Apunts Economia de l'Empresa (2014)
Apunte CatalánUniversidad | Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) |
Grado | Economía - 1º curso |
Asignatura | Economia de l'Empresa |
Año del apunte | 2014 |
Páginas | 36 |
Fecha de subida | 09/11/2014 |
Descargas | 79 |
Subido por | alex_izquierdo |
Descripción
Apunts d'economia de l'empresa pel primer curs d'economia, amb en Joan Antoni Roncal i en Pere Ortín
Vista previa del texto
Joan Antoni Roncal
Pere Ortin
Economia de l’empresa
B L O C 1 . U N I T AT 1 .
L’empresa: Organització dedicada a actes industrials, comercials o prestació de serveis amb
ànim de lucre.
Emprenedor/Entrepeneur:
• Disposa dels factors productius.
• Realitzar l’activitat.
• Obté resultat (benefici)
MERCAT
MERCAT
proveïdors
+
+
+
competència
clients
Input: Recursos necessaris per realitzar l’activitat.
Outputs: Productes obtinguts.
Producció: Quantitat de producte obtingut durant un període de temps determinat.
Productivitat: Nombre de productes realitzat per una unitat de f (treb.) per unitat de temps.
INPUTS
OUTPUT
Primeres matèries
Treball
Edifici
Màquines
Corbates
EXEMPLE
Inputs consumits mensualment:
Output
• 60 treballadors
9.000 corbates
• 360m2 roba
• 1 edifici + màq. de cosir + elèct.
Productivitat mensual d’un treballador?
9.000 corb. = 150 corb.
60 treb.
Prod. diària d’un treb.?
150 corb. = 5 corbates
30 dies
Lucre: Output NO consumit per l’emprenedor, és cedit a un 3r. (client).
L’emprenedor: NO posseïx necessàriament els elements de producció.
Implica, necessita interactuar amb altres persones
transaccions
INPUTS
OUTPUTS
Compres/purchases
Vendes
Despeses/Expenses
Quantitat de diners que
necessitem per realitzar la
compra.
Ingressos/Revenue
Quantitat de diners obtinguts
per les vendes.
Cost dels bens
€ dels inputs consumits
Benefici o pèrdua/Profit & lost
Input
- 60 treballadors
- 30m2 roba
- 1 edifici + màq. cosir + elèct.
Output
- 9.000 corbates
8€
600€/treb.
50€/m2
9.000€/mes
Assumim: - Totes les compres es consumeixen durant el mes.
- Venem tot allò que hem produït.
• Cost total de produir 9.000 corb.
50€/m2
CT = 36.000 + 18.000 + 9.000 = 63.000€
treb.
roba
edif.
• Cost unitari de producció.
Cost unitari = 63.000€ = 7€/corb
9.000 corb.
• Resultat mensual?
72.000€ - 63.000€ = 9.000€
• Marge unitari
8€ - 7€ = 1€
• Valor afegit per cada corbata
preu - costos dels materials
8€
-
( 2€ + 1€ )
= 5€
COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS
- Corbates p= 8€/corb.
- Prod. = 9.000 corbates
- Lloguer = 9.000€/mes
- Salaris = 600 x 60 treb.
- Prim. mate. = 360m2 x 50€/m2
CONCEPTE
TOTAL
UNITARI
Ingrés
72.000 €
8 €
Primeres matèries = 360m2 x 50€
-18.000 €
-2 €
Lloguer i màq.
-9.000 €
-1 €
Mà d’obra
-36.000 €
-4 €
9.000 €
1 €
TOTALS
- Costos fixos: Es contracten per un cert període de temps. NO depenen del nivell d’activitat.
- Costos variables: S’ajusten als nivells de producció de l’E.
CT = CFixos + CVariables
CF
CV
CT
PM
80000
60000
40000
20000
0
0
7500
Punt mort/Breakeven point
- Nivell d’output que comporta un benefici = 0
Ingressos totals = Costos totals
Preu · qPM = CF + CV · qPM
qPM = CF/(P-CV)
Marge = P - CV = M
Exemple corbates
Preu = 8€
CV = 2€/corb.
CF = 9.000 + 36.000 = 45.000 €
qPM = 45.000€/6€/corb = 7.500 corbates
qPM = CF/(P-CV) = CF/M
9000
Marge de contribució = m
m= M/P = (P - CV)/P = 6€/8€ = 0,75
PM = CF/m = CF/[(P - CV)/P]
PM= 45.000€/0.75 = 60.000€
!! Per relacionar el PM i el qPM utilitzem el preu!!
1 . 2 . A C T I V I T AT S P R O D U C T I V E S .
FINANÇAMENT DE L’ACTIVITAT
Origen de la necessitat de finançament.
El cobrament de les vendes no necessàriament coincideix en el temps amb el pagament de les
adquisicions d’inputs que calen per la producció dels ouputs.
Exemple de les corbates
Suposem que:
- El lloguer i els sous es paguen a principi de mes.
- Roba es paga al final de cada dia.
- Cobrem totes les vendes de forma diària.
Cash flow diaria
• Diferència entre els cobraments i pagaments diaris.
