmide necessitats Maslow (1943) 1. Necessitats fisiològiques bàsiques.
2. Necessitats de seguretat física.
3. Necessitats socials.
4. Necessitats auto-satisfacció (ego).
5. Necessitats autorrealització.
La utilitat acumulada d’una persona, és la suma de la utilitat de les necessitats que ha pogut cobrir.
Utilitat acumulada quan es cobreixen K necessitats (c=1,2,…,K) U= ∑kc=1Uc Necessitat: És tota activitat que dóna un nivell d’utilitat que és independent de la utilitat obtinguda per la resta d’activitats que porta a terme una persona.
Problema del consumidor/persona: Per satisfer una determinada necessitat es requereix un cert nivell de despesa Gc. Els recursos son escassos, és a dir, les persones tenen restriccions pressupostàries: G Escollir necessitats (K): Objectiu: maximitzar el seu nivell d’utilitat acumulat.
U=∑Kc=1Uc Restricció: que els pugui pagar: G=∑Kc=1Gn Exercici 1.
Necesidades: Utilidad Gasto Complemento para vestidos de lujo (Durante 5 años).
15 10.000 Complemento vivienda de lujo (Durante 5 años).
20 10.000 Vestimenta, alimentación y vivienda básica (Durante 5 años).
40 10.000 Complemento para alimentación sana (Durante 5 años).
20 10.000 Joyas (Durante 5 años).
15 15.000 En funció de la utilitat per 1.000€ gastats, estableix la priorització de necessitats per aquesta persona.
Solució: Ordenar (de més a menys) les activitats en funció de la utilitat generada per euro gastat (Uc/Gc).
Tema 1. Valor.
Quina seria la valoració de cada necessitat? Per convertir les utilitats en valoracions (euros), agafarem el que costa obtenir una unitat d’utilitat amb l’última necessitat (K) coberta.
(Gk/Uk) = 1/(Uk/Gk) Es a dir, Vn = Un * (Gn/Uk) Exercici 2.
La persona anterior té un pressupost de 30.000€ i ara té l’opció de comprar un Opel Corsa (Utilitat 40). Actualment, quant li costa obtenir les últimes 40 unitats d’utilitat? Quina és la valoració de l’Opel Corsa? Actualment, li costa 20.00€ obtenir les últimes 40 unitats d’utilitat.
Valor Opel Corsa: 20.000€=40x500 Si el pot comprar per 10.00€, quina necessitat deixaria de cobrir? Quin seria l’augment d’utilitat? Quina és la creació de valor d’aquesta transacció? Deixaria de cobrir la necessitat 3, Complement alimentació sana. La seva utilitat augmentarà en 20 (deixa de satisfer una necessitat que li dóna una utilitat de 20 per satisfer una necessitat que li dóna una utilitat de 40).
Per calcular la creació de valor, li restem el valor que li donem al preu.
20.000€-10.000€ = 10.000€ Una reducció del pressupost en un percentatge r, (1-r)G és equivalent a una inflació (augment generalitzat en la despresa Gc de totes les necessitats) de 1/(1-r).
Per exemple: 1-r=1/3 1/(1-r)=3 Implicacions: Les valoracions (Uc/(Uk/Gk) ) de les necessitats: • Augmenten amb el pressupost o renda disponible G (disminueixen amb la inflació).
Davant certa estabilitat temporal de preus, renda i utilitat (Gk/Uk = k, constant): Les valoracions de les necessitats d’una persona són independents unes de les altres (Vn = k· Un) i constants al llarg del temps.
2. Tipus de productes.
• Què defineix a un producte? Les seves característiques (c=1,…,C) • La característica c d’un producte és la que permet satisfer la necessitat c dels consumidors.
• La valoració d’un producte j (vj) és la suma de les valoracions (Vc) de les característiques que té o necessitats que permet cobrir.
• No sempre.
• Productes complementaris: Per cobrir una necessitat (c=1) es requereixen dos productes diferents (j=1,2).