- Vendes diàries 300 x 8€ = 2.400€
- Roba
300 corb x 2€ = 600€
Cash flow
1.800€
Compte bancari
DIA
VENDES
P.MAT
TREB.
LLOGUER
SALDO
0
-
-
36.000
9.000
-45.000
1
2400
600
-
-
-43.200
2
2400
600
-
-
-41.400
20
2400
600
-
-
-9.000
25
2400
600
-
-
0
30
2400
600
-
-
9.000
Saldo
12500
0
-12500
-25000
-37500
-50000
0
20
25
30
1 . 3 . F I N A N Ç A M E N T D E L ’ A C T I V I T AT
P R O D U C T I VA
Assets
Actius
Equity & Liabilities
Passiu
Béns i drets
(Aplicacions)
Obligacions
(L’origen del finançament)
Exemple
• Preu venda 8€
• Vendes 9.000 corb.
Costos
• Variables roba 2€
• Lloguer 9.000€
• Treb. 36.000€
Cas I
t=0
Actiu
• Lloguer
• Treb.
Net patrimonial i passiu
9.000€
36.000€
• Contribució
45.000 €
45.000€
45.000 €
t=30
Act.
• Lloguer
• Treb.
• Tresoreria
Net patr. i pass.
0€ • Contribució
0€ • Resultat
54.000€
45.000€
9.000€
54.000 €
54.000 €
Balanç a dia “t”
Act.
• Lloguer
• Treb.
• Tresoreria
Net patr. i pass.
9.000-300t • Contribució
36.000-1200t • Resultat
1.800t
45.000+300t
45.000
300t
45.000+300t
Compte de resultat a dia “t”
• Ingressos
300corb X 8€
• Variables
300 x 2€
600t
• Lloguer
9.000/30
30t
• Treballadors
36.000/30
Cas 2
Finançament propi +
2.400t
1.200t
300t
aliè
• Aportació de l’emprenedor
21.000€
• Préstec
24.000€*
*interés de 3€ diaris a pagar a final de mes
t=0
Act.
• Lloguer
• Treb.
Net patr. i pass.
9.000€
36.000€
45.000 €
• Aportació
• Préstec
21.000€
24.000€
45.000 €
Balanç a dia “t”
Act.
Net patr. i pass.
9.000-300t • Aportació
• Lloguer
36.000-1200t • Préstec
• Treb.
Banc/Cash
flow
diari 1.800t • Resultat
•
45.000 + 300t
21.000
24.000+3t
(300-3)t
45.000 + 300t
t=30 (ABANS de pagar)
Act.
• Lloguer
• Treb.
• Banc/Cash flow
Net patr. i pass.
0
0
54.000
• Aportació
• Préstec
• Resultat
54.000
21.000
24.090
8.910
54.000
Compte de resultat a dia 30
• Ingressos
9.000corb x 8€
72.000€
• Preu mat.
9.000 x 2€
18.000€
• Lloguer
9.000
9.000€
• Treballadors
36.000
36.000€
1 . 4 . L E S A C T I V I T AT S P R O D U C T I V E S I
TRANSACCIONS.
L’activitat empresarial comporta realitzar transaccions.
Stakeholders (grups d’interès)
• Clients
• Proveïdors
• Treballadors
• Fonts de finançament
Una transacció es produeix quan les persones poden decidir lliurement di hi participen o no, i
només participaran si augmenta el seu benestar (welfare).
- Com es pot mesurar aquest benestar? Amb la creació de valor.
El valor NO és igual al preu.
Valor: Quantitat de diners que una persona està disposada a pagar com a màxim per a
aconseguir un bé. Vi (x) - comprador
Preu: Import monetari al qual la transacció es realitza.
Valor: Subjectiva
Preu: Objectiva
- Persona amb Vi (x) < p = No compra
- Persona amb Vi (x) > p = Comprarà
VALOR CREAT pel comprador
Vi (x) - p > 0
Com generen les Empreses la CREACIÓ DE VALOR
Venedor j
Venedor Vj (x)
X (bé)
P (preu)
Comprador i
Comprador Vi (x)
Transacció
Comprador i Vi(x) > o = p
Venedor j
Vj(x) < o = p
VALOR TOTAL GENERAT = Vt
Vt = Vi(x) - Vj(x) > o = 0
Grups d’interès
• Clients
Valor = Vcc
• Treballadors
Valor = Vt
• Proveïdors
Valor = Vp
• Fonts de finançament
Valor = Vk
I = Ingrés
W = Salari
C = Compres a proveïdors
R = Resultat
Stakeholder
Contraprestació
Aportació
VALOR APROPIAT
Clients
Vcl
I
Vcl - I
Treballadors
w
Vt
w - Vt
Proveïdors
c
Vp
c - Vp
Fons de finançament
R
Vk
R - Vk
Valor generat (Vt) =
Exemple corbates
Preu = 8€
Quantitat = 9.000corb/mes
Treb. = 36.000 (600€ x 60)
Lloguer = 9.000
P. Mat = 2€/corb
Resultat = 9.000€
360m2 x 50€/m2
Vcl - Vt - Vp - Vk
Pàg. 22
Lloguer: 7.000€
Roba: 40€/m2
Salari: 500€
Preu venta: 10€
Rentabilitat: 10%
* P.Mat + Lloguer
18.000 + 9.000 = 27.000
(40 x 360) + 7.000 = 21.400
Stakeholder
Contraprestació
Aportació
VALOR APROPIAT
Clients
90.000
72.000
18.000
Treballadors
36.000
30.000
6.000
Proveïdors*
27.000
21.400
5.600
Fons de finançament
9.000
4.500
4.500
Vt = Vcl - Vt - Vp - Vk
L’ E M P R E S A . P À G S . 2 4 - 3 7
Propietat de l’empresa
• El propietari és la persona que participa en tots els contractes de l’empresa.
• S’apropia de les rendes residuals (resultat comptable).
• Separació entre Propietari/Control.
Classificació
• Segons l’activitat.
- Hisenda
- DIRCE (Directori Central Empreses).
- US (Census Bureau).
34.100 €
Tipus
• Auto ocupats (autònoms)/Formal Personal
• Forma societària
Creació d’una persona jurídica
• Escriptura pública (Davant un fedatari públic [Notari])
- Nom
- Nom socis fundadors
- Capital
- Estatuts
- Adreça/objecte social
- Permisos/Llicencies...
Accionista/Partícep
Persona que té una part eliquata (igual) de la societat.
S.A. ––––––––––– Accions –––––– (Capital mínim 60.000€, Nombre il·limitat de socis).
S.L. ––––––––––– Participacions –––– (Capital mínim :3.005€, Nombre màxim de socis: 50).
Drets/Obligacions ––––––– Es poden transmetre
- Al benefici/Pèrdues
- A la participació del capital
- Etc.
Situació de pèrdues
- Compte de resultats ––– Ing - despeses
- Cash flow ––– Cobraments - Pagaments
- Balanç de situació ––– Actiu - Net pat. i Passiu
B L O C 1 . U N I T AT 2 . I N V E R S I Ó I
F I N A N Ç A M E N T.
€/Benefici potencial/Futur temps
Risc
Inversions
I0 = Inversió Inicial (-)
CF ≥ 0
CFi= Cash flow (diari/mensual/anual...)
Estimació
Benefici
I0=500
I0=1.000
CF1=600
CF1=1150
500
Benefici=100
Benefici=150
!!! Porta a situacions errònies
Rati = Benefici = 100 = 0.20
20% mensual
Inv
500
600 ––100
500
600 –– 100
200
Rati = Benefici = 150 = 0.15
15% mensual
Inv
1000
Rendibilitat: taxa que determina el benefici de a versió ANUAL.
Io1 mes Cash flow
Tècniques per seleccionar Inversions.
• Pay back (temps).
• VAN (€)
• TIR/TRI (%)
Pay back: Temps que tardem en recuperar Io
Exemple: I0 = 9.000
Cf1 = 4.000
Cf2 = 3.000
Cf3 = 3.000
Cf4 = 2.000
Premissa: El diner NO val el mateix en el temps.
Inflació: Variació dels preus i costos dels béns i serveis.
- Consumir
- Reinvertir-lo
- Risc: No hi ha per que tens els €.
Com podem passar diner “Futur” al moment actual?
Descompte/Actualització
CF/(1+r)1
Exigència de rendibilitat serà diferent per a cada individu.
VAN: Valor Actual Net
VAN = –I0 + CF1/(1+r)1 + CF2/(1+r)2 + … CFn/(1+r)n
VAN > 0 Acceptarem
VAN < 0 No acceptarem
VAN = 0 Indiferent
Factor d’actualització: Serveix per agrupar diferents Cash flows futurs, iguals i consecutius i
actualitzar-los. UN període.
Equivalents
A n’r = (1+r)n–1/(1+r)n· r
A n’r = 1–(1+r)-n/r
Casos particulars
1. Si tot CF iguals
VAN = -I0 + CF · An’r
CF1=CF2=CF3...=CFn Si i només si VAN = –I0 + CF · An’r
2. Si tenim UNS quants CF iguals i consecutius.
VAN = -I0 + CF/(1+r)n + CF · An’r
TIR/TRI: Taxa de rendibilitat interna
La rendibilitat màxima que una inversió pot general. Valor de “r” quan fa VAN=0
VAN=0
Io=CF1/(1+r)1 + CF2/(1+r)2 +… CFn/(1+r)n
- Iteració
- Taules financeres
Finançament
Fer servir diners que no tenim cal fer front a un interès pels diners prestats
Variables Co =Capital inicial/principal
Pi = Pagaments
n = Temps(mesos)
i = Tipus d’interès (%)
Per comparar projectes farem servir la taxa d’interès (cost de capital) MAI els interessos.
Tipus d’interès –––– Simple i Compost
Tipus d’interès –––– Nominal i Efectiu
- Nominal
Amb pagaments Anuals
iNA(T.I.N.)=iTAE
Amb pagaments Fraccionats (No anuals)
iNF=iNA/K=iK
k=relació entre les unitats temporals: anys i mesos
k=12
anys i trimestres k=4
- Efectiu
Amb pagaments Anuals ––––– T.A.E.(Taxa Anual Equivalent)
iTAE=(1+iK)K - 1
Amb pagaments Fraccionats (No anuals)
iK=(1+iTAE)1/K - 1
Inv.