- Vc = v1 + v2 - G c = p1 + p2 • Productes substitutius: Dos productes (j=1,2) són substitutius quan comparteixen característiques (satisfan necessitats) similars.
Grau de substitució: nombre de característiques comunes.
- Homogenis: Totalment iguals.
Abans d’escollir 1: Vc = v1 o Vc = v2 Després d’escollir 1: Vc = v1 y V2 = 0 3. Competitivitat dels productes.
• Apartat 1: Tots els productes competeixen entre si per passar a formar part de la cistella de compra dels diferents consumidors.
• Condició necessària: • Excedent consumidor positiu (vi - pi > 0).
La capacitat competitiva (CCj) del producte j: CCi = vi - cpi 4. Decisions i creació de valor.
4.1. Avantatge i capacitat competitiva (CCj = vj - cpj): Creació de valor del producte j amb el client en qüestió.
Riquesa màxima que es poden distribuir entre tots els stakeholders de l’empresa.
Disminució en el preu (respecte a la valoració del client vj = pmàx) que es capaç de suportar l’empresa.
Demanda potencial (CCj = vj - cpj > 0).
Apartat 2. Els productes substitutius competeixen entre si per satisfer una necessitat concreta dels consumidors.
Entre J productes substitutius o marques competidores (1,…,j,…,J) el consumidor escollirà aquell producte j que li genera més valor (excedent consumidor): Max j: vi - pi ≥ 0 Avantatge competitiva d’un producte (j=1) respecte un altre producte substitutiu (j=2): CV12 = CC1 - CC2 = v1 - v2 + (cp2 - cp1) L’avantatge competitiva indica la diferència de preus màxima respecte a la competència tal que permet mantenir al client. Riquesa màxima que es pot distribuir amb la resta de stakeholders (no client). Posició competitiva (ordenar J productes substitutius).
B. Determinants de la capacitat competitiva Estratègies competitives genèriques: VC12 = CC1 - CC2 = V1 - V2 + (CP2 - CP1) Diferenciació de productes, qualitat: Que els nostres productes tinguin més qualitat que els dels altres.
Lideratge en costos: Quan l’empresa produeix amb uns costos socials inferiors que les altres empreses.
Teoria dels recursos i les capacitats.
Aquesta teoria diu que les empreses que poden accedir a més recursos i que tenen més capacitat tindran avantatge competitiva.
Recursos (Factors productius): VCji = CCj - CCi - Recursos naturals: Les petrolíferes que puguin accedir a més pous de petroli, més fàcils d’extreure, etc., tindran avantatge sobre les que no.
- Recursos humans: Poder accedir a unes persones exclusives dona avantatge sobre els que no poden.
Segons les capacitats.
Administradors: Prendre decisions i implementar-les.
Capacitats substantives: Capacitats que té en un moment concret un directiu.
Disseny de productes: - Orientació al mercat (que agradin més).
- Capacitat tecnològica (que siguin millors).
Organització de la producció i la distribució.
Capacitats dinàmiques: Capacitat de millorar o empitjorar que té.
Innovació: - Producte (que els consumidors valorin més els nous productes).
- Procés (reduir els costos).
- Organitzatives (com produir i distribuir els recursos sense innovacions tecnològiques).
4.2. Capacitat de dissenyar productes Cadena de valor (Porter, 1985) (EFQM [European Foundation for Quality Management]).
Les característiques dels productes s’aconsegueixen mitjançant diferents processos o manipulacions dels materials.
Es possible identificar la contribució de cada característica c (o procés) a la creació de valor del producte.
La valoració d’un producte Vj i el seu cost social CPj son funcions additives de las característiques o processos que el determinen.
Cadena de valor: CCj = vj - CPj = ∑Cc=1V(c) - CP(c) Exercici Sobre un determinat client, se sa que la seva valoració del Iogurt Natural és de 1,35 i la del Iogurt de Maduixa de 1,42. Quina és la valoració de introduir el gust a maduixa en el Iogurt? Iogurt Natural: c=1. Iogurt Iogurt Maduixa: c=1. Iogurt + c=2. Gust maduixa.