Finanç.
Io
Co
CF
P
n
n
r=rendibilitat
i=tipus d’interès
Per calcular el tipus d’interès
Co = P1/(1+i)1 + P2/(1+i)2 + P3/(1+i)3 +… Pn/(1+i)n
Quadre d’amortització de préstec (Sistema Francès) pàg. 59
Mirar la pàgina 59 del llibre i aprendre. Pot sortir a l’examen.
B L O C 2 . U N I T AT 3 .
3.1.DECISIONS I OBJECTIUS DE LES
EMPRESES.
Management
• L’objectiu del Management és ajudar als administradors de les empreses a prendre decisions.
• Quines decisions han de prendre els administradors.
• Mètodes/teories per prendre aquestes decisions.
- Stakeholders:
- Clients:
• Se’ls hi ofereix un producte o cartera de productes.
• Se’ls buscar per un mercat geogràfic.
• Se’ls hi entrega el producte mitjançant els canals de distribució.
Fonts de finançament
Proveïdors
- Producció:
Administrador
Clients
Treballadors
• Extracció i transformació dels recursos naturals (Acer, vidre, liti…).
• Elaboració dels components (Pantalla, Processador, Circuits…).
• Montatge dels components (productors independents).
• Consum final del producte (iPhone 4).
- Treballadors/Proveïdors:
• Integració vertical:
+ Adquisicions.
+ Fusions.
+ Absorcions.
- Outsourcing (externalització).
• Internalització:
- Multinacionals: Produeixen i venen en diferents països.
- Exportadores: Només produeixen en un país, però venen a diferents països.
- Locals: Només produeixen i venen en un únic país.
- Fonts de finançament
• Les activitats productives requereixen inversions.
• Això comporta necessitats de finançament, que pot ser propi o aliè.
• Propi: Cal triar la forma jurídica: Societat anònima – Cotització a borsa; Grups de societat.
• Aliè: Bancs/Mercats, allargar el període de pagament dels proveïdors, escurçar el període de
cobrament dels clients.
Resum de les decisions de l’empresa (Management)
1. Cartera i disseny de productes.
2. Organització del procés productiu.
2.1. Qui fa què?
2.2. On es fa?
2.3. Factors productius necessaris?
2.4. Com es contracten els factors productius.
3. Distribució i venda del producte.
3.2. TEORIA DE LA DECISIÓ
3.2.1. Fases d’una decisió:
1. Plantejament alternatives, estratègies, possibles vies o alternatives d’actuació a escollir.
E=(E1...Ei...Ej)
2. Prediccions conseqüències. L’elecció es basa en la predicció de les conseqüències o resultats
de les diferents estratègies. Com fer aquestes prediccions?
• Teories: La teoria és el que ens permet fer les prediccions. D’on surten? Són elaborades pels
acadèmics, investigadors, científics, universitats, etc. Tots aquests s’encarreguen de seleccionar teories.
Aquests resultats són públics i d’accés per a tothom. Es divulguen a través del sistema educatiu i de
les experiències de les empreses.
• Els diferents elements d’una teoria són: Les variables endògenes (les estratègies del decisor) i
les variables exògenes (fora de control del decisor). Les variables exògenes es poden dividir en
funció de si es coneixen abans de prendre la decisió (informació), o si es coneixen després de
prendre la decisió (estats de la natura). En una situació on coneixem totes les variables exògenes
s’anomenen situacions de informació perfecta o sense risc. En les situacions on desconeixem alguna
de les variables exògenes s’anomenen situacions d’informació imperfecta o risc).
Estats de la natura: EN = (EN1,…, ENn, …, ENN).
• Prediccions: RPi.n = T(Ei,ENn)
Exercici 1.
1. Estratègies.
E=(E1=Blancs; E2=Vermell)
2. Estats Natura
EN=(EN1=Desapercebudes; EN2=Destacar)
3. Prediccions de resultats.
R1,1(E1=Blanc, EN1=Desapercebudes)=100
R2,1(E1=Blanc, EN2=Destacar)=0
R2,1(E2=Vermell, EN1=Desapercebuda)=0
R2,2(E2=Vermell, EN2=Destacar)=200
Matriu resultats
Estratègies/Estats Natura
EN1 Desapercebut
EN2 Destacar
E1 Blanco
RP1,1=100
RP1,2=0
E2 Rojo
RP2,1=0
RP2,2=200
Arbres de decisió
3. Criteris de decisió: Els resultats s’han d’expressar en termes de quines són les conseqüències
sobre l’objectiu que perseguim. Necessitem n criteri de ponderació dels N, diferents resultats
associats a una estratègia:
RPj,1, …, RPj,n, …, RPj,N
que permeti ordenar-les:
Oj = Oj (RPj,1, …, RPj,n, …, RPj,N)
- Benefici econòmic: B Comptable - Vk
- Creació de Valor.
- Resultat esperat: S’assignen probabilitats a cada un dels N estats de la natura:
P1, …, Pn, …, PN
P1 + P2 +…+ Pn +…+ PN = 1
i
Pn ≥ 0
- Probabilitats:
• Subjectives: El que jo crec que passarà.
• Dades històriques: Veure que ha passat al llarg de la història.
• Pessimista: Posar-se en el pitjor dels casos.
• Optimista: Posar-se en el millor dels casos.
• Laplace: No se que passarà, així que assigno la mateixa probabilitat a cada un dels estats de la
natura.
Un cop establertes les probabilitats, establim la funció objectiu. Agafem la probabilitat de cada
estat de la natura i el multipliquem pel resultat possible de l’estratègia estudiada per a aquest estat.
Oj = P1RPj,1 + P2RPj,2 + … + PnRPj,n + … + PNRPN,1
4. Implementació: Un com escollida l’estratègia i executada l’acció obtindrem un resultat Rj,n No
té perquè passar el que hem previst.
5. Aprenentatge: Si difereix del previst (Rj,n ≠ RPj,n) tindrem que revisar els nostres coneixements/
teories. Contrast d’hipòtesis, estadística, econometria. A través de les diferències aprenem.
3.2.2. Decisions seqüencials
Conjunt de D decisions:
I.
Estan ordenades temporalment: 1,2,…,d,…,D.
II.
Per cada decisió (d):
Estratègies:
Ed=(Ed1,…, Edj,…, Edjd)
Estats de la natura:
ENd=(ENd1,…,Edj,…,EdNd)
III.
Els resultats no s’obtenen fins al final de la última decisió.
Resum principals decisions empresarials.
1. Cartera i dissenys de productes.
2. Organització del procés productiu.
2.1. Qui fa què?
2.2. On es fa?
2.3. Factors productius necessaris?
2.4. Com es contracten els factors productius?
3. Distribució i venda del producte.
Teoria de la decisió i argot empresarial.
Representació: Arbres o Matrius. Problemes de mida.
Total estratègies: J1 x J2 x J3 x … x JD
Total Estats Natura: N1 x N2 x N3 x … x ND
Exemple numèric:
Decisió 1: Instal·lar una planta productiva a Alcalà de Henares o a l’Hospital de Llobregat.
Si no hi ha crisis (prob. 40%) podrem vendre tots els productes fabricats a la zona metropolitana més
propera. En cas de crisis, no hi haurà prou demanda.
Decisió 2: Establir una xarxa de distribució a la zona metropolitana més propera (Madrid o
Barcelona) o ambdues.
Com se solucionen les decisions seqüencials?
• Per inducció des de darrera.
• Primer s’analitza l’última decisió (D).
• Per cadascun dels possibles estats de la natura i estratègies de les decisions prèvies es veu quina seria
l’estratègia escollida.
• Els valors esperats de les estratègies escollides són els resultats de la següents decisió (D-1).
• El procés es va repetint fins arribar a la primera decisió.
3.2.3. Implementació decisions
Delegació decisions:
• Administrador pren decisions estratègiques.
• Delega en altres treballadors les decisions operatives o tàctiques.
• Els organigrames de les empreses són una representació d’aquests processos de delegació.
Organigrama empresarial: Estructura organitzativa.
Dir. General
Director Dept.
Marketing
Director
Dept. Financer
Director Dept.
Recursos Humans
Director Dept.
Producció
- Dir. General: S’encarrega de les decisions estratègiques.
- Dir Dept. Marketing: S’encarrega de les relacions amb els clients.
- Dir. Dept. Financer: S’encarrega de les fonts de finançament.
- Dir. Dept. Recursos Humans: S’encarrega de les relacions amb els treballadors.
- Dir Dept. Producció: S’encarrega de les matèries primeres i les relacions amb els proveïdors.
Com mesurem l’èxit de la delegació?
Es prenguin les mateixes decisions que es prendrien sense delegació.
Factors d’èxit?
1. Coneixements/Decisions
2. Coordinació: Es coneguin les decisions prèvies. Pla estratègic.
3. Informació: Es coneguin els estats de la natura. Sistemes d’Informació.
4. Motivació: Tingui els mateixos objectius.
3.3. L’objectiu de les empreses.
Resum principals decisions empresarials.
1. Cartera i dissenys de productes.
2. Organització del procés productiu.
3. Distribució i venda del producte.
4. Preus.
Com mesurem les conseqüències (resultats) d’aquestes decisions?
Benefici econòmic: Renda residual [R] (benefici comptable) - Cost d’oportunitat [Vk]
Decisions no afecte Vk (cte)
El benefici econòmic i la renda residual ens mesura les conseqüències de les decisions
empresarials sobre els propietaris de les empreses.
La creació de valor seria el benestar general, el que genera l’empresa per a tots els stakeholders.
Creació de valor (VT)
Propietari Pk=Benefici Econòmic (Única font de finançament).
Clients Pcl=Vcl - I
Treballadors Pt=w-Vt
Proveïdors Pp=c-Vp
Qui acaba decidint si es duen a terme les transaccions són els administradors.