V(c=1) = 1,35 V(c=2) = 1,42 - 1,35 = 0,07 Quin és el cost social màxim de introduir el gust de maduixa en el Iogurt que es justificaria en aquest cas? Si el cost d’introduir el cost a maduixa és superior a 7 cèntims, no s’introduirà. Si és inferior, sí.
Si el cost social del procés de produir el Iogurt natural és de 1,30 euros, i el procés de introduir el gust a maduixa de 0,08 euros, Quina és la contribució de cada procés a la cadena de valor? Procés 1. Iogurt 1,35 - 1,30 = 0.05 Procés 2: Gust maduixa 0,07 - 0,08 = -0,01 4.3. Capacitat d’orientar-se al mercat Implicació: Es pot augmentar la capacitat competitiva d’un produte si només es porten a terme processos que la doten de característiques (c) que afegeixen valor: V(c) - cp (c) > 0 V(c) . Informació privada que es revela en les decisions de compra.
Estratègia 1: Personalització del producte. Compra abans de produir-lo. Es retrasen els terminis d’entrega.
Costos: Economies d’escala Estratègia II: Investigació comercial.
Preguntar: Enquestes, reunions, test de productes.
Decisions de compra anteriors. Data minning.
Dilema 1: Representativitat mostres. Segments.
Dilema 2: Com conèixer les valoracions? EXERCICI 7 Fecha Precio Natural Precio Fresa Yogurt comprado 1 semana 1,35 1,46 Natural 2 semana 1,41 1,51 No compra 3 semana 1,30 1,45 Natural 4 semana 1,42 1,49 Fresa 5 semana 1,35 1,44 Fresa Viogurt natural > Piogurt natural Viogurt natural - Viogurt maduixa > Piogurt natural - Piogurt maduixa 4.Capacitat tecnològica Una característica es pot produir de diverses formes o tecnologies (y).
Cada tecnologia implica una utilització diferent de recursos i per tant implica diferents costos: cp(c,y). Una tecnologia és més eficient que un altre produint una característica si els seus costos socials són inferiors.
La capacitat competitiva de les empreses millora si s’escull la tecnologia (y) més eficient.
Problema d’aquestes tecnologies: Transmetre i generar aquestes tecnologies és costós. Primer problema d’aquestes: - Transmissió de tecnologies: Estudiar, tot i que és costós (transmetre a noves generacions).
- Generar tecnologies: I+D. Patents (crear noves tecnologies) aquesta investigació i desenvolupament permet introduir: a. Innovacions de productes b. Innovacions de procés 5.Capacitat per implementar l’estratègia Parlem de decisions relacionades amb l’organització del procés productiu. Ens centrarem en dos tipus de decisions: 1. Localització i grandària de la planta productiva (on és? Cóm és de gran?) 2. Programació i execució de la producció Aquestes dos decisions influiran en la relació amb la funció dels costos socials cpi LOCALITZACIÓ I GRANDARIA DE LA PLANTA PRODUCTIVA (Q) La localització de la planta productiva, grandària (Q) i nombre de plantes productives és la solució a un mateix problema.
Cp(Q)=costos distribució + costos de producció *Costos distribució: Creixents (no creixents) amb Q Quan parlem dels costos de distribució tenim funcions d’aquest tipus: *Costos de producció: Decreixents (no creixents) amb Q - Economia d’escala - Economies a gama o abast Capacitat productiva i costos Després de muntar la planta productiva, tindrem una capacitat màxima instal·lada Q* Inversió (I) que s’ha de finançar durant la seva vida útil prevista (u).
Un cop presa la decisió vol saber quina és la funció de costos.
Cost social durant la vida útil de la planta: CP(u)=Vp+Vk+VT= I+VPM q u +I ik u + VTH q u = CF + CV q u Q producció anual VT valor d’una hora de treball Vp valor materials M materials utilitzats per produir una unitat de producte H hores de treball utilitzades per produir una unitat de producte cp1=CP(u)/q u =CF/ q u + CV [segueix tot en els apunts del dossier del bloc II, ja que a en Pere no li ha donat temps de fer més] ...