A quin grup de stakeholders pertanyen els administradors? Als propietaris
Podem distingir entre dos tipus de decisions:
- Decisions que persegueixen la creació de valor, fer el pastís més gran. Aquestes decisions porten
a la col·laboració dels stakeholders.
- Decisions que persegueixen la distribució de valor, agafar més tros del pastís per a un grup.
Aquestes decisions porten a la confrontació dels stakeholders.
Teorema de maximització de valor (Coase 1960): Si
Els 3 primers punts de les principals decisions empresarials busquen la creació de valor.
La discussió (distribució del valor) vindrà als preus.
Donades diferents estratègies alternatives (E1, …, Ei, …, Ej)
Si tots els stakeholders:
i) Estan d’acord en el valor que generen (VT1, …, VTi, …, VTj) i
ii)Són lliures de participar o no en les transaccions.
Tots ells estaran d’acord en portar a terme aquella estratègia que generi més valor a nivell social.
Exercici
CAS PARTICULAR: Per dos stakeholders (s=k,t) que poden escollir entre dos estratègies
alternatives (j=1,2).
Supòsit bàsic: Les estratègies generen diferents nivells de valor. VT1 > VT2
Nomenclatura
PS,J - Part del valor generat per la estratègia j que inicialment s’emporta el stakehoder s (s=k,t).
VACANCES
1- JULIOL
2- AGOST
K - PROPIETARI
Pk,1
Pk,2
T- DEPENDENT
Pt,1
Pt,2
1000=VT1=Pk,1+Pt,1
0=VT2=Pk,2+Pt,2
Pk,2 - Pk,1 =5.000
Pt,1 - Pt,2 =6.000
• Quin mana és l’empresari!!!!
El treballador pot pagar a l’empresari per que canvi d’opinió.
• Els drets de decisió inicials són importants.
El contracte del treballador li dona el dret inicial a decidir les vacances.
L’empresari no pot pagar al treballador per a que canvi d’opinió.
Supòsits Tema 4 i Microeconomia:
• Llibertat de participar o no en les transaccions.
• Assignació inicial de drets.
Estat (Despesa públic 40% PIB): Lleis, justícia policia:
• Assignació de drets.
• Llibertats.
Producció de bens/serveis.
• Impostos.
• Accés als bens.
Redistribució valor creat.
U N I T AT 4 . D E C I S I O N S I C R E A C I Ó D E
VA L O R
A. Avantatge i capacitat competitiva.
1. Decisions de compra dels consumidors.
2. Tipus de productes.
3. Competitivitat dels productes.
B. Determinants de la capacitat competitiva.
1. Decisions de compra dels consumidors.
Marketing: Necessitats. Les persones tenen diferents (c=1,2, …) necessitats.
Teoria econòmica: Utilitat. Cobrir una determinada necessitat (c) li provoca a cada persona una
determinada utilitat Uc (satisfacció, felicitat…).
Piràmide necessitats Maslow (1943)
1. Necessitats
fisiològiques
bàsiques.
2. Necessitats de seguretat física.
3. Necessitats socials.
4. Necessitats auto-satisfacció (ego).
5. Necessitats autorrealització.
La utilitat acumulada d’una persona, és la suma de la utilitat de les necessitats que ha pogut cobrir.
Utilitat acumulada quan es cobreixen K necessitats (c=1,2,…,K)
U= ∑kc=1Uc
Necessitat: És tota activitat que dóna un nivell d’utilitat que és independent de la utilitat obtinguda
per la resta d’activitats que porta a terme una persona.
Problema del consumidor/persona: Per satisfer una determinada necessitat es requereix un cert
nivell de despesa Gc. Els recursos son escassos, és a dir, les persones tenen restriccions
pressupostàries: G
Escollir necessitats (K):
Objectiu: maximitzar el seu nivell d’utilitat acumulat.
U=∑Kc=1Uc
Restricció: que els pugui pagar: G=∑Kc=1Gn
Exercici 1.
Necesidades:
Utilidad
Gasto
Complemento para vestidos de lujo (Durante 5 años).
15
10.000
Complemento vivienda de lujo (Durante 5 años).
20
10.000
Vestimenta, alimentación y vivienda básica (Durante 5 años).
40
10.000
Complemento para alimentación sana (Durante 5 años).
20
10.000
Joyas (Durante 5 años).
15
15.000
En funció de la utilitat per 1.000€ gastats, estableix la priorització de
necessitats per aquesta persona.
Solució: Ordenar (de més a menys) les activitats en funció de la utilitat generada per euro gastat
(Uc/Gc).
Tema 1. Valor.
Quina seria la valoració de cada necessitat?
Per convertir les utilitats en valoracions (euros), agafarem el que costa obtenir una unitat d’utilitat amb
l’última necessitat (K) coberta.
(Gk/Uk) = 1/(Uk/Gk)
Es a dir, Vn = Un * (Gn/Uk)
Exercici 2.
La persona anterior té un pressupost de 30.000€ i ara té l’opció de comprar
un Opel Corsa (Utilitat 40). Actualment, quant li costa obtenir les últimes 40
unitats d’utilitat? Quina és la valoració de l’Opel Corsa?
Actualment, li costa 20.00€ obtenir les últimes 40 unitats d’utilitat.
Valor Opel Corsa: 20.000€=40x500
Si el pot comprar per 10.00€, quina necessitat deixaria de cobrir? Quin seria
l’augment d’utilitat? Quina és la creació de valor d’aquesta transacció?
Deixaria de cobrir la necessitat 3, Complement alimentació sana. La seva utilitat augmentarà en 20
(deixa de satisfer una necessitat que li dóna una utilitat de 20 per satisfer una necessitat que li dóna
una utilitat de 40).
Per calcular la creació de valor, li restem el valor que li donem al preu.
20.000€-10.000€ = 10.000€
Una reducció del pressupost en un percentatge r, (1-r)G és equivalent a una inflació (augment
generalitzat en la despresa Gc de totes les necessitats) de 1/(1-r).
Per exemple: 1-r=1/3
1/(1-r)=3
Implicacions:
Les valoracions (Uc/(Uk/Gk) ) de les necessitats:
• Augmenten amb el pressupost o renda disponible G (disminueixen amb la inflació).
Davant certa estabilitat temporal de preus, renda i utilitat (Gk/Uk = k, constant):
Les valoracions de les necessitats d’una persona són independents unes de les altres (Vn = k· Un)
i constants al llarg del temps.
2. Tipus de productes.
• Què defineix a un producte?
Les seves característiques (c=1,…,C)
• La característica c d’un producte és la que permet satisfer la necessitat c dels consumidors.
• La valoració d’un producte j (vj) és la suma de les valoracions (Vc) de les característiques que té
o necessitats que permet cobrir.
• No sempre.
• Productes complementaris:
Per cobrir una necessitat (c=1) es requereixen dos productes diferents (j=1,2).
- Vc = v1 + v2
- G c = p1 + p2
• Productes substitutius:
Dos productes (j=1,2) són substitutius quan comparteixen característiques (satisfan necessitats)
similars.
Grau de substitució: nombre de característiques comunes.
- Homogenis: Totalment iguals.
Abans d’escollir 1: Vc = v1 o Vc = v2
Després d’escollir 1: Vc = v1 y V2 = 0
3. Competitivitat dels productes.
• Apartat 1: Tots els productes competeixen entre si per passar a formar part de la cistella de
compra dels diferents consumidors.
• Condició necessària:
• Excedent consumidor positiu (vi - pi > 0).
La capacitat competitiva (CCj) del producte j:
CCi = vi - cpi
4. Decisions i creació de valor.
4.1. Avantatge i capacitat competitiva (CCj = vj - cpj):
Creació de valor del producte j amb el client en qüestió.
Riquesa màxima que es poden distribuir entre tots els stakeholders de l’empresa.
Disminució en el preu (respecte a la valoració del client vj = pmàx) que es capaç de suportar
l’empresa.
Demanda potencial (CCj = vj - cpj > 0).
Apartat 2. Els productes substitutius competeixen entre si per satisfer una necessitat concreta
dels consumidors.
Entre J productes substitutius o marques competidores (1,…,j,…,J) el consumidor escollirà aquell
producte j que li genera més valor (excedent consumidor): Max j: vi - pi ≥ 0
Avantatge competitiva d’un producte (j=1) respecte un altre producte substitutiu (j=2):
CV12 = CC1 - CC2 = v1 - v2 + (cp2 - cp1)
L’avantatge competitiva indica la diferència de preus màxima respecte a la competència tal que
permet mantenir al client. Riquesa màxima que es pot distribuir amb la resta de stakeholders (no
client). Posició competitiva (ordenar J productes substitutius).
B. Determinants de la capacitat competitiva
Estratègies competitives genèriques:
VC12 = CC1 - CC2 = V1 - V2 + (CP2 - CP1)
Diferenciació
de productes,
qualitat: Que
els nostres
productes
tinguin més
qualitat que els
dels altres.
Lideratge en
costos: Quan
l’empresa
produeix amb uns
costos socials
inferiors que les
altres empreses.
Teoria dels recursos i les capacitats.
Aquesta teoria diu que les empreses que poden accedir a més recursos i que tenen més
capacitat tindran avantatge competitiva.
Recursos (Factors productius): VCji = CCj - CCi
- Recursos naturals: Les petrolíferes que puguin accedir a més pous de petroli, més fàcils
d’extreure, etc., tindran avantatge sobre les que no.
- Recursos humans: Poder accedir a unes persones exclusives dona avantatge sobre els que no
poden.
Segons les capacitats.
Administradors: Prendre decisions i implementar-les.
Capacitats substantives: Capacitats que té en un moment concret un directiu.
Disseny de productes: - Orientació al mercat (que agradin més).
- Capacitat tecnològica (que siguin millors).
Organització de la producció i la distribució.
Capacitats dinàmiques: Capacitat de millorar o empitjorar que té.
Innovació: - Producte (que els consumidors valorin més els nous productes).
- Procés (reduir els costos).
- Organitzatives (com produir i distribuir els recursos sense innovacions tecnològiques).
4.2. Capacitat de dissenyar productes
Cadena de valor (Porter, 1985) (EFQM [European Foundation for Quality Management]).
Les característiques dels productes s’aconsegueixen mitjançant diferents processos o
manipulacions dels materials.
Es possible identificar la contribució de cada característica c (o procés) a la creació de valor del
producte.
La valoració d’un producte Vj i el seu cost social CPj son funcions additives de las característiques
o processos que el determinen.
Cadena de valor: CCj = vj - CPj = ∑Cc=1V(c) - CP(c)
Exercici
Sobre un determinat client, se sa que la seva valoració del Iogurt Natural és de 1,35 i la del Iogurt
de Maduixa de 1,42. Quina és la valoració de introduir el gust a maduixa en el Iogurt?
Iogurt Natural:
c=1. Iogurt
Iogurt Maduixa: c=1. Iogurt + c=2. Gust maduixa.
V(c=1) = 1,35
V(c=2) = 1,42 - 1,35 = 0,07
Quin és el cost social màxim de introduir el gust de maduixa en el Iogurt que es justificaria en
aquest cas?
Si el cost d’introduir el cost a maduixa és superior a 7 cèntims, no s’introduirà. Si és inferior, sí.
Si el cost social del procés de produir el Iogurt natural és de 1,30 euros, i el procés de introduir el
gust a maduixa de 0,08 euros, Quina és la contribució de cada procés a la cadena de valor?
Procés 1. Iogurt
1,35 - 1,30 = 0.05
Procés 2: Gust maduixa
0,07 - 0,08 = -0,01
4.3. Capacitat d’orientar-se al mercat
Implicació: Es pot augmentar la capacitat competitiva d’un produte si només es porten a terme
processos que la doten de característiques (c) que afegeixen valor: V(c) - cp (c) > 0
V(c) . Informació privada que es revela en les decisions de compra.
Estratègia 1: Personalització del producte. Compra abans de produir-lo. Es retrasen els
terminis d’entrega.
Costos: Economies d’escala
Estratègia II: Investigació comercial.
Preguntar: Enquestes, reunions, test de productes.
Decisions de compra anteriors. Data minning.
Dilema 1: Representativitat mostres. Segments.
Dilema 2: Com conèixer les valoracions?
EXERCICI 7
Fecha
Precio Natural
Precio Fresa
Yogurt comprado
1 semana
1,35
1,46
Natural
2 semana
1,41
1,51
No compra
3 semana
1,30
1,45
Natural
4 semana
1,42
1,49
Fresa
5 semana
1,35
1,44
Fresa
Viogurt natural > Piogurt natural
Viogurt natural - Viogurt maduixa > Piogurt natural - Piogurt maduixa
4.Capacitat tecnològica
Una característica es pot produir de diverses formes o tecnologies (y).
Cada tecnologia implica una utilització diferent de recursos i per tant implica diferents costos: cp(c,y). Una
tecnologia és més eficient que un altre produint una característica si els seus costos socials són inferiors.
La capacitat competitiva de les empreses millora si s’escull la tecnologia (y) més eficient.
Problema d’aquestes tecnologies:
Transmetre i generar aquestes tecnologies és costós. Primer problema d’aquestes:
- Transmissió de tecnologies: Estudiar, tot i que és costós (transmetre a noves generacions).
- Generar tecnologies: I+D. Patents (crear noves tecnologies)
aquesta investigació i desenvolupament permet introduir:
a. Innovacions de productes
b. Innovacions de procés
5.Capacitat per implementar l’estratègia
Parlem de decisions relacionades amb l’organització del procés productiu. Ens centrarem en dos tipus de
decisions:
1. Localització i grandària de la planta productiva
(on és? Cóm és de gran?)
2. Programació i execució de la producció
Aquestes dos decisions influiran en la relació amb la funció dels costos socials cpi
LOCALITZACIÓ I GRANDARIA DE LA PLANTA PRODUCTIVA (Q)
La localització de la planta productiva, grandària (Q) i nombre de plantes productives és la solució a un mateix
problema.
Cp(Q)=costos distribució + costos de producció
*Costos distribució:
Creixents (no creixents) amb Q
Quan parlem dels costos de distribució tenim funcions d’aquest tipus:
*Costos de producció:
Decreixents (no creixents) amb Q
- Economia d’escala
- Economies a gama o abast
Capacitat productiva i costos
Després de muntar la planta productiva, tindrem una capacitat màxima instal·lada Q*
Inversió (I) que s’ha de finançar durant la seva vida útil prevista (u).
Un cop presa la decisió vol saber quina és la funció de costos.
Cost social durant la vida útil de la planta:
CP(u)=Vp+Vk+VT=
I+VPM q u +I ik u + VTH q u = CF + CV q u
Q producció anual
VT valor d’una hora de treball
Vp valor materials
M materials utilitzats per produir una unitat de producte
H hores de treball utilitzades per produir una unitat de producte
cp1=CP(u)/q u =CF/ q u + CV
[segueix tot en els apunts del dossier del bloc II, ja que a en Pere no li ha donat temps de fer més]
...